Continuïtat en les mobilitzacions després de la Vaga General del 29-S
CONTINUAR LA MOBILITZACIÓ PER UNA NOVA VAGA GENERAL ……..AGRUPAR ALS QUE VOLEM LLUITAR
1) La vaga del passat 29-S ha estat un fet d’enorme importància: per primera vegada des de l’inici de la crisi econòmica en l’Estat Espanyol hem donat una resposta massiva als atacs antisocials que venim sofrint. La vaga general ha tingut importants repercussions econòmiques, de distorsió de la vida social. Als que donaven per acabada a la classe obrera els toca ara veure als treballadors/es sumant-nos a les mobilitzacions que recorren tota Europa i col·locats en el centre de la situació política. La Vaga ha afeblit al govern agressor. Per això no és casualitat que des de totes les posicions procapitalistes els atacs a la vaga no han cessat, ni abans ni després de la seva realització.
2) Però aquesta vaga també ha posat al descobert una sèrie de debilitats que hem de superar si volem parar l’atac: una mobilització nacional enfront d’una ofensiva internacional; unes direccions sindicals sense voluntat de dur la batalla fins al final per seguir lligades al diàleg social; una greu fragmentació en les condicions de treball dels assalariats/des que ha dificultat la participació unitària en la vaga i, finalment, sectors importants de treballadors/es que han cregut que aquesta no anava a servir per res, en alguns casos repetint arguments reaccionaris i proempresarials.
3) Enfrontem una ofensiva global, davant una veritable guerra social que tracta suprimir els drets socials i laborals, que està impulsada pel capital internacional i la totalitat de governs i institucions europees i internacionals. Per això la passada vaga general ha de ser un pas en el camí d’una mobilització continuada i a escala europea. La continuïtat i la confluència amb les mobilitzacions a França, Grècia, Portugal i Itàlia han de ser objectius immediats. La mobilització a Grècia, primer, i sobretot a França, en l’actualitat, demostra tot el que és possible i necessari fer per a vèncer.
4) Per a avançar per aquest camí és condició indispensable bandejar el model del diàleg social, medi privilegiat al servei de banca i la patronal, que acaba sempre per sacrificar els interessos socials de la majoria de la població en nom del guany capitalista i per generar conformisme en amplis sectors laborals i socials. Per a això considerem que és essencial unir a tots els que volem dur aquesta lluita fins al final: el sindicalisme alternatiu i els sectors combatius dels grans sindicats. Un agrupament així de classe i combatiu, sustentat en un programa de mesures resoltament anticapitalista de repartiment del treball, de reducció de la jornada, d’expropiació de la banca i les grans multinacionals, del no pagament del deute, del subsidi indefinit als desocupats/as de la jubilació als 60 anys… podria impulsar mobilitzacions i condicionar al sindicalisme de col·laboració convertint-se així en un referent per a milers de de treballadors/as. Un agrupament així seria un pol sindical de classe, assembleari i internacionalista que podria arrossegar després de si a col·lectius i moviments socials, així com organitzacions polítiques i donar força a un discurs que expliqués que la crisi és fruit d’un sistema en el qual la producció és social i l’apropiació és privada; que les polítiques antisocials no són polítiques per a sortir de la crisi, sinó que serveixen a l’objectiu de mantenir els guanys empresarials a costa d’augmentar els sofriments i les desigualtatsi de deteriorar el medi ambient.
