– Dimarts 6, 18h.
“Vivir de pie. Las guerras de Cipriano Mera”
Valentí Figueres, 2009
Cinema
Lloc: URV, Campus Catalunya, Aula 404, 4a. planta (1)
– Dimecres7, 18 h.
Les persones que ocupaven l’espai on havia d’anar la torre 114 del traçat de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) ja no hi són. O almenys no són dalt dels arbres del bosc de Sant Hilari Sacalm, en el campament que durant mesos hi han construït a base de continuïtat, treball, alegria i compromís. Elles i ells com cap altre ha portat a la pràctica les teories de l’acció directa no violenta que defensa Thoureau quan argumenta els principis de la desobediència civil per construir un demà sense imposicions de cap mena, un demà que algunes i algunsencara ara anhelem.
Ghassan Ali és un refugiat palestí de tercera generació. Els seus avis van ser expulsats del seu poble a l’actual Israel. Ell i els seus pares van néixer en camps de refugiats a la franja de Gaza. Sent un nen va llençar pedres en la primera Intifada (1987-1993). Rememora la seva trajectòria per a Alternative Libertaire i explica el seu punt de vista com a comunista llibertari dins de l’FPAP (Front Popular per l’Alliberament de Palestina) i les perspectives que veu per a la Resistència.
CONFERÈNCIA DE DELEGATS/DES
SALUT LABORAL I NEGOCIACIÓ COL.LECTIVA
Data: Dijous 15 d’abril de 2010.
Lloc: Sala Costa i Font. Via Laietana 18, 9ª planta, BARCELONA.
Hora d’inici: 10:00 hores
PROGRAMA
– 10:00 a 10:30. Presentació de la Marxa a Madrid a càrrec de la FEMEC.
CURS DE FORMACIÓ CONFEDERAL
SISTEMES PÚBLICS DE PENSIONS
Convoquem el Curs de Formació Confederal sobre Sistemes Públics de Pensions, que tindrà lloc a:
I.E.S. Lope de Vega C/San Bernardo 70, Madrid (entrada per C/ Daoíz 4)
DATA: 16-17 d’abril de 2010
Amb el següent PROGRAMA:
– Divendres16.
El dimarts d’abril del 2010, a les 18:00h. tindrà lloc la projecció del documental: VIVIR DE PIE, LAS GUERRAS DE CIPRIANO MERA, a la Universitat Rovira i Virgili, Aula 404, quarta planta, Av. Catalunya, Tarragona.
VIVIR DE PIE: LAS GUERRAS DE CIPRIANO MERA
Direcció: Valentí Figueres.
Gènere: Documental. Espanya, 2009.
Durada: 123 minuts.
“A la deriva (por los circuitos de la precariedad femenina)” (2003) és un documental del col·lectiu “Precarias a la deriva“, un vídeo d’instantànies i collages sobre la precarització de l’existència explicada en femení.
Una experimentació de narració coral i inacabada, en nom propi, a la recerca de noms comuns que parlin de les nostres precarietats i mobilitats, però que parlin d’elles lluny dels fetitxes i de les icones: que expliquin de quins cossos, temps i espais estan fetes, que diguin quins desitjos, trajectòries i rebuig les conformen…
Durada: 51.35 minuts.
En els passats dies 13 i 14 de març es va realitzar a San José de las Lajas (Cuba), població propera a L’Havana, el IV Observatori Crític, esdeveniment coordinat per la Càtedra Haydee Santamaría on es va reunir un bon contingent de persones vingudes des de tota la illa, qui van exposar, van escoltar i van debatre sobre l’ideal llibertari i la pràctica autogestionaria com alternativa per a la societat cubana d’avui.
Sens dubte, aquest és un signe encoratjador per a qui hem esperat fa temps perquè en aquest país reaparegui amb força la senda que van marcar Enrique Roig San Martín, Alfredo López, Enrique Varona, Marcelo Salinas i tants altres homes i dones l’esforç de les quals es recull en l’imprescindible llibre de Frank Fernández: “
Contra la Bossa de Treball
TANCAMENT DILLUNS 29 DE MARÇ A LES 10H. AL HALL DE L’HOSPITAL JOAN XXIII
Els treballadors de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona reunits en l’assemblea-concentració celebrada el 23 de març al hall de l’hospital, després de votació a mà alçada, vam decidir:
Fer un tancament a partir del dilluns 29 de març a les 10h de durada indefinida i constituir-nos en assemblea permanent en contra de la bossa de treball pactada el dia 19 de maig de 2008 per CCOO, UGT i SATSE.
