El dimarts 28 d’octubre a les 18h al local de la CGT a Manresa (Circumval·lació 77, 2n), es farà un curs sobre Salut laboral bàsica i funcions de les delegades de prevenció, per a delegats/des i afiliats/des de la CGT.
La sessió anirà a càrrec d’Àlex Tisminetzky, advocat del Col·lectiu Ronda i Secretari de Salut Laboral de la CGT de Catalunya.
FNAC-El Triangle ha sancionat dos delegats de CGT per absentar-se del seu lloc de treball el matí del passat divendres 17 d’octubre i poder dirigir-se a l’Agència de Protecció de la Salut i a la Inspecció de Treball per denunciar que hi ha ratolins a la zona d’accés a la cuina de la Cafeteria Farggi, situada dins de les instal·lacions de Fnac.
En la sanció, la Direcció de Fnac-El Triangle argumenta que no hi ha cap causa que justifiqui l’abandonament del lloc de treball i, conseqüentment, sanciona, tot i estar assabentada de que els dos delegats, en la seva qualitat de membres del Comitè d’Empresa estaven, en tot cas, exercint les funcions que consideraven pertinents per tal de protegir la salut de treballadors i clients.
Tot i que companyes de la zona afectada van informar als delegats denunciants, el mateix matí en el que s’interposaren les denúncies, que feia dies que s’advertia la presència de ratolins en aquesta zona, Fnac mai va reunir el Comitè de Seguretat i Salut (òrgan en el que la CGT també hi està representada), per tal de donar el degut trasllat als delegats de prevenció.
L’única gestió realitzada per l’Empresa amb els Representants Legals dels Treballadors ha estat la de sancionar els dos delegats denunciants, tot considerant que acudir a l’Administració per exposar amb caràcter urgent un potencial problema de salut sanitària, no és una causa que justifiqui l’abandonament del lloc de treball.
EL SINDICAT DE QUIMIQUES DE BARCELONA DE LA CGT, us informa que acabem de rebre la notícia de la Secció Sindical de CGT a TEPSA, que ANUL·LA la concentració prevista per demà 23 d’octubre a la Pl Sant Jaume a les 10h.
S’anul·la la mateixa per motius de reorganització dels treballadors en vaga, ja que l’empresa ha procedit a acomiadar als afectats de l’ERO i això ha creat una divisió entre els treballadors que han sabut que a ells no elshan tocat.
Trobada Delegats/des de Prevenció de CGT de Catalunya, el 24 d’octubre a Can Batlló (Sants-BCN)
El proper divendres 24 d’octubre de 10h a 14h es portarà a terme una Trobada de Delegats/des de Prevenció de CGT de Catalunya a Can Batlló (al barri de la Bordeta/Samts, Carrer Constitució 19).
L’objectiu de la Trobada és crear una espai de cooperació i ajuda mútua entre les persones que portem a terme feines relacionades amb la Salut Laboral dins CGT de Catalunya. Alhora, volem posar sobre la taula les necessitats pràctiques i reals dels Delegats de Prevenció, estructurant una agenda comuna de treball en temes de formació, recursos, models per a presentar denúncies a Inspecció, Guies Pràctiques, …
A CGT de Catalunya hi ha Delegats/des de Prevenció amb experiència i coneixements en múltiples àmbits, que entenem poden ser aprofitades per altres Delegats/des de Prevenció o afiliats/des que fan feina en matèria de Salut Laboral. Sense poder ser exhaustius (doncs encara es podrien citar molts més) tenim Delegats/des de Prevenció amb llarga experiència en qüestions pràctiques (denúncies a Inspecció, …) , altres que han fet grans treballs premiats en matèria d’ergonomia (FESIM-Metall), altres Físics Nuclears (Sincrotró-Alba) o que han portat a terme campanyes estatals pels afectats per l’Amiant (Honeywell/Federal Mogul), entre molts d’altres.
Volem posar en comú tot aquest coneixement i experiència en matèria de Salut Laboral, i fer xarxa i suport mutu per a col·laborar entre tots i totes per fer més efectiva la nostra lluita en Prevenció de Riscos Laborals.
NOSALTRES MOVEM EL MÓN, ARA L’ATUREM!
El 22 d’octubre s’ha convocat una jornada de lluita feminista (informació a http://vagadetotes.wordpress.com), perquè ja en tenim prou de la precarietat, la invisibilitat i la discriminació. Totes, dones i homes, exigim un canvi de model!
