logo cgt movil
CGT Logo

C/ Burgos 59, Baixos – 08014 Barcelona

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Noves formes de repressió: de la modificació del Codi Penal a la modificació de la Llei de Seguretat Ciutadana

Des dels orígens de l’estat de dret, les classes dirigents han utilitzat les lleis com eines de legitimació de la repressió. Així mateix, en funció de l’estratègia político-criminal pròpia de cada govern i context polític, hem pogut veure dos nivells d’intensitat de la repressió: la d’alta intensitat, que es materialitza en detencions i acusacions penals, i la de baixa intensitat o “burorrepresió”, que consisteix en sancions administratives indiscriminades i amb poca fonamentació jurídica o democràtica. Existeix un nivell de repressió superior (el derivat de la mal anomenada legislació antiterrorista) que excedeix el contingut d’aquest article i no entra en la reflexió que segueix a aquestes línies.

A l’estat espanyol, fins a ara, el mateix sistema legal que venia legitimant qualsevol d’aquests dos models de repressió venia també -paradoxalment- actuant al seu torn com contrapès i protegint, en certa mesura, el disens i la protesta, permetent l’exercici efectiu de la llibertat d’expressió, associació i manifestació. A títol d’exemple, durant els últims anys i prenent com base una legislació no precisament garantista, la majoria de detencions i acusacions penals contra activistes s’arxiva o es transforma en mers judicis de faltes i la majoria d’aquests judicis de faltes es resolen amb sentències absolutòries. També els tribunals estan revocant les sancions administratives imposades per la participació en manifestacions i concentracions, que es compten per milers, perquè vulneren drets fonamentals dels manifestants sancionats.

Llegir més »
20/12/2013 - 16:25:11

Dret al propi cos. Avortament Lliure i gratuït ! Crida a concentració a la Delegació del Govern espanyol a #BCN,divendres #20D a les 19h

De nou el ministre espanyol Gallardón amenaça amb la reforma de la llei d´interrupció voluntària de l’embaràs (IVE). Aquesta retallada suposarà un retrocés de més de 30 anys en el dret de les dones a decidir sobre el seu cos, així com el triomf dels sectors més ultradretans i feixistes del govern i de la societat. La CGT i Dones Llibertàries de CGT defensem el dret de les dones a exercir la maternitat en condicions dignes de treball i de vida. Igualment defensem el dret de les dones a decidir l’interrupció de l’embaràs sense el permís de l’estat, l’església o les lleis reaccionàries. La dona és l’únic subjecte de decisió.

Llegir més »
19/12/2013 - 11:33:13

Calendari laboral 2014

ORDRE EMO/202/2013, de 22 d’agost, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2014.

Atès el que disposen l’article 170.1.l) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya; l’article 37 del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el Text refós de l’Estatut dels treballadors, i el Decret 177/1980, de 3 d’octubre, modificat pel Decret 17/1982, de 28 de gener, pel Decret 152/1997, de 25 de juny, i pel Decret 146/1998, de 23 de juny;

Llegir més »
18/12/2013 - 11:51:35

Bankia, BBVA, Caixa Bank i el Banco Santander, els bancs que més desnonen segons l’informe de la PAH sobre l’emergència habitacional a l’Estat espanyol

Bankia, BBVA, Caixa Bank i el Banco Santander, els bancs que més desnonen segons la PAH

Algunes de les entitats financeres que han estat rescatades amb fons públics són les que més desnonen. És el cas de Bankia (20%) i Caixa Bank (15%), però també destaquen el BBVA (15%) i el Santander (14%). La dada es desprèn de l’informe que presenten avui la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i l’Observatori DESC sobre l’emergència habitacional a l’Estat espanyol.

Llegir més »
17/12/2013 - 23:25:13

Contra l’estat d’excepció permanent

Sorpresos els grups de poder per la inesgotable frescor i puixança dels moviments socials (15M, PAH, marees ciutadanes), no han trigat a donar instruccions al govern de la dreta neoliberal perquè endureixi les lleis que garanteixen les llibertats imprescindibles perquè un sistema entri, encara que sigui amb calçador, en la llista de democràcies.

El primer que se’ls ha ocorregut, després de la vaga de la neteja de Madrid i l’èxit de les mobilitzacions socials de caràcter assembleari, ha estat llançar als seus tertulians a exigir una prompta i dura regularització dels drets de vaga i manifestació. Escoltant-los predicar l’apocalipsi podria pensar-se que aquestes expressions ciutadanes no estan ja fitades per la llei.

