La Clínica Coroleu continuarà bategant amb més força que mai al cor de Sant Andreu. El CatSalut rectifica i prorroga el concert econòmic amb els gestors d’aquest centre públic sanitari.
Les últimes notícies, amb noves retallades de drets per a totes les persones, especialment les més desfavorides, no poden deixar-nos indiferents. El fruit del treball de generacions se’ns escorre entre els dits sense que, pel que sembla, puguem fer-hi res.
Ens diuen que són els mercats els que manen, els que perden la confiança en els països, els que dicten les polítiques dels governs… Representants de la casta política i empresarial, de la banca, del capital financer, comentaristes de l’actualitat i economistes insisteixen a assenyalar al mercat com una espècie de déu que marca les lleis que regeixen la vida.
Però qui és el mercat, sinó les grans concentracions de poder i capital: bancs, multinacionals, fons d’inversió i grans fortunes? És a dir, especuladors que juguen amb els nostres diners i les nostres vides per al seu enriquiment personal.
No obstant això: Què seria del mercat si ningú consumís ni produís per a ell?. Perquè el consumisme és l’estil de vida propi d’aquest sistema injust, que ens explota, espolia els recursos dels països empobrits, genera insatisfacció permanent, no cobreix les nostres necessitats i posa en perill la pròpia continuïtat de la vida en el planeta.
Per a boicotejar a la banca, multinacionals i grans empreses com primers culpables d’aquesta crisi, cridem a no adquirir cap tipus de bé, producte o servei durant el dia 21 de desembre.
Perquè és necessari donar una resposta als governs (locasl, autonòmics, central) i qui els dirigeixen en l’ombra. El dia 21 de desembre, NO COMPRIS RES, ni utilitzis el teu telèfon, utilitza el transport públic, no posis gasolina, consumeix l’electricitat o gas imprescindible, no usis el teu banc, aquest dia que no entri ni una moneda en les butxaques de qui ens exploten.
Aquesta vaga és contra la banca, multinacionals, especuladors i els governs que obeïxen submisament. Les petites empreses i autònoms poden i han de donar suport la vaga fixant el seu descans setmanal el dia 21D, ja que, igual que igual que la resta, se’ls està fent pagar la crisi generada pel capitalisme.
El 21 de desembre, REBEL·LA’T contra la retallada de drets, fes la VAGA DE CONSUM
Secretaria d’Acció Sindical Comitè Confederal CGT
Valoració de la manifestació de Granollers del 19 de desembre
Comunicat de premsa de la Coordinadora 19-D
Pocs minuts després de les 12.30h i amb banderes i pancartes de moltes de les organitzacions socials i polítiques de base, de baix i a l’esquerra del Vallès Oriental, ha començat la manifestació convocada aquest matí pel centre de Granollers.
Convocades per la CGT, un centenar de persones s’han manifestat aquest passat dissabte 18 de desembre contra la ultima reforma laboral i contra la reforma de les pensions que el govern espanyol te pensat dur a terme el govern de Zapatero, entre les que s’inclou l’augment de l’edat de jubilació fins els 67 anys i l’eliminació del subsidi d’atur per als aturats que han esgotat la seva prestació.
Des de la Federació Comarcal del Baix Penedès de la CGT convoquem a tota la CGT a la concentració que es portarà a terme el dimecres 22 de desembre a les 10 hores davant dels locals sindicals del C / Nord 11-13 del Vendrell, per a protestar contra la persecució sindical que es produeix a FCC, on companys que abans eren d’UGT i ara de la CGT, estan veient com entre la UGT i FCC els estan repressaliant amb acomiadaments i sancions.
FCC Medi ambient del Vendrell, empresa encarregada de la recollida d’escombraries i residus, així com del manteniment de neteja de la via pública del Vendrell , acomiada i sanciona a treballadors sense cap justificació.
Des de CGT denunciem l’actitud caciquil i dictatorial de la Direcció de FCC, acomiadant a dos treballadors i sancionant amb 45 dies a un representant dels Treballadors. Denunciem a la responsable de RR.HH. de FCC pels dos acomiadaments injustificats, a pesar de les mentides que aquesta ve transmetent entre els companys del Vendrell. Així mateix denunciem l’actitud entreguista i de revenja del responsable d’UGT a l’empresa (Ángel Martín) per incitar i proposar tals acomiadaments davant l’empresa. L’actitud d’aquest individu denigra l’acció d’una Organització pretesament de classe.
