CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Acció Sindical

Davant la crisi, que no ens ensarronin i passem a l’atac!

Que la crisi l’han provocat els bancs i els rics no hi ha cap mena de dubte. Que el baixíssim preu del diner, els crèdits impossibles i les hipoteques per vida les han permès i fomentat els polítics professionals és clar també. Tampoc no hi ha dubtes sobre el fet que aquesta no és una crisi conjuntural sinó sistèmica, una crisi profunda en les estructures econòmiques i socials, amb una especial incidència en l’entorn natural dels humans. Ni dubtem a l’hora d’analitzar que les mesures anticrisi aplicades fins ara, tant als Estats Units com als estats espanyol o francès, no tenen res a veure amb la possible superació d’aquest període de recessió. Amb aquestes suposades mesures salvadores, bàsicament s’han folrat els banquers i les multinacionals de l’automòbil, alhora que les hisendes públiques han traspassat més diners encara de les nostres butxaques, de totes i tots els contribuents, als rics de sempre. Què en deuen fer de tants quartos?

Llegir més »
Premsa

Atorguen la llibertat condicional al Franki de Terrassa pel cas de la bandera

El Jutjat de Vigilància Penitenciària (JVP) núm. 5 de Catalunya ha atorgat la llibertat condicional al Franki, el jove de Terrassa condemnat a 2 anys i 7 mesos de presó pel “cas de la bandera” (2anys i 3 mesos per desordres i atemptat a l’autoritat + 8 mesos de pena-multa per ultratge a espanya) .

Recordem que en Franki va ser detingut el 28 d’abril del 2008 i empresonat, primer a la presó Model durant dos dies i, posteriorment a la presó de Brians II durant 45 dies més. Fins que el 10 de juny se li va aplicar el règim de 3er grau. Aquest règim de presó ha durat fins aquest mes de gener del 2010 quan després d’haver complert les 2/3 parts de la condemna el JVP li ha atorgat la llibertat condicional. En aquesta situació encara hi haurà de romandre fins a finalsde novembre quan compleixi definitivament la condemna.

Llegir més »
Acció Sindical

24 febrer: concentració contra la política educativa del Departament d’Educació

Contra la política educativa del Departament (decret d’autonomia de centres, retallada de plantilles, precarització de les condicions laborals dels interins/es i substituts/es, increment de ratios, nou calendari escolar,… des de la Federació d’Ensenyament de la CGT es convoca a una concentració el dimecres 24 de febrer a les18.30 h. a Plaça Sant Jaume de Barcelona.

Llegir més »
jpg_1266095122773.jpg
Acció Sindical

Hayes Lemmerz vol tancar una fàbrica tot i que preveu augmentar la seva producció

Xavi Miquel – Redacció Directa

Les treballadores de la fàbrica de llandes d’alumini Hayes Lemmerz a Sant Joan Despí (Baix Llobregat) fa dies que estan en peu de guerra. L’empresa ha decidit tancar la fàbrica que té en aquesta localitat i acomiadar les 141 persones que hi treballen. La multinacional ja fa temps que està reduint la plantilla (el 2008 eren 220 treballadores) i ara ha pres la decisió de tancar la fàbrica totalment i deslocalitzar la producció a altres plantesque té el grup a Itàlia i a la República Txeca.

Llegir més »
jpg_IMAG1921.jpg
Acció Sindical

Uns 1500 treballadors es manifesten contra els acomiadaments a Aigües de Barcelona

Uns 1500 treballadors del sector del cicle integral de l’aigua es van manifestar el dissabte 20 de febrer pel centre de Barcelona seguint la convocatòria realitzada pels sindicats CCOO, UGT, ATAB-USO i CGT, en protesta pels 203 treballadors que planteja acomiadar o prejubilar Aigües de Barcelona (Agbar) a través del que consideren un expedient de regulació encobert. A la manifestació també es va denunciar la congelació salarial que la patronal està imposant als treballadors del cicle integral de l’aigua. La marxa va sortir de la Plaça de Catalunya i va arribar a la plaça de Sant Jaume, on es va fer la lectura del manifest.

Llegir més »
Dones llibertàries

Comunicat de Dones Llibertàries per al 8 de març de 2010

LES DONES TREBALLADORES NO ENS DEIXEM ENGANYAR

Tothom parlen de sortides a la crisi cercant solucions. MENTIDA: el capitalisme és crisi i guerres i no te solució.

Tots el mitjans de comunicació, partits i sindicats majoritaris parlen de pactes i diàleg per frenar l’atur. MENTIDA: l’atur segueix creixent i les reformes laborals només fan retrocedir les nostres condicions de treball i la vida cada cop és mesdifícil.

