CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Premsa

On posen la cartera posen la senyera

Ho advertia Salvador Seguí el 1919 a l’Ateneu de Madrid. I ho certifica la realitat el 2012. L’anarcosindicalista advertia fa 93 anys que “si algun dia és parles seriosament d’independitzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers i potser els únics que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya, foren els capitalistes de la lliga regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional”. I en les darreres setmanes, totes les instàncies patronals i empresarials s’han posicionat en relació al debat sobre un estat propi. Amb matisos, gairebé totes s’hi han declarat en contra. I com més poder econòmic i financer, més en contra. La Caixa, Abertis, Agbar, Gas Natural Fenosa o Banc Sabadell mantenen un silenci infranquejable que el diari especialitzat ‘El economista’ interpreta com el rebuig de “la gran empresa catalana” a “la petició d’independència de Mas”. Fins i tot la CEOE, la patronal espanyola dirigida pel català Joan Rosell, ha reclamat, després d’un tens debat intern, “unitat de mercat” i ha advertit que la independència seria “un enorme problema”. En el rerefons, un primer senyal de l’estratègia anunciada pel PP d’activar l’empresariat per pressionar CiU contra el procés sobiranista obert a Catalunya.

Llegir més »
Premsa

L’estat propi i la independència dels Països Catalans

El 16 de maig del 2012, vaig participar en un debat organitzat per Òmnium Cultural a Tarragona sobre la independència de Catalunya a partir de la publicació del llibre coordinat per Roger Torras “Per què volem un estat propi? Seixanta intel·lectuals parlen de la independència de Catalunya”, dins del cicle de xerrades-debat “Reflexions a l’entorn de Catalunya, nou estat europeu”.

A la xerrada, compartida amb Roger Torres, coordinador del llibre, l’exalcalde de Valls Jordi Castells i el professor de Filologia Catalana i escriptor i Magí Sunyer, hi vaig defensar diversos punts sobre l’alliberament nacional i social en què ara m’allargaré després que el Josep Cots, d’Òmnium de Tarragona i amic, m’ho demanés unes quantes vegades.

Llegir més »
545816_423650287699436_1048435689_n.jpg
Acció Sindical

“Bon cop de falç als retalladors”. Crònica de les protestes dels treballadors/es de TMB i altres empreses i dels moviments socials el 24 de setembre a les festes de la Mercè 2012

JESÚS RODRÍGUEZ | 24/09/2012 – Setmanari Directa

Artur Mas ha tornat avui a trepitjar de peus a terra. Després del bany de masses de la setmana passada en retornar de la seva roda de premsa a Madrid on finiquitava el pacte fiscal, el president de la Generalitat de Catalunya avui ha pogut comprovar a distància curta la indignació que provoquen les polítiques de retalladesdel govern de CiU.

Llegir més »
Premsa

El Ministeri de Defensa ha generat una bombolla armamentística

El Ministeri de Defensa dirigit per la ministra Carme Chacón, amb un canvi de Govern a la vista, es va veure obligat a fer clars els comptes, destapant l’existència d’un altre forat a l’economia espanyola: el d’una bombolla armamentística que pot superar els 40.000 milions d’euros.

Des de 1996, el Ministeri de Defensa ha adquirit uns compromisos econòmics entre 31.000 i 37.000 milions d’euros, als que s’han de sumar uns 15.000 milions d’euros aportats pel Ministeri d’Indústria per prefinançar la indústria militar.

Llegir més »
Jurídica

Telemadrid haurà de retornar el 5% de reducció salarial des de l’any 2010.

Una sentència del TSJM deixa sense efecte la reducció del 5% en la nòmina dels treballadors de l’Ens Públic Ràdio Televisió Madrid. En la sentència, que pot ser recorreguda en cassació, la secció primera de la Sala social del Tribunal Superior de Justícia de Madrid estima parcialment els recursos interposats pels sindicats CGT, UGT i CCOO a l’entendre que aquesta reducció de sou va obviar la legislació estatal que va motivar la reducció. Aquesta norma estatal és el Reial decret-llei 8/2010, a través del que el Govern central que establia mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic, i que establia que la reducció salarial no seria d’aplicació “al personal laboral no directiu de les societats mercantils”. D’aquesta manera, la sentència explica que la norma estatal preval al no haver-se produït una negociació prèvia amb els representants del personal laboral per a estendre als mateixos la reducció. També recalca que aquesta si és aplicable al personal directiu i al personal estatutari de l’ens.

