logo cgt movil
CGT Logo

C/ Burgos 59, Baixos – 08014 Barcelona

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Les elèctriques s’han embutxacat 21.600 milions d’euros per les pujades de la llum durant la crisi

Les successives pujades de la llum registrades a Espanya han permès ingressar 21.600 milions addicionals a les companyies elèctriques des que va començar la crisi econòmica. L’encariment del rebut entre 2008 i 2013 ha estat superior al 60%, en passar de 50,20 euros a 80,47 de mitjana mensual, segons dades proporcionades per l’organització estatal de consumidorsFacua.

Llegir més »
27/12/2013 - 04:07:40

La cocinera de Buenaventura Durruti, primer llibre publicat pel grup editor Los amigos de Ascaso

“La cocinera de Buenaventura Durruti” ha estat publicat pel grup editor “Los amigos de Ascaso (http://losamigosdeascaso.blogspot.com.es/).

El llibre està basat en una sèrie de manuscrits trobats el 1970 en una llibreria de material anarquista de Zuric, que portava ja 20 anys tancada: la llibreria Pinkus, que va ser un centre de referència en el seu moment. Editat a Itàlia ordenant el material localitzat, ara s’edita a l’estat espanyol amb la seva traducció al castellà.

Llegir més »
27/12/2013 - 02:40:46

El Govern esprem la reforma laboral retallant més drets als treballadors

Flexibilitza el contracte a temps parcial, perquè l’empresari tingui gairebé total disponibilitat sobre l’horari del treballador.

Les ETT podran formalitzar contractes de pràctiques.

Es reforça el control de les empreses en la gestió de les baixes mèdiques.

La ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, no s’ha cansat d’assegurar que la reforma laboral ja estava feta. No obstant això, el que el Govern ha aprovat aquest divendres 20 de desembre s’assembla molt a una volta de rosca a la legislació laboral. L’Executiu flexibilitza per complet el contracte a temps parcial, permet que les ETT formalitzin contractes de pràctiques, prorroga la possibilitat que els contractes formatius no estiguin lligats a cap formació reglada, i enforteix la posició de les empreses en la gestió de les baixes per incapacitat temporal.

Flexibilització del contracte a temps parcial per facilitar que l’empresari tingui gairebé total disponibilitat sobre l’horari del treballador

Amb la nova regulació del contracte a temps parcial, les empreses podran disposar dels treballadors amb plena llibertat. No podran fer hores extraordinàries -almenys no sota aquesta accepció- excepte en els supòsits contemplats a l’article 35.3 de l’Estatut dels Treballadors, però aquestes se substitueixen per les anomenades hores complementàries, que podran fer els treballadors que estiguin contractats per a realitzar almenys deu hores setmanals de terme mitjà anual, de forma temporal o indefinida. Les hores complementàries sempre han existit en els contractes a temps parcial, però el Govern va flexibilitzar el seu ús, primer en la reforma laboral, i ara mitjançant nous canvis.

Hi haurà dos tipus d’hores complementàries. D’una banda, les pactades, és a dir, les consensuades entre empresa i empleats. En aquest cas, podran suposar un màxim del 30% de la jornada pactada amb el treballador, un percentatge que podrà ampliar-se fins al 60% si així ho contemplen els convenis. Els empresaris haurien de donar un preavís als treballadors perquè realitzin aquestes hores, no obstant això, aquest termini previ es redueix de 7 a 3 dies. Ocupació assegura que és una forma de “agilitar” l’organització de les empreses.

Però hi haurà també hores complementàries “voluntàries”, sense preavís mínim, el que vol dir que un empresari pot requerir a un treballador el mateix dia perquè es quedi en el seu lloc de treball durant més hores. El Ministeri assenyala que el treballador sempre podrà negar-se a fer-les i que l’empresa no podrà penalitzar-lo per això, amb el que no està clar l’efecte final d’aquesta mesura. Aquest tipus d’hores voluntàries solament podran realitzar-se si es tracta de contractes indefinits a temps parcial. No podran superar el 15% de la jornada laboral, ampliable fins al 30% en els convenis col·lectius.

Amb aquestes modificacions, un treballador a temps parcial podria fer una jornada de fins al 90% d’una jornada laboral ordinària a temps complet en algunes ocasions (malgrat estar contractat oficialment per a un nombre d’hores parcials). Fons del Ministeri assenyalen que es reforçarà la inspecció de treball per a evitar el frau, de manera que les empreses hàgin de deixar constància diàriament i per escrit de la jornada que porta a terme cada treballador.