Llegir més »
Premsa

Amb Camus contra els totalitarismes

Quan van matar Déu, ell encara no era a casa, però els assassins en nom de la Història ja el van tindre davant amb la barricada encesa del seu pensament, raonant sense el dogma de la Raó damunt l’altar per oferir-li sacrificis humans, d’altres subjectes de la comunitat humana. Perquè la Raó i la Història com a dogmes que substitueixen Déu també han de ser combatudes, sense cap mena de dubte, com qualsevol altre dogma d’ahir, d’avui o demà. Cal combatre-les sense deixar de ser humans, sense perdre la noció dels altres que, malgrat no siguin com nosaltres, comparteixen precisament la nostra humanitat.

Llegir més »
Premsa

La crisi condemna a més d’un milio de treballadors a ser-ho a temps parcial

L’any passat va tancar amb un total de 2.470.700 treballadors a temps parcial a Espanya, dels quals gairebé la meitat, el 45,8% (1.131.800), se senten forçats a aquesta situació al no haver pogut trobar una ocupació a temps complet.

Aquest percentatge de treballadors a temps parcial que voldrien una ocupació a jornada completa és 7,6 punts superior al registrat a la fi de 2008, segons dades de l’INE recollitsper Servimedia.

Llegir més »
PIB espanyol 2009
Premsa

L’any passat es van perdre 1,2 milions de llocs de treball a l’estat espanyol pels efectes de la crisi

18/02/10 – Madrid – EL PUNT

Les conseqüències de la crisi van perjudicar l’ocupació en el balanç del 2009, en decréixer un 6,7% i destruir el que equivaldria a 1,271 milions de llocs de treball a temps complet, segons les xifres de l’Instituto Nacional del’Estadística (INE). Pel que fa el consum de les llars espanyoles, va tornar a augmentar en el quart trimestre de l’any passat, en avançar el 0,3% respecte del trimestre anterior (0,15). L’economia espanyola no va abandonar la recessió i es va contreure un 3,1% en la taxa interanual en el quart trimestre, i un 0,1% en taxa intertrimestral, amb la qual cosa es milloren els registres del tercer trimestre (-4% i -0,3%, respectivament), gràcies a un comportament menys negatiu del consum i la inversió, segons l’INE, que va precisar que durant l’any passat el PIB esva contreure un 3,6%.

Llegir més »
Premsa

La MAT com a part de l’anella mediterrània

17/02/10 – El Punt – Joan Martí, portaveu de la Plataforma No a la MAT

Ja fa anys vam explicar que la MAT, que va de Sentmenat a Baixàs i no de Bescanó a Santa Llogaia com diu el director general d’Energia de la Generalitat a la seva darrera carta, formava part de la doble anella de la Mediterrània. Un projecte molt ben dissenyat des dels lobbies i think tanks de Brussel·les. Aquesta infraestructura és vital perquè les empreses privades puguin transportar electricitat d’un costat a l’altre dels països de la Mediterrània. Amb aquest objectiu van planificar una doble anella. Una que volta tota la mar, i una altra de més petita que salta de Tunísia a Sicília i puja per Itàlia.

Llegir més »
jpg_logo_peugeot.jpg
Premsa

Peugeot condemnada a pagar 3000 euros a CGT per vulnerar els seus drets sindicals

Davant l’obstrucció sindical que aquest sindicat ve sofrint, incrementada des que aconseguís ser el sindicat més votat per la plantilla de peugeot, i davant la negativa per part de l’empresa i la complicitat dels sindicats CCOO, UGT, USO i CCP d’aportar-nos la informació i documentació per a l’exercici de la nostra activitat sindical, entenent que les seccions sindicals tenen el mateix dret que el comitè d’empresa a rebre tota la informació que l’empresa aporti.

Presentem demanda de TUTELA SOBRE DRETS FONAMENTALS davant el jutjat social. Una vegada celebrat el judici s’estima la totalitat de la demanda, fallant:

Previ rebuig de la falta de litisconsorci passiu, estimo la demanda formulada pel sindicat del metall CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT) de Madrid declaro que l’empresari demandat PEUGEOT CITROEN AUTOMOVILES ESPAÑA SA, va vulnerar el seu dret de llibertat sindical al no fer-li lliurament de la informació compressiva de còpies bàsiques dels contractes realitzats en 2008 i 1r semestre de 2009, així com relació de personal i modalitat i tipus de contracte que mantenen, li ordeno que cessi en aquest comportament fent-li lliurament directe i immediata de la mateixa i com indemnització pels danys morals causats li condemno a abonar-li la suma de 3.000 euros.

