CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Pancarta capçalera manifestació
Premsa

Més de 2000 persones es manifesten a Barcelona contra la impunitat i la brutalitat policial pels casos Raval i Ester Quintana

Milers de manifestants contra la ‘impunitat i la brutalitat’ pels casos Raval i Ester Quintana

La manifestació per Juan Andrés Benítez va sortir del Raval ahir 14 de novembre al vespre i s’uní a la concentració al lloc on Quintana havia perdut l’ull feia un any.

Les plataformes Stop Bales de Goma i Ojo con tu Ojo van deixar anar, ahir a tres quarts de nou del vespre, 365 globus, un per cada dia de l’any que feia que Ester Quintana havia perdut l’ull, al punt i al minut exactes en què presumptament la dona va rebre l’impacte d’una bala de goma disparada pels mossos d’esquadra. Fou el moment culminant d’una manifestació que aplegà dos milers de persones i en què també es recordà la mort recent de Juan Andrés Benítez, després de ser detingut pels mossos. A la marxa es va demanar que s’acabés‘la impunitat i la brutalitat’ de la policia.

Llegir més »

Gràcies Ester, avui sí, stop bales de goma!

La pressió constant i sostinguda dels moviments socials, dels mitjans de comunicació popular, l’encalç al carrer i al Parlament de les quatre províncies, la força de les persones ferides que amb total fermesa no han parat de denunciar-ho (va per tu, Ester, gràcies) i la seguretat que quan es té la raó no es pot tirar enrere i només es pot guanyar han aconseguit avui l’objectiu. És només un d’ells i és clar que no és total, però avui ja sabem que el darrer dia d’abril de l’any que ve el cos policial creat pel botifler Veciana deixarà de treure ulls a persones amb balesde goma.

Llegir més »

18,9 milions en subvencions per a la indústria militar catalana

Celia Castellano Aguilera | Setmanari Directa

La majoria de la població ho desconeix, però, a Catalunya, hi ha 35 empreses que dissenyen, fabriquen i distribueixen components i tecnologies per armament que acaba en mans d’exèrcits de tot el món. La petita indústria militar catalana, que dóna feina a 478 persones i factura 124 milions d’euros anuals, està subvencionada per la Generalitat, que entre el 2002 i el 2011 va abocar-hi 18,3 milions d’euros públics. Aquesta xifra s’enfila als 62,6 milions si tenim en compte les subvencions rebudes per Nissan, subministradora de vehicles de l’exèrcit espanyol.

Les dades van ser revelades el mes de juny per un informe de Pere Ortega, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Ortega només va comptabilitzar les subvencions que van rebre les empreses ubicades a Catalunya –no es disposa de dades de les empreses espanyoles amb seu catalana– a través de la Direcció General d’Indústria –antiga Secretaria d’Indústria i Empresa– i el Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarials(CIDEM).

Llegir més »
L'accés a la planta de Mecaplast, al polígon Plans d'Arau de La Pobla de Claramunt
Acció Sindical

CGT denuncia assetjament i ‘persecució sindical’ a Mecaplast

El sindicat CGT ha denunciat aquest dilluns 11 de novembre “persecució sindical” i assetjament laboral contra els membres del comitè d’empresa de Mecaplast , després que aquesta empresa de la Pobla de Claramunt hagi acomiadat a dues treballadores afiliades al sindicat, la presidenta i la secretària del comitè.

Llegir més »

Salaris en caiguda lliure

Productivitat. Competitivitat. Impuls a les exportacions. Reducció de l’atur. A l’ombra d’aquests conceptes s’ha forjat una insostenible dinàmica de rebaixes salarials generalitzades que ens ha acabat abocant a la pitjor pèrdua de poder adquisitiu dels darrers 27 anys.

Com si d’una formula de propietats veritablement miraculoses es tractés, la “moderació salarial” ha esdevingut, per si mateixa, la llum que ens ha de guiar cap a la sortida de l’interminable túnel de la crisi econòmica. Així ho proclamava, per citar només un exemple, el Banc Central Europeu quan recordava a l’executiu espanyol el passat mes d’agost l’urgència de “reduir els costos laborals” i “abolir la interrelació entre salaris i inflació”. Reduïts els uns i abolida l’altra, però, seguim envoltats d’una foscor que, lluny d’alleujar-se, resulta més asfixiant i paorosa a cada dia que passa.

