En aquests dies s’ha debatut en el congrés dels diputats la indigna nova retallada per a les llibertats dels treballadors/res que suposa la quarta reforma de la Llei d’Estrangeria.
Almenys 14 persones van perdre la vida entre setembre i octubre de l’any 2005, morts a l’intentar travessar les tanques frontereres a Ceuta i Melilla. Fugien de la guerra, de la fam i de la misèria, i d’una vida sense futur ni dignitat en els seus països d’origen, a l’Àfrica Subsahariana. Molts d’ells van ser ferits, maltractats, deportats o deixats a la seva sort en el desert pel govern marroquí que va començar ja llavors a jugar el paper de gendarme d’Europa en el control de les migracions.
Quatre anys després, molts migrants segueixen intentant buscar aquest futur digne i perden la vida en el mar o en el desert. A l’Estret, a Canàries, en la costa africana o en nombrosos llocs del mediterrani. O veuen com els seus drets mes elementals són trepitjats tant en els països europeus, com en països africans. En el cas del govern del Marroc, durant aquests quatre anys ha continuat negant el dret d’asil, perseguint immigrants arribant a disparar i matar a diversos d’ells, efectuant incomptables razzias i posterior deportació a les fronteres condemnant-los a una destinació incerta i inhumà.
Per això, passats quatre anys, les organitzacions sotasignants, fem una crida a participar en la Vª Caravana a la frontera de Ceuta, el diumenge que ve 11 d’octubre.
El record d’aquelles víctimes de Ceuta i Melilla i el de tots els que han perdut la vida i la solidaritat amb quants sofreixen la repressió o es veuen obligats a emigrar, ens emplaça de nou a mobilitzar-nos. I demanem a totes les organitzacions democràtiques i solidàries que se sumin a aquesta mobilització, tant des del Marroc, com des de l’Estat espanyol.
Creiem imprescindible que seguim lluitant per a exigir que s’acabi aquesta cruel política sense sentit contra els migrants que no aconseguirà els resultats que diu perseguir i que no obstant això continuarà violant greument els drets humans de les persones que tracten tan sols de trobar un lloc on poder viure amb dignitat.
Asociación Marroquí de Derechos Humanos
Asociación Pateras de la Vida
Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía
Consejo de Migrantes Subsaharianos en Marruecos
Red de Asociaciones del Norte de Marruecos Chabacka
Actes programats
– Dissabte, dia 10 d’Octubre
Taula rodona a Tànger: Els drets humans dels migrants quatre anys després
– Diumenge, dia 11 d’octubre
Vª Caravana a la frontera de Ceuta. Sortida des de Tànger, a les 9h. des de la Plaça de les Nacions
Més informació:
Apdha: caravanaceuta@nullgmail.com Tel. +34956228511
Chabacka: boubker_k@nullyahoo.es Tel. +212661759843
Pateras de la Vida: pateras_vida@nullhotmail.com Tel. +212661639958
AMDH: tbel_2000@nullyahoo.fr Tel. +212661435048
S’està preparant un viatge col·lectiu que sortirà des de Tarifa. Les persones interessades poden escriure a caravanaceuta@nullgmail.com o trucar al Tf. 956228511.
El govern ha presentat un projecte de reforma de la Llei d’Estrangeria al Congrés dels Diputats. Les organitzacions sotasignades ens oposem a aquest projecte pels següents motius:
L’avantprojecte de Reforma contempla a les persones emigrades únicament com mitjans de producció, no com éssers humans amb plens drets, entre ells el de la llibertat de moviment.
Conserva una regulació de la reagrupació familiar restrictiva i discriminatòria, que genera dependència i desigualtat, mantenint les disposicions actuals que obliguen a moltes dones a dependre econòmicament del marit. S’endureixen els requisits per a la reagrupació dels ascendents i descendents, privant a molts ciutadans i ciutadanes del dret a viure en família.
Criminalitza al col·lectiu immigrant augmentant els temps de detenció en els Centres d’Internament per a Estrangers (CIE) de 40 a 60 dies o fins i tot indefinidament. Introdueïx així la Directiva de la Vergonya (Directiva Europea de Tornada) en la legislació espanyola. Cap recordar aquí que les persones són retingudes en els CIE com autèntics delinqüents sense que hagin comès cap delicte.
