La pseudoamnistia fiscal als comptes espanyols a Suïssa.
Escandalós tracte de favor a les rendes més altes.
La doble vara de mesurar de l’Agència Tributària: implacable amb els petits contribuents i permissiva amb els grans evasores fiscals.
Un article de Charles-André Udry
1. Des dels dies 8 i 9 de maig de 2010 -la reunió d’urgència del BCE, l’ECOFIN i el FMI per establir un pla de reflotació de diversos països de l’UE- tots els governs anuncien plans d’austeritat pressupostària “per salvar la zona euro”. Una guerra de classes d’una amplitud nova s’ha declarat a Europa: tot el que queda de l’Estat social, sorgit del període que va seguir la Segona Guerra mundial, ha de ser desmantellat, a excepció d’una “xarxa social” model Banco Mundial.
El passat 21 de juliol, el parlament espanyol va aprovar la Llei de Caixes d’Estalvi, amb els vots favorables de PSOE, PP, CC i UPN. Aquesta Llei va partir de l’acord entre Zapatero i Rajoy, en la seva reunió del 5 de maig. Una vegada més es demostra que, més enllà de la brossa política i la crispació, ambdós mandataris i els seus partits comparteixen les mateixes receptes del sistema capitalista, ja que s’han posat d’acord per a modificar el règim jurídic de les Caixes d’Estalvi, obrint la veda a la privatització d’aquestes entitats, aspiració llargament anhelada pel món financer i la banca privada.
CURS BÀSIC de COMUNICACIÓ
i RELACIÓ AMB ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
Divendres 03 de setembre: de 17:00 a 20:30 hores.
Dissabte 04 de setembre: de 10:00 a 14:00 hores i de 15:00 a 19:00 hores.
Lloc: aulesdel CESL (Via Laietana 18, 10a. Planta, Barcelona).
Rodríguez Zapatero va fer a Barcelona una abrandada defensa de ‘la Roja’, amb el to frívol que a vegades utilitza. “El Govern espanyol estarà a l’alçada de les circumstàncies amb Catalunya i estic segur que ‘la Roja’ va ser molt seguida”. Per la seva banda, Puyol i Xavi es van passejar per l’estadi ensenyant la copa del Món mentre feien ondejar una bandera catalana en una mena de demostració de catalanitat d’uns dels més destacats membres de ‘la Roja’ i potser dos dels millors futbolistes de professió a nivell mundial. Aquest regal televisiu pels catalans es va agafar com una provocació per part del nacionalisme espanyol de l’estanquera i el toro d’Osborne, encara que el gest dels dos futbolistes no tenia la càrrega política dels atletes del puny del poder negre nord-americà mostrat en els jocs olímpics de Mèxic l’any 1968. Però, Toni Soler ens diu en l’edició del diumenge 25 de juliol del diari ‘La Vanguardia’ que el gest de Puyol i Xavi va ser “un regal inesperat” enfront allò que nosaltres en diem el botelló i l’embriagament del nacionalisme espanyol. La fotografia d’ambdós futbolistes de ‘la Roja’ amb la bandera catalana va ser contestada per l’afició espanyolista en esclats de violència contra la simbologia catalana.
JA N’HI HA PROU D’ACCIDENTS!
QUANTS MÉS HEM DE MORIR?
L’embogida carrera que aquest i anteriors governs han emprès en el desenvolupament de la Llei del Sector Ferroviari, ha portat amb si conseqüències molt nefastes per als treballadors, com són: la inseguretat en el treball, la temporalitat en els contractes, la fragmentació de les empreses, la individualització en el lloc de treball, la subcontractació desbocada i la degradació de les condicions laborals i personals dels subcontractats. Les resultants d’aquest macabre còctel són: l’increment de les morts en el treball, l’augment de discapacitats, les malalties professionals i les seves seqüeles…
En el ferrocarril s’han disparat el nombre d’accidents i morts en el treball, dada que queda encobert en les dades de les empreses públiques ferroviàries i es transfereix als treballadors desprotegits de contrates i subcontrates. La sinistralitat laboral constitueix una xacra social de primer ordre, i per tant el foment de la subcontractació per part d’ADIF i RENFE Operadora atenta contra el dret a la vida i a la salut. El món laboral en l’àmbit ferroviari s’ha convertit en una quotidiana cadena d’accidents de treballadores i treballadors amb resultat de morts, ferits i amb la proliferació preocupant de malalties professionals, generant-se una situació insostenible que implica un sofriment enorme.