En un context com l’actual, amb retallades i acomiadaments constants, les dones, per realitzar la mateixa feina estem cobrant un 19% menys, augmentant l’escletxa salarial de gènere.
El proper divendres 24 d’Octubre organitzem un sopar-concert a les 21h a la nostra seu de Via Laietana. Aquest acte està pensat per tal de recaptar diners per les persones directament afectades per l’ERO que acabem de patir a Atento Barcelona. D’aquesta manera esperem recaptar prou com per poder pagar els bitllets per anar a Madrid el proper 6 de Novembre (data en que se celebrarà el judici per les demandes col·lectives), així com un ajut per les despeses dels advocats de les acomiadades.
La Fira d’Economia Solidària de Catalunya promou les pràctiques econòmiques orientades a les necessitats humanes i dóna a conèixer una manera diferent de fer economia.
Es tracta d’un aparador dels productes i serveis basats en l’economia social i solidària, que acull totes les pràctiques econòmiques orientades a les necessitats humanes, gestionades de forma participativa, democràtica i responsable socialment i ecològica.
Potser aquest és el problema, que no hem començat. Que quasi no hi ha hagut una resposta llibertària o aquesta ha sigut la negació. Que hem viscut d’esquenes, no només a aquest fenomen, sinó en general al dia a dia de la societat.
Dona la sensació que hem estat més ocupats en discutir-nos en qui és l’autèntic revolucionari (ja sigui amb altres anarquistes o amb altres ideologies) en debats endogàmics, creant una identitat que sembla que està més ocupada en legitimar-se com a verdadera, que en treballar pel canvi social. En línies generals, no tenim cap estratègia definida, i no tenim cap capacitat comunicativa, d’anar més enllà del nostre missatge i intentar connectar amb la resta de gent no afí a les nostres maneres i llenguatges.
Vivim en un moment històric on el poble català està demostrant la seva voluntat per decidir el seu futur més immediat, a través de l’organització ciutadana i la presa de consciència política. Veiem que des de les institucions es vol monopolitzar com a campanya política el desig del poble i la trajectòria que està prenent el procés sobiranista. Trobem necessari com a llibertàries no demorar més el nostre posicionament i abandonar els discursos simplistes i ambigus que fins al moment han marcat les nostres postures enversla realitat política catalana.
La Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD) ha endegat la campanya “Independents de qui?” amb l’objectiu de situar, de forma crítica i rigorosa, la qüestió del deute en el debat sobre el dret a decidir i la independència.
L’informe “Independents de qui?” cerca analitzar les principals dades i informacions que ens poden ajudar a entendre l’evolució del deute públic català. Aportarà anàlisis sobre qui son els creditors del govern català o qui ha sortit guanyant més amb emissions de deute com les anomenades de “bons patriòtics”. L’informe analitza també l’evolució de les retallades en front a l’increment de pagament de deute, o l’impacte de certes mesures fiscals en el procésd’endeutament.
Com ja ens temíem, ADIF ha manifestat a la premsa el seu propòsit de desprendre’s d’altres 300 treballadors més, pel que sembla tenint fins i tot ja reservada una partida econòmica (19,5 Milions de €) per a assumir aquest cost.
Són milers de llocs de treball els que han desaparegut en les empreses ferroviàries en els últims 8 anys, qüestió que ha contribuït a la precarització de les condicions de treball, a l’externalització de l’activitat dintre de l’empresa i en definitiva a aprofundir en les intencions desmantelladores-privatitzadores dels governs, amb els inestimables suports dels sindicats majoritaris… més preocupats de tapar les seves misèries relacionades amb ERO, Fons per a la Formació, Targetes de crèdit “opaques”, Fons miners, Drets Sindicals, etc. Malgrat tot, aquestes organitzacions, en una mostra d’hipocresia, simultanegen la signatura de qualsevol Acomiadament Col·lectiu sense taxa de reposició amb la petició d’ingrés de milers de treballadors en les empreses afectades. Seran capaços aquesta vegada de signar el ERO que es preveu?.