El dret de vaga té tantes restriccions que els treballadors dubtem de la seva utilitat: preavisos de 5/10 dies, serveis mínims de fins al 80 %, piquets merament informatius, prohibició de vagues de solidaritat… Quant a les manifestacions, la legislació també estipula una sèrie de requisits, terminis i responsabilitats per als organitzadors, sense deixar de marcar sancions econòmiques o fins i tot la prohibició quan l’autoritat vulgui entorpir aquests sagrats drets ciutadans, sobretot si els seus promotors són crítics amb els poders establerts.

La iniciativa del govern del Partit Popular per a posar noves traves al dret de vaga i fixar desorbitades multes per manifestar-se davant institucions públiques, fer escraches a polítics, increpar a la policia, etc. no té altre objectiu que intentar frenar, per mitjà de les gruixudes sancions econòmiques (fins a 600.000 euros) o fins i tot la petició de penes de presó, tota la indignació social que comença a organitzar-se i reclamar els seus drets.

També pot semblar casualitat la insistència del poder a llançar àmplies campanyes per a atemorir al personal amb perillosos grups anarquistes, disposats a acabar amb aquesta democràcia tan modèlica, pels mitjans més violents que l’atònita audiència televisiva es pugui imaginar si, i aquí ve el missatge toscament dissimulat la societat no es dota de les normes autoritàries i els mitjans repressius que l’Estat i qui el tripulen ens ofereixen.

El garbull que s’ha muntat amb la detenció de diversos joves, acusats de pertànyer a un comando ácrata tan inexpert com desconegut, al que s’acusa de col·locar rudimentaris explosius en alguns temples, sembla més un muntatge de la desapareguda (?) Brigada Político-Social franquista que un cas clar i documentat de terrorisme mereixedor de tal nom.

En moments de crisis i drames socials com els que s’estan vivint, no és mala solució (ja que per a l’atur o la corrupció no es volen buscar) tirar mà de vells fantasmes, com el terrorisme o la inseguretat ciutadana, perquè el personal no parli dels problemes que ens afligeixen i es distregui pensant que algú pot robar-li la cartera buidada abans per banquers i polítics. Hi haurà més inseguretat que no saber si podràs menjar o et quedaràs en el carrer a l’endemà? Per ventura no és violència que et prengin la casa, el treball i els serveis públics?

* Antonio Pérez Collado és militant de CGT-Pais Valencià

http://www.cgtpv.org/Antonio-Perez-Collado-Contra-el.html

Llegir més »
17/12/2013 - 20:39:22

Informes sobre l’avantprojecte de Llei de Seguretat Ciutadana i projecte de reforma del Codi Penal

L’avantprojecte de llei de repressió ciutadana: una anàlisi jurídica

per Carles Hugo Preciado Domènech

“Aquells que poden deixar la llibertat essencial per obtenir una mica de seguretat temporal, no mereixen, ni llibertat, ni seguretat.”
“Només un poble virtuós és capaç de viure en llibertat. A mesura que les nacions es fan corruptes i vicioses, augmenta la seva necessitat de amos. “

Llegir més »
17/12/2013 - 01:40:54

Les deu empreses de la indústria militar més subvencionades per la Generalitat de Catalunya

CELIA CASTELLANO AGUILERA / Setmanari Directa

Fa poc descobríem que la Generalitat catalana ha donat 18’9 milions d’euros públics en nou anys a 35 empreses de Catalunya amb línia de producció militar. La informació va ser recollida en un informe del Centre Delàs per la pau el juny d’enguany i publicada a l’edició 335 del Setmanari Directa. Aquestes són les principipals companyies amb producció militar que s’han beneficiat dels recursos dels contribuents catalansentre el 2002 i el 2011.

Llegir més »
17/12/2013 - 01:00:00

Uns 271.600 catalans esperaven al juny una consulta externa en el sistema sanitari públic de Catalunya

Uns 271.600 catalans esperaven al juny una consulta externa

Un total de 271.670 persones estaven en llista d’espera al juny de 2013 per acudir a alguna consulta externa en el sistema sanitari públic de Catalunya, un 3,2% més de les 263.133 persones d’un any abans, segons consta en una resposta parlamentària del conseller de Salut, Boi Ruiz, consultada per Europa Press.

Llegir més »
16/12/2013 - 12:58:54

“Atac i defensa de la rereguarda”, un llibre sobre els bombardeigs franquistes a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre (1936-1939)

Atac i defensa de la rereguarda
Els bombardeigs franquistes a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre (1936-1939)

Ramon Arnabat Mata i David Íñiguez Gràcia

Ed. Cossetània, 2013, 800 pàg.