Llegir més »
Gènere / Dona

El coneixement com a mitjà, el coneixement com a fi

La comunitat educativa alerta: les reformes que es porten a terme amb cada canvi de govern –d’acord amb els gustos i valors del partit de torn- no només dificulten la feina de mestres i professors, creant una gran inestabilitat curricular, sinó que, a més, no han frenat el fracàs escolar que des de fa uns anys ha esdevingut una de les grans preocupacions del sector.

Es creen i s’eliminen matèries, es recuperen convocatòries d’exàmens desaparegudes, es projecta reduir o allargar l’escolaritat obligatòria i, des de fa uns mesos, plana un futur incert sobre la Selectivitat, que podria donar lloc a una revàlida al final del cicle de Batxillerat, tot plegat amb l’objectiu de definir un nou model d’alumnat, potencialment, un nou model d’empleat dissenyat per les bases del sistema perquè ocupi el lloc que el faci més eficaç per al sosteniment d’una situació social, econòmica, laboral i personal que és insostenible.

Llegir més »
Premsa

Vídeo: Arribada del vaixell Estelle a Barcelona rumb a Gaza i actes de rebuda per reclamar una Palestina lliure

Ship to Gaza Flotilla de la llibertat BCN. Microfilms productions LaTele.cat

El passat 16 de setembre Barcelona rebía el vaixell “Estelle” al PortForum de Barcelona. Dins la tercera flotilla de la llibertat del projecte ShiptoGaza, viatja un grup d’activistes internacionals, molts dels quals ja havien participat en les anteriors Flotilles de la Llibertat amb rumb cap a Gaza. El vaixell transporta ciment i material escolar i infantil i pretén arribar fins a Gaza. D’aquesta manera els activistes volen cridar l’atenció de la comunitat internacional i denunciar la situació en què viuen els palestins arran del blocatge israelià.

L’Estelle va sortir de Suècia i ha fet parades a diversos ports de l’Atlàntic fins arribar, a Santa Pola, Alacant i a Barcelona, per partir després cap a Itàlia i travessar el Mediterrani en direcció cap a Gaza.

Llegir més »
Premsa

Vídeos: Matías González, de @La_Pah ha aconseguit la condonació del deute: per una nova Llei de la Vivenda

Matías González, lluitador, compromès, membre de la @La_Pah, venç Bankia i aconsegueix que el seu deute sigui condonat – dació en pagament -. No obstant això no ha aconseguit el lloguer social per continuar vivint al seu pis. La lluita doncs, continua. Li han donat un pis a la Verneda -en males condicions- i en voldria un en el seu barri de tota la vida -Sant Andreu-. Per les seves filles, per mantenir les arrels…

Llegir més »
25S a Madrid
Premsa

La democràcia està segrestada. El 25S anem a rescatar-la.

El 25 de setembre anem a envoltar el Congrés dels Diputats…

El pròxim 25 de setembre envoltarem el Congrés dels Diputats a Madrid per a rescatar-lo d’un segrest que ha convertit a aquesta institució en un òrgan superflu. Un segrest de la sobirania popular portat a terme per la Troica i els mercats financers i executat amb el consentiment i la col·laboració de la majoria dels partits polítics. Partits que han traït els seus programes electorals, als seus votants i a la ciutadania en general incomplint promeses i contribuint a l’empobriment progressiu de la població.

Envoltem el Congrés després de més d’un any d’intenses mobilitzacions en tots els sectors socials i després de comprovar que no pot haver-hi democràcia quan les institucions que diuen representar-la es mouen per interessos que no són els de la majoria. Perquè no tenim res que parlar amb un poder que ha demostrat sistemàticament ser cec, sord i mut a justes i concretes demandes d’igualtat i justícia social. L’envoltem per a rescatar a la política d’un règim econòmic insostenible i depredador: el sistema capitalista.