Higínia Roig – Setmanari Directa
Fets, no paraules: el 2010 continuarà sent l’any de la crisi. Si
més no, per la majoria socialcatalana. Les dades del quart trimestre
de 2009 van situar Catalunya en rècords històrics de destrucció
d’ocupació i la converteixen en el territori –només superat per Andalusia– on va créixer més l’atur durant els darrers tres mesos de l’any passat. El 2010 ja ha començat amb 643.000 persones a l’atur, 265.600 de les quals són dones i amb un atur juvenil que frega el 40% en la franja de població compresa entre els 16 i els 24 anys. En total, 1.200.247 aturats i aturades als Països Catalans, comptant les 112.400 persones aturades registrades a les Illes i les 447.847 del PaísValencià.
Eduardo Montoya, treballador de l’empresa metalúrgica Bolzoni Auramo (Polígon Rigués de Caldes de Palau de Plegamans) porta més de dues setmanes reivindicant tot sol en la porta de les empresa el seu dret a treballar i la seva oposició a l’ERO temporal de 10 mesos que se li ha imposat a ell únicament.
És l’última estratègia de la Direcció perquè abandoni l’empresa després de no acceptar l’acomiadament procedent que se li va oferir fa unes setmanes. Ha estat víctima no només de l’empresa si no també del sindicat CCOO del que era delegat.
La seva decisió ha estat buscar un altre sindicat que estigui disposat a defensar el lloc de treball i no diners de la indemnització per acomiadament. Per això des de CGT Sabadell hem estat denunciant el tema davant de l’Administració (la Inspectora no ha actuat correctament doncs no ha defensat els drets que com delegat, art- 68 del ET, li assisteixen per a ser l’últim per a entrar en un ERO). La pròpia Direcció de Treball de Barcelona ha vist qüestions improcedents i encara no ha donat el vistiplau a l’ERO.
Paral·lelament ahir dimarts 23 de març a les 12h. en les portes de Bolzoni Auramo es va realitzar una concentració en solidaritat amb el company, on van acudir membres de CGT ESSA Palau, així com altres treballadors de l’empresa.
A/A Seccions Sindicals, Sindicats, Federacions Territorials i Federacions Sectorials de la CGT de Catalunya
Per aquest any 2010 la Secretaria de Formació us proposa un programa de formació sindical basat en l’experiència dels anys anteriors i que està a disposició de tots els ens de la CGT de Catalunya. El llistat està obert a altres cursos i a formació específica segons les necessitats dels diversos ens.
Cara a la galeria, són adversaris irreconciliables. Però a l’hora de la veritat la seva política econòmico-social, desmaquillada, és més del mateix. PP i PSOE, govern i oposició, tenen idèntica fórmula per a conjurar la crisi: que la paguin els pobres. Per això acaben de posar-se d’acord per a ficar la tisora en el pressupost sanitari. Com es tracta d’una competència transferida a les autonomies, el primer acte que desenfunda el pla d’austeritat compromès per Zapatero davant Davos i Brussel·les ha fet inevitable l’enteniment de l’Estat central amb els governs de les comunitats del Partit Popular i del Partit Socialista Obrer Espanyol, tanto monta, monta tanto.
Es tracta d’un acord antisocial que han titulat pel costat més “mediàtic” de la retallada en despesa farmacèutica en uns 1.500 milions d’euros, però que en realitat oculta una agressió a un dels pilars de l’Estat del Benestar. I com correspon a les polítiques neoliberals compartides pels dos partits majoritaris, evidencia la voluntat de carregar els costos de la crisi i del sanejament del sistema financer-immobiliari que la va originar sobre les esquenes dels treballadors en successives i bé administrades píndoles. Tot això ovacionat pels mitjans de comunicació placebos com una mostra més de l’altura de mires dels contraents.
L’ajustament “sanitari”, executat quan el dia abans el Parlament havia escenificat el divorci-parany entre el govern i el primer partit de l’oposició, no només implica una racionalització de la partida farmacèutica, també comporta la congelació dels sous dels gairebé 500.000 treballadors del sector, demostrant en la pràctica que existeix una estratègia per a reduir els salaris dels funcionaris, a pesar dels desmentits-truc d’última hora dels portaveus governamentals. I el que és més greu, amb el pla recentment formalitzat a Sanitat, limitant els seus recursos i precaritzant serveis, es beneïx la mateixa filosofia reaccionària que amb les pensions. L’anunci d’inflació de costos que es proclama com justificació per a la defensa d’un presumpte interès general encobreix en realitat un intent de transferència de renda social als interessos estratègics del sector privat.