Des de CGT no anem a permetre tal actitud ― acomiadaments i sanció ― que imposa FCC i prendrem les mesures que siguin precises perquè els companys no es quedin llençats en el carrer, així com contra la sanció del representant. No obstant això, volem deixar clar que, estem oberts a reprendre el tema amb la Direcció de FCC a fi d’arribar a un acord satisfactori per a tots.
Fem una crida a tots els ens comarcals perquè aquest tipus d’arbitrarietats no es porti a terme (Partits Polítics, Organitzacions Sindicals, Moviments Socials, etc…) perquè mostrin la seva solidaritat amb aquests treballadors que es manifestaran a partir del pròxim 22 de desembre a les 10 hores, en l’entrada dels locals dels Sindicats del Vendrell, C/ Nord 11-13 baixos.
CGT Baix Penedès
El xantatge del Banc Central Europeu per al rescat d’Irlanda posa en primer plànol la lluita de classes que obre aquesta nova etapa de la crisi.
En principi, el pèndol polític i ideològic de la societat grega s’inclina cap a l’esquerra. Les memòries de les lluites del passat –la resistència a l’ocupació alemanya, la guerra civil de classe, la lluita contra la dictadura– encara que febles, segueixen vives: el moviment estudiantil ha protagonitzat victòries importants; el moviment anarquista és especialment nombrós i actiu; i l’esquerra parlamentària té bons resultats electorals. Amb aquesta tradició de lluita, com aconsegueix ara la burgesia imposar aquestes mesures d’austeritat i les retallades socials sense trobar una resistència considerable?
El 1981 el PASOK, el partit socialista, per mitjà de Andreas Papandreou, va arribar al poder. La classe treballadora va alimentar llavors l’esperança que les coses canviarien. Els canvis a favor dels sectors populars van ser, de fet, molts. En els primers anys es van implementar augments salarials significatius a tots els treballadors. A continuació, gràcies al sistema clientelar, gran part de la classe treballadora va ser contractada pel sector públic i les empreses estatals. En aquest moment, la unitat de la classe treballadora va començar a esquerdar-se. Quan el 1985 es va acabar la lluna de mel dels treballadors amb el PASOK, els treballadors de l’Estat –un 30% del total– van mantenir i fins i tot van ampliar els seus drets. Per la seva banda, els treballadors del sector privat van entrar en una fase de pèrdua de les seves conquestes.
En aquest context, el moviment sindicalista organitzat expressava, gairebé exclusivament, els interessos dels treballadors del sector públic. Les mesures d’austeritat d’avui afecten principalment als treballadors de l’Estat, ja que en el sector privat aquestes mesures porten anys sent aplicades. Com a conseqüència, els treballadors per compte privat no mostren solidaritat enfront de l’ofensiva contra els treballadors del sector públic i la responsabilitat d’això correspon als qui treballen a compte de l’Estat.
Quan en els últims anys la burgesia carregava contra els que treballen en el sector privat, els del sector públic en comptes d’aprofitar la seva situació favorable –per exemple, el fet que són fixos i que controlen sectors claus de la producció o l’organització de que fan gala les seves centrals sindicals– es van ocupar solament dels seus interessos. Estaven acostumats a guanyar coses sense lluitar, degut al fet que formen part de la base electoral del PASOK. Els seus sindicalistes han format una espècie de casta que es preocupa principalment pels seus interessos i la seva reproducció. Ara que els dirigents d’aquest partit comencen a treure’ls els seus drets s’han mostrat incapaços de sortir al carrer i esperen amb resignació el seu torn.
Per la seva banda, qui treballen en el sector privat no tenen una representació real, ja que la confederació general està controlada per sindicalistes que vénen de les empreses públiques. Mai van aconseguir crear les seves pròpies organitzacions de base. Aquest procés s’està donant ara, només que en unes condicions molt adverses, de bon tros atur i treball precari. Del desenllaç d’aquest esforç, així com de la recuperació dels vincles de classe del conjunt dels treballadorsdependrà el futur del moviment obrer i antagònic.
La fallida de dos bancs ha estat el detonant d’una política de retallades afavorida pel FMI i la Comissió Europea i beneïda per la socialdemocràcia portuguesa.