Llegir més »
Premsa

La crisi econòmica i les pensions. Xerrada amb Miren Etxezarreta i Joan Junyent.

El nou llibre “Qué pensiones, qué futuro” de l’Editorial Icaria s’avança al debat i analitza els interessos financers que amaguen les noves propostes del govern sobre pensions.

La retallada de les pensions per jubilació que ha anunciat fa poc el govern, i que també es planteja a altres països europeus, no és una mesura nova. Si analitzem en perspectiva aquestes“s

Llegir més »
Memòria històrica

In Memoriam Emili Valls Puig

Ha mort a la ciutat occitana de Besièrs, el company Emili Valls Puig, membre de les Agrupacions Confederals i Afinitats Llibertàries de la CGT a l’Exterior. Reproduïm la nota que amb tal motiu ha publicat la Fundació Salvador Seguí.

Llegir més »
Evolució augments salarials des de 1981
Premsa

Sindicats “institucionals” i patronal pacten el major ajustament salarial des de la transició a la democràcia parlamentària

La duresa de la crisi ha obligat a Moncloa a canviar el discurs econòmic. També als anomenats “agents socials”, aquells que el govern considera “representatius”. Sindicats i patronal tornen a signar un pacte de rendes, el primer des que en 1984 sortís endavant l’Acord Econòmic i Social (AES). El pacte, en concret, preveu increments salarials d’entre el 1 i el 2,5% durant els tres anys de durada de l’acord, i de manera indirecta vol ser una autèntica taula de salvació per al Govern, que podrà acreditar davant els mercats internacionals un escenari de “pau social” amb moderació dels salaris.

L’acord ha estat ratificat pels òrgans de direcció d’UGT, CCOO, CEPYME i CEOE. Es tracta d’un acord que garanteix un escenari de moderació salarial durant els pròxims anys. Les alces acordades per a aquest 2010 son del 1%, mentre que per a 2011 se situaria entre el 1 i el 2% i per a 2012 estaria compresa entre el 1,5 i el 2,5%. El 2009, un any d’intensa recessió, els sous van pujar, com mitjana, un 2,6%. A les empreses, per la seva banda, se’ls reconeix explícitament el dret a incloure en la negociació col·lectiva una clàusula de “despenjament” de l’acord per raons econòmiques.

Les clàusules de despenjament han estat, precisament, el cavall de batalla de l’any 2009, en el qual moltes empreses es van negar a abonar els pactes en conveni. Aquests convenis eren de caràcter plurianual, i per aquest motiu no tenien en compte el canvi de cicle econòmic. Això és el que explica que en el que va d’any 2010 els salaris pactats en conveni se situïn ja en el 1,6%, per sobre de la inflació prevista. Es preveu que l’IPC creixi aquest any de mitjana anual un 1,3%.

Des de la CGT ho tenim clar: contra aquesta nova reforma laboral, contra aquest nou acord contra els interessos dels treballadors, contra aquesta “pau social” que ens volen imposar, cal continuar amb la lluita i les mobilitzacions. Contra el capitalisme i les seves crisis, és necessària una vaga general contra les polítiques econòmiques del govern i la patronal, i contra el pactisme del sindicalisme verticalista i institucional.

Llegir més »
Premsa

La directiva Bolkestein, per la porta de darrera

Anna Ginès – Setmnari Directa núm. 170

El projecte inicial de la directiva Bolkestein aplicava la llei d’origen
als desplaçaments temporals de treballadors. És a dir, les condicions
laborals dels treballadors desplaçats temporalment a un altre Estat
serien les establertes a la llei de l’Estat d’origen. Les crítiques que va desencadenar aquesta proposta van ser suficients per modificar el redactat final de la directiva i excloure les relacions de treball del seu àmbit d’aplicació.

Llegir més »
Premsa

L’edifici que acull la nova Rimaia és propietat d’una nissaga que viu de l’especulació

La Universitat Lliure La Rimaia té nova seu a Gran Via, 550. L’edifici ocupat es trobava abandonat des de fa 4 anys, després que la propietat pagués importants quantitats de diners als inquilins i a l’impremta que usava el local comercial perquè abandonessin l’immoble.

