Des de diferents col·lectius de Reus (Joves CGT, Game Over Selectors i Associació Reggus) s’ha organitzat un dia de lluita antifeixista.
17h. Assistència a la Manifestació antifeixista de Barcelona convocada per Unitat Contra el feixisme i el racisme.
El Marroc està rearmant a les seves Forces Armades en plena ofensiva sobre el Sàhara occidental, l’antiga colònia espanyola, que el regne alauita es va apropiar en 1975 després de la Marxa Verda i la sobirania de la qual està qüestionada per l’ONU. Un rearmament que, en part, s’està realitzant amb material de defensa exportat des d’Espanya.
Les últimes dades oficials del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç reflecteixen que el Govern que encapçala el rei Mohamed VI ha comprat en els últims tres anys material de defensa al nostre país per un import de més de 340 milions d’euros. El material adquirit és molt divers, des de recanvis per a canons antiaeris fins a parts, peces i recanvi per a avions Falcon, passant per cartutxos d’escopeta i material antiaere, a més de vehicles i camions tot terreny no blindats, partida que representa més del 50 per cent de tot el material de defensa exportat al regne alauita. Les dades estadístiques oficials mostren també que més del 97 per cent del material venut per Espanya ha anat a parar a les Forces Armades del Marroc i tan sols el 2,93 per cent a entitats privades.
Encara que el Marroc no figura entre les deu primeres destinacions del material de defensa espanyol, en els últims tres anys s’ha produït un fort creixement de les vendes a aquest país, que s’explica per la signatura d’un substanciós contracte d’exportació de vehicles per a les força armades del país magrebí al febrer de l’any 2007. En aquesta data, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va autoritzar una llicència d’exportació de 2.429 vehicles, per un import total de 174 milions d’euros, destinats al Ministeri de Defensa marroquí, i que incloïa la venda de vehicles de transport, ambulàncies, camions cisterna, camions grua, camions semiremolc i camions contraincendis, amb peces de recanvi. Vehicles tots ells que els tècnics consultats per El Economista admeten que “no són blindats ni estan armats, però si tenen especificacions militars”. La sol·licitud d’aquesta operació va venir acompanyada d’un certificat d’ús final a favor de les forces armades marroquines amb clàusula de no reexportació.
Encara que el Ministeri d’Indústria no farà públiques fins a finals d’aquest any les dades sobre exportacions de material de defensa i doble ús en el primer semestre de 2010, l’informe corresponent a l’exercici de 2009 xifra les exportacions autoritzades al Marroc durant l’últim any en 50.550.875 euros, de les quals s’han materialitzat vendes per valor de 31.118.343 euros, que suposen el 2,3 per cent de tot el material de defensa exportat per Espanya.
La diferència entre les operacions autoritzades i l’exportació real obeeix a que les llicències d’exportació tenen un període de vigència de sis mesos, renovables, pel que moltes de les autoritzacions aprovades en una anualitat no es materialitzen efectivament fins a l’exercici posterior. L’organisme encarregat d’autoritzar les llicències d’exportació d’armes a Espanya és la Junta Interministerial Reguladora del Comerç Exterior de Material de Defensa i Doble Ús (JIMDDU), adscrita funcionalment al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, però en la qual s’integren també representants dels Ministeris d’Exteriors i d’Interior. En el cas concret del Marroc, fonts de la JIMDDU recorden que les exportacions de material de defensa al país magrebí estan autoritzades per tots els organismes internacionals i “no tenen cap embargament “. Expliquen, a més, que la Junta Interministerial porta a terme “una anàlisi, cas per cas, de les operacions amb destinació a aquest país; s’exigeixen estrictes documents de control d’ús final i s’examina, al mateix temps, el compliment dels criteris continguts en la Posició Comuna, per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el controla de les exportacions de tecnologia i equips militars”.
