Dues vagues generals i la irrupció de la indignació davant la crisi engeguen un cicle mobilitzador en uns Països Catalans sota majories conservadores i neoliberals.
El passat 14 de Juliol va ser aprovat pel Ministeri de Treball l’expedient de Regulació d’Ocupació presentat per Telefònica. Aquest ERO afecta a 6500 treballadors en tot l’àmbit estatal.
L’expedient té vigència de tres anys i es poden acollir a ell totes les persones que a data del 31 de desembre de 2013 hagin complert 53 anys. Des de la privatització de Telefònica fa ara 12 anys, s’han portat a terme a Telefònica tres expedients que han suposat l’eliminació de 45.000 llocs de treball. En concret, a Tarragona s’ha reduït la plantilla en els últims 15 anys en més de la meitat, havent-hi en l’actualitat 315 treballadors i treballadores. No obstant això, els llocs de treball indirectes relacionats amb les telecomunicacions s’han multiplicat, facilitant-se que amb la legislació actual es destrueixin llocs de treball estables que proporcionen riquesa al territori, substituint-los per llocs de treball precaris flexibles, insegurs i en molts casos irregulars.
La mateixa setmana que «sol·licitava» a la banca una participació activa en la creació d’ocupació, el govern, a través del seu Ministeri de Treball, acceptava l’ERO presentat per Telefònica. Es converteix així en còmplice de la destrucció de 6.500 llocs de treball. Aquest expedient és el colofó a una seqüència negra de reformes: la laboral que afavoreix l’acomiadament, la de les pensions que ens retarda la jubilació després d’una vida cotitzant, o la recent de la negociació col·lectiva que retalla brutalment les llibertats sindicals a qui no passem per la pedra de la submissió.
I és que el govern, lluny de tapar la «ferida» dels expedients, augmenta l’hemorràgia aprovant exempcions fiscals per a empreses amb beneficis gràcies a la modificació del règim de lliure amortització amb el que qualsevol empresa pot deduir-se de manera anticipada les inversions realitzades sense el previ requisit de mantenir l’ocupació durant dos anys.
Així, els expedients, en el primer trimestre de l’any, han augmentat un 15% en empreses amb més de 1.000 treballadores/es. El nostre és un exemple més. Per a major burla, en la resolució del Ministeri es destaca com fonaments de dret que el Pla Social conté un ampli programa d’ocupació que contempla el seu manteniment en les províncies, la creació d’ocupació, un pla especial de recol·locació, un programa de formació i una garantia d’ocupació durant la seva vigència.
El programa d’ocupació de l’expedient no és real, ni és creïble ni efectiu
Però a la CGT sabem que, lluny del que el govern assegura, aquest programa d’ocupació ni és real, ni creïble, ni efectiu. En les províncies on la reducció causada per l’ERO arribarà al 40%, ni amb trasllats incentivats, ni amb deslocalització local d’activitat, ni amb promocions s’assegurarà el manteniment d’ocupació. La creació d’ocupació, com hem vingut denunciant durant tot el procés de negociació, és insignificant, a pesar que l’enorme estalvi per la destrucció de tants llocs de treball i el barat que li resultarà la nova contractació li haguessin permèsun major volum de contractació.
CGT ha presentat el seu INFORME DESFAVORABLE a la SEGREGACIÓ de part de la ACTIVITAT DE MERCADERIES de Renfe-Operadora al ministre de Foment, José Blanco, al ministre de Treball i Immigració, Valeriano Gómez, i al President de RENFE-Operadora, Teófilo Serrano. Aquest Informe de Disconformitat és continuïtat de les accions que després del tancament de l’art. 44 del ET el Sindicat Ferroviari de la CGT està portant a terme contra la política de desmantellament del públic a RENFE-Operadora:
1 .- 18 DE JULIOL: CGT és l’únic Sindicat a RENFE-Operadora que es posiciona fermament en contra de la decisió de la Direcció de privatitzar l’activitat de mercaderies mitjançant la creació de filials. Per a això, lliurem un escrit a l’acta de la reunió manifestant NOSTRE REBUIG EXPRÉS A LA SEGREGACIÓ . Com la resta de Sindicats del Comitè General es va negar a recollir en acta les manifestacionsde part, CGT NO VA SIGNAR L’ACTA DE LA REUNIÓ .