Per a CGT, la possibilitat certa d’un nou Acomiadament Col·lectiu a ADIF, és un pas més en el desmantellament de l’empresa, que serà incapaç de prestar un servei públic de qualitat per falta de personal per a complir amb les expectatives mínimes en l’explotació. Les conseqüències més directes seran la continuació de l’externalització de serveis, el tancament de dependències, l’empitjorament de les condicions laborals, l’aplicació de mobilitats geogràfiques i funcionals forçoses, la pèrdua de drets laborals i econòmics i una alta probabilitat de l’augment dels índexs de sinistralitat per falta de personal qualificat.
És el desenvolupament de la política neoliberal que no entén més que de treballadors amb sous mínims i condicions ínfimes en mans d’especuladors i empresaris que amb total desvergonya desvalisen el públic amb l’absoluta connivència de les organitzacions sindicals que participen en els seus consells d’administració. És una nova burla als treballadors.
Lamentablement, les organitzacions sindicals que acabin acceptant aquest nou acomiadament col·lectiu, que com l’anterior no garanteix cap taxa de reposició, augmenten la impossibilitat del manteniment de l’ocupació i del futur més immediat de l’activitat de l’empresa, donant suport implícitament al desmantellament i la privatització progressiva de la mateixa, en contra de qualsevol defensa del FERROCARRIL PÚBLIC I SOCIAL.
CGT persegueix un futur per a tots els treballadors del sector Ferroviari que garanteixi la seva ocupació i els seus drets laborals, econòmics, socials, etc; per a això és imprescindible l’augment i el rejoveniment de la plantilla a través d’OFERTES D’OCUPACIÓ PÚBLICA.
No és possible que les taxes de reposició recollides en els Pressupostos Generals de l’Estat es dediquin, gairebé en exclusivitat, a la reposició de les forces de l’ordre públic. Menys Repressió i més Serveis Públics!.
Les empreses que es converteixen en cooperatives per a evitar la fallida són una mostra del que l’advocat José Luis Carretero anomena la “tercera edat daurada de l’autogestió”.
La primera, com no podia ser d’altra forma, es va produir durant la Guerra Civil, assenyala aquest integrant de l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió (ICEA). Després de l’inici del conflicte, en les zones republicanes, les organitzacions obreres van prendre centenars d’establiments productius, especialment els que pertanyien a empresaris desafectes a la República. “Les col·lectivitzacions van abastar a milions de persones i van posar en mans dels camperols i treballadors bona part dels mitjansde producció”, explica Carretero.
Soledad Bengoechea és doctora en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre la seva bibliografia destaquem “Organització patronal i conflictivitat social a Catalunya” i “El locaut de Barcelona (1919-1920)”.
– Quins són els orígens de les primeres associacions patronals catalanes i quines eren les seves reivindicacions?
– Xerrada sobre la reforma de les pensions
Dimarts 14 de Novembre, 18.30h al local de CGT Sabadell (c/Roselló 10), a càrrec d’Àlex Tisminetzky, advocat del Col·lectiu Ronda i Secretari de Salut Laboral de la CGT de Catalunya.
– Xerrada-presentació de la Petita Guia d’Autodefensa Laboral per a Precàries editada per la CGT de Catalunya
Diumenge 19 d’octubre, 17.30h al Casal de l’Esquerra de Badia del Vallès (Av. Burgos 18), amb Ermengol Gassiot, Secretari General CGT Catalunya
– Xerrada sobre el conflicte a Ucraïna i Novorossia
Dissabte 25 d’octubre, 17.30h al local de CGT Sabadell (c/Roselló 10), a càrrec del fundador de l’Observatori Internacional del Conflicte Ucraïnès, Mycolas Alutis. Una bona oportunitat per conèixer la versió sobre el conflicte que no difonen els mitjans de comunicació de masses al servei dels interessos imperialistes del sistema que ensdomina.
Concentració antinuclear el 19 d’octubre amb motiu del 25è aniversari de l’accident a la central nuclear Vandellòs I
Davant les pretensions de la Sociedad Nuclear Española d’allargar el funcionament de les Central Nuclears fins als 60 anys, és necessari respondre amb contundència demanant un calendari de tancament de les centrals nuclears de tot l’Estat espanyol.
En Jofre, en Jose, l’Arnau, l’Oriol, en Joan i en Miguel Ángel s’enfronten a una demanda fiscal total de 27 anys de presó, 600 dies de pena-multa o l’equivalent a 9.940 euros, i a 5.670 euros d’indemnització per participar a la manifestació del 6 d’octubre de 2007 «Aturem les màquines», que protestava contra el projecte urbanístic Pla Caufec. El 27, 28 i 29 d’octubre tindrà lloc el judici a la Ciutat de la Justícia de Barcelona.