Inflació i salari

Segons dades del passat mes de setembre, la inflació a l’Estat espanyol es situa en el 3,4%. Una xifra engruixida com a conseqüència de l’aplicació dels nous tipus d’IVA que empenyen els preus a l’alça. Els salaris, per contra, no han compartit aquesta entusiasta trajectòria ascendent. Mentre el cost de la vida augmenta a un ritme més que notable, els augments salarials pactats entre treballadors i empreses des del gener fins al setembre s’han situat, de mitja, a l’1,30%.

Encara pitjor és, segons alertava Josep Lladós, professor de la UOC, la situació en aquells convenis col·lectius signats amb posterioritat a l’entrada en vigor de la reforma laboral del passat mes de febrer. En els esmentats convenis, la pujada salarial no assoleix ni tan solsun mínim 1%.

Llegir més »
Rànquing de les empreses dels PPCC amb més beneficis
Premsa

La meitat de les 40 empreses dels Països Catalans amb més guanys aprofiten la reforma laboral per fer acomiadaments, tot i els seus ingressos milionaris

10.000 MILIONS DE BENEFICIS EN PLENA CRISI

La meitat de les 40 empreses dels Països Catalans amb més guanys aprofiten la reforma laboral per fer acomiadaments, tot i els seus ingressos milionaris

Les quaranta empreses amb més beneficis dels Països Catalans van aconseguir 10.969 milions d’euros el 2010 enmig de la crisi econòmica. Aquestes companyies han tirat endavant la malmesa economia d’un país en fallida, fent de motor econòmic dels territoris on s’assenten, donant feina a milers de persones i empreses associades i proveïdores. Tot i els guanys milionaris, gairebé la meitat d’aquestes empreses líders ha aprofitat la reforma laboral per plantejar Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) en els últims dos anys. L’objectiu és abaixar sous i reduir plantilles de treballadors per continuar sent, segons diuen, competitives en el nou context econòmic i poder afrontar un futur, encara molt incert, amb garanties.

Llegir més »

Manual d’Okupació

Aquest manual pretén acostar l’okupació a tota persona interessada a sortir del mercat immobiliari i gaudir d’un espai digne sense pagar ni un duro als que tracten de robar-nos la vida cada dia. El que cadascú faci amb aquesta informació serà jutjat únicament per la seva consciència-i, si s’escau, per un tribunal-, però, des de l’equip de redacció d’aquest manual fem una crida a la solidaritat de les persones que vulguin okupar – o ja ho estiguin fent- perquè donin suport als companys propers que puguin necessitar ajuda.

Llegir més »

Els treballadors de SCA a Mediona comencen les mobilitzacions amb vaga de dues hores i manifestació el 18 de novembre

Els treballadors de l’empresa SCA va decidir divendres passat 8 de novembre que no es quedaran de braços creuats davant la determinació de la multinacional de tancar la planta de manipulació que té a Sant Joan de Mediona. Reunits en assemblea, la plantilla va decidir que començarà a mobilitzar-se per impedir el trasllat de la producció i que 150 persones es quedin sense feina.

De moment, començaran amb una vaga de dues hores el dilluns 18 de novembre. La protesta començarà a les 13h, moment en què una manifestació arrencarà el seu recorregut pels carrersde Sant Joan de Mediona.

Llegir més »
Portada llibre
Memòria històrica

“Vint i Ramon Barnils”, un llibre de Laia Altarriba que retrata la trajectòria del periodista Ramon Barnils

VINT I RAMON BARNILS

És el darrer títol de la col·lecció Retrats, un volum realitzat conjuntament per Edicions DAU i el Grup de Periodistes Ramon Barnils. El llibre, escrit per Laia Altarriba, va acompanyat del documental BARNILS TAL COM RAJA, realitzat per Albert Lloreta i Laia Soldevila.

El llibre i el documental recullen una sèrie d’entrevistes a familiars, amics, periodistes, polítics, noctàmbuls, etc. que van conèixer Ramon Barnils, entre els quals hi ha Joan de Sagarra, Pepe Ribas, Eliseu Climent, Vicent Partal, Biel Mesquida, Sergi Pàmies, Carles Flavià, March Recha, Ferran Torrent, Montse Majench i Ignasi Solé Sugranyes, entre molts d’altres. Un llibre i un documental que retraten un periodista d’estil corrosiu i crític i els tempsque li va tocar viure.

