1. Congrés dels diputats, 12 de febrer, 18 hores. 500 persones es concentren a les seves portes. En l’interior, representants de la PAH esperen les votacions que permetran (o no) la tramitació de la iniciativa legislativa de Dació en Pagament retroactiva, Stop Desnonaments i Lloguer social.
A primera hora del matí el Partit Popular ha anunciat que votarà contra la tramitació de la llei. A última hora el govern canvia d’opinió i tramita la llei. En els carrers i en les xarxes creix l’alegria: “Sí es pot”. El govern zombie mostra a les clares la seva enorme debilitat, el seu acorralament. El govern zombie necessita aire.
El govern zombie està espantat. En tot just 5 dies els diputats del PP han rebut més de 7.000 mails exigint la tramitació de la llei. Aquell mateix matí han fet el ridícul amb una compareixença de Draghi a porta tancada. Ana Mato està en el punt de mira, Rajoy es tanca en una televisió per a donar rodes de premsa… I cada dia hi ha més suïcidis directament vinculats amb la política immobiliària. Així que decideixen canviar d’opinió. Així que decideixen guanyar temps. Així que, acorralats, tramiten la llei.
2.- La tramitació de la ILP té tres objectius principals:
a) Retornar a donar una cara amable en un context de desgast màxim del govern de Rajoy.
b) Impedir que el PSOE quedi com el defensor de la ciutadania enfront del govern.
c) Intentar que la llei hipotecària que el propi Partit Popular està desenvolupant es coli sota la ILP de la PAH i, sota pretext d’escoltar a la ciutadania, desactivar la demanda principal, que és la major preocupació dels bancs i el terror dels mercats financers: la dació en pagament retroactiva.
La idea del govern seria continuar l’execució hipotecària una vegada el banc es queda amb la casa, però limitant el cobrament de nous interessos de demora a l’interès legal dels diners i, potser, establint un límit a la quantitat de diners reclamable. Mai cancel·lar el deute. Per què? Perquè el principal títol que exporten els nostres bancs als mercats internacionals és el deute hipotecari titolitzat.
És a dir, la dació en pagament és absolutament clau perquè trenca amb l’actiu fonamental de la nostra banca en el mercat financer. Així d’important és. És més que previsible que des dels mercats financers internacionals es respongui amb la màxima duresa quan vegin apuntar algun dubte del govern en relació a aquesta qüestió. Mariano serveix, i serveix bé, mentre sigui capaç de garantir que se segueixin imposant mesures d’ajustament que no perjudiquin la posició de les elits financeres representades per Merkel.
No obstant això, tot indica que un govern zombie no és el millor aliat possible en aquests moments. Encara que Merkel ha donat suport públicament a la posició de Mariano la veritat és que en el si de la UE es preveu que la situació actual de deterioració del govern acabarà per incapacitar de facto per a seguir aplicant el memoràndum de la troica. De fet el més probable és que assistim en els pròxims dies/setmanes a un augment significatiu de l’atac, per part dels mercats, sobre el deute sobirà espanyol provocant un repunt de la prima de risc.
3.- Per aquest motiu hem de ser conscients de dos aspectes fonamentals. El primer és l’espectacular, magnífica i aclaparant victòria que la ciutadania ha aconseguit a través de la PAH. No solament en termes de legitimitat, no solament en termes concrets parant desnonaments, sinó obrint una bretxa en un context de bloqueig institucional i atacant directament i en termes afirmatius al cor de la crisi.
El segon és que això no només no ha acabat, sinó que acaba de començar. Que la pressió, lluny de remetre, ha d’intensificar-se, que més i més gent ha de prendre els carrers per a defensar el dret a l’habitatge, que es tracta de reconstruir la sobirania i el dret a decidir. És a dir, la democràcia en si mateixa. Que hem d’estar preparades per a aconseguir bloquejar qualsevol intent de descafeïnar la llei, sobretot en el que a la dació en pagament es refereix.
El dissabte 16 de Febrer la PAH ens convoca a mobilitzar-nos; avisem als nostres veïns, amics i famílies. És el primer moment per a demostrar que obrir una esquerda en el mur de la indiferència zombie no només no ens deté, sinó que ens anima a avançar més i més. Fins a conquistar una democràcia amb drets per al 99%.
Sí es pot. Seguim!
14/02/2013
Madrilonia
http://madrilonia.org/2013/02/16f-la-democracia-es-impahrable-solo-si-la-defendemos/
