CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Acció Sindical

Piquets informatius

Ja han començat. I es fita la cridòria d’una hora lluny. Fulls volants en rius de tinta diària, anuncis regalats camuflats de notícia, tertulians que bramen com si s’acabés el món i editorials papals de missa diària que pontifiquen el bé i el mal. Són els altres piquets, si. Quotidians, retribuïts i ben pagats, i dels què se’n parla poc. Piquets preventius i coercitius; alarmants i alarmistes; unànimes i unidireccionals; que pretenen sacsejar i violentar el dret de vaga. I que han trigat ben poc en surar.

Llegir més »
Premsa

Captiva i desarmada la classe obrera

Ja ha arribat la reforma laboral anunciada pel partit Popular i, com era d’esperar, no ha defraudat les expectatives. La CEOE mostra una alegria continguda, possiblement perquè no vol que es noti massa fins a quin punt el PP ha legislat d’acord amb els seus interessos. Els alemanys, per boca de twitter Steffen Seibert, portaveu de la canceller alemanya, Angela Merkel, són clars: «La reforma del mercat laboral a Espanya és modèlica i valenta», i, per a rematar els elogis, el secretari general de la OCDE, Ángel Gurría, va afirmar que la reforma laboral «permetrà disminuir la dualitat del mercat laboral i promourà l’ocupació».

Tot això s’ajusta al guió, però el que resulta més sorprenent és la valoració dels dos grans sindicats de «classe». Sens dubte valoren negativament la reforma, Faltaria més!, però al mateix temps afirmen que iniciaran mobilitzacions progressives per a carregar-se de raons i pensar potser en una vaga general a mitjan o llarg termini. Molts som conscients des de fa bastant temps que el sindicalisme majoritari no només no està sent capaç d’afrontar adequadament la dura agressió que estan patint els treballadors, sinó que són part d’aquesta agressió. Fa temps que han claudicat en la seva capacitat de defensar realment els interessos dels treballadors i són gestors encarregats de maquillar els danys i temperar les mobilitzacions.

Crec que el sentit de fons de la reforma, la lletra petita, i també el que diu en detall, són el que són, un pas més en una batalla que es va començar a lliurar de manera molt ferma en els anys setanta del passat segle i que ha seguit de manera ininterrompuda fins a avui. L’estat del benestar, resultat d’un gran pacte social signat després de la Segona Guerra Mundial, amb l’amenaça de la guerra freda com teló de fons, va suposar un repartiment més equitatiu de la riquesa i la consolidació d’una classe mitja que gaudia de serveis i benestar creixent. El seu bastió més sòlid en la lluita per afermar aquestes conquestes van ser, sens dubte, els sindicats i els partits socialdemòcrates. Des de llavors, des de la primera gran crisi de 1973, les elits dominants no han parat per a aconseguir l’objectiu d’un nou repartiment de la riquesa, recuperant la injusta distribució prèvia.

Prop de 40 anys més tard es pot dir que la seva victòria en els grans països occidentals s’ha consumat. Sens dubte, la globalització i l’impacte dels nous països emergents, que també volen un nou repartiment de la riquesa mundial, ha contribuït a configurar l’actual crisi i el nou salt qualitatiu en l’agressió encaminada a recuperar poder i riquesa, però l’important és recuperar la seva posició absolutament dominant. Està clar que l’última reforma laboral no deixa de ser un esglaó en aquesta llarga escala de descens per a la classe obrera i d’ascens per a les elits que configuren el bloc hegemònic.

El Partit Popular és el partit dels empresaris i defensa els seus interessos. És molt clar un bon article de Joaquín Estefanía a El País, titulat precisament “El partido de los empresarios”, i també és clar i precís el comunicat de la CGT i les declaracions d’altres col·lectius d’esquerra.

Es podria aplicar a aquesta situació una paràfrasis d’una frase cèlebre d’un comunicat militar de 1939: «En el dia d’avui, captiva i desarmada la classe obrera i la classe mitja, ha arribat al govern dels empresaris els seus últims objectius neoliberals. La guerra ha acabat». Captius i desarmats els sindicats, sense cap capacitat de resistència després de dècades de contínues reculades i escassa capacitat de lluita i mobilització, s’ha posat a la classe obrera en «el seu lloc»: a la mercè de les forces del mercat controlades pel bloc hegemònic.

