JORNADA DE FORMACIÓ que tindrà lloc el dia 25 DE MARÇ en els locals del Comitè General d’Empresa de RENFE, Av. Barcelona 10, soterrani 2º, Madrid.
PROGRAMA
Matí
10.00 a 12.00
Nou Decret-Llei de Mesures ¿contra l’atur?. Desiderio Martín i J. Morano.
CONVOCATÒRIA DE L’ASSEMBLEA DE DESOCUPATS/DES DE BARCELONA: EN DEFENSA DEL DRET A UNA OCUPACIÓ I UNA VIDA DIGNES!
Som prop de 4 milions els treballadors i treballadores que ens trobem en atur, acomiadats en algun dels nombrosos expedients de regulació d’ocupació, després del tancament d’empreses i tallers, o als quals no s’ha renovat el contracte precari. Mentre els banquers i empresaris, que han provocat la crisi econòmica, es reparteixen i gaudeixen el botí de la nostra explotació, del robatori i l’estafa massiva, les nostres famílies han de malviure amb unes prestacions d’atur insuficients, amenaçades de desnonament dels nostres habitatges a causa d’unes hipoteques impagables, o abandonats a la caritat pública als que no tenim dret a la prestació de l’atur o ja l’hem esgotat.
La resposta del Govern al drama social de l’atur consisteix a omplir les butxaques dels banquers especuladors i de les multinacionals lladres, que deslocalitzen fàbriques i produccions, amb diners de tots els ciutadans, en lloc de prohibir els acomiadaments i ERO fraudulents, impedir per llei els desnonaments en època de crisi, imposar el repartiment del treball decretant per llei la jornada setmanal de 35 hores, o distribuint la riquesa mitjançant forts impostos fiscals als rics per a assegurar una prestació d’atur indefinida mentre hagi crisi, o per a realitzar les inversions públiques que generin l’ocupació necessària. El president Zapatero es burla de tots nosaltres quan proclama que “no deixarà a ningú tirat en un racó”, mentre al voltant de 1 milió de desocupats no percebem cap prestació d’atur, i hi ha 827.200 famílies que tenen a tots els seus membres en atur.
Davant aquesta situació dramàtica, un col·lectiu de desocupats/des, amb el suport de la campanya “QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS RICS”, entenem que no podem perdre el temps esperant passivament que els governs prenguin mesures efectives contra l’atur. L’experiència de crisis anteriors ens ha ensenyat que només nosaltres mateixos, desocupats i desocupades, mitjançant la nostra autoorganització en assemblees i la mobilització, podrem aconseguir les nostres reivindicacions de creació de llocs de treball, prestació per atur indefinida fins a la recol·locació efectiva, serveis bàsics gratuïts, impedir els desnonaments de les famílies hipotecades, etc., que hem d’exigir als ajuntaments, al Govern de la Generalitat o al de l’Estat.
Per aquests objectius, cridem a tots els desocupats/des a reunir-nos en ASSEMBLEA el pròxim dia 1 D’ABRIL DE 2009 (dimecres) A LES 10 H.
II TROBADA d’ESTUDIANTS i MOVIMENTS SOCIALS
Diumenge 15 de Març, 11h.
A la universitat Pompeu Fabra, Campus Ciutadella, C/ Ramon Trias Fargas 25-27, Barcelona.
A la primera trobada d’estudiants i moviments socials realitzada al rectorat ocupat de la UB el dia 22 de febrer es va acordar organitzar una segona trobada pel dia 15 de Març per tal d’especificar una via conjunta d’acció i coordinació.
Es farà un dinar popular on esteu totes i tots convidats.
Així com la publicació Crisi del 17 de setembre va prioritzar la denuncia de la banca i la contextualització de la crisi sistèmica actual, aquesta nova edició volem que estigui més centrada en propostes concretes d’acció que puguem fer a la gent que vulgui començar a fer coses, per canviar la seva manera de viure i ser més lliures en relació al poder financer i polític. Una publicació en resum per aprofitar la oportunitat de transformació que significa la crisi.
