Avui, dimarts 16 de setembre, els conductors/es de TMB han mostrat el seu malestar per la reducció del servei de busos i l’acomiadament de 81 conductors/es repartint milers d’octavetes als autobusos de l’empresa.
En una nota enviada a la ANFAC la FESIM-CGT rebutja les pretensions d’utilitzar la situació econòmica actual per a empitjorar les condicions de treball futures per mitjà de la negociació dels Convenis Col·lectius. Igualment la CGT exigeix que les empreses multinacionals siguin qui paguin les conseqüències d’una crisi generada per l’empobriment dels sous dels treballadors en els últims anys. Per a això, proposen mesures de formació, altres formes del repartiment del treball i la disminució dels ritmes de producció.
El passat mes de gener un sector de CCOO, fent ús d’una intransigència que poc té a veure amb el sindicalisme, decideix fer-se amb la responsabilitat en la representació dels treballadors per als temes de PRL. Al principi semblava que la pretensió era apartar a la CGT d’aquesta responsabilitat (paraules dels delegats de CCOO), no per una crítica a la labor de cinc anys del delegat de prevenció anterior, ja que aquesta va ser valorada com positiva, simplement es van argumentar aspectes relacionats amb el “monopoli sindical”.
Després de la reunió celebrada avui 9 de setembre, no hi ha cap tipus de moviment per a evitar aquesta reducció de servei a partir del pròxim dilluns. És més, la Direcció de Transports de Barcelona s’ha negat a facilitar el lliurament de dades que s’estaven reclamant des del passat dia 1 de setembre. Això demostra que l’excusa que posa l’empresa, que parla d’un descens de passatgers no és real, i que el que estan fent és enganyar als treballadors/es i als ciutadans/esde Barcelona.
En els últims mesos, el terme més repetit és el de “crisi”. Tots i totes parlem d’ella, però la pregunta que hem de fer-nos és: “de quina crisi parlem o ens parlen?”. Perquè la classe treballadora duu ja molts anys sofrint la crisi econòmica i laboral.
Des de fa anys s’està desmantellant i privatitzant la xarxa de serveis públics que ens pertanyen a tots i totes, i que hem anat aconseguint després de molt esforç i lluita tant de la societat com de la classe treballadora. La privatització, sota qualsevol de les seves formes, és un atac al nostre dret a disposar d’uns serveis públics universals i de qualitat (municipals, sanitaris, educatius, socials, transport, correus, aigua, habitatge, comunicacions…) que garanteixin unes cotes mínimes de benestar social per a la totalitat de la població.
La CGT de Catalunya ha fet una tirada d’un cartell contra la Directiva europea per ampliar la setmana laboral fins a 65 hores.
El cartell és obra del dibuixant i company del Baix Llobregat Manolito Rastaman.
La CGT s’ha mobilitzat a Flix contra les intencions d’ADIF de deixar sense personal l’estació d’Ascó i sota mínims les de Flix i Riba-roja, a més de tancar el Centre de Comandament de Tarragona
Els actes portats a terme a Flix han estat un tancament de delegats del SFF-CGT a l’estació els dies 5 i 6, una xerrada informativa el vespre del dia 5 al Casal de Flix davant unes 50 persones i una concentració d’usuaris el migdia del dia 6 a l’estació de Flix amb l’assistència d’unes 75 persones, entre elles l’alcalde i diferents regidorsde l’Ajuntament.
En el BOE del passat dia 5 d’Agost, ADIF va publicar la licitació per procediment obert, del contracte de servei i venda de bitllets en diverses grans estacions. Concretament les licitacions són les següents:
Avui, dijous 4 de setembre, uns quaranta treballadors i treballadores d’autobusos de TMB han boicotejat l’acte de presentació de la Direcció de TMB de 47 nous autobusos.
Els treballadors/es han mostrat el seu rebuig a aquest acte, a l’Alcalde de Barcelona i a la Direcció de TMB ja que denuncien que a partir del 15 de setembre es reduirà el servei en 45 línies d’autobusos, prolongant encara més l’espera dels usuaris/es en les parades.
La Confederació General del Treball (CGT) no romandrà callada ni admetrà la realitat de crisi econòmica, crisi de drets laborals i socials amb la qual, una vegada més, se’ns intenta asfixiar als treballadors i treballadores sense que hàgim tingut cap tipus de responsabilitat en la generació d’aquesta crisi.
CGT desenvoluparà des de setembre i els pròxims mesos, per tot l’estat espanyol, les següents campanyes d’acció sindical i social:
Els companys/es de Roca van patir la firma d’un nou Expedient de Regulació d’Ocupació, just abans de les vacances d’estiu. La Secció Sindical i els mitjans de comunicació van informar d’aquest expedient.
En la tramitació del mateix, es va tornar a produir un comportament antisindical per part de l’empresa i els sindicats majoritaris que, excloent de manera vergonyosa la nostra secció sindical de CGT, i la de la COP, van firmar un acord sense participació dels treballadors/esen cap moment.
Convocada una aturada a Seat per la mort per infart d’un treballador
EFE (Barcelona)
Els sindicats UGT, CCOO i CGT han convocat una aturada de 24 hores al centre productiu de Seat a Martorell (Baix Llobregat) per exigir la millora del servei d’emergències de la planta arran de la mort d’un dels treballadors per un infart de miocardi.
Alguns operaris han denunciat que l’home mort –José Luis Rodríguez, de 42 anys, i amb antecedents per problemes d’hipertensió– ha estat estès a terra uns 20 minuts fins que han arribat els serveis d’urgències de l’empresa, que no han pogut fer res per salvar-li la vida.
