L’última vaga, en marxa des del passat 12 d’octubre, ha comptat amb l’adhesió de multitud de sectors i es renova des de llavors cada 24 hores sense data de caducitat establerta.
En el Col·legi de Periodistes de Catalunya es va presentar el migdia d’aquest dimarts 19 d’octubre el manifest contra la criminalització dels moviments socials, signat per més de 120 professors i professores de diferents universitats catalanes.
En el manifest presentat es denuncia “l’actual política de criminalització dels moviments socials per part de la gran majoria de mitjans de comunicació del nostre país i de molts responsables polítics de les institucions que ho governen”. També en ell es planteja que “Focalitzar en certs episodis violents, sense ni tan sols escoltar la contestació i la veu dels moviments socials als quals s’ataca és directament criminalitzar-los; construir el boc expiatori i desviar l’atenció ciutadana dels conflictes reals en els quals estem immersos més que mai en la nostra societat: l’atur, la pobresa i l’exclusió social, la desigualtat creixent entre grups, la retallada constant dels drets socials, el debilitament de les reivindicacions del moviment obrer organitzat, el racisme i la xenofòbia, la corrupció política i la seva impunitat, la violència contra les dones, la duresa i la severitat del control penal contra els més vulnerables, l’índex creixent d’empresonaments, detencions, sancions … Espiral de violència estructural en augment”.
L’acte ha comptat amb la intervenció de Miren Etxezarreta, Francisco Fernández Bou, Elisabet Almeda, Susana Narotzki, Joaquim Sempere i Encarna Bodelón en nom dels i les signants. Tant en les seves intervencions com en el debat posterior s’ha pogut debatre sobre la violència estructural d’un sistema que genera atur, pobresa i marginació social, especulació, racisme o discriminació de gènere i en com aquest mateix sistema, sovint amb la complicitat d’una esquerra institucional plenament integrada en la seva gestió, intenta tancar tota via d’expressió a qualsevol forma de dissidència.
En el torn de debat han intervingut representants de diversos col·lectius i moviments criminalitzats com l’Assemblea de treballadors i treballadores de Barcelona o el col·lectiu Kaosenlared. Durant el mateix s’ha criticat la manipulació informativa dels mitjans de comunicació massius vinculats als grups de poder polític i econòmic i s’ha assenyalat la previsible tendència al creixement de la resposta social, vista la creixent injustícia que genera el sistema.
Kaos en la Red
www.kaosenlared.net/noticia/barcelona-presento-manifiesto-contra-criminalizacion-movimientos-socia
Ràdio Mola emet il·legalment i aixafa l’espai de les ràdios lliures des el mes passat. La Generalitat subvenciona amb més de 181.000 euros al grup Mola, que es dedica a violar els drets d’emissió i expressió de les ràdios lliures.
Ràdio Mola no s’ha de confondre amb el general Mola, el cap dels militars colpistes, que va intentar esclafar la República el juliol del 36, finançat per la burgesia, l’església, i els 4 borbons a qui els molestava que existís més justícia social i més llibertat. És una associació fàcil però molt didàctica per a explicar com la Generalitat, al servei de la burgesia, els banquers i dels borbons, reinserits al poder, intenten aixafar ràdios lliures que emeten des de fa 20 anys.
El passat 29 de setembre, coincidint amb la vaga general, es van repartir a Barcelona 1200 exemplars de DEMOS, la nova publicació quadrimestral gratuïta editada pel Grup d’Acció de Democràcia Inclusiva (GADI) de Catalunya.
Aquest primer número està composat per dos articles que aborden qüestions candents avui en dia: d’una banda, la retallada de drets laborals i socials i l’agreujament accelerat de la crisi econòmica, que han donat lloc a la vaga general del 29-S i a l’aparició de l’Assemblea de Barcelona; d’altra banda, la proliferació imposada de cada vegada més cultius i aliments transgènics en els nostres camps i plats, que posa literalment sobre la taula la necessitat de contravenir i desactivar les dinàmiques del sistema actual per protegir els ecosistemes en els quals vivim. Ambdós articles suggereixen com podríem bastir un ampli moviment polític que no es limiti a fer una crítica separada dels diversos aspectes de la crisi, sinó que faci realitat un criteri global per la seva superació.
