CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Acció Sindical

Manifest sindical per la llibertat d’Alfon i convocatòries de mobilitzacions

EN DEFENSA DE LA VAGA GENERAL
Alfon Llibertat!

El 14 de novembre de 2012 realitzàvem l’última Vaga General. Els objectius d’aquesta vaga continuen plenament vigents. La Reforma Laboral que saqueja i destrossa els llocs de treball, els drets, salaris, les condicions de treball i la negociació col·lectiva. Les retallades, que continuen i s’amplien cada vegada que preparen o preveuen nous Pressupostos Generals de l’Estat o de Comunitats Autònomes. Les privatitzacions de serveis públics com educació, sanitat i transport, que continuen deteriorant la qualitat de vida del conjunt de la classe obrera.

Han passat dos anys i no s’albira que realitzem, ni es vulgui convocar, una altra vaga general, a pesar de la seva necessitat. Si ja en la Vaga General realitzada aquell mateix 2012, el 29 de març, vam veure com augmentava la repressió contra els treballadors en lluita, en la Vaga General del 14 de novembre aquesta repressió es va multiplicar.

Alfon és el cas emblemàtic d’aquesta repressió. Va ser detingut en el matí del 14-N quan es dirigiria al piquet del barri madrileny de Vallecas i acusat falsament. Però hi ha milers de Alfon en tot l’Estat. Milers de treballadors i treballadores que simplement participaven activament en la vaga, acudint a les cites sindicals en la seva empresa o en el seu sector, als piquets informatius, etc. Molts d’ells tenen també peticions de presó acusats de “delicte contra els drets dels treballadors” que pot implicar penes de presó entre 6 mesos i 6 anys.

Les mentides, muntatges i falses acusacions contra els treballadors xoquen amb la impunitat que mantenen els grans empresaris, polítics i banquers que defrauden i espolien a vista de tots i que segueixen en llibertat gaudint dels seus robatoris. La lluita de classes es veu perfectament reflectida en la “justícia” actual. L’objectiu que persegueixen amb la repressió està clar: parar la contestació i la resistència social per mitjà del terror. No es conformen amb la col·laboració dels sindicats del sistema amb la seva anomenada “concertació social” que ens té a la classe obrera en la completa indefensió mentre ens massacren drets, salaris i llocs de treball. Volen aturar a totes les que vam lluitar. Que no es mogui ningú.

En contra del que promouen en els seus mitjans de comunicació: que les mobilitzacions no serveixen per res, la repressió ens està confirmant precisament el contrari. Aquí estan els casos de Carmen i Carlos a Granada condemnats a tres anys de presó per participar en un piquet el 29-M. Laura Gómez, responsable de CGT a Barcelona empresonada durant quatre setmanes i amb petició 36 anys de presó per cremar una caixa amb bitllets de mentida davant la Borsa en la VG del 29-M. Els dos acusats de la CNT de Logronyo per la vaga del 14-N que acumulen sancions que podrien sumar 7 anys de presó. Els 4 de Compostela per a qui demanen també pena de presó per participar en un piquet el 14-N. Ana i Tamara condemnades a tres anys presó acusades de tirar pintura a una piscina durant la vaga. Els 8 de Airbus, de CCOO, amb peticions de 64 anys de presó. Els 6 del 14-N de Gijón per als quals també demanen presó, etc, etc. Presó i càstig per a tots per lluitar.

Ens volen pobres, sense drets i submissos. El dret a vaga és un dret fonamental, i la Vaga General més fonamental si cap. El Govern i la Patronal estan criminalitzant-lo per a deixar-lo en paper mullat. Sembren el pànic entre els treballadors i treballadores perquè no se sumin a la lluita. Les organitzacions sindicals alternatives, al costat dels treballadors i treballadores més conscients, no ho anem a permetre.

La lluita contra la repressió forma part de la nostra activitat. La defensa del dret a vaga, i a la vaga general, és responsabilitat de tota la classe obrera. Ni ens anem a rendir, ni ens anem a deixar acoquinar. Per això estem en aquesta mobilització per la llibertat de l’Alfon, per la llibertat de tots els lluitadors i lluitadores.

Visca la lluita de la classe obrera, VISCA LA VAGA GENERAL!.

AST.- CGT.- CoBas.- Solidaritat Obrera

– Convocatòries de mobilitzacions:

Manifestació a Vallekas, 10 setembre, 19:00 h Metro Buenos Aires, Avda. Albufera a Plaza Vieja

Concentració Internacional, 16 setembre 19:00h. Puerta del Sol, Madrid

Concentracions a tot l’estat espanyol en totes aquelles ciutats on sigui possible el 16 de setembre.

Llegir més »

El Metro de Barcelona ofereix un servei deficient tot l’any excepte la tarda de l’11 de setembre

EL METRO DE BARCELONA UN SERVEI DEFICIENT TOT L’ANY EXCEPTE LA TARDA DEL 11 DE SETEMBRE

La Secció Sindical de CGT de Metro Barcelona denuncia públicament, davant tots els ciutadans i la premsa de Barcelona, la precària situació en la qual l’Ajuntament està deixant el servei de metro des de fa més d’un any i que, a més, durant aquest estiu s’està veient agreujada fins a uns límits que ratllen la imprudència temerària.

La política de retallades impulsada per la Direcció (socialista), amb el beneplàcit de l’Ajuntament (CiU), van més enllà de les congelacions salarials que s’han encebat durant 4 anys amb els treballadors i, més greu encara, amb la retallada de l’ocupació base, repercutint DIRECTAMENT en el servei que es dóna al passatger habitual, que usa el metro com l’ÚNICA possibilitat de transport.

Solament es cobreixen les baixes per jubilació i no al cent per cent. La resta de les baixes per invalidesa, defunció, promoció, acomiadaments, etc… porten anys sense cobrir-se. Hi ha també que afegir que els treballadors que substitueixen als que es van de vacances els fan contractes al 75% de les hores i en menor nombre que al personal a substituir per vacances. Tot això provoca que sigui físicament impossible cobrir la totalitat dels llocs de treball necessaris per a oferir un servei correcte, trobant-nos amb que DURANT TOT EL DIA MÉS DE 1/3 (+ – 40) DE LES ESTACIONS ESTAN BUIDES DURANT LLARGS PERÍODES DE TEMPS.

– Milers de persones al dia es troben en instal·lacions de metro buides, on no pot trobar-se a cap responsable de l’empresa que pugui intervenir davant qualsevol incidència, havent d’esperar molt temps per a ser atès correctament.

– Una altra repercussió és la que provoca que s’hàgin de RETIRAR TRENS PER NO TENIR SUFICIENTS CONDUCTORS, ampliant-se els temps d’espera i les freqüències de passada.

– Durant aquest estiu hi han hagut estacions que HAN ROMÀS OBERTES TOTA LA NIT PERQUÈ NO HAVIA PERSONAL PER A TANCAR-LES, quedant abandonades a la seva sort.

Aquests fets i un pèssim sistema organitzatiu estan aconseguint degradar el servei fins a uns límits que nosaltres considerem perillosos.

Per a la CGT, paral·lelament es realitzen “operacions d’imatge” del Sr. Alcalde, que anuncia i ordena reforços de servei davant mobilitzacions molt concretes, com per exemple per a la tarda del 11 de Setembre, però no per a la resta dels dies de l’any, reforços que no poden ser assumits pel personal que actualment existeix en plantilla, la qual cosa obliga a “forçar” a molts treballadors a cobrir aquest servei extra amb uns costos que paguem TOTS ELS CIUTADANS i amb una fi clarament partidista. El Sr. Alcalde vol un transport perfecte durant UNA SOLA TARDA, oblidant-se que a l’endemà dels milers de barcelonins que viatgen amb el metro per a anar a treballar, oferint per a ells un METRO DEFICIENT.