Ens trobem atrapats entre el patètic comunicat dels dos grans sindicats i el voluntarisme radical dels grups a l’esquerra d’aquests sindicats. El control de la situació sembla total i el cas de Grècia ens indica que durs enfrontaments, mobilitzacions contundents i tàctiques d’acció directa no han afeblit de moment la demolidora capacitat de control de la situació que manté el bloc dominant. L’aire fresc que va suposar el 15-M continua amb prou feines, però amb molta menor capacitat d’incidència, pres a més de les seves pròpies contradiccions internes.

L’estratègia bé planificada del bloc hegemònic ha provocat la paràlisi de la població que no només sembla incapaç d’articular una mobilització general sinó que, el que és més greu, dóna suport amb el seu vot a la partit polític que millor representa a qui estan guanyant la partida en aquests moments. El Partit Popular ha aconseguit gairebé tot el poder polític a Espanya, i possiblement culmini el seu avanç dintre d’un mes a Andalusia. La gent ha votat a qui van provocar les causes de fons que van desencadenar aquesta crisi i a qui estan aplicant mesures brutals contra la classe obrera i la classe mitja. I sabien en línies generals el que anaven a fer una vegada en el poder.

No s’albira en l’horitzó cap possibilitat real de plantar cara d’una manera eficaç a l’estratègia dels empresaris i els seus gestors. Hem arribat a un moment crític en el qual no sembla possible el pacte social perquè s’ha plantejat el reajustament social com un assumpte de guanyadors i perdedors, admetent que els interessos dels empresaris i dels treballadors són, en última instància, contradictoris.

Sens dubte és necessari seguir amb els esforços mobilitzadors, mantenir amb força les campanyes de lluita ideològica encaminada a desvetllar el que oculta el llenguatge políticament correcte que utilitzen els qui prenen mesures tan lesives. Fins i tot es pot mantenir una estratègia encaminada a una vaga general, per altra banda poc probable i dubtosament eficaç en aquests moments. En tot cas, no sembla que a curt i mig termini hi hagi cap expectativa de poder alterar el curs dels esdeveniments. Seguir lluitant, sí, però molt conscients de la debilitat de la nostra posició i amb paciència per a anar buscant camins nous que ens permetin una reagrupació de forces que, en el seu moment, es mostri més eficaç.

* Félix García Moriyón és professor de filosofia en un institut d’ensenyament secundari de Madrid

Llegir més »
4a. sessió curs 2011-12. Cartell
Cursos de formació

Sessió de formació sobre “Estructura, organització i funcionament de la CGT” el 29 de febrer a Girona

Sessió, corresponent al mes de febrer, de l’ATENEU 19 de JULIOL de la CGT Comarques de Girona.

“Estructura, organització i funcionament de la CGT”

Dimecres 29 de 18’30h a 20’30h. al local de CGT, Av.Sant Narcís 28 entr. 2ª, Girona.

A càrrec de Ferran Cascallar, Secretari de Formació CGT Girona, i Eva Sànchez, del Sindicat d’Administració Pública de CGT Barcelona.

Llegir més »
Acció Sindical

Denegats els expedients d’extinció i suspensió presentats per la direcció de FUNOSA.

Nota de premsa del Comitè d’empresa de FUNDICIONES DE ODENA

En el matí del dilluns dia 16 de febrer del 2012, el comitè de FUNOSA va rebre notificació de la resolució dels expedients de regulació de suspensió 2569/11 i extinció 2568/11.

El departament d’Empresa i Ocupació resol:

Primer: DENEGAR a l’empresa Fundiciones de Odena SA la suspensió dels contractes de 330 treballadors de la seva plantilla durant 10 dies hàbils cada mes en un període comprès entre la resolució de l’expedient i el 31 de desembre de 2012.

Llegir més »
19 febrer Prenem el carrer
Acció Sindical

Aquest diumenge prenem el carrer!

Ni reforma laboral

Ni retallades

Ni pacte social !

Ja n’hi ha prou!

Aquest diumenge a les 11:00 hores a la Plaça Catalunya de Barcelona

Indymedia Barcelona:

barcelona.indymedia.org/newswire/display/439909/index.php

Facebook:

www.facebook.com/profile.php?id=100002950365907

Twitter:

twitter.com/#!/Usuarisenlluita/status/169435721369780224

twitter.com/#!/Usuarisenlluita/status/169435387721302016

Usuarisen lluita!

