La reducció de, almenys, un 15% de l’ajuda a les famílies afectarà a 435.180 persones.
REFORMES EN MATÈRIA LABORAL, D’OCUPACIÓ PÚBLICA I SEGURETAT SOCIAL INTRODUÏDES PEL RD-LLEI 20/2012 DE 14 DE JULIOL
TAULES COMPARATIVES I RESUM DE DISPOSICIONS
Autor: Carlos Hugo Preciado Domènech
Carlos Hugo Preciado Domènech, Magistrat social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que col·labora periòdicament amb el nostre sindicat, ha elaborat i ofert perquè ho utilitzem, les taules comparatives i resum de disposicions de les mesures aprovades pel govern del PP i que, a través del Reial Decret-llei 20/2012, es troben en plena vigència des del passat diumenge dia 15 de juliol.
Suma´t a les Convocatòries i esdeveniment a Facebook:
https://www.facebook.com/events/462806137071282/?notif_t=plan_user_joined
– BARCELONA (18h. Concentració convocada per CGT a la seu de CiU (Còrsega / Pau Claris):
CONTRA LES RETALLADES I PRIVATITZACIONS
Dijous 19 de juliol de 2012 a Barcelona
A continuació es baixarà pel c/Pau Claris fins al punt d’inici de la manifestació sindical unitària.
Una nova reforma que privatitza l’espai públic: la reforma del Port Vell promoguda per Salamanca Investment i l’Autoridad Portuària de Barcelona, amb el suport incondicional del Regidor d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives.
JESÚS RODRÍGUEZ | 18/07/2012 – Setmanari Directa
Pau Llonch, conegut vocalista i lletrista del grup At Versaris, ha estat detingut aquest matí quan sortia de casa seva, a Sabadell. Diversos agents de paisà l’han retingut i emmanillat. Llonch, que també és membre de l’MPS, PAH-Sabadell i corresponsal de La Directa, ha tingut el temps just per premer un botó del mòbil per advertir del que estava passant.
Els mossos d’esquadra l’han traslladat fins a la comissaria de la Carretera de Prats de Lluçanés, 401, on diverses entitats de la ciutat ja han convocat des de les onze del matí una concentració solidària. A quarts de dotze ja hi havia una cinquantena de manifestants. La nombrosa presència de policies de paisà a diferents punts de la ciutat de Sabadell feia preveure més detencions al llarg del dia, totes elles relacionades amb els piquets de treballadors i treballadores de la passada vaga general del 29 de març.
A mig matí s’ha tingut coneixement d’altres 3 detencions. L’advocada que s’ha desplaçat fins a la comissaria de la Gran Via del municipi vallesà ha estat informada que en total serien 6 les detencions d’aquesta nova ràtzia. Les altres dues acusades que no havien estat detingudes s’han personat voluntàriament a la comissaria.
Entitats ciutadanes i sindicats, agrupades sota el paraigües de la Plataforma Ciutadana per la Defensa dels Drets Públics, fan una crida a la participació a la manifestació convocada per aquest dijous 19 de juliol a Tarragona, en contra de les mesures d’ajust del govern espanyol i en defensa dels drets socials i laborals.
La manifestació unitària sortirà de la plaça Imperial Tarraco a dos quarts de vuit del vespre, recorrerà el centre de la ciutat i finalitzarà davant l’Ajuntament.
L’acció s’emmarca en una convocatòria a nivell estatal per les retallades de Rajoy. Tarragona i Tortosa han convocat manifestacions per dijous, mentre a Reus tindrà lloc dissabte, per no coincidir amb la de Tarragona.
S’acosta una tardor calenta, han advertit en roda de premsa des de la plataforma, que aplega prop d’una cinquantena d’entitats, entre elles la CGT, que entenen que les mesures del PP mereixen una resposta contundent i avisen que les accions esradicalitzaran.
