PRECARIETAT I EXPLOTACIÓ A LA CAMPANYA DE LA FRUITA

Des de fa setmanes la CGT de Lleida, juntament amb la Crida per Lleida i Papers i Drets per a tothom, ens hem estat mobilitzant per donar visibilitat i denunciar la situació d’un grup de treballadors acampats a la Plaça del Seminari, un fet que es repeteix cada temporada d’estiu des de fa uns vint anys.

Com cada any l’ajuntament posa en marxa mesures d’atenció a aquests treballadors que semblen més pròpies de la improvisació que no pas d’una planificació pensada per donar solució a aquesta situació deplorable. L’ampliació de les places llogades a l’alberg de la fundació Jericó (sí, llogades, ja que l’ajuntament no disposa de cap alberg públic a pesar de les declaracions en aquest sentit d’alguns dels seus responsables) ha resultat un any més totalment insuficient. Només la pressió popular ha obligat al consistori a asseure’s i donar explicacions i solucions de manera precipitada, agafant el compromís de donar allotjament a tots els treballadors fins al final de la temporada.

Per fer front a l’evident arribada de treballadors temporals per la campanya de la fruita en aquesta època, l’ajuntament amplia el nombre de professionals destinats a l’atenció de les persones contractant-los mitjançant l’IMO (Institut Municipal d’Ocupació) de manera totalment precària. “Contractes” a professionals que estan percebent una prestació per l’atur. Pagant-los només la diferència entre aquesta prestació i el seu sou establert per conveni, obligant-los a consumir temps cotitzat al temps que treballen i estalviant-se bona part del seu sou.

A més d’aquesta situació, també es cobreixen places amb treball voluntari per les diferents entitats socials que hi participen. En ambdós casos la formació rebuda per donar atenció a persones en situacions tan vulnerables i precàries ha estat de tan sols dos dies. Al mateix temps que això passa, les bosses d’educadors socials, per exemple, resten “exhaurides” i tancades sense poder donar solució estable i definitiva a suplències per vacances, baixes, etc. no tan sols en aquest servei especial i específic d’atenció a les persones treballadores, sinó a la resta de serveis socialsde l’ajuntament.

CONCENTRACIÓ CIUTAT DE LA IN-JUSTÍCIA
DIMARTS 6 OCTUBRE 2015 A LES 09.00 H.
GRAN VIA CORTS CATALANES 111, BARCELONA

Laura i Eva són dues afiliades a la CGT de Barcelona, que el 29 de Març de 2012, dia de Vaga General, van participar al matí al costat de milers de persones en un gran piquet al centre de Barcelona. Durant el recorregut del mateix van passar enfront de la Borsa de Barcelona. Laura va deixar una caixa de cartró davant la porta de l’edifici amb papers imitant bitllets de banc i la va prendre amb un encenedor, mentre Eva col·loca una cinta de plàstic en les portes. Després d’uns minuts un Mosso d´Esquadra la va apagar amb un extintor de mà. Centenars de persones, periodistes i també policies d’uniforme i de paisà estaven presents, sent testimonis d’una performance de denúncia enfront d’un edifici representatiu del capitalisme. El piquet va continuar la seva marxa, sense més.

El Sindicat de Sanitat de CGT Tarragona denuncia el tancament de llits a l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa

Entre 2015 i 2015 s’han perdut 4 llits per sempre: de 217 s’ha passat a 213, i d’aquests durant l’estiu se n’han tancat 62 (gairebé un 30%), per tant n’han quedat 151 d’operatius. Aquesta situació ha provocat col·lapses a urgències amb bastanta freqüència, i que pacients es deriven a la clínica Terres de l’Ebre o al complex sanitari de la Santa Creu.

Per un altra banda també denunciem els ratios de personal, que disminueix a les plantes els dies festius  i els caps de setmana. Entenem que els pacients ingressats tenen les mateixes necessitats els 365 dies de l’any; per això durant aquests dies, uns 125 l’any (un 34% dels dies) els ingressats no tenen la mateixa qualitat assistencial que els dies feiners.