Llegir més »
Premsa

Tu tries: esclavisme o llibertat. Jo ja he triat…

Per vuitena vegada des que al 1980 es va aprovar l’Estatut dels Treballadors, tenim a la llista dels plats que ens serveixen els amos una reforma laboral. No us en fieu de les paraules perquè reforma aquí sempre vol dir “menys drets i més obligacions” o dit d’una altra manera ja que som en l’àmbit laboral, “treballar més per menys” i alhora no queixar-se per cap de les aberracions que “qui dona feina” comet damunt de qui la fa.

No em centraré en aquest article a explicar la reforma perquè qualsevol que sàpiga llegir pot entendre-la buscant a qualsevol portal d’internet mitjanament decent, per tant no llegiu ni “la Vanguardia” ni els seus imitadors. Us quedarà clar que aquesta reforma és l’atac més dur que hem tingut fins ara com a treballadores i treballadors des de 1980 i des de molt abans també, ja que els darrers anys del Franquisme les conquestes socials a partir de la lluita continuada de la nostra classe van deixar un bon balanç que ara ensvolen acabar de robar.

Llegir més »
Acció Sindical

L’hospital de Kilkis, a Grècia, ocupat i sota control obrer

Els treballadors de l’hospital de Kilkis, a Grècia, l’han ocupat i han publicat una declaració en la qual manifesten que està sota control obrer.

L’hospital general de Kilkis a Grècia (Macedònia central) està ja sota control obrer. Els treballadors han declarat que els problemes que sofreix des de fa temps el Sistema de Sanitat Nacional (ESY) no es poden resoldre. Els treballadors han respost així a l’acceleració del règim de mesures impopulars d’austeritat ocupant l’hospital i declarant-lo sota control directe i complet per part dels treballadors. D’ara i endavant, totes les decisions seran preses pels “treballadors de l’assemblea general”.

L’hospital ha declarat que “El govern no està complint les seves responsabilitats financeres i, si les seves demandes no són satisfetes, es dirigiran a la comunitat local per a aconseguir el major suport possible amb la finalitat de garantir les cures de sanitat pública gratuïta i d’enderrocar al govern i a totes les polítiques neoliberals”.

Des del 6 de febrer, el personal de l’hospital només aten les urgències fins que els salaris i les sumes que els deuen siguin pagades. Igualment, exigeixen una tornada als salaris que percebien abans de les mesures d’austeritat. La pròxima assemblea general tindrà lloc el 13 de febrer, seguida d’una roda de premsa el 15.

Els treballadors han emès la següent declaració:

1. Constatem que els problemes actuals i duradors del Sistema Nacional de Sanitat (ESY) i les seves organitzacions relacionades no poden ser resolts per les demandes específiques i aïllades que afecten als nostres interessos particulars, perquè tots aquests problemes són el fruit d’una política governamental impopular més general i del neoliberalisme mundial.

2. Constatem també que, fent reivindicacions particulars, nosaltres li fem el joc a un govern brutal. Aquest poder, per a enfrontar-se al seu enemic -format pel poble afeblit i dividit- fa tot el possible per a impedir la creació d’un front unit i popular a escala nacional i mundial que tingui interessos comuns i exigències contra l’empobriment social creat per les autoritats polítiques.

3. Per aquesta raó, vam col·locar els nostres interessos particulars en el marc general de reivindicacions polítiques i econòmiques que ha plantejat una gran part del poble grec, que està avui sota l’atac del capitalisme més brutal. Aquestes reivindicacions han de ser defensades fins al final per a aconseguir una cooperació entre les classes mitges i populars de la nostra societat.

4. L’única manera d’aconseguir-lo és qüestionant, a través de l’acció, no només la legitimitat política, sinó també la legalitat d’un poder arbitrari, autoritari i impopular que avança a pas ferm cap al totalitarisme.

5. Els treballadors de l’hospital general de Kilkis responen a aquest totalitarisme amb democràcia. Ocupem l’hospital públic i el sotmetem al nostre control directe i total. A partir d’ara, l’hospital de Kilkis serà autogovernat i l’única forma legítima de decisió serà l’assemblea general dels seus treballadors.

