Comunicat de la Junta de Personal de l’Hospital Universitari Joan XXIII denunciant la derivació de pacients de la llista d’espera quirúrgica a altres centres hospitalaris Concertats i Privats del SISCAT (sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya).

Prop de 300 pacients en llista d’espera per ser operats de Galindons (Juanetes), una de les patologies que estan en el llistat de processos quirúrgics garantits, i on la llista d’espera no ha de ser superiors a 6 mesos, es derivaran per ser operats a la Clínica Privada CMQR (Clínica Medico Quirúrgica de Reus).

Una nova agressió a l’Hospital Universitari Joan XXIII, què és l’hospital de referència a la demarcació de Tarragona i Terres de l’Ebre, que posa en greu risc la ja deteriorada situació de la sanitat pública a les comarques de Tarragona, amb unes creixents llistes d’espera, un empitjorament considerable en l’accés a la sanitat de la població i amb un repugnant cinisme per part de la Conselleria de Salut i, pel seu màxim responsable, el Conseller Boi Ruiz (expresident de l’UNIO CATALANA D’HOSPITALS que és la “patronal dels hospitals concertats i privats”), quan parlen dels esforços que estan fent per reduir les llistes d’espera.

Com?, reduint i retallant cada vegada més els ja raquítics pressupostos per a la sanitat pública de l’ICS, en major percentatge que el de la sanitat concertada, amb el clar objectiu de desmantellar tots els hospitals de l’ICS (el nostre hospital des de l’any 2011, ha vist reduït el seu pressupost en prop de 25 milions d’euros). Forçant que aquells que s’ho puguin pagar vagin a la sanitat privada o, fins i tot gestionant les llistes d’espera quirúrgiques des del Serveis Territorials de Salut a Tarragona, pel seu màxim responsable Josep Mercadé i Orriols, per derivar una part important d’aquests pacients a centres hospitalaris concertats amb el Catsalut, i fins i tot derivar una part d’aquests pacients per ser operats en clíniques i hospitals privats que estan en la relació de centresdel SISCAT.

EL METRO DE BARCELONA UN SERVEI DEFICIENT TOT L’ANY EXCEPTE LA TARDA DEL 11 DE SETEMBRE

La Secció Sindical de CGT de Metro Barcelona denuncia públicament, davant tots els ciutadans i la premsa de Barcelona, la precària situació en la qual l’Ajuntament està deixant el servei de metro des de fa més d’un any i que, a més, durant aquest estiu s’està veient agreujada fins a uns límits que ratllen la imprudència temerària.

La política de retallades impulsada per la Direcció (socialista), amb el beneplàcit de l’Ajuntament (CiU), van més enllà de les congelacions salarials que s’han encebat durant 4 anys amb els treballadors i, més greu encara, amb la retallada de l’ocupació base, repercutint DIRECTAMENT en el servei que es dóna al passatger habitual, que usa el metro com l’ÚNICA possibilitat de transport.

Solament es cobreixen les baixes per jubilació i no al cent per cent. La resta de les baixes per invalidesa, defunció, promoció, acomiadaments, etc… porten anys sense cobrir-se. Hi ha també que afegir que els treballadors que substitueixen als que es van de vacances els fan contractes al 75% de les hores i en menor nombre que al personal a substituir per vacances. Tot això provoca que sigui físicament impossible cobrir la totalitat dels llocs de treball necessaris per a oferir un servei correcte, trobant-nos amb que DURANT TOT EL DIA MÉS DE 1/3 (+ – 40) DE LES ESTACIONS ESTAN BUIDES DURANT LLARGS PERÍODES DE TEMPS.

– Milers de persones al dia es troben en instal·lacions de metro buides, on no pot trobar-se a cap responsable de l’empresa que pugui intervenir davant qualsevol incidència, havent d’esperar molt temps per a ser atès correctament.