A TOTA LA CGT DE CATALUNYA
A CGT venim defensant el ferrocarril públic des de fa molts anys, i ho hem fet amb rigor i constància, i sobre tot amb coherència, per això, ens dirigim a vosaltres per informar-vos i sol·licitar la vostra participació activa a la campanya que hem iniciat recentment, a nivell de tot l’estat espanyol i des daquesta secció sindical en particular a Catalunya, en defensa d’un ferrocarril públic i social, continuant amb el treball desenvolupat abans de l’aparició de la Llei del Sector ferroviari al any 2004 i el posterior desenvolupament tant a nivell estatal com de Catalunya.
Després de veure el que li ha succeït a AENA, amb la decisió de privatitzar el 49% de l’entitat, els pròxims serem RENFE i ADIF, d’acord amb els plans del Ministre de Foment, José Blanco. Aquesta venda de patrimoni públic, és a dir del patrimoni de tots i totes nosaltres, no solament afectarà a la qualitat i seguretat del servei públic que prestem a ADIF, sinó també a les nostres condicions laborals i al futur dels nostres llocs de treball.
El govern ha decidit rendir-se a les pressions d’això que anomenen “els mercats” i donar-los el que demanen: eliminar els drets socials i laborals, destruir la poca ocupació estable i amb drets que queda, fer-nos treballar mentre ens tinguem en peu, dificultar l’accés a les pensions i privatitzar tot el públic.
No fa falta parlar de les externalizacions que fins ara s’han portat a terme, abans a RENFE, i ara a ADIF en les àrees de Manteniment d’Infraestructura, Estacions, Terminals, Serveis Mèdics i Serveis Tècnics i Administratius amb empreses del Grup INECO, TIFSA, etc…; cada vegada som menys treballadors amb més anys, i se’ns exigeix major productivitat, la realització d’hores extraordinàries a causa de la falta de personal i renuncia als nostres drets.
El que s’acosta és molt pitjor, ara vénen a per la nostra ocupació. El 19 desembre engeguen el Pla de concessions del Ministeri de Foment, que obre la privatització de les infraestructures ferroviàries amb un sistema similar al de les autopistes. TP Ferro té la concessió durant 50 anys per a l’explotació de la línia Figueres-Perpinyà-Le Soler, encarregant-se també del manteniment de la línia, control de circulació i seguretat en la circulació del tràfic ferroviari de viatgers i mercaderies, amb un reglament de circulació particular aprovat pel ministeri de Foment.
Aquesta concessionària, formada al 50% per l’empresa espanyola ACS Dragados i la francesa Eiffage, es converteix en el Segon Administrador d’Infraestructures amb totes les atribucionsque la Llei del Sector Ferroviari li permet.
La Confederació General del Treball, Ecologistas en Acción i Amigos de la Tierra han celebrat aquest dijous 16 de desembre una roda de premsa per a presentar a la ciutadania la Vaga General de Consum convocada per al pròxim 21 de desembre.
Quan queden 5 dies per a la convocatòria de la primera Vaga de Consum en l’Estat espanyol, ja hi ha més de 100 organitzacions de totes les parts de l’Estat donant suport i difonent la convocatòria.
La Vaga de Consum té com objectius d’una banda pressionar a governs i “mercat” perquè modifiquin les seves actuals polítiques antisocials i es deixin d’ajudar a bancs i multinacionals, per a crear polítiques que ajudin als menys afavorits. Per un altre, s’exigeix un canvi de l’actual model econòmic, insolidari, insostenible i gens ecològic.
En la roda de premsa han comparegut Jacinto Ceacero, Secretari General de CGT, Rodrigo Fernández d’Ecologistas en Acción, i Liliane Spendeler, Directora Ambiental d’Amigos de la Tierra.
Jacinto Ceacero ha indicat que “CGT no va convocar solament la Vaga General del 29-S contra les mesures antisocials del Govern, sinó també per a exigir un nou model productiu” i ha afegit que “ara la Vaga de Consum és una continuïtat d’aquella Vaga General”- El Secretari General de CGT ha manifestat que “la Vaga de Consum és contra els poderosos, el capitalisme, no contra les persones treballadores autònomes i el petit comerç”, “el món sindical, les persones treballadores, estan col·laborant amb el món social i el resultat és aquesta confluència en l’acció de la Vaga de Consum” ha afegit Ceacero. Finalment, Jacinto Ceacero ha assenyalat que “la sortida a la crisi econòmica, social i mediambiental no és més creixement, sinó justament decreixent en sectors relacionats amb el consumisme i creixent en sectors socials”.
