El sindicat del metall de la CGT de l’Alt Penedès-Garraf desautoritza la signatura de l’ERO a l’empresa Elèctrica Güell
EL SINDICAT DEL METALL DE LA CGT DE L’ALT PENEDÈS-GARRAF DESAUTORITZA LA SIGNATURA DE L’ERO A L’EMPRESA ELÈCTRICA GÜELL
La CGT rebutja l’ERO d’Elèctrica Güell, amb el convenciment que el contingut d’aquest Expedient presenta tot un seguit d’irregularitats, tal i com acrediten els nostres serveis jurídics, per tant, és factible qüestionar la seva legalitat.
Des del Sindicat del Metall de la Federació Intercomarcal de la CGT de l’Alt Penedès-Garraf, volem posar en coneixement de tots els treballadors i les treballadores d’aquest territori, i del conjunt de l’opinió pública, els següents fets i el posicionament públic que se’n segueix:
El proppassat 21 de maig, l’empresa Elèctrica Güell de Vilafranca del Penedès va comunicar formalment al seu Comitè d’Empresa l’inici d’un procés d’acomiadament col•lectiu (ERO), tot proposant 45 acomiadaments inicials i baixades salarials pel conjunt de la plantilla. En l’esmentada empresa, la CGT compta amb un delegat, el qual és, alhora, president del Comitè.
Aquest Sindicat del Metall va haver d’empassar-se a l’inici del procés negociador els capricis d’aquest delegat, de nom Jordi Hill Montes, que va rebutjar ser assessorat per dos companys del mateix, després que aquests assistissin en altres conflictes previs a aquest l’ERO. A causa d’això, la CGT va tenir el detall de proporcionar-li un assessor “a mida”, en la persona d’un company del Sindicat de Químiques del Baix Penedès, en el qual aquest semblava tenir més confiança. Val a dir que aquest company del Baix Penedès ha fet una feina molt lloable al llarg de tot el procés, i és, de fet, l’únic que ens n’ha mantingut informats, atès que l’esmentat delegat no li hem vist el pèl per cap assemblea del sindicat, ni abans, ni durant, ni després de la negociació de l’ERO.
Tanmateix, des d’aquest Sindicat del Metall ens penedim totalment d’haver cedit ja de bones a primeres en aquest punt, atès que els companys dels quals en va refusar la solidaritat i el suport eren (i són) totalment vàlids com assessors, persones bregades en moltes lluites, amb una gran experiència en l’àmbit de la negociació col•lectiva. El seu únic defecte és —i a les proves ens remetem— que potser són gent excessivament combativa per a algú que ha demostrat estar més preocupat per salvaguardar els seus propis interessos i els de l’empresa que no pas els dels seus companys i companyes de feina, als quals diu representar.
L’assessor ha estat donant suport i guiant durant tot el procés negociador al delegat de CGT i al conjunt del Comitè, assessorant-los de forma altruista i voluntària, accedint fins i tot a fer-ho fora de l’àmbit territorial de la seva comarca. Ho va fer així perquè la solidaritat a la nostra organització no coneix fronteres.
El procés negociador ha estat molt dur. I diem dur perquè l’empresa entenem que ha estat coaccionant la negociació mitjançant l’impagament reiterat de les nòmines, amb el que això suposa en l’àmbit de l’economia familiar de cadascun dels treballadors i treballadores de la plantilla. A tot això cal afegir el fet que els propietaris d’Elèctrica Güell tenen constituïda una altra empresa, anomenada EGSA, amb el mateix Consell d’Administració que la primera, i els mateixos percentatges d’accionariat, en la qual guarda i salvaguarda tot el seu patrimoni immobiliari, locals, naus, pisos, etc. Un patrimoni que en cap cas s’han dignat a posar a disposició de la plantilla per tal d’anar pagant els seus salaris endarrerits.
Ben al contrari, els impagaments han estat cada cop més freqüents, fins a acumular deutes d’uns 6.000 EUR de mitjana per treballador. El Consell d’Administració d’aquesta empresa patrimonial, EGSA, és retribuït amb salaris, plans de pensions, dietes i altres vergonyants conceptes per part d’Elèctrica Güell, amb la qual cosa resta exempta de tota càrrega econòmica i, a sobre, li cobra a la pròpia Elèctrica Güell el lloguer de la nau on està ubicada.