La sala major del Tribunal d’Apel·lacions de Berlín donava cabuda en el matí del dia 10 de juny a prop de 50 espectadors, vinguts per a escoltar la sentència sobre el recurs plantejat per la FAU de Berlín contra l’ordre cautelar que li prohibia denominar-se a si mateixa sindicat. Transcorreguts tan sols 15 minuts queda pronunciada la sentència, i tancat el cas: l’ordre cautelar es declara suspesa, la prohibició de facto està anul·lada. Els assistents irrompen en aplaudiments.

El tribunal fonamenta la seva sentència contrariant explícitament l’argumentació de la part contrària. La gerència del cinema berlinès Babylon Mitte, la plantilla del qual, protegida per la FAU de Berlín, se li enfronta des de fa un any en un actiu conflicte laboral, sostenia que la FAU berlinesa no pot denominar-se sindicat, al no tenir la representativitat suficient per a signar convenis col·lectius. Es donaven suport per a això en una sentència recent del Tribunal Laboral de Berlín, que prohibia a la FAU -també per ordre cautelar- convocar a un boicot del cinema, considerant que el sindicat no tenia dret a signar convenis segons la legislació vigent. L’Audiència Regional, en primera instància, va ratificar també amb aquests arguments la prohibició per a la FAU de autodenominar-se sindicat.

Per a la FAU de Berlín la situació implicava no només processos judicials costosos, sinó perjudicis concrets per a l’organització: la condició de ser un sindicat comporta diversos drets, als quals segons les sentències la FAU ja no podia acollir-se. I no solament en el cinema Babylon Mitte, sinó en tots els conflictes laborals que el sindicat impulsa per a defensar als seus afiliats. Però el Tribunal d’Apel·lacions dictamina ara en segona instància que no existeixen criteris fàctics objectius que condicionin el dret a utilitzar el nom de «sindicat». Si la part contrària considera que la representativitat per a convenis és un condicionament, es tracta de la seva versió particular del dret. No obstant això, la llibertat d’expressió permet a qualsevol anomenar-se com ho desitgi.

D’altra banda, el Tribunal no considera provat el motiu de l’ordre cautelar. La gerència del cinema afirmava sofrir un perjudici econòmic pel fet que l’organització, amb la qual refusa tot tracte, s’autodenomini sindicat. Una afirmació massa frívola per a justificar una ordre cautelar, segons el Tribunal.

Després del procés, els espectadors van celebrar espontàniament la sentència favorable davant l’edifici dels tribunals. L’observador Hèctor Feliciano, de la CNT espanyola, i André de la CNT francesa, van felicitar a la FAU de Berlín per la seva victòria jurídica. «Però un sindicat és una cosa més que un paper, és una cosa que existeix en els nostres cors, en el nostre cap, en la nostra acció», va dir als assistents Laure Akai, del sindicat polonès ZSP. L’advocat Klaus Stähle, que ha defensat a la FAU de Berlín contra la prohibició d’usar el nom de sindicat, va declarar el que aquesta sentència significa per al Tribunal: «El cinema Babylon Mitte haurà de suportar que sigueu un sindicat». A continuació es va formar una manifestació espontània fins a la porta del cinema, que va saludar al gerent Timothy Grossman des del carrer amb l’eslògan «FAU-IAA, sindicat que aquí està».

El 10 de juny ha estat una data favorable als drets dels treballadors, doncs simultàniament el Tribunal Laboral Federal jutjava en Erfurt el caso «Emmely». A les 18h va haver un acte conjunt amb el Comitè de Suport a Emmely, davant una filial de la cadena Kaiser’s a Berlín. El seu procés també va acabar en una victòria (en la major part dels punts); un doble motiu d’alegria per a ambdós grups, que s’han donat suport mútuament al llarg de les seves respectives lluites legals. A la tarda els convidats internacionals van realitzar en el local de la FAU una taula rodona entorn del tema de la llibertat sindical.

Es va arribar a la conclusió que, a pesar de diferències històriques notables entre els diversos països, en el context de la crisi els governs de Polònia, França, Espanya i Alemanya tenen de moment plans semblants: en conjunt, s’observa la intenció d’afavorir amb diverses mesures i de diferents maneres als sindicats centralistes, com estabilitzadors de l’ordre, mentre que es pretenen obstaculitzar les possibilitats d’acció dels sindicats més combatius. La missió del moviment sindical europeu lliure ha de consistir en oposar-se a aquests plans i enfortir la capacitat d’actuació directa dels treballadors en les empreses.

Moviment en les estructures sindicals

La importància d’aquesta sentència transcendeix clarament el cas del cinema Babylon Mitte. Les rígides estructures sindicals alemanyes, i la potenciació de la posició monopolística del sindicat únic, no deixen espai per a petits sindicats de base. Era previsible una oposició rabiosa si algú s’atrevia a qüestionar seriosament aquest marc. Per això, la prohibició de facto a la FAU de Berlín suposava un perillós precedent i un atac a la llibertat sindical en general. La jornada processal va ser acompanyada per abundants mostres de suport internacional. A Philadelphia i Amsterdam es van realitzar mítings davant els consulats alemanys, simultanis amb el procés. Uns dies abans, manifestants lituans cridaven davant l’ambaixada alemanya de Vilnius: «Aquesta prohibició perjudica als treballadors d’Alemanya, i no anem a deixar-los sols. És un mètode capitalista per a doblegar conflictes laborals en plena crisi». En les setmanes prèvies al judici van arribar a la FAU salutacions solidàries de nombrosos països, per a animar la lluita de Berlín.

Per a la FAU de Berlín, aquesta sentència posa fi a una fase d’intensos esforços. El sindicat agraeix el fort suport rebut, p. ex. a través de la labor del Comitè de Solidaritat amb la Llibertat Sindical, que va recollir incomptables signatures contra la prohibició. També va ser encoratjadora l’ajuda econòmica canalitzada a través de donatius, ja que -a diferència del cinema Babylon, el finançament del qual és en part municipal- la FAU de Berlín no podia afrontar els costos dels seus processos recorrent a fons públics. I agraeix naturalment les nombroses cartes, accions de protesta i mítings realitzats a escala internacional i per tota Alemanya.

La sentència no afecta a la d’octubre de 2009, que prohibia convocar a un boicot del cinema, i la qüestió de la representativitat per a signar convenis encara no està aclarida. És a dir, el conflicte laboral del cinema Babylon Mitte pot seguir provocant contraatacs jurídics per part de l’empresa. En paraules de Lars Röhm, Secretari de la FAU de Berlín : «Ara podem tornar a dir-nos sindicat, però per descomptat caldrà seguir lluitant pels nostres drets sindicals». No faltaran oportunitats per a això, doncs la xifra d’afiliats a la FAU de Berlín es troba en continu augment. S’estan ja organitzant un grapat de seccions sindicals en diversos sectors, des de l’atenció sanitària fins a empreses de neteja. I també hi ha un cinema que segueix en la bretxa.

FAU-AIT