A Barcelona, la manifestació del diumenge 8 de març convocada pel matí per la Comissió 8 de març va aplegar més d’un miler de persones i va transcòrrer amb normalitat des de plaça Universitat baixant per les Rambles fins a la plaça Sant Jaume, amb una reivindicació central: reclamar que les dones no siguin les víctimes principals de la crisi econòmica.
En canvi, la manifestació convocada per la tarda per la Plataforma Revolucionària Antipatriarcal, també a Barcelona, que va aplegar 500 persones, va ser durament reprimida a cops de porra pels Mossos d’Esquadra quan intentava baixar per les Rambles.
6/03/09 – Tarragona – EL PUNT / ACN
Adif i Renfe suprimiran, segons el sindicat CGT, més de vint llocs de treball a les estacions de Tarragona, Reus, Tortosa, Móra d’Ebre, Cambrils, Flix, Riba-roja i Ascó. La CGT diu que amb les hores extres que fan els seus empleats es podrien crear 42 llocs de treball nous. «És una pràctica insolidària» amb la situació de crisi que es viu actualment el fet de tenir els treballadors «captius» fent unes hores extres «excessives», van dir els representants sindicals. La CGT denuncia que s’estan reduint serveis a moltes estacions, cosa que comporta una reducció de personal que ja s’està fent efectiva. La mateixa circumstància es dóna amb el nou quadre horari dels treballadors, que ha d’entrar en funcionament en el termini d’un mes, aproximadament.
Entitats convocants de la campanya ciutadana Apaguem les Nuclears han ofert el matí del 7 de març, a la Plaça del Mercat de Tortosa, una roda de premsa per a presentar la iniciativa que té com a objectiu la no renovació de les llicències d’Ascó i Vandellòs.
A la roda de premsa han intervingut membres de la CANC i Jóvens de les Terres de l’Ebre, juntament amb una vintena d’activistes vestits amb granotes blanques i mascaretes, aguantant les lletres que formaven el lema: apaguem les nuclears.
Gemma Garcia. Setmanari Directa núm, 128. 25/02/09
“Si es desitja un avenir de fraternitat, de pau i felicitat, dirigiu-vos vosaltres mateixos, els que patiu el règim actual, i fundeu escoles on pugueu ensenyar lliurement totes les veritats conquerides”.
Amb aquestes paraules, Francesc Ferrer i Guàrdia (1859- 1909), fundador de l’Escola Moderna, plasmava la importància de l’educació per la transformació de la societat. Durant la primera meitat del segle XX, van proliferar diversos projectes basats en la pedagogia llibertària i, tot i que actualment queden poques escoles racionalistes en peu, a Barcelona, un grup de mestres “insubmises a l’escola autoritària” –estatal i privada– pretenen fer realitat un projecte d’escola llibertària.
En el marc de la VII trobada ELAOPA, la CGT de l’Estat Espanyol ha presentat la pàgina web www.lsqueluchan.org
Els dies 27, 28 de febrer i 1 de març s’ha celebrat en la localitat de Luján (prop de Buenos Aires, Argentina) el VII ELAOPA, Trobada Llatino Americana d’Organitzacions Populars Autònomes. La CGT hi ha participat amb un taller sobre sindicalisme.
El dia 4-03-09 es va celebrar al local de la Federació Intercomarcal de Lleida de la CGT la I Conferència de Delegats/des. Hi va assistir el Secretari General de la CGT de Catalunya Bruno Valtueña i Paco Martin Secretari d’Organització.
Davant un bon nombre de delegats i militants de la CGT de Lleida, es va fer una extensa exposició de la situació actual principalment de la vessant econòmica i social, greument afectada per la crisi i la recessió i les reivindicacions que la Confederació General del Treball vol plantejà al conjunt de la societat.
PER QUÈ NO VOLEM TRANSGÈNICS
Transgènics: Organismes creats artificialment en laboratori, a l’introduir gens d’unes espècies en unes altres. Així s’obtenen éssers vius que no existirien de forma natural. És un experiment a gran escala amb una tecnologia plena d’efectes imprevists i no desitjats.