Envoltem el Congrés perquè volem donar un salt en la mobilització social i posar en el centre la recuperació de la sobirania i del poder ciutadà, és a dir, de la democràcia. Hem creat nombrosos processos de lluita, espais de participació i discussió en les xarxes i en les places, en els barris i en els centres de treball, i hem portat a terme iniciatives que volem seguir desenvolupant des de baix, sense dreceres i pas a pas. Perquè creiem que el temps de les decisions preses per uns pocs ha acabat; perquè, enfront de qui volen deixar-nos sense futur, tenim els mitjans i la intel·ligència col·lectiva per a decidir i construir la societat que volem; perquè no necessitem falsos intermediaris, sinó recursos i eines col·lectives que fomentin activament la participació política de totes les persones en els assumptes comuns.

Envoltem el Congrés el 25S per a dir-los a qui diuen manar-nos que no, que desobeirem les seves imposicions injustes, com la de pagar el seu deute, i que defensarem els drets col·lectius: l’habitatge, l’educació, la salut, l’ocupació, la participació democràtica, la renda. Per a iniciar un procés que permeti que els responsables de la crisi deixin de ser impunes, perquè els piròmans que han provocat la nostra crisi no siguin recompensats i comencin, en canvi, a ser jutjats.

El 25 de setembre ens manifestarem al voltant del Congrés perquè volem recuperar la responsabilitat sobre el nostre propi futur sense acceptar imposicions. Per a dir-los a qui tenen segrestada la democràcia que ha arribat el moment d’anar-se’n i per a exigir la dimissió d’aquest Govern com primer pas, perquè anem a alliberar-la iniciant un procés constituent. Un procés de participació directa obert en el qual determinem i engeguem les institucions polítiques, eines de participació i mecanismes jurídics i polítics que necessitem per a garantir que les decisions col·lectives siguin completament efectives. Un procés constituent sostingut i la definició col·lectiva del qual comença, però no acaba, el 25S.

Rescatar el Congrés és llançar una invitació a que s’articulin i uneixin altres moviments socials com la lluita dels funcionaris per la defensa dels serveis públics, les diverses “marees” i altres lluites per la igualtat i la justícia social. Significa negar-nos a acceptar la por, la impotència i la desorientació sorgides de la reducció del polític a l’econòmic i les seves conseqüències feixistes, xenòfobes, racistes i masclistes. I buscar una sortida col·lectiva.

Convidem a totes les persones que vulguin acompanyar-nos a envoltar el Congrés el 25 de setembre, a dir prou! i a continuar aquest camí per a rescatar la democràcia i la sobirania.

Volem drets, democràcia, justícia i llibertat per a tot el món.

Llegir més »
Memòria històrica

Presentació del llibre “Que lo sepan ellos y no lo olviden ellos” el 28 de setembre a Granollers

Presentació del llibre “Que lo sepan ellos y no lo olviden ellos”

“El inverosímil verano del 36 en Cataluña”

Divendres 28 de setembre a les 19h. a l’Anònims, c/Miquel Ricomà 57, Granollers.

Organitzen: Assemblea Llibertària del Vallès Oriental, Anònims i Virus Editorial

“Aquel inverosímil verano del 36 no por esperado resultó menos sorprendente para toda la sociedad catalana y para los que desde fuera de Cataluña pudieron seguir de cerca unos acontecimientos que se desencadenaron de manera trepidante.

Llegir més »
393227_405362419518144_1302925823_n.jpg
Premsa

Els Iaioflautes ocupen la Borsa de Barcelona

Un centenar d’activistes han paral·litzat l’activitat a la seu, símbol i instrument d’aquells qui s’enriqueixen amb la prima de risc i les especulacions, mentre la resta de la població pateix retallades i condicions draconianes.

Un centenar de membres dels Iaioflautes han ocupat el divendres 21 de setembre pel matí la Borsa de Barcelona al Passeig de Gràcia de la capital catalana per denunciar el centre de poder i instrument de l’1%, aquell que s’entirqueix i especula amb les pujades i baixades de les primes de risc. Mentre aquest 1% “està canviant per al seu propi benefici les regles del joc”, segons explica el comunicat del col·lectiu de gent gran fet públic divendres, la resta de la població pateix les retallades i els demantellament de l’estat social i del benestar.

Llegir més »
Premsa

Independència: més enllà d’un Estat propi

Ara que la independència sembla inevitable, o que –siguem realistes-, ara que el seu debat ha guanyat una centralitat rotunda en determinats sectors socials, polítics i mediàtics (seria interessant saber què pensa la Catalunya de les perifèries metropolitanes o la Catalunya migrant), des dels moviments populars -habitualment al·lèrgics a qualsevol idea d’Estat- hem de plantejar quines eines col·lectives disposem per a possibilitar una independència més enllà de l’Estat propi.