Rodrigo Fernández, d’Ecologistas en Acción ha indicat que “des de l’ecologisme social el model de consum actual està dissociat de les necessitats humanes”, i que “la Vaga de Consum és una crida a la consciència col·lectiva per a promoure una reflexió crítica d’altra forma de comprar”. “El consum que actualment realitzem és una part fonamental del problema que actualment tenim com ciutadania” ha assenyalat Rodrigo.
La Directora Ambiental d’Amigos de la Tierra, Liliane Spendeler, ha donat diverses dades sobre l’actual model d’explotació de la Terra “entre 1980 i 2005 ha augmentat en un 50% l’extracció dels recursos naturals. Aquest model sobrepassa la biocapacitat del nostre planeta en un 30%, entesa com la capacitat tant de proporcionar recursos com d’absorbir contaminants.” Liliane Spendeler ha assenyalat que “l’extracció de tants recursos naturals té greus conseqüències ambientals i socials, més aguditzades en els països del Sud Global. Aquesta Vaga de Consum simbolitza el nostre rebuig a l’actual model i alhora és una manifestació d’optimisme per un altre món on les persones i el medi ambient constitueixin el centre del sistema en comptes dels mercats i negocis”.
Les tres organitzacions convocants de la roda de premsa han coincidit a assenyalar que “les organitzacions que convoquem la Vaga de Consum volem reivindicar aquest dia per a fer una crítica a les mesures que el Govern ha pres i segueix prenent, i per a reivindicar una revisió dels nostres valors que ens condueixi a prevaler la cooperació davant la competència, la solidaritat davant l’individualisme; adaptar les estructures econòmiques i productives als límits biofísics del planeta i a les necessitats de les persones ; sustentar la producció i el consum essencialment a escala local; i redistribuir amb criteris ecològics i d’equitat l’accés a recursos naturals i la riquesa”.
Notícia extreta del Rojo y Negro digital.
Comitès d’Empresa, Delegats i representants sindicals de les empreses que presten el Servei Públic del Remolc Portuari es pronuncien contra la retallada de les tripulacions mínimes. Adverteixen que l’aplicació de reduccions en les actuals tripulacions mínimes comportaria greus conseqüències sobre la seguretat en aquesta activitat i en conseqüència per al tràfic marítim, els ports i les seves poblacions.
L’Aula Virtual de CGT (http://www.in-formacioncgt.info/aulavirtual/) iniciarà de nou la seva marxa amb un Curs de Formació sobre Eleccions Sindicals, tant en l’àmbit de les empreses privades com per a les administracions públiques.
El curs, amb una durada de vuit setmanes, començarà el dilluns 17 de gener de 2011, i les inscripcions es tancaran la setmana anterior, entre el 10 i el 15 de gener.
La responsabilitat en la imparticin i les tutories d’aquest curs correrà a càrrec del Gabinet Jurídic Confederal. Amb el suport i la coordinació de l’Escola de Formació Confederal.
Aquest primer curs estarà limitat a 80 places, tenint en compte que a la finalització d’aquest primer curs s’obrirà la inscripció per al següent, en un procés continuat de formació que discorrerà en paral·lel als cursos presencials que s’estan programant en els territoris i en els sectors.
Els criteris de selecció seran els següents, en aquest ordre:
1r. que la inscripció o inscripcions la realitzi el sindicat o secció.
2n. que el sindicat o secció es trobi en procés d’eleccions sindicals, o s’hi vagi a trobar pròximament.
3r. que les persones inscrites vagin a tenir o tinguin responsabilitats en el desenvolupament i seguiment dels processos electorals del seu sindicat o secció.
Per a això ha de completar-se la fitxa d’inscripció adjunta i enviar-la a la següent adreça de correu electrònic: cursos@nullin-formacioncgt.info.