Establiex la penalització amb multa de fins a 10.000€ pel consentiment en l’empadronament d’immigrants, el que dificulta l’accés a l’educació i la sanitat. Es castiga així el principi de solidaritat entre les persones sense mesurar les seves conseqüències en l’increment de la xenofòbia i el racisme.
La reforma no modifica l’actual Llei per a facilitar la regularització i la igualtat de drets de les persones immigrades. En l’actual situació de crisi econòmica, l’obligació d’un contracte laboral per a la regularització per arrelament, renovació de la targeta de residència i la reagrupació familiar, condemna a la pobresa i exclusió social a persones i famílies ja establertes.
El pretès objectiu de la reforma de frenar la immigració il·legal és una pretensió inútil. Els i les immigrants seguirem creuant fronteres mentre continuï la desigualtat mundial entre els éssers humans. Cap llei podrà evitar la llibertat de moviment de les persones, el que desgraciadament sí farà, és perpetuar l’exclusió i augmentar el sofriment i l’explotació. Contra això lluitem.
Per les consideracions abans exposades, demanem:
1.- El tancament dels CIE, (Centres d’Internament d’Estrangers).
2.- Establiment d’un procés de regularització de les persones sense papers que no depengui del contracte de treball i eliminació de l’obligació de 180 dies cotitzats per a la renovació de permís.
3.- Eliminar les restriccions per a la reagrupació familiar, permís de treball per als reagrupats.
4.- La no penalització del principi de solidaritat.
5.- La igualtat de drets plena entre immigrants i persones autòctones incloent el dret a participar o abstenir-se en els processos electorals que es produeixin.
Per a conscienciar al conjunt de la població que si es restringeixen els drets de les i els immigrants es comet una injustícia contra tots i totes, per a oposar-nos a l’aprovació d’aquesta reforma convoquem: Dimecres 23 de setembre, 17:00 h. Rambla del Raval de Barcelona.
– “La Setmana Tràgica. Els fets del barranco del Lobo”
Exposició del 2 al 4 d’octubre a la sala Vilà i Valentí de Sallent.
Horaris: divendres de 17 a 20 h., dissabte i diumenge d’11 a 13 h. i de 17 a 20 h.
Xerrada sobre la Setmana Tràgica a càrrec de Jordi Martí, coordinador de la revista Catalunya, divendres 2 d’octubre a les20 h.
L’Ateneu Llibertari del Poble Sec a Sants i el col.lectiu Nono, amb motiu del centenari de l’assassinat de Ferrer i Guàrdia, i la recent mort de Josefa Martin Luengo, pedagoga llibertària fundadora de Paideia (Mérida), volem retre homenatge a totes aquelles escoles llibertàries que, amb el seu exemple, ens han acostat un xic més la utopia a les nostres realitats.
JORNADA D’AUTOGESTIÓ EDUCATIVA
Dissabte 10 d’octubre 2009 al al Parc de la Ciutadella de Barcelona
ACTIVITAT LÚDICO – FORMATIVA
Participants:
– Grup d’adults/es 18-99 anys
– Grup de criatures 5 – 17 anys
Els dos grups participaran de la mateixa manera però per separat.
El proper dissabte 26 de setembre estem convidades i convidats a participar en l’aplec llibertari que organitza anualment prop de Perpinyà la gent de la CNT-66 amb la qual mantenim des del Sindicat Únic de Girona de la CGT de Catalunya estrets lligams fraternals. Com ja sabeu, en aquesta festa cap any hi falten els companys de l’exili llibertari, el compromís militant i l’entusiasme revolucionari dels quals, que és una lliçó i un exemple per a totes i tots nosaltres i que no ha minvat malgrat els molts anys que ja tenen els que encara queden dempeus.
– Davant la necessària reflexió que ha d’acompanyar els esdeveniments que estan succeint a l’Educació a Catalunya, la CGT de Ponent ha organitzat diverses activitats entorn l’exposició “Pedagogías Libertarias” que es durà a terme a la Biblioteca Pública de Lleida del 14 al 27 de setembre, coincidint amb l’inici del nou curs escolar.
– Dilluns 14 el Secretari General del sindicat, professor i historiador, Emili Cortavitarte, realitzarà la conferència “Ferrer i Guàrdia i l’educació llibertària a Catalunya”.