Una altra empenta per a aquest tipus de contractació: el contracte d’emprenedors que va introduir la reforma laboral (amb un any de prova i acomiadament lliure) i fortament bonificat podrà registrar-se ara també a temps parcial (fins a ara eren solament a temps complet). En definitiva, un nou contracte a temps parcial de caràcter suposadament indefinit tindrà un acomiadament lliure d’un any i obre la porta a la disponibilitat total del treballador per a l’empresa.

Les mútues controlaran les altes de treballadors malalts

L’Executiu ha respost a més a una demanda clàssica de la patronal que és la de controlar l’anomenat absentisme, és a dir, de les baixes per incapacitat temporal. L’Executiu introdueix canvis que enforteixen el poder de les mútues, les organitzacions creades amb les contribucions dels empresaris i que de fet formen part de la patronal. Com fins ara, les mútues podran proposar l’alta del treballador al sistema públic de salut. Però, amb el model actual el metge tenia quinze dies per a respondre i, si no ho feia, s’entenia que la proposta d’alta es rebutjava. Això canvia: haurà de contestar en cinc dies i, en cas de silenci, se li donarà l’alta al treballador.

La brevetat d’aquest procés és més que òbvia. D’una banda, forcen a l’especialista que en el termini de cinc dies decideixi si la incapacitat que afligeix al pacient ja li capacita o no per a tornar el treball (una grip no cursa igual que una hepatitis o que un pronòstic de càncer). Per un altre, la probabilitat que el propi metge no pugui contestar, pel fet d’estar absent del treball, en un termini tan curt de temps és alta.

Tant el metge com el treballador podran recórrer l’alta davant l’Institut Nacional de Seguretat Social (INSS), que tindrà altres cinc dies per a decidir. Si constata que l’alta era injustificada, el treballador serà donat de baixa altra vegada però no serà rescabalat pel temps que ha hagut de tornar al seu lloc de treball, al que haurà hagut d’acudir malalt. També la mútua podrà recórrer la decisió del metge si no està d’acord, i el INSS tindrà l’última paraula en funció de les proves presentades pels uns i els altres.

Més poder per a les ETT

D’altra banda, les empreses de treball temporal estaran autoritzades a formalitzar contractes de pràctiques per a posar-los a la disposició d’altres empreses, una cosa que fins ara tenien prohibit. El Govern ja va aixecar un altre veto amb anterioritat: el que impedia a les ETT registrar contractes formatius. Les empreses podran ara formalitzar els uns i els altres. Ocupació justifica la mesura en la necessitat d’augmentar les possibilitats que els joves trobin la seva primera oportunitat laboral.

Precisament, els contracte formatius podran seguir realitzant-se en matèries en les quals no existeixi un títol reglat o en les quals no hi hagi centres disponibles per a impartir-la. L’Executiu ja va introduir aquesta possibilitat, però ara la prorroga durant tot 2014. És a dir, el contracte de formació no està lligat a una formació reglada.

Es redueixen a quatre els tipus de contractes

A més, el Govern ha reduït els tràmits administratius dels contractes fins a quedar solament quatre opcions: indefinit, temporal, de pràctiques i de formació. No es tracta que la resta de contractes desapareguin, sinó d’una simplificació a efectes administratius i de burocràcia per a intentar que formalitzar un contracte resulti més senzill. D’aquesta forma, qui vulgui contractar partirà de quatre models bàsics als quals s’aniran afegint la resta de possibilitats.

* Notícia publicada a eldiario.es

En document adjunt Real Decreto-ley 16/2013, de 20 de diciembre, de medidas para favorecer la contratación estable y mejorar la empleabilidad de los trabajadores

Attached documents

Reial Decret-llei 16/2013

Llegir més »
23/12/2013 - 18:02:11

Amb la nova Llei de Seguretat Ciutadana, el PP pretén ofegar la protesta retallant drets fonamentals

DAVID BOU / Setmanari Directa

L’anunci fet pel ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, de les sancions i les penes que s’inclouen a l’avantprojecte de la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana ha activat les alarmes de bona part de la societat. L’executiu del Partit Popular busca noves fórmules per aplicar les mesures d’austeritat i mantenir sotmesa una població ofegada per la crisi econòmica i social que colpeja especialment els pobles del sud d’Europa.

Llegir més »
23/12/2013 - 11:41:24

En defensa del dret a decidir de la dona sobre el seu cos i la seva maternitat

COMUNICAT DE CGT CONTRA LA REFORMA DE LA LLEI DE L’AVORTAMENT

EN DEFENSA DEL DRET A DECIDIR DE LA DONA
SOBRE EL SEU COS I LA SEVA MATERNITAT

PER LA DESPENALITZACIÓ DE L’AVORTAMENT

La reforma de la llei de l’avortament del ministre de justícia Gallardón elimina el dret assolit per les dones a avortar a la sanitat pública a les primeres 14 setmanes i farà, a nivells pràctics, impossible avortar a l’Estat espanyol.

