CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Acció Sindical

El Règim cada vegada més en crisi

ATUR, MERCAT DE TREBALL, PENSIONS, JUBILACIONS i “Pla d’Ocupació i Sindicats”

De les grans mentides…”ara no són brots verds, sinó autèntiques arrels de creixement, gràcies a les nostres polítiques d’austeritat i retallades…-.Rajoy dixit-”, a la realitat vergonyant que ens han situat a la majoria social.

L’atur i el mercat de treball. A l’agost hem tornat a la gran paradoxa: creix l’ocupació en termes interanuals (unes 300.000 persones més donades d’alta o afiliades a la Seguretat Social) i, alhora, l’atur augmenta en 8.070 persones a l’agost i es perden gairebé 100.000 afiliacions al sistema de Seguretat Social.

La gran mentida d’aquests trileros. El que creix són ocupacions (contractacions realitzades) a temps parcial, d’aprenentatge, de formació i temporals de tot tipus, alhora que creixen els contractes dels “falsos autònoms”. El contracte indefinit i a jornada completa solament representa el 6,43% dels 10.621.080 contractes realitzats en els 8 mesos del 2014.

Més de 361.000 persones entre els 16 als 64 anys s’han sortit de la població activa, via immigració o simplement “passen del mercat de treball formal”. I el més preocupant, s’han perdut 54,7 milions d’hores de treball a la setmana, és a dir, l’equivalent a gairebé 1,5 milions de llocs de treball, com a conseqüència que les ocupacions realitzades són a temps parcial i cada vegada de menys hores.

En el mercat de treball, els salaris (rendes salarials) entren en desastre amb la seva devaluació generalitzada, els quals, bé a través de les inaplicaciones dels convenis col·lectius, bé a través que els preus dels nous contractes realitzats (ocupacions), es troben per sota fins i tot del salari mínim interprofessional.

Tots aquests elements del mercat de treball tenen conseqüències molt greus sobre la Seguretat Social i sobre les pensions, tant en la major restricció del dret a l’accés a la jubilació-pensió, com en la quantia de les pensions.

La descapitalització (robatori i espoli de la Caixa Pública) de la Seguretat Social (a pesar de l’increment de les afiliacions) és molt seriosa, i ens col·loca (de no parar aquesta barbàrie) a les portes d’una altra gran contrarreforma, on la majoria social anirem a la “pensió de beneficència”.

Les tarifes planes (100 euros mes), les exempcions als empresaris (fins al 100% en molts supòsits de contractacions), la tarifa plana dels autònoms, de 50 euros, els salaris cada vegada més baixos, amb la consegüent disminució d’ingressos massius a la Caixa Comuna, està duent al Govern, primer a dilapidar el Fons de Reserva, al no fer transferències dels PGE a la Seguretat Social i pagar pagues extres dels pensionistes amb el Fons de Reserva, segon a regalar als Empresaris per dues vies, una les Mútues empresarials i l’altra les reduccions i exempcions, fins a la xifra de gairebé 7.000 milions d’euros, la qual cosa ens col·loca davant una Seguretat Social cada vegada amb “més dèficit i sense solució de continuïtat”, fins a arribar a que la immensa majoria dels pensionistes presents i futurs, com a màxim, percebem la “pensió mínima o de beneficència”.

Per a més “desgràcies”, canviaven el criteri sobre les jubilacions anticipades per als que van ser acomiadats abans del 1 d’abril del 2013, se’ls prohibeix jubilar-se als 61 anys i, pretenen que com poc ho facin als 63 o més… No se sap d’on treuran diners per a viure (menjar, casa, etc.) aquesta població potencialment afectada d’entre 100.000 a 200.000 persones durant almenys 2 anys, i alhora treure diners per a pagar el conveni especial amb la seguretat social almenys 2 anys (uns 24.000 euros per a ser més exactes) però, davant la pressió social, han hagut de fer marxa enrere amb urgència.

El règim al seu i, en el règim, estan els Sindicats institucionals, doncs ara com solució a aquesta “merda de realitat precària, antidemocràtica, injusta…” no se’ls ocorre sinó tornar al “diàleg social amb el Govern per a negociar un Pla d’Ocupació, que…els desocupats i desocupades amb càrregues familiars, almenys tinguin un subsidi de 430 euros que els garanteixi…un tros de pa i calefacció…”. Sona a altres temps del “mateix règim”, sona al que el dictador deia: “…cap espanyol sense pa i foc…”

Per a la CGT, tot el règim està en crisi i molt qüestionat. La majoria social ha fet ruptura amb tot el règim. Ara es tracta de lluitar encara més i millor, per a canviar el model social, productiu i polític: la democràcia o és directa o no és democràcia. La participació o és autogestió o tornarem al mateix.

Madrid a, 3 de setembre de 2014

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

Attached documents

Comunicat “El Règim cada vegada més en cris”

Llegir més »

Curs de Formacio Sindical Bàsica del Sector Social (Fed. Ensenyament CGT Catalunya), del 16 al 22 de setembre a Barcelona

CURS DE FORMACIÓ SINDICAL BÀSICA
Per a afiliades i afiliats del Sector Social de la Federació d’Ensenyament de
la CGT de Catalunya

DATES: Dimarts 16, divendres 19, dissabte 20, i dilluns 22 de setembre.

HORARIS: Sessions de 3 hores i mitja (2 trams d’una hora i mitja, amb mitja hora
de descans al mig). En horari de matí (dies 16, 20 i 22): 10.00h-11.30h i 12.00h-
13.30h. En horari de tarda (dia 19): 17.00h-18.30h. i 19.00h-20.30h.

Llegir més »

Motí en el servei d’urgències de l’Hospital de Viladecans

Hola companys,

Una vintena d’usuaris vam estar dimecres tarda a l’Hospital de Viladecans per exigir que es descolapsara el servei d’urgències, obrint algunes de les 64 llits que romanen tancades a causa de que en servei d’urgències es col · lapse de pacients ingressats, en passadissos i amuntegats en habitacions dissenyadesper a l’ocupació individual.

