CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Premsa

Premsa

Veneçuela: deixen en llibertat al sindicalista Rubén González

El dijous 3 de març, i com evident resultat del repudi generalitzat i les protestes creixents per la decisió judicial que va condemnar el sindicalista Rubén González 7 anys i mig de presidi, el tribunal del cas va aprovar una mesura que va suspendre la pena i va permetre la sortida al carrer de Rubén, que ja es troba fora de la presó, reunit amb la seva família i els seus companys treballadors de Ferrominera de l’Orinoco, que celebren l’èxit de l’important esforç de mobilització realitzat.

És important aclarir que RG no ha estat amnistiat ni alliberat completament de la pena de presó, que només ha estat suspesa en tant el reu compleixi amb el règim de presentació cada 15 dies davant l’autoritat judicial. Per aquesta raó, des del Llibertari seguim reclamant que sigui exculpat, perquè protestar no és un delicte és un dret i Rubén no és culpable per exigir drets dels treballadors.

Llegir més »
Premsa

Els comitès populars libis han de ser la base d’una nova vida, no una mera mesura transitòria.

La lluita del poble libi, que és part de l’onada de revoltes populars que s’escampa com foc a tot el món àrab, està adquirint un caràcter veritablement dramàtic, amb el poble que segueix avançant la seva lluita contra un règim decidit a romandre en el poder per tots els mitjans necessaris. Gadaffi, malgrat la seva passat com un mal de cap per als EUA, s’ha convertit en un aliat clau per a la Guerra contra el Terrorisme, cosa que ha estat corroborat per la maldestre i tardana reacció dels EUA davant els esdeveniments a Líbia, així com per la igualment tardana suspensió de la UE de la seva considerable comerç en armes amb el règim libi.

Mentre els EUA i les potències occidentals semblen re-descobrir que, després de tot, no els agradava tant Gadaffi (després d’una dècada de relacions amistoses), ha començat a parlar d’una possible intervenció i portaavions dels EUA s’han aproximat a les costes líbies. Els resultats que podria tenir semblant aventura serien horribles. Mentrestant, els EUA i els seus aliats d’Occident exploren les maneres per assegurar que aquesta revolta, tant a Líbia com a la resta del món àrab, no es tanqui de manera revolucionària, i assegurar que els seus interessos econòmics i estratègics siguin servits de la millor manera possible en un escenari post-Gadaffi. Per entendre millor el que hi passa, aquí teniu un altre diàleg amb el nostre amic i camarada, l’anarquista sirià Mazin Kamalmaz, que edita el bloc revolucionari http://www.ahewar.org/m.asp?i=1385

Llegir més »
carnaval bcn
Memòria històrica

Entrevista a Joni D., activista sociocultural i autor del llibre “Que pagui Pujol!”

Joni D. és autor del llibre “Què pagui Pujol!. Una crònica punk de la Barcelona dels 80” (La Ciutat Invisible, 2010), una crònica plena de referències musicals i localitzada a espais mítics de la capital catalana, molts d’ells desapareguts i esborrats de la memòria oficial, combina la recerca històrica i autobiogràfica, amb un acurat esforç per retractar el moviment punk de principis dels 80 del segle XX, a partir de fotografies, cartells i octavetes, fanzines i retalls de premsa.

Llegir més »
Premsa

Pensionazo, o com treballar més anys per a cobrar menys

Deien defensar les pensions, es van posicionar contra el retard de l’edat de jubilació, defensaven que la solució no era retallar la protecció social, que d’això de treballar fins als 67 anys ni parlar-ne, no obstant això, la matinada del divendres 28 de gener “els sindicats” van arribar un acord amb el govern per a alterar-les.

Tot arrencava d’aquell no tan llunyà anunci sobre la urgència d’augmentar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, de la necessitat de passar dels últims 15 anys per a calcular la pensió a 20 o a la totalitat de la vida laboral, d’una situació que alguns periòdicament anuncien amb prediccions apocalíptiques sobre la fallida del sistema públic de pensions, d’uns càlculs que vaticinen catastròfics desenllaços a partir de paràmetres totalment tergiversats, de futuribles problemes demogràfics difícilment justificables,… mesures perversament fonamentades i dictades pels mercats i les agències de qualificació, els mateixos que van produir aquesta crisi pretenen aprofitar el moment per a retallar despesa pública i fer negoci.

