El passat 31 d’Octubre va ser acomiadat el treballador de DAMM en la factoria del Prat de Llobregat, Miguel Jiménez i la Direcció de l’empresa el dia 3 de Novembre li comunica al mateix que reconeix l’acomiadament com improcedent. El comitè d’empresa el mateix dia de l’acomiadament es va reunir i va decidir donar suport al treballador fins a aconseguir la seva readmissió.
Perquè no es pot permetre que la Direcció imposi l’acomiadament indiscriminat de qualsevol treballador que no s’adapti al perfil de treballador que ella desitja tenir. I ja sabem com és el model de treballador que els agrada tenir: submís i amatent a tot el que li demani l’empresa.
El company des del primer dia va decidir lluitar per la readmissió i per això ha estat el que ha donat el primer pas i està acampat en la porta de la fàbrica del Prat. Tota la plantilla està amb ell des del primer dia. Ningú accepta aquest abús de poder. Perquè tot el món pensa que avui és Miguel i demà pot ser altre company.
En aquests més de tres mesos ningú menja l’entrepà en el menjador perquè ens anem a la porta a menjar-lo amb el Miguel faci fred o estigui plovent. Cada mes hi ha un calendari de mobilitzacions i totes les setmanes hi ha alguna mobilització, s’han realitzat assemblees, 3 jornades d’aturada d’una hora en tots els torns amb manifestacions al voltant de la fàbrica i dintre d’ella, manifestacions tallant el tràfic davant de les oficines centrals de Rosselló, una manifestació a l’aeroport en la qual vam ser acorralats pels mosos de esquadra impedint-nos anar en manifestació fins a l’aeroport, una manifestació en la inauguració de la fira del Prat en la qual es va parlar amb l’alcalde perquè intervingués en el conflicte, una altra a Barcelona des del monument de la Sagrada Família fins a la seu central a Rosselló, unes quantes barbacoes amb Miguel en la porta de la fàbrica i tots els dies hi ha gent amb Miguel en les portes de la fàbrica.
Aquest acomiadament és una humiliació per a tots els treballadors de la plantilla i en aquesta empresa ja hem sofert unes quantes com per exemple la doble escala salarial i de drets en la qual ens van ficar en l’any 96 i que en els posteriors convenis el tema no s’ha sabut solucionar.
I ja és hora que els sindicats s’adonin que estan per a altres coses, i que hem de demostrar que aquesta plantilla quan se li demana que defensi els seus drets no està disposada a tirar enrere.
Ara tenim l’ocasió de demostrar que també sabem LLUITAR PELS NOSTRE SDRETS. Fins a ara els sindicats hem estat units i tot el món té clar el que ens juguem. PERQUÈ TOTS SOM MIGUEL.
Secció sindical de CGT-DAMM