Per a l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries -ADIF-, com braç executiu i responsable de la gestió dels projectes del Ministeri de Foment, els accidents de treball i les malalties professionals són només un “ítem” més, un paràmetre perfectament traduïble a claus financeres i incorporable als seus balanços econòmics.
Per a la CGT, la salut no és una dada més, és una qüestió bàsica amb la qual no es pot especular, retallar pressupostos, escatimar en mitjans o frivolitzar amb estadístiques. Jugar-se la vida cada dia per falta de mesures de seguretat, o no acceptar aquesta situació i estar condemnat a la precarietat econòmica amb l’espasa de Damocles de l’acomiadament, no hauria de ser un dilema tolerable.
Aconseguir treball, qualsevol treball en qualsevol condició, és per a molts el més urgent. Però oposar-nos als que promouen, avalen i con-firmen en les seves negociacions les situacions que obliguen als treballadors a acceptar “lliurement” treballs en pèssimes condicions, i la injustícia d’un règim que permet la impunitat dels empresaris en les relacions de treball, és ja una necessitat vital de summa importància.
NI UN ACCIDENT LABORAL MÉS!
El següent article ha estat elaborat com a crítica a l’argument que es ve agitant d’algun temps ençà per part del reformisme que la insurgència colombiana s’hauria convertit en l’”excusa” per justificar el terrorisme d’Estat i l’imperialisme. Tal argument, a part de no ser verdader, des del nostre prisma, es converteix en una justificació “s
L’anomenat Reial-Decret Llei 10/2010 de 16 de juny de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball, té poc d’urgent i “conjuntural” i molt de paquet de mesures estructurals que busquen la reducció de costos per l’empresariat, retallant drets adquirits per les lluites obreres en l’últim segle.
Tot esperant que, en la seva tramitació com projecte de llei, els grups parlamentaris poguessin esmenar el seu contingut (i tot sembla indicar que, en cas de fer-lo, això serà en sentit encara més restrictiu dels drets laborals), les principals línies del decret del govern (d’aplicació immediata) serien:
– Abaratiment i facilitació de l’acomiadament: s’universalitza el denominat “contracte per al foment de la contractació indefinida” que té, com característica fonamental, que, en cas d’acomiadament objectiu declarat improcedent dóna dret al/la treballador/a a una indemnització de 33 dies per any treballat fins a un topall de 24 mensualitats, en lloc de la de 45 dies fins a 42 del contracte indefinit “ordinari”.
Fins ara, per a l’abonament d’aquesta indemnització era necessari que un jutge social declarés l’acomiadament improcedent, a partir d’ara el/la empresari/a podrà reconèixer la improcedència d’aquests acomiadaments en la pròpia carta d’acomiadament, perdent, per tant el/la treballador/a els salaris de tramitació del període que va des de l’efectivitat de l’acomiadament fins a la sentència (possibilitat que ja existia per a la indemnització de 45 dies per any).
Només estarien exclosos de poder realitzar aquest contracte treballadors homes d’entre 30 i 45 anys, quan no duguin tres mesos inscrits com demandants d’ocupació, no se’ls hagués extingit un contracte indefinit en els dos anys anteriors i haguessin tingut algun contracte que no fora de caràcter temporal en el mateix període. És a dir, un percentatge molt petit de la població treballadora.