6. El govern no s’ha escapat de les seves obligacions econòmiques de dotació de personal i material. Si continua ignorant aquestes obligacions, ens veiem obligats a informar al públic d’aquesta situació i a demanar al govern local i sobretot a la societat civil que ens doni suport per tots els mitjans per a:

a) La supervivència del nostre hospital.

b) El suport al dret a una sanitat pública i gratuïta.

c) El derrocament, a través d’una lluita comuna popular, de l’actual govern i de tota política neoliberal, vingui d’on vingui.

d) Una democratització profunda i substancial, és a dir, una democratització que permeti a la societat real, i no a tercers, prendre les decisions que afecten al seu futur.

7. El sindicat de l’hospital de Kilkis ha començat, a partir del 6 de febrer, una vaga que només assegura les urgències fins al pagament complet de les hores treballades i l’alça dels salaris al nivell anterior a la Troïka (UE, BCE, FMI). Mentre, conscients de la nostra missió social i les nostres obligacions morals, protegirem la salut dels ciutadans que vinguin a l’hospital proporcionant cures gratuïtes a qui ho necessitin, apel·lem al govern perquè assumeixi les seves responsabilitats i esperem que renunciï en l’últim minut a la seva crueltat social desmesurada.

8. Decidim que se celebrarà una nova assemblea general el dilluns, 13 de febrer, en el hall del nou edifici de l’hospital a les 11 hores, per a decidir els procediments necessaris per a portar a terme eficaçment l’ocupació dels serveis administratius i realitzar amb èxit l’autogestió de l’hospital, que començarà a partir d’aquest dia. Les assemblees generals tindran lloc tots els dies i seran l’instrument primordial per a la presa de decisions en el que afecta als empleats i al funcionament de l’hospital.

Cridem a la solidaritat del poble i els treballadors de tots els sectors, a la col·laboració de tots els sindicats de treballadors i d’organitzacions progressistes, així com al suport de tots els mitjans que han triat dir la veritat.

Estem decidits a continuar fins que els traïdors que venen el nostre país i la nostra s gents s’hagin anat. Són ells o nosaltres!

Les decisions seran públiques a través d’una roda de premsa a la qual estan convidats tots els mitjans el dimecres, 15 de febrer, a les 12:30 h. Les nostres assemblees diàries comencen el 13 de febrer.

Anem a informar als ciutadans de cada esdeveniment important que tingui lloc en el nostre hospital via comunicats i rodes de premsa. A més, anem a utilitzar tots els mitjans disponibles per a fer saber aquests fets per a l’èxit d’aquest mobilització.

Fem una crida a:

a) Els nostres conciutadans, per a solidaritzar-se amb el nostre moviment.

b) Tot ciutadà injustament tractat en el nostre país, a reaccionar amb accions de contestació i oposició contra els seus opressors.

c) Als nostres companys d’altres hospitals, a prendre decisions similars.

d) Als empleats d’altres sectors públics o privats i als membres d’organitzacions sindicals i progressistes a actuar igual, per a ajudar a la nostra mobilització a prendre la forma d’una resistència universal obrera i popular d’aixecament, fins a la victòria final contra l’elit econòmica i política, primer al nostre país i després al món sencer.

* Extret del Portal Libertario Oaca

www.portaloaca.com/articulos/contra-info/4606-el-hospital-de-kilkis-en-grecia-ocupado-y-bajo-control-obrero.html

Llegir més »
Premsa

El Parlament grec aprova les retallades de la “Troica” enmig d’una forta agitació social

El Parlament grec va aprovar aquesta matinada del 12 al 13 de febrer un dràstic paquet de retallades exigit per la “Troica”, conformada per la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu, enmig d’una onada de disturbis en els carrers de la capital. Les retallades eren la condició imprescindible per a rebre els 130.000 milions d’euros del pla de “rescat”.

Així, una majoria de diputats (199 vots a favor i 74 en contra d’un total de 300) va votar a favor del “paquet” neoliberal facilitant els 151 vots necessaris per a aprovar unes mesures que són àmpliament rebutjades pel gruix de la societat grega.

Durant el diumenge, milers de manifestants (uns 100.000) es van concentrar en la plaça Syntagma d’Atenes per a mostrar el seu rebuig a les retallades socials, convocats per sindicats, moviments socials, indignats, grups anarquistes,… amb banderes gregues i pancartes contra la troica, contra el Govern, el FMI i contra la canceller alemanya, Angela Merkel. Arran del llançament de gasos lacrimògens i l’onada de repressió policial la major part dels assistents es van dispersar pels carrers adjacents sent perseguits per agents. La plaça Syntagma va quedar repleta de fum.