Encara queden DEMOS que s’aniran repartint al llarg dels propers mesos per diversos centres socials de Barcelona i per altres indrets del territori. Si vols saber on pots trobar la publicació, si vols rebre la publicació a casa i/o col·laborar en el seu repartiment, si vols saber més sobre les propostes de la democràcia inclusiva, pots anar al web: http://www.democraciainclusiva.org/
També pots veure l’arxiu electrònic de la publicació anant a: http://www.democraciainclusiva.org/demos1.pdf
La Democràcia Inclusiva és una proposta per construir una nova forma d’organizació social basada en els principis d’autonomia, comunitat i reintegració amb la Natura.
DEMOCRACIA POLÍTICA + DEMOCRÀCIA ECONÒMICA + DEMOCRÀCIA SOCIAL + DEMOCRÀCIA ECOLÒGICA
Documental: Silenci: Aquí es tortura
( Núria Piera, Laia Alsina, Mariona Ortiz)
+ Sopar popular 4€
Dissabte 23 d’octubre a les 20h. al
local de la CGT Reus, Raval Santa Anna 13, 2n.
El 29 de setembre el nostre país, i Catalunya en especial, ha viscut una àmplia jornada de vaga general i protesta popular contra les polítiques antisocials que els governs espanyol i autonòmics han promogut en els darrers anys. Molts i moltes treballadores han deixat d’anar a treballar, aturant multitud d’empreses arreu, especialment del sector industrial, dels transports i de la neteja. Fins aquí el dia 29-S aparentment ha estat un altre dia de vaga general, que va seguir les pautes d’altres aturades similars, tot i que la presència activa de la CGT s’ha fet notar potser més que en altres ocasions.
Més enllà de l’èxit d’una vaga que molts, i amb la boca petita també alguns dirigents de CCOO i UGT, esperaven que fos un fracàs, del 29 de setembre ens en quedarà també un altre record: la mobilització d’un ventall ampli i divers de col·lectius i organitzacions socials no directament sindicals. Aquesta mobilització ha sigut capaç d’estendre la possibilitat de lluitar, conjuntament amb els i les assalariades, a moltes persones sense feina, jubilades o aturades, o sense contracte, o amb contractes precaris i va ajudar a superar la fragmentació que patim la classe treballadora.
Cal tenir clar que aquesta mobilització no va ser protagonitzada només per la CGT, ni copada per la CGT, i que la varietat de col·lectius i àmbits organitzatius que l’han protagonitzat reflecteix la riquesa creixent dels moviments socials combatius de Catalunya. Però tampoc ens volem amagar que des de la CGT de Catalunya i des de les seves federacions i sindicats havíem apostat per socialitzar la vaga del 29-S. Socialitzar-la traient-la de les burocràcies sindicals, fent-la anar més enllà dels i les delegades sindicals i dels comitès d’empresa. I a l’hora, li volíem donar un caire més combatiu, tot intentant que el 29-S no fos només una passejada que justifiqués després una negociació entre el govern espanyol i UGT-CCOO que rentés la cara d’alguns aspectes de la Reforma laboral. Ho hem fet principalment participant en comitès de vaga, coordinadores i assemblees locals i de barris a les grans ciutats, junt amb grups de joves, de l’esquerra independentista, col·lectius llibertaris, d’aturats/des, d’immigrants, etc.
En l’actualitat s’estan produint diversos Expedients de Regulació d’Ocupació en el sector denunciats per la Coordinadora d’Informàtica de la CGT: va començar el procés amb ERO encoberts a Coritel i Atos Origin, i ara ja ens trobem amb un ERTO en tres empreses del Grup Atos Origin i amb un ERO en el Grup Thales.
Les empreses són conscients de la importància de la dimensió comunicativa en els conflictes laborals, i hi ha gent amb pocs escrúpols que ha vist aquí una oportunitat de negoci. Hi ha “Consultores de Comunicació” que es dediquen a netejar la imatge dels seus clients a través d’internet i les xarxes socials, és a dir, que es reflecteixi amb conceptes com “flexibilització de la plantilla”, “reestructuració” etc, el que són simple i planament acomiadaments massius en determinades empreses.