Llegir més »

La vaga no és història

Mirar d’explicar el que passa en el present a partir de la història pot ser una perfecta estupidesa. Com també ho pot ser buscar en el que van fer els nostres avis i àvies una pauta per actuar avui en dia. Tot i treballar en l’àmbit de l’estudi de la història, jo acostumo a ser dels que prefereixen veure la realitat amb ulls de present, analitzar-la a partir de la nostra experiència i actuar en conseqüència. I així anem creant fronts de conflicte, eines de lluita i nous espais. De vegades amb més èxit, d’altres amb sonors fracassos. Però, en fer-ho, som subjecte i estem ben vius. Ara bé, també és cert que la història pot estimular la nostra anàlisi del present.

Llegir més »

Volem que l’Alfon segueixi en llibertat

Des de la Plataforma per la Llibertat d’Alfon, fem aquesta crida per sol·licitar-vos que us uniu a la campanya que estem realitzant, exigint la seva llibertat.

El proper dia 18 de setembre es celebrarà el judici contra el nostre familiar, veí, amic i company Alfon, demanant-li 5 anys i mig de presó.

Alfon és un jove de 22 anys, veí del barri obrer de Vallecas situat a Madrid. Va ser detingut en sortir de casa quan es dirigia al piquet unitari del seu barri, per la vaga general europea del 14 de novembre 2012. Per a reivindicar no més atur, no a la reforma laboral, no a les retallades socials, no a la privatització de la sanitat, l’ensenyament, etc.

Llegir més »

Aliança pel capìtalisme sanitari a Tarragona

Nota de premsa del Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública, en relació a la presentació pública i tardana dels Plans funcionals de Sanitat de Tarragona

El Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona, vol denunciar que amb l’anunci que va fer el Delegat de la Generalitat a Tarragona, Joaquim Nin, constata els fets que ja fa temps que denuncien i que responen al clar objectiu de la privatització de la Sanitat, a través de concessions, hòldings publico-privats i retallades de serveis en benefici del sistema concertat.

Llegir més »

La CGT de Catalunya denunciem els canvis interpretatius de l’INSS respecte a la jubilació anticipada i al Conveni Especial

La CGT de Catalunya denunciem els canvis interpretatius de l’INSS respecte a la jubilació anticipada i al Conveni Especial

Des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya denunciem que un simple canvi interpretatiu de l’INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social) endarrerirà l’accés a la jubilació de milers de treballadors i treballadores, reduint les seves prestacionsde forma il•legal i arbitrària.

Llegir més »

Treballadors/es de Valoriza (Neteja Viària i Platges de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú), en lluita per un conveni digne

Neteja Viària i Platges de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú , en lluita per un conveni digne

Després de sis mesos de negociació per intentar arribar a acords per a la signatura d’un nou conveni digne per als treballadors, ens hem trobat amb la pitjor versió de la mala fe en negociar les pretensions de l’empresa són de més retallades.

Llegir més »

Agroxarxa: Tramitació accidentada d’un ERTO a la carta

AGROXARXA: TRAMITACIÓ ACCIDENTADA D’UN ERTO A LA CARTA

Tal i com havia anticipat la Secció Sindical CGT-Agroxarxa des del passat mes d’abril, confirmat per les consultes jurídiques, tècniques i sindicals realitzades davant diferents instàncies, l’actuació dels delegats d’UGT del Comitè Provincial de Lleida, des de la constitució de la Comissió Negociadora de l’ERTO d’Agroxarxa, durant el seu funcionament, i, posteriorment signant, impedeix la impugnació de l’ERTO per part del Comitè Provincial de Lleida, tot i estar-hi en contra la majoria dels treballadors d’aquesta demarcació, que supera el 45% dels treballadors i dels centres de treball d’Agroxarxa arreu de Catalunya.

I és que l’expedient d’ERTO iniciat el 23-6-2014 i que finalitza el 31-12-2014 té nombrosos punts dubtosos: la constitució i representativitat de la Comissió negociadora, la justificació i adequació de la mesura, les vacances, la variabilitat dels calendaris entre diferents treballadors, els % de reducció a les mares amb reducció de jornada, els % de reducció erronis dels certificats d’empresa, els traspassos de càrregues de feina de treballadors afectats per ERTO etc. A això li hem de sumar que els errors en la comunicació dels certificats d’empresa tramesos pel Departament de RR.HH. han fet que la Direcció Provincial del SEPE decidís trametre l’expedient a Inspecció de treball, avisant a les seves delegacions comarcals per tal d’unificar criteris en la seva aplicació, retardant les resolucions i alguns pagaments de prestacionsd’atur.

Llegir més »

Eloi, continuarà assessorant i defensant als treballadors i treballadores d’Atento

Eloi, continuarà assessorant i defensant als treballadors i treballadores d’Atento

Com ja coneixeu la majoria, el nostre company i representant sindical Eloi ha estat acomiadat el passat 11 d’agost, afectat per l’ERO signat per l’empresa, CCOO i UGT.

Així mateix, molts sabeu també que dimarts passat, l’empresa va comunicar a Eloi que tot i ser membre del Comitè d’Empresa, no podia accedir al centre de treball ni als locals sindicals, provocant el seu desallotjament amb la intervenció dels Mossos d’Esquadra. Aquests fets, constitutius d’una vulneració de la llibertat sindical i dels drets del nostre company, van ser denunciats el mateix dimarts. Ahir, demanem la intervenció de guàrdia de la Inspecció de treball i un cop a Glòries, vam rebre la sorpresa: tot i que l’empresa va reforçar la seguretat al centre, li va comunicar, per mitjà d’un vigilant de seguretat, que li permetia accedir al local sindical. Us informem doncs que Eloi estarà al local sindical de la 4 plantes cada dia des de les 08.00 hores per defensar-i assessorar-com finsara.

