CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Acció Sindical

Acció Sindical

Sindicalisme al Nord d’Àfrica, un sindicalisme proper i desconegut

El procés de colonització del Nord d’Àfrica va suposar una intervenció violenta i externa en el desenvolupament d’aquestes societats, introduint el sistema capitalista basat en l’explotació del treball assalariat i construint aparells estatals al servei de la seva dominació. És el colonialisme qui estableix i traça les fronteres entre les societats, és ell també qui imposa per la força un altre procés de desenvolupament històric, que els és estrany, destruint cultures, transformant-les, incorporant-les a l’ordre internacional establert.

La creació d’aparells estatals que intenten dominar societats que fins a aquest moment havien existit sense estat, sense cap autoritat externa que els sotmetés, amb la seva pròpia organització social autogestionada, és un factor clau per a entendre com la lluita d’alliberament nacional no ha suposat cap alliberament, sinó la presa de poder d’aquest aparell estatal colonial per les elits nacionals que s’han integrat en el sistema dominant a nivell mundial amb una relació de dependència estructural. És en aquest marc, on cal entendre algunes característiques del sindicalisme en el Nord d’Àfrica que anem a assenyalar.

El Sindicalisme i el Moviment d’Alliberament Nacional

En primer lloc, el sindicalisme sorgeix dintre del moviment d’alliberament nacional, però al mateix temps, com model importat de la metròpoli. La prioritat és la independència nacional, la lluita contra el colonialisme, el moviment sindical ha d’estar al servei d’aquesta lluita. Aquesta concepció impedeix l’existència d’un sindicalisme autònom que prengui com punt de partida els interessos dels treballadors, i no els de la nació.

El resultat d’aquesta concepció, especialment en els països que ha estat el moviment d’alliberament nacional qui ha pres el poder després de la “independència”, ha estat la inclusió directa del sindicalisme dintre de l’aparell estatal, amb forta repressió de qualsevol dissidència dintre del sindicat i la seva vinculació a l’elit en el poder (sigui a l’exèrcit, al partit en el poder o a ambdós), àdhuc amb moments concrets d’enfrontament, ja per pressió dels treballadors, ja per lluites internes de poder. Aquest model de sindicat únic com part de l’aparell estatal dominant està representat per la UGTA a Algèria, la UGTT a Tunísia i la EDUF a Egipte.

En el Marroc pren unes característiques diferents degut al fet que els moviments d’alliberament nacional no arriben al poder després de la independència. És el rei-sultà, el Makhzen, que havia acceptat i pactat la dominació colonial qui assumeix el procés “d’independència” nacional, desplaçant al MLN, mitjançant la compra o la repressió, el pal o la pastanaga. Això provoca que el sindicat únic, que participa en la lluita d’alliberament, la UMT, es vagi fragmentant, primer amb la creació de la CDT per part de la USFP (socialistes) i posteriorment amb la creació de múltiples sindicats, impulsats per partits polítics o per sindicalistes professionals, fins a la xifra de més de 20 sindicats i uns 5 o 6 amb major representativitat.

Fortes lluites obreres

Una segona característica important és l’existència de forts moviments de lluita i resistència obrera. La falta de drets sindicals, l’explotació salvatge, els continus abusos, el tracte inhumà…, han provocat forts moviments vaguístics, generalment espontanis, tant en l’última part del segle XX com en aquesta primera dècada del XXI. Les vagues de 25.000 treballadors/es del tèxtil a Egipte, les lluites dels miners de Jerada, Jbel Awan i ara Kheroubga al Marroc, la revolta de l’any passat en la conca minera de Gafsa a Tunísia, etc., mostren l’existència d’un moviment obrer que, a pesar de la repressió i de la falta d’un sindicat nacional que els defensi, està viu i amb capacitat de créixer i estendre’s

Llegir més »
Acció Sindical

Les Federacions d’Ensenyament de CGT, CNT-F, SUD i UNICOBAS es solidaritzen amb la lluita dels treballadors de l’ensenyament d’Algèria

SOLIDARITAT AMB ELS TREBALLADORS ALGERIANS DE L’ENSENYAMENT

Després de més de dues setmanes de vaga en l’ensenyament algerià amb uns índexs de participació del 95%, les federacions d’ensenyament de la CGT (Estat espanyol), la CNT (França), SUD (França) i UNICOBAS (Itàlia) volem mostrar el nostre suport a la seva lluita i a les seves reivindicacions, que són:

– La regularització de la situació de 40.000 professors interins i la seva integració qualsevol que sigui la seva especialitat, després d’un any de treball.

– La reintegració en les seves funcions dels que no han renovat contracte injustament.

– El pagament dels salaris endarrerits des de fa tres anys.

– Dret als complements de documentació i qualificació.

Així mateix, volem manifestar el nostre rebuig a la repressió policial sobre els treballadors pel simple fet d’exercir el dret de vaga i manifestació.

Llegir més »
Acció Sindical

Entre la repressió i les manipulacions: el valent combat dels sindicats autònoms algerians

La defensa dels drets dels treballadors no és enlloc una tasca fàcil. Però a Algèria més que en altres llocs, ser sindicalista és avui un combat en tot moment. Les disposicions de l’estat d’excepció en vigor des del cop d’estat de gener de 1992 i la interrupció de les eleccions legislatives compliquen molt seriosament l’acció diària dels autèntics sindicalistes membres dels diferents “sindicats autònoms” de la funció pública. Aquests van aparèixer a principis dels anys noranta – aprofitant una breu obertura democràtica – per a defensar els interessos dels funcionaris, paper que ja no garantia des de feia molt temps l’únic sindicat UGTA (Unió General dels Treballadors Algerians), convertit des de 1963 en un simple mecanisme del règim.

Ser sindicalista a Algèria

A l’Algèria dels anys 2000, animar un sindicat autònom, consisteix tant a defensar als treballadors com a esquivar les maniobres incessants de desestabilització, d’infiltració i de corrupció del poder – que els tolera sense reconèixer-los oficialment. Les organitzacions sindicals independents, al rebutjar tota submissió que no sigui als seus afiliats, són l’objectiu principal de l’acció dels serveis de la policia política de l’exèrcit, el DRS. (Departament de Informació i Seguretat, antiga Seguretat militar).