Amenacen la nostra salut: Falta investigació per a conèixer tots els danys que poden ocasionar, pel que alguns cultius autoritzats s’han prohibit posteriorment. Provoquen noves al·lèrgies i resistència a antibiòtics. Diversos estudis demostren problemes de fertilitat, toxicitat en ronyó i fetge.
Deterioren el medi ambient i la vida silvestre. Més del 80% dels cultius transgènics són tolerants a herbicides, pel que s’incrementa el seu ús. La resta són plantes amb propietats insecticides que també afecten a la fauna beneficiosa.
Produeïxen contaminació genètica. Els caràcters transgènics contaminen altres cultius. La coexistència amb l’agricultura familiar, tradicional o ecològica, és impossible.
No solucionen la fam en el món, ho agreugen. Només quatre empreses biotecnològiques controlen el 90% del mercat dels transgènics. Els agricultors/es no poden guardar les seves llavors i perden la seva autonomia i llibertat. Aquestes empreses venen la llavor i el producte químic associat, tot els pertany.
Democràcia alimentària. Consumidors/es i agricultors/es tenim el dret i la responsabilitat de conèixer i decidir com i on es produïxen els nostres aliments i reconstruir els vincles entre el camp i la ciutat.
A l’Aragó es troba la major superfície de transgènics de tota la Unió Europea. Molts països els han prohibit. Però Espanya segueix facilitant la seva expansió.
Convoquen la manifestació: Plataforma Rural i Greenpeace. Hi dona suport, entre altres, la CGT.
4/03/09 02:00 – EL PUNT. Tarragona – Ò. MESEGUER
Ja era hora. El Camp de Tarragona té des d’ahir una plataforma per reclamar millores en el servei de tren convencional, una reivindicació que ja ha associat usuaris i entitats d’altres territoris. Els sindicats CGT, especialment bel·ligerant en l’àmbit ferroviari, UGT i CCOO, i els partits ICV, EUiA, Esquerra Independentista (EI) i Alternativa Baix Gaià (ABG), vinculada a ICV i a l’òrbita independentista, són l’embrió d’una entitat que prepara accions per reclamar un transport públic de qualitat.
Terceres Jornades sobre la Prevenció de la Tortura
Barcelona 13 i 14 de març de 2009
Lloc: Sala d’actes de la Residència d’Investigadors. Carrer Hospital, 64. Barcelona. Metro Liceu i Sant Antoni.
Organitza: Coordinadora per la Prevenció de la Tortura
David López, de la secció sindical de CGT a l’empresa Cubigel Compressors, assenyala de manera contundent alguns dels culpables de la situació i algunes de les accions per superar-la.
Els grups empresarials del sector immobiliari i bancari, els polítics i les grans centrals sindicals serien, segons David López, els culpables de la situació actual. En el nou article del Calidoscopi, que a partir d’ara anirà acompanyat d’una vinyeta, López posa noms i cognoms, sense tabús, als que els últims anys han anat cultivant la situació actual ‘inculcant l’individualisme i la por a la classe treballadora’, i acaba fent una crida a la vaga general.
El conflicte iniciat a la fi de 2005 amb l’acomiadament de 660 treballadors encara no ha finalitzat. Es compleixen tres setmanes de l’acampada, en la rotonda de l’entrada nord de SEAT Martorell, al costat de l’Edifici Corporatiu de l’Empresa, de l’últim dels 660 treballadors afectats per l’ERO del 2005, Alberto García Enrici. Allí romandrà acampat fins que sigui reingressat en un lloc de treball a SEAT, tal com consta en l’acord de reingrés arribat al desembre de 2005 entre la Direcció de l’Empresa, CCOO, UGT i el Departament de Treball de la Generalitat.