El matí del 17 de juliol un centenar de treballadors/es en atur i ciutadans/es solidaris han ocupat al crit de “Treball o prestació” l’Oficina de Treball de la Generalitat (OTG) en el Carrer Sepúlveda nº 156 de Barcelona, per protestar contra el “cop de d’Estat” a la prestació contributiva d’atur i als diversos subsidis als que es tenen dret després d’esgotar la prestació, també contra la criminalització de les persones en atur a les quals no es respecta la “presumpció d’innocència” i poden patir la suspensió arbitrària de la seva prestació amb la simple observança de mers “indicis” de frau.
La veu d’un poble sense veu, Palestina ha estat present des de fa anys als carrers i en la solidaritat de molta gent arreu del nostre país, però poques vegades hem tingut l’oportunitat de conèixer Palestina des dels propis palestins. Amb un projecte de l’editorial Tigre de Paper ho podrem fer. Col·labora-hi econòmicament per a fer-ho possible a través de Verkami http://www.verkami.com/projects/2513
CONEIX PALESTINA DES DE DINS
A TRAVÉS DE 3 PROJECTES LITERÀRIS NASCUTS A PALESTINA
La veu d’un poble sense veu, Palestina ha estat present des de fa anys als carrers i en la solidaritat de molta gent arreu del nostre país, però poques vegades hem tingut l’oportunitat de conèixer Palestina des dels propis palestins, no hem tingut l’oportunitat de llegir Palestina amb les seves paraules, amb les seves expressions de sentir el que ells senten, viure el que viuen des dels seus ulls.
El text del R.D. 20/2012 de 13 de juliol, de les retallades socials massives del govern del PP, anomenat eufemísticament “de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento de la competitividad” també comporta una important afectació als pagaments del Fogasa i a la renda activa d’inserció.
El Fogasa només només abonarà el doble del SMI i un màxim de 120 dies pendents
La cobertura del Fons de Garantia Salarial (Fogasa) es reduirà. El Govern disfressa aquest minvament amb un eufemístic: “S’articulen mesures encaminades a preservar la viabilitat financera del Fogasa, en la línia de les funcions per a les quals va ser concebut”.
Fins ara, l’organisme autònom dependent del Ministeri d’Ocupació, abonava als treballadors l’import de salaris pendents de pagament a causa d’insolvència o concurs de creditors, i cobria una quantitat que no superés tres vegades el Salari Mínim Interprofessional diari –el 2012, el SMI se situa en 641,40 euros al mes–. Es pagava fins a un màxim de 150 dies pendents de cobrament. Amb el reial decret llei, les quanties es reduïxen a la baixa: el Fogasa només abonarà el doble del SMI, i fins a un màxim de 120 dies de sou pendents.
El mateix passa amb les indemnitzacions per acomiadament que no pugui desemborsar l’empresari –en casos de sentència, acte, acta de conciliació judicial o resolució administrativa a favor dels treballadors–. El Fogasa, fins a la data, pagava el límit màxim d’un any, sense que el sou diari (base del càlcul) excedís del triple del SMI, incloent la part proporcional de les pagues extraordinàries. El Govern imposa ara que només s’aporti des de l’Estat el doble del salari mínim.
En els processos concursals, al marge del que es pugui pactar, les indemnitzacions a càrrec del Fogasa es calcularan sobre la base de 20 dies per any treballat, amb el límit màxim d’un any, i sense que la retribució diària superi el doble (i no el triple, com figurava en la llei fins ara) del SMI.
Punyalada final a la renda activa d’inserció
El reial decret també es carrega pràcticament la renda activa d’inserció, que suposava fins ara una xarxa de protecció per a les persones que per diferents causes han tornat al mercat laboral, una cosa que s’ha aguditzat amb la crisi. És el cas de les dones, de qui tenien professions que s’han quedat obsoletes, falta de qualificació o que pateixen problemes d’exclusió social.
És una renda a la qual s’accedeix després d’estar un any en l’atur i seguir un itinerari de compromís d’activitat que et faciliten. Passat l’any donava lloc a cobrar un subsidi de 426 euros durant 11 mesos. Els seus perceptors en el 90% dels casos són demandants de primera ocupació. Segons les últimes dades disponibles, del mes d’abril, hi havia 234.397 beneficiaris que la cobraven a nivell d’Estat espanyol, dels quals 209.874 van accedir a ella sense tenir una ocupació anterior. En la pràctica aquest accés s’elimina amb la nova norma aprovada pel PP.