Quan la policia va començar a llançar bombes de gasos lacrimògen per a dispersar als manifestants, es van escoltar milers de crits i posteriorment els disturbis es van estendre pels carrers adjacents amb centenars de manifestants enfrontant-se a la policia amb còctels molotov i pedres. Grups de manifestants van calar foc a una dotzena d’edificis en les avingudes Stadiu i Aeolu, entre ells seus bancàries i diverses cafeteries de grans marques. Diversos edificis, algun d’ells històric, desenes de botigues, sucursals bancàries, un cinema, caixers automàtics, cotxes, cafeteries i fins a una botiga d’armes en el centre d’Atenes van cremar en flames. Va haver-hi més d’un centenar de ferits i 50 detinguts pels disturbis. Eren les mostres més virulentes d’una gran protesta que va dur als grecs als carrers hores abans que el Parlament grec votés a favor dels extrems ajustaments que imposen la Comissió Europea, el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI), la cridada troica, en canvi de salvar a Grècia de la fallida.

A Tesalònica els manifestants van ser 20.000. A d’altres ciutats també es van realitzar manifestacions de protesta. En la ciutat de Volos, es va calar foc a l’ajuntament i es va assaltar l’oficina tributària, on es va portar a terme una crema de documents. En la illa de Kerkyra es van registrar disturbis. Manifestants van destrossar els despatxos de dos diputats. En la illa de Creta també ha estat destrossat el despatx de Manolis Stratakis, diputat del PASOK i un grup de persones ha ocupat la televisió local a Iraklio, cridant a una vaga general indefinida en tots els llocs de treball.

A mitjanit, hora espanyola, el Parlament grec va votar a favor del draconià pla que sotmetrà als ciutadans a un nou ajustament de cinturó que durarà tres anys i equival al 7% del Producte Interior Brut de Grècia. Això suposa un triomf del primer ministre, el tecnòcrata Lukas Papadimos, que hores abans de la votació pressionava als diputats perquè donessin suport les retallades escampant la por al “caos social” si Grècia no segueix les directrius de la UE i es veu forçada a sortir de l’euro.

El vot a favor de les mesures dels dos partits que sostenen al Govern, el socialista Pasok i el conservador ND, va ser suficient per a ratificar l’acord sobre la quitació dels títols de deute grec (els creditors deixessin de cobrar 100.000 milions, la meitat del que posseïxen) i el nou pla de rescat de 130.000 milions d’euros que evitarà que el país entre en suspensió de pagaments el 20 de març, quan ha d’afrontar un pagament de 14.400 milions. Al final, va haver una còmoda majoria: van votar 279 diputats, d’ells, 199 a favor i 75 en contra. Va haver-hi cinc abstencions. Un total de 11 diputats del socialista Pasok i nou de ND van trencar la disciplina de vot de les dues formacions i van rebutjar les retallades. Es van abstenir altres nou parlamentaris del Pasok i un de ND, igual que el grup parlamentari de Laos, la formació ultradretana que la setmana passada va abandonar el Govern per desavinences.

Els polítics van obviar, així, el rebuig social a les dràstiques mesures de retallada, mesures com la retallada del 22% del salari mínim (se situa ara en 751 euros), a més de l’acomiadament de 15.000 funcionaris aquest any (150.000 en tres anys), la retallada en les pensions, una reducció del 20% dels salaris del sector privat eliminant les pagues extres, la recapitalització de la banca amb 40.000 milions d’euros, o la privatització de l’aeroport d’Atenes, les empreses públiques mineres, subministradores d’aigua i elèctriques i dels terrenys de l’Estat en illes gregues.

Font: Agències

Llegir més »
Premsa

L’entramat Bagó-Consorci Hospitalari de Catalunya: un monstre de dimensions incalculables

Ramon Bagó segueix contractant-se a si mateix. El CIS Cotxeres li adjudica 1,2 milions en 4 dies

El ‘cas Bagó’ no para d’engreixar-se. La publicació del reportatge “Ramon Bagó: la increïble història de l’home que es contractava a si mateix” al cafèambllet de l’edició de gener ha provocat un allau de notícies i revelacions sobre els negocis de l’empresari i ex-alcalde de Calella. Unes revelacions que, pel que sembla, tot just acaben de començar. Hem dirigit la nostra mirada a Barcelona i hem tornat a trobar contractes entre el Bagó de l’administració pública i el Bagó de l’empresa privada. Mentrestant, l’ajuntament de Calella atorga la ‘medalla d’or’ i el títol de ‘fill predilecte’ de la ciutat a Ramon Bagó.

