Fa temps que es va escoltant parlar sobre el Confederalisme Democràtic en el Kurdistan. Es tracta d’una idea político-social aplicada al context d’Orient Mitjà que no busca imposar estats-nació independents. Ens vam posar en contacte amb el blog de Solidaritat Kurdistan per a comprendre millor aquest gir històric d’un moviment d’alliberament nacional amb més de 30 anys a les seves esquenes. En aquesta entrevista es desenvolupen les claus sobre aquesta idea anti-estatista que es basa en part en les idees de Murray Bookchin sobre l’Ecologia Social i el Municipalisme Llibertari.
L’entrevista és la primera part d’una entrevista molt més llarga que ens posarà al dia de la (complexa) situació del poble kurd en els seus diferents conflictes en els quals està implicat alhora.
– ALB.- Què és i per a què existeix Solidaritat Kurdistan?
SK.- Solidaritat Kurdistan és un espai que neix amb l’objectiu d’impulsar la solidaritat i el coneixement de la lluita del poble kurd pel seu alliberament i autodeterminació. La nostra idea no és només expressar la nostra solidaritat amb el Kurdistan com poble oprimit, sinó també solidaritzar-nos, donar a conèixer i impulsar el moviment d’alliberament kurd que actualment lluita sota el paradigma del Confederalisme Democràtic.
Com projecte encara relativament recent, Solidaritat Kurdistan ha començat la seva labor solidària amb una qüestió que considerem bàsica i de vital importància, la d’informar, tant de la situació actual com del corpus ideològic del moviment d’alliberament kurd. Per a això s’ha creat el blog: http://solidaridadkurdistan.wordpress.com; on es recopilen, tradueixen i elaboren notícies, articles, anàlisis, convocatòries, etc… Aquest és solament el primer pas i volem continuar amb activitats per a donar a conèixer al moviment kurd i la seva proposta política, el Confederalisme Democràtic. Per a això estem treballant en l’organització xerrades i debats sobre la lluita, idees i situació actual del poble kurd. Projecte per al qual estem oberts de forma desinteressada a totes les persones, grups o col·lectius que estiguin interessats en això i vulguin contactar amb nosaltres.
A partir, i al costat d’aquesta primera fase de realització de xerrades i debats, es començarà a donar difusió a les obres claus que inspiren ideològicament al moviment kurd, principalment l’obra de Abdullah Öcalan. I el nostre desig és continuar en aquest línia solidària i poder consolidar una xarxa d’individualitats, grups i col·lectius solidaris amb el moviment d’alliberament kurd per tota la geografia. Perquè coordinats, tant kurds en l’exili, com persones solidàries amb aquest poble, es pugui realitzar la labor solidària i de treball polític que la societat civil i el moviment democràtic i revolucionari del món han de realitzar. En la lluita per la llibertat i la democràcia tots juguem el nostre paper, és primordial el tendir llaços entre els pobles en la lluita contra la modernitat capitalista.
Esperem que aquesta entrevista pugui servir de crida a començar amb aquesta labor de solidaritat internacionalista i animem a tots aquells interessats a treballar i col·laborar amb nosaltres en ella.
– ALB.- Quins altres grups de solidaritat hi ha per l’estat espanyol?
SK.- En l’estat espanyol existeix una llarga trajectòria de solidaritat amb el poble kurd, sobretot originada per la problemàtica nacional que aquí també existeix, el que ha fet que aquelles organitzacions que lluiten per l’alliberament dels pobles oprimits de l’estat espanyol s’hagin sentit propers i solidaris amb el poble kurd. Pel que tenim un llarg historial d’organitzacions nacionalistes i de solidaritat internacionalistes que han dut i porten e terme actes de solidaritat i tendeixen llaços amb poble kurd.
La solidaritat entre el Kurdistan i els pobles de l’estat espanyol ha vingut tradicionalment des d’una gran varietat d’agrupacions polítiques més que des d’agrupacions concretes de solidaritat amb el poble kurd. Encara amb això podem nomenar certes organitzacions que han treballat la solidaritat internacionalista amb el poble i la lluita kurda com Komite Internazionalistak a Euskal Herria, el Col·lectiu de Solidaritat amb el Kurdistan de Madrid, l’agrupació feminista Gatamaula que va realitzar recentment unes xerrades sobre les dones en el moviment d’alliberament kurd, o l’agrupació basca-kurda Associació Bihar Euskal Kurdu Elkartea; per nomenar solament alguns aquests col·lectius que han treballat per a donar conèixer i impulsar la solidaritat amb el Kurdistan.
El Confederalisme Democràtic
– ALB.- Passem a la qüestió ideològica. Com definiríeu el Confederalisme Democràtic (C.D.)?