Llegir més »
Manifestació Justícia Juan Andrés Benítez
Premsa

Entitats veïnals i moviments socials reclamen depurar responsabilitats per la mort de Juan Andrés Benítez i convoquen una manifestació el 14 de novembre a Barcelona

#justiciajuanandres amb l’Ester

Prou impuninat, prou brutalitat

Manifestació dijous 14 de novembre a Barcelona, amb sortida a les 19.30h de la rambla del Raval cantonada carrer Aurora.

La manifestació anirà fins a la cruïlla Casp/Passeig de Gràcia, on es sumaran de 20 a 21h a la concentració de solidaritat amb l’Ester Quintana “un any sense respostes ni justícia, juntes contra les bales de goma”, per després, conjuntament manifestar-se finsa la plaça de Sant Jaume.

Llegir més »

Els organitzadors de la Marxa pels Drets Socials del Penedès convoquen una gran assemblea al gener per continuar amb la dinàmica engegada

VILAFRANCA DEL PENEDÈS | REDACCIÓ XARXA PENEDÈS.

Després de la satisfacció per la celebració de la Marxa Unitària pels Drets Socials del Penedès, celebrada el passat 28 d’octubre, els organitzadors han fet una primera reunió de valoració: “La Marxa va suposar un èxit de convocatòria reunint més d’un miler de persones entre l’Arboç i Vilafranca, a més de comptar amb la participació de moltes entitats que no han deixat de mobilitzar-se els darrers anys a les nostres comarques en la lluita pels drets socials. La Marxa, doncs, va servir per demostrar que el territori està implicat amb les diferents lluites i que es posiciona en la línia de fer canvis estructurals al sistema econòmic i social”.

Llegir més »

Diccionari militant: Martí, Ada (1915-1960)

Maria de la Concepció Martí Fuster, coneguda com Ada Martí, va néixer a Barcelona l’1 de juliol de 1915, en el si d’una família de classe mitjana. Anarquista, intel·lectual cultíssima i escriptora amb gran facilitat d’expressió, tant en castellà com en català. Universitària. Dirigent de la Federació Estudiantil de Consciències Lliures. Militant de Dones Lliures.

Va impressionar i seduir els joves de la seva generació per la seva bellesa, la seva intel·ligència, les seves àmplies lectures, la seva culta conversa, la seva passió intel·lectual, la seva llarga cabellera negra i la blanca vestimenta.

Llegir més »

Entrevista a Elena Longares, coordinadora de LesCat (Lesbianes a Catalunya): “Ser dona i lesbiana pot comportar una doble discriminació”

“Hem de seguir demanant el dret a decidir sobre el propi cos, sobre la pròpia maternitat i sobre la pròpia vida”

“L’augment de l’homofòbia a Europa és fruit de la nova ofensiva del patriarcat”

Nascuda a Barcelona, al barri de Sants, l’any 1983. Té estudis en Sociologia, tot i no acabar la carrera, i formació en Agent Comunitari de Salut i Drets Humans del Servei d’Atenció 900Rosa. Participa en moviments socials estudiantils i feministes. Coordina el grup de LesCat (Lesbianes a Catalunya). Col·labora i participa en activitats entorn la visibilitat de les dones lesbianes i bisexuals.

Llegir més »

La vaga d’escombraries a Vilanova, desconvocada

VILANOVA I LA GELTRÚ | REDACCIÓ XARXA PENEDÈS.

Després de tres dies de vaga els treballadors de VALORIZA, que gestiona el servei de recollida d’escombraries de Vilanova, ha decidit el migdia del 8 de novembre desconvocar la vaga indefinida. Els motius que els han dut a desconvocar-la ha estat el compromís de la direcció de l’empresa de no rebaixar salaris en el nou conveni col·lectiu i retirar els quatre acomiadaments de treballadors del servei. Els treballadors, per la seva banda, han acceptat allargar el conveni actual quatre anys, amb congelació salarial. La decisió s’ha pres després de la reunió de conciliació realitzada al Departament d’Ocupació i Empresa de la Generalitat.

Llegir més »

Pressupostos de l’Estat 2014: Feminització de la pobresa i lluites dones treballadores

Els Pressupostos Generals del 2014, presentat pel PP al Congrés de l´Estat continua les mateixes polítiques de retallades de la despesa que afecten a totes les persones de la classe treballadora, especialment les dones. Amb aquests Pressupostos només augmenta el pagament del Deute que és ja d´un billó d´euros, el triple que abans de la crisi del 2008. L´altre Pressupost que augmenta és el militar, amb un augment de la despesa en investigació del 39,5%.