Després del Acord d’ERO hagut dijous passat a Citibank, entre l’empresa i els sindicats CCOO i UGT, i les tergiversades notes de premsa emeses per aquests signants, la representació de CGT (20% en el banc) vol donar a conèixer els motius pels que rebutja aquest acord.
Els treballadors del sector de les ambulàncies a Catalunya han decidit continuar amb les mobilitzacions. Aquesta vegada amb una concentració a la terminal-1 de l’aeroport del Prat, des de les 10 h. del dilluns 1 d’agost, per informar els estrangers que vénen a Catalunya que no es posin malalts ja que hi ha retallades econòmiques que afecten la qualitat i la eficàcia en l’assistència.
El passat dijous 28 de juliol, es va dur a terme la tercera concentració en protesta pel tancament del servei de continuat dels Centres d’Atenció Primària (CAP) de Sant Salvador, Muralles i Bonavista, de Tarragona. La concentració i assemblea davant el CAP de Bonavista, va congregar a més de 400 persones. Els i les assistents van deixar clar el seu rebuig a la intenció del Govern de tancar els centres mèdics a les nits.
Manifest en defensa de la sanitat pública
No hem cansat d’escoltar que l’actual sistema sanitari públic de Catalunya, que persegueix l’excel·lència (excel·lència en l’atenció a tota la població), és reconegut com un dels millors del món. A més, el cost, en termes de percentatge del PIB, és moderat si es compara amb els sistemes d’altres països desenvolupats que, a més, obtenen resultats pitjors.
La Generalitat de Catalunya va decidir, entre altres mesures, que a partir del passat 18 de juliol, el CAP Badia deixi de prestar el servei d’urgències de 24 hores a les poblacions de Badia i Barberà. També va decidir retallar el servei d’ambulàncies.
Considerem que les mesures que s’estan executant atempten contra la qualitat del servei públic d’assistència primària i advertim que generarà moltes molèsties als usuaris i usuàries que haurien de desplaçar-se fora del seu barri o municipi, amb el més que probable increment de demanda sobre altres centres.
Creiem, a més, que aquestes retallades, s’emmarquen en un ampli procés de progressiva privatització del servei de salut a Catalunya. És més, els anuncis diaris de noves retallades semblen ser, més que solucions per a sortir de la crisi: estem davant un canvi de model social, davant la transició d’una gestió pública i pública concertada a una privada i mercantilitzada.
Si el nostre model social és destruït, els ciutadans i ciutadanes viurem conseqüències gravíssimes, ja que perdrem una sèrie de drets conquistats i reconeguts, i sofrirem la falta de resposta adequada dels serveis de primera necessitat, com la sanitat, l’educació o l’assistència social.
Així, les veïnes i veïns de Badia constituïdes en Assemblea Popular en el CAP Badia okupat, manifestem:
Que estem en contra de les retallades en matèria de sanitat que es plantegen des del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Que el dret a la salut no és un negoci ni una mercaderia, és un dret fonamental recollit en la Constitució i s’ha de dotar dels recursos necessaris al sector per al seu desenvolupament.
Que no és cert que gastem molt en salut ni en sanitat.
Que volem un sistema sanitari públic, gratuït, universal, solidari, equitatiu i de qualitat.
Que ha arribat el moment d’exterioritzar el nostre rebuig i la nostra denúncia més enèrgica a aquest tipus d’actuacions.