És un dolor, un cruel dolor, el veure les cases enderrocades, les parets caigudes, els trespols foradats, les runes amuntegades d’entremig de les quals han estat trets els morts i ferits que ja arriben a centenars. I és un conhort el comprovar que, a despit del llarg martiri, la vida persisteix, minvada però bategant, en els carrers que mostren, solta l’alt cel del Camp, les cases esbocinades i malmeses. A les cares dels reusencs i dels tarragonins apareixen els senyals del sofriment, però també els senyals del coratge. La gent del Camp fa la seva vida i la seva feina a despit de l’amenaça dels ruixats de foc. (Antoni Rovira i Virgili «Dues ciutats màrtirs», La Humanitat, 28 d’agost de 1938).

Llegir més »
16/12/2013 - 10:59:19

Els treballadors de SCA de Mediona accepten el seu trasllat a les fàbriques de Valls i Navarra per evitar l’acomiadament

Els treballadors de l’empresa paperera SCA de Mediona (Alt Penedès) han aprovat el preacord, negociat amb l’empresa pels sindicats del comitè (UGT, CCOO i CGT), que suposarà el trasllat de 134 treballadors d’aquesta planta a les fàbriques de Valls i Allo (Navarra). Com ha explicat el secretari del comitè d’empresa, David Pelàez, els treballadors van votar a favor del preacord aquest divendres. Un 86% de la plantilla va participar a la votació, 180 de 213 treballadors. 176 vots van ser a favor del preacord, tres en contra i un en blanc. Els trasllats, als que es podran acollir els empleats voluntàriament, es començaran a fer a partir del mes de gener i fins al mesde juliol de l’any vinent.

Llegir més »
14/12/2013 - 16:54:52

La plantilla de Panrico a Santa Perpètua de la Mogoda compleix dos mesos en vaga indefinida

MARIA ORTUÑO / @LA_DIRECTA | 13/12/2013

El cafè amb llet sí…però el dònut, haurà d’esperar. Almenys mentre la plantilla de Panrico-Santa Perpètua continuï amb la vaga indefinida que va iniciar fa dos mesos. Són més de 300 treballadores -la totalitat de la planta de producció– les que es mantenen en vaga, tot i que el 26 de novembre es va signar a Madrid l’acord sobre el pla de viabilitat de l’empresa.

Han passat dos mesos però les vaguistes tenen clar que mantindran la unitat i no reprendran la producció fins que no s’arribi a un pacte que garanteixi la continuïtat de totes les persones contractades. Ara, els objectius principals són exercir pressió perquè es reiniciïn les negociacions i recaptar suport econòmic per poder ajudar a les famílies que no arriben a final de mes.

Llegir més »
14/12/2013 - 02:52:46

Monitoratge d’activistes: Mortadelo i Filemón han començat a seguir-te a Twitter

“Per a dotar-se d’estructures d’Estat, el primer sempre són les clavegueres”. La frase és de Carlos Sánchez Almeida, advocat especialitzat en internet, i es refereix als 38 informes del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) que Anonymous va filtrar el passat 27 d’octubre sota el nom “La TIA catalana”, en al·lusió a l’agència d’espionatge del còmic d’Ibáñez. En ells es mostra el seguiment realitzat a través de xarxes socials a activistes, organitzacions, mitjans de comunicació i periodistes, principalment vinculats a l’esquerra i al 15M. El perfil de Twitter de Sánchez Almeida, com el de molts altres, apareix en el llistat.

Cesicat és un organisme públic, dependent de la Conselleria d’Ocupació i Turisme –dirigida per Felip Puig– de la Generalitat de Catalunya, que ha invertit fons públics per a realitzar uns informes sobre ciutadans d’un determinat perfil ideològic que no han comès cap delicte. “Aquest seguiment no té altre nom que “cutre”, explica el hacktivista Txarlie Axebra, que també figura en els informes. Per a realitzar-lo, no s’han aplicat les tècniques que serveixen per a extreure informació rellevant de grans quantitats de dades com les que circulen per les xarxes socials, conegudes com Big data.

“Quan vols relacionar tuits amb comentaris de Facebook, amb webs, amb posts en blogs, amb vídeos a Youtube… utilitzes Big data, un recull d’eines que permeten analitzar moltes dades de gran varietat de formes que es generen molt ràpid”, diu Axebra. El que ha fet Cesicat ha estat crear informes amb dades que no es relacionen entre sí: “Han buscat quie va ser la primera persona que va utilitzar un hashtag o paraules clau com ‘atac’, etcètera”, sense valorar l’ús que es fa d’elles.

Entendrem millor què és Cesicat si ho comparem amb el Prism, nom que rep el programa de vigilància electrònica nord-americà. El Prism és global perquè recull dades de diversa procedència que passen per servidors localitzats a EE UU. Aquest programa “ha abusat dels poders que la Patriot Act atorga al Govern per a aconseguir la cooperació de les empreses que tenen les dades”, explica Simone Santini, professor de la Universitat Autònoma de Madrid . “Aquest tipus d’espionatge neix en el mateix ambient neoliberal que afavoreix les grans empreses”, afegeix.