Per a major reforçament de l’abaratiment de l’acomiadament, el Fons de Garantia Salarial (que fins a ara tenia com competència gairebé exclusiva el cobrir els salaris dels treballadors en supòsits d’insolvència empresarial) cobrirà 8 dies de treball per any treballat dels acomiadaments objectius (individuals o col·lectius) ja siguin declarats procedents o improcedents. Això és, per a l’empresari acomiadar a un treballador costarà 12 dies per a l’acomiadament objectiu procedent i 25 dies per a l’improcedent en el cas de contractes de foment de la contractació indefinida.
Aquest sistema es preveu com transitori, establint-se que, en el termini d’un any, començant a funcionar el dia 1 de gener de 2012, es constituirà un fons per acomiadament a partir de les cotitzacions socials (sense que es pugui augmentar la cotització patronal), implantant-se el denominat sistema austríac. És a dir, fer que detraccions del salari dels treballadors/es siguin les que paguin l’acomiadament.
Per si tot això fora poc, s’estableix que l’incompliment dels requisits formals no suposa la nul·litat de l’acomiadament objectiu, ni el que s’incompleixi el termini de preavís la improcedència del mateix. L’empresa ni tan sols haurà de complir formes legals per a acomiadar, de forma més barata, a un/una treballador/a.
D’altra banda la reforma incorpora a la llei els criteris de la jurisprudència per a realitzar un acomiadament (individual o col·lectiu) per causes econòmiques, ampliant-los. Només serà necessari, per a realitzar-lo procedentement (amb indemnització de 20 dies, 8 abonats per FOGASA), acreditar una situació econòmica negativa i que d’ells es dedueixi “mínimament” la raonabilitat de l’acomiadament.
– Debilitació de la negociació col·lectiva: s’estableix un període de quinze dies màxim (fins a ara era un mínim) per als períodes de consultes amb els representants dels treballadors en els supòsits de trasllats col·lectius i modificacions substancials de les condicions de treball. Fins ara, per a modificar les condicions salarials, de règim de treball a torns, sistema de remuneració i sistema de treball i rendiment previstes en Conveni Col·lectiu, era necessari arribar a un acord amb la representació dels/les treballadors/es. Des de la reforma, en aquests casos, l’empresari podrà sotmetre, en cas que no hi hagi acord, la controvèrsia als “mecanismes de solució de conflictes” previstos en el propi Conveni Col·lectiu, que, per al cas de les clàusules de despenjament salarial seran un contingut obligatori dels convenis. Quan no hi hagi representació en l’empresa, els treballadors podran delegar la mateixa, durant el període de consultes, en una comissió dels sindicats més representatius (els majoritaris). Es preveu la possibilitat de substituir el període de consultes per un arbitratge.
– Reduccions de jornada a costa de la Seguretat Social: s’estableix una mena de model “alemany”, on es podrà procedir (pel procediment d’ERO temporal) a reduir la jornada (entre un 10 i un 70 % de la mateixa), complementant-se la retribució que abona l’empresa a costa de l’atur al que tingui dret el/la reballador/a. La cotització de l’empresari durant aquests períodes es redueix fins al 50 o fins i tot 20 % de la seva quantia ordinària. És a dir, els fons de la Seguretat Social, que fa poc ens deien que no eren suficients per a garantir el sistema de pensions sobren per a flexibilitzar la jornada de treball en benefici de l’empresari.
– Privatització dels serveis d’ocupació: s’afegixen als ja existents serveis privats de col·locació sense ànim de lucre, altres empreses privades amb ànim de lucre, que “col·laborin” amb el SPEE (antic INEM) i que tinguin les seves mateixes competències, podent el treballador, fins i tot, perdre la seva prestació per atur de no comparèixer davant les mateixes al seu requeriment.
– Nova regulació de la contractació temporal: s’estableix una durada màxima dels contractes d’obra i servei determinats de 3 anys, sense que s’hagin especificat més en quines circumstàncies es pot utilitzar. S’eleva la indemnització per finalització d’obra de 8 a 12 dies per any treballat, però mentre que l’ampliació del contracte que dóna dret a una indemnització de 33 dies per improcedència és immediat, la pujada d’aquesta indemnització serà progressiva, augmentant-se un dia d’indemnització a l’any fins a arribar a 12 per als contractes que se celebrin a partir del 1 de gener de 2015 (igualant aquesta indemnització amb el cost per a l’empresari de portar a terme un acomiadament objectiu procedent).
