CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Legislació

Informe de l’avantprojecte de llei de criminalització de l’avortament i denigració de la dona

Davant l’ofensiva de desmantellar els drets socials i desmantellar els drets sobre l’avortament, a continuació teniu un Informe de l’avantprojecte de llei de criminalització de l’avortament i denigració de la dona aprovat pel govern espanyol.

Informe del magistrat del TSJC i Professor associat a la URV Tarragona, Carlos Hugo Preciado, col.laborador assidu de CGT Catalunya:

Informe avantprojecte de llei de l´avortament del magistrat TSJC Carlos Hugo Preciado from CGT Catalunya

Més informació:

PÀGINA FACEBOOK JURÍDICA CGT CATALUNYA

Llegir més »

El Govern esprem la reforma laboral retallant més drets als treballadors

Flexibilitza el contracte a temps parcial, perquè l’empresari tingui gairebé total disponibilitat sobre l’horari del treballador.

Les ETT podran formalitzar contractes de pràctiques.

Es reforça el control de les empreses en la gestió de les baixes mèdiques.

La ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, no s’ha cansat d’assegurar que la reforma laboral ja estava feta. No obstant això, el que el Govern ha aprovat aquest divendres 20 de desembre s’assembla molt a una volta de rosca a la legislació laboral. L’Executiu flexibilitza per complet el contracte a temps parcial, permet que les ETT formalitzin contractes de pràctiques, prorroga la possibilitat que els contractes formatius no estiguin lligats a cap formació reglada, i enforteix la posició de les empreses en la gestió de les baixes per incapacitat temporal.

Flexibilització del contracte a temps parcial per facilitar que l’empresari tingui gairebé total disponibilitat sobre l’horari del treballador

Amb la nova regulació del contracte a temps parcial, les empreses podran disposar dels treballadors amb plena llibertat. No podran fer hores extraordinàries -almenys no sota aquesta accepció- excepte en els supòsits contemplats a l’article 35.3 de l’Estatut dels Treballadors, però aquestes se substitueixen per les anomenades hores complementàries, que podran fer els treballadors que estiguin contractats per a realitzar almenys deu hores setmanals de terme mitjà anual, de forma temporal o indefinida. Les hores complementàries sempre han existit en els contractes a temps parcial, però el Govern va flexibilitzar el seu ús, primer en la reforma laboral, i ara mitjançant nous canvis.

Hi haurà dos tipus d’hores complementàries. D’una banda, les pactades, és a dir, les consensuades entre empresa i empleats. En aquest cas, podran suposar un màxim del 30% de la jornada pactada amb el treballador, un percentatge que podrà ampliar-se fins al 60% si així ho contemplen els convenis. Els empresaris haurien de donar un preavís als treballadors perquè realitzin aquestes hores, no obstant això, aquest termini previ es redueix de 7 a 3 dies. Ocupació assegura que és una forma de “agilitar” l’organització de les empreses.

Però hi haurà també hores complementàries “voluntàries”, sense preavís mínim, el que vol dir que un empresari pot requerir a un treballador el mateix dia perquè es quedi en el seu lloc de treball durant més hores. El Ministeri assenyala que el treballador sempre podrà negar-se a fer-les i que l’empresa no podrà penalitzar-lo per això, amb el que no està clar l’efecte final d’aquesta mesura. Aquest tipus d’hores voluntàries solament podran realitzar-se si es tracta de contractes indefinits a temps parcial. No podran superar el 15% de la jornada laboral, ampliable fins al 30% en els convenis col·lectius.

Amb aquestes modificacions, un treballador a temps parcial podria fer una jornada de fins al 90% d’una jornada laboral ordinària a temps complet en algunes ocasions (malgrat estar contractat oficialment per a un nombre d’hores parcials). Fons del Ministeri assenyalen que es reforçarà la inspecció de treball per a evitar el frau, de manera que les empreses hàgin de deixar constància diàriament i per escrit de la jornada que porta a terme cada treballador.