Llegir més »
21/12/2013 - 23:46:02

Noves formes de repressió: de la modificació del Codi Penal a la modificació de la Llei de Seguretat Ciutadana

Des dels orígens de l’estat de dret, les classes dirigents han utilitzat les lleis com eines de legitimació de la repressió. Així mateix, en funció de l’estratègia político-criminal pròpia de cada govern i context polític, hem pogut veure dos nivells d’intensitat de la repressió: la d’alta intensitat, que es materialitza en detencions i acusacions penals, i la de baixa intensitat o “burorrepresió”, que consisteix en sancions administratives indiscriminades i amb poca fonamentació jurídica o democràtica. Existeix un nivell de repressió superior (el derivat de la mal anomenada legislació antiterrorista) que excedeix el contingut d’aquest article i no entra en la reflexió que segueix a aquestes línies.

A l’estat espanyol, fins a ara, el mateix sistema legal que venia legitimant qualsevol d’aquests dos models de repressió venia també -paradoxalment- actuant al seu torn com contrapès i protegint, en certa mesura, el disens i la protesta, permetent l’exercici efectiu de la llibertat d’expressió, associació i manifestació. A títol d’exemple, durant els últims anys i prenent com base una legislació no precisament garantista, la majoria de detencions i acusacions penals contra activistes s’arxiva o es transforma en mers judicis de faltes i la majoria d’aquests judicis de faltes es resolen amb sentències absolutòries. També els tribunals estan revocant les sancions administratives imposades per la participació en manifestacions i concentracions, que es compten per milers, perquè vulneren drets fonamentals dels manifestants sancionats.

Llegir més »
20/12/2013 - 16:25:11

Dret al propi cos. Avortament Lliure i gratuït ! Crida a concentració a la Delegació del Govern espanyol a #BCN,divendres #20D a les 19h

De nou el ministre espanyol Gallardón amenaça amb la reforma de la llei d´interrupció voluntària de l’embaràs (IVE). Aquesta retallada suposarà un retrocés de més de 30 anys en el dret de les dones a decidir sobre el seu cos, així com el triomf dels sectors més ultradretans i feixistes del govern i de la societat. La CGT i Dones Llibertàries de CGT defensem el dret de les dones a exercir la maternitat en condicions dignes de treball i de vida. Igualment defensem el dret de les dones a decidir l’interrupció de l’embaràs sense el permís de l’estat, l’església o les lleis reaccionàries. La dona és l’únic subjecte de decisió.

Llegir més »
19/12/2013 - 11:33:13

Calendari laboral 2014

ORDRE EMO/202/2013, de 22 d’agost, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2014.

Atès el que disposen l’article 170.1.l) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya; l’article 37 del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el Text refós de l’Estatut dels treballadors, i el Decret 177/1980, de 3 d’octubre, modificat pel Decret 17/1982, de 28 de gener, pel Decret 152/1997, de 25 de juny, i pel Decret 146/1998, de 23 de juny;

Llegir més »
18/12/2013 - 11:51:35

Bankia, BBVA, Caixa Bank i el Banco Santander, els bancs que més desnonen segons l’informe de la PAH sobre l’emergència habitacional a l’Estat espanyol

Bankia, BBVA, Caixa Bank i el Banco Santander, els bancs que més desnonen segons la PAH

Algunes de les entitats financeres que han estat rescatades amb fons públics són les que més desnonen. És el cas de Bankia (20%) i Caixa Bank (15%), però també destaquen el BBVA (15%) i el Santander (14%). La dada es desprèn de l’informe que presenten avui la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i l’Observatori DESC sobre l’emergència habitacional a l’Estat espanyol.

Llegir més »
17/12/2013 - 23:25:13

Contra l’estat d’excepció permanent

Sorpresos els grups de poder per la inesgotable frescor i puixança dels moviments socials (15M, PAH, marees ciutadanes), no han trigat a donar instruccions al govern de la dreta neoliberal perquè endureixi les lleis que garanteixen les llibertats imprescindibles perquè un sistema entri, encara que sigui amb calçador, en la llista de democràcies.

El primer que se’ls ha ocorregut, després de la vaga de la neteja de Madrid i l’èxit de les mobilitzacions socials de caràcter assembleari, ha estat llançar als seus tertulians a exigir una prompta i dura regularització dels drets de vaga i manifestació. Escoltant-los predicar l’apocalipsi podria pensar-se que aquestes expressions ciutadanes no estan ja fitades per la llei.

