Més de 350.000 famílies que quedaran en el carrer i damunt amb deute, mentre els bancs reben ajudes públiques i segueixen fent beneficis milionaris.Que no quedin impunes!
Ha arribat el moment de passar a l’acció i denunciar que “Aquest banc enganya, estafa i fa fora a la gent de la seva casa”. Empaperem els bancs!
El dissabte 24 d’abril es va inaugurar el nou local sindical de la Federació Comarcal de la CGT a L’Anoia, situat al carrer Clavells 11 d’Igualada, amb una important assistència d’afiliació dels Sindicats Locals i de representants del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya.
Per a nosaltres és un fet Històric, ja que no podem oblidar als nostres avantpassats Anarquistes i Anarcosindicalistes igualadins i comarcals (tots ells Llibertaris) que a finals del segle XIX i principis del XX, van aconseguir, sense ajudes institucionals ni subvencions de cap tipus, tenir la seva casa Llibertària sense la sangria mensual d’un lloguer capitalista.
La manifestació convocada pels sindicats de Barcelona de la CGT és a les 11.30 h. del matí, amb concentració a les 11.00 hores en els locals de Via Laietana i amb el mateix recorregut de l’any passat (Via Laietana, Plaça Sant Jaume, Ferran, Rambles, Passeig Colom) per a acabar davant de la seu de Correos a la Plaça Antoni López. Una vegada finalitzades les intervencions previstes, s’ha organitzat com acte final un pica-pica en la seu del sindicat.
CGT convoca manifestació el dia 1 de maig a Lleida, convidant als grups, associacions i moviments anticapitalistes a que ens acompanyin.
Manifestació a les 12:00 a la Plaça del Treball. Final a la Plaça de Sant Joan.
CGT Lleida
1r de Maig alternatiu a Tarragona
– Divendres 30 d’abril / 7 del vespre / Sala de Graus del Campus Catalunya de la URV de Tarragona
Taula Rodona :”Què vol dir Repartir el Treball i la Riquesa?” des de la visió sindical, política, feminista, social…
Acte emmarcat en la convocatòria del 1r de Maig.
Redacció delCamp.cat – Reus (Baix Camp) – 22 d’abril de 2010
ADIF ha pres la decisió de suprimir el punt d’atenció al client a l’estació de Reus els caps de setmana i festius. La mesura va començar a ser efectiva a partir del passat dissabte 3 d’abril.
At Versaris i Asstrio i In*Digna, banda sonora del quart aniversari de la DIRECTA.
El setmanari celebra quatre anys al carrer amb un concert protagonitzat pel hip-hop i els ritmes rebels. El concert clausura la segona edició del cicle Expressió Directa al centre cultural La Farinera del Clot.
Quatre anys posant la DIRECTA
AT VERSARIS i ASSTRIO + IN*DIGNA
Divendres 30 d’abril, 22h
Centre Cultural La Farinera del Clot, Gran Via de les Corts Catalanes 837, Barcelona
El centre cultural la Farinera del Clot acull el proper divendres 30 d’abril un concert per celebrar el quart aniversari del setmanari DIRECTA. El recital estarà protagonitzat pel hip-hop i els ritmes rebels i comptarà amb l’actuació dels grups At Versaris i Asstrio, que presentaran el seu espectacle conjunt de fusió de rap i jazz-rock, ‘Per principis elegants’, i del grup de hip-hop orgànic In*Digna. El recital és el darrer concert del segon cicle de músiques crítiques EXPRESSIÓ DIRECTA, que organitza el propi setmanari conjuntament amb la Farinera del Clot. La nit acabarà amb una sessió rumbera i festiva a càrrec de PD El Capità, tot un clàssic dels aniversarisde la DIRECTA.
A una treballadora del Metro de Barcelona, diabètica i que va haver de ser operada urgentment d’un abscés en una cama, la Direcció de l’empresa l’ha acomiadat, al·legant l’empresa “transgressió de la bona fe contractual”. Per a la CGT es tracta d’una mala excusa com qualsevol altra que hagués utilitzat.
Per a CGT el succeït ha estat una revenja contra el pare de la treballadora acomiadada, per uns fets que van succeir temps enrere i com mètode de fer desaparèixer una categoria laboral, els GOL (Grup Operatiu Logístic), encarregats de les màquines expenedores i als quals l’empresa han de reubicar segons conveni col·lectiu.