Llegir més »

Les grans empreses espanyoles només paguen en impostos el 5,3% dels seus beneficis

Les grans empreses espanyoles només paguen en impostos el 5,3% dels seus beneficis

Els grans grups empresarials segueixen tributant a uns tipus molt baixos. El 2012, l’any que més pujades fiscals ha patit l’impost de societats, els grups consolidats, entre els quals es troben totes les empreses de l’Ibex 35, van tributar al 5,3% pels seus beneficis, Segonsfigura en l’Informe Anual de Recaptació de l’Agència Tributària (AEAT).

Llegir més »

La Generalitat de Catalunya suprimeix 80 trens diaris a Rodalies

LA GENERALITAT DE CATALUNYA SUPRIMEIX VUITANTA TRENS DIARIS A RODALIES

L’ESCASSETAT DE MAQUINISTES IMPEDEIX GARANTIR EL SERVEI FERROVIARI.

Des del passat 4 d’agost i fins al 5 de setembre, la Generalitat de Catalunya ha decidit suprimir al voltant de 80 circulacions diàries de Rodalies, concretament en les línies R2 Nord, R3 i R4. Aquesta decisió la intenten justificar amb el descens de viatgers en el període estival. En realitat la Generalitat i el Grup Renfe intenten amagar el problema real: falta de maquinistes per realitzar el servei.

No estem davant d’una situació nova ja que l’escassetat de maquinistes es coneix des de principis d’any. Renfe, que pràcticament ha esgotat els recursos que flexibilitat que li dóna el conveni col·lectiu, en lloc de planificar bé el servei i contractar nou personal per tenir-format a temps i evitar aquestes situacions, ha amagat el cap fent la “política de l’estruç”, seguint les instruccions del Ministeri que dirigeix ​​Ana Pastor i el govern del Partit Popular.

Hem de recordar que actualment hi ha moltes persones a l’atur que disposen d’una llicència de conducció de trens.

Tot aquesta situació ve donada per una pèssima política empresarial, encaminada a la liberalització i privatització del servei ferroviari, sempre negociada i avalada pels sindicats afins al règim (Semaf, UGT i CCOO) que recentment han signat signant Acomiadaments Col·lectius en el ferrocarril sense garantir taxes de reposició.

L’escassetat de personal ferroviari afecta a Adif i Renfe a tots els serveis, i en alguns casos veritablement escandalosa (personal de Manteniment d’Infraestructura, de Tallers, d’Estacions, de Maniobres, …) afectant directament al bon funcionament del ferrocarril, cosa que pateix gairebé diàriament la ciutadania, que a més és qui paga.

Mentre això succeeix, el govern de Mariano Rajoy continua fent retallades per una banda i segueix invertint milions i més milions en alta velocitat sense rendibilitat social per un altre, garantint així suculents contractes als empresaris de les grans constructores.

CGT ja es va mobilitzar els passats 31 de juliol i 1 d’agost contra el deteriorament les empreses públiques i del servei que presten a la societat i reivindicant la reunificació de Renfe i Adif, la reposició urgent de la plantilla i que s’aturi la privatització parcial o total els serveis. Si no hi ha canvis, al setembre continuarà la retallada de circulacions per manca de personal i la conflictivitat laboral.

SFF-CGT

Barcelona, 12 agost 2014

Més informació:

JUAN CARLOS DE LA PINTA. CGT-RENFE-ADIF. Tel. 687 49 38 51

TWITTER CGT SFF

WEB CGT SFF

Llegir més »

La precarietat a l’agenda (i no només de l’estiu)

La precarietat a l’agenda (i no només de l’estiu)

Jo mai a la vida he sigut gaire susceptible de patir un ERO. I no perquè no sigui un treballador. De fet porto treballant des de l’any 1991, excepte durant 11 mesos i mig en què vaig estar aturat. Ni tampoc perquè hi hagi una legislació que dificulti els acomiadaments col·lectius. Tots sabem que els darrers governs han anat introduint mesures legals que faciliten els acomiadaments a les empreses: escurçant-ne la tramitació, incrementant les causes que permeten fer-ne, abaratint-los, etc.

Cap d’aquests motius ho explica. Al contrari, si mai he sigut seriosament una potencial víctima d’un ERO és perquè al llarg de la meva vida he treballat amb contractes de durada limitada, o amb beques, o sense cap mena de contracte o, com ara, en situació interina. I el meu cas no és únic, en absolut. Sóc un més dels milions de persones que al nostre país tenim una feina tant precària que no cal ni que ens facin un ERO per a poder-nosfer fora de la feina.

Llegir més »

Prou d’assetjament i repressió a Insa

El nostre company Raül va ser acomiadat per defensar els seus drets el passat 8 de juliol al Cenit de Insa a Ourense.

Fart de l’actitud despòtica de la direcció del Cenit i l’assetjament del seu responsable directe Raül va decidir organitzar-se amb els seus companys i crear secció sindical de CGT. Quan l’empresa en va tenir coneixement, el va acomiadar deixant-lo al carrer amb la seva dona a l’atur i quatre fills que mantenir. L’empresa al·lega fi de l’obra però no és més que una excusa ja que l’endemà d’acomiadar Raül altra persona estava ocupant el seu lloc.

Llegir més »

CGT denúncia que Correos acumula més d’un milió d’objectes postals i deixa sense repartir cada dia un terç de la província de Barcelona

CORREOS ACUMULA MÉS DE 1.040.000 D’ENVIAMENTS A BARCELONA I DEIXA SENSE REPARTIR DIÀRIAMENT A UN TERÇ DE LA PROVÍNCIA

Des de CGT Correos Barcelona informem que augmenta l’acumulació d’objectes postals a Correos i en més d’un terç de zones de repartiment no es distribueix la correspondència diàriament.

En l’actualitat ja hi ha acumulats 1.040.000 enviaments en el CTA (centre de tractament automatitzat) de Sant Cugat del Vallés, aquesta acumulació no és fortuïta, és estructural, durant tot l’any hi ha puntes d’acumulació però en el període estival augmenta per la no contractació del personal necessari, no s’estan cobrint les baixes, les jubilacions ni les vacances. A més els pocs contractes que estan fent són precaris (mitja jornada cobrant menys de la meitat del sou), sent el responsable d’aquesta situació la Direcció de Correos.