El dret de vaga té tantes restriccions que els treballadors dubtem de la seva utilitat: preavisos de 5/10 dies, serveis mínims de fins al 80 %, piquets merament informatius, prohibició de vagues de solidaritat… Quant a les manifestacions, la legislació també estipula una sèrie de requisits, terminis i responsabilitats per als organitzadors, sense deixar de marcar sancions econòmiques o fins i tot la prohibició quan l’autoritat vulgui entorpir aquests sagrats drets ciutadans, sobretot si els seus promotors són crítics amb els poders establerts.

La iniciativa del govern del Partit Popular per a posar noves traves al dret de vaga i fixar desorbitades multes per manifestar-se davant institucions públiques, fer escraches a polítics, increpar a la policia, etc. no té altre objectiu que intentar frenar, per mitjà de les gruixudes sancions econòmiques (fins a 600.000 euros) o fins i tot la petició de penes de presó, tota la indignació social que comença a organitzar-se i reclamar els seus drets.

També pot semblar casualitat la insistència del poder a llançar àmplies campanyes per a atemorir al personal amb perillosos grups anarquistes, disposats a acabar amb aquesta democràcia tan modèlica, pels mitjans més violents que l’atònita audiència televisiva es pugui imaginar si, i aquí ve el missatge toscament dissimulat la societat no es dota de les normes autoritàries i els mitjans repressius que l’Estat i qui el tripulen ens ofereixen.

El garbull que s’ha muntat amb la detenció de diversos joves, acusats de pertànyer a un comando ácrata tan inexpert com desconegut, al que s’acusa de col·locar rudimentaris explosius en alguns temples, sembla més un muntatge de la desapareguda (?) Brigada Político-Social franquista que un cas clar i documentat de terrorisme mereixedor de tal nom.

En moments de crisis i drames socials com els que s’estan vivint, no és mala solució (ja que per a l’atur o la corrupció no es volen buscar) tirar mà de vells fantasmes, com el terrorisme o la inseguretat ciutadana, perquè el personal no parli dels problemes que ens afligeixen i es distregui pensant que algú pot robar-li la cartera buidada abans per banquers i polítics. Hi haurà més inseguretat que no saber si podràs menjar o et quedaràs en el carrer a l’endemà? Per ventura no és violència que et prengin la casa, el treball i els serveis públics?

* Antonio Pérez Collado és militant de CGT-Pais Valencià

http://www.cgtpv.org/Antonio-Perez-Collado-Contra-el.html

Llegir més »
17/12/2013 - 20:39:22

Informes sobre l’avantprojecte de Llei de Seguretat Ciutadana i projecte de reforma del Codi Penal

L’avantprojecte de llei de repressió ciutadana: una anàlisi jurídica

per Carles Hugo Preciado Domènech

“Aquells que poden deixar la llibertat essencial per obtenir una mica de seguretat temporal, no mereixen, ni llibertat, ni seguretat.”
“Només un poble virtuós és capaç de viure en llibertat. A mesura que les nacions es fan corruptes i vicioses, augmenta la seva necessitat de amos. “

Llegir més »
17/12/2013 - 01:40:54

Les deu empreses de la indústria militar més subvencionades per la Generalitat de Catalunya

CELIA CASTELLANO AGUILERA / Setmanari Directa

Fa poc descobríem que la Generalitat catalana ha donat 18’9 milions d’euros públics en nou anys a 35 empreses de Catalunya amb línia de producció militar. La informació va ser recollida en un informe del Centre Delàs per la pau el juny d’enguany i publicada a l’edició 335 del Setmanari Directa. Aquestes són les principipals companyies amb producció militar que s’han beneficiat dels recursos dels contribuents catalansentre el 2002 i el 2011.

Llegir més »
17/12/2013 - 01:00:00

Uns 271.600 catalans esperaven al juny una consulta externa en el sistema sanitari públic de Catalunya

Uns 271.600 catalans esperaven al juny una consulta externa

Un total de 271.670 persones estaven en llista d’espera al juny de 2013 per acudir a alguna consulta externa en el sistema sanitari públic de Catalunya, un 3,2% més de les 263.133 persones d’un any abans, segons consta en una resposta parlamentària del conseller de Salut, Boi Ruiz, consultada per Europa Press.

Llegir més »
16/12/2013 - 12:58:54

“Atac i defensa de la rereguarda”, un llibre sobre els bombardeigs franquistes a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre (1936-1939)

Atac i defensa de la rereguarda
Els bombardeigs franquistes a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre (1936-1939)

Ramon Arnabat Mata i David Íñiguez Gràcia

Ed. Cossetània, 2013, 800 pàg.