Llegir més »
Premsa

El Govern espanyol amaga que el pressupost de Defensa ha pujat enguany un 17%

CiU i PNB, juntament amb el PP, PSOE i UPyD, avalen un crèdit extraordinari de més de 1.700 milions al ministeri encapçalat per Pedro Morenés que provocarà que la despesa creixi enormement, malgrat que se’n va anunciar una reducció.

Quan el Govern espanyol, presidit per Mariano Rajoy, va presentar els pressupostos estatals per aquest curs va anunciar una retallada als ministeris superior al 17% de mitjana. La cartera de Defensa no s’escapava de la tisorada, però en el seu cas quedava reduïda a menys d’un 9%. A l’hora de la veritat, però, s’ha demostrat que la xifra era falsa i que el ministeri encapçalat per Pedro Morenés, una persona amb uns vincles molt estrets amb la indústria armamentística, rep un tracte totalment privilegiat per part de l’executiu del PP, fins al punt que els seus recursos s’han incrementat amb relació a l’any passat.

Llegir més »
Concentració 26S Mollet
Acció Sindical

CGT convoca concentració a Mollet el 26 de setembre en defensa dels drets socials i laborals

Des de la CGT del Vallès Oriental hem convocat, en el marc de la jornada de lluita prevista pel proper dimecres 26 de setembre, una concentració a les 19.00h davant l’Ajuntament de Mollet del Vallès.

Aquesta convocatòria, a més de protestar per la situació social i laboral que patim, servirà per mostrar la nostra solidaritat amb la classe treballadora basca que ha convocat vaga general per aquell dia.

Llegir més »
Gènere / Dona

Entrevista a l’activista nord-americana Angela Davis

“No crec que els meus principis hagin canviat en tots aquests anys. Ni tampoc el meu compromís polític.” Qui parla és ni més ni menys que Angela Davis, una de les activistes polítiques més famoses dels anys ’60 i ’70, una figura icònica no només pel seu discurs fortament revolucionari i per la seva prominent militància en els Black Panthers sinó també pel seu cèlebre i desafiador pentinat “afro”, que va fer furor en la seva època entre les dones negres.

Avui, als 68 anys, aquesta intel·lectual i docent universitària, formada en la Universitat de Frankfurt sota la tutela de Herbert Marcuse, va arribar al Toronto International Film Festival per a donar suport el llançament del documental Free Angela & All Political Prisoners. Dirigida per Shola Lynch, la pel·lícula parla de Davis quaranta-dos anys enrere, quan va ser involucrada pel FBI en el segrest i mort del jutge Harold Haley, del comtat de Marin, a Califòrnia. Càrrec del qual finalment va ser absolta, a pesar de la pressió que va posar en el seu moment el governador de l’Estat, Ronald Reagan, qui el 1969 ja havia assolit expulsar-la de la Universitat de Califòrnia (UCLA) per l’oberta militància de Davis en el Partit Comunista.

Pròfuga de la Justícia, de la qual lògicament desconfiava, Angela Davis va arribar a integrar, als 24 anys, la llista dels deu fugitius més buscats del FBI, fins que finalment va ser detinguda, a l’octubre de 1970. Es va deslligar llavors una campanya internacional pel seu alliberament, que va incloure la solidaritat de John Lennon i Yoko Ono, que van compondre el tema “Angela” per al seu LP Some Time in NewYork City i dels Rolling Stones, que van gravar el simple “Sweet Black Angel”, inclòs després en l’àlbum Exile on Main Street.

“Mai vaig buscar aquest grau d’exposició pública i va ser una cosa molt difícil d’acceptar llavors”, recorda Miss Davis en una entrevista exclusiva amb la revista Pàgina/12, en una suite del Soho Metrotel de Toronto. “La meva aproximació original va ser estrictament política i ni tan sols en els meus somnis més bojos vaig pensar que seria empesa en aquesta direcció. Però al mateix temps vaig ser conscient que era una cosa amb el que hauria d’aprendre a viure. I que per tant anava a tractar d’usar-lo, no tant en el meu nom com en el de tanta gent que no tenia veu en aquest moment.”