Que no podem acceptar ni acceptarem resignadament la inevitabilitat de les mesures que volen imposar-nos i volem demostrar el nostre rebuig a les retallades fiscals. L’eliminació d’impostos executada pels nostres Governs només beneficia als rics i buida el tresor públic. Ens manifestem per un model redistributiu que, entre altres, prevegi un sistema de fiscalitat progressiva, ambiental i solidària.
Que la sortida de la crisi no es pot fer a costa dels serveis públics, que garanteixen la dignitat, la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la justícia al conjunt de la ciutadania.
Que per a sortir de la crisi no tolerem les retallades en l’educació pública ni la liquidació d’un sistema nacional de salut eficient, no permetrem la fractura social ni l’exclusió de les persones més febles de la societat.
Que estem convençuts i convençudes que una sortida social de la crisi és possible. Una societat democràtica, com la nostra, és capaç de repartir els seus costos en termes de justícia, equitat i solvència a mitjan i llarg termini. No creiem en una sortida que suposi afeblir l’actual model social.
Per tot això, exigim:
Que es destinin a la sanitat pública els diners necessaris perquè es pugui donar una assistència universal i de qualitat.
Que en cap cas es cedeixi la gestió de la sanitat a entitats amb ànim de lucre, ja que sanitat i negoci són incompatibles.
Que cessin les retallades de personal i de serveis sanitaris ja que tindran una repercussió negativa en la qualitat i augmentarà el temps d’espera.
Que es deixi d’empitjorar els serveis públics per a fomentar la contractació de mútues privades.
Que no s’implanti un sistema de copagament, taxes o tiquets moderadors per a limitar l’accés de la població a la salut, ja bastant restringit.
Després que la votació dels comitès dels diferents ambulatoris que conformen el centre fos molt ajustada, els treballadors de l’hospital de la mútua van inclinar ahir divendres 29 de juliol la balança en contra del preacord al que havien arribat el dilluns passat la gerència i els representants del comitè d’empresa.
Si no hi ha noves propostes d’acord que siguin acceptades per ambdues parts, qui decidirà finalment i tindrà l’última paraula serà la Inspecció de Treball de la Generalitat, que és a qui correspon aprovar o rebutjar un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO).
Segons han informat fonts sindicals a EFE, en l’assemblea d’ahir celebrada en l’hospital de la mútua van votar un 57% dels treballadors, dels quals dos terços es van inclinar pel no, mentre que un terç dels empleats es van mostrar favorables al preacord. Una part dels treballadors que veien amb bons ulls signar el preacord van canviar d’opinió a última hora al conèixer el contingut d’un correu intern del director general del centre en el qual s’assegurava que l’acord estava “gairebé fet”. “Al transcendir aquesta informació, molts dels treballadors s’ho van prendre malament i van decidir canviar el seu vot”, han explicat les mateixes fonts sindicals.
Inicialment, l’ERO que va presentar el grup Mútua de Terrassa afectava a 881 treballadors, dels quals 146 anaven a quedar-se sense ocupació durant un any, mentre que la resta veurien reduïda la seva jornada laboral entre un 10% i un 70%. La Direcció i el comitè d’empresa van arribar un principi d’acord perquè no s’acomiadés a cap treballador de la mutualitat i que la reducció de jornada dels professionals afectats per l’ERO temporal no superés el 12,5%.
A partir d’aquesta setmana, serà la Inspecció de Treball l’encarregada de determinar l’afectació final de l’ERO temporal als centres sanitaris de la mútua situada en la comarca del Vallés Occidental.
Font: Agència EFE
Treball decidirà sobre l’ERO proposat per Mútua Terrassa
La plantilla tomba la retallada pactada entre la direcció i els sindicats, que preveia reduir un 12,5% la jornada i el salari de 884 treballadors. El pla inicial incloïa suspendre 140 contractesdurant un any.