Vinguts a cobrir l’absència total de representació dels treballadors, els sindicats autònoms són des de la seva creació l’objectiu permanent d’accions d’intimidació, de divisió de les seves files i corrupció dels seus dirigents, amb l’objectiu d’eliminar tota forma d’expressió reivindicativa. En efecte, el manteniment de l’ordre polític passa per la desactivació de tots els conflictes i el vassallatge de tots els que pretenen plantejar-se com interlocutors responsables. El plantejament és constant a partir dels primers dies de la independència.

És significatiu referent a això observar que el primer congrés de la UGTA, al gener de 1963, va ser la primera víctima d’aquesta estratègia de submissió regulada de tots els protagonistes socials. Es va detindre als delegats al congrés per a permetre a individus que depenien dels aparells de la seguretat mantenir el congrés en el seu lloc i “triar” una Direcció escollida pel poder. Cap estructura ha d’existir fora de les que estan al servei del règim. Com va ocórrer després de la independència, l’eliminació del camp social de tota organització autònoma en relació amb poder real, és a dir, els caps del DRS, és la preocupació constant dels dirigents algerians des del final del breu període d’obertura democràtica entre novembre de 1988 i juny de 1991. El sistema polític algerià, després d’una façana institucional destinada al consum extern, és una dictadura que té com palanques exclusives els ingressos petrolífers i un aparell repressiu omnipresent

Una dictadura encoberta

Aquesta dictadura militar-policial es camufla darrere d’institucions que, des de la justícia al Parlament passant pel president de la República, tenen una existència formal però que no són enlloc ni en cap moment quadres d’autoritat efectiva ni centres de regulació política. Aquestes institucions sense substància, animades malament que bé per un personal cooptat, no són en definitiva més que les corretges de transmissió de les directives que emanen del grup efectivament dirigent.

Sortides d’eleccions fraudulentes curosament posades en escena, les institucions podrides no deuen la seva existència més que a la necessitat d’ajustar-se al model que tranquil·litza als Occidentals, principals socis estrangers, preocupats per un mínim de formalisme. De fet, la gestió del país està entre les mans d’un grup d’individus en el cim dels aparells de la seguretat, que no apareixen sobre l’escena política oficial i no rendeixen comptes a ningú.

Aquesta dictadura “vergonyosa” no pot tolerar, per a perpetuar-se, el menor conflicte organitzat. La perpetuïtat d’aquest ordre es basa doncs en un control social puntillós, prohibint l’aparició de tota expressió lliure i tota organització susceptible de posar-lo en qüestió.

Els sindicats autònoms davant la repressió

Avui, en un país que es vanagloria de la seva salut financera, exclusivament deguda als ingressos petrolífers, la meitat de la població viu per sota del llindar de la pobresa. Els negocis de les clienteles del règim i la corrupció al més alt nivell de les jerarquies de poder són facilitades per la debilitat de les estructures de l’Estat i el desordre mantingut pels mateixos que dirigeixen l’aparell repressiu.

L’ajustament estructural i la pressió sobre els salaris han copejat com un fuet als funcionaris de tots els sectors i als treballadors en general. L’educació i la salut han pagat, en particular, a un fort preu la teràpia a curt termini i globalment ineficaç del FMI. Aquesta reculada social és avui solament combatuda pels sindicats autònoms.

La UGTA, antiga organització de masses del partit únic, sotmesa a un règim pretorià a partir dels primers dies de la independència per la policia política, no és més que un instrument, completament desacreditat, de control social. Privada de tota representativitat, dirigida per homes notòriament implicats en escàndols financers, la vella central és l’ombra espectral del sindicat fundat el 24 de febrer de 1956 per Aïssat Idir. La UGTA, únic sindicat del món que ha aprovat un programa d’ajustament estructural del FMI, no és més que una sigla convenient convocada pel govern per a figurar la il·lusòria “adhesió de les classes treballadores” a les gesticulacions d’una “Algèria Potemkin” que oculta cada vegada més difícilment la realitat de la dictadura. Les seccions combatives que subsisteixen encara són laminades per les coces de la direcció nacional de la UGTA, que les afebleixen privant-les de la protecció sindical i els oferixen com víctimes expiatòries a l’administració.

Els sindicats autònoms són avui les úniques organitzacions que defensen als treballadors i les úniques que escapen a la influència de la policia política. Els moviments socials en la funció pública han demostrat la capacitat de mobilització dels sindicats lliures i mostrat els límits de la capacitat d’intimidació de la policia política. Detencions arbitràries, detencions preventives il·legals de militants sindicals alternen amb els tancaments de locals, totes les formes de fustigació i assetjament.

Llegir més »
Acció Sindical

Nou comunicat ampliat de la CGT davant la jornada de mobilització convocada per CCOO-UGT el 12 de desembre

El pròxim dia 12 de desembre de 2009, les centrals sindicals UGT-CCOO han convocat una mobilització general a Madrid sota el lema “El treball primer. Pel diàleg social.” Amb això pretenen denunciar la situació per la qual travessa l’economia, desbloquejar la negociació col·lectiva pactada i signada i recuperar el diàleg social, amb la perspectiva de no acceptar velles, simples i fracassades receptes que afebleixin i retallin els drets laborals i la protecció als treballadors i treballadores.

Davant aquesta mobilització, el primer que hem de fer és felicitar-nos i congratular-nos perquè aquestes dues organitzacions sindicals hagin apostat per la mobilització de les persones assalariades, essencialment, acollides a aquests convenis bloquejats.

Però, convé ser rigorosos i preguntar-nos per quins són els motius reals d’aquesta convocatòria? Aquestes centrals ens criden a les treballadores i treballadors a participar en aquesta mobilització en defensa d’un capitalisme amb regles, d’un sistema financer amb més controls, un desenvolupament sostenible i un estat fort, segons el seu propi manifest. És a dir, no plantegen una ruptura amb el model econòmic-social neoliberal i capitalista que ens ha dut a la ruïna a la majoria social.

Des de la CGT considerem impossible seguir endavant amb el mateix sistema econòmic, productiu i social que ens ha dut a aquesta ruïna, que és per naturalesa injust i desigual. Creiem que aquest sistema és inasumible per a qui el patim, treballadors i treballadores, i no es pot contribuir al seu enfortiment si no que cal un nou sistema que garanteixi el repartiment de la riquesa i el treball, els drets socials i serveis públics per a tots i totes, un sistema que no segueixi basant-se en el consumisme, el desarrollisme il·limitat, en la depredació de la naturalesa i els recursos del planeta, un sistema nou que no condemni a l’atur estructural i a la fam a milions d’éssers humans.