El dissabte 29 d’Agost de 2009 va morir a l’edat de 58 anys el nostre company Horst Stowasser, militant llibertari alemany amb el que manteniem una cordial relació.
Horst ha estat actiu des de la seva joventut en el moviment anarquista i va ser un dels autors més prolífics del moviment anarquista alemany. Ha despertat interès especialment entre els joves interessats en l’anarquisme. Animador entre altres coses del Projecte A i el Projecte Eilhardshof, vinculat a la FAU, incansable agitador de l’escena local de la ciutat de Neustadt on residia,… mostrava, en el millor estil de la tradició escrita, la història, el treball i les aspiracions dels diferents corrents dintre de l’anarquisme.
Horst Stowasser era més que un autor d’èxit. Ha publicat periòdics anarquistes i revistes, i va ser en gran mesura un propagandista en el millor sentit de la vida comú i el treball.
Amb el moviment anarquista de l’estat espanyol, com amb el de la resta del món, estava en contacte constant. La mort Horst Stowasser suposa una pèrdua important pel moviment llibertari internacional.
El Col·lectiu Negres Tempestes i Aldarulls Edicions publiquen el llibre “Entre la Revolució i les Trinxeres” de Camillo Berneri.
Aquests últims anys hem viscut un procés de recuperació de la memòria històrica encapçalada pel Tripartit que té com a objectius legitimar l’actual sistema democràtic burgés i amagar o desacreditar la Revolució Social iniciada el 19 de juliol de 1936.
El col·lectiu Negres Tempestes i Aldarull Edicions editen la traducció al català d’aquest llibre amb la intenció de donar a conèixer aquests fets: “Entre la Revolució i les Trinxeres” és un recull de cartes publicades per Camillo Berneri al setmanari “Guerra di Classe” on va reflectir l’eufòria inicial dels primers mesos de la Revolució i va advertir de les conseqüències de la recuperació progressiva del poder per part de la burgesia que van materialitzar-se en els Fets del Maig del 1937 on el propi Camillo Berneri va ser segrestat i assassinat.
“Som un grup de professionals del Dret penal, integrat per professors d’Universitat, jutges, fiscals i advocats (Grup Immigració i Sistema penal) que volem cridar la vostra atenció i demanar la vostra ajuda en relació amb un dels aspectes més greus del Projecte de Reforma de la Llei d’Estrangeria: el relacionat amb l’internament d’estrangers. “
Des dels començaments de la informàtica, han estat molts els esforços a nivell mundial perquè s’estandarditzin les formes de comunicació. Els llenguatges informàtics que creen les pàgines web, els formats dels documents de text, els formatsmultimèdia, etc.
Sense anar dirigida a la classe obrera, l’Escola Moderna va donar forma a les inquietuds del moviment obrer en matèria d’educació.
Tota crisi econòmica de gravetat comporta una explosió social. On ens condueïx la crisi actual? A una revolta o a una revolució?
Cicle de conferències-debat sobre la revolta de 1909 a Barcelona, la revolució llibertària de 1936 i l’actual crisi econòmica, organitzat pel col·lectiu Llibertari de Sant Boi i la Federació Comarcal del Baix Llobregat de la CGT.
La revolta de 1909 a Barcelona
– Exposicions “Els fets de 1909 i l’afusellament de Ferrer i Guàrdia” i “Francesc Ferrer i Guàrdia i l’Escola Moderna”, a Cal Ninyo (Carrer Major 43, Sant Boi de Llobregat), del 17 d’octubre al 7 de novembre:
– 21 d’octubre a les 18.30h. Conferència “La Pedagogia Llibertària” a càrrec de Just Casas, a Cal Ninyo, Sant Boi.
– 28 d’octubre a les 19.30h. Conferència “La Setmana Tràgica” a càrrec de Dolors Marín, a Cal Ninyo, Sant Boi.
La revolució llibertària de 1936.
– Exposició a la seu de la CGT (Carretera d’Esplugues 46, Cornellà de Llobregat ), del 10 al 28 de novembre: “Les col·lectivitzacions d’empreses el 1936”
– 11 de novembre a les 18.30h. Conferència “Les col·lectivitzacions a Catalunya” a càrrec de Rafael Iniesta, a la CGT de Cornellà.