És un dolor, un cruel dolor, el veure les cases enderrocades, les parets caigudes, els trespols foradats, les runes amuntegades d’entremig de les quals han estat trets els morts i ferits que ja arriben a centenars. I és un conhort el comprovar que, a despit del llarg martiri, la vida persisteix, minvada però bategant, en els carrers que mostren, solta l’alt cel del Camp, les cases esbocinades i malmeses. A les cares dels reusencs i dels tarragonins apareixen els senyals del sofriment, però també els senyals del coratge. La gent del Camp fa la seva vida i la seva feina a despit de l’amenaça dels ruixats de foc. (Antoni Rovira i Virgili «Dues ciutats màrtirs», La Humanitat, 28 d’agost de 1938).

Llegir més »
16/12/2013 - 10:59:19

Els treballadors de SCA de Mediona accepten el seu trasllat a les fàbriques de Valls i Navarra per evitar l’acomiadament

Els treballadors de l’empresa paperera SCA de Mediona (Alt Penedès) han aprovat el preacord, negociat amb l’empresa pels sindicats del comitè (UGT, CCOO i CGT), que suposarà el trasllat de 134 treballadors d’aquesta planta a les fàbriques de Valls i Allo (Navarra). Com ha explicat el secretari del comitè d’empresa, David Pelàez, els treballadors van votar a favor del preacord aquest divendres. Un 86% de la plantilla va participar a la votació, 180 de 213 treballadors. 176 vots van ser a favor del preacord, tres en contra i un en blanc. Els trasllats, als que es podran acollir els empleats voluntàriament, es començaran a fer a partir del mes de gener i fins al mesde juliol de l’any vinent.

Llegir més »
14/12/2013 - 16:54:52

La plantilla de Panrico a Santa Perpètua de la Mogoda compleix dos mesos en vaga indefinida

MARIA ORTUÑO / @LA_DIRECTA | 13/12/2013

El cafè amb llet sí…però el dònut, haurà d’esperar. Almenys mentre la plantilla de Panrico-Santa Perpètua continuï amb la vaga indefinida que va iniciar fa dos mesos. Són més de 300 treballadores -la totalitat de la planta de producció– les que es mantenen en vaga, tot i que el 26 de novembre es va signar a Madrid l’acord sobre el pla de viabilitat de l’empresa.

Han passat dos mesos però les vaguistes tenen clar que mantindran la unitat i no reprendran la producció fins que no s’arribi a un pacte que garanteixi la continuïtat de totes les persones contractades. Ara, els objectius principals són exercir pressió perquè es reiniciïn les negociacions i recaptar suport econòmic per poder ajudar a les famílies que no arriben a final de mes.

Llegir més »
14/12/2013 - 02:52:46

Monitoratge d’activistes: Mortadelo i Filemón han començat a seguir-te a Twitter

“Per a dotar-se d’estructures d’Estat, el primer sempre són les clavegueres”. La frase és de Carlos Sánchez Almeida, advocat especialitzat en internet, i es refereix als 38 informes del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) que Anonymous va filtrar el passat 27 d’octubre sota el nom “La TIA catalana”, en al·lusió a l’agència d’espionatge del còmic d’Ibáñez. En ells es mostra el seguiment realitzat a través de xarxes socials a activistes, organitzacions, mitjans de comunicació i periodistes, principalment vinculats a l’esquerra i al 15M. El perfil de Twitter de Sánchez Almeida, com el de molts altres, apareix en el llistat.

Cesicat és un organisme públic, dependent de la Conselleria d’Ocupació i Turisme –dirigida per Felip Puig– de la Generalitat de Catalunya, que ha invertit fons públics per a realitzar uns informes sobre ciutadans d’un determinat perfil ideològic que no han comès cap delicte. “Aquest seguiment no té altre nom que “cutre”, explica el hacktivista Txarlie Axebra, que també figura en els informes. Per a realitzar-lo, no s’han aplicat les tècniques que serveixen per a extreure informació rellevant de grans quantitats de dades com les que circulen per les xarxes socials, conegudes com Big data.

“Quan vols relacionar tuits amb comentaris de Facebook, amb webs, amb posts en blogs, amb vídeos a Youtube… utilitzes Big data, un recull d’eines que permeten analitzar moltes dades de gran varietat de formes que es generen molt ràpid”, diu Axebra. El que ha fet Cesicat ha estat crear informes amb dades que no es relacionen entre sí: “Han buscat quie va ser la primera persona que va utilitzar un hashtag o paraules clau com ‘atac’, etcètera”, sense valorar l’ús que es fa d’elles.