De compromís històric han catalogat alguns mitjans l’acord de pensions que, per si no fos suficient, pretenen sigui l’avantsala d’un gran pacte social. No obstant això, alguna cosa s’estava fargant en la rebotiga i gestos governamentals venien donant-se en compensació al transcendental canvi que estaven preparant.

D’una banda, el Projecte de Llei de Jurisdicció Social atorgarà als “sindicats” la representació dels treballadors encara que no estiguin afiliats, amb important estalvi de costos al quedar exempts dels procedents dipòsits, una significativa injecció econòmica destinada a formació de 27 milions -a gestionar directament per aquests sindicats i que no comptarà amb excessius controls administratius-, la possible pròrroga de la central nuclear de Garoña, o les ajudes a la mineria, o… És a dir, pagaments a compte per a fer callar possibles veus discrepants.

Per un altre costat, el Ministeri de Treball establia reglamentàriament les raons perquè els empresaris poguessin aplicar l’acomiadament “objectiu” -ràpid i abaratint costos, ordenava la recentment aprovada reforma laboral-, ara, necessitat de documentar àmpliament la situació econòmica de l’empresa i que aquesta no sigui merament conjuntural. Una bona forma d’agrair els serveis prestats.

Doncs en aquest context tan afable, es produeix un dels majors atacs contra el recentment estrenat estat de benestar i els drets dels treballadors, l’eina, un acord que retalla la renda dels futurs jubilats a través de l’ampliació de l’edat de jubilació i els anys de càlcul de la pensió, però, amb tota seguretat alguna sorpresa més ens tenen reservada ja que encara desconeixem el text exacte i la lletra petita de l’acord.

El veritablement important és que la reforma de les pensions implanta dues substancials novetats: l’edat de jubilació que passa dels 65 als 67 anys i cotitzar durant 37 anys (si pretenem cobrar el 100% de la jubilació en lloc dels 35 actuals), això sí, els canvis se’ns aplicaran gradualment fins al 2027. Amb tot, qui als 65 anys hagin cotitzat 38,5 anys podran jubilar-se cobrant el 100% de la pensió, alguns mal pensats diuen que aquesta mesura és per a fer callar i protegir a una àmplia base de l’afiliació sindical que no sentirà la pressió i quedarà exclosa de la pauta, obra de la seva alta edat i els extensos anys cotitzats.

Ara bé, gairebé cap comentari s’ha realitzat sobre l’altre paràmetre que trastoca fonamentalment l’actual situació: l’ampliació del període de càlcul fins als 25 anys. Aquesta mesura serà més ràpida en aplicar-se, ja que el 2022 totes les pensions de jubilació seran calculades amb aquest requisit.

Llegir més »
cartell març ateneu alomà
Premsa

Progamació de Març de l’Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona

* Divendres 4 a les 19h:

Xerrada “Quan els obrers morien pel carrer” a càrrec d’un familiar del Juan Gabriel Rodrigo Knafo, assassinat per la policia el 5 de març de 1976 a Tarragona.

* Divendres, 11 de març, 20h:

Xerrada “Països Acratalans”. El silenciat paper històric de l’anarquisme en la història comuna”. Amb Xavier Díez.

Llegir més »
Premsa

“Migraciones ambientales” és un llibre sobre els moviments de població forçats per les diferents formes i nivells de degradació ambiental

Migraciones ambientales.
Huyendo de la crisis ecológica en el siglo XXI

Jesús M. Castillo

Virus editorial, 2010

Lluny de l’atenció mediàtica que sol prestar-se als refugiats fruit de determinats conflictes bèl·lics, els moviments de població forçats per les diferents formes i nivells de degradació ambiental són ignorats de manera flagrant. Jesús M. Castillo defineix com immigrant ambiental a «tota persona que abandona el seu territori de residència habitual degut principalment o de forma molt important a impactes ambientals, ja siguin graduals o sobtats, i ja es mogui dintre d’un mateix Estat o travessi fronteres internacionals». A partir d’aquesta definició, oferix una detallada síntesi de les causes globals i locals, directes i indirectes, que repercuteixen en la vida i el futur de poblacions senceres en diferents parts del planeta.

La desertització, la sobreexplotació de les aigües de reg o de bancs pesquers, les seqüeles de la construcció de grans infraestructures, la deforestació, la pujada del nivell del mar o els fenòmens meteorològics extrems fruit del canvi climàtic, els impactes de les armes químiques utilitzades en les guerres, el processament i dipòsit de residus tòxics o les proves nuclears són solament algunes causes de destrucció ambiental; totes elles associades a l’hegemonia del model capitalista d’explotació de recursos.