Manifestació «Cap persona a la presó per dir NO»
Dissabte 18 d’octubre de 2014. 17 hores, a l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, Plaça Santa Magdalena, 5 – 6, 08950 Espluguesde Llobregat.
Salt qualitatiu en la lluita per a la desaparició dels centres d’internament d’estrangers (CIE). Fa més d’una dècada que grups antiracistes i antifeixistes lluiten pel tancament dels CIE, però mai fins ara havien aconseguit un nivell de sensibilització tan ampli. A la roda de premsa convocada per Tancarem el CIE aquest dijous 25 de setembre al matí a les Cotxeres de Sants s’hi ha pogut veure algunes cares i entitats que per primer cop fan el pas de sumar-se a la reclamació de clausurar el que han anomenat com a “forat sense drets humans” o “petit Guantánamo” de casa nostra.
POLIESPORTIU MARINA BESOS UNA TRAMA DE LA SUBCONTRATA TOLERADA PER L’AJUNTAMENT
La societat Gestió de planificació urbanística UTE GEPLAUR, SL- TEVESCOP, SA és l’adjudicatària del Poliesportiu Marina Besòs des de Juliol de 1997 Emilio Fernández Sánchez gerent únic i representant de la societat demana autorització a l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs per a la cessió de tots els drets i obligacions de la concessió a l’empresa Gestió d’Instal·lacions i Manteniment Esportiu, Gimesport, SA de la qual és accionista majoritari. Aquest permís li és concedit en sessió ordinària el 20 de setembre de 2001.Así neix Gimesport SA, en substitució d’una empresa dedicada a la instrucció i sense experiència en la gestió esportiva i de la qual és propietària la mateixa persona.
Mon avi, en realitat tots dos avis, treballaven. Les meves àvies, no. De fet, hauria de dir que no treballaven a fora de casa, perquè a casa sí que ho feien. I se’n feien un tip. Cuinaven, rentaven i plegaven la roba. Netejaven la casa. Cuidaven els néts com abans ho havien fet amb fills i filles, pares i sogres. De joves sí que havien treballat fora de casa. Una d’elles ho va deixar quan es va casar. A l’altra, la van “depurar” com a mestre el 1939, d’allà va anar a la fàbrica i, finalment, a casa. Crec que molts de nosaltres coneixem de prop històries similars. Les àvies a casa i els avis a la feina. I, per feina, entenem a fora de casa.
CGT es persona com a acusació popular en el “cas Bankia”
La Confederació General del Treball ha presentat escrit de personació davant del jutjat central d’instrucció número 4 de l’Audiència Nacional en les diligències prèvies relatives al “cas Bankia”, com a part acusadora, exercitant l’acció particular, contra qui o els qui resultessin responsables dels actes delictius objecte del procés, així com, enfront dels ja querellats, i / o denunciats en el procediment.
El sindicat CGT té representació i implantació a les entitats en les quals s’han produït els fets objecte del procediment i entén que han resultat perjudicats els treballadors d’aquestes entitats, derivant unes conseqüències negatives directes per aquests, tant com treballadors de les mateixes, com a ciutadans que formen part de la societat.
HI HAURÀ TARGETES BLACK A RENFE I ADIF?
En plena crisi, 10 sindicalistes de CCOO-UGT van gastar 1,1 milions d’euros de Caja Madrid entre 2003 i 2012 (segons fonts d’El Mundo, ABC, Expansión, … en tots els mitjans). Els 86 membres dirigents de Caja Madrid posats a dit per l’aliança de PP-PSOE, IU, CCOO-UGT i la Patronal s’han embutxacat 15,25 milions d’euros.
Pierre-Joseph Proudhon va néixer a Besançon (França) el 15 de gener de 1809. Fins els dotze anys va viure al camp amb els seus pares fent de pastor de vaques. A partir dels 12 anys ingressà a una escola de Besançon combinant els estudis amb les seves feines al camp.
El jove descobreix la desigualtat social en què viuen els camperols i aviat s’aficiona a la lectura. Precisament la lectura de la Demostració de la inexistència de Déu de Fenelon li obre els ulls cap a la raó en contra de la fe. Als setze anys entra a treballar en una impremta on aprendrà els oficis de corrector i de tipògraf.
