“Algunes ONG i la cooperació en general s’han convertit en una indústria que mou molts diners i ocupa molta gent, deixant al marge l’acció i la crítica política”
“La solidaritat pervertida és un producte més que es compra i es ven en el mercat”
“Els sentinelles no estaven en els seus llocs, en gran part a causa de la fe àmpliament acceptada en la naturalesa autocorrectiva dels mercats i en la capacitat de les entitats financeres per a vigilar-se a si mateixes amb efectivitat”, s’afirma en les conclusions de l’informe del Congrés nord-americà sobre la crisi de Wall Street; subratllant clarament el rerefons ideològic neoliberal com principal causa de la crisi financera global, que podem aplicar també a la de Bankia. Però en el cas de les Caixes d’Estalvi cal subratllar que els diners en joc eren i són públics. Per això, hem de destacar abans de res la responsabilitat dels gestors polítics o afins als partits majoritaris.
Primer. Calia “salvar als nostres”, pensen els nostres governants. Per a començar, diguem que Bankia representa el fracàs de les reformes financeres del govern actual (la de febrer 2012 era “la definitiva”) i de les anteriors, que no han assolit que la banca serveixi el crèdit que necessita una economia que s’esmorteeix i genera atur. I és que han tingut com objectiu bàsic ocultar la corrupció sistèmica i les responsabilitats de gestió de les oligarquies polítiques regionals, suport de l’elit política, que van impulsar Caixes “engrandides” amb l’especulació immobiliària alimentada pels diners barats de l’exterior i els mecanismes bancaris financers. Més enllà de la responsabilitat dels governs que van posar les bases del batibull financer- immobiliari.
Entre juny i desembre de 2010 sorgiria el Banc Financer i d’Estalvis (BFA) resultat de la suma de Caja Madrid i Bancaixa, primer, i de les caixesde Canarias, Rioja, Àvila, Segòvia i Laietana baix la fórmula jurídica ad hoc del SIP, un esquema legal que integra actius i passius d’aquestes Caixes; consensuat pels dos partits majoritaris per a tapar el desastre de l’especulació immobiliària i de passada les responsabilitats de la gestió bancària nefasta, a costa dels contribuents. Al març de 2011, fa poc més d’un any, es llançava Bankia com filial de BFA, un nou banc privat amb l’aportació de 4,465 milions d’euros del FROB, el fons estatal de rescat bancari. D’aquesta manera es pretenia resoldre els problemes d’insolvència de Bancaixa i altres, en particular de Caja Madrid, “la més danyada per la crisi del totxo”.
Va sorgir així un monstruós banc “massa gran per a deixar-lo caure”, d’un elevat risc per al sistema financer espanyol pels seus 10 milions de clients-dipositants, els seus 22.000 empleats i 400.000 accionistes a més del volum milionari de la cartera de participacions empresarials, un “tinglado” bancari madrileny muntat amb diners públics del contribuent sota un il·lustre polític fracassat com director gerent del FMI i un dels patrocinadors de la legislació que va alliberar el sòl espanyol per a l’especulació immobiliària. Era el quart banc espanyol; la joia del PP des de fa anys.
El fracàs inicial de la sortida de Bankia a Borsa al juny de 2011 va demostrar la seva fragilitat financera d’origen. Encara que, amb la fe neoliberal en les bondats dels mercats financers, els nostres governants, inclòs el governador del Banc d’Espanya, van creure que seria superada amb la influència en “els mercats” de l’exdirector Gerent del FMI. Això si: atrets per la imatge històrica de les Caixes una gran part petits estalviadors, jubilats en la seva majoria, van comprar accions del nou banc, ara depreciades en un 40%; o van comprar participacions preferents enganyats per la creença que feien un dipòsit.
Com ha succeït en les restants Caixes d’Estalvi bancaritzades, el President de Bankia i tots els altres gestors bancaris afins al partit governant i els seus barons regionals, es van assegurar retribucions desmesurades mitjançant contractes blindats que van comptar amb el beneplàcit de les autoritats inclòs el supervisor, el Banc d’Espanya. Uns fets denunciats d’una banda de l’opinió pública sense majors conseqüències fins a la data.