Llegir més »
Premsa

Onada repressiva al Marroc. Campanya per la llibertat de Ayachi Erryahi

Després de les manifestacions del 20 de febrer a 53 ciutats marroquines, el moviment segueix imparable. El passat cap de setmana, 26 i 27 de febrer, les manifestacions i concentracions per un canvi democràtic s’han seguit realitzant en diferents ciutats del Marroc: Casablanca, Rabat, Meknes, Agadir, Marràqueix, Khenifra, Taourirt, Kenitra, etc.

Llegir més »
Memòria històrica

Entrevista a l’escriptor anarquista Heleno Saña

Andreu Jerez (Contrast) – Directa 208

“No em vaig convertir en escriptor per netejar les botes dels poderosos”. Així descriu Heleno Saña la seua feina. Este escriptor nascut a Barcelona l’any 1930 procedeix d’una família de tradició anarquista. Heleno va viure la repressió com un element quotidià durant la seua joventut. Ara, fa 50 anys que viu a Alemanya per qüestions polítiques i personals. Allà, ha publicat prop de 30 llibres
en alemany i nombrosos articles a la premsa. Encara que ara, com ell reconeix, el tenen “apartat” perquè ha sigut “massa crític” amb un país que no ha sabut analitzar críticament la seua història recent. Ara, este autoexiliat publica el seu llibre en castellà: ‘La revolución libertaria’.

Llegir més »
Premsa

La vida digital més enllà de Facebook i Twitter

Enric Borràs Abelló – Directa 208

Quan es parla de xarxes socials a Internet tothom té al cap, sobretot, dos noms: Facebook i Twitter. Però no són els únics. A causa de les fugues d’informació personal i els problemes per saber qui i com pot fer servir allò que s’hi publica, han sorgit moltes alternatives que tornen la capacitat de decidir a les internautes.

Llegir més »
portada els montseny mañé
Memòria històrica

Reedició del llibre “Els Montseny Mañé, un laboratori de les idees”

Els Montseny Mañé, un laboratori de les idees

Dolors Marín i Salvador Palomar

Carrutxa, 2010

L’associació Carrutxa de Reus ha reeditat aquest llibre, la primera edició del qual, realitzada el 2007 per l’Arxiu Històric Municipal de Reus, es troba totalment esgotada. Frederica Montseny té ja unes quantes biografies sobre la seva persona i obra, però el seu pare i la seva mare no tenien una obra accessible per, precisament, fer-nos-els accessibles.

Llegir més »
Premsa

Una nova era en el món àrab

Iñaki Gutiérrez de Terán / Diagonal núm. 144

Les revolucions en el Magrib són imparables després d’anys de misèria, abandó i corrupció. Aquest 2011 ha ofert dos canvis polítics de gran magnitud en el món àrab: la caiguda de Ben Ali a Tunísia i Hosni Mubarak a Egipte. Dos esdeveniments excepcionals perquè la tònica política àrab dels últims quaranta anys ha estat l’immobilisme. Dirigents eterns que han reduït les seves nacions a finques particulars d’ús i gaudi exclusius d’una oligarquia selecta de familiars, militars i homes de negocis afins.

Totes les àrees geogràfiques del planeta han vingut experimentant canvis de major o menor envergadura en les seves estructures polítiques, socials i econòmiques; però els països àrabs segueixen a la cua del desenvolupament en democràcia, drets humans i pluralitat política.

Indicadors vergonyants

Més encara, indicadors bàsics com l’analfabetisme o l’accés als serveis bàsics, que han millorat en molts llocs, registren en el món àrab percentatges vergonyosos (entorn del 50% o més d’analfabetisme al Marroc, Egipte i Iemen). A Llatinoamèrica o en l’Àfrica subsahariana hem assistit al llarg de les últimes dècades a canvis polítics que, almenys en algun cas, han propiciat un major clima de llibertat i transparència. Però en els països àrabs, res.

Al contrari, la cosa anava a pitjor: presidents i reis que manipulaven les institucions i els textos constitucionals per a ampliar les seves competències i perpetuar-se –ells i les seves famílies– en el comandament; serveis d’intel·ligència i seguretat brutals, totpoderosos; elits empresarials i econòmiques engreixades per uns règims emanats gairebé sempre de cops d’estat o dinasties impulsades des d’occident.