La CGT de Metro exigim una solució estructural que garanteixi un bon servei públic de metre i no rentats de cara puntuals que solament tenen utilitat mediàtica i rendiment per als polítics.

MIGUEL ANGEL, CGT-METRO Barcelona, 628 726 313
CARLOS NAVARRO, CGT-PREMSA BARCELONA, 649 839 490

Més informació:

WEB CGT METRO BCN

TWITTER CGT METRO BCN

Llegir més »

D’agents socials a delinqüents

En el llenguatge políticament correcte s’entenia per agents socials a les organitzacions sindicals i a les empresaris. Especialment, si les primeres contribuïen a l’engranatge del sistema capitalista mitjançant una sèrie de pactes o acords que mantenien la pau social, permetien la competitivitat de les empreses i l’augment dels beneficis, contenien els salaris, “flexibilitzaven” la normativa laboral, “modernitzaven” el mercat laboral…

D’alguna manera, l’expressió agents socials s’ha anat desplaçant (considerar-los socials era una provocació per a empresaris i especuladors financers) cap a la definició dels sindicats responsables i col·laboracionistes al llarg de les darreres dècades, en les quals el discurs ha anat migrant des “d’aquests sacrificis seran recompensats quan arribem a la fita” fins a “aquesta és l’única política possible en l’únic sistema possible”. Entre les justificacions, una especialment afortunada: “millor un mal acord que una imposició”.

Ara que uns no necessiten acords, ni pactes, ni consultes…la cosa pot quedar en una curta reunió amb els caps dels agents socials uns dies abans de les Marxes del 22 de març o del Primer de maig. Però, totes les circumstàncies tenen els seus perills. En l’actual, que la pressió sobre la classe treballadora i l’eufòria per les contrareformes, els despenjaments de conveni, les flexibilitats, les precarietats… provoqui una resposta social no calculada i perillosa.

Llegir més »

Èxit rotund del ple estatal de seccions de Telemàrqueting de CGT

El Sector Federal de Telemarketing de CGT (SFT) informem que els dies 4 i 5 de setembre de 2014 ha celebrat a San Lorenzo del Escorial (Madrid) una reunió en la qual es vol rellançar el treball de la CGT en aquest sector amb la presa de varis i importants acords.

És important assenyalar que abans de la celebració d’aquest ple, en els mesos anteriors, es van celebrar en tot l’Estat assemblees d’afiliats en les seccions sindicals constituïdes en empreses del sector de telemàrqueting per a garantir la participació de tots els afiliats i afiliades.

En aquesta reunió, sobre la base dels acords adoptats en les diferents assemblees, els delegats de CGT triats per a acudir a aquest ple han aprovat el treball realitzat per la Coordinadora Estatal de Telemàrqueting fins a ara i han decidit quina és la postura que volen que la nostra organització defensi en la pròxima negociació del Conveni Col·lectiu de Contact Center tenint sens dubte en compte el treball realitzat en les diferents negociacions des de fa ja 14 anys en un sector tan precaritzat com és aquest. A més s’ha aprovat amb valentia un nou repte: transformar la Coordinadora Estatal de Telemàrqueting, que durant 14 anys ha demostrat la seva eficàcia en la defensa dels drets de les i els treballadors, en el Sector Federal de Telemàrqueting de CGT.

Juntament amb aquesta decisió s’han aprovat uns nous Estatuts i un nou Secretariat Permanent, que serà l’encarregat de gestionar els acords presos en aquesta nova etapa. En els Estatuts s’han recollit els principis d’Acció Sindical que la CGT ha vingut defensant històricament dintre del telemàrqueting.

En aquesta reunió han participat gairebé 60 seccions sindicals i més de 140 delegats. En un gran ambient de solidaritat i companyonia les seccions sindicals de CGT han pogut intercanviar experiències de lluita que s’han produït l’últim any en les seves diferents empreses i territoris.

Hi han participat companys de les empreses Atento Impulsa, Atento Teleservicios España, Digitex Informática, Emergia Contact Center, Eulen, Extel, Ferrovial Summa 112, Ferrovial 010 Línea Madrid, GCO Contact Center, GSS Line, GSS Venture, GSS Line GPV, Hidrotec, Indra, Konecta BPO, Konecta BTO, Konectanet Comercialización, Konecta CEE, Lindorff España, Marktel Servicios de Marketing Telefónico, MK Plan 21, OEST, Outservico, Qualytel, SERTEL, Servinform, Sitel Ibérica Teleservices, Telecyl-Madison, Teleperformance España, Transcom Worldwide Spain, Transcom Global, Unisono i Unitono.

Els companys i companyes provenien de Sevilla, La Corunya, Còrdova, Barcelona, Lleida, Ponferrada, Màlaga, Saragossa, Badajoz, València, Valladolid, Oviedo, Jaén, Salamanca, Gijón, Vigo, Santander i Madrid.

A partir d’ara toca posar en valor tots aquests acords i seguir sent la millor eina que tenen els treballadors i treballadores del telemàrqueting per a defensar-se de les constants agressions de les empreses i lluitar per conquistar nous drets.

El futur és nostre. Fem nostre el que deia Buenaventura Durruti: “Portem un món nou en els nostres cors i aquest món està creixent en aquest instant.”

Secretariat Permanent Sector Federal de Telemàrqueting de CGT

Llegir més »

CGT Tarragona contra l’ERO a TEPSA

COMUNICAT DE CGT DAVANT EL PROCÉS D’ACOMIADAMENT COL·LECTIU A TEPSA

El 2 de Setembre ha tingut lloc a Madrid l’obertura del procés d’acomiadament col·lectiu (ERO) a l’empresa TEPSA (Terminales Portuarias SA), dedicada a la recepció, emmagatzematge i reexpedició de líquids petrolífers, químics i biocarburants. Aquesta mesura afecta a 39 treballadors/es, d’una plantilla de 184, repartits entre les quatre plantes d’emmagatzematge que té la companyia: Barcelona (21), Bilbao (7), València (4) i Tarragona (7).

La Direcció de l’empresa es basa en causes econòmiques (pèrdues), tècniques i organitzatives, atenent als requisits que marca la legislació vigent (RD1483/2012) per a poder dur endavant processos d’aquest tipus. Cal recordar que des de l’entrada en vigor d’aquest Reial decret, a l’octubre de 2012, se suprimeix la figura de l’administració en el procediment d’acomiadament col·lectiu.

Així, després del període de negociació entre l’empresa i els representants dels treballadors, estipulat en 30 dies, existeixi o no acord, l’empresa pot aplicar els acomiadaments. Arribats a aquest punt, si els treballadors/es no estan conformes els queda el recurs de la via judicial, però rares vegades és favorable als interessos dels treballadors tret que es donin defectes de forma al llarg del procés.

Els requisits als quals es veu obligada l’empresa per a poder dur endavant l’acomiadament col·lectiu, a més d’acreditar pèrdues o previsió d’elles, no passen d’establir un calendari de consultes amb els representants dels treballadors en un període de 30 dies, lliurar la documentació que li indica la llei, justificar les raons per les quals reduir la plantilla pot ajudar a remuntar el rumb de l’empresa i negociar de bona fe. Aquest concepte tan ambigu vol dir, bàsicament, estar disposat a fer alguna concessió pel que fa a les previsions inicials que es plantegen per part de l’empresa.