– Una altra repercussió és la que provoca que s’hàgin de RETIRAR TRENS PER NO TENIR SUFICIENTS CONDUCTORS, ampliant-se els temps d’espera i les freqüències de passada.

– Durant aquest estiu hi han hagut estacions que HAN ROMÀS OBERTES TOTA LA NIT PERQUÈ NO HAVIA PERSONAL PER A TANCAR-LES, quedant abandonades a la seva sort.

Aquests fets i un pèssim sistema organitzatiu estan aconseguint degradar el servei fins a uns límits que nosaltres considerem perillosos.

Per a la CGT, paral·lelament es realitzen “operacions d’imatge” del Sr. Alcalde, que anuncia i ordena reforços de servei davant mobilitzacions molt concretes, com per exemple per a la tarda del 11 de Setembre, però no per a la resta dels dies de l’any, reforços que no poden ser assumits pel personal que actualment existeix en plantilla, la qual cosa obliga a “forçar” a molts treballadors a cobrir aquest servei extra amb uns costos que paguem TOTS ELS CIUTADANS i amb una fi clarament partidista. El Sr. Alcalde vol un transport perfecte durant UNA SOLA TARDA, oblidant-se que a l’endemà dels milers de barcelonins que viatgen amb el metro per a anar a treballar, oferint per a ells un METRO DEFICIENT.

La CGT de Metro exigim una solució estructural que garanteixi un bon servei públic de metre i no rentats de cara puntuals que solament tenen utilitat mediàtica i rendiment per als polítics.

MIGUEL ANGEL, CGT-METRO Barcelona, 628 726 313
CARLOS NAVARRO, CGT-PREMSA BARCELONA, 649 839 490

Més informació:

– WEB CGT METRO BCN

– TWITTER CGT METRO BCN

COMUNICAT DE CGT DAVANT EL PROCÉS D’ACOMIADAMENT COL·LECTIU A TEPSA

El 2 de Setembre ha tingut lloc a Madrid l’obertura del procés d’acomiadament col·lectiu (ERO) a l’empresa TEPSA (Terminales Portuarias SA), dedicada a la recepció, emmagatzematge i reexpedició de líquids petrolífers, químics i biocarburants. Aquesta mesura afecta a 39 treballadors/es, d’una plantilla de 184, repartits entre les quatre plantes d’emmagatzematge que té la companyia: Barcelona (21), Bilbao (7), València (4) i Tarragona (7).

La Direcció de l’empresa es basa en causes econòmiques (pèrdues), tècniques i organitzatives, atenent als requisits que marca la legislació vigent (RD1483/2012) per a poder dur endavant processos d’aquest tipus. Cal recordar que des de l’entrada en vigor d’aquest Reial decret, a l’octubre de 2012, se suprimeix la figura de l’administració en el procediment d’acomiadament col·lectiu.

Així, després del període de negociació entre l’empresa i els representants dels treballadors, estipulat en 30 dies, existeixi o no acord, l’empresa pot aplicar els acomiadaments. Arribats a aquest punt, si els treballadors/es no estan conformes els queda el recurs de la via judicial, però rares vegades és favorable als interessos dels treballadors tret que es donin defectes de forma al llarg del procés.

Els requisits als quals es veu obligada l’empresa per a poder dur endavant l’acomiadament col·lectiu, a més d’acreditar pèrdues o previsió d’elles, no passen d’establir un calendari de consultes amb els representants dels treballadors en un període de 30 dies, lliurar la documentació que li indica la llei, justificar les raons per les quals reduir la plantilla pot ajudar a remuntar el rumb de l’empresa i negociar de bona fe. Aquest concepte tan ambigu vol dir, bàsicament, estar disposat a fer alguna concessió pel que fa a les previsions inicials que es plantegen per part de l’empresa.