El sindicalisme que operi en el sector de la informàtica i la consultoria ha de prendre bona nota d’aquests moviments que estan realitzant les empreses, i a més de mobilitzar en el carrer, tenir en compte que la xarxa és també un camp de batalla, i molt favorable a l’hora de denunciar conflictes laborals, i que la imatge de les empreses és un punt per on atacar quan es vulneren els drets de les i els treballadors.
Coordinadora d’Informàtica de CGT
Acta III Assemblea de Barcelona realitzada el 14 d’octubre 19h a la Plaça Osca (Sants)
Assistència: 350
Ordre del dia:
1.- Valoració
2.- Propostes de continuïtat
– 1.- Valoració. Comitès locals:
* Barceloneta: un barri sociològicament difícil de mobilitzar actualment, però hi ha molts ànimsde continuar la lluita engegada.
Incidents en diverses ciutats. Avui dilluns 18 d’octubre les protestes han continuat amb més força si cap; els bloqueigs s’han succeït com per exemple a Tolosa on 500 activistes han bloquejat les dues principals cotxeres de la xarxa d’autobusos de 4:30 a 9:30 del matí inutilitzant parcialment la xarxa de transports de la ciutat. També a Saint-Etienne s’han bloquejat les cotxeres de bus i tramvia durant gairebé tot el matí. A Lió uns 150 treballadors han pres les vies de l’estació de la Part-Dieu. Això ha provocat que no circuli cap tren de nord a sud de la ciutat. Les refineries han continuat amb la vaga indefinida i actualment hi ha més de 1200 gasolineres fora de servei.
El 90% dels espanyols que es consideren d’extrema dreta vota el PP, segons una enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS).
Diferent del PSOE, que per la seva naturalesa socialdemòcrata i cada vegada més neoliberal no ha estat capaç de captar el vot que va del centre esquerra a l’extrema esquerra el PP, després de la seva refundació de 1989, sí ha aconseguit guanyar electoralment el ventall de la dreta, inclosa la mésextrema.
A l’Estat francès es produirà aquest dimarts pròxim la vuitena vaga en defensa de les pensions. A l’Estat espanyol amb una amenaça de retall de les pensions, només es mouen els interessos neoliberals per intoxicar. Les pensions públiques són viables.
Com milions d’altres persones, vaig sentir una alegria enorme al veure que els miners atrapats en la mina San José a Xile van sortir amb vida del seu angoixant i claustrofòbic tancament, a què van ser condemnats per quasi 70 dies gràcies a la negligència dels empresaris miners. No vaig poder sinó emocionar-me de veure que aquesta terrible història d’angoixa i patiment arribava a un final feliç i que les llàgrimes es van transformar en explosions de rialles. Però al mateix temps, junt amb l’alegria per veure a aquests 33 condemnats tornar a la vida, no vaig deixar de sentir una mescla de repulsió i ràbia per l’espectacle muntat pels mateixos soterradors d’aquests homes. No vull sonar a desbaratafestes, però quan es calmi la natural eufòria que embarga al país, hi haurà moltes preguntes que fer-se.
El divendres 15 d’octubre al vespre, va tenir lloc a la sala d’actes de l’Espai Jove La Fontana, situat a la vila de Gràcia, l’acte de presentació d’”Unitat contra el feixisme i el racisme. Aturem Plataforma per Catalunya”, un nou espai unitari per plantar cara davant el creixement del racisme i de l’extrema dreta, focalitzat de forma especial contra el partit Plataforma per Catalunya i tot allò que representa.
L’acte de presentació d’Unitat contra el feixisme va ser tot un èxit, amb una participació molt àmplia i representativa de diversos sectors de la societat catalana.
La Plataforma antirracista de Rubí va humiliar l’Anglada el divendres 15 d’octubre en la seva visita a la ciutat de Rubí: gràcies a una protesta de uns 300 ciutadans i ciutadanes, el dirigent feixista no va poder celebrar el seu acte amb els seus seguidors (14 persones en total), i va haver de marxar del poble sense difondre el seu odi, tal com recull aquesta notícia de Ràdio Rubí.