Per a dur endavant aquest procés, la Direcció de TEPSA ha contractat a la consultora PricewaterhouseCoopers (PwC), una de les més reconegudes d’aquest sector. Així, en la taula de negociació els treballadors i treballadores s’han trobat amb un conegut dels catalans i catalanes, Ramón Bonastre, qui fins a Gener d’aquest any 2014 era el secretari d’Ocupació de la Conselleria d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, és a dir, número dos del departament que encapçala Felip Puig. En l’anterior legislatura va ser director de Relacions Laborals, encarregat d’intervenir en conflictes laborals com els de Nissan, Yamaha, Cacaolat, o el més recent de Panrico,… I si retrocedim més en el temps, recordem que va ser condemnat per malversació de cabals públics, delicte comès en l’any 1982, i indultat durant el primer govern d’Aznar (PP) amb el suport dels sindicats majoritaris, CCOO i UGT, i de la patronal. Ara, després d’haver abandonat l’administració pública pot dedicar-se a defensar els interessos de les empreses sense necessitat de posar-se caretas.

Durant el període de consultes els representants dels treballadors i treballadores juntament amb els assessors dels sindicats presents (CCOO, ELA, ESK i CGT) tractessin de desmuntar tots els arguments presentats per l’empresa i els seus col·laboradors. No obstant això, són conscients que amb l’actual legislació, això no és més que un tràmit que TEPSA ha de realitzar per a poder dur endavant la reducció de plantilla. Per això, han decidit organitzar-se per a lluitar i forçar que l’empresa es vegi obligada a retirar la proposta d’acomiadament col·lectiu.

A Bilbao, els companys d’Euskal Herria, han convocat vaga indefinida a partir del dia 9 de Setembre. El dimecres 3 de setembre, un dia després de l’obertura del període de consultes que durarà un mes, els treballadors de la instal·lació de Barcelona han votat majoritàriament per convocar també vaga indefinida en el seu centre. De la mateixa manera a Tarragona (on el delegat és de CGT), el dijous 4 a la tarda, en una assemblea en la qual va participar pràcticament la totalitat de la plantilla, es va aprovar per unanimitat sumar-se a les convocatòries de vaga indefinida en les mateixes dates que els seus companys/es de Barcelona.

Des de CGT, sindicat del delegat de la instal·lació de TEPSA a Tarragona, animem als habitants de Tarragona, col·lectius locals, organitzacions i altres sindicats, que, en la mesura de les seves possibilitats i amb els mitjans que disposin, mostrin públicament el seu suport a la lluita dels treballadors de TEPSA i s’impliquin activament per a estar al costat d’ells en la lluita per la defensa dels seus llocs de treball.

Federació Intercomarcal de CGT de Tarragona

Més informació:

Llegir més »

El Règim cada vegada més en crisi

ATUR, MERCAT DE TREBALL, PENSIONS, JUBILACIONS i “Pla d’Ocupació i Sindicats”

De les grans mentides…”ara no són brots verds, sinó autèntiques arrels de creixement, gràcies a les nostres polítiques d’austeritat i retallades…-.Rajoy dixit-”, a la realitat vergonyant que ens han situat a la majoria social.

L’atur i el mercat de treball. A l’agost hem tornat a la gran paradoxa: creix l’ocupació en termes interanuals (unes 300.000 persones més donades d’alta o afiliades a la Seguretat Social) i, alhora, l’atur augmenta en 8.070 persones a l’agost i es perden gairebé 100.000 afiliacions al sistema de Seguretat Social.

La gran mentida d’aquests trileros. El que creix són ocupacions (contractacions realitzades) a temps parcial, d’aprenentatge, de formació i temporals de tot tipus, alhora que creixen els contractes dels “falsos autònoms”. El contracte indefinit i a jornada completa solament representa el 6,43% dels 10.621.080 contractes realitzats en els 8 mesos del 2014.

Més de 361.000 persones entre els 16 als 64 anys s’han sortit de la població activa, via immigració o simplement “passen del mercat de treball formal”. I el més preocupant, s’han perdut 54,7 milions d’hores de treball a la setmana, és a dir, l’equivalent a gairebé 1,5 milions de llocs de treball, com a conseqüència que les ocupacions realitzades són a temps parcial i cada vegada de menys hores.

En el mercat de treball, els salaris (rendes salarials) entren en desastre amb la seva devaluació generalitzada, els quals, bé a través de les inaplicaciones dels convenis col·lectius, bé a través que els preus dels nous contractes realitzats (ocupacions), es troben per sota fins i tot del salari mínim interprofessional.

Tots aquests elements del mercat de treball tenen conseqüències molt greus sobre la Seguretat Social i sobre les pensions, tant en la major restricció del dret a l’accés a la jubilació-pensió, com en la quantia de les pensions.

La descapitalització (robatori i espoli de la Caixa Pública) de la Seguretat Social (a pesar de l’increment de les afiliacions) és molt seriosa, i ens col·loca (de no parar aquesta barbàrie) a les portes d’una altra gran contrarreforma, on la majoria social anirem a la “pensió de beneficència”.

Les tarifes planes (100 euros mes), les exempcions als empresaris (fins al 100% en molts supòsits de contractacions), la tarifa plana dels autònoms, de 50 euros, els salaris cada vegada més baixos, amb la consegüent disminució d’ingressos massius a la Caixa Comuna, està duent al Govern, primer a dilapidar el Fons de Reserva, al no fer transferències dels PGE a la Seguretat Social i pagar pagues extres dels pensionistes amb el Fons de Reserva, segon a regalar als Empresaris per dues vies, una les Mútues empresarials i l’altra les reduccions i exempcions, fins a la xifra de gairebé 7.000 milions d’euros, la qual cosa ens col·loca davant una Seguretat Social cada vegada amb “més dèficit i sense solució de continuïtat”, fins a arribar a que la immensa majoria dels pensionistes presents i futurs, com a màxim, percebem la “pensió mínima o de beneficència”.

Per a més “desgràcies”, canviaven el criteri sobre les jubilacions anticipades per als que van ser acomiadats abans del 1 d’abril del 2013, se’ls prohibeix jubilar-se als 61 anys i, pretenen que com poc ho facin als 63 o més… No se sap d’on treuran diners per a viure (menjar, casa, etc.) aquesta població potencialment afectada d’entre 100.000 a 200.000 persones durant almenys 2 anys, i alhora treure diners per a pagar el conveni especial amb la seguretat social almenys 2 anys (uns 24.000 euros per a ser més exactes) però, davant la pressió social, han hagut de fer marxa enrere amb urgència.

El règim al seu i, en el règim, estan els Sindicats institucionals, doncs ara com solució a aquesta “merda de realitat precària, antidemocràtica, injusta…” no se’ls ocorre sinó tornar al “diàleg social amb el Govern per a negociar un Pla d’Ocupació, que…els desocupats i desocupades amb càrregues familiars, almenys tinguin un subsidi de 430 euros que els garanteixi…un tros de pa i calefacció…”. Sona a altres temps del “mateix règim”, sona al que el dictador deia: “…cap espanyol sense pa i foc…”

Per a la CGT, tot el règim està en crisi i molt qüestionat. La majoria social ha fet ruptura amb tot el règim. Ara es tracta de lluitar encara més i millor, per a canviar el model social, productiu i polític: la democràcia o és directa o no és democràcia. La participació o és autogestió o tornarem al mateix.

Madrid a, 3 de setembre de 2014

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

Attached documents

Comunicat “El Règim cada vegada més en cris”

Llegir més »

Curs de Formacio Sindical Bàsica del Sector Social (Fed. Ensenyament CGT Catalunya), del 16 al 22 de setembre a Barcelona

CURS DE FORMACIÓ SINDICAL BÀSICA
Per a afiliades i afiliats del Sector Social de la Federació d’Ensenyament de
la CGT de Catalunya

DATES: Dimarts 16, divendres 19, dissabte 20, i dilluns 22 de setembre.