Segon. Calia ocultar la crua realitat. En la formació del nou projecte bancari madrileny, l’enginyeria financera va assignar els anomenats actius “tòxics” (llegeixi’s
El nou pla de xoc del govern d’Artur Mas aprofundeix en les retallades ja previstes
La tercera onada de retallades presentada el passat dimarts 15 de maig per Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, es basarà en la bateria de mesures en salut, ensenyament i universitats dictada des de Madrid. Sumaria, en total, 735 milions d’estalvi pel 2012 repartits entre la rebaixa sobre empreses públiques (300), subvencions (200), alentiment d’inversions en infraestructures (100) i aportacions als ajuntaments a través del fons de cooperació local (45). Aquí s’hi haurien d’afegir els 90 milions que representa la rebaixa salarial del 5% que també afectarà una part dels funcionaris de l’Estat a Catalunya. El total de la retallada és de 729 milions. Entre el paquet de mesures, a banda del 5% de tisorada en el sou, destaquen la modificació de la bonificació de reducció de la jornada per cura d’un fill o per incapacitat laboral transitòria. A més, el pla d’ajust consolidaria ara per ara la disminució salarial del 5% fins al 2014. Fins ara la Generalitat només havia parlat d’una rebaixa de sous aquest any com a mesura excepcional.
JAVIER BORRÀS | 18/05/2012 – Setmanari Directa
El govern espanyol va anunciar, el 20 d’abril, una retallada de 10.000 milions d’euros en els pressupostos destinats a educació i sanitat, en clara contradicció amb les proclames que feia el Partit Popular abans de les eleccions, quan deia que aquests dos sectors no patirien cap mena de reducció pressupostària. Concretament, el sector educatiu sofrirà una retallada de 3.000 milions d’euros que afectarà tots els nivells de l’educació pública. El motiu esgrimit pel govern és “l’inexcusable objectiu de l’estabilitat pressupostària, basat en criteris d’eficiència i austeritat, per complir amb el compromísde reducció del dèficit com a membre de la Unió Europea”.
El conseller de Sanitat Boi Ruiz ha visitat el matí i migdia del divendres 18 de maig la ciutat de Tarragona. Ho ha fet primer a l’Hospital Universitari Joan XXIII, que arran de les retallades impulsades per ell ha vist molt disminuïda la seva activitat i la seva plantilla, i també l’Ajuntament de Tarragona. En tots dos casos ha estat atès per les autoritats, representants políticsi direcció del centre.
Unes 500 persones es van concentrar, dijous 17 de maig per la tarda, a Torreforta (Tarragona) contra les retallades en Educació, davant del Centre Cívic del Barri. Hi van prendre part professors, pares i alumnes d’escoles i centres de Ponent, a proposta de l’Institut de Torreforta. La concentració comptava amb el suport de tots els sindicats i la plataforma en defensa dels drets públics.
BARCELONA, 17 maig 2012 (EUROPAPRESS)
CGT, que no s’havia presentat en les últimes eleccions, ha guanyat els comicis sindicals que s’han celebrat aquest dijous per a decidir el nou comitè d’empresa de Cacaolat i ha desbancat a UGT, segons han informat a EuropaPress fonts sindicals.
Així, CGT ha aconseguit quatre membres, mentre que UGT i CCOO han aconseguit altres tres representants cadascun i els tres membres restants són independents. Fins al moment, UGT tenia la majoria en el comitè amb set representants, mentre que CC.OO. comptava amb quatre i els dos membres restants eren independents. Les votacions s’han portat a terme des de les 08.00 fins a les 17.00 hores en els centres del carre Pujades de Barcelona i a Parets del Vallès (Barcelona).
Ara, el nou comitè d’empresa haurà de reunir-se com més aviat millor per a nomenar al president i al secretari, així com per a acordar una reunió amb la Direcció de la nova Cacaolat, capitanejada per Demetrio Carceller (Damm) i Sol Daurella (Cobega).
ADJUDICACIÓ
El Jutjat Mercantil nombre 6 de Barcelona va adjudicar al novembre la unitat productiva de Cacaolat a l’aliança formada per Damm, Cobega i Victory Turnaround, que portarà a terme una inversió de més de 130 milions d’euros que es dirigiran a la innovació i a nous sistemes de comercialització i mètodes d’organització. El projecte d’aquesta aliança inclou l’engegada d’una nova planta en l’antiga fàbrica de Cerveses Damm a Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), un pla industrial per a la planta de Saragossa, una forta capacitat financera, la creació d’un negoci independent respecte als tres socis, el pla social i la capacitat d’internacionalització de la marca. Cacaolat és una empresa autònoma i independent dels seus accionistes amb una participació del 49% de Damm i Cobega, respectivament, i un 2% de Victory Turnaround.