Pensem que està bé mobilitzar-se pel desbloqueig de la negociació col·lectiva del 2009 però, cal donar un pas més i pensar en els milions de persones aturades i desregularitzades en les seves condicions laborals.

Sembla que UGT-CCOO obvien la desastrosa situació per la qual passen més de quatre milions de desocupades i desocupats i milions de treballadores i treballadors precaris i indefensos que ho són, entre altres raons, per la contínua rebaixa de drets possibilitada per aquests mateixos convocants després d’anys de reformes laborals pactades, subcontrates, convenis miserables, dobles escales, acords interconfederals, acomiadament lliure, etc…

Per a CGT, estem davant una mobilització molt parcial, concreta, circumscrita al desbloqueig de la negociació col·lectiva que planteja poques exigències cap a la patronal i cap al canvi de rumb de les polítiques econòmiques del govern.

Per altra banda, entenem en la CGT que, aquesta és una mobilització sectaria i partidista, ja que no s’han buscat, sindical i socialment, consensos, complicitats ni suports per a la realització de la mateixa entorn d’uns objectius comuns. Estem, bàsicament, davant un acte de màrqueting sindical, més que una mobilització social general que busqui solucions definitives a la majoria social que sofreix la crisi capitalista.

No oblidem que aquests mateixos convocants estan plantejant ja una nova Negociació Col·lectiva a 3 anys vista, han signat un acord que permet congelar els salaris dels funcionaris públics, es prepara la vinguda d’una nova Reforma Laboral que segueixi fent-li guanyar al Capital a costa de la classe treballadora i una Reforma de les Pensions que ens faci treballar més anys per a poder cobrar menys pensió. És per tant una manifestació buida en les seves exigències.

Per tot això, la CGT considera que cal mobilitzar-se i mobilitzar a tota la societat per a donar una resposta contundent que permeti exigir, sense almoines ni caritat, de la patronal i del govern, solucions veritables als problemes socials i laborals del conjunt de la classe treballadora de l’estat espanyol. La manifestació del dia 12 d’UGT i CCOO no pot servir per a tancar definitivament el procés mobilitzador i fer callar l’ànsia de respostes que esperen milions de persones explotades.

Amb aquesta mobilització del dia 12, els sindicats convocants ens diuen que tots hem de fer esforços per a pagar la crisi. A la CGT diem que la crisi l’han de pagar els responsables de la mateixa, amb mesures polítiques i fiscals que els obliguin a assumir les seves responsabilitats, que els obliguin a retornar l’estafat, amb mesures fiscals progressives que obliguin a pagar a qui més té i s’ha enriquit a costa de la majoria social. No anem a resignar-nos davant la pèrdua de drets i llibertats, no anem a acceptar nous pactes socials en els quals els treballadors i treballadores també som assenyalats com responsables i culpables de la seva avarícia, egoisme, superba i prepotència.

És necessari traçar un nou rumb, el de la confrontació directa contra el capital i els seus gestors, el de la suma de voluntats per a la consolidació d’una veritable alternativa social i laboral. Cal construir un nou sistema social i econòmic basat en la satisfacció de necessitats del ser humà i no en la lògica del mercat, basat en el decreixement del consumisme, desarrollisme i productivisme i que permeti el creixement social, el públic, els drets i llibertats per a totes i tots.

Esperem veure a aquestes centrals sindicals que ara ens convoquen, en futures mobilitzacions generals que es plantegin des de la unitat, sense sectarisme, ni protagonismes, per a proposar solucions que beneficiïn a la majoria social, noves mobilitzacions àmplies social i sindicalment en defensa dels drets laborals i socials de totes i tots.

En la CGT estem compromesos i treballant des de fa mesos en la construcció d’una gran mobilització social i vaga general que doni resposta a la crisi econòmica actual, que aglutini totes les lluites parcials que venim desenvolupant empresa a empresa, ERO a ERO, acomiadament a acomiadament, sector a sector. Així l’hi hem transmès a aquestes centrals sindicals que ara convoquen unilateral i parcialment.

Així, fem una crida a aquestes i a la resta d’organitzacions socials i sindicals per a l’ocupació del carrer, que ens mobilitzem contra la crisi del sistema capitalista, que utilitzem la nostra força i capacitat de convocatòria per a permetre que aflorin les ganes de cridar, les ganes d’expressar-se lliurement i de lluitar, que les treballadores i treballadors tenim des de fa temps. És absolutament necessari convocar una protesta general que aglutini a tots les treballadores i treballadors de tots els sectors de la producció, una mobilització que permeti plasmar davant la societat el nivell de precarietat, de desesperació, de ràbia continguda que està arribant a la classe treballadora i les classes populars.

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT

Llegir més »
Acció Sindical

La FESIM-CGT convoca una jornada de lluita del sector del metall per al 14 de desembre

A TOTS ELS SINDICATS I NUCLIS DE METALL.

Benvolguts/des companys/es, Us transmetem els acords de la Plenària de la FESIM-CGT de 13 de novembre en el punt d’accions en el camí cap a la Vaga General. L’acord per consens de la Plenària en aquest punt es concreta en:

• Es realitzarà una jornada de lluita del metall davant les delegacions de Treball, INEM, seus de la patronal, etc., de cada comunitat i descentralitzades per províncies o comarques, el 14 de desembre de 2.009.

• Es proposarà a la Plenària Confederal de 17 de desembre una marxa, que partint autocars de cada comunitat, conflueixi a Madrid amb la participació no només de metall si no de tota la Confederació, en la segona quinzena de gener. Per a això s’emetrà carta al SP estatal perquè aquesta proposta s’inclogui en les propostes a totes les confederacions de cara a la Plenària del dia 17 de desembre.

• Des del SP es confeccionarà un adhesiu i una fulla informativa al·lusiva a l’acte del dia 14 de manera que per al dia 1 de desembre es trobi en les seus dels diferents sindicats.

Per al dia 14 de desembre cal fer un esforç de convocatòria perquè en cada localitat on sigui possible, els metal·lúrgics de la CGT ens manifestem amb un mateix guió: contra els acomiadaments i els ERO i cap a la Vaga General però amb l’autonomia pròpia de cada sindicat per a mobilitzar-se davant les delegacions de Treball, els Governs autonòmics o altres accions que s’acordin.