HORARIS: Sessions de 3 hores i mitja (2 trams d’una hora i mitja, amb mitja hora
de descans al mig). En horari de matí (dies 16, 20 i 22): 10.00h-11.30h i 12.00h-
13.30h. En horari de tarda (dia 19): 17.00h-18.30h. i 19.00h-20.30h.

Llegir més »

Motí en el servei d’urgències de l’Hospital de Viladecans

Hola companys,

Una vintena d’usuaris vam estar dimecres tarda a l’Hospital de Viladecans per exigir que es descolapsara el servei d’urgències, obrint algunes de les 64 llits que romanen tancades a causa de que en servei d’urgències es col · lapse de pacients ingressats, en passadissos i amuntegats en habitacions dissenyadesper a l’ocupació individual.

Llegir més »

La vaga no és història

Mirar d’explicar el que passa en el present a partir de la història pot ser una perfecta estupidesa. Com també ho pot ser buscar en el que van fer els nostres avis i àvies una pauta per actuar avui en dia. Tot i treballar en l’àmbit de l’estudi de la història, jo acostumo a ser dels que prefereixen veure la realitat amb ulls de present, analitzar-la a partir de la nostra experiència i actuar en conseqüència. I així anem creant fronts de conflicte, eines de lluita i nous espais. De vegades amb més èxit, d’altres amb sonors fracassos. Però, en fer-ho, som subjecte i estem ben vius. Ara bé, també és cert que la història pot estimular la nostra anàlisi del present.

Llegir més »

Volem que l’Alfon segueixi en llibertat

Des de la Plataforma per la Llibertat d’Alfon, fem aquesta crida per sol·licitar-vos que us uniu a la campanya que estem realitzant, exigint la seva llibertat.

El proper dia 18 de setembre es celebrarà el judici contra el nostre familiar, veí, amic i company Alfon, demanant-li 5 anys i mig de presó.

Alfon és un jove de 22 anys, veí del barri obrer de Vallecas situat a Madrid. Va ser detingut en sortir de casa quan es dirigia al piquet unitari del seu barri, per la vaga general europea del 14 de novembre 2012. Per a reivindicar no més atur, no a la reforma laboral, no a les retallades socials, no a la privatització de la sanitat, l’ensenyament, etc.

Llegir més »

Aliança pel capìtalisme sanitari a Tarragona

Nota de premsa del Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública, en relació a la presentació pública i tardana dels Plans funcionals de Sanitat de Tarragona

El Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona, vol denunciar que amb l’anunci que va fer el Delegat de la Generalitat a Tarragona, Joaquim Nin, constata els fets que ja fa temps que denuncien i que responen al clar objectiu de la privatització de la Sanitat, a través de concessions, hòldings publico-privats i retallades de serveis en benefici del sistema concertat.

Llegir més »

La CGT de Catalunya denunciem els canvis interpretatius de l’INSS respecte a la jubilació anticipada i al Conveni Especial

La CGT de Catalunya denunciem els canvis interpretatius de l’INSS respecte a la jubilació anticipada i al Conveni Especial

Des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya denunciem que un simple canvi interpretatiu de l’INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social) endarrerirà l’accés a la jubilació de milers de treballadors i treballadores, reduint les seves prestacionsde forma il•legal i arbitrària.

Llegir més »

Treballadors/es de Valoriza (Neteja Viària i Platges de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú), en lluita per un conveni digne

Neteja Viària i Platges de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú , en lluita per un conveni digne

Després de sis mesos de negociació per intentar arribar a acords per a la signatura d’un nou conveni digne per als treballadors, ens hem trobat amb la pitjor versió de la mala fe en negociar les pretensions de l’empresa són de més retallades.

Llegir més »

Agroxarxa: Tramitació accidentada d’un ERTO a la carta

AGROXARXA: TRAMITACIÓ ACCIDENTADA D’UN ERTO A LA CARTA

Tal i com havia anticipat la Secció Sindical CGT-Agroxarxa des del passat mes d’abril, confirmat per les consultes jurídiques, tècniques i sindicals realitzades davant diferents instàncies, l’actuació dels delegats d’UGT del Comitè Provincial de Lleida, des de la constitució de la Comissió Negociadora de l’ERTO d’Agroxarxa, durant el seu funcionament, i, posteriorment signant, impedeix la impugnació de l’ERTO per part del Comitè Provincial de Lleida, tot i estar-hi en contra la majoria dels treballadors d’aquesta demarcació, que supera el 45% dels treballadors i dels centres de treball d’Agroxarxa arreu de Catalunya.

I és que l’expedient d’ERTO iniciat el 23-6-2014 i que finalitza el 31-12-2014 té nombrosos punts dubtosos: la constitució i representativitat de la Comissió negociadora, la justificació i adequació de la mesura, les vacances, la variabilitat dels calendaris entre diferents treballadors, els % de reducció a les mares amb reducció de jornada, els % de reducció erronis dels certificats d’empresa, els traspassos de càrregues de feina de treballadors afectats per ERTO etc. A això li hem de sumar que els errors en la comunicació dels certificats d’empresa tramesos pel Departament de RR.HH. han fet que la Direcció Provincial del SEPE decidís trametre l’expedient a Inspecció de treball, avisant a les seves delegacions comarcals per tal d’unificar criteris en la seva aplicació, retardant les resolucions i alguns pagaments de prestacionsd’atur.

Llegir més »

Eloi, continuarà assessorant i defensant als treballadors i treballadores d’Atento

Eloi, continuarà assessorant i defensant als treballadors i treballadores d’Atento

Com ja coneixeu la majoria, el nostre company i representant sindical Eloi ha estat acomiadat el passat 11 d’agost, afectat per l’ERO signat per l’empresa, CCOO i UGT.

Així mateix, molts sabeu també que dimarts passat, l’empresa va comunicar a Eloi que tot i ser membre del Comitè d’Empresa, no podia accedir al centre de treball ni als locals sindicals, provocant el seu desallotjament amb la intervenció dels Mossos d’Esquadra. Aquests fets, constitutius d’una vulneració de la llibertat sindical i dels drets del nostre company, van ser denunciats el mateix dimarts. Ahir, demanem la intervenció de guàrdia de la Inspecció de treball i un cop a Glòries, vam rebre la sorpresa: tot i que l’empresa va reforçar la seguretat al centre, li va comunicar, per mitjà d’un vigilant de seguretat, que li permetia accedir al local sindical. Us informem doncs que Eloi estarà al local sindical de la 4 plantes cada dia des de les 08.00 hores per defensar-i assessorar-com finsara.

Llegir més »

Les grans empreses espanyoles només paguen en impostos el 5,3% dels seus beneficis

Les grans empreses espanyoles només paguen en impostos el 5,3% dels seus beneficis

Els grans grups empresarials segueixen tributant a uns tipus molt baixos. El 2012, l’any que més pujades fiscals ha patit l’impost de societats, els grups consolidats, entre els quals es troben totes les empreses de l’Ibex 35, van tributar al 5,3% pels seus beneficis, Segonsfigura en l’Informe Anual de Recaptació de l’Agència Tributària (AEAT).

Llegir més »

La Generalitat de Catalunya suprimeix 80 trens diaris a Rodalies

LA GENERALITAT DE CATALUNYA SUPRIMEIX VUITANTA TRENS DIARIS A RODALIES

L’ESCASSETAT DE MAQUINISTES IMPEDEIX GARANTIR EL SERVEI FERROVIARI.