Una altra empenta per a aquest tipus de contractació: el contracte d’emprenedors que va introduir la reforma laboral (amb un any de prova i acomiadament lliure) i fortament bonificat podrà registrar-se ara també a temps parcial (fins a ara eren solament a temps complet). En definitiva, un nou contracte a temps parcial de caràcter suposadament indefinit tindrà un acomiadament lliure d’un any i obre la porta a la disponibilitat total del treballador per a l’empresa.

Les mútues controlaran les altes de treballadors malalts

L’Executiu ha respost a més a una demanda clàssica de la patronal que és la de controlar l’anomenat absentisme, és a dir, de les baixes per incapacitat temporal. L’Executiu introdueix canvis que enforteixen el poder de les mútues, les organitzacions creades amb les contribucions dels empresaris i que de fet formen part de la patronal. Com fins ara, les mútues podran proposar l’alta del treballador al sistema públic de salut. Però, amb el model actual el metge tenia quinze dies per a respondre i, si no ho feia, s’entenia que la proposta d’alta es rebutjava. Això canvia: haurà de contestar en cinc dies i, en cas de silenci, se li donarà l’alta al treballador.

La brevetat d’aquest procés és més que òbvia. D’una banda, forcen a l’especialista que en el termini de cinc dies decideixi si la incapacitat que afligeix al pacient ja li capacita o no per a tornar el treball (una grip no cursa igual que una hepatitis o que un pronòstic de càncer). Per un altre, la probabilitat que el propi metge no pugui contestar, pel fet d’estar absent del treball, en un termini tan curt de temps és alta.

Tant el metge com el treballador podran recórrer l’alta davant l’Institut Nacional de Seguretat Social (INSS), que tindrà altres cinc dies per a decidir. Si constata que l’alta era injustificada, el treballador serà donat de baixa altra vegada però no serà rescabalat pel temps que ha hagut de tornar al seu lloc de treball, al que haurà hagut d’acudir malalt. També la mútua podrà recórrer la decisió del metge si no està d’acord, i el INSS tindrà l’última paraula en funció de les proves presentades pels uns i els altres.

Més poder per a les ETT

D’altra banda, les empreses de treball temporal estaran autoritzades a formalitzar contractes de pràctiques per a posar-los a la disposició d’altres empreses, una cosa que fins ara tenien prohibit. El Govern ja va aixecar un altre veto amb anterioritat: el que impedia a les ETT registrar contractes formatius. Les empreses podran ara formalitzar els uns i els altres. Ocupació justifica la mesura en la necessitat d’augmentar les possibilitats que els joves trobin la seva primera oportunitat laboral.

Precisament, els contracte formatius podran seguir realitzant-se en matèries en les quals no existeixi un títol reglat o en les quals no hi hagi centres disponibles per a impartir-la. L’Executiu ja va introduir aquesta possibilitat, però ara la prorroga durant tot 2014. És a dir, el contracte de formació no està lligat a una formació reglada.

Es redueixen a quatre els tipus de contractes

A més, el Govern ha reduït els tràmits administratius dels contractes fins a quedar solament quatre opcions: indefinit, temporal, de pràctiques i de formació. No es tracta que la resta de contractes desapareguin, sinó d’una simplificació a efectes administratius i de burocràcia per a intentar que formalitzar un contracte resulti més senzill. D’aquesta forma, qui vulgui contractar partirà de quatre models bàsics als quals s’aniran afegint la resta de possibilitats.

* Notícia publicada a eldiario.es

En document adjunt Real Decreto-ley 16/2013, de 20 de diciembre, de medidas para favorecer la contratación estable y mejorar la empleabilidad de los trabajadores

Attached documents

Reial Decret-llei 16/2013

Llegir més »

Calendari laboral 2014

ORDRE EMO/202/2013, de 22 d’agost, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2014.