Proudhon continua freqüentant la biblioteca de la seva escola i devorant llibres de filosofia: Kant, Descartes, Voltaire, Diderot, Saint-Simon, Rousseau… Entre els seus autors preferits hi ha Fourier, del qual composa el llibre El nou món industrial a la impremta on treballa.
Viu una temporada a París i fa una gira per ciutats franceses i suïsses i de nou a casa, el 1836 funda una impremta amb dos companys que, dos anys més tard, haurà de tancar per falta de recursos. Proudhon torna a París gràcies a una beca i obté la menció honorífica del Premi Volney per un estudi gramatical. Encara aconseguirà un altre premi, aquesta vegada al seu poble, per un treball sobre la utilitat de la celebració del diumenge vers la higiene, la moral, les relacions familiars i de societat.
Però en el seu interior ja està tramant la seva gran obra: La propietat. Proudhon es pregunta i alhora es contesta: “¿Què és la propietat? La propietat és un robatori”. En aquesta obra exposa amb tot detall la seva opinió sobre la propietat: ”La propietat no és filla del treball. El dret al producte individual, exclusiu; el dret a les eines, al mitja comú. No pot haver-hi més que la possessió permanent del treball, per el qual únicament s’adquireix la propietat dels fruits. La propietat no es funda en el treball perquè tots els treballadors no són propietaris. Encara més. El treballador conserva encara després d’haver rebut el salari, un dret natural de propietat sobre la cosa que ha produït. No per caritat, sinó per dret natural. El treball dels obrers ha creat un valor, per tant aquest valor es de la seva propietat.
Proudhon manté bona relació amb els socialistes utòpics, en una carta a Blanqui, li diu: “Totes les causes de la desigualtat social es redueixen a tres: l’apropiació gratuïta de les forces col·lectives; la desigualtat en els intercanvis i el dret al lucre.” També es relaciona amb Victor Considerant, de l’escola fourierista.
El 1843, Proudhon publica un nou llibre sobre els principis d’organització política, De la creació de l’ordre a la humanitat. Proudhon considera que l’home aconsegueix la seva màxima expressió a la societat: “Els individus no poden viure sinó a l’interior d’un grup, associats, i el grup genera una força col·lectiva que es distinta en cadascú dels seus components. (…) El treball és el nucli de l’ordre industrial i la seva organització seria la clau de l’ordre social.”
El 1844 s’instal·la a París on es relaciona amb Marx, Guillaumin, Grün, Herzen, Stirner i Bakunin. Dos anys més tard apareix el seu assaig Sistema de les Contradiccions Econòmiques o Filosofia de la misèria. Carles Marx, a La Sagrada Família, lloa el pensament de Proudhon, sobretot el seu treball Què és la propietat? Malgrat que el jove Marx convida a Proudhon a unir-se al seu projecte revolucionari, aquest aviat s’allunya del pensament filosòfic de l’alemany, després que Marx publiqués Filosofia de la misèria, contestant l’assaig del francès. Proudhon planteja el seu pensament des de les idees socialistes en llibertat, cosa que l’allunya definitivament de Marx.
Proudhon fa girar tota la seva filosofia a l’entorn de la llibertat: “La llibertat és principi espiritual de la creació i crítica, produeix tot en el món, encara el que ve a destruir, religions, govern, noblesa, propietat. És enemiga de tot dogmatisme intolerant.” El pensament de Proudhon es posa en línia dels socialistes utòpics francesos com Louis Blanc i Lammenais.
Proudhon es manifesta partidari del mutualisme i proposa la creació de bancs del poble que han d’atorgar crèdits gratuïts als obrers i camperols associats. Aquest concepte econòmic l’exposa en el seu treball: La capacitat política de la classe obrera. El 1847, Proudhon funda el periòdic Le répresentant du peuple. Aquell mateix any és pintat ell i les seves filles per Coubert.
Durant de la Revolució de 1848 és elegit representant de l’Assemblea Constituent i el 1851 és tancat a la presó per l’emperador Lluís Bonaparte. A la presó escriu La Revolució Social. Al sortir de la presó s’exilia a Bèlgica, fins que una amnistia li permet tornar a França on escriurà El Principi federatiu. La idea federalista omplirà la resta de la seva obra, Proudhon considera que, a l’interior de cada nació, s’hauria d’establir l’equilibri econòmic per la federació de grups, la federació agrícola-industrial, i, en el pla internacional, s’hauria d’establir l’equilibri polític a través de la federació de municipis i petits estats.