La crítica la comparteix el conservador Jim Sensenbrenner, un dels congressistes que va elaborar la Patriot Act, qui va assegurar en una entrevista, també en relació a l’escàndol per les escoltes telefòniques massives, que l’Agència de Seguretat Nord-americana “ha ocultat les seves operacions sota un mantell de secret tan gruixut que ni el Congrés ni el poble nord-americà podrà verificar els seus actes”. A pesar de les diferències amb el cas català, Santini considera que no cal prendre-s’ho de broma: Cesicat maneja principalment dades publicades pels propis usuaris a internet, però són “dades que no sabíem que s’estaven recollint. Res del que riure.”

Llistes negres electròniques

L’advocat Hibai Arbide, el perfil de twitter del qual també va ser seguit per Cesicat, recorda que “encara que no sigui espionatge, la recopilació de dades amb criteris ideològics està prohibida”. Es podríen considerar llistes negres? “Sí”, diu Arbide, qui va més enllà: “Una de les hipòtesi amb les quals treballa CiU és que, una vegada Catalunya es declari independent, hi hagi serveis secrets i clavegueres de l’Estat, com diu Sánchez Almeida, però molt més sofisticats. Les xarxes socials mai havien estat objecte d’investigació per part de la Policia, però els Mossos van una mica més enllà”.

Ni Arbide ni Axebra poden explicar exactament per què s’han fet aquestes investigacions, però ambdós coincideixen a sospitar que algú de Cesicat les ha ofert als Mossos, cobrant-les, això sí, per un preu elevat (a pesar que els informes contenen estadístiques i visualitzacions similars a les que es poden obtenir a través de cercadors i serveis web gratuïts). Arbide recorda, a més, que al novembre de 2011 Felip Puig va dir que els Mossos anirien “més enllà de la llei” en el combat a la dissidència.

La por al ciutadà

L’escàndol del Cesicat representa la pujada d’un esglaó més en el control ciutadà per part del poder. “El problema és que les lleis que ens protegeixen deriven d’una època molt llunyana, i no són suficients per a la realitat d’avui”, explica Santini. “Els nous mitjans de comunicació són al mateix temps més oberts i més vulnerables a mètodes de processament automàtics: és més fàcil controlar un milió de emails que un milió de trucades telefòniques analògiques o un milió de cartes”, continua.

La paradoxa radica que el poder, si bé d’entrada minimitza i ignora als moviments socials, després sembla mostrar preocupació sobre què fan. Per a Txarlie Axebra, “és indubtable que hi ha una voluntat de saber d’on provenen aquests moviments i quanta gent els compon”. Axebra insisteix a denunciar que aquests informes han estat pagats amb diners públics. Destaca, a més, que “hi ha un informe del monitoratge de les xarxes socials davant la trobada de Convergència. És a dir, estem parlant d’ús de diners públics per a informació d’un partit, un partit que usa diners públics per a si mateix”.

Paral·lelament, Hibai Arbide explica com, a la vista dels informes, és evident que hi ha interès per defensar a La Caixa: “Hi ha notes que fan al·lusió a coses del tipus “a aquest usuari se li podria imputar un delicte d’injúries contra La Caixa”. També fan seguiments del hashtag #OcuppyMordor i de les mobilitzacions que va haver-hi en la seu d’aquesta entitat”. La Caixa és un dels accionistes de Cesicat, fundació que, creada en 2009 pel Govern del tripartit (PSC, ERC i ICV-EUiA), es finança amb capital públic i privat.

@jordiborras, el periodista més seguit

Una segona ronda de filtracions de Anonymous feia al·lusió a un informe sobre el periodista Jordi Borràs, habitual fotògraf de les mobilitzacions catalanes que col·labora amb La Directa i Diagonal, entre altres mitjans. Aquest informe no ha estat difós a internet, però, segons qui han pogut accedir a ell, conté dades que no han estat extretes de xarxes socials. Per exemple, l’adreça del domicili de Borràs. La Federació de Sindicats de Periodistes ha lamentat aquest seguiment a activistes i periodistes, i ha demanat una investigació referent a això.

* Un article de Daniel Font i Beatriz Pérez publicat a la revista Diagonal

https://www.diagonalperiodico.net/saberes/20633-mortadelo-y-filemon-han-empezado-seguirte-twitter.html

Més info sobre el tema:

El Cesicat de Reus quintuplica su presupuesto para el próximo año

En plena polémica por las acusaciones de espionaje, el centro del Tecnoparc pasa de los 924.429 euros a los 4,9 millones

http://www.diaridetarragona.com/noticia.php?id=14910

Llegir més »
13/12/2013 - 03:05:16

Els contractes de formació creixen un 73% després de precaritzar més les seves condicions

Des que el Govern va flexibilitzar encara més la seva apliació, els contractes de formació no han deixat d’estendre’s.