Ningú esperava un aixecament tan impetuós del “carrer àrab” ni podia preveure que la primera llebre hauria de saltar a Tunísia, tingut per gairebé tot el món com exemple d’estabilitat política i desenvolupament econòmic. El pitjor és que ni el poder egipci ni cap altre està en condicions de fer alguna cosa per a pal·liar l’enuig dels seus súbdits. Fer-lo conduiria a posar en perill els mecanismes que han permès la perennidtat de governs despòtics.

En el plànol interior, perquè la lluita contra la corrupció, el principal motiu d’irritació ciutadana, restringiria les generoses vies de finançament de les “famílies”, el suport de les quals és vital per a la continuïtat del president, rei o emir de torn. És aquesta corrupció, imbricada en tots els ordres de la vida social, econòmica i política dels Estats àrabs, la que sustenta el tràfic de prebendes i favors recíprocs en el sí de la màfia dirigent. Per això, en els anys 90, vam assistir a processos de privatització accelerada: l’objectiu era vendre-ho tot, fer negoci amb la telefonia, l’aigua, l’administració de ports, aeroports i carreteres, les importacions, la comercialització dels recursos energètics, etc.

En el plànol exterior, per a vergonya d’aquest occident que tant presumeix de liberal, els règims àrabs s’han convertit en peons imprescindibles de la política exterior de nord-americans i europeus. Ja no es tracta que dirigents com el saudita, el jordà, el kuwaitià, el marroquí o el propi egipci siguin “aliats importants” en la regió; s’ha establert un vincle d’interdependència vital entre els grans interessos occidentals i els líders locals. Aquells volen controlar els pous de petroli i les vies de transport més sensibles, així com disposar de mercats barats, i terrenys on implantar les empreses transnacionalitzades. Per als reis i presidents àrabs, la sustentació occidental és la seva única base de poder. Quan les protestes estaven al punt àlgid a Tunis, els francesos van oferir a Ben Ali la seva experiència en la lluita antidisturbis i la propaganda de la por contra el terrorisme islàmic.

Si més d’un règim àrab porta dècades en el poder l’hi ho deu a l’Administració nord-americana i el seu llast insidiós en la regió, el règim de Tel Aviv, que afirma sense dissimular el que la mentalitat oficial de Washington no vol dir: la democràcia i la voluntat popular estan molt bé però no a l’Orient Mitjà. És el petroli, la roba barata, la venda d’armament a l’engròs… és Israel, estúpids!

El discurs “democràtic”

Són tantes les contradiccions dels discursos “democràtics” d’europeus i nord-americans que l’àrab del carrer ni es molesta en escoltar-los. Per fortuna, la supèrbia d’aquests dirigents se’ls està canviant en pànic. Els sorprèn la determinació d’unes gents a les quals sempre han menyspreat; però només els passen pel cap mesures cosmètiques. Un canvi de Govern aquí –com si algú que no fos el rei o el president tingués capacitat real de decisió–, noves eleccions legislatives –com si servissin per a alguna cosa– o pujades simbòliques dels sous – com si poguessin aplacar els preus–. Algunes solucions, com el manteniment dels subsidis, no trigaran a despertar l’hostilitat del Fons Monetari Internacional.

Ens trobem davant un alçament global, nascut en societats fartes de pobresa, opressió i menyspreu, i difícil de neutralitzar perquè ni està ideologitzat ni sotmès a una doctrina política o religiosa determinada, per molt que la propaganda occidental i els propis Estats àrabs atiïn la por a l’islamisme, el gran “dolent” de la nostra era. Per això, ni els règims que es postulen com independents d’EE UU i Israel, com el sirià o el sudanès, estan salvats del contagi. D’antuvi, tots, ‘moderats’ i ‘radicals’ segueixen cenyint-se al guió opressiu de costum. I a Tunísia i Egipte, si de cas, ni esmentar-los.

* Article extret del núm. 144 de la revista Diagonal

Llegir més »
Acció Sindical

Resultats de diverses eleccions sindicals: Nissan Zona Franca, Gamo Sant Boi i Saint-Gobain Cristalería S.L. de L’Arboç

– Nissan Zona Franca

Dijous passat 24 de febrer van tenir lloc les eleccions sindicals a les empreses del grup Nissan. CGT ens presentem en el col·legi d’especialistes i no qualificats de la factoria de Zona Franca, obtenint un resultat de 242 vots (13%). Aquestes eleccions han vingut marcades per la reestructuració de la planta, passant de 29 membres del Comitè d’Empresa a 25. El col·legi d’especialistes i personal no qualificat que passava de 21 a 16 i el col·legi de tècnics administratius que passava de 8 a 9. CGT ha aconseguit 2 membres en el Comitè d’empresa.