Entendrem millor què és Cesicat si ho comparem amb el Prism, nom que rep el programa de vigilància electrònica nord-americà. El Prism és global perquè recull dades de diversa procedència que passen per servidors localitzats a EE UU. Aquest programa “ha abusat dels poders que la Patriot Act atorga al Govern per a aconseguir la cooperació de les empreses que tenen les dades”, explica Simone Santini, professor de la Universitat Autònoma de Madrid . “Aquest tipus d’espionatge neix en el mateix ambient neoliberal que afavoreix les grans empreses”, afegeix.

La crítica la comparteix el conservador Jim Sensenbrenner, un dels congressistes que va elaborar la Patriot Act, qui va assegurar en una entrevista, també en relació a l’escàndol per les escoltes telefòniques massives, que l’Agència de Seguretat Nord-americana “ha ocultat les seves operacions sota un mantell de secret tan gruixut que ni el Congrés ni el poble nord-americà podrà verificar els seus actes”. A pesar de les diferències amb el cas català, Santini considera que no cal prendre-s’ho de broma: Cesicat maneja principalment dades publicades pels propis usuaris a internet, però són “dades que no sabíem que s’estaven recollint. Res del que riure.”

Llistes negres electròniques

L’advocat Hibai Arbide, el perfil de twitter del qual també va ser seguit per Cesicat, recorda que “encara que no sigui espionatge, la recopilació de dades amb criteris ideològics està prohibida”. Es podríen considerar llistes negres? “Sí”, diu Arbide, qui va més enllà: “Una de les hipòtesi amb les quals treballa CiU és que, una vegada Catalunya es declari independent, hi hagi serveis secrets i clavegueres de l’Estat, com diu Sánchez Almeida, però molt més sofisticats. Les xarxes socials mai havien estat objecte d’investigació per part de la Policia, però els Mossos van una mica més enllà”.

Ni Arbide ni Axebra poden explicar exactament per què s’han fet aquestes investigacions, però ambdós coincideixen a sospitar que algú de Cesicat les ha ofert als Mossos, cobrant-les, això sí, per un preu elevat (a pesar que els informes contenen estadístiques i visualitzacions similars a les que es poden obtenir a través de cercadors i serveis web gratuïts). Arbide recorda, a més, que al novembre de 2011 Felip Puig va dir que els Mossos anirien “més enllà de la llei” en el combat a la dissidència.

La por al ciutadà

L’escàndol del Cesicat representa la pujada d’un esglaó més en el control ciutadà per part del poder. “El problema és que les lleis que ens protegeixen deriven d’una època molt llunyana, i no són suficients per a la realitat d’avui”, explica Santini. “Els nous mitjans de comunicació són al mateix temps més oberts i més vulnerables a mètodes de processament automàtics: és més fàcil controlar un milió de emails que un milió de trucades telefòniques analògiques o un milió de cartes”, continua.

La paradoxa radica que el poder, si bé d’entrada minimitza i ignora als moviments socials, després sembla mostrar preocupació sobre què fan. Per a Txarlie Axebra, “és indubtable que hi ha una voluntat de saber d’on provenen aquests moviments i quanta gent els compon”. Axebra insisteix a denunciar que aquests informes han estat pagats amb diners públics. Destaca, a més, que “hi ha un informe del monitoratge de les xarxes socials davant la trobada de Convergència. És a dir, estem parlant d’ús de diners públics per a informació d’un partit, un partit que usa diners públics per a si mateix”.

Paral·lelament, Hibai Arbide explica com, a la vista dels informes, és evident que hi ha interès per defensar a La Caixa: “Hi ha notes que fan al·lusió a coses del tipus “a aquest usuari se li podria imputar un delicte d’injúries contra La Caixa”. També fan seguiments del hashtag #OcuppyMordor i de les mobilitzacions que va haver-hi en la seu d’aquesta entitat”. La Caixa és un dels accionistes de Cesicat, fundació que, creada en 2009 pel Govern del tripartit (PSC, ERC i ICV-EUiA), es finança amb capital públic i privat.

@jordiborras, el periodista més seguit

Una segona ronda de filtracions de Anonymous feia al·lusió a un informe sobre el periodista Jordi Borràs, habitual fotògraf de les mobilitzacions catalanes que col·labora amb La Directa i Diagonal, entre altres mitjans. Aquest informe no ha estat difós a internet, però, segons qui han pogut accedir a ell, conté dades que no han estat extretes de xarxes socials. Per exemple, l’adreça del domicili de Borràs. La Federació de Sindicats de Periodistes ha lamentat aquest seguiment a activistes i periodistes, i ha demanat una investigació referent a això.