Antonio Carretero – Escola de Formació Confederal
FITXA D’INSCRIPCIÓ
INSCRIPCIÓN AULA VIRTUAL
CURSO DE FORMACIÓN SOBRE ELECCIONES SINDICALES
* Nombre / Apellidos / Correo electrónico:
* Sindicato, FL, Sección:
* Teléfono:
* Correos electrónico:
* Proceso electoral / empresa / fechas :
Firma, fecha y sello del Sindicato / Federación Sectorial / Confederación Territorial…
ENVIAR a la atención de:
ESCUELA DE FORMACIÓN CONFEDERAL “ELADIO VILLANUEVA”
Correo-e: cursos@nullin-formacioncgt.info – Fax: 91 445 31 32
És la vuitena vuitena vaga general contra el pla d’ajustament que es realitza en aquest país en resposta a les salvatges mesures llançades pel govern.
Des l’Equip de Govern de la Universitat Autònoma de Barcelona, en connivència amb el discurs generalitzat dels estats europeus, Govern espanyol i Generalitat de Catalunya inclosos, es continua utilitzant la coartada de la “greu crisi econòmica” per abaratir costos l’apartat pressupostari que, des del vocabulari empresarial, s’acostuma a denominar “recursos humans”. El Pla de Xoc ideat per la UAB és part d’aquesta estratègia, i el llenguatge militar de “tancar files” ja apareix en els missatgesde l’Equip de Govern.
Per un nou model social i productiu, en benefici de les persones i no del capital.
Contra les retallades en despesa social: educació, sanitat, pensions i atur
Contra la Reforma Laboral i la Reforma de les Pensions
Pel Repartiment del treball i la riquesa
Què és una Vaga de Consum?
És una forma de protesta que consisteix en no adquirir cap bé el proper dia 21 de desembre amb l’objectiu de cridar l’atenció i mostrar el nostre rebuig cap un sistema productiu que necessitem replantejar-nos, reflexionant sobre els nostres hàbits de relacions i de consum, canviant l’ordre de prioritats sobre cadascuna de les necessitats bàsiques que ens afecten en la vida.
Significa canviar l’ordre de prioritats sobre el que s’ha de seguir produint, en quins sectors seguir creixent i en quins sectors és necessari decréixer; una reflexió sobre el que s’ha de consumir, sobre la qualitat de vida, sobre la sobirania alimentària, sobre la procedència dels productes que mengem, sobre la solidaritat amb els països i persones explotades pel primer món, sobre la necessitat de reciclar, de compartir, de donar-nos suport mútuament, sobre el tipusd’energia renovable que cal potenciar.
La Federació de Transports de la CGT va fer entrega ahir al Ministeri de Treball i Immigració un document en què reclamen que els conductors de transport per carretera es puguin jubilar als 60 anys amb el 100% de la seva prestació de jubilació.
Davant les mesures que anuncia el govern de Zapatero de retardar l’edat de jubilació als 67 anys els treballadors del transport per carretera passen a l’ofensiva per exigir la jubilació als 60 anys.
El 3 de febrer de 2011 seran les eleccions sindicals al món de l’educació.
Un grup de mestres volem donar el nostre suport explícit a la CGT per la seva feina al llarg d’aquests últims anys. T’agrairíem que facis difusió, si et sembla bé. Pots reenviar aquest mail als teus companys d’escola/institut o a amics que treballin a d’altres centres.
USTEC, CCOO i UGT han estat més a prop del tripartit que de nosaltres. Donem suport la CGT perquè aquest és el sindicat que realment ha recolzat l’ESCOLA PÚBLICA. Per tant, creiem que un sindicalisme alternatiu és més que necessari. Per això votarem CGT.
– Què potsfer?
CONCENTRACIÓ PER UN TREBALL DIGNE
NO A LA SUPRESSIÓ DEL SUBSIDI
21 de desembre a les 11 hores, PLAÇA SANT JAUME, BARCELONA
QUINES REIVINDICACIONS DEFENSEM L’ASSEMBLEA DE TREBALLADORS I TREBALLADORES EN ATUR DE BARCELONA?
Treball digne per a tots o prestació per atur fins a la recol.locació efectiva. No a l’exclusió del subsidi de 426 euros de cap col.lectiu d’aturats/es, per la pròrroga d’aquest subsidi.
Reducció dràstica de la jornada laboral sense retalls salarials, prohibició de les hores extresi a preu fet.
Treure els 426 € als desocupats de llarga durada és una bona mesura per a sortir de la crisi. La fórmula és vomitivament senzilla: es tracta de carregar la crisi sobre els més desfavorits dels més desfavorits. És dur fins al final la lògica que es ve aplicant durant tot el procés iniciat amb la crisi de les entitats financeres: donar als rics prenent-nos a tots, de manera especial als que menys tenen, els pitjor situats.