* Font: Europa Press
Denuncia l’augment de les mesures repressives, com la web delatora, l’empresonament de vaguistes o l’ús de material perillós per part dels Mossos, davant la “lògica” protesta ciutadana en contra de les retallades dels governs.
Un centenars d’advocats catalans s’han adherit al manifest “Pel dret a manifestar-se sense coaccions”, en què recorden que aquest queda recollit en l’actual ordenament jurídic estatal i internacional. En el text, recorden que els governs català i espanyol “estan realitzant una política de dures retallades en àmbits tan sensibles socialment com l’educació i la salut, que venen a sumar-se a la degradació dels drets laborals en el món del treball i als endèmics problemes de l’habitatge”. I que aquestes mesures han provocat “la lògica i necessària mobilització i protesta ciutadana”, que han anat acompanyades d’un “preocupant augment d’actuacions repressives i contràries al propi ordenament jurídic per part de la Conselleria d’Interior de la Generalitat de Catalunya”.
Comencen amb aturades de cinc hores per torn, però la setmana que ve asseguren que paralitzaran totalment la producció. Denuncien que el grup Piaggio vol emportar-se la feina a una planta italiana, fet que pot deixar sense feina més de 150 persones.
Els treballadors de la fàbrica de Derbi de Martorelles (Vallès Oriental) han iniciat aquest dijous 17 de maig una vaga indefinida després que la direcció “no ha informat sobre els possibles inversors industrials a la planta i tampoc ha obert les negociacions per resoldre el futur de la plantilla”, segons ha explicat el president del comitè d’empresa, Diego Moriña. La vaga és de 5 hores per torn, però a partir de dijous vinent l’aturada serà total i la planta quedarà paralitzada. Moriña ha avisat que mantindran la protesta finsque la direcció “s
El dissabte 19 de maig d’11 a 13 h al local del Centre
d’Estudis Josep Ester Borràs (CEJEB), Carrer del Balç número 4 baixos, es farà una sessió de formació sobre
la nova reforma laboral organitzada per la CGT de Berga i el CEJEB.
La sessió serà a càrrec d’Ermengol Gassiot el secretari d’acció social de la
CGT de Catalunya.
La sessió és gratuïta i ésoberta a tothom.
Grècia està sent transformat en un clàssic país tercermundista: l’atur entre els joves ha arribat al 50 per cent i el salari mínim mensual va baixar de 800 a 568 euros.
Un de cada onze residents d’Atenes ha d’acudir als menjadors públics de les ONG.
“Som les primeres víctimes de la guerra mundial financera (…) L’única pregunta és qui serà el següent”
9 visions del 15M des de la Plaça Catalunya de Barcelona. Un any d’evolució. Què han fet els sectors implicats en el 15M durant un any?.
Sicom: Solidaritat i Comunicació
“Pa, llibertat i Justícia Social”. Amb aquest lema el gener de 2011 van sortir als carrers centenars de milers d’egipcis reclamant la caiguda del règim Mubàrak. Un any i escaig després el lema segueix de total vigència ja que els camins de la revolució egípcia han evolucionat poc en aquests 3 elements que eren al cor de les reivindicacions socials de la revolta. Els esdeveniments polítics han aportat una nova lluita de poders al país, en la que les fins ara etèries però consistents forces islamistes han adquirit clara rellevància política. Però els presumibles pactes per a adormir el cor social de la revolta semblen trobar-se al cor de la colorització, a l’estil de l’Europa de l’Est, de la revolució egípcia.
L’Estat hi ha aportat 15.000 milions i hi abocarà uns 15.000 milions més per netejar els balanços dels grups.
Els recursos públics es recuperaran un cop se sanegi el sistema.
La celebració del primer aniversari del moviment 15-M culminava el dimarts 15 de maig amb una jornada d’accions a diverses ciutats de Catalunya, després que dissabte milers de persones sortissin als carrers en unes manifestacions multitudinàries. Aquest dimarts les mobilitzacions s’han centrat en assenyalar els veritables culpables de la crisi.
El canal de notícies del govern rus, RT, denominant anteriorment Russia Today, va aconseguir entrevistar per primera vegada des que va sortir del corredor de la mort al gener, a l’activista afroamericà Mumia Abu-Jamal. Avui, des d’una presó comuna, Abu-Jamal considera que encara està d’alguna manera al corredor de la mort: “l’empresonament polític, com ja denunciava Angela Davis als anys 60, és una constant i un negoci als EUA. És part del sistema d’intimidació i d’ordenació politicosocial, i va en augment, així com la repressió a la dissidència” va afirmar a l’entrevista a RT.