Des dels diversos centres de repartiment també hem estat informats que no es cobreixen totes les places, de fet, de mitjana a un terç de zones de repartiment de la província de Barcelona no s’està repartint diàriament, per exemple en la ciutat de Barcelona, El Prat, Igualada, Vilanova i la Geltru, etc.

L’obligació de Correos per la llei 43/2010 del servei postal universal en el seu article 24 estableix que “els lliuraments es practicaran, almenys, tots els dies laborables de dilluns a divendres”. Així que Correos està vulnerant el dret dels ciutadans de rebre el correu amb qualitat.

Tot això succeeix en un moment en que Correos, una empresa pública, ha declarat beneficis per més de 65 milions d’euros, mentre està destruint ocupació, 15.000 treballadors menys en els últims 5 anys; amb una contractació pràcticament nul·la i precària quan n’hi ha i fent que els seus treballadors duguin unes càrregues de treball difícilment sostenibles.

Alberto Calvo, CGT-Correos, 679 014 604

Carlos Navarro, CGT-Premsa Barcelona, 649 839 490

12 d’agost de 2014

CORREOS ACUMULA MÁS DE 1.000.000 DE ENVÍOS EN BARCELONA Y DEJA SIN REPARTIR A DIARIO A UN TERCIO DE LA PROVINCIA from CGT Catalunya

Llegir més »

CGT Atento Lleida davant la vulneració de garanties sindicals i facilitar CCOO i UGT a l’empresa l’aprovació de l’ERO

Després d’un mes a la taula negociadora de l’ERO d’Atento, CCOO i UGT faciliten a l’empresa la fórmula per acceptar-ho, sense veure’s ells obligats a signar el SÍ a l’ERO.

En el dia 6 d’agost es va realitzar un referèndum vinculant per als 672 treballadors afectats, en el qual el 40% de les persones cridades a votar estaven interessades en deixar l’empresa voluntàriament, per tant el resultat ja es podia suposar per endavant.

Les irregularitats en el procés vénen marcades per la falta d’accés a la presidenta i secretari del Comitè d’Empresa, la presència de personal de seguretat privada en l’accés a la sala demanant identificació acreditativa als treballadors, el fet que no hi va haver cap treballador del cens de votants i afectats per l’ERO formant part de la mesa de votació per oferir garanties de transparència, que l’urna destinada a recollir les paperetes era completament opaca i sense garanties d’estar segellada i sobretot, que les persones cridades a votar, que ja havien estat reunides per CCOO i UGT prèviament per aplanar el terreny, van haver de realitzar el procés de vot sense intimitat, en una sala a la vista dels components de la taula, podent així sentir pressionats o coaccionats.

Atès que els representants de CGT a Atento Lleida se’ls va denegar l’entrada a la sala durant el procés, tot i demanar per activa i per passiva la presència d’almenys un dels delegats com a observador. Finalment, i amb molt desgrat per la nostra part, els delegats de CGT vam haver de recórrer als Mossos d’Esquadra perquè ens facilitessin l’entrada i comprovar en quines condicions es desenvolupava el procés.

Malauradament entrem a falta de 5 minuts per al tancament definitiu del procés de votació. Sense poder garantir la transparència ni la llibertat de vot.

Els suposats representants dels treballadors d’UGT i CCOO ens tornen a vendre fent de les seves. Després d’un període de negociació marcat per la negació de les causes objectives de producció per tots els sindicats representats a Atento, UGT, CCOO i FASGA es desmarcaven realitzant l’última proposta a l’empresa en la qual dels treballadors afectats per l’ERO 4500 no tenien ni veu ni vot, només votarien els 672 acomiadats amb unes condicions que garantissin el SI a l’ERO, oblidant les modificacions substancials de sou i feina al setembre així com distribucions irregulars de la jornada dels que ensquedem.

Llegir més »

Per què estan qüestionats els sindicats

Les propostes del “sindicalisme del règim”, a partir de 1978/1980 (Constitució i Estatut dels Treballadors), sempre han anat en una doble adreça: d’una banda la protecció dels col·lectius amb ocupació estable, on les polítiques de concertació social, concretades en una política de rendes, oferien la possibilitat de creació d’ocupació i, per descomptat, el blindatge relatiu del “seu no acomiadament” de qui tenien ocupació estable i fixa, a canvi d’una moderació salarial.

Per una altra, per a qui tenia ocupacions precàries i/o simplement estaven en situació d’atur, aquests sindicats negociaven, bé prestacions d’atur, bé cursos de formació, bé mesures incentivadores de l’ocupació de certs col·lectius amb dificultats (joves, majors de 45 anys, dones, etc…).

Per als nuclis estables, el sindicat era garantia de l’ocupació i de la seva qualitat, encara que això no fa desaparèixer la crítica cap a ells, la qual augmenta en la mateixa mesura que ho fa la deterioració de les seves condicions de treball i de vida.

Per al nucli perifèric, el rebuig del sindicat és dominant, doncs aquest perd tota la seva aparent funcionalitat (protegir els seus interessos), ja que aquests, com persones precàries o desocupades, no els importen gens al sindicalisme institucional…

L’individualisme penetra en totes les relacions i desplaça l’acció col·lectiva (funció principal del sindicat), al camp de l’imaginari col·lectiu en “vagues generals”, “manifestacions generals”, no sent possible l’acció cooperativa i solidària, tant en els centres de treball com en la solidaritat dels sectors. La consciència que s’instaura és contrària a l’enfrontament col·lectiu i s’instal·la l’individual entre el treballador/a i l’empresari i, a més, aquest conflicte es torna impotent davant el disciplinament que tenen les normes jurídiques (desregulació de les relacions laborals) i l’increment de l’espai d’intervenció arbitrària de l’empresari.

