Nou Projecte de Reforma de la Llei d’Estrangeria: AVANÇA LA REPRESSIÓ, RETROCEDEIXEN ELS DRETS
El passat 29 de juny el Consell de Ministres va aprovar la remissió a les Corts Generals del Projecte de Llei Orgànica de reforma de la Llei Orgànica sobre Drets i Llibertats dels Estrangers a Espanya i la seva Integració Social, de l’11 de gener de 2000.
Aquesta és ja la quarta reforma que sofreix aquesta normativa, el que de per si mateix mostra a les clares l’ús i l’abús de la immigració per part de l’Estat i les classes polítiques, que des de sempre han concebut la migració com un problema: un mal necessari per al mercat laboral en el millor dels casos, i un tema policial i d’ordre intern gairebé sempre. Aquesta quarta reforma de la Llei suposa la consagració que la migració ha de ser regulada sempre de forma provisional, perquè quedi palesa a qui s’atreveixi a iniciar un projecte migratori en sòl hispà que la seva situació serà una constant carrera d’obstacles, que el seu estatus legal si ho té pot desaparèixer en qualsevol moment, i que els nostres drets –dels autòctons- no seran mai els seus drets.
La indignitat d’aquesta reforma s’assenta en la pretensió d’establir una identificació de cara a l’opinió pública entre l’immigrant irregular i el delinqüent, justificant així tot un aparell de mesures coercitives sens dubte desproporcionades per a una infracció de caràcter administratiu com és no tenir papers.
S’estableix un termini de 60 dies de reclusió en els Centres d’Internaments per a Estrangers (els desgraciadament famosos CIE) per als sense papers amb ordre d’expulsió, l’única falta dels quals, en tot cas de caràcter administratiu i no penal, és no disposar de documentació. Podem imaginar que un/a autòcton/a se li imposessin 2 mesos de presó per una simple falta administrativa?
Igualment vergonyosa i vil és la legalització de la deportació de menors, que autoritza una pràctica fins a ara il·legal encara que no per això poc estesa. Fins a la data, en teoria es prioritzava la protecció de la infància enfront de la regulació de la immigració irregular, autoritzant-se tan sols la deportació de menors en cas que aquests tinguessin garantida una acollida adequada en el seu país d’origen. Amb la reforma, les tornes es canvien i preval la restricció de la circulació de les persones enfront de l’universal dret a la protecció dels menors.
Es restringeix a més el dret a la reagrupació familiar, autoritzant-se només per als ascendents majors de 65 anys. En qualsevol cas, només podran reagrupar aquells que es trobin en situació legal des de fa més de 5 anys, quan encara ara es permet a partir dels 2 anys de residència legal.
Finalment, la mesquinesa de la norma arriba a les xarxes de solidaritat amb les persones immigrants establint-se multes a la solidaritat, per a aquelles persones que empadronin, contreguin matrimoni o col·laborin de diverses maneres amb immigrants no regulars.
Per tot això, des de la CGT cridem: No a la llei d’estrangeria! No a la restricció de drets de les persones immigrants!
Secretaria d’Acció Social – Comitè Confederal CGT
2 de juliol de 2009