Llegir més »

Els treballadors de Hewlett-Packard denuncien una onada d’acomiadaments silenciosos

Acusen a la multinacional de reduir plantilla per a poder presentar resultats positius al terme de l’any fiscal nord-americà.

Molts dels acomiadats són convocats per sorpresa a una reunió on se’ls lliura la carta de cessament.

La multinacional Hewlett-Packard (HP) ha desenterrat el destral de guerra. Després que el passat estiu es produís un fort conflicte laboral en el sí de la empresa, amb una vaga indefinida en diversos centres d’Espanya, torna a aflorar tensió a causa de alguns acomiadaments. “Succeïx que l’any fiscal als Estats Units va d’octubre a octubre, i tenen ganes de presentar resultats amb beneficis. Per això han iniciat una tanda d’acomiadaments”, denúncia Jordi Saladié, president del comitè d’empresa de les filials de consultoria i outosourcing a Espanya i membre de CGT.

Aquesta onada d’acomiadaments que denuncien ha afectat fins al moment prop de 40 treballadors dels centres de producció de Barcelona, Saragossa i Madrid. Contra el que passava abans de la reforma laboral aprovada per PP i CIU, no és necessari presentar ara un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO ) si la reducció de personal no afecta a més del 10 % de la plantilla. I en el cas de HP, la conjunció d’empreses dintre del grup fa difícil dilucidar els límits d’aquest percentatge, pel que els empleats desconeixen quant temps durarà el degoteig de baixes. “S’acarnissen amb els centres de outsourcing i consultoria perquè són els que empren a més gent; altres empreses del grup es basen tecnologia, i nosaltres donem servei a empreses”, explica Saladié, que afegeix: “Reduint personal pensen que reduïxen despeses, però s’equivoquen; el que s’ha de fer és contractar més clients”, sosté.

Els treballadors de HP, almenys els de consultoria i outsourcing, han decidit, igual que van fer mesos enrere, afrontar la situació amb mobilitzacions. Les primeres han estat penjar grans pancartes on denuncien els acomiadaments. Però des del comitè d’empresa asseguren que han traçat un pla de protestes creixents fins a arribar a detenir, esperen, l’onada d’acomiadaments.

La mecànica dels acomiadaments és particular. Els afectats revelen que, un matí, a l’arribar al seu lloc de treball, veuen que els han convocat a una reunió. Quan acudeixen a la trobada, allí estan els responsables de personal que, paral·lelament, han avisat, com marca la llei, al representant sindical, que ha de ser de testimoni de com es despatxa a un company, apunten les fonts consultades. Tot això provoca que en les oficines de la multinacional nord-americana hi hagi un alt nivell de tensió.

De moment la resposta ha estat simplement iniciar una denúncia pública dels fets. “Això és el que més els cou, que l’opinió pública s’assabenti de les seves pràctiques” explica un membre de CGT.

Sentència pendent

Els treballadors de HP tenen pendent una sentència de l’Audiència Nacional al recurs presentat aquest estiu contra l’ERO que pretenia modificar radicalment les condicions de treball en els centres, amb l’aplicació de l’article 41 de la reforma laboral. Amb la nova norma, la Direcció de l’empresa, si hi ha raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, podrà acordar modificacions substancials de les condicions de treball. Aquestes condicions són, entre altres, les que afecten a les següents matèries: jornada laboral, horari i distribució del temps de treball, règim de treball a torns, sistema de remuneració, treball i rendiments, i funcions, quan excedeixin dels límits per a la mobilitat funcional.

El pla de reestructuració que HP va presentar aquest passat estiu emparant-se en aquesta normativa suposava, per exemple, que la Direcció s’atorgava la potestat de canviar la distribució de la jornada laboral anual i fixar el còmput d’hores de treball en 1.780 i una reducció del 10% del salari per als 2.100 treballadors afectats per la mesura. Finalment la protesta laboral va aconseguir que l’empresa es tirés enrere en l’apartat salarial.