Metro de Barcelona va ser obligat judicialment, ha fer fixos de plantilla a uns 12 treballadors que s’encarregaven de la recaptació de les màquines d’expedició de bitllets pertanyents a una subcontrata de nom “Umano SL”, segons sentència dictada pel jutjat social nº 22 de Barcelona, en data 5 de desembre de 2008, en procediment seguit d’ofici a instància de la Inspecció de Treball, “per cessió il·legal de treballadors”.
Una de les persones que la sentència dictaminava que havien de fer fixa de plantilla era l’actualment acomiadada, coincidint a més que el representant de l’empresa “Umano SL”, és el seu pare. Per això des de CGT diem que el Metro està actuant de forma revanxista amb la treballadora, al no poder fer-lo contra el pare. La treballadora acomiadada és diabètica i l’empresa té coneixement de la seva malaltia, ja que està treballant des de març del 2005, comptant el temps en l’empresa subcontractada “Umano SL”, i havent passat diverses revisions mèdiques.
El dia 20 de Gener del 2010 l’operen d’urgències, de l’abscés en la cama, comunicant-li que la data d’alta seria el 4 de febrer, marcant-li els metges unes pautes per a la seva recuperació, amb una prescripció medica molt clara, ha de romandre immòbil els primers sis dies després de l’operació i a partir d’aquesta data ha de començar a moure’s
Els bancs s’enriqueixen amb un frau hipotecari que enfonsa 350.000 famílies
La banca recupera els pisos a preu de saldo i continua exigint el deute pendent a les hipotecades
David Fernàndez – Setmanari Directa
Van guanyar sota la bombolla financera. No han perdut pas res durant la crisi. Sense deixar de perdre, van rebre ajuts públics de 150.000 milions d’euros del govern de Rodríguez Zapatero. I a més, en plena
crisi, continuen guanyant impunement i extorquint fins al final les famílies
ofegades per la hipoteca. En aquest darrer cas, guanyen doblement: perquè es fan amb l’habitatge embargat –que passa a la seva propietat– i perquè recuperen el deute pendent, que es continua
cobrant a les famílies endeutades o bé als avaladors –que en l’actual drama social del desnonament, sovint afecta pares, mares o amistats.
Amb el 1r de Maig com inici de la campanya, la CGT es posa en marxa contra la crisi de l’1 al 16 de maig, amb accions, concentracions i manifestacions al llarg de les rutes de les marxes, per a confluir a Madrid el diumenge 16 de Maig.
Després de l’acte de trobada de les marxes, ens unirem a la gran manifestació unitària que es portarà a terme a Madrid en contra de la nefasta presidència europea espanyola, les polítiques econòmiques i socials de la Unió Europea, i els objectius de la cimera UE-Con Sud Llatinoamericà que es realitzarà en aquestes dates a Madrid. Del 14 al 18 de Maig a Madrid, un ampli llistat de col·lectius i organitzacions portaran a terme un seguit d’activitats i mobilitzacions, amb motiu de la reunió de Presidentsde la Unió Europea.
Les idees i les polítiques anarquistes han guanyat un espai en el Orient Mitjà, però encara estem completament absorbits en la promoció d’aquestes idees i polítiques mentre que la lluita social avança a tot arreu.
Aquestes idees són la creació de les masses oprimides com el nucli del programa revolucionari de la seva lluita. Això significa que estem davant d’una necessitat urgent de formular una anàlisi i una crítica ANARQUISTA de la conjuntura actual i de les relacions de producció així com de poder prevalents en les nostres societats, per assegurar que aquestes idees i polítiques siguin convertides en el que suposadament han de ser: un programa revolucionari de canvi social cap a una societat lliure i autogestionada.
Són molts els amics llatinoamericans que, compromesos amb la causa de la memòria de les víctimes de les dictadures en els seus països, mostren la seva estranyesa pels avatars que ha acabat per assumir el cas Garzón. No falten entre aquests amics, per afegiment, els quals se sorprenen davant els recels que molts -més dels quals pogués semblar- hem mostrat a l’hora de donar suport al jutge que tanta tinta ha fet córrer en les últimes setmanes.
La redistribució de la riquesa ha de ser el primer punt d’un intent seriós de canvi del model productiu.
L’esclat de la crisi ha desencadenat un debat públic sobre la necessitat d’un canvi de model productiu en l’economia espanyola. Tant el Govern –a través del projecte de Llei d’Economia Sostenible– com la patronal i les grans centrals sindicals han fet públiques les seves posicions referent a això. No obstant això, hi ha un element que segueix sense estar en el centre del debat: la necessitat que el canvi en el model productiu s’ancori a un nou patró de distribució de la renda i la riquesa.