El federalisme integral de Proudhon es manifesta contrari als Estats monstruosos, doncs aquests mantenen l’esperit de conquesta i absolutisme, en canvi els Estats petits oposen menys obstacles al federalisme. Proudhon sentencia: “El segle XX obrirà l’era de les Federacions o la humanitat començarà un purgatori de cent anys.” El pensador francès manifesta que la llei fonamental del federalisme és la següent: “En la federació els atributs de l’autoritat central s’especialitzen i es limiten, disminueixen en número i en intensitat, mentre que en els governs centralitzats, les atribucions del poder suprem es multipliquen i s’estenen.
El principi federalista té per primer punt la independència administrativa de les comunitats adherides; per segon punt, la separació dels poders en cada Estat sobirà; per tercer punt, la constitució de la federació agrícola-industrial que ha de moure l’economia local i mundial. Proudhon, afirma: “Totes les meves opinions polítiques es redueixen a una formula semblant: federació política o descentralització. Totes les meves idees econòmiques poden resumir en aquestes tres paraules: federació agrícola industrial. En resum, qui diu llibertat diu federació o no diu res. Qui diu república federal diu federació o no diu res. Qui diu socialisme diu federació o tampoc diu res.”
Proudhon no dubta a pensar que amb la federació desapareix la vella llei de la unitat. En virtut de l’adhesió de les diverses parts de l’Estat al pacte d’unió, el centre polític està a totes les parts. Cada grup de població, cada raça , cada llengua reina sola i senyora en el seu territori; cada ciutat és solidària amb les seves veïnes.
La unitat ve indicada per la promesa que es fan uns a altres els diversos grups sobirans de governar-se per si mateixos mutualment a través d’un pacte federal, i, d’aquesta manera, tractar amb els seus veïns en conformitat a diversos principis; de protegir-se contra l’enemic de fora i la tirania de dins i de concentrar-se a treballar en interès de les seves respectives explotacions, així com d’ajudar-se en les seves desgràcies; constituir un consell nacional integrat per representants dels diversos estats que tenen al seu càrrec vetllar per el compliment del pacte.
Proudhon acaba definint el mutualisme federal: “Així, el que hem anomenat mutualisme, a l’esfera política pren el nom de federalisme. A través d’una simple harmonia tenim la revolució sencera, la revolució política i la revolució econòmica.”
Proudhon imagina una societat en què els homes intercanvien el producte del seu treball amb aquells altres bens que necessiten. Les institucions necessàries per fer real l’intercanvi sorgirà dels acords establerts per els grups comunitaris corresponents. Proudhon insinua una organització mínima de govern format per representants de les diferents comunes que composen l’Estat. Però, la clau de la seva organització és, sobretot, el federalisme, idea que va absorbir per complet Proudhon durant els darrers anys de la seva vida.
Dos anys després d’haver publicat el seu assaig sobre el federalisme, P. J. Proudhon mor el 19 de gener de 1865 al seu poble de Besançon.
* Article de l’historiador Ferran Aisa publicat al núm.164 de la revista Catalunya.
Els 86 gestors de l’entramat Caja Madrid-Bankia-Banif, entre ells 28 polítics del PP, 15 del PSOE, quatre d’Esquerra Unida, un responsable de la Casa del Rei i 10 sindicalistes de CCOO i UGT, a més de mitja dotzena d’empresaris de la CEOE+CEPYME, han espoliat per al seu ús personal i privatiu 15,6 milions d’euros entre 2003 i 2012, gairebé sis milions corresponen a diners trets en efectiu de caixers o compra de roba, complements i alimentació en grans superfícies. La Fiscalia Anticorrupció considera que darrere d’aquestes despeses es pot amagar una apropiació indeguda.
L’entitat, entre altres accions, va finançar a fundacions de PP, PSOE i IU amb un milió a l’any, va col·locar a desenes de càrrecs en els seus òrgans, va facilitar crèdits personals als seus membres, i a més va facilitar targetes de crèdit sense control, “targetes Black”, durant dues dècades. Hisenda vol investigar als 86 directius que van usar les targetes, així com les responsabilitats tributàries de Caja Madrid com la de les persones físiques que van rebre aquests ingressos.