* Notícia publicada a eldiario.es
http://www.eldiario.es/catalunya/eldiarideltreball/trabajadores-Hewlett-Packard-denuncian-silenciosos_6_193940625.html

Llegir més »

El PP tanca Canal 9: abans de marxar, cremen la terra

Crítics sempre amb qui menteix, ultracrítics amb qui manipula per mantenir la veu única del poder, fa anys i panys que Canal Nou i tota la Radiotelevisió Valenciana era un enemic a batre pels moviments socials, les organitzacions d’esquerres polítiques i sindicals, per qui defensava la llengua catalana al País Valencià o senzillament per qui no es plegava a la versió oficial i única creada per la dreta regionalista espanyola a l’hora de parlar del País Valencià i caracteritzar-lo com el seu ‘levante’.

I avui en som al carrer en defensa de la televisió pública. Ens hem tornat bojos? Segurament sempre ho hem estat però tenim bons motius per ser-hi, perquè tenim ben clar que els mitjans públics -i els públics en català més encara que els altres- són imprescindibles per a la nostra llengua i per a la llibertat d’expressió. I avui fa goig veure la televisió valenciana, Canal 9, obrint les finestres i deixant entrar l’aire. Avui les treballadores i els treballadors són els amos i per això hi expliquen tot el que el periodisme digne explica quan fa periodisme i no esdevé només veu dels amos corruptes.

Llegir més »

Informe de l’impacte social de les polítiques d’austeritat (Octubre 2013)

Informe elaborat per Graciela Malgesini Rey (EAPN ES).

1. Les anomenades “polítiques d’austeritat”, les estratègies d’ajust macroeconòmic de la Unió Europea, tenen relació amb la crisi social que viu Espanya.

2. Les polítiques europees imposen dos tipus de disciplina:
disciplina financera / macroeconòmica, de la forta, incloent una disciplina laboral, per aconseguir que els salaris siguin més baixos, per poder competir en l’economia globalitzada (devaluació interna) disciplina “tova”, per als objectius mediambientals i socialsde EU2020.

Llegir més »

Quan la por ajuda a fer-nos esclaus

Un polígon industrial de la Pobla de Claramunt, un matí del mes d’octubre. Una cinquantena de persones, amb pancartes i banderes de la CGT, clamen en contra la repressió sindical i la pràctica habitual de l’empresa d’acomiadar a qui els molesta.

Ara els ha tocat a dues dones (curiosament són les dones qui ocupen les posicions més baixes a la plantilla, mentre els pocs homes que hi ha ocupen llocs directius i executius). Les acomiadades, una de més jove i l’altre de més gran, són, no per casualitat, presidenta i secretària del comitè d’empresa. Mentre dura la protesta, les treballadores surten i entren en acabar els torns i començar-ne de nous. Amb veu baixa expressen el seu suport a les companyes acomiadades i el seu malestar amb les pràctiques empresarials, que ja fa massa que duren. “No pot ser, ens tracten com gossos”, sento.

Entre els que protesten hi ha una dona gran, del sindicat, amb cara d’haver viscut molt i d’haver vist moltes situacions com aquesta. Com a resposta no es cansa de dir que, si les que es queixen s’afegissin a la protesta, no quedaria ningú a la fàbrica, tret dels directius. Que si això passés l’empresari no podria fer fora a tothom de cop i no tindria altra opció que acceptar readmetre a les acomiadades. I el que encara seria millor: hauria de prendre nota de la situació i possiblement es veuria obligat a humanitzar la manera de tractar les treballadores.

Llegir més »

La laïcitat del nostre dia a dia i arreu del món

“La clau de l’aprenentatge de la llibertat en la llibertat, mitjançant la via de la raó personal. El medi natural d’aquesta via, l’única que es basa en l’afirmació de l’autonomia del subjecte com a condició de possibilitat del fet educatiu és, evidentment la laïcitat” Paraules del referent i pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, que el seu dia fou acusat i afusellat com l’instigador de la revolta social dita la Setmana Tràgica, una revolta titllada d’anticlerical.

A dia d’avui, l’anticlericalisme social es tradueix en una manera d’entendre la vida que s’erigeix en forma de laïcitat personal i social, superant les concepcions i reminiscències culturals religioses i les connivències amb l’establishment del poder establert, una forma d’afirmació lliure i llibertària, com impulsava des del 1901 amb l’Escola Moderna, Ferrer i Guàrdia.