Les dades mostren que també s’empren en majors de 29 anys.

Tenir més de 30 anys, un contracte lligat a formació i cobrar 483 euros és possible. Al començament d’any, el Govern va flexibilitzar encara més les condicions dels contractes de formació i, segons les dades, els canvis han funcionat: mentre la contractació tot just creix, al novembre aquest tipus de contractes s’havien disparat un 73% respecte a l’any anterior.

Entre 2009 i 2012, es feien una mitjana de 60.000 contractes de formació a l’any. En tot 2012, per exemple, es van registrar 60.578. No obstant això, en el que duem d’any ja s’han fet 95.115 contractes de formació, un 63% més que en tot 2012. Si el 2007, aquest tipus de contractes representaven un 0,5%, en 2013, amb cinc milions menys de contractes nous registrats, ja suposen un 0,7%.

Les dades sobre el nombre de contractes formatius que es converteixen en indefinits mostren que el seu ús s’està donant, sobretot, en joves d’entre 20 i 24 anys, però també en majors de 29 anys. Pot donar-se el cas de joves que són contractats als 30 anys i que, per tant, poden romandre fins als 33 amb aquest tipus de relació laboral (dos anys ordinaris més un altre de pròrroga). Al novembre, 207 contractes de pràctiques es van convertir en indefinits: 8 entre menors de 20 anys, 127 entre joves de 20 a 24 anys, 62 en la franja d’entre 25 a 29 anys, i 10 entre treballadors d’entre 30 i 44 anys.

Va ser al febrer quan el Govern va anunciar canvis en els contractes de formació: va ampliar el límit d’edat fins als 30 anys (mentre l’atur no descendeixi del 15%, una cosa que no succeirà en anys) i va permetre que una mateixa empresa pugui fer diversos d’aquests contractes consecutius a un mateix treballador, sempre que la formació a la qual estiguin lligats sigui diferent. No obstant això, no fa falta que aquesta formació estigui vinculada al lloc de treball que s’ocupa, n’hi ha prou, per exemple, amb un curs d’informàtica o idiomes en centres autoritzats per a impartir-los o en la pròpia empresa.

Baixos salaris

Sota aquestes premisses, els treballadors fan una jornada laboral d’entre el 75% i el 85% de la marcada en conveni, i cobren un salari que oscil·la entre el 60% i el 80% de l’estipulat, i que no pot ser inferior al salari mínim interprofessional (SMI) en proporció al temps treballat. Encara que molts convenis col·lectius marquen salaris més elevats que el SMI, en el cas que aquest s’apliqui, un treballador amb un contracte de formació podria estar cobrant 483 euros per una jornada de 30 hores setmanals.

Els sindicats confirmen que les mesures que va introduir el Govern per a flexibilitzar aquest tipus de contractació han tingut molt a veure que el seu ús es dispari. Recorden també que aquest contracte està fortament bonificat: durant tota la seva vigència, les empreses tenen dret a una reducció d’entre el 75% i 100% de les seves quotes a la Seguretat Social en funció de la seva grandària.

* Notícia d’Ana Requena publicada a eldiario.es

http://www.eldiario.es/economia/contratos-formacion_0_203679967.html

Llegir més »
11/12/2013 - 16:12:15

La despesa militar espanyola pel 2014 superarà els 27.000 milions d’euros

Després del pas del Projecte de Pressupostos Generals de l’Estat pel Congrés i el tràmit que actualment duen en el Senat, en breu estaran aprovats definitivament els Pressupostos Generals de l’Estat. Com en anys anteriors, hem fet una anàlisi d’aquest projecte i de les esmenes plantejades pels partits parlamentaris pel que fa a Defensa, per a intentar fer una previsió de la despesa militar espanyola que cap esperar per a 2014.

La Despesa militar espanyola té la peculiaritat d’estar oculta en partides alienes al Ministeri de Defensa (concretament hem detectat partides en 12 dels 13 ministeris), així com en partides d’altres organismes, com pot ser la Casa del Rei, les Classes Passives, els organismes autònoms militars, despeses de diversos ministeris, fons de contingència, etc. També hi ha partides alienes als propis pressupostos generals, com són els crèdits extraordinaris que de forma regular s’atorguen per al pagament dels Programes especials d’Armanents, per al Sistema de Vigilància de l’OTAN o per a les missions militars exteriors, així com l’enorme pes del deute que cal contreure ja sigui per a pagar aquests crèdits extraordinaris o per a finançar l’enorme despesa militar pressupostat.