Durant els últims 15 anys, el Producte Interior Brut (PIB) espanyol ha crescut més d’un 60%. No obstant això, els beneficis d’aquest creixement han estat repartits de forma summament desigual. Mentre que les rendes del capital experimentaven un creixement extraordinari durant aquests anys, les rendes de les llars assalariades han romàs pràcticament estancades.
Segons dades del Baròmetre Social d’Espanya, entre 1994 i 2007 els beneficis empresarials van experimentar un creixement (en termes reals, una vegada descomptada la inflació) de gairebé el 50%. El valor de les accions i altres actius financers va augmentar un 129%, i el patrimoni immobiliari es va revaloritzar un 175% aproximadament. Durant aquest període el salari mig tot just va créixer un 1,9%, la pensió mitjana un 16,3% i la prestació mitjana per atur es va reduir un 16,7%.
Major desigualtat
Com a conseqüència de tot això, el pes que els salaris tenen en la renda nacional no ha fet sinó disminuir durant l’última dècada, passant del 48,9% en 1995 al 47,6% en 2007. Paral·lelament, la ràtio entre el patrimoni mig del 25% de llars més riques i del 25% de llars més pobres va passar de 33,4 en 2002 a 41,0 en 2005. Aquest augment reflecteix l’increment de la desigualtat entre assalariats i llars les rendes de les quals provenen en major mesura d’actius financers i immobiliaris.
Com entendre llavors que, en aquest context de regressió social, el consum privat hagi actuat com un dels motors del creixement? Degut al fet que el sosteniment dels elevats ritmes de consum s’ha assentat en un fort nivell d’endeutament, així com en una sostinguda reducció de l’estalvi mig per llar. Però també el deute de les llars amaga realitats molt diverses: mentre que per al 40% de llars de menors ingressos la càrrega anual d’aquest deute com percentatge de la seva renda és superior al 30%, per al 20% de llars més riques tot just és del 10%. És a dir, que la classe treballadora ha experimentat l’endeutament i el desestalvi com una imposició –fruit de la regressió salarial– per a sostenir el seu nivell de consum (en particular, l’accés a l’habitatge).
A més, l’enorme creació d’ocupacions entre 1996 i 2008 (amb més de 500.000 ocupacions netes a l’any) no ha frenat aquest vendaval de redistribució regressiva. La causa ha estat la contínua pèrdua de drets laborals i la forta extensió de la precarietat. La massiva proliferació dels contractes temporals, així com la forta rotació en el lloc de treball, el progressiu abaratiment de l’acomiadament i, en definitiva, la desreglamentació del mercat laboral, han comportat creixents dificultats de reivindicació i negociació sindical i, amb això, un generalitzat deteriorament salarial.
L’arribada de la crisi ha evidenciat el fracàs econòmic i social d’aquest model productiu i distributiu. Però això no ha impedit que els seus efectes copegessin amb molta major intensitat a les llars assalariades que a les rendes del capital: s’ha imposat la congelació salarial i s’han perdut 1,4 milions de llocs de treball entre 2008-2009; mentrestant, la borsa espanyola s’ha revaloritzat un 75% entre març i desembre de 2009. Aquest procés de privatització dels beneficis i socialització de les pèrdues no reverteix –al contrari, intensifica– el patró de distribució de la riquesa d’aquests últims anys.
Un veritable canvi de model productiu exigiria un nou patró de distribució de la renda i la riquesa, que introduís un gir de 180 graus en la tendència de regressió social d’aquestes últimes dècades. La resta són mers brindis al sol que no es traduiran en una millora substancial de les condicions de vida de la majoria social.
Nacho Álvarez, investigador del Departament d’Economia Aplicada de la UCM
Article extret del núm. 119 de la revista Diagonal.
El Govern no només ha admès que és necessària una reforma laboral, sinó que s’han de “eliminar els costos d’entrada i de sortida per a crear ocupació”, segons va afirmar el director general del Diàleg social, Alfonso Morón, ahir després de la reunió celebrada amb els agents socials, en la qual, amb l’absència del ministre de Treball, el Govern els va fer lliurament de l’esborrany de la reforma laboral. Consulti aquí el document amb la proposta de reforma laboral
En altres paraules, és necessari abaratir l’acomiadament. Per a això, ha inclòs dues mesures estel·lars per a reduir la rescissions de contracte. Segons va afegir Morón, això “evitarà la incertesa”. El que significa que el Govern admet que un alt cost de l’acomiadament no fomenta la creació d’ocupació.
