EL DIJOUS 1 D’OCTUBRE, A LES 12 HORES, A LA PORTA DE L’EMPRESA ICMA I RUFFINI, SITUADA, AL CARRER COMPOSITOR BIZET 2 DE RUBI.
Com molts ja sabeu els companys acomiadats de l’empresa ICMA estan lluitant pel seu lloc de treball i contra la persecució a la CGT en aquesta empresa. Us recordem que a aquesta empresa li va ser denegat un ERO i que va acomiadar de forma fraudulenta als companys. Que gairebé la totalitat dels 12 acomiadats són afiliats a CGT, dos són delegats, i que des del mes de juny estan sense cobrar, posant traves l’empresa per a la tramitació de la prestació d’atur. El que crea una situació difícil de suportar.
El passat 17 de setembre se celebrava al CMAC la conciliació per l’acomiadament dels 12 companys de l’empresa ICMA sense acord, quedant pendents de judici. Els companys porten amb aquest mes tres mesos sense cobrar, estan aguantant estoicament i segueixen amb ganes de no cedir. L’empresa els ha plantejat arribar a un acord, però sense concretar, d’una forma poc clara, que dóna més la sensació de voler embolicar la cosa sense donar sortida, que altra cosa. La contestació dels companys que és que CGT està per l’ocupació i el que han de fer és readmetre a la plantilla acomiadada.
Els companys estan concentrant-se gairebé tots els dies en la porta de l’empresa ICMA i RUFFINI ja que pertanyen a aquest grup, d’una forma admirable tenint en compte la situació que tenen. CGT hem de denunciar l’actitud VIOLENTA I TERRORISTA d’aquesta empresa, doncs sotmetre als treballadors a una situació com la que estan sofrint, de desgast, de pressió i de persecució a una forma de fer sindical, no es pot qualificar d’altra forma més que de violència i terrorisme empresarial a qui cal parar els peus, que des de CGT no podem tolerar i a la qual ens veiem obligats a donar resposta per solidaritat i suport mutu.
PEL QUE US CONVOQUEM A UNA CONCENTRACIÓ DE DENÚNCIA I REBUIG A LA VIOLÈNCIA EMPRESARIAL I DE SOLIDARITAT I SUPORT A LA LLUITA EXEMPLAR DELS COMPANYS, EL DIJOUS 1 D’OCTUBRE, A LES 12 HORES, A LA PORTA DE L’EMPRESA ICMA I RUFFINI.
Per al que no tingueu transport o no tingueu molt clar com arribar, hem quedat en el Local de CGT a Cornellà a les 11 hores.
Us recordem que el número de compte bancari per al suport econòmic és el: 2100-3144-24-2200070495
Federació Comarcal Baix Llobregat CGT
12 companys d’ICMA SA porten ja 3 mesos sense salari
Les condicions extremes dels onze companys d’ICMA SA (Grup Ruffini) afiliats a CGT, que des de juny estan sobrevivint a una situació precària no entreveu un final immediat, tot el contrari, … … aixoplugant-se la Direcció de l’empresa davant l’empara que les Administracions Públiques posen a disposició, presenten recurs d’alçada davant la nul·litat dictaminada pel Departament de Treball en data de 24 de juliol. Única i exclusivament per a allargar, pressionar i soscavar l’ànim d’onze pares de família l’afiliació dels quals i militància a un sindicat no afí als interessos empresarials de destrucció d’ocupació i no adormit en la seva consciència com classe treballadora, està patint.
Aquesta lluita no és solament la lluita d’uns individus pels seus interessos econòmics laborals, és el tribut a la dignitat cap a la classe treballadora, és el llegat pedagògic cap als nostres fills. L’estratègia destructiva premeditada per part del Grup Ruffini durant aquests últims mesos no té parangó respecte a empreses del mateix sector. Mentre en unes estan establint polítiques de viabilitat dintre del mercat emparades per les Ajudes de Plans Estratègics Sectorials, Programes d’Investigació i Desenvolupament etc.… el Grup Ruffini beneficiari de les mateixes durant els últims anys, i de les que recentment han percebut, les refinancia en acomiadaments del personal qualificat de les seves empreses.
Aquesta situació que incomprensiblement la societat hem assimilat com normal, seria tal, si no hagués estat precedida per un agressió gratuïta inculcada per part del Grup Ruffini cap als nostres companys de CGT. Ens trobem amb el tràgic i anònim tribut que paguen els treballadors per intentar guanyar-se la vida enriquint a empresaris sense escrúpols. Però no satisfets amb el seu despotisme i impasibles a les necessitats elementals de qualsevol ésser humà, presenten i se sostenen en una falsedat documental com causa de l’acomiadament: l’extinció “de contracte autoritzada en ERO o per acte judicial o constatada per l’Autoritat Laboral en cooperatives” (1698/09). Abocant-nos a la desesperació més absoluta que com individus mai ens hem enfrontat, a data d’avui (18 de setembre de 2009) no podem percebre el nostre dret a l’atur, alguns després de gairebé 40 anys de cotització.
I l’Administració, Què fa?, Què diuen?, solament indignar-se amb aquesta frustrant i kafkiana situació, però desbordada per la saturació de les seves instàncies provocada per la patronal i consentida pels nostres polítics i sense mitjans ni instruments d’articulació per a respondre in situ a les necessitats dels que sustentem aquesta quimèrica democràcia, es veu incapacitada d’autoritzar en un breu termini el Dret a la Prestació d’Atur. En aquesta realitat no serveixen les comprensions ni les declaracions de bones intencions per part de les institucions i les administracions públiques, amb elles no satisfem les caresties dels nostres.
Ens demanaran calma i prudència, però després de 3 mesos sense percebre cap ingrés la delicada línia que separa el seny de la bogeria comença a confondre’s