Resultats (delegats obtinguts) a Nissan Zona Franca:

CGT: col·legi especialistes i no qualificats 2, col·legi tècnics i administratius 0, total 2, delegatsany 2007 4, variació -2.

Llegir més »
Premsa

Els tunisians tornen al carrer per dir que la revolució no s’ha acabat

CRISTINA MAS

Ra’s ajdir. | ARA 27/02/2011

Mentre els tunisians s’organitzen per acollir les desenes de milers de refugiats que arriben de Líbia a través de la frontera, la situació interna està lluny d’estabilitzar-se. El govern interí, encapçalat per Mohamed Ghannouchi, el primer ministre del dictador, no ha fet passes decidides per desmantellar l’aparell de l’antic règim: ni la policia ni la majoria de jutges ni el vell partit-estat, l’RCD, han estat dissolts. Tampoc les bases de la corrupció. Més de cent mil persones es van manifestar divendres amb la consigna “Gannouchi dégage”, la mateixa que cridaven contra Ben Alí en la mobilització més gran, encara més massiva que la del 14 de gener va portar el dictador a abandonar el país.

Llegir més »
Premsa

Televisió Espanyola (TVE) admet que va informar incorrectament sobre Kaosenlared al reportatge “El triángulo anarquista de Europa”

Kaosenlared es felicita per la decisió i exigeix una rectificació que s’emeti en prime time. On quedi clar que és un mitjà de comunicació anticapitalista, democràtic i partidari de la resolució pacífica dels conflictes

Els companys / es de CGT-RTVE, als quals agraïm la seva gestió i solidaritat, ens envien el dictamen a la seva reclamació, de la que nosaltres vam fer encara no en sabem res.

Llegir més »
Acció Sindical

Grècia: ampli seguiment de l’onzena jornada de vaga general contra les retallades i forts enfrontaments amb la policia

Grècia va viure durant l’any 2010 deu vagues generals en contra de la política de retallades aprovada pel govern de Yorgos Papandreu, apadrinat per la UE i el FMI. Aquest dimecres 23 de febrer es va celebrar la primera vaga d’aquest any 2011, i probablement no serà l’última, a la vista de la capacitat mobilitzadora que van tornar a demostrar els sindicats. La incidència de la vaga va rondar el 100% en molts sectors, i desenes de milers de persones van participar en les manifestacions. També va haver-hi violents incidents.

Els carrers d’Atenes van ser de nou escenari de forts enfrontaments entre manifestants i policies en el marc d’aquesta primera vaga general convocada el 2011 contra les retallades a Grècia, l’onzena en tot just un any. Els enfrontaments entre grups de manifestants i les forces policials van tenir com escenaris principals les proximitats del Parlament i del rectorat de la Universitat, on els agents van emprar gasos lacrimògens per a dispersar als congregats. Durant els enfrontaments, un policia va resultar ferit quan un còctel molotov va calar foc a la seva roba.

Llegir més »
Premsa

Procés obert al Marroc. Malgrat la repressió, nova convocatòria de mobilitzacions el 26 i el 27 de febrer

El 20 de febrer, milers de marroquins van sortir al carrer a 53 ciutats i pobles per a reclamar dignitat, justícia, llibertat i canvis constitucionals. En la majoria de les manifestacions no es van registrar incidents. Però, en alguns llocs, especialment en el Rif i a Sefrou (Atlas Mig), la repressió va provocar víctimes mortals

El jove CHAIB KARIM, assassinat per la policia a Sefrou

El dimecres 23, ha mort a Sefrou Chaib Karim a causa de l’agressió policial de que va ser víctima el diumenge 20 en el transcurs de la manifestació organitzada a Sefrou. Chaib va sofrir una autèntica pallissa en totes les parts del cos que li han provocat la mort. Altres companys, com Ezedinne Manjli, secretari local de Via Democràtica, han sofert ferides de consideració. La policia està retenint el lliurament del cadàver a la família, intentant evitar que l’enterrament es converteixi en una manifestació de protesta contra la repressió i per la llibertat. La ciutat de Sefrou es troba ocupada per la policia que tracta d’evitar que manifestants de Fes, de Boulmane i de la zona es concentrin a Sefrou per a expressar la seva ràbia per l’assassinat del company.

