Josep Garganté, militant de la CGT, membre de la secció sindical d’Autobusos de TMB, i vinculat als moviments socials de la ciutat i a la CUP de Barcelona, resta detingut a la comissaria de les Corts, des de fa unes hores, sota custòdia dels Mossos d’Esquadra.
Davant tan solemne declaració de principis, només ens queda preguntar… On cal treure’s el Carnet d’esclau?, “senyor” Díaz Ferrán. O seguir en la lluita fins a acabar amb aquests subjectes i les seves idees.
El número 121 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:
– Editorial:
Vaga general? Sí, però després què?
– Reportatge:
La CGT i la qüestió nacional: Debats i Acords
– Treball-economia:
29-S a Catalunya: ampli seguiment
Valoració Vaga General del 29-S a Balears
I desprésde la Vaga del 29–S, què?
Des del passat 15 de setembre, en l’àmbit de Rodalies de Catalunya s’aplica el mateix procediment sancionador per a viatgers sense títol de transport vàlid que en la resta dels operadors del sistema tarifari integrat: FGC, Metro,… El mateix consisteix en l’abonament de la percepció mínima (50€) d’acord amb l’article 52 de la Llei 7/2004 de 16 de juliol de mesures fiscals i administratives, modificat per la Llei 26/2009 de 23 de desembre. Si el viatger accedeix al pagament immediat d’aquesta percepció hi haurà un descompte del 50%, i l’infractor abonarà finalment 25€.
Amb l’acord de classificació professional que va entrar en vigor el passat 1 de juliol a Renfe Operadora, solament estan habilitades per a realitzar aquesta labor les categories d’Operadors Comercials N1 (antigament interventors), que tenen la condició d’agent de l’autoritat en virtut de la disposició transitòria tercera de la Llei 39/2003, de 17 de novembre del Sector Ferroviari.
La falta de personal d’aquesta categoria ha generat que l’empresa estigui cometent una gravíssima irregularitat en l’estació de Plaça de Catalunya. En el punt de control d’aquesta estació, Operadors Comercials N2 (als quals la normativa únicament els dóna funcions de control d’accessos) insten als viatgers sense títol de transport vàlid a que abonin els 25€. En el cas de negativa d’aquests, els ordenen que s’identifiquin (a pesar que no són agents de l’autoritat). Al no tenir aquesta condició, tampoc els donen als viatgers infractors que es neguen a abonar de forma immediata la percepció (25€), la fulla corresponent del Butlletí de percepció mínima amb la qual en el termini de 30 dies haurien de satisfer els 50€ abans de començar el procés de sanció administrativa.
I a sobre han “bunkeritzat” la sortida de l’estació no havent en l’actualitat cap torn que marqui de sortida per a aquells usuaris que no han pogut fer-lo en l’estació d’origen per problemes de l’empresa: estacions sense canceladora, o amb elles fora de servei,… Aquesta actuació irregular es pot estendre a més estacions del nucli: Clot-Aragó, Sant Andreu Arenal,… S’adjunta el procediment establert per a la percepció mínima en Rodalies.
CGT – Secció Sindical de Renfe Operadora Barcelona
Renfe i Adif van crear el 2007 el servei Atendo per a assistir i ajudar a tots els viatgers amb qualsevol tipus de discapacitat física, sensorial o psicològica que tinguessin problemes de mobilitat a l’hora de viatjar amb tren. (Persones de Mobilitat Reducidad, PMR). Aquesta ajuda es pot sol·licitar en el moment de la compra del bitllet, a través d’un número d’atenció telefònica o presentant-se 30 minuts abans de la sortida del tren en aquelles estacions amb servei permanent.
A Catalunya hi ha 8 estacions amb assistència permanent: Barcelona Sants, Barcelona França, Barcelona Plaça de Catalunya (Rodalies), Girona, Lleida, Tarrragona, Camp de Tarragona i L’Aldea-Amposta i 6 estacions amb servei puntual: Figueres, Port Bou, Flaçà, Torredembarra, Reus i Tortosa en les quals es presta el servei sol·licitant-lo almenys amb 12 hores d’antelació a la sortida del tren.
El servei Atendo ho explota l’empresa V-2 Complements Auxiliars, Grup Alentis, pertanyent al Grup Ceosa (Corporació empresarial de l’ONCE) i està subvencionat amb diners públics. No obstant això a pesar de l’extraordinària valoració que té el servei entre els seus usuaris (8,8 punts sobre 10), del nombre creixent d’ajudes que es presten i de la professionalitat dels seus treballadors, aquests estan instal·lats en la precarietat laboral.