Les retallades que el Govern d’Artur Mas aplica en sanitat, sector en el qual la Generalitat pretén estalviar prop de 1.000 milions d’euros fins a final d’any, el 10% en relació amb pressupost de 2010, es perceben clarament en els vuit hospitals de referència que gestiona el Govern català a través de l’Institut Català de la Salut (ICS). Aquests van iniciar des de juny el tancament progressiu de llits, que arribarà a aquest agost prop del 25% del total, una mica més de 1.000 sobre 4.025 places, una clausura que s’estendrà almenys fins a octubre. La Generalitat a més no assegura la reobertura del total de les places després de l’estiu.
Conveni de Catalunya d’acció social amb infants, joves, famílies i d’altres en situació de risc per als anys 2011, 2011 i 2012.
El dia 16 de juny es va arribar finalment a un acord entre les patronals AEISC, AESAP i els sindicats CCOO i UGT. El dia 8 de juliol es va signar, pel que tenien un termini màxim per a presentar-lo davant l’autoritat laboral de 15 dies, després d’això hauria de publicar-se en el DOGC en 10 dies com a molt, moment en el qual (publicació) entraria automàticament en vigor.
És un conveni d’eficàcia general d’obligat compliment per a totes les entitats i empreses del sector. La seva vigència va des del 1 de gener de 2010 al 31 de desembre de 2012.
A continuació us comentem els canvis que comporta i alguns punts que poden suscitar dubtes interpretatius:
* Les taules salarials (veure art. 29 i Annex 1 del Conveni) pujaran un 0,8% el 2010, però sense caràcter retroactiu i un 1,2% el 2011 que si en té. No es paguen els endarreriments de 2010, el que suposa una pèrdua aquest any de 186,30€ per al nivell diplomats/des i 118,86€ per al personal d’adiministració i serveis en centres de cicle continuat i de 159,88 per a diplomats/des i 112,84 per a administració i serveis en la resta; diners que aniran a engrossir els comptes de la patronal, ja que d’aquesta manera no tenen l’obligació de traslladar als/les treballadors/es el 0,8% d’augment que la majoria dels serveis van rebre com augment per part de la Generalitat aquest mateix 2010. Aquest 0,8% sí que s’aplica per a calcular el sou base de 2011: 0,8+1,2%= 2% d’augment en 2011 respecte a les taules de 2009. A més de perdre aquest 0,8% de 2010 i, tenint en compte que l’IPC acumulat en aquests dos anys va a quedar al voltant d’un 4%, vam sofrir una pèrdua de poder adquisitiu d’un 2%. Al setembre de 2012 la Comissió Paritària (la seu de la qual esla mateixa que la de la patronal, que casualitat), decidirà l’increment per a aquest any.
* Els dies de lliure disposició (ara anomenats d’assumptes propis, art.39) passen de 7 a 3, perdent-se quatre dies respecte al conveni anterior. El nou conveni considerarà aquests tres dies computables com temps de treball realitzat, a raó de 8h per dia, donant un total de 24h que es restaran directament del còmput anual d’hores, de manera que la jornada anual de caràcter general passarà de 1748 a 1724h i la de cicle continuat de 1725 a 1701. A l’estar ja descomptats aquests dies del còmput anual, quan es demani un dia, les hores dels dies que es demanin es reubicaran en altre moment en el calendari anual. Aquests dies passen de sol·licitar-se amb una antelació mínima de 15 dies a fer-se amb 5, que és el mateix temps mínim amb que l’empresa ha de comunicar quan es recuperen aquestes hores. El fet que l’empresa pugui preavisar amb tan poca antelació, i que no es fixi cap limitació per a reubicar aquest temps ens sembla un seriós inconvenient per a la conciliació de la vida laboral i familiar (xocant amb la llei de conciliació 39/1999 de 5 de novembre), a més de donar la possibilitat a l’empresa de modificar el calendari laboral dels/les treballadors/es de forma unilateral (entrant en conflicte amb l’art. 41 de l’Estatut dels Treballadors referent a modificació d’horaris).