Esperem la col·laboració de tots en el treball organitzatiu que tenim per davant en primer lloc per al dia 14:

• Concretar en cada localitat que es pugui, quin acte farà i comunicar-lo al correu d’organització: pacoselas@nullhotmail.com

• Fotocopiar la fulla adjunta per a repartir en els actes que es facin, com document unificador de l’acció del dia 14

• El dia anterior al 14 organitzarem una emissió de notes de premsa en les localitats on es realitzen les accions per a intentar una ressonància pública del tema.

• El dia 15, preguem que ens comuniqueu la repercussió pública que hagi tingut la mobilització en cada localitat.

Per altra banda els acords de del 6è Consell de Treballadors de la Indústria de l’Automòbil realitzat a Hannover els dies 17 i 18 d’octubre, al qual va assistir una delegació de la CGT, tenen un compromís que recordem: lliurar a cada Direcció d’empresa del sector de l’automòbil la resolució per a la fabricació immediata de vehicles sense emissió de CO2, resolució que també adjuntem.

Llegir més »
Acció Sindical

El Comitè d’Empresa de FICOSA Rubí convoca manifestació a Barcelona el 12 de desembre per protestar per l’impagament de les nòmines

Els treballadors i treballadores de FICOSA estem farts del tracte rebut per part de l’empresa en aquests últims anys on hi ha hagut contínues perdudes de llocs de treball, reajustaments organitzatius a la part de l’empresa, ERO i durant aquest últim any retards consecutius en els pagaments als treballadors, pagaments que cada vegada es van distanciant més en el temps.

Aquesta situació està erosionant greument l’economia dels treballadors i els seus drets com persones i treballadors ja que la suma d’aquests fets deixen en difícil situació a milers de famílies. Davant la resposta insuficient que l’empresa ha transmès als treballadors i els seus representants per a solucionar aquesta situació, els treballadors de FICOTRIAD han decidit sortir al carrer en mobilització per aquesta greu situació viscuda. També volem denunciar la permissivitat d’Inspecció de Treball, ja que s’han denunciat cada mes el retard de les nomines i àdhuc tenint resolucions totalment favorables als treballadors nosaltres seguim sense cobrar i la inspecció sense actuar.

Fem una crida a tots els treballadors del grup FICOSA a unir-se a una MANIFESTACIÓ que es durà a terme dissabte 12 de Desembre a les 17h a Barcelona. El lloc de sortida serà a plaça Universitat, acabant la mateixa a la plaça Sant Jaume.

Prou d’enganys. Tenim dret a cobrar a final de mes.

Llegir més »
Acció Sindical

Anul·lació del conveni de treball amb grups de risc: “Combregant amb rodes de molí”

“Quin conveni de Catalunya ha estat anul·lat pel TSJC? El primer conveni col.lectiu de treball amb infants, joves, famílies i d’altres grups en situació de risc. Aquest conveni havia estat signat pels anys 2008 i 2009 entre l’Associació Empresarial de la Iniciativa Social de Catalunya (AEISC) i els sindicats Comissions Obreres (CCOO) i Unió General de Treballadors (UGT). La Asociación de Empresas de Servicios de Atención a la Persona (AESAP), organització patronal que és la més representativa del sector a Catalunya, va interposar un recurs per falta de legitimació de la patronal AEISC, signant del conveni, i per envair competències del primer conveni marc estatal. El TSJC ha donat la raó a l’AESAP i va anul·lar el conveni el passat 2 d’octubre.” Diari El Triangle (26/10/2009)

A mitjan mes d’octubre ens va arribar una notícia que, atès que afecta a milers de treballadors/as de tota Catalunya, vam pensar que anava (per fi) a obrir un debat ampli i veritablement democràtic sobre el nostre àmbit laboral. Res més lluny de la realitat; tan sols el setmanari El Triangle es va fer eco de la notícia, i en les webs dels signants del conveni (CCOO, UGT i la patronal AEISC) no es va fer ni tan sols un esment del fet. L’obscurantisme amb que es va portar a terme la “negociació” i la seva engegada van provocar un malestar i una incertesa que, després de la sentència anul·latòria, s’ha convertit en indignació i indefensió per a tots aquests treballadors/es. Amb aquest article pretenem contextualitzar la situació actual, explicar com i perquè s’ha arribat a ella i que opcions s’obren de cara al futur.

El 2 d’octubre de 2009 la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la seva sentència Nº 14/2009 va declarar la “nul·litat d’aquest conveni com norma estatutària”, és a dir, com marc legal per a Catalunya (mantenint la seva vigència sols per a les empreses integrades en la patronal signant: AEISC). Aquesta sentència no és ferma, i cap recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, pel que els efectes d’aquesta sentència queden supeditats a la confirmació de tots els seus termes per aquest tribunal. La demanda la va interposar AESAP, patronal majoritària tant a nivell estatal com de Catalunya, raó per la qual hauria d’haver estat present en la negociació del conveni. Els arguments de la jutgessa són contundents i “retraten” als signants:

* No es va tramitar la comunicació de la negociació a les parts legitimades. En ella havia de constar la representació de cadascuna d’elles, necessària per a saber si podien negociar en nom dels afectats pel conveni.

* El model de fulla estadística utilitzat era el de convenis d’empresa no de sector i no indicava el nombre d’empreses afectades (quina casualitat).

* De les 199 empreses que deia representar AEISC tan sols 82 d’elles ho feien en activitats relacionades amb el conveni, pel que dels entre 24 i 30 mil treballadors/es del sector a Catalunya, finalment solament representaven a 3800, quedant clar que la patronal majoritària era AESAP, com (curiosament) ja havien reconegut tant UGT com CCOO en l’any 2007 (així ho afirma la sentència).

Vist tot l’anterior se’ns han aclarit molts dubtes sobre el Conveni i la seva negociació. La negociació es va portar a terme a esquena dels treballadors/es (i de la patronal majoritària), ocultant-nos tant el seu desenvolupament com els termes que es tractaven. La patronal no va aportar les dades reals de la seva representativitat, i CCOO i UGT ho sabien, però haurien de tenir poderoses raons per a mirar per cap a l’altre costat, ja que és el que van fer. Ambdós sindicats, com representants dels treballadors no ens van informar en cap moment de la marxa de la negociació (cosa que si va fer la patronal amb els seus afiliats), al contrari, ens van ocultar qualsevol informació referent a això.