Atès el que disposen l’article 170.1.l) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya; l’article 37 del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el Text refós de l’Estatut dels treballadors, i el Decret 177/1980, de 3 d’octubre, modificat pel Decret 17/1982, de 28 de gener, pel Decret 152/1997, de 25 de juny, i pel Decret 146/1998, de 23 de juny;

Llegir més »

Informes sobre l’avantprojecte de Llei de Seguretat Ciutadana i projecte de reforma del Codi Penal

L’avantprojecte de llei de repressió ciutadana: una anàlisi jurídica

per Carles Hugo Preciado Domènech

“Aquells que poden deixar la llibertat essencial per obtenir una mica de seguretat temporal, no mereixen, ni llibertat, ni seguretat.”
“Només un poble virtuós és capaç de viure en llibertat. A mesura que les nacions es fan corruptes i vicioses, augmenta la seva necessitat de amos. “

Llegir més »

Una lluita guanyada… per a totes i tots a Caprabo

Des del Sindicat d’Hostaleria i Comerç de Barcelona, volem informar-vos de la lluita duta endavant per Vanessa Mañas en els últims mesos. Ha estat una batalla legal, sindical i social: posant-se en la porta de la botiga de Caprabo en la qual treballa i és delegada del Comitè per CGT, treballant socialment amb Dones Llibertàries i altres organitzacions socials i denunciant davant el Jutjat del Social de Barcelona.

El dret aconseguit per auto del Jutjat i per acord judicial amb l’empresa davant el mateix Jutjat, és un precedent utilitzable per totes les mares o pares en situacions de monoparentalitat. És a dir; encara que no és un dret general, si que permet defensar el dret a cura d’un/a menor fins a una edat d’autonomia i independència vital. La jutgessa va establir la raonable edat dels 14 anys com límit per a aquest dret d’un horari compatible amb l’atenció al/la menor.

Adjuntem el procés jurídic que ha culminat amb el document 05 d’acord judicial (assimilable a una sentència):

01: la denúncia presentada amb el Col·lectiu Ronda.

02: l’auto del Jutjat concedint les mesures cautelars de l’horari sol·licitat mentre se celebrés el judici.

03: la nota de l’empresa reconeixent l’horari per l’auto anterior.

04: l’acord davant el Jutjat que reconeix el dret a Vanessa.

05: la rabieta de l’empresa, traslladant a Vanessa a un altre centre de treball a pesar que és delegada del Comitè d’empresa i del Comitè de Seguretat i Salut.

Esperem que el treball jurídic dels advocats i la lluita sindical i social de Vanessa serveixin perquè altres centenars o milers de treballadores i treballadors puguin tenir una solució com aquesta.

Evidentment Vanessa ha denunciat l’agressió portada a terme per Caprabo amb el trasllat. I esperem guanyar-la també perquè és una clara discriminació i un atemptat sindical en la línia dels que porta fent Caprabo contra la CGT en els últims anys.

Una salutació llibertària per a tots i totes.

Sindicat d’Hostaleria Comerç i Alimentació de la CGT de Barcelona.

Enllaços als documents:

– La denúncia presentada
http://www.rojoynegro.info/sites/default/files/01%20denuncia%20vanessa.pdf

– L”auto del Jutjat concedint les mesures cautelars
http://www.rojoynegro.info/sites/default/files/02%20auto%20medidas%20cautelares.pdf

– La nota de l’empresa reconeixent l’horari
http://www.rojoynegro.info/sites/default/files/03%20nota%20Caprabo%20aceptacion%20medidas%20cautalares.pdf

– L”acord davant el Jutjat
http://www.rojoynegro.info/sites/default/files/04%20acuerdo%20judical%20vanessa.pdf

– El trasllat de Vanessa a un altre centre de treball
http://www.rojoynegro.info/sites/default/files/05%20traslado%20vanessa.pdf

Llegir més »

Dèficit de tarifa: 13 anys porten les elèctriques estafant al país

El parany de la Reforma Elèctrica

Des que es va publicar el RDL 9/2013 més conegut com la Reforma Elèctrica, van sortint a la llum cada vegada més aspectes que indicarien que s’ha produït un frau massiu en el sistema elèctric espanyol, un sistema regulat. L’objectiu d’aquest decret és aturar el que s’anomena Dèficit Tarifari, iniciat per Josep Piqué a l’any 2000 i donar estabilitat al sistema elèctric espanyol i evitar una escalada de preusen la tarifa elèctrica.