Amb totes aquestes dades, hem realitzat una estimació de despesa militar de 27.345,78 milions d’euros de despesa militar per a 2014, dels quals gairebé 8 de cada 10 euros estan amagats. Al seu torn hem quantificat en més de 3.300.000 les persones que de manera directa depenen del sistema de defensa muntat per l’estat, ja sigui per ser militars o guàrdies civils en actiu, personal adscrit a la defensa, beneficiaris del sistema de ISFAS o pensionistes i jubilats depenents de la defensa. Un nombre que condiciona i explica part del suport que manté el permanent augment de la despesa militar.

Si sumem a la despesa militar el qual destina l’estat a control social, la xifra arriba als 32.029 milions d’euros, una magnitud aclaparant i que perjudica a la societat. Si vols tenir més informació sobre el nostre informe sobre la despesa militar 2014, pots descarregar-lo a http://es.s

Llegir més »
10/12/2013 - 12:06:57

Elits extractives

Una nova expressió recorre les ciències socials. El terme “elits extractives”, que defineix aquells grups dirigents que defensen la seva supremacia al cim de la piràmide, i perjudiquen greument l’interès general, s’imposa en el llenguatge polític. Es tracta d’un concepte recent, cisellat per dos economistes, Daren Acemoglu i James Robinson, en el llibre Why Nations Fail? The Origin of Power, Prosperity and Poverty.

L’obra ha sacsejat bona part del panorama intel·lectual occidental perquè, en el context de la crisi del deute, ofereix respostes als interrogants suscitats per la irracionalitat de la gestió política dels governs que segueixen disciplinadament el consens de Washington. I que enfonsa les societats capitalistes en el fang de la misèria.

Es tracta d’un llibre redactat al més pur estil dels best-sellers amb pretensions acadèmiques, i tot i això esdevindrà una de les obres més influents d’aquesta dècada. La seva virtut: oferir una explicació simple, mitjançant els mecanismes intel·lectuals hegelians d’establir lleis històriques capaces d’oferir un relat convincent. Segons els autors, a la pregunta “per què els països fracassen?” s’ofereix la responsabilitat de les elits dirigents en l’evolució de cada societat. Per il·lustrar-ho, els autors remeten a nombrosos exemples del passat. Un detall: l’ús recurrent a les elits castellanes que parasiten l’imperi americà, basant-se en una salvatge conquesta i explotació. En contraposició, els processos de colonització de Nord-amèrica i Austràlia des de societats igualitàries capaces d’imposar gestions més o menys democràtiques (i que, tanmateix, es degraden en la mesura que grups minoritaris amb interessos egoistes acaparen institucions i mecanismes de decisió).

Llegir més »
10/12/2013 - 12:05:04

Genealogia de les ciutats cooperatives

Per a garantir el dret a la ciutat, calen alternatives al model especulatiu, precaritzador i exogen de la indústria turística barcelonina. Impulsar una economia autocentrada en allò local, protagonitzada per usuàries, treballadores i comunitats veïnals.

Només superada per Londres i París, Barcelona ja ha esdevingut la tercera ciutat europea més atractiva per la inversió hotelera. Amb la venda de l’hotel W –popularment conegut com l’hotel Vela, el destructor de la costa barcelonina– a un fons qatarià per 200 milions d’euros, la inversió a la ciutat ha crescut un 71%. Es parla de boom turístic –n’hauríem de dir bombolla?– i els inversors recorren la ciutat, frenèticament, cercant edificis per a convertir en hotels, entre ells –metàfora incisiva de país– l’antiga Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya. Els analistes destaquen que els fons d’inversió internacionals “tenen por” de quedar fora del mercat barceloní si pugen els preus. Les pors dels fons d’inversió, tant diferents a les nostres, són no sadollar la seva voracitat.

Llegir més »
09/12/2013 - 12:20:45

Múltiples protestes al Parlament contra els pressupostos de la misèria i antisocials, el 4 de desembre a Barcelona

El Parlament de Catalunya blindat pels quatre costats aquest 4 de desembre. És la imatge que s’ha donat abans, després i durant les mobilitzacions contra uns pressupostos de la Generalitat que segons les manifestants “consoliden les retallades en l’àmbit social i prioritzen el pagament dels interessos del deute”, una xifra que enguany ja se situa en 2600 milions d’euros.

La campanya Juntes Podem!, creada amb l’objectiu d’articular “la unitat d’acció de les lluites socials i sectorials de la ciutat de Barcelona i rodalies” –CUP, CGT, assemblees de barri, assemblea groga, entre d’altres–, ha convocat aquesta tarda una manifestació per denunciar el que han anomenat “pressupostos de la misèria”. En aquest sentit cal recordar que després dels diners destinats a sanitat (8.000 milions d’euros) i a educació (4.000 milions d’euros), en tercer lloc hi ha la prioritat de pagar els interessos del deute (2.600 milions d’euros), això sense encara saber com es pagarà el deute públic que a dia d’avui arriba als 59.000 milions d’euros –malgrat que el conjunt del deute és d’entre 80.000 i 100.000 milions d’euros–.