L’empresa V2 serveis auxiliars té en ells un autèntic filó a l’hora d’augmentar el seu compte de resultats. A pesar que factura a Renfe i a Adif unes quantitats gens menyspreables, les retribucions dels treballadors no superen els 750 euros nets al mes (812 euros bruts), realitzen jornades laborals de més de 8 hores i no apliquen el conveni col·lectiu del Sector: II Conveni Col·lectiu Sectorial Estatal de Serveis Externs Auxiliars i Atenció al Client en Empreses de Serveis Ferroviaris.
Anteriorment a l’entrada d’aquesta empresa eren vàries les que s’encarregaven de realitzar aquest tipus de labors: Clece i Eulen, que si aplicaven dit conveni, però l’arribada de V2 va suposar un gravíssim pas cap a enrere pel que fa a drets laborals, tot això amb la passivitat de Renfe i Adif que es renten les mans davant l’explotació laboral que hi ha en les seves instal·lacions.
Seccions Sindicals de CGT a Renfe Operadora i ADIF Barcelona
Magonismo. Utopía y Revolución (1910-1913)
Rubén Trejo
Aldarull edicions. 2010
Aquest llibre, publicat en el centenari de la revolució mexicana, està dedicat a recordar i analitzar la història del moviment magonista, o més aviat, del Partit Liberal Mexicà (PLM) i el seu imprescindible paper en el començament de la Revolució de 1910.
El PLM, liderat pels germans Flores Magón, es va dedicar incansablement a organitzar vagues i insurreccions a Mèxic en l’etapa final de la dictadura de Porfirio Díaz. Quan, en 1910, el règim va arribar a una decadència generalitzada i es van complir les condicions adequades per a llançar un aixecament a escala nacional, no van dubtar els revolucionaris del PLM a llançar una insurrecció a gran escala. Durant dos anys va estar el PLM i els seus partidaris lluitant per una revolució social llibertària totalment diferent a la proposada per Madero, de caràcter liberal-burgesa, resultant aquesta opció, finalment, triomfadora.
Gairebé desconeguda a l’Estat espanyol, la història d’aquest particular moviment llibertari i socialista d’exiliats mexicans als Estats Units d’Amèrica, que van treballar braç a braç amb els seus col·legues nord-americans. Aquesta obra exhaustiva de Rubén Trejo ens rescata uns fets insurreccionals que després de derrocar un dictador van encendre en tot el país mexicà la flama de la Revolució social. Revolució, que d’haver comptat amb més suports inicials i de no haver hagut d’estar tan pendents de les reaccions del poderós govern ianqui, sens dubte hauria canviat la història, per a bé o per a mal.
Us facilitem en document adjunt el número 2 del butlletí “D’un punt de vista llibertari” editat per la Societat Cultural “Ajuda Mútua” i l’enllaç al suplement corresponent (“Els dos octubres” de Piotr Arxinof).
El suplement en català: http://www.enxarxa.com/ELV/ELV-2-cat-ARSxINOF%20La%20du%20oktobroj.pdf
A la pàgina web de l’associació també us podeu descarregar els números 1 i 2 de la revista, així com el suplement en castellà i esperanto:
http://www.enxarxa.com/interhelpo/
Attached documents
El grup empresarial Grup Mola-Metropolitana d’audiovisuals no disposa de concessió administrativa ni llicència per emetre a la freqüència que fa servir Radio PICA des de fa mes de 20 anys.
Les emissores Bronka i Pica estan sent interferides per una ràdio comercial que ha començat a emetre sense llicència per fer-ho, pel que diuen al següent comunicat, a la ciutat de Barcelona.
A uns dies del final del passat Ramadà diversos moviments procedents de la societat civil magribina reivindicaven el dret a no dejunar. Sota el paraigües del respecte a les llibertats individuals i en nom de la llibertat de consciència, el debat es va estendre durant el mes de Ramadà liderat per MALI (Moviment Alternatiu per la Llibertats Individuals) al Marroc i per SOS LIBERTÉS a Algèria.
La lluita està encapçalada per una joventut urbana que es mou per facebook, amb el suport del discurs lúcid d’alguns animadors de blogs com Najib Chaouki. Aquest últim diu que cal defensar els drets d’aquells que no volen respectar el dejuni durant el Ramadà. “Aquest grup no fa una crida a no dejunar durant el Ramadà, però defensa els drets d’aquells que no dejunen, com part de la societat marroquina, tenint el dret a exercir la seva llibertat de no dejunar. Perquè obligar als que no dejunen a amagar-se?. Volem sortir de la hipocresia social en la qual vivim”, declara Najib.