S’àmplia el termini per a la signatura de contractes formatius de quatre a cinc anys després de la finalització de la formació específica per al lloc.
Comptat i debatut s’ha aprofitat la crisi financera internacional per a atorgar més capacitat de pressió a l’empresari mitjançant l’amenaça d’un acomiadament barat, incrementar la seva capacitat de modificar unilateralment les condicions de treball i reduir costos a costa dels fonsde la Seguretat Social.
Ivan Gordillo i Elena Idoate (Seminari d’Economia Crítica Taifa)
Quaderns d’Illacrua 25
Per tal de satisfer les exigències dels mercats i evitar sancions de la Unió Europea, el govern espanyol ha imposat un pla d’ajust que permeti reduir el dèficit públic provocat per la crisi econòmica. En comptes d’optar per una reforma fiscal progressiva, s’han retallat les despeses, cosa que ha fet recaure el pes de les restriccions sobre la població treballadora. No prou satisfetes, les institucions internacionals i els mercats financers han instat a adoptar reformes estructurals i el govern espanyol ha respost per mitjà d’una reforma laboral que representa un nou afebliment dels drets laborals. Ben lluny de proporcionar-nos una sortida a la crisi, aquestes mesures només serviran per empitjorar les condicions de vida de la població, mentre l’empresariat veu salvaguardats els seus interessos.
Enmig de la indiferència més absoluta de tots els demòcrates espanyols de l’Espanya de veritat, enmig del silenci còmplice de totes les institucions catalanistes de les quatre províncies, enmig del desconeixement general arreu del domini lingüístic perquè la parcel·lació regional que Espanya va planificar a la seva Constitució autonòmica funciona a la perfecció i és completament assumida per les colònies (fins i tot pels independentistes mediàtics que defensen que en els referèndums sobre la independència es pregunti només sobre les quatre províncies), més de 125.000 alumnes valencians que volien estudiar en català no ho podran fer el curs que ve. I no passa res… aquesta és la nostra normalitat des de fa anys, tal com cada curs denuncia Escola Valenciana, entitat imprescindible entre les imprescindibles dins de la societat civil d’aquest país
Actualment, al País Valencià, hi ha tres programes educatius diferents i complementaris : per una banda, el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) per a l’alumnat majoritàriament catalanoparlant, que assegura l’aprenentatge del català, l’espanyol i l’anglès ; d’una altra, el Programa d’Immersió Lingüística (PIL), per a l’alumnat castellanoparlant que assegura el mateix que l’anterior ; i per acabar, el Programa d’Incorporació Progressiva (PIP) que fins ara assegurava l’assignatura de valencià i una altra àrea temàtica impartida en la nostra llengua a partir del tercer curs de primària. Aquest disseny del PIP, però, també podria canviat enguany amb l’aprovació d’un nou decret l’esborrany del qual ja s’ha presentat que deixaria com a obligatòria només l’assignatura de valencià i prohibiria que s’imparteixin en català més de dues àrees de coneixement ; aquesta nova norma faria que 554.896 alumnes valencians només tinguessin assegurada l’assignatura de valencià i cap àrea temàtica mésen català.
Adjuntem document amb el Desenvolupament i acords del IX Congrés de la CGT de Catalunya, realitzat a Lleida els dies 5, 6 i 7 de febrer de 2010, amb el lema “Contra la resignació, anarcosindicalisme i mobilització”.
Attached documents
Desenvolupament i acords del IX Congrés de la CGT de Catalunya
Seguint amb la difusió de materials d’utilitat per a l’acció sindical dels delegats i delegades de CGT, facilitem un document sobre negociació col·lectiva editat pel Sindicat Federal de Telefònica de la CGT, un material útil per a ser utilitzat de cara als processos de negociació col·lectiva en que ens veiem implicats i per a cursos de formació sindical.