És per això que avui han fet una crida a desobeïr i han exigit al govern d’Artur Mas que no pagui a bancs i fons d’inversió “aquestes xifres astronòmiques que estan deixant les arques públiques del tot buides”. La manifestació ha començat a caminar davant la seu de Foment Nacional del Treball (patronal), ha recorregut la Via Laietana (des de la seu de CGT han desplegat una pancarta) i ha enfilat pel lateral de l’Estació de França fins el parc de la Ciutadella. Eren centenars de manifestants –uns 2.000 segons l’organització– seguits per un ostentós dispositiu de furgons policials.

A les portes del Parlament ja s’hi havien concentrat altres centenars de manifestants –més d’un miler segons l’organització–, convocats per la campanya “Aturem els pressupostos antisocials”, impulsada pel moviment veïnal (FAVB i CONFAVC) i amb el suport de CCOO, IAC, USTEC i EUiA, entre d’altres. També hi havia manifestants amb cartells del Procés Constituent. A les tanques que envoltaven l’hemicicle s’hi ha aplegat la gent que cridava contra el govern d’Artur Mas.

Un grup de Iaioflautes havia entrat feia una estona a l’hemicicle, on han aconseguit desplegar una pancarta i un cartell amb una estelada i el simbol del 99% –en referència a la República Catalana del 99%–. Han estat expulsats pel servei de seguretat de l’edifici, però abans han pogut entregar el manifest de l’acció a la presidenta Núria de Gispert.

També a la plaça de Sant Jaume aquesta tarda centenars de persones convocades per la Marea Roja contra les retallades en l’àmbit cultural han denunciat les dificultats que passa el sector. Entre d’altres reivindicacions han demanat un IVA cultural que passi de l’actual 21% fins a un 4%.

* Notícia publicada al web del setmanari Directa.

Llegir més »
05/12/2013 - 11:45:45

Diccionari militant: Tercera Espanya o Espanya de tercera

“La història d’Espanya és una història obscena, plena de xulos criminals, omnipotents i glorificats, que oprimeix terriblement un present carregat de corrupció i delictes condonats o no jutjats”

Ja fa moltes sabatines Morán malparlava d’aquesta funesta moda de la Tercera Espanya, a la qual semblava sumar-se Reverte, amb un article publicat a l’inefable diari El País, del 18 juny 2010; aquest mateix diari, que en trenta i escaig anys no ha sabut trobar ni un sol republicà que no admirés l’actual règim, això és, la monarquia nostra de cada dia, doneu-nos el dia d´avui i mentre duri, no ens deixis caure en republicanes temptacions, amén. I Reverte s’apuntava a la Tercera Espanya, la de la novel·la de Cercas, aquesta que no és feixista ni republicana, que no va ser ni blava ni vermella, aquesta que no es va sotmetre mai ni a uns ni a altres, aquesta que mai va existir. Però és que aquesta Espanya número 3, que només existeix en la fantasia de gent que mai va viure la Guerra, a setanta i escaig anys que acabés, ésmolt còmoda.

Llegir més »
05/12/2013 - 10:25:58

Informe sobre el projecte de reforma de la Llei de Bases del Règim Local

El Gabinet Jurídic Confederal de la CGT ha elaborat un informe sobre el projecte de reforma de la Llei de Bases del Règim Local, a partir de l’esborrany aprovat el 26 de juliol de 2013, sota la denominació de Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local.

CONSIDERACIONS GENERALS

El 26 de Juliol de 2013 el Consell de Ministres va aprovar el Projecte de Llei de Racionalització i Sostenibílidad de l’Administració local, que reforma diversos articles de la Llei de Bases del Règim Local (1) i de la Llei d’Hisendes Locals (2). Aquesta reforma que ara inicia el seu tràmit parlamentari ha sofert nombrosos canvis des del primer text del que es va tenir coneixement. En l’últim text aprovat, s’han inclòs modificacions en diverses qüestions expressament esmentades en el Dictamen realitzat pel Consell d’Estat.

El nou art. 135 de la Constitució (3), que estableix el “s

Llegir més »
04/12/2013 - 03:30:00

Si a les “nostres” empreses els va bé és a costa de la precarització i l’empobriment de milers de persones treballadores de diferents països

A l’estiu de 2012, Forbes va col·locar a l’empresari gallec Amancio Ortega com propietari d’una de les tres majors fortunes del món. La notícia va ser motiu d’orgull per a molts espanyols i espanyoles, que justifiquen la bona estrella del senyor Ortega repetint la lletania que han llegit en algun dels periòdics: es tracta d’un “empresari fet a si mateix” que recull els fruits d’haver treballat molt durant dècades. Però els mitjans majoritaris obliden a les costureres gallegues que durant dècades han aixecat les marques de Inditex treballant molt dur a canvi de salaris més aviat modests. Aquestes obreres, que moltes vegades treballaven en el seu propi domicili i fora de la legalitat, s’han anat quedant sense ocupació a mesura que Zara, Bershka, Stradi­varius i la resta de marques d’aquest grup empresarial han subcontractat tallers en països que oferien unes condicions “òptimes per a la indústria de la confecció”.