Llegir més »

Reial decret 11/2013 de 2 d’agost: Reforma laboral encoberta que devalua l’Estatut dels Treballadors, Sancions en l’Ordre Social, i tractament d’ERO’s entre d’altres

Reial decret 11/2013 de 2 d’agost: Reforma laboral encoberta que modificat l’Estatut dels Treballadors, Sancions en l’Ordre Social, i tractament d’ERO entre altres:

Un dissabte 3 d’agost 2013 el govern ha dinamitat l’Estatut dels Treballadors, amb la publicació en el BOE d’un nou Decret Llei.

Els retocs a la reforma laboral ja han començat. El decret llei sobre pensions per a treballadors a temps parcial modifica també diversos articles de l’Estatut dels Treballadors la redacció actual dels quals era fruit de la reforma laboral.

El Reial decret-llei 11/2013, de 2 d’agost, que sota el títol “per a la protecció dels treballadors a temps parcial i altres mesures urgents en l’ordre econòmic i social”, amaga una nova Reforma Laboral, que dinamita el que queda de l’Estatut dels Treballadors (Articles 40, 41,47, 51 i 82). La norma modifica, la Llei concursal (art. 64), Llei reguladora de la jurisdicció social (articles 124 i 247) i Reial decret 1483/2012 pel qual s’aprova el Reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada (articles 3,4, 6, 17, 19, 26, 27 i 28).

El citat RDL també modifica, en matèria d’ocupació, atur i protecció social, la Llei General de la Seguretat Social (disposició addicional setena, articles 207, 209, 212, 213, 215, 231 i 233), Llei d’Ocupació (article 27), Llei sobre infraccions i sancions de l’ordre social (articles 22, 24, 25, 47i 48), Reial decret 1796/2010, de 30 de desembre, pel qual es regulen les agències de col·locació (article 5), i Reial decret 625/1985, de 2 d’abril, pel qual es desenvolupa la Llei 31/1984, de 2 d’agost, de protecció per atur (art. 28).

El Govern espanyol, la CEOE i CEPYME, i els sindicats CCOO i UGT pacten una reforma de la reforma laboral en ple agost, aprovada per Reial decret Llei. Aquesta reforma reforça les Comissions negociadores en detriment dels Comitè d’Empresa. Es permet crear comissions que pontegen als Comitè de Centre en els períodes de consulta de les modificacions substancials de condicions de treball. També limita les demandes individuals d’acomiadament col·lectiu si hi ha pacte entre els negociadors dels ERO.

Els canvis introduïts són limitats, però en la seva majoria tenen un denominador comú: faciliten els expedients de regulació d’ocupació (ERO) de les empreses. En la nova norma, entre altres coses, es fita la grandària de les comissions negociadores dels ERO, es limita a una sola taula la negociació encara que hi hagi diversos centres de treball, s’eximeix a les multinacionals estrangeres de presentar els seus comptes consolidats, es taxen les causes de nul·litat i s’entorpeixen les reclamacions a través de demandes individuals.

El Govern considera tot un èxit la reforma laboral de 2012 malgrat que s’hagin perdut un milió de llocs de treball en any i mig, comptant el trimestre en que va entrar en vigor. Ara, arriba una nova volta de rosca. El Govern assenyala que es tracta de millores “tècniques” en els ERO “per a evitar la litigiositat i la saturació dels òrgans jurisdiccionals de l’ordre social, complir amb el principi de celeritat consagrat legalment i propiciar una major seguretat jurídica”, diuen.