El pròxim dia 21 els treballadors i treballadores del sector del Telemàrqueting anem a dir PROU!. La CGT ha convocat aturades de 1 hora en tot el sector de telemàrqueting, i si no els queda gens clar el missatge, continuarem amb una jornada de vaga de 24 hores el dia 11 de novembre.
El motiu d’aquestes vagues és la falta de conveni en el sector, (l’actual va finalitzar el passat any), a causa de les contínues traves per part de la patronal per a la negociació d’un nou conveni després de 10 mesos d’intents de diàleg en els quals aquesta patronal no han fet altra cosa que dispersar i dilatar el procés en una clara demostració de voler bloquejar la negociació.
Són ja molts mesos des que comencem la negociació d’aquest Conveni, i no només no hem avançat, sinó que ens ofereixen una marxa enrere que no anem a permetre. La crisi només els ha servit per a engreixar els seus comptes de resultats (milers de milions d’euros de beneficis), per a acomiadar-nos impunement, per a dilatar el procés de negociació fins a tenir acabada la Reforma Laboral, i d’aquesta manera incloure els seus pitjors aspectes en el nostre Conveni, per a no pagar la pujada salarial que ens correspon i que haver de defensar-la judicialment, i perquè ara la seva plataforma de Conveni intenti més i més retallades per als de sempre, és a dir, els i les treballadores.
Les aturades que CGT portarà a terme seran de 12 a 13 del matí i de 18 a 19 de la tarda, en les portes de les empreses del sector, per a exigir un conveni digne per a les empreses del Telemàrqueting.
Coordinadora del Telemàrqueting de la CGT
Aquest dijous 14 d’octubre el col·lectiu “Kaos en la Red” va realitzar una roda de premsa a Barcelona en la seu del Sindicat de Periodistes de Catalunya, per a donar resposta als intents de criminalització del seu projecte contrainformatiu i d’altres mitjans de comunicació alternatius.
L’acte va començar a les 17h i va comptar amb les intervencions de Manel Márquez, historiador i fundador de Kaos en la Red, Carlos Tena, periodista i col·laborador, Jordi Mir, professor de la Universitat Pompeu Fabra, Esther Vivas, de Revolta Global – Esquerra Anticapitalista, Bruno Valtueña, Secretari General de CGT a Catalunya i David Fernández, periodista del setmanari “La Directa”.
Els ponents van remarcar el caràcter pacífic i democràtic de Kaos en la Red i van denunciar la campanya d’acusacions i desprestigi que s’esta realitzant des de diferents àmbits polítics, policials i jurídics contra els mitjans de comunicació alternatius i contra els moviments socials anticapitalistes, arran de la vaga general del 29 de setembre.
“No ho permetrem, vam lluitar durant la dictadura franquista en favor de la llibertat d’expressió i ho seguirem fent en democràcia”, va advertir el fundador de Kaos en la Red, Manel Márquez.
Segons Bruno Valtueña, Secretari General de CGT a Catalunya, aquests atacs contra la llibertat d’expressió reflecteixen la debilitat del sistema, que està preocupat per la contestació dels treballadors amb la vaga de funcionaris i la vaga general del dia 29.
L’activista anticapitalista Esther Vivas va remarcar que aquests atacs es troben emmarcats en un context de criminalització global de l’esquerra social i política i dels mitjans alternatius.
El periodista i col·laborador del mitjà, Carlos Tena, va portar a terme la lectura del manifest redactat pel col·lectiu Kaos en la Red davant els mitjans de comunicació presents.
També es va comptar amb el suport d’un comunicat emès per professors universitaris i llegit per Jordi Mir, professor de la Universitat Pompeu Fabra.
Per la seva banda, el periodista del setmanari “La Directa”, David Fernández, va llançar dures crítiques a l’Ajuntament de Barcelona i especialment a la Tinent d’Alcalde Assumpta Escarp, investigada per una polèmica trama de corrupció.
Finalment, Manel Márquez va tancar la seva intervenció advertint que “Sense democràcia, sense llibertat d’expressió, sense dret a la lliure opinió, no podem ser homes i dones lliures”.