Article extret de LibreRed.net
El Centre d’estudis per a la Pau JM Delàs elabora un resum de l’informe sobre els pressupostos militars per al 2011. Cada any, després que el Govern espanyol aprovi els pressupostos generals de l’Estat, el Centre d’Estudis per a la Pau JM Delàs (Justícia i Pau), elabora un informe de la despesa militar real, que inclou no només el pressupost del ministeri de Defensa, sinó també totes aquelles partides militars que es troben repartides per altres ministeris.
Segons l’informe d’aquest any, el pressupost del ministeri de Defensa per a l’any 2011 ascendeix a 8.560,09 milions d’euros i suposa, segons el Govern, una disminució del 7,7% pel que fa a l’any 2010. A pesar d’això, la despesa militar total és bastant més elevada, ja que hi ha despeses que encara que són militars, no estan comptabilitzades en el Ministeri de Defensa i estan repartides per altres ministeris. D’aquesta manera, la despesa militar total ascendeix a 17.217,88 milions d’euros i suposa una disminució del 5,19% pel que fa a 2010. A més, cal afegir que cada any hi ha una important diferència entre el pressupost inicial i el finalment liquidat. En el 2010 no és un excepció i no ho serà en el 2011. Així doncs, podem afirmar amb tota probabilitat que la despesa militar espanyol augmentarà en un període de crisi. L’informe inclou taules i dades referents al pressupost liquidat del ministeri de Defensa de l’any 2009 i 2010; els principals indicadors de despesa militar; i la R+D militar ; entre altres.
Adjuntem un resum de l’informe.
Attached documents
Bruno Valtueña, el secretari general de la CGT de Catalunya, és una persona senzilla i pragmàtica. No fa grans declaracions, ni propaganda de grans projectes. Ell es defineix, prenent paraules d’un vell amic, com «un cul inquiet». És un militant inquiet, però constant i molt bon conversador. Bruno es preocupa de coses senzilles i importants, com potenciar el diàleg, la participació, que els militants perdin la por a parlar en públic i ho facin bé. Són problemes corrents, ambicions senzilles, però pràctiques.
– BARCELONA
Un miler de persones, convocades per l’Assemblea de Barcelona ( www.assembleadebarcelona.com ), es van manifestar pels carrers del centre de Barcelona la tarda del 13 de novembre per demanar que la crisi, que ha causat el sistema financer, no la paguin els treballadors i treballadores, i per reclamar la convocatòria d’una segona vaga general.
A la marxa hi van participar militants del sindicalisme alternatiu i combatiu, l’esquerra independentista, col·lectius d’immigrants o treballadors d’empreses en lluita com Parcs i Jardins.
Dissabte 20 de novembre de 2010,
Aniversari de l’Assassinat de Durruti
* Roda de Premsa, Atento Lleida i la Negociació del Conveni Contact Center,
11:00 h. al Local Sindical de la CGT, Av. Catalunya 2 planta 8, Lleida
* Assemblea informativa, La Negociació del Conveni Contact Center.
14:00 h. Sala Seu Vella, C / Tarragona, Atento Lleida
* Xerrada Informativa, La CGT davant la negociació del conveni.
Ja està en funcionament la nova web de la CGT dedicada al Nord d’Àfrica, un altaveu on s’amplifiquen un bon nombre de lluites d’aquest espai geogràfic, en el qual la CGT porta bastants anys confluint amb diferents organitzacions i moviments socials, amb gents que intenten amb la seva lluita diària plantar cara a les dictadures “democràtiques” sota les quals els ha tocat viure.
Aquesta web és un reflex de les lluites que es porten a terme en l’àmbit del Magrib, amb seccions dedicades al Marroc, Algèria i Tunisia, i de les relacions que hem anat construint en els últims anys amb organitzacions d’aquest àmbit geogràfic, a través del treball del grup de treball de CGT Andalusia i de la Secretaria de Relacions Internacionalsde la CGT.