Per a dur endavant aquest procés, la Direcció de TEPSA ha contractat a la consultora PricewaterhouseCoopers (PwC), una de les més reconegudes d’aquest sector. Així, en la taula de negociació els treballadors i treballadores s’han trobat amb un conegut dels catalans i catalanes, Ramón Bonastre, qui fins a Gener d’aquest any 2014 era el secretari d’Ocupació de la Conselleria d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, és a dir, número dos del departament que encapçala Felip Puig. En l’anterior legislatura va ser director de Relacions Laborals, encarregat d’intervenir en conflictes laborals com els de Nissan, Yamaha, Cacaolat, o el més recent de Panrico,… I si retrocedim més en el temps, recordem que va ser condemnat per malversació de cabals públics, delicte comès en l’any 1982, i indultat durant el primer govern d’Aznar (PP) amb el suport dels sindicats majoritaris, CCOO i UGT, i de la patronal. Ara, després d’haver abandonat l’administració pública pot dedicar-se a defensar els interessos de les empreses sense necessitat de posar-se caretas.

Durant el període de consultes els representants dels treballadors i treballadores juntament amb els assessors dels sindicats presents (CCOO, ELA, ESK i CGT) tractessin de desmuntar tots els arguments presentats per l’empresa i els seus col·laboradors. No obstant això, són conscients que amb l’actual legislació, això no és més que un tràmit que TEPSA ha de realitzar per a poder dur endavant la reducció de plantilla. Per això, han decidit organitzar-se per a lluitar i forçar que l’empresa es vegi obligada a retirar la proposta d’acomiadament col·lectiu.

A Bilbao, els companys d’Euskal Herria, han convocat vaga indefinida a partir del dia 9 de Setembre. El dimecres 3 de setembre, un dia després de l’obertura del període de consultes que durarà un mes, els treballadors de la instal·lació de Barcelona han votat majoritàriament per convocar també vaga indefinida en el seu centre. De la mateixa manera a Tarragona (on el delegat és de CGT), el dijous 4 a la tarda, en una assemblea en la qual va participar pràcticament la totalitat de la plantilla, es va aprovar per unanimitat sumar-se a les convocatòries de vaga indefinida en les mateixes dates que els seus companys/es de Barcelona.

Des de CGT, sindicat del delegat de la instal·lació de TEPSA a Tarragona, animem als habitants de Tarragona, col·lectius locals, organitzacions i altres sindicats, que, en la mesura de les seves possibilitats i amb els mitjans que disposin, mostrin públicament el seu suport a la lluita dels treballadors de TEPSA i s’impliquin activament per a estar al costat d’ells en la lluita per la defensa dels seus llocs de treball.

Federació Intercomarcal de CGT de Tarragona

Més informació:

–

LA TERANYINA SANITÀRIA
CONSORCIS. CAPÍTOL II.
CONSORCI/CORPORACIÓ SANITARI PARC TAULÍ DE SABADELL

CGT Lleida continua amb la denúncia de les múltiples irregularitats de tot tipus que es donen en els Consorcis, en aquest Capítol II tractarem el del PARC TAULÍ DE SABADELL (endavant CSPT)

El CSPT es va crear sota l’auspici del Departament de Sanitat, Ajuntament de Sabadell, Caixa Sabadell, Sabadell Mutual, La Fundació Hospital i Casa de Beneficiència de Sabadell i Universitat Autònoma de Barcelona.

Al 1998 es converteix en Corporació adquirint personalitat jurídica pròpia, apostant per la fórmula públic- privada que fa conviure l’accés universal i gratuït amb la gestió empresarial per tal buscar beneficis. La primera conseqüència va ser la supressió de l’Hospital Nen Jesús (Ca n’Oriac). Des d’aleshores els serveis sanitaris que reporten més beneficis, com són els Laboratoris i el Radiodiagnòstic van ser privatitzats (exemple: La empresa privada UDIAT).

