Los Amigos de Durruti. Historia y antología de textos
Agustín Guillamón
Editorial Aldarull i Dskntrl.ed!, 2013, 333 pàg.
Aquest llibre d’història és també un llibre de teoria revolucionària. L’Agrupació dels Amigos de Durruti va constituir una seriosa oposició revolucionària als comitès superiors de la CNT i la FAI oficials, que van apostar per una col·laboració inter-classista, que passava per abandonar a la seva sort les conquestes “revolucionàries” de Juliol de 1936: expropiacions, socialitzacions, col·lectivitats, control obrer, milícies, comitès de barriada i abastaments, etcètera.
Agustín Guillamón elabora una rigorosa, actualitzada i detallada història dels Amigos de Durruti, en la qual es presenta el procés de creació de l’Agrupació, el seu context històric, les seves idees fonamentals, el seu combat i la seva herència política. Aquesta història es complementa amb diversos annexos documentals, des de cartes fins a articles de premsa, manifestos i fullets, des de discursos fins a entrevistes i enquestes dels protagonistes amb diversos historiadors. El conjunt d’annexos conformen una important antologia de textos, imprescindible per a aprofundir en el coneixement de l’Agrupació.
Els historiadors de la burgesia menteixen sempre, falsifiquen, ometen, deformen… perquè està en la seva pròpia naturalesa de servidors de la història sagrada universitària. Els Amigos de Durruti van encarnar l’avantguarda revolucionària del proletariat i, per això mateix, les seves teories i ensenyaments són, avui, vitals i imprescindibles. Van ser una nombrosa agrupació anarquista, fundada al març de 1937. Els seus membres eren milicians de la Columna Durruti oposats a la militarització, que havien abandonat el front duent-se les armes, per a lluitar per la revolució a Barcelona, unint-se a altres anarquistes crítics respecte a l’entrada de la CNT en el govern republicà i de la Generalitat.
La importància històrica i política de l’Agrupación radica en el seu intent de construir una avantguarda revolucionària, que posés fi a l’abandó dels principis àcrates i revolucionaris, al col·laboracionisme amb organitzacions burgeses i estalinistes o a la participació en tasques de govern i de reconstrucció de l’Estat.
Les conquestes fonamentals dels Amigos de Durruti van ser:
1.- La necessitat d’un programa revolucionari, clar i precís, defensat pels fusells. Tot el poder econòmic és gestionat pels sindicats.
2.- Les revolucions són totalitàries o fracassen. Totalitària significa que abasta tots els camps: polític, social, econòmic, cultural. I també assenyala la necessària repressió violenta de la contrarrevolució burgesa.
3.- La substitució del govern de la Generalitat per una Junta Revolucionària, que és entesa com un organisme revolucionari únic de la classe obrera, oposat a la col·laboració de classes, sense participació de la burgesia ni dels estalinistes.