Aquests sindicats, davant els canvis en el món del treball, o bé han estat cooperadors necessaris (acceptació de normes desreguladores i liberalitzadores de l’organització del treball: ETT, dobles escales salarials, contractes i subcontractes, sectors fora de l’estatut protector del treball, etc.), o bé no han plantat cara, a través de l’enfrontament, davant aquests canvis legislatius i productius que possibiliten, cada vegada en major mesura, el control exclusiu per part de l’empresariat del procés de treball.

La pèrdua de força d’aquest sindicalisme, com factor que contraresta l’arbitrarietat, ha col·locat l’acció sindical en un espai on la possibilitat de resposta esdevé irrellevant. L’empresariat es mou en “el regne de la impunitat” i identifica als Sindicats com “agents socials funcionals” per als seus interessos.

El treball com un espai primordial del conflicte

El moment de la mobilització evidencia el conflicte que suposa el qüestionament de les relacions de poder que hi ha darrere de les relacions laborals. La mobilització és la ruptura amb la normalitat d’opressió i explotació, amb la legitimació del “fet quotidià” d’una relació desigual i injusta, alhora que interromp la sensació “d’impunitat” de l’empresari que, diàriament, en les relacions laborals, la persona assalariada percep i sent de manera humiliant en les seves condicions de treball i de vida.

La mobilització qüestiona l’estricta racionalitat del mercat, que és solament econòmica, la qual no deixa espai per a un pensament lliure d’ordenar les relacions laborals i socials, sota altres paràmetres i valors, on els drets (tots els drets) li pertanyen a les persones (a totes les persones) i han de ser garantits per a tots i totes, basant-se en relacions cooperatives, solidàries i no competitives. És a dir, tot el contrari a l’individualisme, que té en “la competitivitat” l’ànima de les relacions econòmiques, laborals i socials.

Del resultat de la mobilització, depèn que es formi una consciència transformadora, és a dir, apareix la possibilitat que les coses poden ser diferents, sempre que intervingui una “victòria” o un canvi en les regles de joc.

L’estratègia en l’Acció Sindical cap al camí de l’autogestió: L’acció sindical intrínsecament enllaçada a l’acció social: la recerca de la igualtat en les relacions laborals (repartiment de la riquesa), alhora que el necessari repartiment del treball (jubilacions, contractacions), són passos necessaris, no solament possibles, en el camí cap a l’autogestió de la producció, de la distribució i el consum.

La posició objectiva del “subjecte sindicat” en el nostre sistema de relacions laborals i, més específicament, en el paper que la carta Magna atorga a la Negociació Col·lectiva i, en conseqüència, als seus representants –sindicats-, considera un dret fonamental la mateixa, igual que la llibertat sindical, després és reconegut com un paper essencial i fonamental.

Assistim al qüestionament del paper de la negociació col·lectiva i de la legitimació dels subjectes intervinents. Qüestionament que obeeix a diferents factors. Uns, endògens: perversió dels objectius i fins sobre la base de posar parxes i crear esquemes de col·laboració, i, uns altres, exògens: la concertació social i les polítiques de consens que fan desaparèixer en la pràctica el conflicte, comportant-se els sindicats del règim com agents socials, funcionals a l’economia o, el que és el mateix, al benefici empresarial, construint una determinada cultura, cada vegada més allunyada d’una ètica de justícia social i sense posar en qüestió el sistema capitalista.

La negociació col·lectiva ha mutat el seu paper destacat lligada a l’acció sindical, és a dir al conflicte, fins a convertir el seu paper en “un ampli favor legislatiu” on el poder econòmic (i el polític) entenen que el conveni col·lectiu, en un sentit ampli, és “un instrument de governabilitat…preferible al legislatiu” (O.Romagnoli 2008).

Des de la desregulació laboral de la dècada dels 90 (abandó legislatiu dels drets necessaris), l’empresariat entén que l’autonomia “de les parts”, els permet introduir majors quotes de flexibilització de les condicions de treball i, per tant, de l’organització del treball, adaptant la mà d’obra als seus interessos.

Aquesta retirada –estratègica- de la norma legal (drets mínims, dret necessari, en salari, temps de treball, complements salarials, qualificacions, etc.), instaura el conveni com “instrument de governabilitat”, i, els sindicats del règim es transformen en disciplinadors de la mà d’obra, permetent l’actual estat de coses: la precarització integral de les condicions de treball i la dictadura de l’empresari, sent la seva cara contrària, la pèrdua de poder obrer.

La desaparició del dret del treball i la gairebé desaparició de la Negociació Col·lectiva, és el símptoma de la plena constitució de les relacions laborals en termes de mercat i, en el mercat, solament intervenen els individus aïllats que determinen les condicions de la seva relació.

En aquesta fase ens trobem, i és aquí on tenim que reclamar que és possible el repartiment del treball i que és possible el repartiment de la riquesa que generem els treballadors i treballadores, sent la Negociació Col·lectiva un marc adequat, a condició d’una autèntica i real transformació del model de sindicalisme imperant.

El sindicalisme, així almenys ho entén la CGT, ha de ser un contrapoder real, per a acabar d’una vegada amb el capitalisme, ha de ser una eina per a les persones, per a la construcció d’un altre model de relacions de producció, d’altre model de societat, on la cooperació, la solidaritat i el suport mutu entre les persones, a la recerca del “bé comú” per a tots i totes i per al planeta, sigui l’única norma de comportament.

* Article d’opinió de Pepe Aranda, Secretari d’Acció Sindical del Comitè Confederal de la CGT, publicat a Espacio Público

http://www.espacio-publico.com/los-sindicatos-en-tiempos-neoliberales#comment-1506

Llegir més »

Atento, CCOO i UGT, un exemple de falta de respecte al dret a decidir, en la votació per l’aprovació de l’ERO

REFERENDUM PARANY

El matí del 7 d’agost l’empresa ha tret un comunicat informant, que tal com sabíem, el període de consultes ha finalitzat AMB ACORD, pel que els sindicats UGT, CCOO i FASGA han validat les causes d’aquest ERO, els criteris d’afectació i, en general, tot el procediment d’acomiadament col·lectiu. A partir de matí, la Direcció d’Atento, amb l’aquiescència d’UGT i CCOO, pot començar a lliurar les cartes d’acomiadament als/les treballadors/es afectats/des. De com i quan ho facin no tenim cap informació, atès que a aquesta part se li està ocultant la mateixa. Sí sabem que l’acord permet acomiadar a 672 treballadors/es, entre forçosos/es i voluntaris/es.