El seu objectiu és posar en la palestra l’article 222 del codi penal marroquí que contempla penes de presó per a aquells que trenquen el dejuni de forma visible durant el mes sagrat. Critica aquesta legislació considerant-la ambigua i que pressuposa que tot marroquí o marroquina ha de ser musulmà, excloent així a les minories.
Els grups més conservadors de la societat marroquina no accepten ni reconeixen als ateus i als agnòstics. Algunes organitzacions d’esquerres de tall tradicional com la AMDH (Associació Marroquina de Drets Humans), la LADDH (Lliga per la Defensa de Drets de l’Home) i el MAK (Moviment per l’autonomia de la Kabilia), en ambdós països del Magrib, han obert també el debat sobre el laïcisme i han donat suport a la defensa de la llibertat de consciència.
Però les iniciatives de MALI i dels blogs són diferents, moviments més frescos, intuïtius, mobilitzadors i participatius. Grups de persones que no troben representació en les organitzacions tradicionals, que es van perdre en el relliscós món de les subvencions de cooperació al desenvolupament. Així, reinventant-se a sí mateix, el MALI va organitzar l’any passat a Mohammedia un berenar a l’aire lliure en ple mes de Ramadà.
Internet és la base i la plataforma on aquests nous discursos i convocatòries per a l’acció circulen lliurement, ja que els mitjans tradicionals s’han dedicat difamar i atacar als defensors de la llibertat de consciència. Els discursos oficials qüestionen el moviment titllant-lo de minoritari i acusant-lo de ser sostingut per la “mà negra de l’estranger”.
Davant les reaccions contràries i conservadores, en els mitjans marroquins es publicava un comunicat per les llibertats individuals i el resultat de les quals ha estat l’adhesió de múltiples persones de la cultura i els mitjans de comunicació. En l’escrit criden l’atenció contra tots aquells atemptats a un principi fonamental i universal com és aquell de les Llibertats Individuals i emmarquen l’observació del culte com una opció personal.
SOS LIBERTÉS denunciava que a Algèria en els últims anys desenes de persones havien estat detingudes i condemnades a penes de presó per menjar, fins i tot encara que ho haguessin fet de forma discreta o d’amagat. L’any passat joves algerians que bevien aigua van ser detinguts per la policia i acusats d’actuar contra l’ordre públic. L’article 144 bis 2 del codi penal algerià condemna els atemptats a les normes de l’islam, “tot individu que atempti contra els preceptes de l’islam amb escrits, dibuixos o amb qualsevol altre mitjà és responsable de tres a cinc anys de presó”.
Així ho han sofert durant aquest passat mes de Ramadà Hocine Hocini i Salem Fellak, dos obrers que van ser sorpresos per la policia bevent aigua durant el treball. El seu empresonament i el seu judici previst per al vint-i-u de setembre van generar una mobilització internacional de solidaritat. El procés contra els “no-dejunadors” de Ouzellaguène s’ha difós també a nivell Europeu.
La justícia algeriana també va acusar a l’amo d’un local comercial al costat d’altres nou persones de trobar-se menjant en el seu establiment. El judici que hauria d’haver tingut lloc el sis de setembre va ser posposat per al vuit de novembre i els detinguts posats en llibertat provisional gràcies al suport de nombroses organitzacions i de la societat. L’última detenció de tres persones que menjaven en el carrer es produïa a Tebessa.
Les organitzacions algerianes exigeixen fins i tot que els cafès i restaurants puguin obrir per a aquells que no dejunen durant el Ramadà. Entre els periodistes també hi ha veus que s’han alçat defensant el dret a no dejunar, com la del comunicador Akram Belkaïd del Diari d’Orà. Al mateix temps, diverses associacions internacionals han recordat al govern algerià que el seu país ha ratificat els Tractats relatius als Drets Humans i el Pacte Internacional relatiu als Drets Civils i Polítics.
No és una lluita contra l’Islam sinó per la llibertat de consciència, i a més les societats magribines estan preparades per a obrir un debat, reclamen milers de persones des de facebook. Posar en l’espai públic aquests temes pot obrir el camí cap a la reivindicació d’altres drets individuals com la llibertat individual de creença, la lliure determinació dels pobles, l’orientació sexual i altres que són encara tabú en les societats magribines.
Helena Maleno
Aquesta crisi que ens han muntat, financera, és producte d’una suma de circumstàncies. Evidentment que la raó principal és l’especulació capitalista realitzada per part de qui tenen en les seves mans el control de les grans fortunes i especialment les grans borses de diners estalviats per part dels treballadors i treballadores bé sigui en fons de pensions (els pocs), bé en excessos de recaptació (S.S.) bé sigui en fons d’inversió (els utilitzats majorment per les grans fortunes), a Espanya es van inventar les SICAV.