* La jornada laboral (art.32): la de caràcter general passa de 1748 a 1724 i la de cicle continuat de 1725 a 1701, fruit en ambdós casos de restar-li les 24h que sumen els tres dies d’assumptes propis. El dubte interpretatiu suscitat en el conveni anterior sobre el còmput de les hores dels dies de lliure disposició com temps de treball efectiu se salda amb el còmput de tres d’aquests dies a canvi de la pèrdua de quatre d’ells. Això ens deixa amb tres dies per a repartir entre Nadal, Setmana Santa i ponts.
* Calendari laboral: no tot anaven a ser males notícies. En el art. 32 es regula de forma precisa que ha d’aparèixer en aquest calendari: l’horari de treball, la distribució anual dels dies de treball, els festius, els descansos setmanals i les vacances. Ara sol falta que es compleixi, ja que hem detectat innombrables incompliments referent a això en tot el sector, no solament en relació al que ha d’aparèixer en aquest calendari anual, sinó per la inexistència en molts casos d’aquest calendari (incomplint l’art. 34.6 del ET).
* En relació a modificacions d’horaris i conciliació de la vida laboral i familiar:
L’art. 28 manté la definició de disponibilitat. Referent a això caldria recordar a les empreses en general que aquesta disponibilitat és “voluntària i de mútu acord”, que està remunerada amb un plus del 10% i que cada hora festiva o nocturna que es faci en aquest context s’ha de computar un 50% més.
L’art. 35 manté la definició d’hores incidentals (les sorgides per imprevistos que requereixen allargar la jornada per a no deixar descobert un servei). Recordar en aquest punt que solament són hores incidentals les que cobreixin “situacions que no estiguin previstes i que afectin directament a l’usuari”, i que suposen la “prolongació de la seva jornada inicialment prevista”, pel que aquestes hores no es poden utilitzar per a modificar els horaris dels/les treballadors/es amb l’objecte de convertir a la pròpia plantilla en substituts/es de qualsevol baixa. D’altra banda no queda clar el que succeïx si això entra en col·lisió amb alguns punts del ET, com el art 34 que limita la jornada diària a 9h i fixa el temps mínim de descans entre jornades en 12h. Referent a això seria necessari realitzar una consulta a la Comissió Paritària perquè clarifiqui aquests dubtes.
La reducció de jornada (art 45) es regula de forma més específica, deixant clar (a totes les empreses que no semblen haver-se llegit la llei de Conciliació de la vida laboral i familiar) que “la concreció horària i la determinació del període de gaudi.. correspondrà al treballador/a, dintre de la seva jornada ordinària”.
Hores extres: l’art. 34 prohibeix la realització d’hores extres. Això ja estava en el conveni anterior, però tampoc està de més recordar-lo.
* Garantia ad personam (art. 8): L’enunciat és exactament el mateix que en el conveni anterior, pel que la seva aplicació és idèntica. Com ens consta que en algunes empreses no sembla haver-se entès bé el que significa, anem a explicar-lo una vegada més. Aquesta garantia suposa que es respecten les condicions (econòmiques, jornada de treball anual, vacances i dies lliures) que vinguessin gaudint els/les treballadors/es, ho vinguessin fent en virtut al reflectit en el seu contracte de treball o al conveni que se’ls vingués aplicant.
Exemple: en el nou Conveni desapareix l’antiguitat. Si una persona venia cobrant uns diners per una sèrie de triennis acumulats, aquesta quantitat es convertiria (i així es reflectiria en les nòmines) en “un complement ad personam”.
* Conciliació i mediació (art. 10): suposa el compromís de submissió de tots els centres de treball afectats pel present conveni als procediments de conciliació i mediació del Tribunal Laboral de Catalunya, ja sigui en referència a conflictes col·lectius o individuals.
* Paternitat (art. 41): des del 1 de gener de 2012 el temps de permís per paternitat passarà de 13 dies a quatre setmanes (ininterrompudes).