Tot indica que l’agenda oculta postcrisi s’ha activat. Amb la seva habitual brutalitat, Corbacho va assenyalar en direcció a la banca al recomanar que se subscrivissin plans privats per a complementar la cobertura de jubilació estatal. I ara el forçat empobriment dels serveis públics de salut, en equip humà, mitjans i recursos, aplanarà el camí cap a la privatització d’aquest important segment de negoci que se’ls resistia per la qualitat de l’atenció mèdico-clínica i el nivell de les prestacions socials. Fent de la necessitat virtut i davant l’escassa contestació ciutadana, PP i PSOE junts estan convertint la crisi en una extraordinària pedrera d’inversions per al capital sostenible.
Es tracta d’un atac a l’Estat de Benestar tan important com els projectes fins a ara frustrats per a intervenir a la baixa en el mercat de treball i les pensions, mentre els sectors responsables de la crisi que ha provocat ja uns 4,5 milions de desocupats augmenten els seus beneficis exponencialment sense que el Govern s’atreveixi a fer-los passar per caixa. Solament complint les recomanacions del ministeri de Sanitat sobre prescripció de genèrics, un informe del Servei de Salut de Galícia (SERGA) realitzat en 2009 xifrava en uns 6.000 milions d’euros l’estalvi anual que reportaria aquesta mesura. Una proposta subtilment “sabotejada” pel lobby de les multinacionals farmacèutiques, la mateixa indústria que ha causat un forat de despesa sobrevinguda de desenes de milions d’euros en els comptes de Sanitat amb la compra a l’engròs de les inútils vacunes contra la pandèmia de Grip que mai va existir.
L’acord per a precaritzar la Sanitat que ha unit als suposats rivals polítics no és una excepció sinó la regla. PP i PSOE porten temps pactant polítiques endògenes. La nòmina de la cohabitació és abundant: govern compartit al País Basc; associació d’interessos per aliat interposat (UPN) en l’executiu de Navarra; votació comuna per a l’elecció del president de la Comissió Europea en la persona de Durao Barroso, el candidat del Partit Popular Europeu, i acords parlamentaris en assumptes rellevants com la retallada del principi de Justícia Universal i el desbloqueig de la normativa que condicionava la fusió de canals privats de televisió, entre altres.
La crisi ha unit a PP i PSOE en una espècie de govern en l’ombra per a implantar l’agenda oculta de la refundació del capitalisme sostenible a costa del patrimoni i els recursos públics, presents i futurs. Addictes a l’obediència deguda que dicten els mercats financers, els governs de la Unió Europea basculen entre desconvocar una cimera sobre atur “per falta d’idees” i ajornar una altra sobre la regulació dels fons especulatius per pressions dels propis afectats. No hi ha oposició que s’oposi. Encara que a Islàndia, Grècia, Romania i Letònia (on el Tribunal Constitucional ha llençat a baix la contrarreforma de les pensions) la gent s’està tirant al carrer farta d’estar farta.
Han transcorregut més de setanta anys des de la guerra civil i diversos anys des de la recomanació que el Consell d’Europa va fer al Govern Espanyol perquè adoptés les mesures necessàries que permetessin resoldre amb justícia aquesta etapa de la història espanyola.
Lamentablement, tot el que el Govern ha estat capaç de generar és una llei indecent que no resol cap de les demandes de veritat i justícia que exigeix la societat espanyola. En el context, dels Actes d’Obertura de la celebració dels “100 anys de l’anarcosindicalisme” organitzats a l’Ateneu de Madrid el passat 14 de gener de 2010 per la Confederació General del Treball (CGT), es va fer lectura pública de la Carta Oberta a la Ciutadania Europea “Per l’anul·lació dels judicis del franquisme”, com una crida a la societat per a aconseguir la restauració de la dignitat de totes les víctimes del franquisme que van sofrir condemnes injustes i sumaríssimes mitjançant l’anul·lació de totes les sentències dictades pels tribunals feixistes durant el règim franquista.