A dia d’avui, la laïcitat té diversos atzucacs a l’estat espanyol: segons el CIS ja consta que hi ha un 23% de persones que es declaren no religiosos, 15% dels quals que es declaren no creients i un altre 8% directament ateus. Això és un avenç tenint en compte 40 anys de nacional-catolicisme franquista, que té com a llegat conservar un 73% de catòlics. Només un 2% declara ser creient d’una altra religió.

Llegir més »

Setmana de reunions perquè no tanqui SCA, empresa amb beneficis radicada a Mediona

MEDIONA | REDACCIÓ XARXA PENEDÊS

S’obre una setmana clau per a la fàbrica a Mediona (Alt Penedès) de l’empresa SCA, que es vol emportar la divisió de manipulat del paper a Navarra i deixar al carrer 150 persones. Demà es reunirà per primera vegada el comitè d’empresa, després que dilluns passat 29 d’octubre l’empresa fes públiques les seves intencions. I dimecres hi ha previst una reunió de tot el dia del comitè amb la direcció de l’empresa. Després els representants dels treballadors valoraran, amb la resta de la plantilla, les accionsa emprendre.

Llegir més »

Vaga indefinida al servei de recollida d’escombraries a Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú viu a partir del dimarts 5 de novembre una vaga indefinida al servei de recollida d’escombraries, que l’Ajuntament té externalitzat a l’empresa VALORIZA, propietat de l’antiga gran constructora Sacyr-Vallhermoso (ara anomenada Sacyr) i que compta amb més de 50 treballadors a la ciutat.

La vaga indefinida ha estat aprovada no sols pel comitè d’empresa, sinó per la majoria de treballadors reunits en assemblea. La convocatòria ve motivada per la negociació entorn al conveni col·lectiu dels treballadors. La proposta dels treballadors defensa no perdre més poder adquisitiu i, per tant, la no reducció de salaris i actualització dels mateixos d’acord amb l’IPC, entre d’altres mesures socials. Per la seva part, l’empresa es tanca en banda davant la proposta dels treballadors i ha presentat una contraproposta que té la voluntat de reduir els salaris i que s’emmarca en les mesures de la darrera reforma laboral aprovada pel govern espanyol i que va motivar una vaga general.

Llegir més »

País petit, democràcia gran

Fa uns dies discutia a Twitter amb un noi madrileny sobre la qüestió de la independència. La seva postura, prou freqüent a l’esquerra, és que no hem de donar suport a la creació de noves fronteres ni divisions. La meva pregunta fou si creia més convenient apostar per un únic govern mundial o si senzillament ens conformàvem amb les divisions i fronteres actuals. Tal com m’esperava, la seva resposta fou “apostem pel primer”, és a dir, per un únic govern o estat mundial.

Llegir més »

Entrevista a Enric Duran i Giralt: “Contra el poder cal prioritzar l’autogestió i l’auto-organització”

Enric Duran i Giralt, un quixot de la utopia per a una nova societat

Enric Duran és un exemple. Un exemple de que podem. Un exemple de que cada un, cada grup, un sindicat minoritari, com el nostre, podem. I estem cridats a transformar el mon. Com? L’Enric utilitza les falles de l’enemic, i per tan cal conèixer bé l’enemic. I pensar en gran, sense por.

Enric Duran lluita pel impossible, una manera que esdevingui realitat. Té la força de creure en si mateix i tria crear ja un altre mon, enlloc d’anar a la contra. Una de les mentides de l’Estat és que una persona sola no pot fer res, un grup petit no pot fer res i una comunitat petita tampoc. Així estem Catalunya, sempre amb l’autoestima sota terra, menys últimament.

Sobre l’Enric Duran hi ha molta informació per Internet (bloc personal http://enricduran.cat/, Twitter, facebook, Viquipèdia). Les publicacions Crisi, Podem, Rebel·lem-nos, la Cooperativa Integral Catalana, i el seu llibre “Abolim la banca”.

– Abolirem la banca?

Llegir més »

Casal Tramuntana: l’estratègia del camaleó

Inspirat en la feixista Casa Pound italiana, el gener de 2012 obria al carrer Independència de Barcelona el Casal Tramuntana. Des d’aleshores ha quedat més que demostrada la simpatia neonazi d’alguns dels seus membres destacats. La seva estratègia, però, passa per camuflar-se i amb un llenguatge amable i contundent alhora contactar amb la resta de l’espanyolisme.

Llegir més »