Fa un any, després de la vaga de fam realitzada per tres dels acomiadats, la Direcció de SEAT al costat del Comitè d’Empresa, es van comprometre al reingrés de tots els afectats de l’ERO 2005 que van optar per tornar a l’empresa. Es dóna la circumstància que Alberto García és, des del mes de juliol de 2008, l’últim afectat que queda per reingressar, havent passat la revisió mèdica requerida per l’empresa i sent declarat apte per al seu lloc de treball.
Uns 150 delegats sindicals del professorat dels centres públics van concentrar-se el 3 de març davant del Palau de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume, per demanar la dimissió del conseller d’Educació, Ernest Maragall, i van fer arribar al president Montilla una carta amb aquesta petició.
Amb la concentració, convocada per USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, UGT i CGT, els sindicats van voler escalfar l’ambient de cara a la convocatòria de vaga del 19 de març, la tercera en poc mésd’un any.
Directa Sabadell / Publicat al setmanari Directa nº 128 (25-02-09)
Tot i que la negociació per l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) continuarà, el 25 d’abril, amb la mediació del Departament de Treball, el dilluns 23 de febrer els treballadors de l’antiga Unitat Hermética de Sabadell van aprovar -amb 235 vots favorables, 127 contraris i 10 en blanc- el preacord amb l’empresa en relació al nou sistema d’incentius salarials.
El text, que consta bàsicament de cinc punts, estableix que la definició d’aquest nou sistema que plantejava l’empresa serà arbitrat pel Tribunal Laboral de Catalunya. També fa referència explícita a les percepcions econòmiques variables, com la paga extra per premiar la manca d’absentisme laboral coneguda a la factoria com a “plus presència”, que els negociadors de la plantilla han aconseguit mantenir en 50,68 € bruts mensuals finsel maig de 2009.
En el matí d’ahir, un nombrós grup de delegades i delegats de Caprabo es va concentrar davant la seu central de la cadena de supermercats i principal centre logístic, situada al carrer Ciències de l’Hospitalet de Llobregat. Des que Eroski es va fer amb el control de Caprabo, el que semblava podia ser un avenç, atès el caràcter de cooperativa que té, ha resultat ser un complet fracàs.
Crisi i utopia reflecteix una realitat constant i actual, d’aquesta manera hem de tornar a reflexionar en que la crisi no és una anomalia passatgera del sistema en el qual vivim sinó que es un procés de reestructuració i d’adaptació a les noves condicions socials per poder dominar-les
sotmetent totes les esferes socials, polítiques i culturals al Neoliberalisme econòmic.
Women’s Link Worldwide presenta els resultats del projecte “Els drets de les dones migrants: una realitat invisible”, basat en les entrevistes realitzades, tant al Marroc com a Espanya, a 138 dones d’origen subsaharià.
Aquests resultats evidencien les vulneracions dels drets humans, inclosos els drets sexuals i reproductius, i les múltiples formes de violència que sofrixen aquestes dones durant el procés migratori.
La informació es divideix en quatre Fulles Informatives: 1. Antecedents i metodologia del projecte. 2. Principals resultats. 3. Història de vida 1: Charlotte. 4. Història de vida 2: Precious.
Antecedents
Durant els últims 10 anys l’Estat Espanyol ha estat testimoni de dràstics canvis en el flux migratori, mostrant un augment significatiu en el nombre de persones que migren cap a Espanya, especialment des de Llatinoamèrica i el Carib, en gran part a causa de les afinitats lingüístiques i culturals, i des d’Àfrica, per la proximitat geogràfica.
El procés migratori presenta nombrosos obstacles per a les persones que prenen la difícil decisió d’abandonar els seus països d’origen; entre ells, ardus trajectes a peu o en precaris mitjans de transport, falta d’aigua, menjar i serveis bàsics i, fins i tot, violència física i sexual. Aquestes situacions es reproduïxen tant en els països d’origen, on moltes persones veuen sistemàticament vulnerats els seus drets, com durant el recorregut, la repatriació i l’arribada al país de destinació, on la inserció resulta molt complexa.