* Art. 5: “fins a la signatura de nou conveni, mantindrà la seva vigència l’anterior”. Aquest article impossibilitarà que una empresa pugui adoptar un conveni amb condicions laborals inferiors mentre es negocia el nou conveni encara que l’anterior hagi expirat.
La valoració del Conveni és, en termes globals, negativa. Hi ha alguns petits avanços, però queden en un segon pla davant una nova pèrdua del poder adquisitiu dels/les professionals del nostre sector, una nova retallada dels dies lliures (de 7 a 3) i una consolidació de les retallades en les nostres condicions laborals, que fan que en alguns centres de treball en els últims 3 anys s’hagi augmentat la jornada anual en 150h, reduït els dies lliures (vacances a part) de 19 a 3 a l’any i rebaixat el salari en una mitjana de 170€ nets mensuals.
D’aquesta manera la nostra professió sofreix, una vegada més, l’aplicació al nostre sector d’una perspectiva essencialment econòmica, el menyspreu d’una patronal que no valora el nostre treball ni posa com prioritat la qualitat en l’atenció de les persones amb les quals treballem i, finalment, la desídia dels dos sindicats majoritaris (CCOO i UGT), més preocupats a conservar les seves quotes de poder que a defensar i fer partícips dels processos de negociació i discussió als i les treballadors/es a qui diuen representar.
Lluny de resignar-nos a aquesta realitat, convençuts que aquesta no es pot convertir en una professió “de passada” mentre es troba una altra cosa, seguim construint i creixent, demostrant que el camí no es segueix, es fa.
Per a qualsevol consulta, comentari, aportació, suggeriment etc…, podeu fer-lo a través del correu: cgtense@nullcgtcatalunya.cat
Assemblea d’Acció Social de CGT Barcelona
Teniu el conveni en document adjunt.
Mig any ha estat suficient per a veure com el govern de CiU i el seguit de lobbies que es mouen al seu voltant, retallen fins al límit un “estat del benestar” que ja era dels més escarransits d’Europa i que tenia uns nivells de cobertura dels més baixos de la UE. Es tracta d’una deriva neoliberal pura i dura, reduint l’Estat social al mínim i simplement destinant el que queda de l’aparell de l’Estat a garantir el mercat lliure i mantenir “l’ordre” a través d’un aparell policial cada dia més especialitzat a controlar i criminalitzar les dissidències. I tot ben amanit amb una bona dosi de catolicisme d’Estat per marcar que per a ells això del laicisme té uns límits.
Aquest dimarts 26 de juliol va tenirt lloc una nova reunió amb motiu de l’ERO ($) a Citibank. En ella, en comptes d’analitzar l’extensíssima documentació -prop de 1.000 folis-lliurada per l’empresa en la reunió anterior d’obertura oficial del procediment, en què Citibank exposa les seves (tendenciosos) arguments per emprendre aquesta reducció d’ocupació, les representacions del banc, CCOO i UGT han entrat en un frenesí negociador finsal punt que ja han arribat a un acord.
F. V. – Regió 7 – IGUALADA
MANIFESTACIÓ HISTÒRICA
Des de l’Hospital Comarcal fins al cor d’Igualada, unes 1.500 persones van marxar amb el lema “Defensem la sanitat pública”, en la manifestació més important a la vila des de les contràries a la guerra d’Iraq, el 2003. Els manifestants van acabar a la plaça de l’Ajuntament, reclamant la presència de l’alcalde Marc Castells, que en aquell moment estava presidint el ple municipal
Un miler i mig de persones van recórrer de nord a sud Igualada, ahir 26 de juliol a la tarda, en una manifestació en contra de les retallades en matèria de sanitat. El rebuig a l’ERO del Consorci Sanitari i a la supressió d’una ambulància va presidir les consignes. La mobilització es va engegar a l’Hospital i va acabar a l’Ajuntament d’Igualada, just en el moment que començava el segon ple del mandat.