El resultat de tot això va ser un Conveni chapucero (tant en la seva redacció com en el seu contingut) imprecís (generant així multitud de conflictes laborals en les empreses) i regressiu en drets i condicions laborals. Un bon exemple d’això és el que succeeix en una empresa, on les persones contractades per aquest conveni pateixen unes condicions humiliants respecte als antics contractats: treballen 180 hores més a l’any, tenen 12 dies lliures menys i no cobren ni plus de festivitat ni de nocturnitat (entre 150 i 300€ menys al mes). Suposem que el fet que els negociadors d’UGT i CCOO no s’anessin a veure afectats pel resultat de les seves negociacions els va “relaxar” a l’hora de defensar unes condicions de treball dignes. Clar, que el fet que la Comissió paritària encarregada de resoldre els dubtes dels afectats pel Conveni, en la qual estaven presents dos representants de CCOO i un d’UGT, estigués situada en la seu de la patronal AEISC, dóna una idea de com s’ha fet tot.

Per a complicar més la cosa el Conveni en qüestió expira el 31 de desembre d’aquest any, pel que en principi ja es deuria haver “denunciat” per a iniciar la seva negociació. Si s’ha fet, sembla que la línia obscurantisme continua. D’altra banda, està clar que el més assenyat seria incloure a AESAP en aquesta negociació, amb el que evitarien futurs problemes legals. Quant a la transparència de la negociació i la representació real dels interessos dels treballadors/es afectats no sembla que ni UGT ni CCOO estiguin per la feina d’obrir un debat referent a això, pel que és improbable que acceptin cap veu en aquestes negociacions de ningú que no representi els seus interessos particulars com organització.

En aquestes circumstàncies l’única opció que ens queda com treballadors/es és la mobilització i la pressió sobre aquestes organitzacions que estan negociant en el nostre nom sense demanar-nos opinió, sense tenir en compte els nostres interessos i ocultant-nos tota la informació sobre el que s’està fent. Des de cada centre de treball, individual o col·lectivament, els treballadors i treballadores del sector hem d’exigir el nostre dret a ser escoltats i informats, som lliures per a opinar i que aquestes opinions estiguin representades en la negociació. No necessitem la tutela de ningú.

Llegir més »
Acció Sindical

Realitzat el 3r Congrés de la Federació de Transports i Comunicacions de la CGT

El 2 de desembre es va celebrar el tercer congrés de la FETYC-CGT. En la seva obertura va intervenir el nostre secretari general, Jacinto Ceacero, per a recordar-nos l’actual crisi que assota l’Estat espanyol per la usura del capital i l’important paper que hem de desenvolupar en una federació de les més nombroses quant a nombre d’afiliats i delegats: “Hem d’aconseguir treure la gent al carrer i confluir, totes i tots, en una vaga general”.

Durant el congrés, i després d’un apassionat debat, es va votar la modificació dels estatuts per a donar cabuda als nous ens que puguin demanar la seva adhesió com resposta a la morfologia capitalista canviant, que facilitin la nostra adaptació a la realitat del mercat laboral i, per tant, l’acció sindical respectant l’estructura orgànica de la confederació.

També va ser triat un nou secretariat permanent que s’enfrontarà amb il·lusió i compromís de lluita a una de les mes dures crisis patides en els últims anys:

Secretari General JOSÉ ARANDA ESCUDERO, OOVV de Granada

Secretària d’Organització PAZ OYÓ SAM, Transports de Madrid

Secretari de Finances ALFREDO PALOMO ECHAVEGUREN, OOVV de A Coruña

Secretària de Formació i RRII ESTEBAN GUIJARRO JIMÉNEZ, Transports de Madrid

Secretari de Comunicació ANGEL MARTINEZ PASTOR, Transports de Madrid

Secretari de Salut Laboral JULIO FUENTES GONZÁLEZ, Transports de Madrid.

Salut i Mobilització

FETYC-CGT

www.fetyc.cgt.es/

Llegir més »
Acció Sindical

ERO Quattro a Seat: per demanar que no quedi

En la tramitació d’un ERO, la llei estableix un període de consultes que permeti als representants dels treballadors veure si són certes les causes al·legades per l’empresa, proposar alternatives a l’ERO i, en última instància, reduir els seus efectes, tant en el nombre d’afectats, com en la durada de l’aplicació.

Des de la CGT hem exigit dades i hem qüestionat activament aquest quart ERO a Seat, ja que entenem que l’empresa està abusant dels treballadors i de les arques públiques.

De les dades que ens ha facilitat l’empresa es desprèn que:

– S’han realitzat 139 noves contractacions reconegudes en l’últim any.

– Aquest any es vendran 30.000 cotxes més dels que s’han fabricat, i en l’acumulat des de 2004 s’han venut 141.000 més dels produïts en aquest període. Això ens dóna una idea de la reducció d’estoc (dades que ens nega l’empresa) i de l’estalvi que està significant aquesta reestructuració, anteriorment mitjançant la borsa d’hores, i actualment a càrrec de l’Estat.

– No és creïble que l’empresa planifiqui un descens de vendes de 3.000 cotxes en 2010, quan les dades de vendes (Anfac) a Europa parlen de recuperació en gairebé tots els països i novembre ha significat un 37% d’augment de vendes a Espanya i un 43% a Catalunya.

– El nombre de 1.100 persones diàries en atur durant tot 2010, és molt superior al que correspon amb les planificacions de producció, molt menys pel que fa a l’afectació de la plantilla de la Zona Franca, que treballa un 65% per al consorci VW.

En l’última reunió l’empresa va lliurar un esborrany de pla social, al que els altres sindicats van oferir el seu acord, sense plantejar cap objecció a la petició de l’empresa, limitant-se a intentar millorar la desastrosa i inoperant labor que han tingut en la Comissió de Seguiment de l’ERO que van signar fins a final d’aquest any.

CALENDARI 2010

Divendres passat es va acordar el calendari bàsic laboral per a 2010: 214 dies per a MOD i coligados i de 224 per a la resta de la plantilla. La CGT hem signat per les següents raons:

– S’han cobert els ponts de tot l’any amb festius o jornada industrial.

– Per primera vegada s’amplien dies de descans en setmana santa, encara que nosaltres plantejàvem tota la setmana i els altres sindicats s’han acontentat amb el dijous i el dimarts següent.

– Per primera vegada es fa un calendari de 214 dies per a producció i obert a una flexibilitat personal per al sector indirecte i tècnic, tal com ha plantejat sempre la CGT.