Partint de la base que les borses de capital es generen mitjançant l’increment de consum que comporta un increment de producció de béns de consum tant peribles com imperibles i d’immobles, aquesta mateixa producció efectuada per nosaltres mateixos i consumida per nosaltres mateixos, genera una acumulació de beneficis empresarials alhora que, i gràcies al cobrament de salaris, un estalvi generalitzat potser no tant en les butxaques individuals però si en els elements col·lectius bé sigui de l’Estat (llegeixi’s
Cabezas de tormenta.
Ensayos sobre lo ingobernable
Christian Ferrer
Pepitas de Calabaza. 2004
Aquest llibre recopila -i revisa- els assajos més notoris de l’argentí Christian Ferrer entorn de persones i idees ingovernables. I a més, amb una bella escriptura, ens acosta un pensament llibertari en estat «pur», sense dogmatismes estèrils, sense burocratisme, ni radicalismes de pose, que enterboleixin «la idea» que ha niat en els caps de moltes persones en tot el món: l’esvaïment total i absolut de la dominació. S’inclouen: «Átomos sueltos», «Gastronomía y anarquismo», «Misterio y jerarquía», «Los destructores de máquinas» i «Una moneda valaca».
Sota el lema “12 d’octubre, res que celebrar” els integrants de diferents moviments socials van marxar aquest dimarts per la ciutat de Barcelona contra l’anomenat “Dia de la Hispanitat, Dia de la Raça o Descobriment d’Amèrica.”
Al voltant de 300 manifestants van iniciar a Plaça Catalunya un recorregut pels cèntrics carrers de la ciutat amb lemes com “Alerta que camina la espada de Bolívar por América Latina”, “12 d’octubre, res que celebrar” o “No és hispanitat, ésgenocidi”.
Un article de Jordi Martí Font
Les valoracions posteriors a la vaga del 29 de setembre passat han estat i seran molt diverses. I ho són i ho seran perquè ja no ens cal saber que només si som capaços d’entendre on som, d’on venim i a on anem podrem plantejar-nos com anar-hi, a quina velocitat i amb quins motors. I podem dir que de moment fem camí i tenim la capacitat d’analitzar com el fem, sabem d’on venim i mínimament cap a on anem. Fem vaga general i som capaços d’emmagatzemar en la retina sensacions que, contrastades amb les dades, ens aporten decisions de futur que no esdevenen només sensacions sinó ja plenament respostes.
L’emissió de bons per a particulars que va aprovar la Generalitat de Catalunya dilluns passat és insuficient per cobrir la necessitats financeres d’aquesta Administració autonòmica a l’actual exercici. Mentre, Montilla mostra el seu suport a Zapatero i no entrarà en travesses de substituts.
La lluita contra els plans d’austeritat neoliberals, el rescat dels poderosos i les retallades socials marquen el context on s’ha portat a terme la vaga general del 29-S.
El proper dijous 14 d’octubre a les 19 h. es realitzarà una nova trobada de l’Assemblea de Barcelona a la Pça. Osca (Sants).
L’Assemblea de Barcelona pretén ser un espai horitzontal de trobada de moviments socials, treballadors/es, veïns/es i militants sindicals per a mantenir, coordinar i promoure la lluita contra les retallades socials i laborals.
En les trobades anteriors hi han participat a títol individual nombrosos afiliats/des de CGT així com algunes seccions sindicals.
La unitat fa la força
Acte de presentació d’Unitat contra el feixisme. Aturem Plataforma per Catalunya
Divendres 15 d’octubre, 19h.
Sala d’actes, Espai Jove La Fontana, Gran de Gràcia 190 (Metro Fontana), Barcelona
Un acte per la convivència en la diversitat, on es presentarà Unitat contra el feixisme i el racisme, un nou marc unitari per plantar cara davant el creixement del racisme i de l’extrema dreta.
La movilización global.
Breve tratado para atacar la realidad
Santiago López Petit
Traficantes de sueños. 2010
Síntesi singular del pensament de Petit, la imatge de la mobilització general serveix per a identificar la condició d’una realitat feta una amb el capital. Aquesta afirmació permet desvetllar el triple rostre dels poders democràtics actuals: l’Estat-guerra, el feixisme postmodern i la intervenció terapèutica. Enfront d’ells potser ja no càpiguen les clàssiques polítiques del subjecte, però sí noves formes d’articulació del que és, cada vegada més, la condició generalitzada del nostre temps: el malestar.