Adjuntem aquesta Carta Oberta perquè t’adhereixis i firmis personalment i la difonguis entre la teva Associació, Organització… Per a això, pots remetre el teu nom, professió, localitat al correu cgt@nullmemorialibertaria.org
L’objectiu és fer arribar a les Institucions Europees el sentir de la societat espanyola reclamant una Comissió de la Veritat i una justa anul·lació de les condemnes produïdes durant el règim franquista.
Ahir 21 de març al matí, es va realitzar una concentració davant el Departament de Treball de la Generalitat a Tarragona, contra l’acomiadament de Nicasio Malde, delegat de la CGT a l’empresa Maymo, a la qual van participar prop de cinquanta persones pertanyents a la CGT i altres col·lectius. La concentració es va convocar amb motiu de la celebració de l’acte de mediació entre l’empresa i el delegat sindical de la CGT. Aquest acte de mediació no ha procedit, ja que, l’empresa es va negar a readmetre a aquest treballador.
La Secció Sindical de la CGT a l’empresa, dedicada al muntatge, va convocar la concentració per denunciar la situació actual de la mercantil, en concurs de creditors, així com l’acomiadament del membre del comité d’empresa, i per protestar contra la política d’empresa duta a terme pel propietari de Maymo Tarragona SA, Vicente Úbeda.
Ahir, les empleades domèstiques ultimaven els preparatius per a la manifestació del 28 de març.
– ÁNGEL NAVARRETE, SUSANA HIDALGO – MADRID – 15/03/2010 – PÚBLICO.
Diumenge a la tarda, en un dels pocs moments de respir que tenen un grup d’empleades de la llar. Una estona per a descansar, estar a casa, amb la família o en el cinema? No. Les dones, la majoria immigrants, es reuneixen en un local del centre de Madrid per a preparar una manifestació que el pròxim 28 de març a la una de la tarda les durà a elles i moltes altres dones que treballen en la més absoluta precarietat a defensar els seus drets.
En la sala hi ha cafè i te, pancartes per emplenar i molt debat. Les presents estan agrupades en una associació: Territori Domèstic. En 15 dies tot ha d’estar enllestit amb l’objectiu de reunir en la manifestació a totes les empleades de la llar, cuidadores i altres dones que es mouen en la invisibilitat laboral.
Els companys de la secció sindical de CGT a Gas Natural, ens fan arribar aquests documents gràfics recollits a la manifestació realitzada el diumenge 21 de març amb motiu de la celebració del dia de l’aigua a la Barceloneta, on l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Administració de l’Aigua de Catalunya adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat (on participa entre altres Aigües de Barcelona) havien organitzat la Festa de l’Aigua 2010.
Es tractava d’una mobilització dels treballadors d’Aigües de Barcelona davant l’agressió que vol portar a terme l’empresa, consistent en acomiadar 203 treballadors per poder omplir les seves butxaques amb més beneficis.
Manifestació: Dijous 25 Març a València: L’europa de les multinacionals no és la nostra. Front a la reunio de “Ministres” de “Igualtat” de l’Unió Europea a València. Un altra UE mes igualitaria es posible.
Dijous 25 de març, 19 h. Plaça Sant Agustí, València
L’Europa de les Multinacionals i els Banquers no és la nostra
Amb motiu de la presidència espanyola de la Unió Europea (UE ), en uns moments en què la crisi global capitalista ens colpeix amb força, generant un augment de l’atur, la pobresa, les desigualtats i la repressió, sense precedents en les darreres dècades, les organitzacions, col·lectius i entitats sotasignants, denunciem les polítiques dels governs i de les institucions internacionals, encaminades a recolzar i enfortir el sistema capitalista i patriarcal, responsable de la crisi, a socialitzar les pèrdues i augmentar l’explotació de la majoria de les persones i dels pobles per part d’una minoria que posseeix el poder econòmic mundial. Ens neguem a acceptar que els responsables d’aquesta crisi siguen beneficiats, mentre que es consolida un sistema que mercantilitza tots els aspectes de la nostra vida.
Redacció. Tarragona21.cat
L’agost del 2008 tres sindicalistes de Confederació General del Treball (CGT) de l’empresa Emte Service que s’havien oposat a l’acomiadament d’un company de treball van rebre “dures” represàlies per l’empresa. Una sentència del Jutjat social de Barcelona condemna a Emte Service, declara nul·les les sancions als treballadors Manuel Vidal i Ismael Pérez i obliga a l’empresa, dedicada al manteniment d’instal·lacions elèctriques a Tarragona, a abonar els salaris no percebuts.