* Un article de Daniel Font i Beatriz Pérez publicat a la revista Diagonal

https://www.diagonalperiodico.net/saberes/20633-mortadelo-y-filemon-han-empezado-seguirte-twitter.html

Més info sobre el tema:

El Cesicat de Reus quintuplica su presupuesto para el próximo año

En plena polémica por las acusaciones de espionaje, el centro del Tecnoparc pasa de los 924.429 euros a los 4,9 millones

http://www.diaridetarragona.com/noticia.php?id=14910

Llegir més »
13/12/2013 - 03:05:16

Els contractes de formació creixen un 73% després de precaritzar més les seves condicions

Des que el Govern va flexibilitzar encara més la seva apliació, els contractes de formació no han deixat d’estendre’s.

Les dades mostren que també s’empren en majors de 29 anys.

Tenir més de 30 anys, un contracte lligat a formació i cobrar 483 euros és possible. Al començament d’any, el Govern va flexibilitzar encara més les condicions dels contractes de formació i, segons les dades, els canvis han funcionat: mentre la contractació tot just creix, al novembre aquest tipus de contractes s’havien disparat un 73% respecte a l’any anterior.

Entre 2009 i 2012, es feien una mitjana de 60.000 contractes de formació a l’any. En tot 2012, per exemple, es van registrar 60.578. No obstant això, en el que duem d’any ja s’han fet 95.115 contractes de formació, un 63% més que en tot 2012. Si el 2007, aquest tipus de contractes representaven un 0,5%, en 2013, amb cinc milions menys de contractes nous registrats, ja suposen un 0,7%.

Les dades sobre el nombre de contractes formatius que es converteixen en indefinits mostren que el seu ús s’està donant, sobretot, en joves d’entre 20 i 24 anys, però també en majors de 29 anys. Pot donar-se el cas de joves que són contractats als 30 anys i que, per tant, poden romandre fins als 33 amb aquest tipus de relació laboral (dos anys ordinaris més un altre de pròrroga). Al novembre, 207 contractes de pràctiques es van convertir en indefinits: 8 entre menors de 20 anys, 127 entre joves de 20 a 24 anys, 62 en la franja d’entre 25 a 29 anys, i 10 entre treballadors d’entre 30 i 44 anys.

Va ser al febrer quan el Govern va anunciar canvis en els contractes de formació: va ampliar el límit d’edat fins als 30 anys (mentre l’atur no descendeixi del 15%, una cosa que no succeirà en anys) i va permetre que una mateixa empresa pugui fer diversos d’aquests contractes consecutius a un mateix treballador, sempre que la formació a la qual estiguin lligats sigui diferent. No obstant això, no fa falta que aquesta formació estigui vinculada al lloc de treball que s’ocupa, n’hi ha prou, per exemple, amb un curs d’informàtica o idiomes en centres autoritzats per a impartir-los o en la pròpia empresa.

Baixos salaris

Sota aquestes premisses, els treballadors fan una jornada laboral d’entre el 75% i el 85% de la marcada en conveni, i cobren un salari que oscil·la entre el 60% i el 80% de l’estipulat, i que no pot ser inferior al salari mínim interprofessional (SMI) en proporció al temps treballat. Encara que molts convenis col·lectius marquen salaris més elevats que el SMI, en el cas que aquest s’apliqui, un treballador amb un contracte de formació podria estar cobrant 483 euros per una jornada de 30 hores setmanals.

Els sindicats confirmen que les mesures que va introduir el Govern per a flexibilitzar aquest tipus de contractació han tingut molt a veure que el seu ús es dispari. Recorden també que aquest contracte està fortament bonificat: durant tota la seva vigència, les empreses tenen dret a una reducció d’entre el 75% i 100% de les seves quotes a la Seguretat Social en funció de la seva grandària.

* Notícia d’Ana Requena publicada a eldiario.es

http://www.eldiario.es/economia/contratos-formacion_0_203679967.html

Llegir més »
11/12/2013 - 16:12:15

La despesa militar espanyola pel 2014 superarà els 27.000 milions d’euros

Després del pas del Projecte de Pressupostos Generals de l’Estat pel Congrés i el tràmit que actualment duen en el Senat, en breu estaran aprovats definitivament els Pressupostos Generals de l’Estat. Com en anys anteriors, hem fet una anàlisi d’aquest projecte i de les esmenes plantejades pels partits parlamentaris pel que fa a Defensa, per a intentar fer una previsió de la despesa militar espanyola que cap esperar per a 2014.