També es retalla l’accés dels majors de 45 anys sense responsabilitats familiars a la renda, els quals podien cobrar fins a 30 mesos de la prestació, enfront dels 24 de la resta. El pla d’ajustament pot suposar una retallada del 30% dels que accedeixen a la prestació assistencial per esgotament de la contributiva, uns 165.000 perceptors.
El Govern també va aprovar retardar en tres anys, dels actuals 52 als 55, l’accés a un subsidi indefinit fins a arribar a l’edat de jubilació si s’ha cotitzat sis a l’atur i s’esgota la prestació, entre altres requisits. Els perjudicats per aquesta mesura són més de 100.000.
Els serveis públics d’ocupació deixaran de cotitzar pels treballadors que estan en atur
Un altre dels canvis amagats pel gabinet de Mariano Rajoy i que introdueix el reial decret del pla d’ajustament és que els serveis públics d’ocupació deixaran de cotitzar pels treballadors que estan en atur. Quan una persona perd la seva ocupació segueix cotitzant un 4,80% del que percep. Ara el servei públic d’ocupació assumeix la part empresarial d’aquest 4,80%, el que representa el 35% del total, mentre que l’aturat abona el 65% restant. El reial decret-llei fixa que a partir d’ara el desocupat assumeixi el 100% d’aquesta cotització a la Seguretat Social.
Font: Agències
El Dissabte 21 de juliol, de 16.30 a 21 h. farem a Reus un Curs de xarxes socials en l’acció sindical i social.
El curs es farà al Centre de Lectura, c/Major 15, Reus.
Ponent: MoisèsRial, Secretari de Comunicació CGT Catalunya.
Rajoy admet que ha incomplert el seu programa electoral perquè la UE no li ha donat més opcions.
El text del R.D. 20/2012 de 13 de juliol, de les retallades socials massives del govern del PP, anomenat eufemísticament “de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento de la competitividad”.
BOE 14/7/2012. Mesures de retallades socials govern PP
View more documents from CGT Catalunya
Attached documents
La retallada en la prestació d’atur és una de les principals mesures que el govern del PP acaba d’aprovar dins el paquet de noves retallades anunciat el passat 11 de juliol. Si fins ara la prestació consistia a cobrar un 70% de la base de cotització durant els primers sis mesos i un 60% la resta del període fins a un màxim de dos anys, en el segon tram el percentatge quedarà reduït fins a un 50%, amb la intenció, segons deia el president espanyol en el súmmum del cinisme, “d’incentivar la recerca activa d’ocupació”.
Un militante del anarquismo español (Memorias 1889-1948)
Manuel Sirvent Romero
Fundación Anselmo Lorenzo, 2012, 418 pàg.
Aquesta edició crítica de les memòries de Manuel Sirvent és fruit d’un pacient treball d’investigació començat a iniciativa de la néta de l’autor, Melodia Sirvent, i del catedràtic Pierre-Luc Abramson. Ha estat desenvolupada per Joël Delhom, especialista en anarquisme i professor en la Universitat de Bretanya Sud (Lorient), que s’ha encarregat de l’edició, introducció i notes del llibre.
Manuel Sirvent (Elda, Alacant, 1889 – Orsay, França, 1968), home d’acció, no va escriure gairebé gens llevat de aquestes memòries, en les quals narra mig segle d’experiències individuals i de lluites col·lectives.
Després d’una intensa activitat de propagandista al Llevant i Barcelona, en la dècada de 1920 el modest sabater va arribar a exercir les més altes responsabilitats en el Comitè Nacional de la Confederació Nacional del Treball i en el Comitè Peninsular de la Federació Anarquista Ibèrica, sent un dels protagonistes de les conspiracions contra la monarquia. Durant la Guerra Civil va contribuir a la socialització de la indústria del Calçat i, després, va ser internat en diversos camps de concentració a França i en la illa anglonormanda de Alderney. Una vegada alliberat, es va dedicar a organitzar la Regional de Bretanya del MLE-CNT en l’exili.