La Federació de Sanitat de la CGT de Catalunya valora positivament els resultats obtinguts recentment en les eleccions sindicals realitzades en dues empreses on la CGT es presentava per primera vegada, es tracta de:
1. Centre Geriàtric del Maresme (CGM).
CONCERT DE PACO IBAÑEZ EL 26 DE NOVEMBRE DE 2010. BARCELONA TEATRE MUSICAL (BTM)
En el marc dels actes de commemoració del centenari de l’anarcosindicalisme, la Federació Local de Sindicats de Barcelona de la CGT organitza un concert del cantautor Paco Ibañez, que se celebrarà el pròxim 26 de novembre a les 22.00 hores, en el Barcelona Teatre Musical (antic Palau dels Esports).
L’assistència al concert és per rigorosa invitació, donat el caràcter gratuït del mateix, gràcies a la generositat del cantant.
Convidem als afiliats i afiliades de la Confederació General del Treball a compartir amb nosaltres un dia tan emotiu i especial.
Per a sol·licitar reserva de localitat, podeu contactar amb el vostre sindicat perquè ens sol·licitin formalment la relació d’invitacionso directament amb la Federació Local de Barcelona al mail flbcn@nullcgtbarcelona.org
L’Arxiu de Reus organitza aquest mes de novembre, quan fa cent anys de la fundació de la CNT, dues conferències sobre l’anarcosindicalisme al Baix Camp i al Priorat, abans de la Guerra Civil:
– Dimarts 16 de novembre
Joan Navais, Rere la bandera roja i negre. Obrers i anarcosindicalistes a Reus
– Dimarts 23 de novembre
Pere Audi, Les primeres passes de la CNT al Priorat
Les conferències tindran lloc, a 2/4 de 8 del vespre, a la sala d’actes de l’Arxiu de Reus(C/ St. Antoni M. Claret, 3).
La situació a la ciutat d’El Aaiun segueix sent greu, la repressió contra la població saharaui per part de les forces policials i militars del Marroc, amb el suport de grups de colons, segueix en marxa, una veritable campanya de repressió i extermini, sota la mirada distant dels organismes internacionals. I mentrestant, el govern espanyol calla i no es pronuncia ni condemna, presoner dels seus acords i interessos econòmics i en matèria d’immigració amb el Marroc, i per no despertar la mobilització marroquí sobre les places colonials espanyolesde Ceuta i Melilla.
Els membres de la Plataforma per la Defensa de la Clínica Coroleu, CGT, els treballadors, els voluntaris, familiars, usuaris i ex-usuaris del centre lluitem cada dijous a les 12h amb concentracions a la porta del centre, des de primers de setembre i amb manifestacions pel carrer el dimarts 19 d’octubre, i el dimarts 9 de novembre a les17:30h.
Més de 200 Delegats sindicals, Presidents de Comitès d’Empresa i representants de col·lectius socials de tot l’estat espanyol han firmat un manifest en el qual exigeixen a l’empresa catalana Emte Service la readmissió de Manu Vidal, delegat de CGT acomiadat el passat 27 de setembre, dos dies abans de la Vaga General del 29-S.
En aquest manifest, els signants assenyalen que Manu és un sindicalista que ha lluitat “per la defensa dels llocs de treball en la seva empresa i per l’organització dels treballadors del sector del metall dels polígons industrials de Tarragona” i que “Emte Service s’ha caracteritzat per una llarga trajectòria repressiva” dels drets més elementals.
El manifest conclou exigint la readmissió de Manu Vidal i el compromís dels signants de participar en les diferents campanyes públiques per aconseguir l’objectiu d’anul·lar l’acomiadament. Amb tal objectiu desde el moviment obrer de Tarragona estem promovent amb el suport de companys de tots els sindicats, una concentració cívica per a principis de desembre.