Contracte de 33 dies i causalitat de l’acomiadament
Un dels eixos de la reforma laboral per a fomentar l’ocupació amb caràcter indefinit és l’ampliació del contracte de foment a la contractació indefinida, que té un cost d’acomiadament de 33 dies per any treballat.
Al 1997 es va aprovar aquest contracte per als treballadors menors de 30 anys i majors de 45 i ara l’Executiu ho habilitarà per a totes les edats. No obstant això, aquest contracte mai ha tingut bona acollida entre els empresaris perquè el cost de l’acomiadament en cas que aquest sigui ordinari també s’eleva fins als 45 dies. Segons enuncia l’esborrany, es modificarà està dislèxia tècnica perquè quan l’empresa realitzi un acomiadament disciplinari també costi 33 dies per any. A més l’Executiu fomentarà aquest tipus de contracte amb bonificacions, recuperant les ajudes a la conversió de contractes temporals en indefinits de 33 dies amb bonificacions de quotes a la Seguretat Social.
El document també inclou la possibilitat de “objectivar amb major claredat les causes objectives de contractes”. Actualment a un empresari li resulta gairebé impossible acomiadar de forma ordinària per a evitar-se denúncies i salaris de tramitació que a la llarga encareixen l’acomiadament. Per això, el Govern definirà més exactament les causes per a acollir-se a aquests acomiadaments.
Un model austríac amb un fons comú
Per a reduir el cost de les indemnitzacions bé es podria realitzar un nou contracte, però això posaria en peus de guerra als sindicats.Factor pel qual la nova via d’escapament que ha ideat l’Executiu és a cop de talonari.
El Govern implantarà el model austríac d’indemnitzacions, que consisteix que l’empresa ingressa mensualment al treballador en un compte individualitzat la indemnització que li correspon pel seu contracte i que capitalitza quan és acomiadat o l’hi manté a altra empresa si canvia d’ocupació.
L’Assemblea del recentment constituït Sindicat de la Muntanya Pilum – CGT, ha anomenat el Secretariat Permanent que tindrà la responsabilitat de coordinar l’activitat i representar-lo davant la societat.
L’Assemblea s’ha celebrat a Sort el 17 d’abril amb l’assistència del Secretari General de la CGT de Catalunya Bruno Valtueña i el Secretari d’Organització de la Federació Intercomarcal de Lleida Paco Núñez.
El Secretari General ha felicitat als joves afiliats assistents per la iniciativa de tirar endavant aquest projecte que tindrà el recolzament de la estructura de la CGT. Després de un enriquidor debat, s’ha continuat al nou local del Sindicat d’una forma més relaxada amb un intercanvi d’experiències i plansde futur.
Marxa per l’ensenyament públic i popular entre Santa Coloma de Gramenet i Barcelona, per una educació pública i de qualitat!
Dimecres 28 d’abril, sortida 11.30 h. Plaça de la Vila, Santa Coloma de Gramenet, – – – – – final Plaça Universitat de Barcelona amb dinar i acte polític.
Què és la Marxa per l’Ensenyament?
SETENA OFENSIVA CONTRA L’OBLIT.
Anarquistes al Montsec, de la Columna Durruti als Maquis
50è aniversari de la mort del QUICO SABATÉ
XIII MARXA HOMENATGE ALS MAQUIS
4, 5 i 6 de JUNY 2010 VILANOVA DE MEIÀ (La Noguera)
– Divendres dia 4
Sala del Café del Poble
20:00h Inauguració Jornades.
Dijous 29 d’abril, 19:00h. Barcelona
Concentració a la seu d’Endesa
Parc de les Tres Xemeneies (Poble Sec – BCN),
Av. Paral·lel | L3 Paral·lel i Drassanes
DIEM NO AL CEMENTIRI NUCLEAR
qui s’emporta els beneficis, que n’assumeixi els residus!
Parlaments a càrrec de:
Enriqueta Muntané. Pagesa del Priorat i membre d’Unió de Pagesos
Sergi Saladié. Geògraf i professor de al URV, portaveu de la CANC
Castells, bastons i jotescontra el cementiri nuclear! amb rondalla, La Jota a la Plaça i la participació de Titot, Pepet i Marieta, La Carrau, el Cor de Carxofa…
L’ACAPS (Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí), Resistència Sahrauí i la Delegació del Front Polisari a Catalunya, convoquen a tot el moviment solidari amb el poble sahrauí a concentrar-se davant de la Generalitat de Catalunya (a la plaça de Sant Jaume de Barcelona), el proper dimecres 21 d’abril, a les 19h.