Hem avançat molt des d’allò de que “la guerra era la continuació de la política per altres mitjans”, unit al que “la política era la continuació de l’economia per altres mitjans”, hem avançat en la mesura que avui no existeix separació entre economia, política i guerra.
La retirada dels 426 € és un declaració de guerra en tota regla, per si no havíem entès que el salvament de les entitats financeres pels diners públics, la generació de cinc milions de desocupats, la Reforma Laboral com atac a les condicions de treball, l’assalt a les pensions… eren ja declaracions de guerra. Estem en guerra, ningú ho dubti, i l’enemic som tots nosaltres en quant persones amb drets. Però també som l’atacant, en tant consumidors, estalviadors, votants, ciutadans com déu mana…, en tant subjectes del capitalisme, al que podem posar els qualificatius de global, neoliberal, competitiu…, fins a arribar al que millor li quadra: el capitalisme-guerra.
Mentre som alhora l’enemic i l’atacant, l’economia guerra es tradueix, com ve passant, en guerra de tots contra tots, en lluita per la supervivència en la qual van caient (anem deixant caure) els més febles, i els altres (en persones properes, en els nostres fills, fins a arribar a nosaltres mateixos) ens anem acostant a aquesta zona de debilitat màxima.
L’alternativa seria la reacció social que posés límit a aquesta situació. Però aquesta reacció social no és gens fàcil quan l’economia guerra ens ha succionat individualitzadament, empenyent-nos a la lluita per la supervivència. Menys quan aquesta reacció social no tracta d’encarar i invertir aquesta situació.
En aquesta mesura, les vagues generals que convoquem els sindicats no passen de ser una aparença de mobilització deixant tot tal qual estava. No podia ser d’una altra manera. No pot passar de l’aparent una mobilització que es continua en la passivitat o en una ILP, que no és sinó un pas enrere, per endavant inútil. No pot passar de l’aparent una mobilització contra la Reforma Laboral, passant de puntetes sobre la realitat de cinc milions de desocupats.
Un altre és el tema i unes altres les formes de la mobilització que pugui convertir-se en reacció social. Hauria de posar en el centre dels seus objectius les situacions més greus de la injustícia: els cinc milions de desocupats per als quals caldria fer arribar el dret al treball i/o a una renda bàsica o salari social mínim suficient. Tindria, també, que contribuir a treure’ns a la majoria de treballadors millor establerts de la nostra condició de subjectes del capitalisme.
Una mobilització que vulgui ser reacció social ha de ser exigència de repartiment i incloure predisposició a repartir. Molt ha de canviar l’actual sindicalisme per a emprendre una tasca d’aquest tipus. Hauria de perdre bona part del seu component institucional per a recuperar la de moviment social i hauria d’arrencar des de la decisió ferma, individual i col·lectiva, d’oposició ferma l’actual situació d’economia-guerra i a l’adhesió a ella d’una majoria de treballadors establerts.
La CGT procurem anar en aquesta direcció, sabent que no n’hi ha prou amb oposar-se a alguna de les mesures concretes si no que és necessari enfrontar-nos, d’una banda, a la situació a la que ens han portat, de manera central a les seves conseqüències més sagnants, i, d’altre costat, a l’estat de coses, l’economia-guerra, que ens ve imposant aquesta situació.
Cal reclamar noves mobilitzacions, noves i diferents en els seus continguts i en les seves formes. Que siguin una resposta real a la declaració de guerra que vénen sent totes les mesures per a “treure’ns” de la crisi. Que ens tregui de l’actual lluita individual per la supervivència i avancin en l’exigència de repartiment, incloent en aquesta exigència la nostra predisposició a repartir, no perdent mai de vista l’atur i els seus efectes sobre les persones.
Txema Berro és afiliat a la CGT de Pamplona-Iruña
El pròxim 21 de desembre de 2010 està convocada una vaga de consum contra el capitalisme i perquè paguin la crisi aquells que l’han provocat: banquers, especuladors i multinacionals. És necessari continuar explorant nous camps de lluita i aglutinar iniciatives.
Després del dia sense compres, després de la jornada Stop bancs, ens apropem a la que pot ser la major mobilització social alternativa per les organitzacions que la recolzen i que van en augment cada dia. Es tracta de la VAGA de CONSUM del 21 de desembre de 2010. Ara necessitem la teva ajuda i col·laboració difonent aquesta campanya.
