La situació actual del ferrocarril en l’Estat espanyol és la pitjor que hem conegut mai, no és menys cert que el ferrocarril que necessita la majoria de la població està extingint-se per falta d’inversió de manteniment, de nous projectes per a arribar a més poblacions, d’un transvasament real de mercaderies des de la carretera, acabant també amb el paper vertebrador i de servei públic necessari que sempre ha tingut.
Aquesta situació no s’ha gestat en uns pocs dies, sinó que ve des de lluny, sent responsables d’això, a més d’aquest govern insofrible, els diferents governs anteriors de l’un i l’altre signe, les successives direccions executives de les diferents empreses ferroviàries a través dels anys, preocupades sobretot per mantenir el seu propi i personal estatus i, per descomptat, l’actitud d’abandó, corrupció i col·laboracionisme dels sindicats majoritaris i corporatius que es mouen per les empreses ferroviàries. Entre tots ens han dut a aquesta situació tan perillosa la sortida de la qual ens exigirà grans dosis d’imaginació i ingents esforços.
Per altra banda, la fragmentació que s’està implantant en el ferrocarril ens obliga a establir noves formes de coordinació i nous mètodes d’actuació. Per això és ara més necessari que mai coordinar l’acció sindical en tot el sector ferroviari de les empreses: Renfe (dividida en 4 Societats Anònimes), Adif (creació de la nova Entitat Pública Empresarial (EPE) que es denomina ADIF‐Alta velocitat), amb la falsa integració del personal de FEVE, FGC, Euskotren, etc., de les privades (Comfersa, Ferroser, V2‐Alentis, Rentokil‐Initial, etc.), i de les que es puguin crear mixtes i privades, de cara a fer més eficaces les nostres respostes, a protegir-nos conjuntament, a establir una força sindical combativa que tingui el pes necessari per a fer valer les nostres reivindicacions, les quals han de passar fonamentalment per:
• El manteniment i increment del nivell d’ocupació.
• L’estabilitat i qualitat de l’ocupació, sigui aquesta pública o privada, imposant que es respecti els pactes en Convenis Col·lectius i obligant a negociar altres de nous que contemplin les nostres reivindicacions.
• Lluitar conjuntament contra els ERO o acomiadaments col·lectius. També contra els acomiadaments individuals per persecució sindical o per assetjaments laborals.
• La cura escrupolosa de la salut laboral i la seguretat en el treball, en les instal·lacions i la seguretat màxima també en el transport de viatgers i mercaderies.
• Tractar de fer públiques totes les ocupacions privades (integració de les plantilles de les contrates en les empreses públiques).
• Garantia de subrogació laboral de la plantilla com condició bàsica davant els canvis d’empreses.
• Impedir el robatori del patrimoni de la ciutadania, el tancament de línies, la supressió de trens I serveis, les privatitzacions, impulsant la participació de la societat en el debat i en la defensa del servei públic.
• Imposar el criteri de la rendibilitat social, mediambiental, de despesa energètica i de servei públic del ferrocarril, contrarestant l’únic valor que consideren que és la renda‐baldeu econòmica.
• Lluitar contra tot tipus de discriminacions laborals, per adscripció sindical, per trajectòries reivindicatives, per sexe, raça, per països de procedència, etc.
• Denúncia permanent de la corrupció, dels favoritismes, del clientelisme, etc.
• Establir i fer complir normatives clares i objectives per a l’accés a les ocupacions ferroviàries, a la formació, a la mobilitat geogràfica i a la promoció professional.
• Protegir a les persones amb minusvalideses físiques o psíquiques produïdes com a conseqüència de la seva vida laboral, i impedir la discriminació en la contractació i els drets laborals de persones amb aquestes circumstàncies.
• Establir coeficients reductors de l’edat de jubilació per a totes les categories ferroviàries.
• Lluitar pel dret a la vaga en tota la seva integritat.
• Establir un marc de mínims per a regular tot el sector, en salaris mínims, jornades màximes, procediments sancionadors, subrogacions, normes bàsiques per a la mobilitat geogràfica i funcional, etc., a més dels Convenis de cada empresa que han de millorar sempre aquest marc.
Des de fa algun temps, les diferents Seccions Sindicals de CGT en l’àmbit Ferroviari venim coordinant-nos per a plantar cara a una realitat establerta en el Sector: la fragmentació i la precarietat, fan cada vegada més urgent la necessitat de tenir una acció sindical conjunta. La liberalització del sector fa que aquesta necessitat de coordinació sigui encara més urgent, de cara a dissenyar també una estratègia de lluita per a enfrontar-nos a la situació descrita.
DE LA TEVA LLUITA DEPÈN EL TEU FUTUR
NO A LA VENDA DELS SERVEIS PÚBLICS
Sector Federal Ferroviari de la CGT (SFF-CGT)
http://www.s