Des del passat mes de març, en el dia que l’empresa Proyecto Fontanellas y Martí (Igualada) actuant de manera indiscriminada i selectivament, va acomiadar a diversos companys que anaven a formar part de les diferents candidatures, entre elles a dos companys de la secció sindical de CGT. El company José Antonio López Hernández va prendre la decisió de lluitar pel seu lloc de treball. Ha hagut de comparèixer a un judici de faltes, acusant-lo a ell i a la CGT d’amenaces al departament de personal, per acció directa sindical, l’han subornant amb quantitats superiors per l’acomiadament improcedent, suspenent-se el primer judici finsal 18 de juliol.
A finals del passat mes de juny es van realitzar unes proves de selecció externa per cobrir algunes places de Comandament Tècnic Operatiu a la plantilla de Metro de Barcelona.
Un cop realitzada la part tècnica de les proves, els candidats seleccionats es “van enfrontar” a les tristament famoses ENTREVISTES PERSONALS on dos treballadors/es del Departament de Selecció juntament amb dos directius de Metro entrevisten individualment a cada candidat per avaluar les seves capacitats personals, una cosa que es realitza en els processos de selecció.
Un ERO a la sanitat pública? La salut no és negociable.
Salven els bancs amb diners públics, baixen els impostos als més rics… i després retallen la sanitat pública. Això és una estafa. Diem prou: La sanitat no estoca!
Sota el títol “Crisi, retallades socials i alternatives llibertàries al capitalisme” els sindicats CATA, CGT, CNT, Intersindical i SOA van organitzar una xerrada a càrrec de Gaspar Fuster, de l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió (ICEA), i de Carlos Taibo, professor de la Universitat Autònoma de Madrid i activista social.
L’acte va tenir lloc a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Saragossa el 16 de juny de 2011 i s’emmarcava en unes jornades de protesta contra la reforma de la Negociació Col·lectiva que suposa un nou atac contra la classe treballadora afavorit pel PSOE i els mal anomenats sindicats UGT i CCOO.
Davant una sala abarrotada de públic, Gaspar Fuster i Carlos Taibo van desenvolupar el seu anàlisi partint des de les successives crisis del capitalisme fins a un anàlisi de la crisi actual, per a introduir una sèrie d’idees sobre les alternatives llibertàries al capitalisme. Es van exposar les alternatives de lluita des de l’Anarcosindicalisme a més de les alternatives econòmiques des d’un punt de vista decreixentista.
Els tres vídeos en que està repartit es poden veure al web:
Una societat bancaritzada com l’actual, és una societat hipotecada, política i econòmicament. L’especulació financera no només és responsable de la crisi econòmica. La banca privada, a més, des de la seva posició privilegiada de monopoli, és un poderós instrument de dominació de classe i xantatge permanent, que converteix les nostres vides en simples àreesde negoci.
Citibank ha comunicat a la representació la sindical la presentació immediata del seu €RO davant el Ministeri de Treball, donant lloc al començament d’aquest amb el preceptiu Inici del Període de Consultes. Amb aquesta finalitat, l’empresa va fer lliurament als sindicats de la corresponent documentació que s’acompanya a l’expedient: memòria dels tres últims exercicis, informes tècnic i econòmic, informe explicatiu de les extincions de contracte, pla social, etc.
Aquests últims dies de final de juliol, com a societat, hem assistit impassibles al circ de les institucions polítiques per aprovar, d’una banda, la reforma de les pensions al parlament espanyol i paral.lelament, el rescat del deute grec. En ambdós casos, sempre perd el poble perquè guanyi la banca, els fons d’inversió, la gran patronal.
El passat dissabte 24 de juliol a la plaça Viladomat de Berga es van concentrar 25 persones convocades per la CGT de Berga amb l’objectiu de visibilitzar el conflicte que aquest sindicat manté amb Iniciatives Berguedanes de Comunicació SL, empresa editora del periòdic Berguedà Actual. L’empresa, gestionada per Jordi Simon Perayre, ha acomiadat dues treballadores afiliades al nostre sindicat de manera improcedent i sense pagar les quantitatsque marca la llei.
