El passat mes de gener s’iniciava a Tunisia un procés de revoltes populars (alguns ja veuen l’inici del procés en el campament saharaui de Gdeim Izik del passat mes de novembre, que tenia un fort component social) que s’han anat estenent per altres països, de forma destacada a Egipte i Líbia, també per l’Orient Mitjà (però amb característiques diferents), i de forma menys massiva per Algèria, on la repressió governamental ha impedit els intents de manifestacions, i al Marroc, on darrere uns certs aires de tolerància també impera la repressió i el control de les dissidències. Tots són ex-territoris colonials amb elits polítiques autòctones al servei de l’antiga metropoli, on s’han instal·lat les elits econòmiques europees.

Estem amb Hakim Sedouk, que ha començat a treballar aquest any com a professor de filosofia en un institut de Salé. El trobem a Rabat al local de l’Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH), on fan les reunions els membres del moviment 20 de febrer.