Des del passat 4 d’agost i fins al 5 de setembre, la Generalitat de Catalunya ha decidit suprimir al voltant de 80 circulacions diàries de Rodalies, concretament en les línies R2 Nord, R3 i R4. Aquesta decisió la intenten justificar amb el descens de viatgers en el període estival. En realitat la Generalitat i el Grup Renfe intenten amagar el problema real: falta de maquinistes per realitzar el servei.

No estem davant d’una situació nova ja que l’escassetat de maquinistes es coneix des de principis d’any. Renfe, que pràcticament ha esgotat els recursos que flexibilitat que li dóna el conveni col·lectiu, en lloc de planificar bé el servei i contractar nou personal per tenir-format a temps i evitar aquestes situacions, ha amagat el cap fent la “política de l’estruç”, seguint les instruccions del Ministeri que dirigeix ​​Ana Pastor i el govern del Partit Popular.

Hem de recordar que actualment hi ha moltes persones a l’atur que disposen d’una llicència de conducció de trens.

Tot aquesta situació ve donada per una pèssima política empresarial, encaminada a la liberalització i privatització del servei ferroviari, sempre negociada i avalada pels sindicats afins al règim (Semaf, UGT i CCOO) que recentment han signat signant Acomiadaments Col·lectius en el ferrocarril sense garantir taxes de reposició.

L’escassetat de personal ferroviari afecta a Adif i Renfe a tots els serveis, i en alguns casos veritablement escandalosa (personal de Manteniment d’Infraestructura, de Tallers, d’Estacions, de Maniobres, …) afectant directament al bon funcionament del ferrocarril, cosa que pateix gairebé diàriament la ciutadania, que a més és qui paga.

Mentre això succeeix, el govern de Mariano Rajoy continua fent retallades per una banda i segueix invertint milions i més milions en alta velocitat sense rendibilitat social per un altre, garantint així suculents contractes als empresaris de les grans constructores.

CGT ja es va mobilitzar els passats 31 de juliol i 1 d’agost contra el deteriorament les empreses públiques i del servei que presten a la societat i reivindicant la reunificació de Renfe i Adif, la reposició urgent de la plantilla i que s’aturi la privatització parcial o total els serveis. Si no hi ha canvis, al setembre continuarà la retallada de circulacions per manca de personal i la conflictivitat laboral.

SFF-CGT

Barcelona, 12 agost 2014

Més informació:

JUAN CARLOS DE LA PINTA. CGT-RENFE-ADIF. Tel. 687 49 38 51

TWITTER CGT SFF

WEB CGT SFF

Llegir més »

La precarietat a l’agenda (i no només de l’estiu)

La precarietat a l’agenda (i no només de l’estiu)

Jo mai a la vida he sigut gaire susceptible de patir un ERO. I no perquè no sigui un treballador. De fet porto treballant des de l’any 1991, excepte durant 11 mesos i mig en què vaig estar aturat. Ni tampoc perquè hi hagi una legislació que dificulti els acomiadaments col·lectius. Tots sabem que els darrers governs han anat introduint mesures legals que faciliten els acomiadaments a les empreses: escurçant-ne la tramitació, incrementant les causes que permeten fer-ne, abaratint-los, etc.

Cap d’aquests motius ho explica. Al contrari, si mai he sigut seriosament una potencial víctima d’un ERO és perquè al llarg de la meva vida he treballat amb contractes de durada limitada, o amb beques, o sense cap mena de contracte o, com ara, en situació interina. I el meu cas no és únic, en absolut. Sóc un més dels milions de persones que al nostre país tenim una feina tant precària que no cal ni que ens facin un ERO per a poder-nosfer fora de la feina.

Llegir més »

Prou d’assetjament i repressió a Insa

El nostre company Raül va ser acomiadat per defensar els seus drets el passat 8 de juliol al Cenit de Insa a Ourense.

Fart de l’actitud despòtica de la direcció del Cenit i l’assetjament del seu responsable directe Raül va decidir organitzar-se amb els seus companys i crear secció sindical de CGT. Quan l’empresa en va tenir coneixement, el va acomiadar deixant-lo al carrer amb la seva dona a l’atur i quatre fills que mantenir. L’empresa al·lega fi de l’obra però no és més que una excusa ja que l’endemà d’acomiadar Raül altra persona estava ocupant el seu lloc.

Llegir més »

CGT denúncia que Correos acumula més d’un milió d’objectes postals i deixa sense repartir cada dia un terç de la província de Barcelona

CORREOS ACUMULA MÉS DE 1.040.000 D’ENVIAMENTS A BARCELONA I DEIXA SENSE REPARTIR DIÀRIAMENT A UN TERÇ DE LA PROVÍNCIA

Des de CGT Correos Barcelona informem que augmenta l’acumulació d’objectes postals a Correos i en més d’un terç de zones de repartiment no es distribueix la correspondència diàriament.

En l’actualitat ja hi ha acumulats 1.040.000 enviaments en el CTA (centre de tractament automatitzat) de Sant Cugat del Vallés, aquesta acumulació no és fortuïta, és estructural, durant tot l’any hi ha puntes d’acumulació però en el període estival augmenta per la no contractació del personal necessari, no s’estan cobrint les baixes, les jubilacions ni les vacances. A més els pocs contractes que estan fent són precaris (mitja jornada cobrant menys de la meitat del sou), sent el responsable d’aquesta situació la Direcció de Correos.

Des dels diversos centres de repartiment també hem estat informats que no es cobreixen totes les places, de fet, de mitjana a un terç de zones de repartiment de la província de Barcelona no s’està repartint diàriament, per exemple en la ciutat de Barcelona, El Prat, Igualada, Vilanova i la Geltru, etc.

L’obligació de Correos per la llei 43/2010 del servei postal universal en el seu article 24 estableix que “els lliuraments es practicaran, almenys, tots els dies laborables de dilluns a divendres”. Així que Correos està vulnerant el dret dels ciutadans de rebre el correu amb qualitat.

Tot això succeeix en un moment en que Correos, una empresa pública, ha declarat beneficis per més de 65 milions d’euros, mentre està destruint ocupació, 15.000 treballadors menys en els últims 5 anys; amb una contractació pràcticament nul·la i precària quan n’hi ha i fent que els seus treballadors duguin unes càrregues de treball difícilment sostenibles.

Alberto Calvo, CGT-Correos, 679 014 604

Carlos Navarro, CGT-Premsa Barcelona, 649 839 490

12 d’agost de 2014

CORREOS ACUMULA MÁS DE 1.000.000 DE ENVÍOS EN BARCELONA Y DEJA SIN REPARTIR A DIARIO A UN TERCIO DE LA PROVINCIA from CGT Catalunya

Llegir més »

CGT Atento Lleida davant la vulneració de garanties sindicals i facilitar CCOO i UGT a l’empresa l’aprovació de l’ERO

Després d’un mes a la taula negociadora de l’ERO d’Atento, CCOO i UGT faciliten a l’empresa la fórmula per acceptar-ho, sense veure’s ells obligats a signar el SÍ a l’ERO.

En el dia 6 d’agost es va realitzar un referèndum vinculant per als 672 treballadors afectats, en el qual el 40% de les persones cridades a votar estaven interessades en deixar l’empresa voluntàriament, per tant el resultat ja es podia suposar per endavant.

Les irregularitats en el procés vénen marcades per la falta d’accés a la presidenta i secretari del Comitè d’Empresa, la presència de personal de seguretat privada en l’accés a la sala demanant identificació acreditativa als treballadors, el fet que no hi va haver cap treballador del cens de votants i afectats per l’ERO formant part de la mesa de votació per oferir garanties de transparència, que l’urna destinada a recollir les paperetes era completament opaca i sense garanties d’estar segellada i sobretot, que les persones cridades a votar, que ja havien estat reunides per CCOO i UGT prèviament per aplanar el terreny, van haver de realitzar el procés de vot sense intimitat, en una sala a la vista dels components de la taula, podent així sentir pressionats o coaccionats.