Us recordem que la persecució contra Manu va començar fa dos anys, quan l’empresa va acomiadar un treballador romanès, amb contracte fix i un fill malalt de càncer. Davant d’aquell acomiadament Manu i altres companys es van oposar amb totes les seves forces, exigint la readmissió del treballador acomiadat. Despres de la vaga contra aquell acomiadament l’empresa va posar en marxa el major atac antisindical de les últimes dècades a Catalunya: Juanma Carrillo va ser acomiadat, Manu sancionat amb 42 dies d’ocupació i sou i Isma, amb 21 dies d’ocupació i sou. Després de l’eco social que va tenir aquella lluita, la justícia va obligar Emte a donar marxa enrere en tots els atacs: Carrillo va ser readmès i Manu i Isma el van retirar les sancions. Ara l’empresa torna a la càrrega.
Des de la secció sindical de CGT a Emte Service, fem una crida a tots els sindicats, comitès d’empresa, delegats sindicals, treballadors, col·lectius socials, a que ens ajudin a estendre la solidaritat amb aquesta lluita. Pensem que l’acomiadament de Manu, no pot ser la base perquè altres empreses segueixin l’exemple d’Emte, acomiadant aquells delegats o treballadors que tenen en el punt de mira, per defensar els drets dels treballadors. Si estenem la solidaritat amb aquesta lluita, pensem que podem aconseguir una victòria que serveixi d’exemple per a totes les empreses, però també de la necessària unitat de tots els treballadors per respondre als atacs.
Catalunya, 9 de Novembre de 2010
Per a més informació:
http://totssommanudemte.blogia.com/
Teléfono Delegat CGT EMTE: 699 82 59 36 (Manu Vidal)
En el document adjunt teniu el llistat de signatures de suport.
Que aquest sistema mal anomenat democràtic no es un sistema representatiu del sentir del Poble, ni just, ni transparent es una obvietat. Tant com que l’home ensopega una i mil vegades amb la mateixa pedra i segueix sense aprendre en incomptables ocasions. Això és el que em ve al cap quan veig els nous partits polítics que es presentaran a les properes eleccions al parlament català. S’ha de reconèixer l’esforç que deu ser haver de parir un nom nou encara no utilitzat per representar una organització pollitica.
El dimarts 16 de novembre es realitzaran concentracions de rebuig contra els acomiadaments a cada seu de l’empresa HP en tot l’Estat espanyol. A Sant Cugat del Vallès serà a les 12’30 h. davant la seu de HP de l’Av. Generalitat.
Fa una setmana Hewlett Packard, empresa amb milers de milions d’euros de beneficis anuals segons els seus propis comunicats interns, va decidir acomiadar a més de 50 treballadors sota la fórmula de l’acomiadament improcedent. En alguns casos, companys amb tota la seva família en l’Atur, persones de més de 50 anys i tots amb la seva parcel·la de drama personal.
L’empresa, de forma vergonyosa, està cobrint molts d’aquests llocs amb nou personal subcontractat en condicions precàries, mostrant les seves clares intencions: Llençar famílies a l’Atur per a omplir-se les butxaques.
En solidaritat amb ells el pròxim 16 de novembre es realitzaran concentracions de rebuig cvontra els acomiadaments
Seu HP Sant Cugat 16 de Novembre 12:30 – 13:30h. Avda Generalitat, Sant Cugat del Vallès.
Des de la Secretaria d’Acció Social del Comitè Confederal de CGT ens remeten un interessant informe sobre allò que en podriem dir “anticooperació” és a dir, processos i mecanismes transnacionals generats pels països econòmicament més poderosos, que interfereixen negativament en els països més empobrits:
El “Complejo del Rio Madera”: un caso de anticooperación española. Informe ODG (2010).
El número 122 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:
– Editorial:
Ha arribat l’hora de que fem respectar la nostra veu!