Hola companys,

Una vintena d’usuaris vam estar dimecres tarda a l’Hospital de Viladecans per exigir que es descolapsara el servei d’urgències, obrint algunes de les 64 llits que romanen tancades a causa de que en servei d’urgències es col · lapse de pacients ingressats, en passadissos i amuntegats en habitacions dissenyadesper a l’ocupació individual.

DIA: DISSABTE 30 D’AGOST 2014 a les 20h.

LLOC: Plaça de las Madres de la Plaza de Mayo
Metro: L4-Llucmajor. Bus: 47, 32, 51. Barcelona

Josep Lluìs Facerías, alies Face o Petronio. Lluitador anarquista nascut a Barcelona el 6 de gener de 1920 i mort en combat a la mateixa ciutat el 30 d’agost de 1957.

Com no podia ser d’una altra manera, l’Ajuntament de Barcelona, amb l’ajuda de bona part dels mitjans de desinformació del país, ha reinterpretat la protesta veïnal de la Barceloneta a la seva manera. L’equip de l’Alcalde Trias vol creure que l’origen del malestar de veïns i veïnes són les actituds incíviques d’alguns turistes que es concentren en zones on proliferen els apartaments turístics sense llicència. I com que ho vol creure, pretén que tothom faci acte de fe i la ciutat s’uneixi en el rebuig al “turisme de borratxera” i a la competència deslleial que els apartaments il·legals fan a l’empresariat de l’hosteleria. Una mica de Guàrdia Urbana i uns quants inspectors i inspectores buscant pisos turístics no legalitzats d’escala en escala constitueixen el primer pas de l’administració municipal per minimitzar els inconvenients del turisme que han enfurismat al veïnat.

S’intenta emmarcar el debat en la preocupació per l’incivisme i per la transgressió de les normes passant de puntetes pels impactes que el model de ciutat turística impulsat en les darreres dècades té sobre la vida quotidiana de la ciutadania. Resulta que un Ajuntament capaç de multar amb 180 euros de sanció a persones sense sostre per dormir al carrer, ha ignorat durant anys les denuncies que la gent de la Barceloneta i d’altres barris de la ciutat li han fet arribar quan els transgressors de l’estúpida ordenança de civisme són individus ebris, sense samarreta, amb la pell de color gamba bullida i amb barrets de mexicà. Que l’Alcalde Trias es preocupi pel civisme ara, quan les protestes han encès el llum d’alarma mediàtic, és un motiu més d’indignació, però ni de bon tros ésl’únic.

LA TERANYINA SANITÀRIA CONSORCIS. CAPÍTOL I.
CONSORCI SANITARI DE L’ANOIA

CGT Lleida denúncia que hi ha múltiples irregularitats comptables i de contractació en el Consorci Sanitari de l’Anoia, però les tractarem posteriorment, ja que considerem que n’hi ha una que sobresurt per sobre de totes.
En l’apartat 3.9 de les conclusions de l’Informe de la Sindicatura de Comptes en l’any 2007 esparla de l’EXTERNALITZACIÓ DELS SERVEIS DE DIRECCIÓ DEL CONSORCI.

Carta oberta de la Secció Sindical de la CGT en l’Atenció Primària dels ICS a Lleida al Conseller Boí Ruiz

Senyores i Senyors del Govern, Sr. Boi Ruiz, ens adrecem a vostè i als molts gestors, polítics i col•laboradors necessaris per executar els projectes sanitaris que comporten la destrucció progressiva de la sanitat pública. Destrucció que ja tenien en ment, i que, ara, li donen el cop de gràcia liquidant totalment la sanitat pública a Lleida i Tarragona.

Us informem de la realització d’un mural artístic amb contingut d’història local, d’aquesta memòria recent que ha volgut ser segrestada i oblidada pel poder i les seves còmplices. El mural ha estat realitzat en una tàpia d’obra de la Ronda Moreta de Berga.

El 10 de novembre de 1949 van detenir prop d’una vintena de persones a Berga acusades de col·laborar amb la guerrilla anarquista. El dia 14 n’assassinaven a tres.