Atès que els representants de CGT a Atento Lleida se’ls va denegar l’entrada a la sala durant el procés, tot i demanar per activa i per passiva la presència d’almenys un dels delegats com a observador. Finalment, i amb molt desgrat per la nostra part, els delegats de CGT vam haver de recórrer als Mossos d’Esquadra perquè ens facilitessin l’entrada i comprovar en quines condicions es desenvolupava el procés.

Malauradament entrem a falta de 5 minuts per al tancament definitiu del procés de votació. Sense poder garantir la transparència ni la llibertat de vot.

Els suposats representants dels treballadors d’UGT i CCOO ens tornen a vendre fent de les seves. Després d’un període de negociació marcat per la negació de les causes objectives de producció per tots els sindicats representats a Atento, UGT, CCOO i FASGA es desmarcaven realitzant l’última proposta a l’empresa en la qual dels treballadors afectats per l’ERO 4500 no tenien ni veu ni vot, només votarien els 672 acomiadats amb unes condicions que garantissin el SI a l’ERO, oblidant les modificacions substancials de sou i feina al setembre així com distribucions irregulars de la jornada dels que ensquedem.

Llegir més »

Per què estan qüestionats els sindicats

Les propostes del “sindicalisme del règim”, a partir de 1978/1980 (Constitució i Estatut dels Treballadors), sempre han anat en una doble adreça: d’una banda la protecció dels col·lectius amb ocupació estable, on les polítiques de concertació social, concretades en una política de rendes, oferien la possibilitat de creació d’ocupació i, per descomptat, el blindatge relatiu del “seu no acomiadament” de qui tenien ocupació estable i fixa, a canvi d’una moderació salarial.

Per una altra, per a qui tenia ocupacions precàries i/o simplement estaven en situació d’atur, aquests sindicats negociaven, bé prestacions d’atur, bé cursos de formació, bé mesures incentivadores de l’ocupació de certs col·lectius amb dificultats (joves, majors de 45 anys, dones, etc…).

Per als nuclis estables, el sindicat era garantia de l’ocupació i de la seva qualitat, encara que això no fa desaparèixer la crítica cap a ells, la qual augmenta en la mateixa mesura que ho fa la deterioració de les seves condicions de treball i de vida.

Per al nucli perifèric, el rebuig del sindicat és dominant, doncs aquest perd tota la seva aparent funcionalitat (protegir els seus interessos), ja que aquests, com persones precàries o desocupades, no els importen gens al sindicalisme institucional…

L’individualisme penetra en totes les relacions i desplaça l’acció col·lectiva (funció principal del sindicat), al camp de l’imaginari col·lectiu en “vagues generals”, “manifestacions generals”, no sent possible l’acció cooperativa i solidària, tant en els centres de treball com en la solidaritat dels sectors. La consciència que s’instaura és contrària a l’enfrontament col·lectiu i s’instal·la l’individual entre el treballador/a i l’empresari i, a més, aquest conflicte es torna impotent davant el disciplinament que tenen les normes jurídiques (desregulació de les relacions laborals) i l’increment de l’espai d’intervenció arbitrària de l’empresari.

Aquests sindicats, davant els canvis en el món del treball, o bé han estat cooperadors necessaris (acceptació de normes desreguladores i liberalitzadores de l’organització del treball: ETT, dobles escales salarials, contractes i subcontractes, sectors fora de l’estatut protector del treball, etc.), o bé no han plantat cara, a través de l’enfrontament, davant aquests canvis legislatius i productius que possibiliten, cada vegada en major mesura, el control exclusiu per part de l’empresariat del procés de treball.

La pèrdua de força d’aquest sindicalisme, com factor que contraresta l’arbitrarietat, ha col·locat l’acció sindical en un espai on la possibilitat de resposta esdevé irrellevant. L’empresariat es mou en “el regne de la impunitat” i identifica als Sindicats com “agents socials funcionals” per als seus interessos.

El treball com un espai primordial del conflicte

El moment de la mobilització evidencia el conflicte que suposa el qüestionament de les relacions de poder que hi ha darrere de les relacions laborals. La mobilització és la ruptura amb la normalitat d’opressió i explotació, amb la legitimació del “fet quotidià” d’una relació desigual i injusta, alhora que interromp la sensació “d’impunitat” de l’empresari que, diàriament, en les relacions laborals, la persona assalariada percep i sent de manera humiliant en les seves condicions de treball i de vida.

La mobilització qüestiona l’estricta racionalitat del mercat, que és solament econòmica, la qual no deixa espai per a un pensament lliure d’ordenar les relacions laborals i socials, sota altres paràmetres i valors, on els drets (tots els drets) li pertanyen a les persones (a totes les persones) i han de ser garantits per a tots i totes, basant-se en relacions cooperatives, solidàries i no competitives. És a dir, tot el contrari a l’individualisme, que té en “la competitivitat” l’ànima de les relacions econòmiques, laborals i socials.

Del resultat de la mobilització, depèn que es formi una consciència transformadora, és a dir, apareix la possibilitat que les coses poden ser diferents, sempre que intervingui una “victòria” o un canvi en les regles de joc.

L’estratègia en l’Acció Sindical cap al camí de l’autogestió: L’acció sindical intrínsecament enllaçada a l’acció social: la recerca de la igualtat en les relacions laborals (repartiment de la riquesa), alhora que el necessari repartiment del treball (jubilacions, contractacions), són passos necessaris, no solament possibles, en el camí cap a l’autogestió de la producció, de la distribució i el consum.

La posició objectiva del “subjecte sindicat” en el nostre sistema de relacions laborals i, més específicament, en el paper que la carta Magna atorga a la Negociació Col·lectiva i, en conseqüència, als seus representants –sindicats-, considera un dret fonamental la mateixa, igual que la llibertat sindical, després és reconegut com un paper essencial i fonamental.

Assistim al qüestionament del paper de la negociació col·lectiva i de la legitimació dels subjectes intervinents. Qüestionament que obeeix a diferents factors. Uns, endògens: perversió dels objectius i fins sobre la base de posar parxes i crear esquemes de col·laboració, i, uns altres, exògens: la concertació social i les polítiques de consens que fan desaparèixer en la pràctica el conflicte, comportant-se els sindicats del règim com agents socials, funcionals a l’economia o, el que és el mateix, al benefici empresarial, construint una determinada cultura, cada vegada més allunyada d’una ètica de justícia social i sense posar en qüestió el sistema capitalista.

La negociació col·lectiva ha mutat el seu paper destacat lligada a l’acció sindical, és a dir al conflicte, fins a convertir el seu paper en “un ampli favor legislatiu” on el poder econòmic (i el polític) entenen que el conveni col·lectiu, en un sentit ampli, és “un instrument de governabilitat…preferible al legislatiu” (O.Romagnoli 2008).

Des de la desregulació laboral de la dècada dels 90 (abandó legislatiu dels drets necessaris), l’empresariat entén que l’autonomia “de les parts”, els permet introduir majors quotes de flexibilització de les condicions de treball i, per tant, de l’organització del treball, adaptant la mà d’obra als seus interessos.

Aquesta retirada –estratègica- de la norma legal (drets mínims, dret necessari, en salari, temps de treball, complements salarials, qualificacions, etc.), instaura el conveni com “instrument de governabilitat”, i, els sindicats del règim es transformen en disciplinadors de la mà d’obra, permetent l’actual estat de coses: la precarització integral de les condicions de treball i la dictadura de l’empresari, sent la seva cara contrària, la pèrdua de poder obrer.