Imzouren i Ait Bouayach, en la província d’Alhucemas, envoltats per la policia

Després dels enfrontaments del dia 20 a Alhucemas, la lluita es va perllongar en els pobles de la província el dilluns 21, amb nombroses detencions i un desplegament policial impressionant. Posteriorment tots els detinguts de la zona han estat posats en llibertat després de passar pel tribunal.

El moviment s’estén. Manifestacions i repressió al llarg de tota la setmana al Marroc

La manifestació de solidaritat amb el poble de Líbia del dia 21 a Rabat va ser brutalment reprimida. La presidenta de l’Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH), Khadija Ryadi va ser brutalment agredida amb una puntada en l’estómac, copejant-se en el cap al caure, motivant el seu trasllat a l’hospital. Mohamed Elaouni, coordinador de la Xarxa Democràtica Marroquina de solidaritat amb els pobles en lluita també va ser agredit així com nombrosos/es militantsde la AMDH.

Llegir més »
Cartell expo 25 anys Bcn
Memòria històrica

Barcelona: Exposició dels 25 anys de la CGT

Com a continuació de l’exposició dels 100 anys de l’anarcosindicalisme, es porta a Barcelona l’exposició dels 25 anys de la CGT.

L’Exposició sobre els 25 anys d’existència de la CGT s’inaugurarà el dijous 3 de març a les 19:30 hores, acte al que esteu tots i totes convidades, al Pati Llimona (Regomir 3, Barcelona).

Llegir més »
11-02-24 Concentració CGT Lleida
Acció Sindical

La CGT de Lleida es concentra al davant de la Paeria per dir prou a les retallades en els drets socials

Una seixantena de persones s’han concentrat a la plaça de la Paeria de Lleida el dijous 24 de febrer, per la Defensa dels Drets i per a dir prou a les retallades.

Aquest és el Manifest que s’ha llegit:

Des de la CGT de Lleida volem denunciar que l’acord firmat pel Govern, la patronal i els sindicats CCOO i UGT empitjora sensiblement els actuals, i ja escassos, drets de la classe treballadora. A partir d’ara les persones treballadores hauran de treballar més temps fins a la jubilació i cobraran menys de pensió.

Llegir més »
Acció Sindical

La Generalitat de Catalunya prepara noves retallades salarials i de la qualitat assistencial del sector sanitari públic

Després de la retallada de l’any passat amb la reducció del 5%, més la congelació salarial fins a l’any 2014, el Departament de Governació i Economia de la Generalitat ha instat a les Direccions dels centres sanitaris a rebaixar els salaris dels treballadors/es un 6% “més”.

S’ha publicat el Decret 109/2011 pel qual s’estableixen els criteris d’aplicació de la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2010, així com la Instrucció 1/2011 per l’aplicació de les mesures específiques en matèria de personal previstes en el decret esmentat.

Llegir més »
xerrada lliçà de vall
Premsa

Com ens afectarà la reforma de les pensions?: Xerrada a Lliçà de Vall el 3 de març

Xerrada informativa sota el titol “Com ens afectarà la reforma de les pensions?”

Dijous 3 de Març a les 19.00 h a la Sala de Cultura de Lliçà de Vall.

En laxerrada, intervindran:

Ermengol Gassiot, Secretari d’Acció Social de la CGT de Catalunya

Una advocada del Col·lectiu Ronda

Organitzen:

Col·lectiu Ronda, Assemblea Llibertària del Vallès Oriental i Assemblea per a la Unitat Popular

Llegir més »
Premsa

Urgent: Massacre i Revolució a Líbia

Crida a la solidaritat

Urgent: Massacre i Revolució a Líbia

Les notícies que arriben des de Líbia són impactants. El règim de Gaddafi està perpetrant una cruenta massacre sobre la revolta de masses. Els mercenaris reclutats pel règim de Gaddafi, (els equivalents als baltajia del règim de Mubarak) al costat de l’exèrcit regular i les forces de seguretat, obren foc sobre el poble libi desarmat, o en alguns casos, armat només amb armes de foc molt lleugeres. Les forces repressives del règim no només fan servir armes de foc, sinó també artilleria, tancs, avions i helicòpters de combat. Del punt de vista militar, això no pot ser considerat una guerra. Per cert, aquesta és una massacre conduïda pel règim de Gaddafi sota la supervisió de les potències imperialistes d’Europa i Estats Units, que com sempre, només es preocupen pel petroli i els diners, només pels guanys, no pels drets humans o si més no les vides humanes.

Llegir més »