Sobre la pantomima de referèndum d’ahir 6 d’agost solament indicar que des de CGT entenem que ha violat totes les garanties legals possibles. Com a dada significativa, informar que l’únic lloc on va estar present tot el comitè d’empresa, a La Corunya, va guanyar el NO al ERO amb un 55,5% dels vots. Encara que sobre aquest frau poc que dir, ja es pronunciaran els tribunals.

Va succeir el que l’empresa volia que passé. Estem intuint que entre els/les acomiadats/des hi haurà moltes situacions de discriminació. Si creus que has pogut ser acomiadament/a a dit, posa’t en contacte amb nosaltres perquè t’informem de quines mesures pots prendre a partir d’ara.

La CGT ha estat aquest matí en la inspecció de treball denunciant totes les irregularitats que s’han detectat en aquest període de consultes, i hem decidit demandar col·lectivament el procés per a sol·licitar la nul·litat d’aquest ERO i de tots els acomiadaments. Ara es tanca una primera etapa d’aquesta estafa d’ERO.

Des de CGT creiem que la lluita ha de continuar. Legalment amb la demanda col·lectiva i les demandes individuals. Per a CGT la lluita és l’únic camí. Els/les treballadors/es acomiadats/des poden autorganitzar-se i lluitar constantment contra aquests acomiadaments. No podem posar la nostra confiança només en els jutges, que no viuen aliens a les pressions del establishment que té el poder en aquest país. La lluita i la mobilització dels/les treballadors/es són el contrapès imprescindible que ha d’oposar la classe treballadora. Dita d’altra manera, la lluita no ha acabat ara, solament acaba de començar.

ELS ERO NO SE SIGNEN, ELS ERO ES COMBATEN

Secció Sindical CGT Atento

http://www.cgt-telemarketing.es/docattach/520/ComunicadoERE_ATENTO_13.pdf

ATENTO TELERVICIOS, CCOO I UGT, UN EXEMPLE DE FALTA DE RESPECTE DEL DRET A DECIDIR.

S’IMPEDEIX EL CONTROL DEL PROCÉS DE VOTACIÓ ALS SINDICATS CGT, USO I STC A PESAR DE SER MAJORIA EN MOLTS CENTRES DE TREBALL.

Els 9.000 treballadors d’Atento no han pogut decidir lliurement si donaven o no la seva aprovació a l’ERO signat per l’empresa, CCOO i UGT. Han obligat a decidir només a una part de la plantilla, les que estaven afectades pel ERO amb noms i cognoms publicitats prèviament, i la pregunta que se’ls ha plantejat és un empassa-te-la: o acceptes l’acord o se’t acomiada amb el que marca la legislació vigent i la reforma laboral; sense cap alternativa de lluita per a mantenir l’ocupació. Tampoc han pogut votar els 3.690 treballadors de les dues campanyes afectades per l’ERO, solament els que van a ser acomiadats.

S’ha furtat el dret a decidir en llibertat. En el moment que la pregunta es planteja amb els noms i cognoms dels acomiadats sobre la taula, s’usurpa el dret de lliure decisió sense pressions, a la plantilla se l’ha sotmès a un estrès desmesurat davant la pèrdua dels llocs de treball sense sentit. És incomprensible que hi hagi acomiadaments quan estan augmentant les càrregues de treball en l’actualitat i recuperant treball que es realitzava a Sudamèrica realitzant-se noves contractacions.

Tampoc s’ha permès la presència en la sala de votació dels sindicats que han mostrat el seu rebuig a l’ERO, s’ha posat dificultats als delegats del Comitè d’Empresa dels sindicats CGT, USO i STC per a transmetre a la plantilla els arguments contraris a l’ERO, no obstant això s’han facilitat l’entrada en centres de treball a persones externes a l’empresa pertanyents als aparells sindicals de CCOO i UGT, quan a Atento, s’ha hagut de denunciar en reiterades ocasions per vetar l’accés als diferents centres de treball dels representants sindicals de la CGT, sent condemnada Atento a una multa de 6000 euros per vulneració de la llibertat sindical.

En resum s’ha format un tàndem entre l’empresa, CCOO i UGT per a aconseguir un resultat, en un nyap de referèndum que ha emmalaltit de les mínimes garanties perquè el mateix hagués estat l’expressió lliure de tots els treballadors.

La CGT hem presentat i presentarem les denúncies corresponents tant a Inspecció de Treball com en els jutjats socials i demostrarem totes les irregularitats que s’han realitzat vulnerant tant el dret a decidir com la llibertat d’exercir aquest dret sense pressions.

És totalment incomprensible el canvi de postura de CCOO i UGT, coincident amb la mantinguda per la resta de sindicats des del primer dia de l’ERO, fent públic que les causes al·legades per l’empresa eren inexistents. Ni hi havia ni hi ha, cap causa productiva, organitzativa o econòmica.

CGT intentem entendre un canvi de posició tan brusc d’aquests dos “sindicats”, arribem a pensar, que les dues maquinàries sindicals (CCOO i UGT) tenen tantes necessitats d’alliberats després de les retallades que han sofert en les subvencions de formació, que estan buscant de les empreses la constitució de comissions “de seguiment” en la qual se’ls atorga afiliats dedicats a “vigilar que es compleixi l’acord” però que veritablement emmascara la concessió d’alliberats sindicals. No tenim proves d’això però no trobem moltes justificacions a un canvi dels arguments, quan casualment en l’acord se’ls concedeix sis llocs per a la comissió de seguiment.

ELS LLOCS DE TREBALL NO ES VENEN, ELS LLOC DE TREBALL ES DEFENSEN!!!