La desaparició del dret del treball i la gairebé desaparició de la Negociació Col·lectiva, és el símptoma de la plena constitució de les relacions laborals en termes de mercat i, en el mercat, solament intervenen els individus aïllats que determinen les condicions de la seva relació.

En aquesta fase ens trobem, i és aquí on tenim que reclamar que és possible el repartiment del treball i que és possible el repartiment de la riquesa que generem els treballadors i treballadores, sent la Negociació Col·lectiva un marc adequat, a condició d’una autèntica i real transformació del model de sindicalisme imperant.

El sindicalisme, així almenys ho entén la CGT, ha de ser un contrapoder real, per a acabar d’una vegada amb el capitalisme, ha de ser una eina per a les persones, per a la construcció d’un altre model de relacions de producció, d’altre model de societat, on la cooperació, la solidaritat i el suport mutu entre les persones, a la recerca del “bé comú” per a tots i totes i per al planeta, sigui l’única norma de comportament.

* Article d’opinió de Pepe Aranda, Secretari d’Acció Sindical del Comitè Confederal de la CGT, publicat a Espacio Público

http://www.espacio-publico.com/los-sindicatos-en-tiempos-neoliberales#comment-1506

Llegir més »

Atento, CCOO i UGT, un exemple de falta de respecte al dret a decidir, en la votació per l’aprovació de l’ERO

REFERENDUM PARANY

El matí del 7 d’agost l’empresa ha tret un comunicat informant, que tal com sabíem, el període de consultes ha finalitzat AMB ACORD, pel que els sindicats UGT, CCOO i FASGA han validat les causes d’aquest ERO, els criteris d’afectació i, en general, tot el procediment d’acomiadament col·lectiu. A partir de matí, la Direcció d’Atento, amb l’aquiescència d’UGT i CCOO, pot començar a lliurar les cartes d’acomiadament als/les treballadors/es afectats/des. De com i quan ho facin no tenim cap informació, atès que a aquesta part se li està ocultant la mateixa. Sí sabem que l’acord permet acomiadar a 672 treballadors/es, entre forçosos/es i voluntaris/es.

Sobre la pantomima de referèndum d’ahir 6 d’agost solament indicar que des de CGT entenem que ha violat totes les garanties legals possibles. Com a dada significativa, informar que l’únic lloc on va estar present tot el comitè d’empresa, a La Corunya, va guanyar el NO al ERO amb un 55,5% dels vots. Encara que sobre aquest frau poc que dir, ja es pronunciaran els tribunals.

Va succeir el que l’empresa volia que passé. Estem intuint que entre els/les acomiadats/des hi haurà moltes situacions de discriminació. Si creus que has pogut ser acomiadament/a a dit, posa’t en contacte amb nosaltres perquè t’informem de quines mesures pots prendre a partir d’ara.

La CGT ha estat aquest matí en la inspecció de treball denunciant totes les irregularitats que s’han detectat en aquest període de consultes, i hem decidit demandar col·lectivament el procés per a sol·licitar la nul·litat d’aquest ERO i de tots els acomiadaments. Ara es tanca una primera etapa d’aquesta estafa d’ERO.

Des de CGT creiem que la lluita ha de continuar. Legalment amb la demanda col·lectiva i les demandes individuals. Per a CGT la lluita és l’únic camí. Els/les treballadors/es acomiadats/des poden autorganitzar-se i lluitar constantment contra aquests acomiadaments. No podem posar la nostra confiança només en els jutges, que no viuen aliens a les pressions del establishment que té el poder en aquest país. La lluita i la mobilització dels/les treballadors/es són el contrapès imprescindible que ha d’oposar la classe treballadora. Dita d’altra manera, la lluita no ha acabat ara, solament acaba de començar.

ELS ERO NO SE SIGNEN, ELS ERO ES COMBATEN

Secció Sindical CGT Atento

http://www.cgt-telemarketing.es/docattach/520/ComunicadoERE_ATENTO_13.pdf

ATENTO TELERVICIOS, CCOO I UGT, UN EXEMPLE DE FALTA DE RESPECTE DEL DRET A DECIDIR.

S’IMPEDEIX EL CONTROL DEL PROCÉS DE VOTACIÓ ALS SINDICATS CGT, USO I STC A PESAR DE SER MAJORIA EN MOLTS CENTRES DE TREBALL.

Els 9.000 treballadors d’Atento no han pogut decidir lliurement si donaven o no la seva aprovació a l’ERO signat per l’empresa, CCOO i UGT. Han obligat a decidir només a una part de la plantilla, les que estaven afectades pel ERO amb noms i cognoms publicitats prèviament, i la pregunta que se’ls ha plantejat és un empassa-te-la: o acceptes l’acord o se’t acomiada amb el que marca la legislació vigent i la reforma laboral; sense cap alternativa de lluita per a mantenir l’ocupació. Tampoc han pogut votar els 3.690 treballadors de les dues campanyes afectades per l’ERO, solament els que van a ser acomiadats.

S’ha furtat el dret a decidir en llibertat. En el moment que la pregunta es planteja amb els noms i cognoms dels acomiadats sobre la taula, s’usurpa el dret de lliure decisió sense pressions, a la plantilla se l’ha sotmès a un estrès desmesurat davant la pèrdua dels llocs de treball sense sentit. És incomprensible que hi hagi acomiadaments quan estan augmentant les càrregues de treball en l’actualitat i recuperant treball que es realitzava a Sudamèrica realitzant-se noves contractacions.

Tampoc s’ha permès la presència en la sala de votació dels sindicats que han mostrat el seu rebuig a l’ERO, s’ha posat dificultats als delegats del Comitè d’Empresa dels sindicats CGT, USO i STC per a transmetre a la plantilla els arguments contraris a l’ERO, no obstant això s’han facilitat l’entrada en centres de treball a persones externes a l’empresa pertanyents als aparells sindicals de CCOO i UGT, quan a Atento, s’ha hagut de denunciar en reiterades ocasions per vetar l’accés als diferents centres de treball dels representants sindicals de la CGT, sent condemnada Atento a una multa de 6000 euros per vulneració de la llibertat sindical.

En resum s’ha format un tàndem entre l’empresa, CCOO i UGT per a aconseguir un resultat, en un nyap de referèndum que ha emmalaltit de les mínimes garanties perquè el mateix hagués estat l’expressió lliure de tots els treballadors.

La CGT hem presentat i presentarem les denúncies corresponents tant a Inspecció de Treball com en els jutjats socials i demostrarem totes les irregularitats que s’han realitzat vulnerant tant el dret a decidir com la llibertat d’exercir aquest dret sense pressions.

És totalment incomprensible el canvi de postura de CCOO i UGT, coincident amb la mantinguda per la resta de sindicats des del primer dia de l’ERO, fent públic que les causes al·legades per l’empresa eren inexistents. Ni hi havia ni hi ha, cap causa productiva, organitzativa o econòmica.

CGT intentem entendre un canvi de posició tan brusc d’aquests dos “sindicats”, arribem a pensar, que les dues maquinàries sindicals (CCOO i UGT) tenen tantes necessitats d’alliberats després de les retallades que han sofert en les subvencions de formació, que estan buscant de les empreses la constitució de comissions “de seguiment” en la qual se’ls atorga afiliats dedicats a “vigilar que es compleixi l’acord” però que veritablement emmascara la concessió d’alliberats sindicals. No tenim proves d’això però no trobem moltes justificacions a un canvi dels arguments, quan casualment en l’acord se’ls concedeix sis llocs per a la comissió de seguiment.

ELS LLOCS DE TREBALL NO ES VENEN, ELS LLOC DE TREBALL ES DEFENSEN!!!