En els últims cinc anys, els casos d’explotació laboral, persecució sindical i vulneració de la llibertat d’associació s’han succeït a Bangla Desh i Cambotja. Aquests països paguen els salaris més baixos del món: a Bangla­desh el salari mig d’una obrera de la confecció se situa al voltant dels 34 euros mensuals, a Cambotja ronda els 60. Encara que aquestes xifres s’ajusten a la llei, tot just arriben per a cobrir els costos d’una nutrició digna. I no s’acaba aquí la llista de denúncies: tallers clandestins en Sao Paulo amb treball esclau, treballadores de la confecció explotades a Tànger, condicions al límit de la legalitat per a les persones que treballen en les botigues del Grup Inditex. Davant aquesta realitat, resulta evident que la fortuna d’Ortega es forja a costa de la precarització i l’empobriment de milers de persones treballadores.

Governs, empreses i mitjans de comunicació ens han fet creure que la internacionalització de les empreses espanyoles comporta el desenvolupament de les economies dels països receptors, ajudant a incrementar el nivell de vida de les persones que allí viuen. Fins i tot s’ha aprofitat la desarticulació de les polítiques públiques d’ajuda “al desenvolupament” per a impulsar a les transnacionals com actors de cooperació. Segons la seva teoria, en els països empobrits les multinacionals generaran un creixement econòmic que al seu torn originarà majors taxes d’ocupació, transferència tecnològica, desenvolupament del teixit local i ingressos per a l’Estat a través del pagament d’impostos.

En la pràctica, les empreses transnacionals vulneren de forma sistemàtica els drets humans, i són un dels principals responsables de l’empobriment de milions de persones en el món. D’això adonen els relators especials de Nacions Unides en drets dels pobles indígenes, habitatge, salut, alimentació o medi ambient, així com la sentència del Tribunal Permanent dels Pobles (Madrid, 2010) que fa referència a les operacions a Amèrica Llatina d’empreses espanyoles com Agbar, BBVA, San­tan­der, Endesa, Gas Natural Fenosa, Repsol i Telefònica.

Pes a Llatinoamèrica

Els resultats operatius d’aquestes corporacions tenen una alta dependència de la regió llatinoamericana: els de Telefònica depenen en un 60% d’Amèrica Llatina; el BBVA rep d’aquesta regió més de la meitat del que guanya. Les companyies de l’Ibex-35 són les que en plena crisi, el 2011, van tributar de mitjana el 11,6% dels seus beneficis i “recomanen” als diferents governs espanyols el rescat de la banca, les reformes laborals i de pensions, la privatització de la sanitat i la fractura del sistema educatiu.

Darrere d’aquesta actitud irresponsable s’ha d’assenyalar als seus propietaris, els accionistes. En 2010, el Banc Santander tenia com principals propietaris a grups financers d’origen nord-americà i europeus que sumaven un 51,35% de les accions. La família Botín posseïx un 0,8% del capital social del banc i, de facto, Emilio Botín actua com representant dels interessos d’aquests capitals internacionals. Prenent com referencia l’estructura accionarial dels deu valors més importants de l’Ibex-35, veiem que com a mínim un 24% del seu capital és propietat d’entitats financeres internacionals no espanyoles.

En el capitalisme espanyol, el poder està concentrat en molt poques mans: 47 persones espanyoles (cinc dones i 42 homes) controlen el 21,2% del poder de decisió dels consells d’administració de les empreses de l’Ibex-35. El president de La Caixa, Isidre Fainé, és conseller de quatre de les empreses participades per l’entitat: Telefònica, Repsol, Agbar i Abertis.

L’acumulació de capital per part de grans grups empresarials o de persones d’un determinat país no té res que veure amb el benestar de la ciutadania. Més aviat facilita una concentració de poder que permet a les elits globals controlar els espais de decisió política i els mitjans de desinformació de masses, presentant-se com filàntrops benefactors fets a si mateixos mentre segueixen enriquint-se sense límit a costa de l’empobriment i l’explotació de milers d’obreres i obrers en l’Estat espanyol i en el món.

* Article d’Albert Sales i Jesús Carrión publicat a la revista Diagonal.

Llegir més »
03/12/2013 - 12:26:12