El text que aquí es presenta, en la mesura que desplega un concepte de realitat absoluta —la realitat feta una amb el capitalisme ja no té fora i a més es vol intemporal— no pot tenir un text previ. O si ho tingués seria un simple comentari exterior. L’escriptura aquí adoptada permet conjuntar els fenòmens més diversos dintre d’un discurs unitari i total. Aquest discurs és una ficció, però tota ficció té efectes de realitat, i si encara tingués sentit parlar en termes de cientificitat, l’operació filosòfica i política aquí efectuada reclamaria per a si la cientificitat que confereix la necessitat interna. En virtut d’aquesta necessitat interna, i prèviament conquistada una veritat des de la qual parlar, es desplega la realitat en la seva procesualitat. Desitgem creure que el que es guanya és suficient perquè l’aposta valgui la pena. Aquest text té la voluntat d’explicar-lo tot.
Certament sabem que en el més essencial hi ha sempre una pobresa i un esquematisme inherent. Per aquesta raó dir que aquest text és un croquis per a orientar-se en la realitat i contra ella, té molt de veritat. Es tracta d’un croquis que uns altres poden ampliar o concretar, o senzillament esborrar per a inventar-ne un altre.
No ens ve de nou a ningú. Però no per això deixem de sorprendre’ns cada vegada que ens esmenten. Quan els mitjans parlen d’anarquisme, treuen el garrot. No hi ha vegada que no se’ls vegi el llautó. Tant és val la seva afiliació política. Els de de l’Església perquè cal mantenir viva la sagrada croada contra els descreguts. Els de la dreta per allò de a l’enemic ni aigua. Els de centre per el seu cinisme costumista (ja se sap, tots són iguals, tots van fer de les seves, diuen amb la seva rutinària arrogància). I els d’esquerra … els d’esquerra, res de res. A Espanya no hi ha mitjans de comunicació d’esquerra: els van liquidar a trenc d’alba parents dels que ostenten el poder.
La Nación: L’exnuvi de Noelia Romina Delic, un jove de 24 anys anomenat Lucas, hauria confessat a última hora d’ahir que va matar l’estudiant per gelosia
No hi ha excuses. Han matat una altra dona, avui es diu Noelia. Aquest crim no va ser per amor. No va ser per gelosia. No va ser per passió. Cap dona no és assassinada per amor, gelosia o passió. Una dona és morta per ser dona. Això és feminicidi, l’expressió més extrema de la dominació masculina.
Al voltant les 10 de la nit de dissabte 6 de desembre de 2008 dos policies feien una ronda pel barri d’Eksarchia, conegut pel seu ambient activista i en el qual la policia sol actuar de forma hostil, quan van tenir una discussió amb un grup de joves. Un dels policies va disparar contra Alexandros, un jove anarquista de 16 anys, matant-lo.
El FMI no aconsegueix parar la guerra de divises entre potències
Xina, EUA, Japó, Gran Bretanya, Brasil, Xile… Els principals actors econòmics mundials s’han embarcat en una guerra per mantenir un baix valor de les seves monedes i afavorir així les seves exportacions. La denominada «guerra de divises» ha fet saltar l’alarma davant de la possibilitat que tots perdin en un escenari de crisi. La cimera del FMI i el Banc Mundial del cap de setmana ha barrejat retrets mutus i cridesa la cooperació.
La Barcelona laica s’organitza per protestar durant la visita del Papa Benet XVI.
Diversos col·lectius de la ciutat preparen actes de tot tipus per als dies 6 i 7 de novembre.
Concentració unitària el dia 4 de novembre a la plaça de Sant Jaume.
Un centenar d’acadèmics i catedràtics universitaris han signat un manifest en el qual rebutgen la criminalització dels moviments socials per fets com els de la jornada de vaga general del 29-S a Barcelona.
Des de la Fundació Ferrer i Guàrdia s’organitza a Barcelona una ofrena floral de commemoració de l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia, acte que tindrà lloc dimecres 13 d’octubre, a les dotze del migdia, davant el monument a Francesc Ferrer i Guàrdia, a Montjuïc. (Final
de les escales mecàniques d’accès a l’avinguda de l’Estadi)
Des de l’organització de l’acte pretenen un acte senzill de retrobament dels amics de la Fundació i de Ferrer i Guàrdia, i demanen que les persones que vulguin assistir-hi els confirmin la seva assistència, fet que els permetrà vetllar perquè cada entitat sàpiga -per odre alfabètic- el torn de les ofrenes.
