Porten un mes i mig tancats en el Mercedes del Mar. És el buc amb el qual es guanyaven la vida navegant pel Mediterrani, però l’empresa propietària, Iscomar, va deixar de pagar-los els salaris. Una vegada amarrats en el port de València, el 27 de juliol passat van decidir no continuar treballant i van ocupar el buc en protesta per la seva situació. El buc l’opera Iscomar, encara que pertany a una de les moltes filials que té el grup Contenemar.
El Mercedes del Mar està ocupat pels seus mariners a València, igual que el Teresa del Mar i Julia del Mar, altres dos bucs del mateix grup, Contenemar, que també estan amarrats en un port –el de Barcelona– pel mateix motiu, l’impagament de salaris. De la flota de Iscomar, només els Isabel i Pilar del Mar segueixen operatius i els seus tripulants cobren els sous, segons va indicar Enric Tarrida, dirigent del sindicat CGT, que està duent el pes de les reivindicacions dels treballadors.
Els 27 navegants del Mercedes del Mar esperaven que, amb l’ocupació del buc, Iscomar reaccionés i regularitzés la seva situació laboral. No obstant això, no es va produir tal reacció i continuen a bord del vaixell. Si l’abandonessin, s’entendria que marxen de l’empresa i no tindrien dret als beneficis d’una indemnització. “Això és el que espera Iscomar, que ens cansem i ens marxem per a no haver de pagar-nos ni les mensualitats degudes ni la indemnització per acomiadament”, comentava des del vaixell i per via telefònica un dels seus oficials, Pedro Sánchez. “Continuem a bord 18 persones i ja ens deuen tres mesos de salaris. Els espanyols ho passem malament, però en pitjor situació estan els estrangers que treballen en el vaixell, ja que tenen a les seves famílies lluny i sense poder enviar-los un poc de diners perquè puguin continuar sobrevivint”.
La vida a bord discorre amb total monotonia, però no descuren ni un instant les seves obligacions professionals. Realitzen tot el manteniment del buc, que està sempre preparat per a salpar. Compleixen amb els torns de guàrdia i amb les jornades laborals. “La seguretat a bord està garantida, es controlen els generadors i els motors perquè tot el sistema estigui a punt”. En les hores de lliurança o descans, els tripulants veuen la televisió, llegeixen o estan en la coberta, segons explicava Pedro Sánchez. La generació d’energia elèctrica es realitza mitjançant els motors auxiliars, que funcionen permanentment i alimentats amb gasoli.
Recentment, Iscomar va acceptar enviar-los una cuba amb 10.000 litres de combustible, imprescindibles per a mantenir els sistemes actius. A més, “l’empresa ens proveïx d’aliments i aigua, encara que arriba amb cert retard”. Iscomar els ha dit “que el vaixell no és rendible, però això no li eximeix de les seves responsabilitats. Ara estem en un limb. No cobrem el sou ni la indemnització ni tampoc podem anar-nos a l’atur o buscar treball en altra empresa perquè perdríem tots els nostres drets”, comentava l’oficial Sánchez.
El problema familiar és el més apressant. La majoria dels ocupants del buc té a les seves famílies molt lluny, com el cas de Pedro Sánchez, que és asturià. Hi ha tripulants que són llatinoamericans i que tenen a la seva dona i fills molt lluny, però depenen econòmicament dels enviaments de diners dels seus marits, així que ara estan passant per un mal moment. Sobretot està el cas d’una de les famílies, que necessita diners per a una operació i, tal com estan les coses, no hi ha possibilitat de rebre’l. Iscomar no s’ha posat en contacte amb ells per a saber com ho estan passant, “ni tampoc l’Autoritat Portuària de València ni el Ministeri”.
Els desencontres entre Iscomar i els seus treballadors són històrics. Durant molts anys, CCOO enviava mensualment un preavís de vaga per a poder cobrar els salaris. Fins i tot la vaga arribava a realitzar-se el dia indicat o qualsevol altre, l’assumpte era pressionar per a poder cobrar.
Mario Morales. Palma
Traducció de l’article publicat al bloc de la CGT de València:
cgtvalencia.blogspot.com/2009/09/los-marineros-desafian-iscomar-y-ocupan.html