– L’empresa ha hagut de reconèixer que el calendari és un pas previ a l’ERO que pretén aplicar. La CGT és l’únic sindicat que ha defensat, en el període de consultes de l’ERO, que l’acord de calendari havia de ser previ a la presentació d’aquest expedient per al 2010.

En tot cas l’aplicació de l’ERO podrà modificar els dies reals de producció, però el situat en el calendari com descans compensatori per la Jornada Industrial, és intocable, quedant només pendent el tractament d’algun dia en la negociació del calendari de Zona Franca.

NEGOCIACIÓ CONVENI-Q3

La CGT ho portem reclamant molt temps, per això ens alegrem que, per fi, tots els sindicats hàgim plantejat a l’empresa, de manera unitària, que s’assegui a negociar Conveni. A pesar del viscut amb l’engany del referèndum del Q3, que ha deixat una base de mal rotllo entre la plantilla, no podem entrar a negociar el conveni ni amb por, ni en negatiu. Ara ja som dos sindicats els que públicament tenim clar que tot allò va ser un gran engany. I ja que els companys de CCOO estan disposats a canviar la situació, volem plantejar-los:

– Van perdre una oportunitat de diferenciar-se del sindicat que va col·laborar amb l’engany. Podien haver-se negat a signar un acord que no tenia el suport legal de la plantilla i d’aquesta manera ens haguéssim enfrontat amb més garanties a la multinacional.

– Encara estem a temps de canviar els possibles compromisos que aquest tingui amb la Direcció de Seat. És possible crear un front comú de la immensa majoria de la plantilla per a combatre les conseqüències d’aquell referèndum trampós.

– No es pot creure que l’única eina de pressió és la vaga i que ara no és moment propici per a realitzar aturades. Es pot exercir una gran pressió simplement amb no consentir els centenars d’incompliments de conveni i legals que comet l’empresa.

Hem d’asseure’ns per a consensuar una plataforma reivindicativa i un mètode de treball per a aconseguir-la. La CGT seguim proposant una reunió amb tots els sindicats. La unitat de tots és el millor camí per a aconseguir un Conveni social amb una important reducció de la jornada de treball, sense reducció de salari.

DECLARACIONS DEL PRESIDENT EN LA PREMSA

Per molt que ens tinguin acostumats a les declaracions per la premsa com estratègia de negociació, davant del conveni o l’ERO, les declaracions del Sr. Muir de la passada setmana no poden quedar sense resposta. El de “la puntada en el cul” o que ell mateix acomiadaria a qui no “remi”, res té a veure amb el caràcter dialogant que va voler vendre en el seu primer contacte amb els sindicats.

Hi ha qui diu que el President es referia només als directius, però tots coneixem el conte del remer, i al final sempre té la culpa el remer: els operaris de producció als quals s’estreny cada dia més en la cadena o els indirectes i TAS als quals se’ls obliga a treballar molt per sobre dels seus horaris i obligacions. L’amenaça de Muir té com objectiu estrènyer encara més als treballadors.

La CGT no accepta aquesta política d’agressió verbal i directa a la plantilla i així l’hi deixarem clar a l’empresa en totes les oportunitats que tinguem per a fer-lo. Però fa falta que la plantilla prenguem consciència i deixem de fer cas a qui, sense queixar-se, accepten tot el que vulgui l’empresa. Hem de plantejar reivindicacions tant per a un bon conveni com per a defensar els llocs de treball de tots: obrers i tècnics.

SITUACIÓ GENERAL

I mentre, en l’exterior, els empresaris segueixen en la seva ofensiva d’abaratament de l’acomiadament (reforma laboral li diuen) i també amb l’objectiu d’aplicar més Pacte de Toledo per a empitjorar les pensions en el futur. La passivitat que estan demostrant els sindicats majoritaris a nivell estatal està embravint als empresaris que segueixen amb els seus objectius d’omplir-se les butxaques amb ERO, acomiadaments, flexibilitat, plans de pensions, etc.

Els més joves de la plantilla heu de tenir present que els anys passen, i és ara quan cal lluitar perquè no ens prenguin drets que us sembla que només han de preocupar als més grans. Per això cal sortir al carrer contra els atacs dels empresaris. Contra els ritmes de treball i l’empitjorament de les condicions de contractació i acomiadament. Per la reducció del temps de treball, mantenint el salari i per unes pensions dignes…

La CGT entén que la resposta que hem de donar tots els sindicats és una Vaga General contra els empresaris que són els qui han provocat la crisi i els que a més s’estan aprofitant d’ella. Una Vaga General per a millorar la vida de tothom amb el repartiment de treball i de la riquesa.

Seccions Sindicals Grup Seat

www.cgtbarcelona.org/cgtseatmartorell/documents/fulls_informatius/091201CGT.pdf

Llegir més »
Acció Sindical

La CGT de Catalunya envia cartes a sindicats i moviments socials proposant-los reunir-se per a tractar de la possibilitat de convocar una vaga general

En la línia d’anar cap a la vaga general contra la política econòmica del govern i la patronal, i d’acord amb la petició realitzada pel Comitè Confederal, acordat en la Plenària d’octubre, s’han enviat cartes als màxims responsables d’organitzacions sindicals i socials de Catalunya (s’annexa carta tipus). Les organitzacions que en un primer llistat se’ls ha enviat la carta són: ATTAC, CNT, CNT-AIT, CC.OO, COBAS, COS, IAC, SPC, UGT, USOC, USTEC; Centre deTreball i Documentació, FAVB, Ecologistes en Acció de Catalunya. Seguim en la tasca d’enviar cartes a més moviments socials.

Llegir més »
Acció Sindical

La Direcció de TMB torna a voler imposar les seves condicions de descans als treballadors d’Autobusos

Dues setmanes després que el Jutjat Social nº 21 impedís a la Direcció de Transports de Barcelona imposar canvis en les condicions de treball dels seus empleats sense negociar, la Direcció de l’empresa torna a la càrrega. De nou imposa un calendari de descansos als conductors i conductores que no té res que veure amb el que està pactat en el conveni vigent i que, segons la sentència nº 517/09 del Jutjat Social nº 21, encara segueix vigent: “Això implica que el conveni segueix com segueix mentre no hi hagi pacte que el substitueixi…”

En un altre volta de rosca la Direcció de TB imposa dies de descans que han de ser negociats entre les parts. Aplica unilateralment uns dies de descans per assumptes propis que poden ser guardats en una borsa de descans fins que el treballador/a els necessiti i, en aquest cas, l’empresa tornant a incomplir el conveni vigent els assenyala o demana als treballadors que els assenyalin ja, sense tenir en compte les necessitats personals que durant l’any poden tenir o sorgir als treballadors/es.