– Es refereix als seus companys de militància en els Black Panthers?

Exactament. Perquè la campanya nacional per la meva llibertat es va iniciar originalment sota la consigna “Alliberin a Angela Davis”, però jo vaig considerar que havia de ser “Alliberin a Angela Davis i a tots els presos polítics”, que és la frase que ha triat ara Shola Lynch per al seu documental.

– En la pel·lícula, vostè esmenta que la triple condemna a mort que va demanar per a vostè el fiscal no es dirigia tant cap a vostè personalment sinó cap a la construcció que vostè encarnava. Pot ampliar aquesta idea?

Em vaig adonar molt prompte que tot aquest acarnissament cap a la meva persona excedia a la meva figura i la meva situació personal. En primer lloc, perquè no em podien matar tres vegades. I em vaig adonar també del seriosa que era tota la situació. Estaven decidits a matar a la construcció d’aquest enemic imaginari. I jo era l’encarnació d’aquest enemic, per negra, dona i comunista. Quan el FBI va començar a perseguir-me, van aprofitar per a empresonar a centenars de dones negres i joves com jo. Van aprofitar la situació per a intentar infondre por en tota la comunitat negra.

– Què va canviar des de llavors?

Crec que van canviar moltes coses. I penso que van canviar en gran mesura gràcies a la lluita que vam portar a terme. Quan vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la universitat, vaig ser una de les poquíssimes dones negres que van tenir aquesta sort. Avui ja no és ni remotament així, encara que cal reconèixer que encara hi ha una enorme desproporció entre la quantitat d’estudiants blancs i negres. El que avui m’angoixa molt és que en aquell moment, quan lluitàvem per l’alliberament de tots els presos polítics en particular i contra la institució carcerària en general, ens sorprenia la quantitat de gent empresonada que hi havia en el país, però avui, als Estats Units, hi ha moltíssimes més persones darrera les reixes. Avui en el meu país hi ha dos milions i mig de persones empresonades. Un de cada 37 adults està sota el control del sistema penitenciari. La qual cosa és un percentatge altíssim. És el país amb major població carcerària del món.

– A què ho atribueix?

Als índexs de pobresa, sens dubte. La majoria dels homes joves negres avui estan aturats. Aquest és òbviament un problema polític i també de racisme. És veritat que els llibres de text ja no expressen obertament el racisme com succeïa abans i que oficialment ja no hi ha segregació racial, però en molts sentits la situació està pitjor avui que fa mig segle.

– Fins i tot amb un president afroamericà, com Barack Obama?

Sí, és trist dir-lo, però les coses estan pitjor amb un president afroamericà en la Casa Blanca. Aquesta és la ironia. Perquè fa mig segle hagués estat impensable que alguna vegada un home negre pogués ser president dels Estats Units, cosa que avui és possible. Però també cal dir que avui a ningú en la Casa Blanca li importa que un milió d’homes negres estiguin presos. I això té una relació directa amb el desmantellament complet del sistema de benestar social i amb la desindustrialització que està vivint el país, amb la consegüent pèrdua de llocs de treball. Abans la població negra tenia fonts de treball en la indústria siderúrgica, en la indústria automobilística i tantes altres indústries que ara s’han mudat a altres països on la mà d’obra és molt més barata. Jo vaig néixer i em vaig criar a Birmingham, Alabama, i allí la indústria siderúrgica era la principal font de treball. Encara ho segueix sent, però amb molts menys llocs de treball que abans. I si a això li sumem la falta de contenció social, la falta d’educació, la falta d’un bon sistema de salut pública, succeeix que la presó es converteix en la solució per default de tots els problemes socials que no s’atenen políticament.

– Parlant de presons… per què pensa que Obama no va complir amb la seva promesa de tancar la presó de Guantánamo?

Això és el que hagué de fer des d’un primer moment, així que va assumir el govern. En molts sentits hem de dir que l’anomenada “guerra contra el terrorisme” el va sobrepassar. Però també hem de reconèixer que la primera raó per la qual no va tancar Guantánamo és perquè no sortim al carrer a reclamar-lo. En moltes instàncies, la gent que va triar a Obama no es va mantenir unida i alerta. Caldria haver creat un moviment darrere d’aquest tema per a posar pressió i que la presó de Guantánamo es tanqués. I també per a crear un millor sistema de salut pública, millor educació, etcètera, etcètera. I això és encara el que hem de fer.