En anys recents, organitzacions com Human Rights Watch i Amnistia Internacional han documentat serioses violacions dels drets humans de les persones migrants, així com l’incompliment de les lleis d’immigració espanyoles1. No obstant això, la falta d’informació, tant qualitativa com quantitativa, sobre l’experiència de les dones migrants, així com l’absència d’una anàlisi amb perspectiva de gènere de les violacions de drets humans ja documentades, ésevident.
Des de Wittgenstein i Saussure sabem que el llenguatge conforma el món com a representació i que no serveix per transmetre els pensaments de l’home sinó exactament al revés, el que pensen les persones està condicionat per la seva llengua.
Per això ja és un clàssic que la primera víctima en una guerra és la veritat. I en aquesta crisi, primer negada i després sobreactuar unilateralment, el nominal rampant ha fet l’oportuna aparició estel per explicar-nos com va passar. Per vendre’nsla moto. Pel morro.
MANIFEST DE LA CGT
Ara que el capitalisme ha entrat en una profunda crisi, incrementa l’explotació, la precarietat i els atacs als drets de la classe treballadora en un intent de fer-nos pagar les seves conseqüències. Si sempre ens hem dut la pitjor part com venim denunciant, aquesta vegada no serà diferent!
L’Ateneu ja és un fet. El 28 de febrer vam obrir portes. A les sis, ens van visitar diversos caus que van venir-hi a fer una descoberta, és a dir una visita comentada. Després hi va haver berenar a la plaça de Dames i Vells amb pa amb vi i sucre i pa amb xocolata.
Mentre la gent anava passant, ens van visitar alguns dels familiars del Josep Alomà. També s’hi van acostar gent de CGT de Reus i Tarragona, de CNT, d’ONG, de l’Assemblea de Joves de Tarragona, de la IAC, d’ICV, decreixentistes, d’EUiA, de Tarragona Patrimoni de la Pau, de Salvem el Gaià, de La Panerola, de Cau de Llunes, del Casal Sageta de Foc i de moltes altres entitatsque ara no em vénen al cap.
Barcelona, 27 feb. (EFECOM).- L’empresa Esteban Ikeda ha presentat aquesta setmana davant el Jutjat Mercantil número 7 de Barcelona un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) per a acomiadar als 260 treballadors de la seva fàbrica del Prat de Llobregat (Barcelona).
La companyia, dedicada a la fabricació de seients per a automòbils, va presentar el passat 21 de gener un expedient concursal -antiga suspensió de pagaments- que va comportar el cessament immediat de la seva activitat.
Els empleats, que en aquest moment estaven afectats per un ERO temporal, es trobaven a l’espera que la companyia, filial del grup nord-americà Johnson Controls, presentés un expedient d’extinció per a tota la plantilla, cosa que ha fet aquesta setmana davant l’autoritat judicial, segons han indicat a Efe fonts sindicals.
En el seu informe, l’empresa justifica la presentació del ERO per la seva incapacitat de plantar cara als deutes com a conseqüència directa de la dràstica retallada de producció que ha portat a terme en els últims mesos el seu únic client: l’automobilística japonesa Nissan. La plantilla d’Esteban Ikeda ha iniciat des de fa setmanes una sèrie de mobilitzacions per a exigir el manteniment dels llocsde treball.
26/02/09 – EL PUNT. VILANOVA I LA GELTRÚ – L. MARÍN
Els treballadors de l’empresa Mahle de Vilanova es van reunir aquest 25 de febrer a l’envelat municipal per analitzar la nova oferta de la direcció, que redueix de manera considerable el nombre d’acomiadaments anunciats inicialment a través d’un expedient de regulació. De moment, el comitè iniciarà, aquesta mateixa setmana, un procés de negociació amb la direcció de la fàbrica per intentar millorar l’oferta, però els treballadors continuen veient amb recel l’expedient de regulació. De fet, temen que la contraoferta de l’empresa sigui una manera de guanyar temps i aconseguir igualment la reducció del 50% de la plantilla, com havien previst des d’un principi. La direcció de Mahle ha proposat reduir de 250 a 140 les rescissions de contractes i presentar un ERO temporal que afectaria la resta de la plantilla.