Adjuntem el document sobre negociació col·lectiva.
En 1889 a Barcelona es va celebrar el segon certamen socialista llibertari, en qual a petició de l’Ateneu Obrer de Terrassa un dels temes va ser l’escrit d’una “Novela filosófica o cuadro imaginativo o descriptivo de costumbres en plena anarquía o de la sociedad del porvenir“. L’obra de Ricardo Mella, de llavors 28 anys, va ser la guanyadora del concurs. Sent editada igual que l’escrit que va quedar en segon lloc, “El siglo de oro”, de firmant anònim.
Declaració pública del Sindicato Nacional de Trabajadores de la Construcción (SINTEC) de Xile en solidaritat amb el poble panameny, que pateix la repressió del govern de Martinelli.
Insurgencia libertaria. Las Juventudes Libertarias en la lucha contra el franquismo
Salvador Gurucharri i Tomás Ibáñez
344 pàgines, 24 €
Editat per Virus editorial
Malgrat la dispersió de la militància llibertària després de 1939, el moviment llibertari va mantenir en l’exili el pols de les seves organitzacions, encara que amb una pesada llastri d’enfrontaments interns. La col·laboració governamental durant la guerra, va donar peu a una divisió entre «puristes» i «col·laboracionistes» sovint més nominal i biogràfica que política, però que va condicionar els debats de postguerra. No obstant això, entre els nuclis d’anarquistes fugits de la Península es va anar generant una xarxa de contactes, publicacions, ateneus, trobades internacionals etc., que la direcció cenetista a Tolosa de Llenguadoc va voler centralitzar jugant, a la llarga, un paper entorpidor i paralitzant.
Un desallotjament, una altra okupació, un desallotjament… … una altra okupació. Sí, la Rimaia tornarà a obrir les portes ben aviat, però abans, vol trobar-se amb totes aquelles persones i col·lectius que han estat amb nosaltres trencant amb la seva solidaritat la inqüestionable pau social que ens volen imposar. Perquè durant aquests dies d’intens aprenentatge us hem sentit molt a prop, però en volem més! La vostra companyia ha sigut la millor resposta.
Aquesta Guia de Salut Laboral pretén donar una sèrie de consells i orientar als/les treballadors/es, de forma senzilla i bàsica, com afrontar qualsevol situació davant la mútua d’accidents, mitjançant la resposta de les qüestions més comunes amb que enstrobem al dia a dia.
LA CGT HA PRESENTAT UNA DENÚNCIA DAVANT LA FISCALIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA PERQUÈ S’INVESTIGUI A L’EMPRESA XAVIER BISBAL S.L. D’IGUALADA PER PRESUMPTA COMISSIÓ D’UN DELICTE D’ESTAFA
L’empresa Xavier Bisbal SL, dedicada a la comercialització d’acers i ferros, té una plantilla d’uns 90 treballadors. Segons les dades que hem facilitat la CGT a la fiscalia, Xavier Bisbal SL, facturava a les empreses de la construcció una quantitat superior de material a l’efectivament lliurat, amb una diferència total en un any i mig d’almenys 1.606,75 tones.
Ens trobem davant la presumpta comissió d’un delicte econòmic, i també de seguretat, ja que amb aquesta actuació empresarial es pot posar en perill la vida de les persones, al no confeccionar-se les peces metàl·liques segons els projectes d’obra aprovats pels tècnics.
Arran de l’assessorament laboral efectuat per CGT a 37 treballadors de l’empresa igualadina XAVIER BISBAL S.L. que van ser acomiadats el mes d’Abril del 2010 en un ERO tramitat davant el Jutjat Mercantil nº 3 de Barcelona, CGT va tenir coneixement d’una sèrie d’irregularitats que venien cometent-se en la referida empresa, entenent que podrien ser constitutives de delicte.
L’empresa es dedica, entre altres activitats, a la de fabricació i comercialització de ferro i acers bruts i productes semielaborats, sent els seus principals clients les grans empreses de construcció contractades per a obra pública, com per exemple la Boca Oest del Túnel Dos Valires d’Andorra, La Maquinista de Barcelona, Ronda Sud d’Igualada, Túnel de Bracons, Túnel de Vielha, Tram d’AVE, etc.