Torna a la xarxa la web www.cgtchiapas.org , eina virtual des de la qual la CGT de l’Estat Espanyol difon el seu suport i solidaritat amb la lluita de l’autonomia i l’autogovern de les Comunitats zapatistes i els moviments socials de baix a l’esquerra a Mèxic.
El web es publica al març de 2010, en un context molt concret: en el marc de la Campanya nacional i internacional de solidaritat amb la Bases de Dono suport Zapatistes covocada des de Mèxic per Col·lectius, Organitzacions i Individus de la Otra Campaña, la Red Contra la Reprssión y por la Solidaridad (RvsR) i la Campaña Primero Nuestrxs Presxs i coincidint així mateix amb la Setmana d’Acció en Solidaritat amb les Comunitats Zapatistes en Resistència llançada per diversos col·lectius Europeus.
La finalitat del web és proporcionar una base de notícies i denúncies en permanent actualització la qual permeti visualitzar l’actualitat de les rebel·lies mexicanes. Davant un context nacional – mexicà – i internacional en el qual abunda, estremeix i fins a ofegament l’autoritarisme, la corrupció i el col·lapse ecocida, es converteix en prioritari generar i mantenir relacions socials basades en el suport mutu i l’horitzontalitat, la llibertat i la comunicació constant.
Equip Secretaria Relacions Internacionals CGT
El matí 18 de març CGT va presentar al Ministeri de Treball i a les Direccions generals de RENFE Operadora i ADIF, una convocatòria de vaga de 24 hores per al pròxim dia 31 de març.
Per altra banda, el 17 de març delegats i afiliats de CGT es van concentrar en les oficines centrals de RENFE Operadora, lliurant un escrit a la Presidència de l’empresa en el qual plantejàvem la nostra preocupació, entre altres qüestions, pel caire que estan prenent les negociacions sobre desenvolupament professional de RENFE Operadora i la nostra negativa a una reforma professional injusta que perjudicarà a la majoria dels treballadors. Aquella mateixa tarda es va celebrar la Comissió de Conflictes en RENFE Operadora, pas previ a la convocatòria de vaga, que va acabar sense acord.
Per altra banda, en el matí del dia 18 es va celebrar la Comissió de Conflictes en ADIF, acabant aquesta igual que la de RENFE Operadora sense acord. Pel que també hem cursat la convocatòria de vaga a la DG de ADIF i al Ministeri de Treball.
El pròxim dia 23 de març a les 11.30, CGT tornarà a concentrar-se, aquesta vegada en les oficines centrals d’ADIF a Madrid, per a mostrar la nostra preocupació per la negativa d’ADIF a obrir les taules de desenvolupament professional per a negociar una reclassificació de categories justa, ja que fins al moment ha fet cas omís a les peticions de CGT per a obrir aquesta negociació, modificant les funcions dels seus treballadors de forma unilateral.
Des de CGT, hem vingut denunciant la progressiva deterioració que ve sofrint l’ocupació i el desenvolupament professional dintre de les empreses públiques RENFE Operadora i ADIF, situació que està incidint negativament en la qualitat del servei que es presta a l’usuari del ferrocarril i també en les condicions de treball del seu personal.
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL – SINDICAT FEDERAL FERROVIARI
CONCENTRACIÓ A BARCELONA EN SUPORT ALS ZAPATISTES
DIJOUS 25 DE MARÇ A LES 17:30H. DAVANT DEL CONSULAT DE MÈXIC A BARCELONA, PASSEIG BONANOVA 55
El dia 1 de gener de 1994 l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN) es va alçar en armes per a exigir justícia i llibertat i el dia 12 d’aquest mateix mes i any l’EZLN es va comprometre, amb la societat civil nacional i internacional, a no realitzar cap tipus d’acció armada ofensiva contra el govern federal, estatal o municipal. Des d’aquesta data han transcorregut ja més de 16 anys i han estat infinites les provocacions portades a terme per l’exèrcit mexicà i pels grups paramilitars.
Ramón Fernández Durán, membre d’Ecologistes en Acció, és autor de llibres com ‘El crepúsculo de la era trágica del petróleo’; ‘Un planeta de metrópolis (en crisis)’; ‘Tercera piel, sociedad de la imagen y conquista del alma’.