El primer, es clarifica com es negociaran els ERO, suspensions de contracte, mesures de mobilitat geogràfica o modificacions substancials de les condicions de treball. Hi haurà una única taula negociadora, amb el que desapareix la possibilitat que la consulta es realitzi de forma separada per centres de treball. A més, es preveu que la comissió negociadora estigui integrada per un màxim de 13 membres en representació de cada part.

En la nova norma s’estableix que encara que la comissió dels treballadors ha de quedar constituïda abans de l’inici del període de consultes, la seva falta de constitució no impedeix ni l’obertura ni el transcurs de les consultes. L’empresa haurà de comunicar “de manera fefaent” als treballadors que realitzarà un ERO. Des de llavors, es dóna un termini de set dies per a constituir aquesta comissió (ampliable a 15 en alguns supòsits), moment a partir del qual comença a comptar el termini del període de consultes. Les multinacionals estrangeres també ho tindran més fàcil, doncs la necessitat de presentar comptes consolidats quan l’acomiadament col·lectiu sigui en una empresa pertanyent a un grup es restringeix als casos que la “societat dominant tingui el seu domicili a Espanya”.

Així mateix, el decret llei canvia la regulació processal dels acomiadaments col·lectius i restringeix les possibles causes de nul·litat dels ERO (que comporta la reincorporació dels treballadors als seus llocs) “únicament” als casos que no s’hagi realitzat el període de consultes, lliurat la documentació requerida i complerts els altres tràmits del procediment o s’hagin vulnerat els drets fonamentals i llibertats públiques. Així, podran declarar-se improcedents ERO que no compleixin amb el fons (les circumstàncies econòmiques), però no podran ser declarats nuls si l’empresa compleix els tràmits. Aquesta norma no tindrà efectes retroactius sobre ERO ja realitzats.

Es limita, també sense caràcter retroactiu, la possibilitat de les demandes individuals contra els acomiadaments col·lectius. Es precisa que tindran efecte de cosa jutjada tant la sentència en la demanda col·lectiva com l’acord de conciliació judicial. Per això, les demandes individuals quedaran limitades a aquelles “qüestions de caràcter individual que no hagin estat objecte de la demanda” col·lectiva.

La sentència ferma o l’acord en conciliació judicial amb l’empresa, posaria el punt final a les reclamacions jurídiques sobre les condicions de l’acomiadament col·lectiu. Es reconeix expressament a la sentència ferma o a l’acord de conciliació judicial del procés col·lectiu l’eficàcia de cosa jutjada sobre els processos individuals, i s’estableix que el termini de caducitat per a la impugnació individual començarà a computar des de la fermesa de la sentència dictada en el procés col·lectiu o, si escau, des de la conciliació judicial. El canvi normatiu evita que les impugnacions indivuals paralitzin les indemnitzacions després d’acords col·lectius.

http://www.boe.es/boe/dias/2013/08/03/pdfs/BOE-A-2013-8556.pdf

Reial decret 11/2013 de 3 agost de reforma laboral encoberta d´Estatut dels Treballadors, ERO i LIOS from CGT Catalunya

Anàlisi Comparatiu RD 11/2013 realitzat per Carlos Hugo Preciado, magistrat de l’Ordre Social del TSJC:

Carlos Hugo Preciado Domènech, Magistrat Especialista Ordre Social del TSJ Catalunya i col·laborador amb el nostre Sindicat, ha elaborat un interessant treball amb les taules del RD-Llei 11/13, que modifica per enèsima vegada el tema dels acomiadaments col·lectius. Així mateix, es modifica la protecció social dels treballadors a temps parcial en compliment (o no) de les sentències del TEDH i del TC sobre la matèria i les prestacions per desocupació.