Al voltant de les 11 del matí del divendres 15 d’octubre, el sindicalista de la CGT Josep Garganté ha estat posat en llibertat després de declarar davant el jutge, en el marc d’un procediment previ al judici que podria tenir lloc els propers mesos. L’acusació és per desordres i danys i la denuncia ha estat presentada per TV3, davant el trencament d’una càmera de la unitat mòbil que cobria la informació sobre la vaga general.
El sindicalista ha rebut el suport d’una trentena de persones a la ciutat de la justícia de Barcelona.
Conferència de Delegats i Delegades:
El futur de les pensions, una altra amenaça als treballadors i treballadores.
Desmuntem els seus arguments sobre el suposat dèficit de l’actual sistema de pensions.
Josep Garganté, militant de la CGT, membre de la secció sindical d’Autobusos de TMB, i vinculat als moviments socials de la ciutat i a la CUP de Barcelona, resta detingut a la comissaria de les Corts, des de fa unes hores, sota custòdia dels Mossos d’Esquadra.
Davant tan solemne declaració de principis, només ens queda preguntar… On cal treure’s el Carnet d’esclau?, “senyor” Díaz Ferrán. O seguir en la lluita fins a acabar amb aquests subjectes i les seves idees.
El número 121 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:
– Editorial:
Vaga general? Sí, però després què?
– Reportatge:
La CGT i la qüestió nacional: Debats i Acords
– Treball-economia:
29-S a Catalunya: ampli seguiment
Valoració Vaga General del 29-S a Balears
I desprésde la Vaga del 29–S, què?
Des del passat 15 de setembre, en l’àmbit de Rodalies de Catalunya s’aplica el mateix procediment sancionador per a viatgers sense títol de transport vàlid que en la resta dels operadors del sistema tarifari integrat: FGC, Metro,… El mateix consisteix en l’abonament de la percepció mínima (50€) d’acord amb l’article 52 de la Llei 7/2004 de 16 de juliol de mesures fiscals i administratives, modificat per la Llei 26/2009 de 23 de desembre. Si el viatger accedeix al pagament immediat d’aquesta percepció hi haurà un descompte del 50%, i l’infractor abonarà finalment 25€.
Amb l’acord de classificació professional que va entrar en vigor el passat 1 de juliol a Renfe Operadora, solament estan habilitades per a realitzar aquesta labor les categories d’Operadors Comercials N1 (antigament interventors), que tenen la condició d’agent de l’autoritat en virtut de la disposició transitòria tercera de la Llei 39/2003, de 17 de novembre del Sector Ferroviari.
La falta de personal d’aquesta categoria ha generat que l’empresa estigui cometent una gravíssima irregularitat en l’estació de Plaça de Catalunya. En el punt de control d’aquesta estació, Operadors Comercials N2 (als quals la normativa únicament els dóna funcions de control d’accessos) insten als viatgers sense títol de transport vàlid a que abonin els 25€. En el cas de negativa d’aquests, els ordenen que s’identifiquin (a pesar que no són agents de l’autoritat). Al no tenir aquesta condició, tampoc els donen als viatgers infractors que es neguen a abonar de forma immediata la percepció (25€), la fulla corresponent del Butlletí de percepció mínima amb la qual en el termini de 30 dies haurien de satisfer els 50€ abans de començar el procés de sanció administrativa.
I a sobre han “bunkeritzat” la sortida de l’estació no havent en l’actualitat cap torn que marqui de sortida per a aquells usuaris que no han pogut fer-lo en l’estació d’origen per problemes de l’empresa: estacions sense canceladora, o amb elles fora de servei,… Aquesta actuació irregular es pot estendre a més estacions del nucli: Clot-Aragó, Sant Andreu Arenal,… S’adjunta el procediment establert per a la percepció mínima en Rodalies.
CGT – Secció Sindical de Renfe Operadora Barcelona
Renfe i Adif van crear el 2007 el servei Atendo per a assistir i ajudar a tots els viatgers amb qualsevol tipus de discapacitat física, sensorial o psicològica que tinguessin problemes de mobilitat a l’hora de viatjar amb tren. (Persones de Mobilitat Reducidad, PMR). Aquesta ajuda es pot sol·licitar en el moment de la compra del bitllet, a través d’un número d’atenció telefònica o presentant-se 30 minuts abans de la sortida del tren en aquelles estacions amb servei permanent.