– Reportatge:
El 29-S accentua la criminalització de l’anticapitalisme
Contra la persecució dels mitjans informatius del moviments populars
Manifest contra la criminalització dels moviments socials
Per la llibertat d’expressió
Contra la criminalització de Kaos en la Red i per la llibertat d’expressió
29-S: Escarp i el triomf de la comunicació social
Aquesta Vaga Social
La CGT manifesta la seva solidaritat amb Josep Garganté davant la seva detenció i processament
– Treball-economia:
Bancs i milionaris segueixen multiplicant els seus beneficis
L’empresa-caserna
Que vénen els mercats!
El dimecres dia 10 al migdia va tenir lloc a Tarragona el judici de faltes contra vuit membres de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, que van ser denunciats pels Mossos i pel consistori, per haver fet unes pintades al terra de la Rambla Nova el passat 19 de juny.
Des de la Coordinadora sempre han defensat que les pintades formaven part de la campanya d’objecció fiscal que fan anualment, així com han sostingut que es va tractar d’una acció pacífica i reivindicativa. A les pintades es podia llegir ‘Retallem la despesa militar, fem objecció fiscal’.
Vergonyós. Vergonyós que hi hagi persones de la classe treballadora que se sumin a la campanya mediàtica de la patronal i els seus aliats mediàtics contra el sindicalisme i el dret sindical en si mateix. Vergonyós que, amb el suposat argument d’atacar a les empreses sindicals UGT i CCOO, hi hagi persones que facin seus els arguments que, cada dia, i especialment en ocasió de la Vaga General del 29-S, els esbirros del capital van repetint fins a la sacietat en les múltiples cadenes de televisió, ràdios i mitjans de comunicació escrits que manegen al seu antull, en contra del sindicalisme en el seu conjunt.
CONCENTRACIONS DE SUPORT AL POBLE SAHARAUI
Dijous 11 de novembre a Lleida, Girona, Barcelona i Tarragona; divendres 12 a Terrassa; dimarts 16 de novembre a Sabadell
– LLEIDA
Concentració contra a la violència exercida per l’exèrcit
marroquí a l’Aaiun sobre els ciutadans saharauis.
Xerrada/debat
La revolta social, avui a França
Amb representants de la CNT 66 des Pyrénées-Orientales (www.cnt-f.org/cnt66)
Dissabte, 13 de novembre a les 18:30 h. a l’Anònims (menjars i pensars),
Dijous 11 de novembre a les 20:00h, xerrada – debat al Casal Independentista de Sants, carrer Muntadas 24 (Sants, BCN)
“La lluita contra l’embassament de Yesa”
Amb Adrian Solana, jove d’Artieda (Pirineu Aragonès), i membres de Jóvens de les Terresde l’Ebre.
El cor de l’especulació alimentària es va traslladar a Reus fa uns dies. La ciutat va acollir, el 28 i 29 d’octubre, la 50a edició de la Borsa del Comerç Europea, l’esdeveniment anual que reuneix milers de multinacionals de la indústria agroalimentària i brokers que es dediquen a negociar transaccions milionàries de cereals. Es tracta, segons els seus organitzadors, de portar les transaccions financerescara a cara un cop l’any.
La plataforma Unitat contra el feixisme i el racisme es va estenent pel territori, a les portes de la manifestació antifeixista convocada per al 20 de novembre a Barcelona.
Per als dies previs hi ha convocades xerrades de presentació a Vic, Barcelona, Granollers i Reus, i per al dia 21 hi ha convocada una concentració antifeixista a la plaça d’Espanya de Barcelona, en protesta per l’acte que organitza en un hotel de l’esmentada plaça el partit d’extrema dreta PxC.
Més de 600 dones han mort en l’última dècada a les mans de les seves parelles o exparelles. Més de 600 homes s’han convertit en assassins, alguns es van suïcidar després de matar a la que durant un temps havia estat la seva dona, uns altres estan a la presó. Informes i estudis contrastats d’aquest any, xifren el nombre de dones assassinades en el període 2000-2009 en 629, amb una mitjana de 63 per any. Aquestes són les dades oficials de víctimes per violència de gènere en el nostre país, però a elles s’haurien d’afegir les dones assassinades per altres homes que no eren parelles o exparelles seves, però que podrien catalogar-se fàcilment com crims masclistes (agressors sexuals, pares, germans, chulos, etc). La xifra oficial en el que va d’any és de 57 dones assassinades.