Llegir més »
Premsa

Pels seus actes els coneixeràs

La revolució permanent també és patrimoni del capitalisme

Els temps de crisi són temps convulsos pel capitalisme. En aquests períodes el funcionament normal de l’activitat capitalista s’interromp i amb ella queda aturada la dinàmica social essencial per a la bona salut del procés de reproducció capitalista.

Llegir més »
Memòria històrica

Garzón: un combat fals i inútil

Com era d’esperar, el Tribunal Suprem ha condemnat al jutge Garzón per haver ordenat les gravacions entre els presos del cas Gürtel i els seus advocats, i, com era d’esperar també, uns han aplaudit i “brindaran amb xampany” i altres han protestat iradament.

Jo no faré ni una cosa ni l’altra. Massa sé el que és la judicatura en tots els països i encara més l’espanyola, en la qual impera un tarannà descaradament ultrareaccionari. És clar que no tots els magistrats són d’un tarannà tan ranci i carca, però d’alguna manera cal ser-ho per impartir “justícia” en una “democràcia” tan “lligada i ben lligada” al franquisme i al capitalisme mésimmoral.

Llegir més »
Premsa

Perill de descomposició educativa

Fa uns mesos vaig tenir l’oportunitat de coincidir amb una mestra ucraïnesa. Bé, hauríem de dir exmestra, perquè, com bona part de la professió docent del seu país, la caiguda del bloc oriental comportà una desbandada del talent arreu d’Europa, i ella no n’era l’excepció. Coincidència o no, ambdós vam començar a exercir el mateix curs, el 1989, quan res no feia pensar que el mur de Berlín cauria i que l’ensulsiada del comunisme real acabaria emportar-se per davant milions de biografies, vides arruïnades, existències precàries. Tot plegat per acabar amb un país fonamentat en la cleptocràcia, per bescanviar un totalitarisme per un altre. «En què es diferencia el comunisme del capitalisme?», em reproduïa un acudit ben viu a la Praga dels noranta la Dora, una amiga txeca filla de dissidents: «amb el comunisme podies criticar el cap d’empresa, mentre que si criticaves el President acabaves a Sibèria. Amb el capitalisme pots malparlar del govern tot el que vulguis. Si critiques el teu cap, acabesa Sibèria».

Llegir més »
Jurídica

Reial Decret-llei amb el text de la reforma laboral.

Us adjuntem Reial Decret-llei amb el text de la reforma laboral del PP i enllaç per llegir-lo online:

www.slideshare.net/CGTCatalunya/boe-reforma-laboral-pp-2012

– La reforma laboral de l’acomiadament no crea ocupació, facilita la seva destrucció:

http://www.cgt.org.es/spip.php?article2303

– Concentració a Madrid contra la reforma laboral. Ferits i detinguts per càrrega policial:

http://rojoynegro.info/galeria/accion-sindical/concentracion-madrid-la-reforma-laboral-heridos-detenidos-carga-policial

– L’enèsima reforma laboral abarateix i facilita de nou els acomiadaments:

http://rojoynegro.info/articulo/accion-sindical/la-enesima-reforma-laboral-abarata-facilita-nuevo-los-despidos

Attached documents

Real Decreto-ley 3/2012, de 10 de febrero, de medidas urgentespara la reforma del mercado laboral.

Llegir més »
Actes Exposició 100 anys anarcosindicalisme
Actes culturals

Actes de l’exposició a Lleida: 100 anys d’anarcosindicalisme.

El divendres dia 3 a l’Institut d’Estudis Ilerdencs es va inaugurar l’exposició 100 anys d’anarcosindicalisme que es podrà contemplar a la Sala Montsuar del 3 de febrer al 4 d’abril.