La plantilla dels hospitals del consorci Parc de Salut Mar fa vaga aquest dilluns i dimarts en protesta per l’expedient de regulació d’ocupació que preveu l’acomiadament de 194 treballadors. Els sindicats estan negociant per mirar de reduir l’abast de la retallada. Tots els treballadors del consorci Parc de Salut Mar estaven convocats a les aturades, d’aquest dilluns, de 9 h a 11 h i de 15 h a 17 h.
Durant dues hores aquest matí i dues hores més aquesta tarda, el personal dels dos hospitals han estat convocats per posar en evidència el profund malestar, garantint els serveis mínims per a les persones que necessiten atenció immediata.
El 68% del personal de l’Hospital del Mar i de l’Esperança –65% i 72% respectivament– ha secundat aquest dilluns pel matí la vaga de dues hores convocada pels sindicats en protesta contra l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que pretén acomiadar 194 persones.
L’Hospital Dos de Maig (HDM) pot tancar portes imminentment a Barcelona després de més de 80 anys d’història i no per motius econòmics sinó immobiliaris. El centre té contractada amb el Servei Català de la Salut activitat fins a desembre de 2012 però fa uns mesos que Creu Roja reclama la ocupació dels terrenys de l’hospital sense acceptar cap negociació, per fer oficines.
Desenes de milers de persones han participat en la manifestació que ha recorregut aquest diumenge 24 de juliol per la tarda els carrers de Madrid. Sota el lema “No és una crisi, és el sistema”, els ‘indignats’ van començar la marxa passades les 18:50 hores des de Atocha, omplint els carrers del centre de Madrid i desbordant de nou la Porta del Sol, punt final de recorregut.
En mig d’un ambient festiu i eufòric, els manifestants han portat pancartes en les quals es podien llegir lemes com “A baix la dictadura dels mercats”, “El futur va néixer el 15 de maig”, “Dormíem, hem despertat” i “Desocupats moveu-vos: junts podem” i entonen càntics i consignes contra els polítics, els bancs i l’actual sistema econòmic i financer. Els clàssics “Li diuen democràcia i no ho és” o “Que no ens representen” i altres lemes com “La lluita segueix costi el que costi” eren corejats pels manifestants, que van posar rumb a Sol, on a les 21:00 hores es va portar a terme una assemblea, en la qual abordar els objectius del moviment 15-M a curt termini.
Aquesta manifestació era la segona gran cita dels ‘indignats’ aquest cap de setmana, després que el dissabte a la nit es trobessin a Madrid les set marxes procedents d’Euskadi, Galícia, Catalunya, Múrcia, País Valencià i Andalusia. El quilòmetre zero de la capital va ser de nou el centre de reunió del moviment 15-M, que va celebrar una assemblea narrativa en la qual els caminants van compartir les seves experiències del camí iniciat feia un mes en les seves respectives ciutats amb Sol com última destinació. Els indignats vinguts de fora de la capital van passar la nit en el cèntric Passeig del Prado.
Després de la nota informativa per part de l’Empresa, apareguda el dia 15 de juliol, i com resposta a les diverses declaracions aparegudes en els diferents mitjans de comunicació, des del Comitè d’Empresa volem fer les següents matisacions:
* El Comitè va proposar al Grup Ficosa que per a negociar l’aplicació de les taules salarials, s’activés els Transfers, perquè consideràvem que l’aturada d’aquests era un xantatge per a imposar la pujada que ells van proposar.
* Que en cap moment des de l’Empresa s’ha fet arribar altra xifra per a la pujada dels salaris que la de 1’75%, i no la de 2’85% ampliable al 3’85% si s’assoleix un resultat positiu.
* Que en cap moment aquest Comitè s’ha negat a negociar cap procés de homogenització, el que no s’està disposat a negociar sota Xantatge.