La concentració es farà per donar suport als més de 30 presos polítics sahrauís que fan vaga de fam a les presons marroquines des del passat 18 de març. Amb aquest acte es vol reclamar la llibertat de tots els presos polítics sahrauís, en especial dels que seran jutjats per un tribunal militar, enfrontant-se a una possible pena de mort. La situació és molt urgent perquè els presos polítics sahrauís duran la vaga de fam fins al final i cal un esforç per la nostra part.
Concentració contra la privatització de la sanitat pública, el copagament i totes les lleis que permeten les privatitzacions.
El 22 d’abril es reuneixen els ministres de sanitat de la UE per:
– Reduir la inversió pública en sanitat
– Afavorir l’entrada d’empreses privades privatització
– Introduir el copagament dels serveis de sanitat
En resposta hi haurà mobilitzacions a tot l’Estat espanyol, a Barcelona s’ha convocat per part de la Coordinadora ciutadana en defensa del Serveis Públics i contra les privatitzacions, una concentració el dijous 22 d’abril a la Plaça Sant Jaume a les19 h.
El Departament d’Educació té preparat un decret de la direcció que consolida i repeteix alguns dels aspectes més negatius del projecte de decret d’autonomia de centres, però que avança uns quants esglaons més en la jerarquització dels professorat i en la separació dels directors i directores de la resta del professorat i en la conformació d’un cos d’elit: el personal directiu professional docent. L’objectiu és anar reservant la direcció de centres pel personal professional i generar un cos encobert de direcció, eliminant progressivament el caràcter electe d’aquesta funció, un dels pilars de la democratització de l’escola al final del franquisme.
Des del 16 de març s’està portant a terme un calendari de mobililtzacions dels treballadors i treballadores de Correos a totes les províncies de l’estat espanyol, contra “l’apagada postal” a Correos, en lluita contra la futura liberalització prevista per al 1 de gener del 2011. Les mobilitzacions estan convocades per CGT, SL, CCOO, ESK, STAS i CSIF, en forma d’aturades i concentracions, amb uns seguiments importants, mobilitzacions que s’aniran desenvolupant durant els mesos de març, abril i maig i juny contra la Liberalització Postal que marca la directiva europea planificada per al 1 de gener del 2011.
Us facilitem en documents adjunts els materials preparats per la Secretaria de Salut Laboral de la CGT de Catalunya per a la Conferència de delegats i delegades de CGT Catalunya sobre salut laboral i negociació col·lectiva, una conferència centrada en l’actual marc jurídic de les Mútues Patronals que va tenir lloc el 15 d’abril de 2010 a Barcelona.
Aquests materials són la guia “Les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social (MATMPSS). PREGUNTES I RESPOSTES” i el power point sobre el marc legal de les MATEPSS preparat per a la conferència, uns materials que poden ser útilsper a tota la CGT de Catalunya.
Mentre l’atur continua la seva implacable guillotina, demostrant que la crisi la paguen les víctimes, i els bancs fan el seu agost, prenent diners a l’1% del Banc Central Europeu (nosaltres) i deixant a l’Estat (nosaltres) al 3,8%, institucionalitzant l’estafa legal com a forma piadosa de negoci, l’esquerra social està sent conduïda al “burladero” de la retòrica política per l’esquerra karaoke en el poder i el seu entorn, desviant el problema clau del saqueig econòmic cap al debat partidista dels casos Gürtel i Garzón per acumular forces que permetin al govern socialista revalidar-se lampedusianament a les urnes per a que tot segueixi igual.
El cas Gürtel és una trama de corrupció política com la copa d’un pi que hauria de portar al desballestament a tot el Partit Popular, a les seves pompes i a les seves honres, per diverses generacions. La caverna, com estava profetitzat donats els seus espuris orígens, ha esdevingut en una cova de malfactors sense remissió. I l’intent de processar Baltasar Garzón per haver obert un sumari sobre els crims del franquisme per impedir que la Llei de Memòria Històrica es convertís a la pràctica en una Llei de Punt Final, és una altra constatació de la pobra qualitat de la democràcia existent, fruit enverinat d’una transició que va servir d’Arca de Noé perquè els botxins de la dictadura es blanquegessin en les noves institucions. Trenta i cinc anys de consensos per extirpar de la consciència popular l’experiència democràtica de la legalitat republicà han convertit l’actual Estat de Dret en un simulacre només apte per a catecúmens.
El dissabte 17 Abril es planteja des de la Xarxa Social per l’Habitatge una jornada per continuar treballant conjuntament objectius i propostes alternatives, així com seguir ajuntant esforços i teixint aliances per plantar cara al model actual.