SK.- El Confederalisme Democràtic (també conegut com comunalisme kurd o apoísme), és la proposta del moviment d’alliberament kurd per a arribar a l’alliberament del Kurdistan, nació que actualment es troba sota el domini de Síria, L’Iraq, Iran i Turquia.
El Confederalisme Democràtic és el sistema per a crear una nació democràtica en el Kurdistan, sistema pel qual s’assolirà l’alliberament i democratització del poble kurd, tant des d’una perspectiva nacional/cultural com social.
Aquest sistema no busca la creació d’un Estat-nació kurd, sinó la creació d’una nació democràtica, la base de la qual és la societat civil organitzada autònomament de forma democràtica, el centre d’autogestió política de la qual és les assemblees de les comunitats i consells oberts locals, regits per la democràcia directa. Aquests, confederats lliurement i reunits en congressos generals, amb funcions de coordinació, formarien la nació democràtica del Kurdistan.
En l’àmbit econòmic el Confederalisme Democràtic busca un sistema que permeti tant la distribució justa dels recursos com la conservació del medi ambient, pel que rebutja el capitalisme, apostant per un socialisme democràtic on els recursos pertanyin al poble i l’economia estigui enfocada al bé social i no a l’acumulació de capital i el consumisme, causants tant d’injustícies socials com de grans agressions al mitjà natural.
L’alliberament de la dona és un altre pilar del Confederalisme Democràtic, que busca crear una societat lliure de sexisme, tant d’aquell que ve de la societat tradicional patriarcal o les interpretacions religioses sexistes, com el que prové de la mercantilització de la dona per la modernitat capitalista.
Per tant enfront de la modernitat capitalista; que els seus tres pilars fonamentals assenyala Öcalan com l’Estat-nació, el capitalisme i l’industrialisme; el Confederalisme Democràtic representa la modernitat democràtica que alliberarà al Kurdistan de l’opressió nacional/cultural, social, política, econòmica, patriarcal i ecològica. Democràcia, socialisme, ecologisme i feminisme, són els conceptes claus per a comprendre el Confederalisme Democràtic del moviment d’alliberament kurd.
– ALB.- Perquè es dóna l’evolució del marxisme leninisme d’alliberament nacional al C.D.?
SK.- L’evolució ideològica i estratègica del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), que serà el germen de la Unió de Comunitats del Kurdistan (KCK), és un assumpte molt interessant i que ens dóna mostra de la capacitat autocrítica i veritablement revolucionària d’aquest moviment. El PKK es va fundar el 1978, va tenir sempre com objectiu no solament l’alliberament des d’una perspectiva ètnica o nacional, sinó que la seva finalitat era el projecte d’alliberar i democratitzar la societat.
El PKK va reconèixer la connexió que havia entre la qüestió kurda i la dominació global del sistema capitalista modern, i en un context del món bipolar, on l’alternativa al món capitalista i l’alliberament de la societat semblaven provenir del Socialisme Real, i on la influència dels moviments d’alliberament nacional leninistes era molt intensa, el PKK va apostar per lluitar per la creació d’un Estat socialista kurd per a alliberar al poble del Kurdistan.
Amb el transcurs de la lluita i el dels projectes d’Estat socialistes, el PKK va començar reconsiderar els seus objectius, el partit es va reconèixer en un estancament i va comprendre la necessitat de repensar les seves estratègies i finalitats. A pesar que alguns han volgut veure la renúncia a la creació d’un Estat socialista del Kurdistan com un signe de claudicació o debilitat, Öcalan ha exposat que no es troba aquí la causa, sinó que el motiu va ser l’anàlisi d’aquests Estats i el comprendre que no hi havia canvis en l’estil i la forma de la vida en el Socialisme Real respecte a la vida capitalista de la resta del món, un projecte d’alliberament i democratització del Kurdistan i la societat no podia provenir d’una solució estatal. A més tal com ha assenyalat Öcalan existia una contradicció fonamental: “A pesar que el PKK es pretenia en favor de les llibertats, no assolim deixar de pensar en termes de jerarquia”.
La lluita per l’alliberament havia de repensar-se, l’organització jeràrquica, la recerca del poder institucional i la idealització de la lluita armada; començaven a donar pas a la democratització, l’organització comunal i assembleària i l’autodefensa, es començava a avançar així en el camí cap al Confederalisme Democràtic.
– ALB.- Parlant de Öcallan, quina relació té Öcalan amb el municipalisme llibertari o l’Ecologia Social? Ha tingut contactes personals o mitjançant carta amb algú que defensés aquestes idees?