Al principi la Direcció va voler eliminar calendaris pactats en el conveni col·lectiu vigent, cosa que tots els sindicats van impedir i després d’aquesta reunió l’empresa aplica unilateralment una decisió pròpia que incompleix amb acords de conveni, de comissions de treball i sentències judicials. Entenem que és una nova provocació, i que la Direcció i l’Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, estan buscant el conflicte constantment, per a després culpar als treballadors/es de les mobilitzacions que hi poguessin haver en el futur.

Comitè de Conveni Autobusos TMB

Llegir més »
Acció Sindical

El fals naufragi del Grup Contenemar

Pablo Elorduy – Redacció Diagonal

CGT denuncia que la família Seguí hauria desviat un milió d’euros dels comptes del Grup Contenemar. Mentrestant, prossegueixen els acomiadaments en empreses del grup.

Llegir més »
Acció Sindical

Els treballadors d’estacions de ferrocarril d’ADIF reclamen allò que els correspon

Portem assistint des de fa més de dos anys a un conflicte basat en reivindicacions històriques i incontestables. La deixadesa de l’empresa unida a la falta d’implicació de la resta de sindicats estan contribuint a perllongar la situació, obligant-nos a usar les aturades com eina legal per a la consecució d’unes metes que entenem tots/es que ens corresponen i que fins i tot, aquells que no ens donen suport, i sent representants legals dels treballadors, no poden negar. És just i és un deute que l’empresa té amb el col·lectiu que presta servei en els centres de viatge d’ADIF.

Però el que no aconseguim entendre és com l’empresa, pot permetre’s

Llegir més »
Acció Sindical

Els treballadors de Roca es manifesten a Madrid contra l’ERO

Uns 3.000 manifestants van participar el 27 de novembre en la mobilització convocada pels treballadors dels tres centres de Roca –Alcalá de Guadaíra (Sevilla), Alcalá d’Henares (Madrid) i Gavá (Barcelona)– davant el Ministeri de Treball i Immigració a Madrid contra l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) extintiu per a 713 persones que l’empresa catalana pretén engegar, un expedient que tornarà a analitzar-se el dilluns dia 30 de novembre amb l’empresa i els sindicats, davant la mediació del Govern. La manifestació, sota el lema “Contra els acomiadaments a Roca”, va començar a les 11,30 hores a la Plaça de Lima i va discórrer pel passeig de la Castellana fins a la seu del Ministeri de Treball, on es va fer lliurament d’un document al Govern en el qual es recullen les principals reivindicacions dels treballadors.

Roca va anunciar el dia 28 de juliol la seva intenció d’engegar un expedient de regulació d’ocupació (ERO) extintiu per a 713 persones en les seves plantes de Gavà (356 acomiadaments entre fàbrica i oficines), Alcalá de Guadaira (180 treballadors) i Alcalá de Henares (177 ocupacions). En total, la plantilla del grup Roca ascendeix a 3.000 treballadors. El fabricant de sanitaris va justificar la mesura per la crisi en el sector de la construcció, en el qual se centra la seva activitat productiva, així com la caiguda que ha experimentat el mercat de la reforma d’habitatges, amb un descens constant de les vendes. La multinacional ja va decidir aplicar durant aquest 2009 un ERO temporal davant la caiguda
dràstica que va experimentar la construcció en el 2008 i que ha seguit empitjorant durant aquest any. Per això, l’empresa va considerar aquesta suspensió temporal “insuficient” i va optar per la rescissió de contractes davant l’horitzó que presenta el sector, a més d’un altre ERO de suspensió temporal per a 234 empleatsa partir de febrer de 2010.

Llegir més »
Acció Sindical

Comunicat de la secció sindical de CGT a ICMA (Rubí)

A tota la CGT

Els afiliats de CGT que van ser acomiadats per l’acceptació d’un recurs d’alçada per silenci “administratiu”, aprovat el passat 16 d’octubre en un més que dubtós procés d’irregularitat, per part de l’Administració, segueixen en lluita davant les portes del Grup Ruffini SA.

La impotència que provoca el veure’s

Llegir més »
Acció Sindical

L’altre calendari Pirelli 2010

Els treballadors de Pirelli han realitzat un Calendari alternatiu en resposta al que presenta la multinacional Pirelli gastant-se uns 20 milions d’Euros, al temps que es dedica a tancar les seves fàbriques, com la de Manresa, per a emportar-se la producció a països de baix cost, no amb la intenció de millorar les condicions existents sinó per aprofitar-se d’aquestes condicions i fer el possible per tal que no canviïn.

Llegir més »
Acció Sindical

Curs de formació: Introducció a la negociació dels plans d’igualtat

INTRODUCCIÓ A LA NEGOCIACIÓ DELS PLANS D’IGUALTAT

Amb l’entrada en vigor de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, i tenint en compte alló referent la seva aplicació en l’àmbit laboral, es fa necessari que coneguem tant els aspectes d’aplicació de la Llei, com el procés a seguir per a l’elaboració dels diferents plans d’igualtat en les empreses.

Cal recordar que la Llei obliga a l’elaboració de Plans d’igualtat en les empreses (no confondre amb centres de treball) de més de 250 treballadors, i en les que amb independència del nombre de treballadors, ho reculli el conveni de sector i, de la mateixa manera, explicita l’obligació de negociar amb la representació dels treballadors i treballadores.

Llegir més »
Acció Sindical

Solidaritat amb els/les companys/es de La Seda de Barcelona

SOLIDARITAT AMB ELS/LES COMPANYS/ES DE
LA SEDA DE BARCELONA

Companys/es, La Secció Sindical de La Seda de Barcelona fa una crida a tota l’Organització en solidaritat amb els/les 45 treballadors/es afectats/des per l’expedient d’extinció que l’empresa vol dur a terme.

MANIFESTACIÓ EL DIJOUS 26 DE NOVEMBRE DEL 2009

LLOC: A LA PORTA DE LA FÀBRICA

Avd. REMOLAR S/N, EL PRAT DEL LLOBREGAT A LES 17:00 HORES

Sortida de la fàbrica i recorregut dels carrers més cèntricsd’El Prat del Llobregat, amb finalització de nou a la fàbrica.