La Despesa militar espanyola té la peculiaritat d’estar oculta en partides alienes al Ministeri de Defensa (concretament hem detectat partides en 12 dels 13 ministeris), així com en partides d’altres organismes, com pot ser la Casa del Rei, les Classes Passives, els organismes autònoms militars, despeses de diversos ministeris, fons de contingència, etc. També hi ha partides alienes als propis pressupostos generals, com són els crèdits extraordinaris que de forma regular s’atorguen per al pagament dels Programes especials d’Armanents, per al Sistema de Vigilància de l’OTAN o per a les missions militars exteriors, així com l’enorme pes del deute que cal contreure ja sigui per a pagar aquests crèdits extraordinaris o per a finançar l’enorme despesa militar pressupostat.

Amb totes aquestes dades, hem realitzat una estimació de despesa militar de 27.345,78 milions d’euros de despesa militar per a 2014, dels quals gairebé 8 de cada 10 euros estan amagats. Al seu torn hem quantificat en més de 3.300.000 les persones que de manera directa depenen del sistema de defensa muntat per l’estat, ja sigui per ser militars o guàrdies civils en actiu, personal adscrit a la defensa, beneficiaris del sistema de ISFAS o pensionistes i jubilats depenents de la defensa. Un nombre que condiciona i explica part del suport que manté el permanent augment de la despesa militar.

Si sumem a la despesa militar el qual destina l’estat a control social, la xifra arriba als 32.029 milions d’euros, una magnitud aclaparant i que perjudica a la societat. Si vols tenir més informació sobre el nostre informe sobre la despesa militar 2014, pots descarregar-lo a http://es.s

Llegir més »
10/12/2013 - 12:06:57

Elits extractives

Una nova expressió recorre les ciències socials. El terme “elits extractives”, que defineix aquells grups dirigents que defensen la seva supremacia al cim de la piràmide, i perjudiquen greument l’interès general, s’imposa en el llenguatge polític. Es tracta d’un concepte recent, cisellat per dos economistes, Daren Acemoglu i James Robinson, en el llibre Why Nations Fail? The Origin of Power, Prosperity and Poverty.

L’obra ha sacsejat bona part del panorama intel·lectual occidental perquè, en el context de la crisi del deute, ofereix respostes als interrogants suscitats per la irracionalitat de la gestió política dels governs que segueixen disciplinadament el consens de Washington. I que enfonsa les societats capitalistes en el fang de la misèria.

Es tracta d’un llibre redactat al més pur estil dels best-sellers amb pretensions acadèmiques, i tot i això esdevindrà una de les obres més influents d’aquesta dècada. La seva virtut: oferir una explicació simple, mitjançant els mecanismes intel·lectuals hegelians d’establir lleis històriques capaces d’oferir un relat convincent. Segons els autors, a la pregunta “per què els països fracassen?” s’ofereix la responsabilitat de les elits dirigents en l’evolució de cada societat. Per il·lustrar-ho, els autors remeten a nombrosos exemples del passat. Un detall: l’ús recurrent a les elits castellanes que parasiten l’imperi americà, basant-se en una salvatge conquesta i explotació. En contraposició, els processos de colonització de Nord-amèrica i Austràlia des de societats igualitàries capaces d’imposar gestions més o menys democràtiques (i que, tanmateix, es degraden en la mesura que grups minoritaris amb interessos egoistes acaparen institucions i mecanismes de decisió).

Llegir més »
10/12/2013 - 12:05:04

Genealogia de les ciutats cooperatives

Per a garantir el dret a la ciutat, calen alternatives al model especulatiu, precaritzador i exogen de la indústria turística barcelonina. Impulsar una economia autocentrada en allò local, protagonitzada per usuàries, treballadores i comunitats veïnals.

Només superada per Londres i París, Barcelona ja ha esdevingut la tercera ciutat europea més atractiva per la inversió hotelera. Amb la venda de l’hotel W –popularment conegut com l’hotel Vela, el destructor de la costa barcelonina– a un fons qatarià per 200 milions d’euros, la inversió a la ciutat ha crescut un 71%. Es parla de boom turístic –n’hauríem de dir bombolla?– i els inversors recorren la ciutat, frenèticament, cercant edificis per a convertir en hotels, entre ells –metàfora incisiva de país– l’antiga Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya. Els analistes destaquen que els fons d’inversió internacionals “tenen por” de quedar fora del mercat barceloní si pugen els preus. Les pors dels fons d’inversió, tant diferents a les nostres, són no sadollar la seva voracitat.

Llegir més »
09/12/2013 - 12:20:45