Erika González – Diagonal
– PREGUNTA: En els teus llibres abordes les actuals crisis. Existeix alguna diferència amb les anteriors?
RESPOSTA: En cap de les anteriors hi havia una crisi de recursos materials i d’energia, i tampoc una crisi ecològica que pogués frenar una sortida i un nou cicle d’expansió. A més, el domini d’Occident està sent qüestionat, hi ha un desplaçament del poder mundial cap a l’Est (Xina, Índia…), per primera vegada en 500 anys, pel que també entra una crisi d’hegemonia molt complexa. A tot això cal sumar una crisi institucional, la crisi de l’Estat. El president del Banc Central Europeu, JC Trichet, va advertir en el Parlament Europeu: “No hi haurà una segona vegada”.
L’endeutament dels principals Estats del món, amb els plans de rescat, és de tal calibre que el deute públic ha arribat a cotes molt elevades i esclatarà. En un moment, a més, en el qual existeix una elevada deslegitimació política de les estructures democràtiques.
Per a sortir del marasme s’està plantejant la resolució de conflictes per mètodes violents. Amb la finalitat de sustentar les estructures de poder vertical s’expandeix una guerra civil molecular, entre els de baix, i de la por a l’altre, així com la “guerra contra el terror”. Tot perquè la gent es torni a agrupar entorn d’unes estructures de poder molt deslegitimades.
– P.: Per què fas especial èmfasi en la crisi energètica global?
R.: Perquè ha estat possible operar a escala global gràcies a un flux en ascens d’energia, primer el carbó, després el petroli i el carbó, després el gas natural i les nuclears i ara s’afegeixen les energies renovables. Les sortides a altres crisis han estat possibles per l’increment del flux energètic, però per primera vegada en la història de la humanitat començarà el declivi inexorable d’aquest flux. De manera que la repercussió serà tremenda, a més en aquest sistema basat en el creixement i l’acumulació constant.
– P.: Queda una peça clau: el paper de les resistències al capitalisme.
R.: Davant el desprestigi de les institucions globals com l’Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, aconseguit pel moviment per la justícia global, el poder va reaccionar, aprofitant el 11-S, amb una forta criminalització i el foment de la divisió i la desarticulació. Però també amb el desenvolupament de noves formes com la Responsabilitat Social Corporativa, l’extensió del consum via crèdit, els Objectius del Mil·lenni, etc.
Tot això implica una crisi d’aquest cicle de mobilitzacions. De fet, no s’ha vist capacitat de mobilització davant la crisi global, doncs aquesta ha estat reduidíssima. També decau perquè hi ha un replegament cap els temes locals, però al seu torn s’impulsen processos moleculars molt interessants, que moltes vegades són subterranis i no sobresurten mediàticament i que són també necessaris.
D’altra banda, el moviment està introduint nous debats: energia, canvi climàtic, decreixement… i a això se suma una forta deslegitimació del poder, de la riquesa i de l’Estat. El debat social sobre el que guanyen els banquers hagués estat impossible fa tres anys.
Entrevista publicada al núm. 117 de la revista Diagonal
www.diagonalperiodico.net/El-poder-la-riqueza-han-perdido.html
El Govern espanyol, la CEOE i els sindicats CCOO i UGT porten mesos de converses per tirar endavant una nova Reforma Laboral, que tot indica que serà només comparable a les grans modificacions legals de 1994. Les negociacions inclouen temes tan importants com les indemnitzacions per acomiadament, l’extensió de les ETT, nous contractes precaris per a joves i noves bonificacions a la Seguretat Social, enmig de declaracions sobre retallades en les prestacions. Però mentre es debat als despatxos oficials, i sense publicitat, el Govern espanyol ha aprovat una Llei que avança algunes d’aquestes mesures.
CONCENTRACIÓ A LLEIDA EN SUPORT ALS ZAPATISTES
DIMARTS 23 DE MARÇ A LES 19:30H. PL. PAERIA DE LLEIDA
El dia 1 de gener de 1994 l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN) es va alçar en armes per a exigir justícia i llibertat i el dia 12 d’aquest mateix mes i any l’EZLN es va comprometre, amb la societat civil nacional i internacional, a no realitzar cap tipus d’acció armada ofensiva contra el govern federal, estatal o municipal. Des d’aquesta data han transcorregut ja més de 16 anys i han estat infinites les provocacions portades a terme per l’exèrcit mexicà i pels grups paramilitars.
