El 1r de Maig sempre ha de ser un dia reivindicatiu i de reconeixement de la lluita com garantia dels drets: al treball digne; a una jornada laboral que possibiliti conciliar el treball obligatori amb la vida social; a un salari i prestacions socials suficients, bé quan es té ocupació i també quan no se’n té; a pensions adequades per a viure amb dignitat; a la llibertat sindical i de negociació col·lectiva, etc….

Drets que al sisè any de la crisi-estafa del sistema capitalista i, a dos anys de les Lleis de Reforma Laboral i de la Seguretat Social, han desaparegut amb aquest cop d’estat que governs, poderosos i empresaris han donat contra “el seu estat social i de dret” i que ens ha fet retrocedir laboral, social i políticament a temps del capitalisme caciquil i medieval, situant-nos davant el mirall que ens retorna a la realitat de l’horror, on ja se’ns garanteix per la seva banda que “el futur encara serà pitjor per a la majoria social”.

Aquest és el futur-present que ens tenen dissenyat a l’Estat espanyol:

Sis milions de persones en atur, desnonades de l’ocupació i negant-los el seu dret més essencial: el dret a “guanyar-se la vida”. Per extensió ens neguen la protecció davant estats de necessitat: sense prestacions socials ni Rendes Bàsiques suficients per a viure dignament.

Més de mig milió d’ocupacions públiques destruïdes, fent dels serveis públics “organismes ineficaços”, amb les seves polítiques de retallades, de no inversions, fins a dur-los a la desaparició. Al no cobrir les necessitats bàsiques de les persones, troben l’excusa “perfecta” per a traspassar al mercat i als seus amics empresaris privats, milers i milers de milions, en un descarat robatori del patrimoni públic, del que és de tots i totes.

El dret a la Negociació Col·lectiva i a la Llibertat Sindical, han estat arrabassats als treballadors i treballadores, a les seves organitzacions sindicals, sacrificats en l’altar de l’única llibertat existent, la del capital, perquè la voluntat unilateral dels empresaris sigui qui organitzi al seu antull, el treball i la vida, convertint a la persona assalariada, en una mera mercaderia d’usar i llençar.

L’empobriment material de milions de treballadors i treballadores, a través de mecanismes com la retallada massiva de les rendes salarials, està generant una de les societats més desiguals del món: 20 persones de l’estat espanyol acumulen tanta riquesa com el 20% de la població més empobrida, és a dir més de 8 milions de persones.

I quan les persones sortim al carrer en defensa d’aquests drets bàsics, essencials per a una vida mínimament digna…, intenten emmordassar-nos i fer-nos callar, amb successives lleis cada vegada més lliberticides (llei de seguretat ciutadana, llei de l’avortament, llei de vaga, llei de jurisdicció universal etc..) i repressió policial absolutament desproporcionada.

Aquest 1r de Maig, ha de seguir sent el dia que milions i milions de treballadors i treballadores, diguem PROU i omplim les nostres vides quotidianes, no de sofriment ni desesperació, sinó de LLIBERTAT, imposant a governs, empresaris i poderosos, un altre Ordre Social, un altre sistema, on el repartiment del treball i de la riquesa, faci que una VIDA DIGNA per a totes les persones sigui possible aquí i ara.

VISCA EL 1 DE MAIG DE LLUITA I DIGNITAT!