El relat d’aquesta vida singular és el testimoniatge emocionant del valor i la fidelitat de l’autor als principis anarquistes, mantinguts a pesar d’una constant repressió; però també ofereix un panorama del moviment llibertari en el seu conjunt, com ho demostren les notes i l’estudi introductori. Completen l’obra diversos apèndixs documentals.
El Antropoceno
La expansión del capitalismo global choca con la biosfera
Ramón Fernández Durán
Viruseditorial, 2011, 112 pàg.
Mai com ara s’havia viscut un auge scholar tant potent centrat en postulats llibertaris.
Si ens mirem a poc a poc els arguments que utilitza el president del Govern espanyol per justificar les immenses retallades presentades l’11 de novembre del 2012, veurem que només n’hi ha un que sigui real, que tingui lògica i alhora que sigui creïble: “No podem triar”.
Rajoy i la colla dels criminals encorbatats i engominats que l’aplaudien mentre exposava de què aniria el paquet de mesures destructores de les actuals condicions de vida a l’Estat espanyol, inclosa la filla de son pare Andrea Fabra, resumien la idoneïtat de les mesures en aquest lacònic “No podem triar”.
XERRADA-DEBAT
Roundup, l’herbicida de Monsanto
Dijous 19 de juliol a les 17:30 hores a la sala Costa i Font de la CGT a la Via Laietana, 18 9ª planta
Ponents:
Mª Josep Ball Papiol, Cap del Servei de Laboratori Centre d’Inspecció de Barcelona del Ministeri d’Indústria
Miquel Vallmitjana Soler, Professor del Dep. de Bioquímica de la UAB
A les 19.30h. tothom a la MANIFESTACIÓ CONTRA LES RETALLADES
al Carrer Pau Claris /Pl. Urquinaona
A les 21:00 hores, Concert a càrrec de «La banda de Pablo Gil» amb Mojitada popular
(l’hora del concert pot sofrir variacions en funció de la jornada de lluita)
Organitza: CGT de Parcs i Jardins de Barcelona
http://malesherbes.blogspot.com.es/2012/07/roundup-lherbicida-de-monsanto.html
“Els mercats no suporten la mínima expressió de democràcia”
“Aquest compromís avui i ara implica la defensa dels drets socials”
“Resulta vergonyós que una societat com la nostra s’hagi de plantejar fer front a la cobertura de les necessitats fonamentals de les persones a través d’espectacles televisius”
Aquest article critica moltes de les asseveracions que s’estan fent en els fòrums financers i econòmics del país i que es reprodueixen en la majoria de mitjans que assenyalen que l’euro està en crisi com resultat dels comportaments irresponsables dels països perifèrics de l’Eurozona. L’article qüestiona tals supòsits assenyalant que l’euro no està en crisi i que hi haurà euro per a molt temps ja que la seva existència ha beneficiat primordialment al capital financer alemany que té enorme influència en el Banc Central Europeu i en la Comissió Europea.
S’està promovent en els mitjans de major difusió del país el missatge que els països de la perifèria de l’Eurozona, Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya, (anomenats PIGS, ara coneguts, a l’afegir-se Itàlia, com GIPSI) han de fer grans sacrificis a fi de garantir l’existència de l’euro, el qual es presenta com en perill de desaparèixer. Apareixen impactants titulars en tals mitjans que assenyalen la propera mort de l’euro o que l’última reunió del Consell Europeu va salvar a l’euro (implicant que de no prendre’s
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat aquest dimecres 11 de juliol al Congrés dels Diputats un pla per retallar dèficit i complir les exigències europees que toca tots els fronts que demanaven les autoritats europees, una bateria de dures mesures d’ajustament per fer una retallada de 65.000 milions fins al 2014 (quasi cinc vegades més de l’anunciat per José Luis Rodríguez Zapatero el maig de 2010) per complir l’objectiu de dèficit que li imposa la Unió Europea, en la qual destaquen mesures com l’increment de l’IVA, reducció del subsidi d’atur, reforma de les pensions i supressió de la paga extra de Nadal per als funcionaris.