6 d’agost de 2014.

EL COMITÈ D’EMPRESA DE GLÒRIES-BARCELONA A ATENTO TELESERVICIOS, PER MAJORIA DELS SEUS MEMBRES, VOTA EN CONTRA DE L’ERO I DE L’ACORD DE CCOO, UGT I L’EMPRESA.

El Comitè d’Empresa d’Atento a Barcelona-Glòries reunit avui dimecres 5 d’Agost del 2014 ha mostrat el seu rebuig a l’acord al que van arribar l’empresa, CCOO i UGT.

Rebutgen l’ERO, argumentant que fins al 2021 hi ha un contracte marc que garanteix ingressos, que estan recuperant serveis realitzats a Llatinoamèrica, així com que se segueixen realitzant contractacions i formació. També consideren que la selecció dels afectats ha estat malintencionada, ni tan sols complint els criteris que havien signat.

El Comitè d’Empresa critica a CCOO i UGT per no haver realitzat assemblees entre els treballadors durant aquest procés, no obstant això, sí que han signat 672 acomiadaments traslladant la responsabilitat als treballadors que permetin votar, probablement incloent entre els votants als que marxen voluntàriament i després de fer públic els noms dels acomiadats forçosos.

En cap moment la pregunta serà si s’està d’acord o no amb l’ERO, el que ja van manifestar els treballadors mitjançant recollida de signatures sent el resultat de no a l’ERO, es denuncia la falta d’informació als representants sindicals contraris al ERO i també sobre el referèndum. Es critica la falta de tacte a l’hora de comunicar l’acomiadament i l’absència de CCOO i UGT que han avalat els mateixos amb la seva signatura però que han estat desapareguts en aquest moment tan delicat. S’ha inclòs en la llista d’acomiadats forçosos a un delegat sindical que s’ha caracteritzat per la seva lluita contra L’ERO.

Per a la CGT l’actitud de l’empresa Atento és tot el contrari del que passa en una empresa amb problemes econòmics reals i no forçats amb enginyeria econòmico-legalista que des de gabinets d’advocats-economistes tan acostumats ens tenen, aquí ni tan sols s’han acurat ja que van presentar comptes amb beneficis i no es donen ni causes productives, ni econòmiques, ni organitzatives, solament l’avarícia d’uns pocs per seguir incrementant els seus comptes de resultats.

La CGT considerem el canvi de posició de CCOO i UGT com una nova traïció a la classe treballadora. Fins al dia 30 de Juliol mantenien una oposició ferma al ERO publicitada en les seves webs i notes de premsa, i el 31 de juliol signen que l’ERO té causes econòmiques, productives i organitzatives, acceptant l’acomiadament de 672 companys/es, 403 forçosos/es i 269 voluntaris/es, un 17% de treballadors entre les campanyes afectades, pretenent la seva aprovació a través d’un referèndum en el qual només podran participar els acomiadats triats per l’empresa, amb l’amenaça que si no s’aprova s’aplicarà la legislació vigent.

En aquest referèndum, ja amb els noms dels acomiadats publicitats, que es realitzarà el dimecres 6 d’agost, no es permet votar als 9.000 treballadors d’Atento, ni tan sols a tots els treballadors de les dues campanyes afectades, els d’Empreses amb 957 treballadors i els de gran públic amb 2.733 treballadors, amb un total de 3. 690 entre els dos serveis en tota Espanya i que haurien de tenir dret a expressar la seva opinió sobre l’acord, a més l’empresa ha rebutjat sol·licituds voluntàries de desvinculació de treballadors d’altres campanyes de l’empresa no afectades per l’ERO, que en el cas del centre de Glòries suposaria que no hagués de realitzar-se cap acomiadament forçós.

Aquest referèndum és un frau, ja que en lloc de preguntar a tots els treballadors si estan o no conformes amb el preacord al que han arribat o si prefereixen seguir mobilitzant-se, només podran decidir si s’està d’acord amb el signat o s’aplica la legislació vigent. 672 treballadors veient-se obligats acceptar les condicions. Cal tenir en compte que 269 treballadors seran voluntaris escollits per l’empresa (el 40%) ja que la mateixa es reserva vetar als voluntaris que consideri.

El resultat està més que clar, els acomiadats forçosos seran arrossegats a la pèrdua del lloc de treball, si voten els acomiadats voluntaris. S’han donat a conèixer, avui 5 d’agost, el nom i cognoms dels afectats i en cas de no ser acceptades les condicions de l’acord, l’empresa aplicarà les indemnitzacions vigents, un veritable xantatge.

En cap moment CCOO i UGT deixen la porta oberta a que la plantilla decideixi poder lluitar pels seus llocs de treball, en la seva línia habitual en aquests casos, donant l’esquena a les assemblees de treballadors, han fet el que millor saben fer, rentar-se les mans i traspassar el xantatge a la plantilla.

CGT insistim que l’ACORD signat ahir ja planteja agressions futures que ataquen a les condicions laborals dels/les treballadors/es que es queden. A aquests últims, als companys i companyes que sofriran les modificacions substancials que negociessin posteriorment, els signants d’aquest “preacord” no els volen deixar participar.

Reiterem que aquest referèndum és una pantomima, un parany, sense cap garantia de legalitat ni transparència. Hem repetit fins a la sacietat que aquest ERO no té causes que ho justifiquin, un missatge que fins i tot qui ara està disposat a signar, reiterava fins al 30 de Juliol en un comunicat que deia “UGT I CCOO NO SIGNARAN L’ERO D’ATENTO”.

Si els representants dels/les treballadors/es presents en la taula de negociació hem rebutjat aquest ERO, ens sembla indigne i covard traspassar ara als/les treballadors/es prendre la decisió de signar-lo. En tot el procés aquests sindicats no han consultat a la plantilla i ara CCOO i UGT intenten restringir l’oferta de l’empresa a un tema merament monetari, la qual cosa és una fal·làcia.

SIGNAR aquest ERO suposa AVALAR les causes del mateix i els acomiadaments. Aquests dos sindicats han llançat un comunicat als treballadors defensant l’acord. Fa un dies també es vanagloriaben de tenir els millors advocats laboralistes d’Espanya per a parar l’ERO i ara es justifiquen dient que amb la seva signatura garanteixen una indemnització que suposaria anys de litigi en els jutjats.

Bain Capital, Atento i Telefònica són culpables d’aquests acomiadaments, des del 31 de Juliol, CCOO i UGT, també.

Finalment, volem llançar un missatge de força i d’ànim. LA LLUITA SERVEIX. Els/les treballadors/es d’ATENTO han demostrat durant l’últim mes com la mobilització i l’organització ha forçat a l’empresa a reconèixer l’improcedent d’aquest ERO, i que UGT-CCOO no s’hagin atrevit a signar aquests acomiadaments molt abans. No obstant això, això no pot quedar així, cal seguir organitzats/des i lluitant contra les agressions que l’empresa té planejades per al futur amb la complicitat de la casta sindical d’UGT i CCOO.

Per això des de la CGT cridem:

EXIGIM DECIDIR EL NOSTRE FUTUR!!!

Llegir més »

L’operació d’aniquilació de la sanitat pública arriba a Tarragona

L’operació d’aniquilació de la sanitat pública arriba a Tarragona

El divendres 1 d’Agost, inici del període estival per excel·lència, el Govern de CIU -amb el suport d’ERC- ha activat el nou ens de Tarragona que ha de regular la Sanitat. En realitat suposa la destrucció de l’Hospital Joan XXIII, que es trinxa i se’n va a la deriva en totes les direccions, com un iceberg en un corrent d’aigua calenta.

Llegir més »