Divendres passat 3 de desembre la Direcció de l’empresa es va reunir amb els portaveus dels quatre sindicats del comitè, per a convocar com dissabte productiu els productes X61-B i X11M. En diverses zones comunes de la fàbrica, (pintura, línia final,…) aquest seria el 11è dissabte realitzat per aquests departaments.
Des de la CGT, entenem, que no s’han d’ampliar els dissabtes pactats en el conveni col·lectiu (10). El nostre conveni indica que si s’esgoten les mesures de flexibilitat en dissabtes, es poden pactar jornades addicionals, amb caràcter de voluntarietat, “previ acord amb el comitè”.
En aquest cas des de la CGT, no estem en disposició d’adoptar noves mesures de flexibilitat. A més, existeixen altres mesures indicades en el nostre conveni col·lectiu, (hora flexible voluntària nocturna) que no són utilitzades per l’empresa i que haurien d’aplicar-se abans d’intentar aconseguir mesures addicionals. El fet de no utilitzar aquestes mesures i a més no defensar-les davant la Direcció global, a més d’utilitzar com s’està fent, a l’excés, les hores extraordinàries, fa que entre altres coses pugin els costos de fabricació i no se’ns adjudiquin nous productes.
El dia 9, van tornar a ser convocats portaveus dels diferents sindicats per a comunicar que es convocava dissabte de treball voluntari per al personal de X-83 el dia 18 de desembre. Com l’anterior convocatòria, dos sindicats que formen majoria en el Comitè d’Empresa van acceptar la proposició de la Direcció.
El proper diumenge 19 de desembre, la CGT del Vallès Oriental conjuntament amb d’altres col·lectius i assemblees de diverses sensibilitats de la nostra comarca, organitzem una manifestació unitària a Granollers, amb el lema “Pel repartiment de la riquesa i el treball, continuem lluitant”
Aquesta manifestació sortirà a les 12h del migdia del 19 de desembre de la Plaça Jaume I de Granollers.
Les retribucions s’incrementen un 1,28% en els convenis del 2010, amb una inflació del 2,6%
Catalunya queda per sota de la mitja espanyola, de l’1,29%
Telefònica anuncia la negociació amb la representació social d’un nou ERO per a la filial que gestiona la telefonia fixa: Telefónica de España SAU.
Amb el descaro i la prepotència que atorguen ser una companyia record en guanys (9.000 milions d’euros de benefici en els primers nou mesos de l’any), Telefónica va posar damunt de la taula de la negociació de la pròrroga de conveni d’una de les seves filials (la que es dedica al negoci de la xarxa fixa, Telefónica de España SAU, que compta amb gairebé 30.000 persones en plantilla) un document que estableix la necessitat de negociar amb la representació social «extincions col·lectives de contractes de treball».
La companyia justifica aquesta mesura pel context econòmic general de crisi i, en concret, en el sector de les telecomunicacions, i acudeix a l’establert en l’actual legislació laboral per a escometre les reorganitzacions del treball que afectin a l’ocupació motivades en causes d’innovacions tecnològiques, econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.
Amb aquest anunci, es confirma el desmantellament final de la plantilla d’una empresa que en el seu moment era participada majoritàriament per l’estat i que reportava enormes beneficis econòmics al conjunt de la societat. Però la connivència dels polítics de torn, va fer que passés a mans privades i els beneficis a les butxaques dels empresaris més voraços, igual que la recent encoberta venda d’AENA i de Loteries i Apostes de l’Estat.
Amb aquests plantejaments, una vegada més, la Direcció de Telefònica torna a apostar pel benefici ràpid mitjançant la destrucció de llocs de treball de qualitat, a pesar que estem travessant una de les pitjors crisis dels últims temps (4 milions de persones aturades i més del 28% de la població tenallada per la crisi) i que el sentit comú, que no l’empresarial, hauria d’encaminar-se al repartiment de la riquesa i al benefici de la societat.
CGT rebutja les mesures de retallada de plantilla de Telefònica i fa una crida a la resta de sindicats per a plantar cara al xantatge de l’empresa darrere de la unitat que ens permeti el manteniment dels nostres drets i la defensa de l’ocupació.
Sindicat Federal CGT Telefónica