Per a la fabricació del material s’utilitzaven unes plantilles redimensionades, en les quals sempre es contemplava un pes inferior del material al que efectivament es facturava i es deia lliurar al client. Segons la documentació aportada a la fiscalia, la diferència total en un any i mig és d’almenys 1.606,75 tones.
Així mateix, ha de tenir-se en consideració que no ens trobem solament davant la presumpta comissió d’un delicte econòmic, ja que aquesta actuació empresarial pot posar en perill la vida de persones ja que no es confeccionen ni es col·loquen les peces metàl·liques segons el projecte d’obra aprovat pels tècnics, afeblint per tant l’estructura de les obres en les quals aquesta mercantil ha participat, amb les conseqüències que això pot comportar. Ha de tenir-se en consideració que XAVIER BISBAL S.L. va intervenir en l’obra de la Boca Oest del Túnel de Dos Valires d’Andorra, que ja s’ha esfondrat dues vegades, la primera al novembre de 2009, causant la mort de cinc operaris i lesions a altres sis i la segona a la fi del mes de Maig del 2010 que per sort no, va causar cap ferit.
Al seu torn, diversos treballadors acomiadats mitjançant un ERO presentat el 10 d’abril del 2010, han presentat una demanda laboral per vulneració de drets sindicals, al ser afectats per l’esmentat ERO la totalitat dels afiliats a la CGT en l’empresa.
Seguim els passos dels maquis
De Mas Tartàs (Palau de Cerdanya) a Pedret (Berga), caminada d’uns 74 km
24 i 25 de juliol
– Divendres 23 de juliol a les 19 h punt de trobada a l’estació de la Renfe de Puigcerdà, sopar a Puigcerdà i a les 21 h sortida amb vehicles cap a Mas Tartàs on esfarà nit.
El passat 29 de juny, impulsada pels companys i les companyes de TMB, es va celebrar una Assemblea General de Treballadors/es de Barcelona per buscar punts en comú que ens permetin posar en pràctica a Barcelona mesures de resistència contra els atacs de la banca i la patronal que estem sofrint la classe treballadora.
El Jutjat social número 24 de Barcelona ha condemnat a l’empresa Honeywell Friccions Espanya SA del Prat, a indemnitzar a un treballador amb 153.369,87 euros després de contreure un càncer de pulmó per la seva exposició laboral a l’amiant, amb el qual fabricava pastilles de fre.
En la sentència, el jutge redueix la indemnització pel concepte de dany per seqüeles al considerar que la malaltia del treballador, Antonio C.M., “va poder haver-se agreujat de forma significativa pel fet de ser un fumador important”. Així, redueix la indemnització per aquest concepte dels 104.927,40 euros proposats per la defensa a 70.000 euros que el jutge considera una xifra “més adequada”, mentre atorga 13.420,48 euros pel dany moral causat per la seva situació d’incapacitat temporal i altres 100.000 euros pel dany moral per seqüeles definitives. No obstant això, redueix la quantitat resultant de 183.420,48 euros en 30.050,61 euros perquè el treballador ja la va percebre de l’asseguradora de l’empresa.
Honeywell Friccions Espanya SA es dedica a la fabricació de pastilles de fre amb amiant i el treballador va emmalaltir l’any 2005, data en la qual se li va concedir la incapacitat permanent absoluta, al presentar un adenocarcinoma broncopulmonar en lòbul superior dret i lòbul inferior dret, en progressió.
Segons fonts del Col·lectiu Ronda, que han defensat al treballador, aquests símptomes són clarament provocats pel contacte de les mucoses amb l’amiant, un producte al que va estar exposat en el seu lloc de treball entre els anys 1989 i 2000. El jutge té en compte els informes de l’Hospital Germans Trias i Pujol, de Badalona (Barcelona), que es refereixen al càncer de pulmó que va desenvolupar el treballador “donada la seva exposició laboral a l’amiant” i que “pot considerar-se causat per aquesta exposició en el lloc de treball”.