Mentre la marxa dels miners i la gent solidària amb la seva lluita omplien els carrers de Madrid, Rajoy feia públiques les noves mesures aprovades pel seu govern, un pas més en el camí de les retallades exigides a l’Estat espanyol per la UE i els organismes del capitalisme internacional, una trepitjada més als nostres drets, una recentralització de l’Estat i l’Administració, un nou impuls cap a la pobresa, la precarietat i l’atur de sectors cada vegada més nombrosos de la societat.
El sector miner, que fa vint dies va iniciar una marxa a peu des d’Astúries, León i Teruel, finalitza aquest dimecres 11 de juliol l’última etapa de les seves mobilitzacions amb una manifestació d’unes 100.000 persones fins el Ministeri d’Indústria. La manifestació convocada per aquest dimecres a Madrid en defensa del sector miner arrencava entorn de les 11.00 hores de la Plaça de Colón amb els lemes ‘Sí a la reactivació de les comarques mineres’ i ‘No al tancament de la mineria del carbó’. A l’inici de la marxa, els manifestants han donat una llarga ovació de suport als centenars de miners arribats a peu des de les conques mineres i situats darrere del cordó de la capçalera.
Des de les 10.00 hores, milers de persones s’han anat congregant entorn de la Plaça de Colón, on han llançat petards i expressat el seu suport als miners, que han portat a terme la ‘Marxa Negra’ iniciada el 22 de juny per prop de 200 miners d’Astúries, Aragó, Castella-Lleó, Castella-la Manxa i Andalusia. La protesta finalitzava enfront de la seu del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme sobre les 14.00 hores per a denunciar la retallada del 60 per cent de les subvencions per a aquest any, que provocarà, segons lamenten, el tancament de les mines del carbó.
A la protesta hi han assistit, a més del sindicalisme i l’esquerra institucionals, la CGT i la resta del sindicalisme combatiu, l’esquerra anticapitalista, el 15M, els moviments socials i milers de ciutadans anònims que des de l’entrada ahir dimarts a Madrid de la marxa dels miners, han acudit a rebre’ls, felicitar-los i donar-los suport, en una demostració multitudinària, malgrat el silenci mediàtic, de força, solidaritat i lluita obrera.
Es redueix la prestació d’atur, s’elimina la paga extra de Nadal dels treballadors públics i s’incrementa l’IVA, mentre que no es pren cap mesura fiscal progressiva. També s’ataca la pluralitat política reduint el nombre de regidors, fet que perjudica sobretot els partits minoritaris
ORIOL MATADEPERA | 09/07/2012 – Setmanari Directa
El pagament d’un euro per recepta és l’última empescada del govern català en el camí de retallades de despesa i augment de la pressió fiscal sobre la ciutadania, que va emprendre Artur Mas des que va arribar a la presidència de la Generalitat. Des d’aleshores, les tisores han passat per llits d’hospital, quiròfans o centres d’atenció primària i han aixecat les protestes massives del personal sanitari i la ciutadania en general.
És en aquest context que s’han destapat escàndols de presumpta corrupció dins el sistema públic de salut. De la mà de revistes com Cafè amb Llet, del personal sanitari o d’investigacions d’altres periodistes, cognoms com Manté, Prat, Crespó o Bagó han deixat de ser anònims i han passat a la primera línia de l’escena catalana. Llums i taquígrafs: els draps bruts de la sociovergència sanitària comencen a sortir a la llum i les portes giratòries entre càrrecs públics i privats deixen en evidència les irregularitats que durant 30 anys s’han produït amb diner públic, sense cap mena de control parlamentari ni social.
A l’octubre de 2011 Rodríguez Zapatero va anunciar la participació espanyola en el sistema de defensa antimíssils dels EUA a Europa, que es traduirà en la instal·lació del seu component naval a la base de Rota. I va pronosticar beneficis econòmics per a la zona.
Al setembre de 2009 Obama va aprovar el projecte d’escut (substitutiu del planejat per l’Administració Bush), consistent en el desplegament gradual de radars i interceptors de míssils, de manera que el 2018 cobreixi tot Europa. S’interconnectarà amb l’escut antimíssils israelià a fi de protegir països àrabs aliats delsEUA.