ADIF DEIXA SENSE PERSONAL L’ESTACIÓ D’ASCÓ, TANCA EL LLOC DE COMANDAMENT DE TARRAGONA I DEIXA SOTA MÍNIMS LES ESTACIONS DE FLIX I RIBA-ROJA
ELS DELEGATS SINDICALS DE CGT A LES EMPRESES DE RENFE I ADIF ES TANCARAN 24h EN EL VESTÍBUL DE L’ESTACIÓ DE FLIX PER A PROTESTAR PER AQUESTA MESURA, EL VESPRE DEL DIA 5 A LES 20h. ES REALITZARÀ UNA XERRADA COL·LOQUI EN EL CASAL ST. JORDI DE FLIX, AIXÍ MATEIX EL DIA 6 DE SETEMBRE A LES 12h. TINDRÀ LLOC UNA CONCENTRACIÓ D’USUARIS I UNA RODA DE PREMSA A LA PRÒPIA ESTACIÓ DE FLIX.
Des de la CGT de Ponent portem molt temps denunciant la improvisació que regna al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. L’acte de nomenaments d’agost és una clara mostra.
L’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF), a través de la seva Direcció executiva de Circulació, ha pres la decisió de reduir llocs de treball en les estacions de Flix, Ascó i Riba-roja d’Ebre, a més del tancament progressiu, fins a fer-lo definitiu al desembre d’aquest any, del Lloc de Comandament de Tarragona.
Aquesta determinació, que ja va fer pública de forma definitiva a la representació dels treballadors el passat dia 17 de Juliol i contra la qual CGT va presentar les corresponents al·legacions i va donar mostra del seu absolut rebuig, tindrà greus conseqüències respecte a la qualitat de la prestació del servei públic ferroviari a l’usuari, a més de tenir efectes sobre la seguretat i regularitat en la circulació.
La CGT ha ajornat la vaga i la concentració que s’havia convocat per al divendres 29 d’Agost entre les 9 i les 11 hores al matí i entre les 15 i les 17 hores en l’empresa mes important de l’aeroport de Barcelona dedicada al Handling, Newco Airport Service.
L’empresa, amb uns 800 treballadors, dóna servei a les companyies Spanair, Lufhtansa, Aerolineas Argentines, Aeroflot, SAS, Finnair, TAP Portugal, Swiss Air, Air lingus, Royal Air Marroc, Tunis Air, LOT, SKY 1, German Wins, Austrian Airlines, etc.
El passat dia 26 de juny, i coincidint amb diverses convocatòries de vaga, es va realitzar una concentració convocada pel comitè d’Empresa de Madrid que finalitza davant la seu de Telefónica i els sindicats UGT-CCOO. De resultes de la mateixa, l’empresa dedueïx una sèrie d’accions que qualifica d’infraccions molt greus i sancionables amb l’acomiadament.
La CGT, ha convocat vaga el divendres 29 d’Agost entre les 9 i les 11 hores al matí i entre les 15 i les 17 hores a l’empresa mes important de l’aeroport de Barcelona dedicada al Handling: Newco Airport Service, amb uns 800 treballadors i que dóna servei a les companyies Spanair, Lufhtansa, Aerolineas Argentines, Aeroflot, SAS, Finnair, TAP Portugal, Swiss Air, Air lingus, Royal Air Marroc, Tunis Air, LOT, SKY 1, German Wins, Austrian Airlines, etc.
La modificació de la Directiva Europea sobre el temps de treball que van aprovar els ministres de Treball de la UE i que ara ha de passar pel parlament europeu per a la seva aprovació definitiva, és un atropellament brutal contra la classe treballadora.
En la matinada del dia 1 d’agost, CGT i el Comitè de Vaga van arribar a un Acord amb l’empresa, facilitant la desconvocatòria de vaga indefinida que estaven portant a terme els MM.II. Caps del Tren AVE. Aquest Acord va ser possible gràcies a la ferma voluntat dels treballadors i a la pressió exercida per CGT a la Direcció de RENFE per a arribar a una sortida negociada al conflicte obert entre RENFE i els MMII Maquinistes Caps de Tren d’AVE.
Fa poques setmanes, l’Hospital de la Vall d’Hebron signava un acord per cedir el servei de bugaderia a una empresa privada. Una mesura que s’afegia a l’adoptada per altres centres de la xarxa sanitària pública catalana, que durant els últims anys, han privatitzat els serveis de neteja, els bancs de sang, les zones d’aparcament o altres àrees de la seva competència. És el cas del Servei d’Anàlisis Clíniques (laboratori) de l’Hospital de Terrassa, que el 27 de setembre de 2007 va ser externalitzat per passar a les mans del Grup Mútua de Terrassa.
Els incentius atorgats a alguns executius del teatre han indignat els treballadors, que diuen que la paciència s’esgota.
La sobrecàrrega de feina ha forçat alguns tècnics d’escenari a jubilar-se amb hèrnies discals o problemes d’esquena.
És molt trist veure una vegada i una altra com els gerents de RENFE, que se suposa estan al servei del ciutadà, es neguen a donar una sortida negociada a aquest conflicte que amenaça amb radicalitzar-se, quan ambdues parts sabem que la solució és ben senzilla: integrar a aquest col·lectiu en el nou document de Classificació Professional que s’està negociant.
L’empresa ICART SA, que es dedica a la fabricació i distribució de productes de cosmètica, el 22 de juliol va acomiadar a 8 treballadors dels 33 que són de plantilla, coaccionant-los perquè signin la indemnització de 45 dies per any, dient-los que si no ho feien se’ls enviaria per fax l’acomiadament amb la indemnització de 20 dies per any, adduint que estan sanejant l’empresa per a la seva posterior venda.