Concentració el divendres 28 d’agost davant les instal·lacions de Repsol Química a Tarragona

Continuen les protestes dels treballadors en vaga d’Altrad-Rodisola, una subcontracta amb seu al Polígon Riu Clar de tarragona que ofereix serveis de manteniment a tot el polígon químic tarragoní. Vora dos-cents empleats es veuen afectats per uns ajustos que l’empresa justifica amb l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors, és a dir, amb pèrdues. Unes pèrdues que la CGT assegura que no existeixen.

LA CGT DE METRO DAVANT LA RETIRADA DE TMB DE LA GESTIÓ DEL METRO D’OPORTO
 
Davant la decisió del Govern portuguès de cancel·lar, per incompliment de contracte, la gestió de tota la xarxa de transport públic de Porto -metro i autobusos- a la societat formada per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i Moventia, la Secció Sindical de la CGT a Metro de Barcelona vol denunciar l’obscurantisme amb què TMB està duent a terme operacions similars a la del metro de Porto en altres ciutats com Lisboa, Panamà o el Caire, on des de fa anys directius i tècnics del metro de Barcelona estan actuant en una mena de “comissió de servei” amb una total falta de transparència.

Per principi, estem en contra de destacar a qualsevol persona per sobre d’una altra. Però tampoc podem deixar que l’oblit engoleixi el gest digne i valent d’aquelles persones que des de la més terrible de les derrotes, en un món de misèria i desolació, van decidir no donar-se per vençudes, romandre en peus i declarar, que la lluita no havia acabat. Que per alt que fos el preu a pagar, es comprometien a no abandonar la batalla contra l’opressió i l’explotació.

La CGT denuncia que estan usant la institució per resituar dirigents que han perdut el seu escó o estalviar-se el sou de partit

La figura de l’assessor és una de les que més recels desperta en la política espanyola, pels nombrosos casos d’amiguisme de cònjuges, germans, nebots i altres familiars i amics que han sortit a la llum. S’entén que un assessor ha de ser un expert en una matèria concreta que doni consell a un responsable polític, però no sempre així. La Diputació de Barcelona és un cas paradigmàtic. Els partits catalans acaben de nomenar els primers 37 assessors polítics, però la majoria són dirigents de partit que o bé han perdut el seu escó i, per tant, el seu sustent, o són regidors en pobles petits o tenen càrrecsde partit.

CGT denuncia les sobrecàrregues del personal de la RAC

Les treballadores de la Residència de l’Alt Camp, institució depenent de la Gestió Pius Hospital de Valls, junt amb la Secció Sindical de CGT volen advertir sobre la precària situació del centre.

A l’assemblea de treballadors realitzada el dijous 30 de juliol, el personal va decidir que volia donar a conèixer la seva preocupació per la forma en que s’estava portant a terme l’organització de les tasques diàries de les treballadores de la residència, amb l’ànim de garantir la qualitat del servei que ha de donar aquesta institució i que es veu compromesa per la manca de personal.

Plusos i variable ja no tanquen per vacances!

Antecedent comunitari

L’any 2012, el Sr. Z.J.R. Lock, treballador de la British Gas Trading Ltd., cobrava un sou base de 1.222,50 £ al mes a més d’una nòmina variable gens despreciable de 1.912,67 £, en promig anual, en concepte de comissions de vendes… excepte quan li tocava fer vacances!, en què li pagaven el sou base i prou perquè no havia tingut l’opció de generar nòmina variable. Veient els seus interessos econòmics mermats, el Sr. Lock va incoar una demanda contra la British Gas a través del Employment Tribunal de Leicester, el qual va optar per elevar el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

UNIÓ DE PAGESOS ACOMIADA TREBALLADORA MILITANT DE CGT ESTANT DE BAIXA PER MALALTIA

El passat 27 de juliol Agroxarxa-Unió de Pagesos va acomiadar per burofax, sense previ avís, a una treballadora que estava de baixa per malaltia comuna des de feia 7 dies, era la seva 1ª baixa després de la seva maternitat l’any 2012.

El burofax venia acompanyat per la quitança i una nota molt curiosa que dèia: “la causa està fonamentada en la disminució de rendiment del treball i la qualitat que darrerament venim observant, pel que fa al compliment de les seves obligacions en el lloc de treball, així com el comportament i actitud que està tenint en els últim temps (…) no obstant (…) l’empresa reconeix la seva improcedència”.