Llegir més »

El sistema públic de seguretat social, sistemes privats de pensions i fons de pensions. Informe de CGT: Defensem el sistema públic i social

Material de treball que serà utilitzat en la Jornada de Treball i Formació sobre la Reforma de les Pensions que se celebrarà el dilluns 29 juliol a Madrid. Igualment recordar-vos que hi ha un power point penjat a la web:

http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/el-sistema-public-de-seguridad-socialsistema-privats-de-pensions-i-fons-de-pensions

Més informació:

ROJOYNEGRO.INFO

Attached documents

El sistema públic de seguretat social, sistemes privats de pensions i fons de pensions

Llegir més »

El 39,2% de les llars sobreviuen de les prestacions socials

Una societat cada vegada més envellida i una crisi que manté a l’atur a més de la meitat dels joves espanyols. Són els dos factors que expliquen el creixent nombre de famílies que depenen de pensions, prestacions per atur, subsidis o ajudes socials per sobreviure: el 2011-últim any que recull l’Institut Nacional d’Estadística (INE) -, el percentatge va arribar al 39, 15%, sis punts i mig més que el 2007. La dada la va destacar ahir la catedràtica María Teresa López a presentar el seu estudi Anàlisi dels comportaments socioeconòmics de les famílies, encarregat per l’

Llegir més »

De la negociació a la imposició

En les últimes setmanes, una qüestió de caràcter tecnicojurídic com és la ultraactivitat dels convenis col·lectius s’ha convertit en element de discussió quotidiana entre membres de les diferents associacions empresarials i representants sindicals.

Llegir més »

Pensions: així quedarà la teva jubilació després dels canvis que planteja el Govern de l’Estat

Pensions: així quedarà la teva jubilació després dels canvis que planeja el Govern

Un cotitzant de 50 anys de base màxima cobrarà 2.498 i li retallaran 277 euros al mes

Si cotitza per base mitjana, li retallen 169 de 1.783, i 61,2 de 645 si cotitza per la mínima

En defensa de les pensions públiques, suficients i dignes per a tothom

La proposta lliurada pels dotze experts als gestors de la Seguretat Social proposa dues modificacions substancials, que se sumen a la darrera reforma del model de pensions, que va entrar en vigor al gener, i que prossegueix la seva aplicació escalonada fins a l’any 2027, en què culmina el retard de l’edat de retir fins als 67 anys.

Llegir més »

En defensa de les pensions públiques, suficients i dignes per a tothom

El Capítol de Despesa Social dels pressupostos generals de l’Estat (PGE), va ascendir l’any 2012-175382000 d’euros. Despesa Social que es va emprar per a pensions (115.825 milions), Atur (28.503.000), Sanitat (3.974.000), Educació(2.220 milions).

D’altra banda, l’Estat ha pagat, d’interessos als banquers i forquilles de deute, durant el 2012, un total de 28.848.000 d’euros, és a dir, ha pagat de les butxaques de la majoria social, 345 Milions d ‘€ més que a les persones aturades i això que la desocupació va augmentar el 2012 en 805.000 persones.

Llegir més »

El Tribunal Suprem ha establert que els treballadors, els sindicats, els beneficiaris de la Seguretat Social, els funcionaris i el personal estatutari de l’Administració no hauran de pagar taxes quan s’interposen recursos de suplicació o cassació en l’ordre social

El Tribunal Suprem ha establert que els treballadors, els sindicats, els beneficiaris de la Seguretat Social, els funcionaris i el personal estatutari de l’Administració no hauran de pagar taxes quan s’interposen recursos de suplicació o cassació en l’ordre social.

Llegir més »

Pensions: demografia o lluita de classes?

Els bancs i les grans companyies d’assegurances (els representants tenen àmplia majoria al grup de savis que va crear el govern perquè proporcionés les claus de la nova reforma) porten molts anys tractant de gestionar en profit propi el gran volum de fons que mouen les pensions públiques. Amb tanta liquiditat com la que fa servir la seguretat social es poden obtenir grans guanys en uns mercats financers com els d’avui dia, on les noves tecnologies permeten invertir amb rendibilitat a una velocitat de 250 milions de dòlars per segon.