6 d’agost de 2014.

EL COMITÈ D’EMPRESA DE GLÒRIES-BARCELONA A ATENTO TELESERVICIOS, PER MAJORIA DELS SEUS MEMBRES, VOTA EN CONTRA DE L’ERO I DE L’ACORD DE CCOO, UGT I L’EMPRESA.

El Comitè d’Empresa d’Atento a Barcelona-Glòries reunit avui dimecres 5 d’Agost del 2014 ha mostrat el seu rebuig a l’acord al que van arribar l’empresa, CCOO i UGT.

Rebutgen l’ERO, argumentant que fins al 2021 hi ha un contracte marc que garanteix ingressos, que estan recuperant serveis realitzats a Llatinoamèrica, així com que se segueixen realitzant contractacions i formació. També consideren que la selecció dels afectats ha estat malintencionada, ni tan sols complint els criteris que havien signat.

El Comitè d’Empresa critica a CCOO i UGT per no haver realitzat assemblees entre els treballadors durant aquest procés, no obstant això, sí que han signat 672 acomiadaments traslladant la responsabilitat als treballadors que permetin votar, probablement incloent entre els votants als que marxen voluntàriament i després de fer públic els noms dels acomiadats forçosos.

En cap moment la pregunta serà si s’està d’acord o no amb l’ERO, el que ja van manifestar els treballadors mitjançant recollida de signatures sent el resultat de no a l’ERO, es denuncia la falta d’informació als representants sindicals contraris al ERO i també sobre el referèndum. Es critica la falta de tacte a l’hora de comunicar l’acomiadament i l’absència de CCOO i UGT que han avalat els mateixos amb la seva signatura però que han estat desapareguts en aquest moment tan delicat. S’ha inclòs en la llista d’acomiadats forçosos a un delegat sindical que s’ha caracteritzat per la seva lluita contra L’ERO.

Per a la CGT l’actitud de l’empresa Atento és tot el contrari del que passa en una empresa amb problemes econòmics reals i no forçats amb enginyeria econòmico-legalista que des de gabinets d’advocats-economistes tan acostumats ens tenen, aquí ni tan sols s’han acurat ja que van presentar comptes amb beneficis i no es donen ni causes productives, ni econòmiques, ni organitzatives, solament l’avarícia d’uns pocs per seguir incrementant els seus comptes de resultats.

La CGT considerem el canvi de posició de CCOO i UGT com una nova traïció a la classe treballadora. Fins al dia 30 de Juliol mantenien una oposició ferma al ERO publicitada en les seves webs i notes de premsa, i el 31 de juliol signen que l’ERO té causes econòmiques, productives i organitzatives, acceptant l’acomiadament de 672 companys/es, 403 forçosos/es i 269 voluntaris/es, un 17% de treballadors entre les campanyes afectades, pretenent la seva aprovació a través d’un referèndum en el qual només podran participar els acomiadats triats per l’empresa, amb l’amenaça que si no s’aprova s’aplicarà la legislació vigent.

En aquest referèndum, ja amb els noms dels acomiadats publicitats, que es realitzarà el dimecres 6 d’agost, no es permet votar als 9.000 treballadors d’Atento, ni tan sols a tots els treballadors de les dues campanyes afectades, els d’Empreses amb 957 treballadors i els de gran públic amb 2.733 treballadors, amb un total de 3. 690 entre els dos serveis en tota Espanya i que haurien de tenir dret a expressar la seva opinió sobre l’acord, a més l’empresa ha rebutjat sol·licituds voluntàries de desvinculació de treballadors d’altres campanyes de l’empresa no afectades per l’ERO, que en el cas del centre de Glòries suposaria que no hagués de realitzar-se cap acomiadament forçós.

Aquest referèndum és un frau, ja que en lloc de preguntar a tots els treballadors si estan o no conformes amb el preacord al que han arribat o si prefereixen seguir mobilitzant-se, només podran decidir si s’està d’acord amb el signat o s’aplica la legislació vigent. 672 treballadors veient-se obligats acceptar les condicions. Cal tenir en compte que 269 treballadors seran voluntaris escollits per l’empresa (el 40%) ja que la mateixa es reserva vetar als voluntaris que consideri.

El resultat està més que clar, els acomiadats forçosos seran arrossegats a la pèrdua del lloc de treball, si voten els acomiadats voluntaris. S’han donat a conèixer, avui 5 d’agost, el nom i cognoms dels afectats i en cas de no ser acceptades les condicions de l’acord, l’empresa aplicarà les indemnitzacions vigents, un veritable xantatge.

En cap moment CCOO i UGT deixen la porta oberta a que la plantilla decideixi poder lluitar pels seus llocs de treball, en la seva línia habitual en aquests casos, donant l’esquena a les assemblees de treballadors, han fet el que millor saben fer, rentar-se les mans i traspassar el xantatge a la plantilla.

CGT insistim que l’ACORD signat ahir ja planteja agressions futures que ataquen a les condicions laborals dels/les treballadors/es que es queden. A aquests últims, als companys i companyes que sofriran les modificacions substancials que negociessin posteriorment, els signants d’aquest “preacord” no els volen deixar participar.

Reiterem que aquest referèndum és una pantomima, un parany, sense cap garantia de legalitat ni transparència. Hem repetit fins a la sacietat que aquest ERO no té causes que ho justifiquin, un missatge que fins i tot qui ara està disposat a signar, reiterava fins al 30 de Juliol en un comunicat que deia “UGT I CCOO NO SIGNARAN L’ERO D’ATENTO”.

Si els representants dels/les treballadors/es presents en la taula de negociació hem rebutjat aquest ERO, ens sembla indigne i covard traspassar ara als/les treballadors/es prendre la decisió de signar-lo. En tot el procés aquests sindicats no han consultat a la plantilla i ara CCOO i UGT intenten restringir l’oferta de l’empresa a un tema merament monetari, la qual cosa és una fal·làcia.