– 18 de novembre a les 18.30h. Conferència “Durruti i la revolució social” a càrrec de Miquel Amorós, a la CGT de Cornellà.
– 25 de novembre a les 18.30h. Conferència. “Els fets de maig de 1937” a càrrec de Ferran Aisa, a la CGT de Cornellà.
Enfront de la crisi actual
– 2 de desembre a les 18:30h. Debat obert a la seu de la CGT (Carretera d’Esplugues 46, Cornellà de Llobregat). Davant la crisi del liberalisme, és viable la reforma del capitalisme? és necessària la revolució social? El moviment llibertari té resposta a la crisi?
Diego Sanz Paratcha. Redacció. Diagonal núm. 106, juliol 2009.
Al juny el Govern va treure endavant amb el suport del PP una nova Llei d’Asil. El mes de juliol s’ha engegat el debat d’esmenes al projecte de Llei d’Estrangeria elaborat pel govern, en un procés que l’Executiu espera tancar a la fi d’any. Ambdues normatives tornen a endurir unes polítiques ja restrictives i criticades per limitar i castigar la llibertat de moviment de les persones. DIAGONAL analitza com els aspectes més destacables d’ambdues normes tenen el seu origen en els discursos que apel·len a l’escassesa de recursos i la por a l’altre. En el fons, subjeu l’afirmació: “els espanyols, primer”.
Amb motiu dels 100 anys dels fets de la Setmana Tràgica de Barcelona, Jordi Martí Font, coordinador del “Catalunya”, ha elaborat un seguit de textos sobre la revolta produïda el juliol de 1909 a partir de la negativa dels joves de classe treballadora d’anar a fer la guerra al Marroc contra els rifenys.
La sèrie consta de 14 textos més altres de complementaris, i els podeu llegir en el seu bloc, anant al lloc on estan tots agrupats:
blocs.mesvilaweb.cat/jordimartif69/cat/3587
A continuació en transcrivim l’últim d’ells:
Juliol de 1909: balanç i repressió
El balanç final de les jornades de juliol resulta molt aclaridor alhora que sorprenent si ens referim als tòpics estesos per les valoracions populars que se n’han fet, de forma completament interessada. Segons Josep Termes, el balanç de víctimes mortals fou de 2 guàrdies civils (i 39 ferits), 3 militars (i 27 ferits) i 82 civils (amb 126 ferits). Hi hagué més de 200 desterrats, la majoria anarquistes i republicans (entre ells, Anselmo Lorenzo o Teresa Claramunt) i cinc afusellats. El 17 d’agost es va afusellar el republicà Josep Miquel i Baró i més endavant ho van ser Antoni Malet, Eugenio del Hoyo i Ramon Clemente. El 9 d’octubre, un consell de guerra condemnava a mort Francesc Ferrer i Guàrdia, que va ser afusellat el 13 d’octubre.
ConsumeHastaMorir.com és una reflexió sobre la societat de consum en la qual vivim, utilitzant un dels seus propis instruments, la publicitat, per a mostrar fins a quin punt es pot morir consumint.
L’exposició produïda per la CGT, amb la col·laboració de la Fundació Salvador Seguí, proposa un recorregut per la geografia de la repressió exercida pels revoltats el 19 juliol de 1936.
Continuen els HOMENATGES ALS MAQUIS, el dissabte 25 de Juliol a BERGA
XII MARXA HOMENATGE ALS MAQUIS
Dissabte 25 de juliol. Berguedà
8 h. Caminada comentada per les «Canals de Sant Miquel». Sortida des del
Pont de Pedret (Berga).
Manel Ros – Setmanari Directa núm. 146
Falta poc perquè es compleixin cent anys d’una de les setmanes més convulses que s’han viscut a casa nostra i que avui coneixem com la Setmana Tràgica. Durant una setmana, milers de persones es van revoltar contra el reclutament per anar a combatre a la guerra del Marroc. I la revolta va esclatar en forma de crema de convents i esglésies i barricades als carrers. Per aquesta raó volem parlar dels actes que s’han fet i es faran al voltant dels fets de l’estiu de 1909, però també sobre els motius i el context en els quals van succeir.
El dimarts 7 de juliol tenia lloc l’últim acte de les Jornades que s’han portat a terme a Reus entre el 30 de juny i el 7 de juliol, sota la denominació de Jornades de les Dues Ribes, dins una denominació més amplia “Arrels, cultures d’anada i tornada”, sota la qual és previst seguir organitzant activitats.