Llegir més »

El Govern del PP deixa sense prestació d’atur per a majors de 55 anys als més grans de 61 anys

L’executiu del PP ha enviat unes instruccions, a través del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SPEE), en les que ordena que a partir de dilluns la prestació d’atur per parats majors de 55 anys es deixi de cobrar quan el perceptor arribi als 61 anys. Es tracta de l’aplicació d’un decret del Govern que obliga als perceptors d’aquest subsidi jubilar-se així que puguin, pel que en les instruccions, l’SPEE informa que s’haurà de retirar la prestació “així que el treballador pugui accedir a la pensió contributiva de jubilació, en qualsevol de les seves modalitats”. I per aclarir dubtes afegeix que si no es pot determinar la seva primera edat de jubilació “es posarà com a data final del dret aquella en el que el treballador compleixi l’edat de 61 anys”, segons informacions publicadespel diari El Mundo.

Llegir més »
Legislació

CiU i PP rebutgen derogar la reforma laboral al Parlament

CiU i PP han rebutjat aquest dijous al Parlament un dels punts de la moció presentada pel PSC per derogar la reforma laboral, que ha rebut el suport d’ERC, ICV-EUiA i la CUP i l’abstenció de C’s.

La diputada socialista Montserrat Capdevila ha manifestat que la reforma del mercat de treball, aprovada pel Govern espanyol amb el suport de CiU, “no ha donat els resultats esperats”.

Llegir més »
Legislació

El Consell de Garanties Estatutàries veu inconstitucional la reforma laboral

El Consell de Garanties Estatutàries, organisme consultiu independent de la Generalitat que assessora en matèria legal, considera que la reforma laboral aprovada fa poc més d’un any per l’executiu central és inconstitucional. Així mateix, també considera contrari a la Constitució el nou impost estatal sobre dipòsits bancaris a tipus zero, impulsat pel Govern Rajoy després que la Generalitat anunciés la intenció de legislar en aquest àmbit com a mesura per a millorar les depauperades arques públiques catalanes.

Llegir més »
Legislació

El Govern espanyol endureix el subsidi d’atur dels majors de 55 anys. Rajoy penalitzarà només als ERO que penalitzin els majors de 50 anys

El Govern espanyol endureix el subsidi d’atur dels majors de 55 anys.

El Govern preveu introduir un nou requisit per endurir l’accés a l’ajuda per als aturats de més edat.

Rajoy penalitzarà només als ERO que es passin en els majors de 50 anys

El Govern està decidit a augmentar l’activitat laboral entre els majors de 50 anys. I per això està disposat fins i tot a endurir les condicions que donen fins ara dret a cobrar el subsidi per desocupació als majors de 55 anys. En el decret llei que prepara Ocupació perquè el Govern de Mariano Rajoy l’aprovi avui, divendres, s’inclou una disposició que impedirà accedir al subsidi a part dels desocupats que superin aquesta edat, segons el text que ha tingut accés EL PAÍS. El subsidi es cobra un cop s’esgota el dret a la prestació per desocupació, que té durada màxima d’un any. Encara que el problema dels aturats més grans habitualment és que no aconsegueixen trobar feina, el fet que el Govern hagi inclòs la mesura en un decret per allargar la vida laboral sembla donar a entendre que l’existència del subsidi desincentiva la recerca d’ocupació .

Llegir més »
Legislació

Reial decret llei 4/2013: concretant la privatització del Ferrocarril

Reial decret llei 4/2013: concretant LA PRIVATITZACIÓ DEL FERROCARRIL

El dissabte 23 de febrer es va publicar al BOE el Reial decret llei 4/2013, de 22 de febrer, de mesures de suport a l’emprenedor i d’estímul del creixement i de la creació d’ocupació. Un altre Reial decret llei que,
saltant-se el debat i el control parlamentari amb l’excusa de la urgència, avança ferm en la privatització del ferrocarril.

I ho fa enmig d’un batibull de mesures antisocials que beneficien les empreses i a les ETT a costa dels drets dels i les treballadores. Tot perquè els de sempre segueixin pescant a costa nostra en
un riu cada cop mésregirat.

Llegir més »