Llegir més »
Acció Sindical

Seat: Després del xantatge del Q3, l’ERO “Quattro”

L’empresa ha presentat un nou ERO per a tot l’any 2010, l’ERO “Quattro”. Després de 14 mesos d’ERO a SEAT, la Direcció pretén que se li accepti un expedient per a tot l’any pròxim, sense clarificar les previsions de producció, ni la Ronda de Planificació, ni el calendari de 2010. Demanen 14 dies per a L1, 24 dies per a L2 i 13 dies per a L3, a més de suspensió de 1.100 contractes diaris des del 4 de gener fins al 23 de desembre, excloent les vacances.

Llegir més »
Acció Sindical

Vaga de ponts a Correos per la negociació del calendari laboral

Com és habitual Correos segueix sense negociar un calendari laboral anual tal com marca la normativa laboral per a totes les empreses. Per això CGT contínua amb el compromís de convocar vaga en tots els ponts d’àmbit estatal fins a la negociació d’un calendari laboral anual.

La convocatòria de vaga abasta a tota la plantilla i afecta a tota la jornada de tots els torns durant el dia 7 de desembre i, en el torn de nit tant a la jornada del 6 al 7 com del 7 al 8. La següent data per a la qual CGT ha formalitzat legalment la convocatòria de vaga per aquesta causa per a l’any 2009, és el 26 de desembre.

Tots els treballadors de Correos tenim dret a conèixer quins són els dies que hem de treballar per a poder organitzar la nostra vida personal i familiar. Segons l’actual Conveni Col·lectiu, l’empresa ha de negociar, en el primer trimestre de cada any, el calendari laboral. No obstant això, gràcies al silenci còmplice de la majoria d’organitzacions sindicals, aquesta negociació no es produeïx i veiem com pocs dies abans de Setmana Santa o Nadal, àdhuc no sabem les condicions i dies que anem a treballar.

El col·laboracionisme dels sempre-signants pel que fa al calendari laboral “s’ha tornat” en paripé d’exigència en els seus últims comunicats, arribant a considerar-lo una cosa fonamental; una cosa que CGT ve demandant des de fa anys. El calendari laboral anual és un dret de tots els treballadors i treballadores i aquest calendari laboral ha de determinar la distribució de la jornada, la fixació dels horaris de treball, la planificació de les vacances, així com setmana santa, nadal, festes locals, campanyes electorals, etc.

CGT continuarà exigint la negociació d’un calendari laboral anual; i fins que aquesta no es produeixi, anem a seguir convocant vaga d’àmbit estatal per a tots els ponts de l’any.

NO ET DEIXIS TREPITJAR PER LA PREPOTÈNCIA DE LA DIRECCIÓ I PARTICIPA EN LA VAGA

SENSE CALENDARI LABORAL: VAGA ESTATAL

CGT Sindicat Federal de Correos y Telégrafos

www.cgt.es/correos/

Llegir més »
Acció Sindical

Finalitza sense acord el periode de consultes per l’ERO de Roca

El 19 de novembre, segons informa la Comissió Negociadora, s’ha signat l’acta de desacord amb l’empresa. S’han apurat totes les sessions a fi d’aconseguir els objectius: l’elaboració d’un pla industrial, la voluntarietat en la extinció i una indemnització digna per a qui així ho decideixi.

Aquest procés no es tanca amb l’acta de desacord, al contrari, és el moment de la recta final i per tant és el moment de posar tot l’esforç perquè l’Administració tingui en compte els arguments dels sindicats, a tal fi la Comissió Negociadora exigeix a tota la plantilla la participació en quants actes s’organitzin en cada centre de treball.

El dia 27 de novembre els treballadors/es de Roca es manifestaran pels carrers de Madrid per a mostrar a la ciutadania, a Roca i a l’Administració que els seus drets i interessos estan sent trepitjats per Roca amb aquest expedient.

Llegir més »
Acció Sindical

Segueix paralitzada la descàrrega de camions a l’oficina principal de Correos de Barcelona

Per “implicar un risc greu i imminent a la seguretat i salut dels treballadors.” Arran d’aquesta resolució, Correos ha hagut de canviar els camions que utilitzava per uns altres de menor envergadura i que caben en els molls de càrrega i descàrrega.

La Conselleria de Treball ha dictaminat una resolució favorable a la paralització de la càrrega i descàrrega de camions realitzada el 13 de novembre, en aplicació de l’article 21 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals realitzada pels delegats de prevenció de Correos-Barcelona el passat 13 de novembre, pertanyents als sindicats CGT, USOC, CSIF, CCOO i UGT, de la qual Inspecció de Treball de manera urgent va aixecar acta donant curs a la Consellería i ratificant la decisió presa pel comitè de Seguretat i Salut i la Inspecció de Treball.

En aquests moments la descàrrega es produeïx en l’interior del moll, en zones planes pel que es redueïx considerablement la possibilitat que una gàbia bolqui (104 Kg buida) i sense ocupar les voreres per on passen els veïns.

Des de CGT veiem molt positiu que tant la Conselleria de Treball com la Inspecció de Treball prenguin resolucions dràstiques contra qui posen la Seguretat i la Salut tant dels treballadors com dels ciutadans en perill.

CGT considerem una vergonya que l’empresa Correos tenint mitjans per a evitar accidents als seus treballadors i molèsties als veïns, no hagi estat capaç de motu propi d’organitzar el treball i prendre les decisions necessàries sense que els sindicats hàgim d’acudir a l’Administració.

CGT seguirem actuant contra Correos mentre no protegeixi la seguretat i la salut dels seus treballadors. És prioritari per a CGT rebaixar el risc laboral evitable a 0. Exigim que treballar no signifiqui un risc com qui juga a la ruleta russa. Estem farts que jugui amb la nostra salut, sobretot una empresa que intenta donar una imatge de modernitat, però que té un interior antic i arcaic.

CGT Correos Barcelona

Llegir més »
Acció Sindical

El jutge anula la imposició de la Direcció de TMB i dona la raó als treballadors/es

Aquest 17 de novembre, ha sortit la sentència sobre l’intent d’imposició de noves condicions de treball per als conductors i conductores. El jutge ha resolt acceptar la demanda interposada pels representants dels treballadors i declarar nul·la la modificació col·lectiva de condicions de treball anunciada per la Direcció de TMB en el document del 30 de juliol enviat per burofax, i que el Comitè de conveni va dir que no es recollís.

Llegir més »