SK.- Com hem apuntat en la pregunta anterior, el PKK havia començat a reorientar la seva política des del seu original marxisme-leninisme i començava a acostar-se a postulats on l’organització democràtica cobrava una gran rellevància, però sense abandonar el nucli socialista de les seves idees. D’aquesta manera es començava a acostar-se així a postulats i conclusions similars a les del municipalisme llibertari (no oblidem que Murray Bookchin, el pare de l’Ecologia Social, també provenia del marxisme). Però seria el 2002 quan Öcalan començaria clarament a realitzar una intensa lectura de Bookchin i a recomanar, per mitjà dels seus advocats, als militants i polítics kurds la lectura dels seus llibres Urbanització sense ciutats i L’Ecologia de la Llibertat.
En el 2004, tal com ens explica la companya de Bookchin, Janet Biehl en el seu article Bookchin, Öcalan, and the Dialectics of Democracy, Abdullah Öcalan a través dels seus advocats va demanar contactar amb Bookchin, enviant-li un dels seus manuscrits i fent-li saber que es considerava un deixeble seu i que estava disposat a aplicar les idees de de l’Ecologia Social a l’Orient Mitjà. Aquesta possibilitat de diàleg es va veure truncada per l’edat de Bookchin, que amb vuitanta-tres anys i malalt li era impossible realitzar l’esforç i treball que suposaria mantenir aquest contacte. Aquest mateix any Bookchin enviava un missatge al poble kurd: “La meva esperança és que el poble kurd sigui capaç d’establir algun dia una societat lliure i racional que permeti fer florir la seva lluentor de nou. Són afortunats de tenir un líder del talent del senyor Öcalan per a guiar-los.” Aquest missatge va ser llegit en la Segona Assemblea General del Kongra-Gel.
En el 2006, quan Bookchin va morir, l’assemblea del PKK es va referir a ell com “un dels més grans científics socials del segle XX. Ell ens va introduir en el pensament de l’ecologia social i va contribuir al desenvolupament de la teoria socialista a fi d’avançar en una base més ferma. Va mostrar com fer un nou sistema democràtic una realitat. Va proposar el concepte de Confederalisme, un model que creiem que és creatiu i realitzable. Les tesis de Bookchin sobre l’Estat, poder i jerarquia seran implementades i realitzades en la nostra lluita… Posarem aquesta promesa a la pràctica com la primera societat que estableix un confederalisme democràtic tangible”.
– ALB.- Perquè Öcalan té aquesta influència tan gran en el moviment kurd d’alliberament nacional, fins al punt que segueixen els seus canvis ideològics-estratègics?
SK.- Öcalan va ser el principal capdavanter del PKK des de la seva fundació, la seva importància va ser clau per a la creació d’un moviment que aglutinés les aspiracions socials i nacionals del poble kurd. Mentre altres líders havien tractat la qüestió kurda des de perspectives solament ètniques, oblidant la qüestió social, a Turquia els moviments socialistes i marxistes obviaven o menyspreaven la qüestió kurda.
Öcalan va començar llavors a crear entorn a si un moviment que reformulava els paradigmes de l’alliberament social i nacional, aglutinant-los i creant així el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). El prestigi que va anar aconseguint a el PKK va anar de la mà del prestigi de Öcalan qui va ser sempre el cap més visible del partit. El PKK va estar a la vora de les divisions i traïcions en diverses ocasions, però la unitat i fortalesa del moviment es va fer possible gràcies a Öcalan, que va treballar de forma incansable per mantenir aquesta unitat que dotava de tanta força al PKK i que havia assolit convertir-lo en el moviment d’alliberament nacional kurd més fort i amb major arrelament a Turquia i en altres zones del Kurdistan. El paper de Öcalan era clau en el PKK doncs exercia una gran activitat com ideòleg i coordinador del moviment.
Amb la detenció de Öcalan l’Estat turc creia poder afeblir al moviment, i així aquest al costat dels serveis secrets d’altres països com EEUU i Israel, van planejar un complot internacional que va acabar amb la detenció il·legal de Öcalan a Kenya el 1999. Però aquesta detenció no va tenir l’efecte esperat i la figura de Öcalan ha anat fins i tot guanyant influència i prestigi, i el PKK després d’un breu període de certa confusió, s’ha enfortit i tancat files entorn al que segueixen considerant el seu líder, i que encara estant entre reixes segueix complint amb les seves responsabilitats. Ha estat durant el seu empresonament, i a pesar de les terribles condicions a les quals ha estat sotmès, quan ha dotat al moviment de la gran solidesa teòrica del CD i on ha fet innombrables esforços per la pau, però sabent també quan ha arribat el moment de l’autodefensa armada davant el fracàs dels processos.
