El dilluns 17 de gener va tenir lloc per part d’UGT i SIGEN-USOC, la signatura del XXI Conveni Col·lectiu de NISSAN Motor Ibèrica SA. A més es va modificar també l’actual Conveni, amb les condicions que us volem detallar que entraran en vigor a partir del 1 d’abril de 2011.
Des de la CGT entenem que la signatura d’aquests acords, és un greu atemptant contra els drets dels treballadors. Els sindicats signants basen aquests acords en el resultat del referèndum plantejat la setmana passada, on majoria de la plantilla va donar suport al pla de competitivitat de l’empresa com a forma d’aconseguir la fabricació d’un nou vehicle a la factoria de Zona Franca.
Des de la CGT entenem que el resultat del referèndum, respon a la maniobra de xantatge i pressió realitzada per l’empresa i els sindicats UGT i SIGEN-USOC, cap als treballadors.
La CGT no ha signat aquests acords per:
CONDICIONS ECONÒMIQUES: Es pacten unes condicions econòmiques, que faran retrocedir el poder adquisitiu dels treballadors.
PENALITZACIÓ PER MALALTIA: Es pacta una penalització per malaltia, amb un cost per als treballadors per sobre de l’actual, cada dia de baixa per malaltia, serà penalitzat en la seva nòmina.
INCREMENT DELS RITMES DE TREBALL: Es pacten unes puntes de saturació de fins al 120%, actualment estem amb puntes del 105%.
INCREMENT DE LA JORNADA DE TREBALL: S’augmenta la jornada de treball, tant diària com anual. Es perden els 3’ de recollida d’eines, passant a considerar-se temps efectiu de treball. Es perden entre 5 i 10 minuts per higiene, per a aquell treballador que a causa de les seves funcions així ho necessita (túnels de pintura, baixos, ceres…). Es perd el gaudi dels dies generats per productivitat. S’elimina la possibilitat de generar dia en la flexibilitat, obligant als treballadors a realitzar fins a 64 hores extraordinàries sense dret a descans compensatori.
CONTRACTACIÓ: S’estableix una política de contractació que permet un volum d’ocupació temporal. Normalitzant el contracte temporal fins al 15% de la plantilla indefinida.
Des de la CGT entenem que aquestes mesures, no fan més que precaritzar, les condicions dels treballadors de NISSAN, és per això pel que aquest sindicat no ha acceptat aquest tipus de xantatge. Aquestes mesures són una estafa contra els treballadors de NISSAN. La planta de Zona Franca, ha demostrat ser prou competitiva, prova d’això, són els volums de producció que s’acabaran fent en aquest any fiscal 106.000 unitats, abans d’entrar en vigor les noves condicions.
Estem davant uns sindicats marionetes de la Direcció de l’empresa i de les seves federacions, que en cap moment han defensat els drets dels treballadors i únicament han acatat les directrius dels seus “caps”. Aquest no és el tipus de sindicalisme que necessitem els treballadors de NISSAN.
Secció Sindical CGT Nissan Zona Franca Barcelona
Explicació de la situació a Nissan des d’un punt de vista general
A Nissan fa un any i poc més, al juliol del 2009, es va portar a terme la signatura d’un PLA INDUSTRIAL que van signar 3 sindicats, UGT, CCOO i SIGEN-USOC. Aquest famós pla tenia com missió SALVAR ALTRA VEGADA EL TANCAMENT DE LA FABRICA, aquest pla eren unes mesures dràstiques que duien implícites una retallada de plantilla: 1.680 treballadors dels quals 1.000 es van anar voluntaris, 680 traumàticament, és a dir acomiadats.
Es va negociar també l’arribada d’un nou producte per a donar viabilitat a la fàbrica, també es parlava del famós cotxe elèctric, mentida. Tot va quedar en il·lusions i falses promeses com s’ha comprovat. Si que va venir el cotxe nou, la NV200, una furgoneta petita que és la que es fabrica avui.
A Nissan es fabriquen el Pathfinder, com tot terreny, el Navara, que és un pick-up, la NV200, furgoneta petita i la Primastar, una furgoneta gran. Segons el famós pla, Nissan tenia futur assegurat i es va signar i va aplicar. Al cap d’any i mig, la Direcció diu que ja està liquidat i que per a tenir sortida necessitem una cosa nova o tancarà.
Al juny 2010, els quatre sindicats signem un conveni, CGT també, per a assegurar estabilitat, això pensàvem. L’octubre de 2010 Nissan comunica al Comitè, als quatre sindicats, la primera fase del xantatge. Ens reuneix, i demana en aquesta reunió que hem de congelar-nos el salari i acceptar unes noves condicions de flexibilitat. A canvi optaríem a ser candidats per a fabricar un nou Pick-up. Se’ns demana una contestació immediata, o sigui en aquesta mateixa reunió i amenaça que si diem que no, el cotxe no vindrà. ELS QUATRE SINDICATS VAM DIR NO.
Al cap d’una setmana Nissan anuncia a nivell mundial, el repartiment de nous productes i reparteix tots menys la pick-up que ha de fer-se a Europa. Diu que dóna un mes mes per a buscar una factoria que la fabriqui. Casualitat o provocació, a Europa hi ha el que hi ha, Barcelona i Àvila a Espanya i una fabrica a Sant Petersburg, no hi ha més.
Semblava impossible, però Nissan torna a la càrrega amb les seves fosques i impositives negociacions i les seves marionetes o col·laboradors desitjant entrar en negocis. Van a Madrid a negociar amb el ministre, segons ells, i al gener de 2011 UGT, CCOO i SIGEN-USOC vénen amb un acord segons ells bo i necessari per als treballadors i pacten tot allò que l’empresa demanava i volia, entre els dos tenen la majoria del Comitè. CCOO ve empipada, doncs vol tancar la negociació després de les eleccions sindicals que són al febrer. És a dir; volia negociar, però no s’atrevia a la porta d’unes eleccions per si de cas ho pagava car i va intentar que es posposés la negociació després d’aquestes però no li van deixar. Pel que són tan culpables com els altres.
Per a no quedar malament l’empresa proposa un referèndum i UGT i SIGEN-USOC ho porten a terme sota l’amenaça de tancament i política de la por. Aquesta és la seva campanya i surt el SI. CCOO demanava el no i nosaltres demanàvem l’abstenció, per a no formar part d’aquest paripé. Va guanyar el SI a pesar del que això comporta; congelació salarial, més flexibilitat obligada, ampliació de la jornada obligada a pitjors condicions, més ritme en la cadena, 120 MTM de producció, etc.
Pel que tenint un conveni signat fa menys de 5 mesos, aquest no els val i en menys de 48 hores es denuncia per part d’UGT i SIGEN-USOC, i es negocia i signa un conveni nou en un matí. Increïble però en 8 hores es fa tot el procés i el dia 17 de gener de 2011, està signat el nou conveni per 4 anys. UGT i SIGEN-USOC ho han signat, i damunt es vanen que la majoria de treballadors ho volen per que han dit que si en el referèndum. Resultat de la signatura del conveni de merda: tornem a optar al pick-up.
El dia 18 la Direcció de Nissan des del Japó anuncia qui el fabricarà: nosaltresa la Zona Franca.