Després de gairebé 30 anys al corredor de la mort, l’execució de de Abu-Jamal va ser anul·lada per la fiscalia de l’Estat de Pennsilvània a finals de l’any passat. Abu-Jamal, periodista i exmembre del Partit Pantera Negra, va ser condemnat a la pena capital acusat de la mort del policia Daniel Faulkner, el 1981. El passat 10 d’abril, Anastasia Churkina, corresponsal d’RT a Nova York, va conversar per telèfon durant 10 minuts amb Abu-Jamal. Un dies després, Amy Goodman del programa independent nord-americà Democracy Now! també va parlar-hi.
Reactivació del teixit associatiu i més agitació social: El 15 de maig de 2011 va ser l’inici de la multiplicació de l’activitat dels moviments socials en els últims mesos.
La democràcia i la cultura política, desbordades. Els partits governants no han recollit el malestar dels carrers, creix el seu descrèdit i a’estenen les iniciativesd’autoorganització.
Les decisions econòmiques obvien el 15-M.
Haver constatat que la crisi es pot abordar d’una manera més justa i solidària, el gran triomf del moviment.
Creix l’interès per vies alternatives de produir i consumir.
El #15m ha estat una gran gran centrifugadora d’acció col·lectiva a Catalunya que ha consolidat el funcionament horitzontal i assembleari.
Programa dels Actes del 110 Aniversari de l’Ateneu Enciclopèdic Popular
– Dimecres 16 Maig 2012 a les 19 hores
110 Aniversari Ateneu Enciclopèdic Popular
El futur del Passat. Documents en circulació
Presenta “SiteSize” (Elvira Pujol Masip i Joan Vila Puig)
Lloc: Centre Social Sant Pere Apòstol (Ribera), Carrer Sant Pere Més Alt # 25. Barcelona
Dins del seminari Particionsa càrrec de Pedro G Romero,
Després de diversos mesos gestant-se i que un grup de persones s’anessin reunint setmanalment per tal de configurar aquest espai, el 17 de maig es presentaran a la plaça de la Font. En motiu del dia mundial contra l’homofòbia i la transfòbia, que commemora la sortida de l’homosexualitat de la llista de malalties de l’OMS i que alhora reivindica el mateix per a la transsexualitat (avui dia encara considerada acadèmicament una malaltia), es presentaran com a nou col·lectiu al Camp de Tarragona. Aquest nou col·lectiu, que es reuneixen ara per ara a Tarragona però que compten amb gent implicada de totes les comarques, cobrirà un espai fins ara buit a la ciutat i complementarà la tasca desenvolupada per altres iniciatives ja consolidades.
Adjuntem convocatòria i temari complet de la tercera i última sessió del “Curs introductori i bàsic del delegat/da sindical de la CGT”, que se celebrarà dimecres 16 de maig, a partir de les 10 h, en els locals sindicals de la CGT a Barcelona.
Introductori i basic_del_delegat_sindical_de_la_cgtbcn3
View more documents from CGT Catalunya.
Attached documents
El Centre d’Estudis per la Pau J.M.Delàs presenta el seu Informe núm. 12: El complex militar-industrial. Un paràsit en l’economia espanyola.
Aquest informe analitza les empreses més rellevants que subministren armament al Ministeri de Defensa i desvetlla l’existència d’un oligopoli militar-industrial, que concentra més del 75% de la facturació total militar.
El complex militar-industrial consisteix en l’entramat o porta giratòria entre la indústria militar, alts comandaments de l’Exèrcit, polítics i grups financers que es beneficien dels contractes de Defensa.
L’informe mostra com la indústria militar ha fet augmentar el deute públic i ha creat el que els autors denominen la bombolla armamentista.
Els seus autors són Pere Ortega i Camino Simarro, ambdós investigadors del Centre Delàs.
GIRONA
– Les indignades decideixen acampar malgrat l’oposició de l’Ajuntament de Girona
LAIA LLAUGER | 13/05/2012 – Setmanari Directa
Més d’un miler de persones a Girona han tornat a sortir al carrer, després d’un any de les primeres mobilitzacions, en una marxa transcorreguda pacíficament. La ciutat s’ha sumat a les múltiples protestes convocadesa nivell global.
El número 139 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:
– Editorial:
Volen que tinguem
molta por i callem
– Reportatge:
Deriva autoritària i
conflicte social:
La llengua de Felip Puig, la novoparla de sempre
Reflexions sobre la violència
Legislació antiterrorista? I per què no camps
d’extermini?