A Catalunya hi ha 8 estacions amb assistència permanent: Barcelona Sants, Barcelona França, Barcelona Plaça de Catalunya (Rodalies), Girona, Lleida, Tarrragona, Camp de Tarragona i L’Aldea-Amposta i 6 estacions amb servei puntual: Figueres, Port Bou, Flaçà, Torredembarra, Reus i Tortosa en les quals es presta el servei sol·licitant-lo almenys amb 12 hores d’antelació a la sortida del tren.
El servei Atendo ho explota l’empresa V-2 Complements Auxiliars, Grup Alentis, pertanyent al Grup Ceosa (Corporació empresarial de l’ONCE) i està subvencionat amb diners públics. No obstant això a pesar de l’extraordinària valoració que té el servei entre els seus usuaris (8,8 punts sobre 10), del nombre creixent d’ajudes que es presten i de la professionalitat dels seus treballadors, aquests estan instal·lats en la precarietat laboral.
L’empresa V2 serveis auxiliars té en ells un autèntic filó a l’hora d’augmentar el seu compte de resultats. A pesar que factura a Renfe i a Adif unes quantitats gens menyspreables, les retribucions dels treballadors no superen els 750 euros nets al mes (812 euros bruts), realitzen jornades laborals de més de 8 hores i no apliquen el conveni col·lectiu del Sector: II Conveni Col·lectiu Sectorial Estatal de Serveis Externs Auxiliars i Atenció al Client en Empreses de Serveis Ferroviaris.
Anteriorment a l’entrada d’aquesta empresa eren vàries les que s’encarregaven de realitzar aquest tipus de labors: Clece i Eulen, que si aplicaven dit conveni, però l’arribada de V2 va suposar un gravíssim pas cap a enrere pel que fa a drets laborals, tot això amb la passivitat de Renfe i Adif que es renten les mans davant l’explotació laboral que hi ha en les seves instal·lacions.
Seccions Sindicals de CGT a Renfe Operadora i ADIF Barcelona
Magonismo. Utopía y Revolución (1910-1913)
Rubén Trejo
Aldarull edicions. 2010
Aquest llibre, publicat en el centenari de la revolució mexicana, està dedicat a recordar i analitzar la història del moviment magonista, o més aviat, del Partit Liberal Mexicà (PLM) i el seu imprescindible paper en el començament de la Revolució de 1910.
El PLM, liderat pels germans Flores Magón, es va dedicar incansablement a organitzar vagues i insurreccions a Mèxic en l’etapa final de la dictadura de Porfirio Díaz. Quan, en 1910, el règim va arribar a una decadència generalitzada i es van complir les condicions adequades per a llançar un aixecament a escala nacional, no van dubtar els revolucionaris del PLM a llançar una insurrecció a gran escala. Durant dos anys va estar el PLM i els seus partidaris lluitant per una revolució social llibertària totalment diferent a la proposada per Madero, de caràcter liberal-burgesa, resultant aquesta opció, finalment, triomfadora.
Gairebé desconeguda a l’Estat espanyol, la història d’aquest particular moviment llibertari i socialista d’exiliats mexicans als Estats Units d’Amèrica, que van treballar braç a braç amb els seus col·legues nord-americans. Aquesta obra exhaustiva de Rubén Trejo ens rescata uns fets insurreccionals que després de derrocar un dictador van encendre en tot el país mexicà la flama de la Revolució social. Revolució, que d’haver comptat amb més suports inicials i de no haver hagut d’estar tan pendents de les reaccions del poderós govern ianqui, sens dubte hauria canviat la història, per a bé o per a mal.
Us facilitem en document adjunt el número 2 del butlletí “D’un punt de vista llibertari” editat per la Societat Cultural “Ajuda Mútua” i l’enllaç al suplement corresponent (“Els dos octubres” de Piotr Arxinof).
El suplement en català: http://www.enxarxa.com/ELV/ELV-2-cat-ARSxINOF%20La%20du%20oktobroj.pdf
A la pàgina web de l’associació també us podeu descarregar els números 1 i 2 de la revista, així com el suplement en castellà i esperanto:
http://www.enxarxa.com/interhelpo/
Attached documents