Tots els gestors venien obligats per llei a una gestió dels recursos públics de manera eficient i amb garanties de suficiència per a arribar a les fins socials, econòmics i financers del territori en el qual actuaven les Caixes d’Estalvi. La seva gestió no podia buscar l’interès privat, com tampoc el lucre personal.
Molts dels gestors públics són directament els responsables de tots els fraus, per acció o per omissió, portats a terme per les Caixes, lligats directament a la bombolla immobiliària i a l’especulació financera. Aquesta nefasta gestió ha obligat a dedicar fins a més de 40.000 milions d’euros de la ciutadania a sanear el gran saqueig del públic, dels quals l’entramat Bankia-Caja Madrid-Banif-absorbeix 24.000 milions d’euros.
CGT es va personar en la causa contra Bankia, perquè defensem l’interès general dels treballadors i treballadores, però una fiança de molts milers d’euros ens ha impedit seguir endavant.
CGT no figura entre aquests sindicats que s’asseuen en els consells d’administració de les Caixes, no pertany a la casta sindical. Els sindicats CC.OO i UGT s’han comportat com connivents amb les classes poderoses, amb les patronals, amb els partits polítics saquejadors dels diners públics.
La societat civil, la majoria social, ha de dilucidar i posicionar-se amb qui són sistema-casta-classe poderosa i ens han dut a aquesta barbàrie, o del costat d’una posició ètica del bé comú i de la justícia social per a tots i totes.
CGT es mou en el camp del bé comú, de la solidaritat, del suport mutu i d’una societat que pretén acabar amb aquest sistema delinqüent.
SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
CGT es persona com acusació popular en “el cas Bankia”
La Confederació General del Treball ha presentat escrit de personació davant el Jutjat central d’instrucció nº 4 de l’Audiència Nacional en les diligències prèvies relatives al “cas Bankia”, com part acusadora, exercitant l’acció particular, contra qui resultin responsables dels actes delictius objecte del procés, així com, enfront dels ja querellats, i/o denunciats en el procediment.
El sindicat CGT té representació i implantació en les entitats en les quals s’han produït els fets objecte del procediment i entén que han resultat perjudicats els treballadors d’aquestes entitats, derivant-se unes conseqüències negatives directes per a aquests, tant com treballadors de les mateixes, com ciutadans que formen part de la societat.
CGT ja va tractar de personar-se, sent-li impossible la seva personació a l’exigir-se-li tenir la mateixa representació i defensa que el querellant originari, i exigir-se-li una fiança de 20.000 euros.
CGT entén que les circumstàncies processals han canviat, en la mesura que fets inicialment no inclosos en la querella, com són les possibles activitats delictives respecte de productes preferents i/o subordinats o les despeses realitzades per mitjà de les denominades com targetes opaques, i que fan que aquesta entitat tingui encara major necessitat de l’exercici del dret de l’acció penal.
CGT engegarà pròximament una campanya de crowdfunding per a plantar cara a la fiança de 20.000 euros i considera que es fa impossible el compartir la direcció lletrada en la pràctica, pel que ha sol·licitat al jutjat central d’instrucció nº 4 de l’Audiència Nacional una direcció lletrada pròpia del sindicat.
El sindicat declara que han d’exigir-se responsabilitats penals respecte dels fets objecte de la querella i fruit de la posterior instrucció del “cas Bankia”.
GABINET DE PREMSA CONFEDERAL DE LA CGT
12 d’octubre, res a celebrar: Prou impunitat per al feixisme!
Jornada d’activitats per la convivència en la diversitat
Plaça de Sants, diumenge, 12 d’octubre
10-12h Esmorzar popular i activitats de lleure.
10h Fira d’entitatsal llarg del dia.
STOP PUJADES es torna a mobilitzar i reclama la baixada de tarifes del transport públic per l’1 de gener
La Plataforma exigeix també transparència i debat social sobre el projecte de T-Mobilitat i en publica un document d’anàlisi, dubtes i ombres.
La Plataforma STOP PUJADES convoca una mobilització demà dimecres 8 d’octubre a les 19:30h a l’estació de Fontana (L3), per exigir a l’ATM, la reducció de tarifes de transport públic per Nadal.
