A uns dies del final del passat Ramadà diversos moviments procedents de la societat civil magribina reivindicaven el dret a no dejunar. Sota el paraigües del respecte a les llibertats individuals i en nom de la llibertat de consciència, el debat es va estendre durant el mes de Ramadà liderat per MALI (Moviment Alternatiu per la Llibertats Individuals) al Marroc i per SOS LIBERTÉS a Algèria.
La lluita està encapçalada per una joventut urbana que es mou per facebook, amb el suport del discurs lúcid d’alguns animadors de blogs com Najib Chaouki. Aquest últim diu que cal defensar els drets d’aquells que no volen respectar el dejuni durant el Ramadà. “Aquest grup no fa una crida a no dejunar durant el Ramadà, però defensa els drets d’aquells que no dejunen, com part de la societat marroquina, tenint el dret a exercir la seva llibertat de no dejunar. Perquè obligar als que no dejunen a amagar-se?. Volem sortir de la hipocresia social en la qual vivim”, declara Najib.
El seu objectiu és posar en la palestra l’article 222 del codi penal marroquí que contempla penes de presó per a aquells que trenquen el dejuni de forma visible durant el mes sagrat. Critica aquesta legislació considerant-la ambigua i que pressuposa que tot marroquí o marroquina ha de ser musulmà, excloent així a les minories.
Els grups més conservadors de la societat marroquina no accepten ni reconeixen als ateus i als agnòstics. Algunes organitzacions d’esquerres de tall tradicional com la AMDH (Associació Marroquina de Drets Humans), la LADDH (Lliga per la Defensa de Drets de l’Home) i el MAK (Moviment per l’autonomia de la Kabilia), en ambdós països del Magrib, han obert també el debat sobre el laïcisme i han donat suport a la defensa de la llibertat de consciència.
Però les iniciatives de MALI i dels blogs són diferents, moviments més frescos, intuïtius, mobilitzadors i participatius. Grups de persones que no troben representació en les organitzacions tradicionals, que es van perdre en el relliscós món de les subvencions de cooperació al desenvolupament. Així, reinventant-se a sí mateix, el MALI va organitzar l’any passat a Mohammedia un berenar a l’aire lliure en ple mes de Ramadà.
Internet és la base i la plataforma on aquests nous discursos i convocatòries per a l’acció circulen lliurement, ja que els mitjans tradicionals s’han dedicat difamar i atacar als defensors de la llibertat de consciència. Els discursos oficials qüestionen el moviment titllant-lo de minoritari i acusant-lo de ser sostingut per la “mà negra de l’estranger”.
Davant les reaccions contràries i conservadores, en els mitjans marroquins es publicava un comunicat per les llibertats individuals i el resultat de les quals ha estat l’adhesió de múltiples persones de la cultura i els mitjans de comunicació. En l’escrit criden l’atenció contra tots aquells atemptats a un principi fonamental i universal com és aquell de les Llibertats Individuals i emmarquen l’observació del culte com una opció personal.
SOS LIBERTÉS denunciava que a Algèria en els últims anys desenes de persones havien estat detingudes i condemnades a penes de presó per menjar, fins i tot encara que ho haguessin fet de forma discreta o d’amagat. L’any passat joves algerians que bevien aigua van ser detinguts per la policia i acusats d’actuar contra l’ordre públic. L’article 144 bis 2 del codi penal algerià condemna els atemptats a les normes de l’islam, “tot individu que atempti contra els preceptes de l’islam amb escrits, dibuixos o amb qualsevol altre mitjà és responsable de tres a cinc anys de presó”.
Així ho han sofert durant aquest passat mes de Ramadà Hocine Hocini i Salem Fellak, dos obrers que van ser sorpresos per la policia bevent aigua durant el treball. El seu empresonament i el seu judici previst per al vint-i-u de setembre van generar una mobilització internacional de solidaritat. El procés contra els “no-dejunadors” de Ouzellaguène s’ha difós també a nivell Europeu.
La justícia algeriana també va acusar a l’amo d’un local comercial al costat d’altres nou persones de trobar-se menjant en el seu establiment. El judici que hauria d’haver tingut lloc el sis de setembre va ser posposat per al vuit de novembre i els detinguts posats en llibertat provisional gràcies al suport de nombroses organitzacions i de la societat. L’última detenció de tres persones que menjaven en el carrer es produïa a Tebessa.
Les organitzacions algerianes exigeixen fins i tot que els cafès i restaurants puguin obrir per a aquells que no dejunen durant el Ramadà. Entre els periodistes també hi ha veus que s’han alçat defensant el dret a no dejunar, com la del comunicador Akram Belkaïd del Diari d’Orà. Al mateix temps, diverses associacions internacionals han recordat al govern algerià que el seu país ha ratificat els Tractats relatius als Drets Humans i el Pacte Internacional relatiu als Drets Civils i Polítics.
No és una lluita contra l’Islam sinó per la llibertat de consciència, i a més les societats magribines estan preparades per a obrir un debat, reclamen milers de persones des de facebook. Posar en l’espai públic aquests temes pot obrir el camí cap a la reivindicació d’altres drets individuals com la llibertat individual de creença, la lliure determinació dels pobles, l’orientació sexual i altres que són encara tabú en les societats magribines.
Helena Maleno
http://pandoras.periodismohumano.com/