Després de la pertinent salutació i presentació de l’acte Rosa Perelló, vicepresidenta de la Diputació de Lleida, va elogiar la recopilació realitzada i va agrair l’oportunitat de poder gaudir del material exposat, posteriorment Àngel Bosqued per la Fundació Salvador Seguí va exposar les activitats que realitzen i els problemes que tenen per recuperar material històric, Paco Núñez en nom de la Federació Intercomarcal de Ponent va recordar la figura de Salvador Seguí fill d’aquesta ciutat i va avançar part del programa d’activitats que es desenvoluparan durant aquests mesos, per concloure Pepe Berlanga, en nom de la CGT de Catalunya va plantejar que ni les lleis de memòria històrica ni els memorials democràtics són suficients per recuperar la nostra rica història.

Llegir més »
Acció Sindical

150 persones participen en la tancada a La Canonja contra les retallades a l’ensenyament

Prop de 150 professores, mestres, mares i pares d’alumnes de la comunitat educativa del Camp s’han trobat el vespre del dijous 9 de febrer a l’Escola Abril de la Canonja, una de les quatre escoles en lluita que volen tancar en aquestes comarques, per tal de veure’s les cares i tancar-se el centre per passar-hi la nit. Es tracta d’una mobilització que ha sortit a partir d’assemblees populars que s’han desenvolupat al Camp durant les darreres setmanes.

Llegir més »
Acció Sindical

Els representants polítics aproven un ERO al Consell Comarcal del Tarragonès davant dels treballadors de l’ICODE

Finalment han aprovat l’Expedient de Regulació d’Ocupació a l’Institut Comarcal d’Ocupació i Desenvolupament Econòmic. En el plenari celebrat avui a la seu del Consell Comarcal del Tarragonès situat al carrer de les Coques de Tarragona els representants polítics han confirmat la mort de l’ICODE i l’extinció del contracte per a, presumiblement, tretze treballadores.

CiU i PP han votat a favor d’un ERO que ha comptat amb la complicitat del PSC-PSOE i d’ERC, que s’han abstingut, i que només ha rebut el vot contrari d’ICV, tot i que tots han assegurat estar d’acord amb la “inviabilitat” de l’ICODE. Recordem que el Consell Comarcal del Tarragonès és governat per CiU (13), el PP (5) i el PSC-PSOE (11). Les treballadores han estat atentes a les paraules de tots els representants explicant les seves votacions. Després de més de mitja hora rebent les assistents a la porta principal, el grup de manifestants -gent de la CGT, treballadores, entre d’altres- s’ha desplaçat a dins del saló de plens per escoltar l’acte, que éspúblic.

Llegir més »
cartell14f
Acció Sindical

Convoquen una manifestació el 14 de febrer a Tarragona contra l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat

Els sindicats ANPE, ASEPC, CATAC, CATAC-CTS, CCOO, CGT, COBAS, CSIF, MC, PASI, SATSE, UGT, USTEC-STEs, i les Juntes de Personal i Comitès d’Empresa de l’Àrea Pública de Tarragona, amb el suport de la Plataforma Ciutadana en Defensa dels Drets Públics, han convocat per al proper dimarts 14 de febrer una manifestació social en motiu de l’aprovació dels pressupostosde 2012 de la Generalitat de Catalunya.

Llegir més »
Acció Sindical

‘No sobren autobusos, sobren tots els directius de TMB’

M.C. Barcelona | L’ACCENT 219 – Dijous, 9 de febrer de 2012

En Josep Garganté és conductor d’autobusos, membre de la CGT, i un dels portaveus dels i les treballadores. El proper 23 de febrer s’enfronta a un judici, coincidint a més amb una nova onada de mobilitzacions a Transports Metropolitans de Barcelona, amb vagues convocades al metro i autobús pels dies 27, 28 i 29 de febrer i 1 de març, coincidint amb el Mobile World Congress. Ens ho explica en aquesta entrevista amb L’ACCENT.

Llegir més »
Premsa

Xerrades de Raúl Zibechi a Barcelona l’11 de febrer

Dissabte 11 de febrer – BARCELONA

A les 11:30h. Xerrada-col·loqui “El paper dels moviments socials en les lluites socials”, a càrrec de Raúl Zibechi i un membre de la Xarxa d’Economia Solidària. Lloc: La Torna (St. Pere Màrtir,37 – Gràcia). Organitzen: Taifa i XES.

A les 17:00h. Trobada oberta de Raúl Zibechi amb membres de Taifa (Seminari d’economia crítica). Lloc: EcoConcern (Mare de Déu del Pilar,15 – St. Pere).

Qui ésRaúl Zibechi?

Llegir més »