– Per a les pròximes eleccions?

Absolutament. Hem de sortir a ocupar espais, adquirir una dimensió del que és possible i necessari fer.

* Entrevista realitzada per Luciano Monteagudo a Toronto (Canadà) per a la revista argentina Página 12. http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/espectaculos/5-26451-2012-09-16.html

Llegir més »
Premsa

L’alternativa llibertària es fa visible en plena Diada a diferents indrets

Diferents blocs llibertaris van recórrer els carrers de Barcelona, Mataró, i Reus, per fer visible en plena Diada del Onze de Setembre, l’alternativa llibertaria, en pro d’un poble lliure, autogestionat i ingovernable.

La commemoració de la derrota del 11 de Setembre de enguany no ha estat sens dubte una diada més entre altres. Ha esdevingut històrica i ha vingut precedida d’un ambient prèviament escalfat pels gestos expressats per diversos membres de l’executiu Espanyol en el sentit de recentralitzar l’administració de l’estat; amb amenaça inclosa, en motiu de la petició de rescat econòmic, d’intervenir desde Madrid la Generalitat del Principat.

Llegir més »
Cartell
Gènere / Dona

València, del 24 al 28 de setembre: Homenatge confederal a Mujeres Libres

Aquest any que es commemora el 75 aniversari del Congrés de la Federació Nacional de Mujeres Libres, la Confederació celebra un Homenatge a aquestes dones anarquistes, els dies 24 al 28 de setembre a València amb diversos actes, xerrades, projeccions, taules rodones, etc.

PROGRAMA

JORNADES HOMENATGE A MUJERES LIBRES / DONES LLIURES

DEL 24 AL 28 DE SETEMBRE DEL 2012 A VALÈNCIA

– Dilluns 24.

18h30: Presentació de les Jornades a càrrec de Jacinto Ceacero, (Secretari General CGT) i Isabel Pérez (Secretària de la Dona CGT)

19h: Xerrada debat “Mujeres Libres: orígens i influències” amb Carmen Agulló (Professora Universitat de València) i Irene Cuerda (Secretària General CGT Aragó.

Lloc: Saló d’Actes Rectorat Universitat de València (Av. de Blasco Ibañez 17)

– Dimarts 25 i dimecres 26.

18h30 a 21h: Taller sobre Mujeres Libres. Taller dirigit a visibilitzar, dintre de l’àmbit universitari, la importància històrica de la Federació Nacional de Mujeres Libres. Impartit per Victòria Criado, membre del Dones Lliures d’Alacant.

Lloc: Sala de Junta, Facultat de Psicologia, Universitat de València (Av. de Blasco Ibañez 21)

– Dijous 27.

“Seguim de la senda de Mujeres Libres a València”

18h: Homenatge a Lucía Sánchez Saornil (poeta, militant i feminista). Acte davant la seva tomba, cementiri de València.

Llegir més »
Concentració suport 15-S
Premsa

El ple municipal del Vendrell rebutja la moció de PxC contra l’Ateneu La Trinxera

Amb els 5 vots a favor de Plataforma per Catalunya i 16 vots en contra del govern quadripartit (CiU, PSC, PP, ERC) s’ha rebutjat avui 18 de setembre la moció de la Plataforma per Catalunya (PxC) que demanava que es tanqués l’Ateneu La Trinxera del Vendrell, per haver penjat cartells denunciant els diferents delictes comesos per líders de la formació racista, i la retirada de la subvenció de 500€ que concedeix el consistori per a l’organització del Correllengua, que per cert és l’única activitat que es promou al poble per la defensa de la cultura i la llengua catalana.

Llegir més »
Premsa

Escola, llengua, poble, nació i la necessària desobediència per fer-los

L’escola podria ser un dels indrets on les persones aprenguéssim a conèixer el seu voltant i les tradicions culturals que s’hi han desenvolupat, un accés al món i les seves maneres, les idees i pràctiques emancipadores, les preses de decisions a partir del coneixement de les opcions, els sabers imprescindibles i els prescindibles (i no per això menys importants) que ens toquen com a humans en aquest trosde mon on vivim…

Llegir més »