La sentència raona que en el treballador concorrien els factors d’exposició a l’amiant i el tabaquisme, circumstàncies que multiplicaven les possibilitats de desenvolupar la malaltia, i que ja a partir de l’any 1992 es va evidenciar que el seu funcionament pulmonar “estava alterat”, sense que li canviessin de lloc de treball. A més, resol que el lloc de treball no reunia les condicions necessàries de prevenció, que no es van prendre les precaucions necessàries i que les màquines amb les quals es treballava superaven el límit d’exposició legal, tal com va constatar ja en l’any 1989 el Centre de Seguretat i Higiene del Departament de Treball de la Generalitat.
Per tot això, la sentència considera responsable a Honeywell Friccions Espanya SA i la condemna a abonar al treballador una indemnització per danys i perjudicis de 153.369,87 euros.
Secció Sindical CGT Honeywell
http://cgthoneywell07.blogspot.com/
Des de la Secretaria de Relacions Internacionals de la CGT us animem a participar en aquesta campanya.
– 24 de juliol. Inici de la campanya. Jornada nacional i internacional de Pintades.
– 16 d’agost. Jornada nacional i internacional de Pancartes.
Els objectius són:
– Contrarestar l’estratègia de desinformació i mentides, així com el buit mediàtic respecte a la repressió i fustigació a que s’enfronten les comunitats zapatistes.
– Denunciar als responsables, ja siguin els diferents nivells de govern, partits polítics, empresaris, “plans de desenvolupament”, forces repressives de l’Estat, grups paramilitars, etc. Denunciar l’estratègia conjunta que es porta a terme en el territori zapatista.
– Difondre la lluita del EZLN, la seva història i procés de construcció de l’autonomia i la proposta de la Sisena Declaració.
És important enviar fotos a les següents adreces: cgtmexico@nullcgt.org.es / info@nullcgtchiapas.org
En aquest enllaç hi ha tota la informació: www.cgtchiapas.org/noticias/campana-“miles-rabias-un-corazon-¡vivan-comunidades-zapatistas”
Secretaria de Relacions Internacionals de la CGT
Una consulta ciutadana revela que la majoria dels ciutadans eliminarien els privilegis dels (polítics?)
També eliminarien els de la monarquia, l’església catòlica, i els banquers i especuladors, entre d’altres.
El dia 16 de juliol a les 6 de la matinada els mossos d’esquadra van desallotjar la nova Rimaia situada al número 454 de la Gran Via de Barcelona i okupada el dia anterior com a rèplica al desallotjament de l’anterior Rimaia.
Aquesta actuació policial es succeeix a només 48 hores del desallotjament de l’anterior Rimaia a Gran Via 550.
Hi van haver dues noves detencions.
El llarg historial repressiu de la Direcció de Ford-Almussafes cap al sindicalisme combatiu de la CGT és de tots conegut: desenes i desenes d’expedients -en alguns casos greus- cap a delegats, delegades, afiliats i afiliades a la CGT. Tal comportament gangsteril va culminar fa poques setmanes amb l’acomiadament de Paqui Cuesta, Secretaria General de la Secció Sindical de CGT a Ford-Almussafes (València).
Crida de la FESIM-CGT:
A TOTA LA CGT
EL DILLUNS 19 DE JULIOL ES REALITZARAN CONCENTRACIONS EN TOTES LES PROVÍNCIES I MUNICIPIS ON ES PUGUI, EN ELS CONCESSIONARIS DE FORD ESPANYA.
L’ACOMIADAMENT DE LA SECRETÀRIA GENERAL DE LA CGT DE FORD NO QUEDARÀ SENSE RESPOSTA.
FEM UNA CRIDA A ORGANITZAR AQUESTES CONCENTRACIONS A LES 12 HORES (hora que s’estarà portant a terme un acte de conciliació).
Es demana la realització de fotografies i el seu enviament al Rojo y Negro Digital.