Les mesures previstes en la Llei Integral contra la violència de gènere no semblen ser molt eficaces. En els Pressupostos d’aquest any es dediquen 5.566,05 milions d’euros per a seguretat ciutadana i lluita antiterrorista. Tal vegada, si s’augmentés el pressupost per a la lluita contra la violència masclista, s’obtindrien millors resultats i sobretot, si es dediquessin més diners a l’educació en igualtat i a l’educació sexual. No obstant això per a 2011, el pressupost per al Ministeri d’Igualtat era de 69 milions d’euros (un 1’02% del pressupostat per a seguretat), un 10% menys que l’any passat. El doble de la retallada mitja dels altres ministeris.
I parlem en passat perquè una vegada més es confirma el que totes veiem dia a dia: no hi ha voluntat política de lluitar contra la violència de gènere, i el regal del govern a les dones per a aquest 25 de Novembre és la desaparició del Ministeri d’Igualtat, que amb la nova remodelació governamental passa a ser una secretaria dintre del Ministeri d’Assumptes Socials. I totes sabem que, per desgràcia, en aquest món capitalista nostre si no hi ha pressupost, no hi ha mitjans.
Al llarg de l’any ens han bombardejat durant tots els dies amb detencions i la lluita antiterrorista, aquí i a França. I què passa amb tots els programes que hi ha pendents d’executar per a lluitar contra la violència de gènere? En Educació, en Sanitat, en Justícia, en Intervenció Social… com no hi ha pressupost, no hi ha mitjans.
Que bé els ha vingut la crisi! És l’excusa perfecta per a no haver de complir les seves lleis. I cada any que passa, menys reposició d’efectius en l’Administració Pública, més càrrega de treball per als i les treballadores que queden en els serveis i que no poden assumir, per més que ho intentin, tot el pendent per fer. Per no parlar de la desaparició de serveis públics tan importants com tot el sector educatiu social, des del qual es treballava en la integració de persones, sobretot menors, en risc d’exclusió social, serveis que són realitzats per empreses privades amb ànim de lucre i que la majoria sabem com funcionen…
Amb aquesta comparança i amb la teva ajuda exigirem que es tracti a la violència de gènere com un problema d’estat de primera magnitud. No podem permetre que any rere any, segueixin assassinant a dones davant la vista impune de tota la societat i amb la indiferència d’un estat que no s’aplica per a atallar aquesta sagnia que és un problema de totes i tots.
Des de CGT també volem fer una crida a tota la societat: tots i totes som responsables, al seguir perpetuant rols i comportaments patriarcals. Per això, el més important és la deconstrucció de tot l’après: en les nostres relacions, en l’educació que rebem i donem, en les nostres comunicacions….
Una societat que eduqui solidàriament, sense sexisme, sense violència, sense autoritat imposada, llibertària, ens ajudarà a construir una societat de persones lliures, iguals, respectuoses amb les diferències i crítiques amb el món, on no existeixi dominació ni competitivitat. Una societat que eduqui sense religió, separant-la de l’escola i deixant-la en l’àmbit privat. Una societat que no permeti que els seus mitjans de comunicació siguin agressius i perjudicials per a la imatge de les dones, considerant-les objectes d’adorn en els seus anuncis, emetent programes xarons i masclistes amb totes les forces.
I sobretot, sobretot, a la CGT volem una societat que no calli, que denunciï, que qüestioni i que participi en l’eradicació d’aquesta xacra social.
Dones i Homes de la CGT, Contra la violència masclista!
Acudiu i Participeu en les manifestacions i actesdel 25 de novembre, dia contra la violència de gènere.