SIGNAR aquest ERO suposa AVALAR les causes del mateix i els acomiadaments. Aquests dos sindicats han llançat un comunicat als treballadors defensant l’acord. Fa un dies també es vanagloriaben de tenir els millors advocats laboralistes d’Espanya per a parar l’ERO i ara es justifiquen dient que amb la seva signatura garanteixen una indemnització que suposaria anys de litigi en els jutjats.

Bain Capital, Atento i Telefònica són culpables d’aquests acomiadaments, des del 31 de Juliol, CCOO i UGT, també.

Finalment, volem llançar un missatge de força i d’ànim. LA LLUITA SERVEIX. Els/les treballadors/es d’ATENTO han demostrat durant l’últim mes com la mobilització i l’organització ha forçat a l’empresa a reconèixer l’improcedent d’aquest ERO, i que UGT-CCOO no s’hagin atrevit a signar aquests acomiadaments molt abans. No obstant això, això no pot quedar així, cal seguir organitzats/des i lluitant contra les agressions que l’empresa té planejades per al futur amb la complicitat de la casta sindical d’UGT i CCOO.

Per això des de la CGT cridem:

EXIGIM DECIDIR EL NOSTRE FUTUR!!!

Llegir més »

L’operació d’aniquilació de la sanitat pública arriba a Tarragona

L’operació d’aniquilació de la sanitat pública arriba a Tarragona

El divendres 1 d’Agost, inici del període estival per excel·lència, el Govern de CIU -amb el suport d’ERC- ha activat el nou ens de Tarragona que ha de regular la Sanitat. En realitat suposa la destrucció de l’Hospital Joan XXIII, que es trinxa i se’n va a la deriva en totes les direccions, com un iceberg en un corrent d’aigua calenta.

Llegir més »

ATOS no tirarà endavant l’ERO per acomiadar 149 treballadors

ERO a ATOS: L’empresa retira l’Acomiadament Col·lectiu.

ATOS diu que no realitza l’ERO de 149 acomiadaments per ‘no comptar amb consens dels sindicats’. PER AIXÒ CAL ENFRONTAR-SE ALS ERO.

Vam rebre comunicació, via e-mail, de l’empresa en la qual indica que: “La Companyia ha pres la decisió de DEIXAR SENSE EFECTE L’ACOMIADAMENT COL·LECTIU”, encara que deixant clar que “tot això sense perjudici de reservar-se la possibilitat d’iniciar qualsevol altre procediment que li permeti garantir la viabilitat futura del projecte empresarial…”.

Llegir més »

ERO a Atento: Referèndum trampa

CCOO i UGT juntament amb l’empresa ATENTO han signat un acord menyspreable per acomiadar 672 companys / es (403 forçosos / es i 269
voluntaris / es) amb la seva aprovació a través de referèndum. En una maniobra desesperada, en l’últim moment del període de consultes, l’empresa va apel·lar a l’última carta que podia fer servir per convèncer els sindicats majoritaris: EL XANTATGE.

Aquests, en la seva línia habitual en aquests casos, donant l’esquena a les
assemblees de treballadors, han fet el que millor saben fer, rentar-se les mans i traspassar el xantatge a la plantilla.

Es vol forçar un referèndum només pels i les treballadores acomiadades,

Llegir més »

Un deu pel col·lectiu Ferroviari! Èxit de les vagues a RENFE i ADIF del 31 de juliol i 1 d’agost

UN DEU PER COL·LECTIU FERROVIARI!

VAGUES DELS DIES 31 DE JULIOL I 1 D’AGOST A RENFE I ADIF

Vídeo Roda de premsa de valoració de la vaga del 31 de juliol i 1 d´agost

Les jornades de vaga convocades a les empreses ADIF i RENFE per als dies 31 de juliol i 1 d’agost, han estat un absolut èxit malgrat els abusius serveis mínims decretats per el Ministeri de Foment i de la vergonyant i descarada inhibició d’aquells que declaren com a defensors dels drets dels treballadors, des de la definició sindicats de classe. No sabem a quina “classe” s’estan referint.

S’està complint tot el que des de CGT vam avisar que passaria en el ferrocarril quan vam decidir donar continuïtat a les mobilitzacions de la tardor passada convocant aquestes, com preàmbul de les que tindran lloc en els propers mesos si no es reverteix la situació per part del Ministeri.

Llegir més »

Vaga a tot l’Estat de 46 hores a Renfe i Adif. Concentració a Sants-Estació (BCN) el 31 de Juliol

VAGA A TOT L´ESTAT DE 46 HORES A RENFE I EN ADIF

CONCENTRACIÓ AL VESTÍBUL DE SANTS-ESTACIO DIJOUS 31 DE JULIOL A LES 12 HORES DEL MIGDIA

La convocatòria de vaga de CGT a Renfe i ADIF és de 46 hores en ambdues empreses, incloent-hi la franja horària des de la 1 de la matinada del dia 31 fins a les 23 hores del dia 1

El 28 de juliol CGT i la resta de sindicats convocants de la vaga mantenir una reunió amb la ministra de Foment, tenia com a objectiu que desconvoquéssim les vagues plantejades pel 31 de juliol i 1 d’agost, sense assumir cap tipus de compromís en relació amb els motius que les provoquen, per tant va ser un fracàs. No entenem que a aquesta reunió també hi assistiren els sindicats no convocants de la vaga que es limiten a “donar el seu reconeixement” al Ministeri de Foment.

Llegir més »

Els milers d’hores extres acordades i obligades comporten que només hi hagin 200 contractacions temporals a SEAT

ELS MILERS D’HORES EXTRES ACORDADES I OBLIGADES COMPORTEN QUE NOMÉS HI HAGIN 200 CONTRACTACIONS EVENTUALS

L’empresa ha decidit i aplica (als sindicats només ens va informar la setmana passada de la seva decisió) la contractació de 200 companys/es d’ETT que passaran a plantilla de SEAT. Hi ha 700 persones en precari. Ens alegrem per les 200 a les que els pugui tocar per fi aquesta millora al seu contracte laboral.

Llegir més »