Memòria de Joan Peiró i Belis.
Retrats d’un sindicalista, ministre de la Segona República
de Pere Gabriel, Josep Puig i Pla i Maria Salicrú-Maltas,
llibre que serà presentat per Ferran Mascarell (vicepresident primer de l’Ateneu Barcelonès), l’editor Joan Maluquer i Ferrer i els autors.
Nou Projecte de Reforma de la Llei d’Estrangeria: AVANÇA LA REPRESSIÓ, RETROCEDEIXEN ELS DRETS
El passat 29 de juny el Consell de Ministres va aprovar la remissió a les Corts Generals del Projecte de Llei Orgànica de reforma de la Llei Orgànica sobre Drets i Llibertats dels Estrangers a Espanya i la seva Integració Social, de l’11 de gener de 2000.
Aquesta és ja la quarta reforma que sofreix aquesta normativa, el que de per si mateix mostra a les clares l’ús i l’abús de la immigració per part de l’Estat i les classes polítiques, que des de sempre han concebut la migració com un problema: un mal necessari per al mercat laboral en el millor dels casos, i un tema policial i d’ordre intern gairebé sempre. Aquesta quarta reforma de la Llei suposa la consagració que la migració ha de ser regulada sempre de forma provisional, perquè quedi palesa a qui s’atreveixi a iniciar un projecte migratori en sòl hispà que la seva situació serà una constant carrera d’obstacles, que el seu estatus legal si ho té pot desaparèixer en qualsevol moment, i que els nostres drets –dels autòctons- no seran mai els seus drets.
La indignitat d’aquesta reforma s’assenta en la pretensió d’establir una identificació de cara a l’opinió pública entre l’immigrant irregular i el delinqüent, justificant així tot un aparell de mesures coercitives sens dubte desproporcionades per a una infracció de caràcter administratiu com és no tenir papers.
S’estableix un termini de 60 dies de reclusió en els Centres d’Internaments per a Estrangers (els desgraciadament famosos CIE) per als sense papers amb ordre d’expulsió, l’única falta dels quals, en tot cas de caràcter administratiu i no penal, és no disposar de documentació. Podem imaginar que un/a autòcton/a se li imposessin 2 mesos de presó per una simple falta administrativa?
Igualment vergonyosa i vil és la legalització de la deportació de menors, que autoritza una pràctica fins a ara il·legal encara que no per això poc estesa. Fins a la data, en teoria es prioritzava la protecció de la infància enfront de la regulació de la immigració irregular, autoritzant-se tan sols la deportació de menors en cas que aquests tinguessin garantida una acollida adequada en el seu país d’origen. Amb la reforma, les tornes es canvien i preval la restricció de la circulació de les persones enfront de l’universal dret a la protecció dels menors.
Es restringeix a més el dret a la reagrupació familiar, autoritzant-se només per als ascendents majors de 65 anys. En qualsevol cas, només podran reagrupar aquells que es trobin en situació legal des de fa més de 5 anys, quan encara ara es permet a partir dels 2 anys de residència legal.
Finalment, la mesquinesa de la norma arriba a les xarxes de solidaritat amb les persones immigrants establint-se multes a la solidaritat, per a aquelles persones que empadronin, contreguin matrimoni o col·laborin de diverses maneres amb immigrants no regulars.
Per tot això, des de la CGT cridem: No a la llei d’estrangeria! No a la restricció de drets de les persones immigrants!
Secretaria d’Acció Social – Comitè Confederal CGT
2 de juliol de 2009
José Pellicer. El anarquista íntegro
MIQUEL AMORÓS
Virus editorial, 2009, 384 pàg.
Trobant-nos, reflexionant, actuant, ballant, menjant, cantant… contra la crisi i la refineria.
Des de diferents posicionaments de lluita per la justícia i la solidaritat ambiental, laboral, social, cultural, educativa, etc, una sèrie de persones i col·lectius hem vingut a coincidir en el nostre profund rebuig al projecte de feroç desenvolupament neoliberal que suposa la Unió Europea. Hem constatat que, al llarg de la seva història, la UE està atemptant contra els drets dels pobles i els drets ecològics, socials, culturals i laborals.