La propietat de l’edifici correspòn a Agrícola Fund 3 S.L., una de les múltiples empreses de la família Guerrero Gilabert. En aquest cas els propietaris de la finca són dos dels nou germans: Nicolás i Luís Miguel, ambdós advocats del prestigiós bufet familiar d’advocats Guerrero de Castro. Els Guerrero Gilabert s’han enriquit a través de l’especulació immobiliària i financera fins arribar a ser líders en aquest camp. La família està al capdavant de Gaesco, líder en els mercat bursàtil, i de Falcon Real Estate Investments, societat creada per CB Richard Ellis -la major consultora immobiliària del món- per invertir en actius immobiliaris. Els Guerrero Gilabert estan també al capdavant del Club de Golf de Vallromanes, del qual són socis d’honor Iñaki Urdangarín i Cristina de Borbón, i del conglomerat empresarial que vol tirar a terra Can Fàbregas a Mataró per fer-hi un Corte Inglés. Les seves empreses acumulen diverses denúncies per móbing presentadesa l’Oficina d’Habitatge de l’Ajuntament.

Llegir més »
Acció Sindical

Treballadors de Roca es concentren davant l’Ajuntament de Gavà per protestar pels acomiadaments

Una cinquantena de treballadors de Roca es van concentrar davant l’Ajuntament de Gavà a les 12 h. del migdia d’ahir 15 de febrer, per protestar pels acomiadaments contemplats en l’últim ERO que la multinacional ha tirat endavant.

El passat 11 de Febrer Roca, en compliment de la Resolució de l’Expedient d’extinció de contractes aprovat pel ministeri de Treball, va procedir a comunicar als treballadors afectats la rescissió dels seus contractes(285 de 504 a Gavá).

Llegir més »
Premsa

“To shoot an elephant”, documental sobre la invasió de la franja de Gaza per part d’Israel al desembre de 2008

Sinopsi:

“To shoot an elephant” és un relat sobre un testimoni presencial a la Franja de Gaza. El 27 de desembre de 2008, l’Operació “Cast lead” (Plom Fos) va estar disparant a elefants durant 21 dies. Imatges urgents, insomnes, esgarrifoses i brutes dels únics estrangers que van decidir i van aconseguir romandre, encastats en les ambulàncies de la Franja de Gaza, al costat de la població civil palestina.

“(…) Després, com no, va haver-hi interminables converses sobre la mort de l’elefant. L’amo estava furiós, però no era més que un indi i no va poder fer res. A més, segons la llei, jo havia fet el correcte, ja que a un elefant boig cal matar-lo com a un gos boig, si el seu amo no aconsegueix dominar-lo”. George Orwell. “Disparant un Elefant” va ser publicat per primera vegada a “New Writing” el 1948. George Orwell va definir una manera de veure a Àsia, que encara és vàlida.

Context:

La Franja de Gaza viu en estat de setge des de juny de 2007, quan Israel la va declarar una “entitat enemiga”. Un grup d’activistes internacionals va impulsar un moviment, “Free Gaza”, que té com objectiu trencar aquest setge. Gràcies als seus esforços, i a pesar de la prohibició imposada per Israel a tots els corresponsals i treballadors d’ajuda humanitària estrangers de cobrir i ser testimonis directes de l’Operació “Plom Fos”, un grup de voluntaris internacionals, membres auto-organitzats del International Solidarity Movement, van estar presents a Gaza el 27 de desembre, en el moment just que van començar els bombardejos. Al costat de dos corresponsals internacionals de Al Jazeera International, Ayman Mohyeldin i Sherine Tadros, ells van ser els únics estrangers que van aconseguir escriure, filmar i informar per a diversos mitjans de comunicació sobre el que estava succeint dintre de l’assetjada franja palestina.

Eren periodistes? Eren activistes? A qui li importa! Ells es van convertir en testimonis. Ser periodista o ser qualsevol cosa depèn de com tu ho sentis. És una responsabilitat ètica que et porta a compartir amb un públic més ampli el que està passant al teu al voltant. Serà el resultat del teu treball el que et conduirà (o no) a una carrera com periodista, no les pressuposicions o les etiquetes. Fes que s’assabentin. Fes que els que tu vols que escoltin, escoltin i siguin conscients del que tu estàs sent conscient. Això és ser periodista. Per a ser testimoni, amb una càmera o un llapis, no és necessari tenir un sou o una targeta que posi “PRESS”. Oblideu la neutralitat, oblideu l’objectivitat. No som palestins. No som israelians. No som imparcials. Només tractem de ser honestos i explicar el que hem vist i el que sabem. Sóc periodista. Si algú m’escolta, sóc periodista. En el cas de Gaza, cap “periodista oficial” tenia autorització aquell 27 de desembre per a entrar (excepte els que ja estaven dintre), pel que ens convertim en els únics testimonis, amb totes les responsabilitats que això comporta.

Jo sempre he entès el periodisme com “una mà encenent la llum en una habitació fosca”. El periodista és una persona curiosa, un interrogador desagradable, una càmera i un llapis rebel que fan sentir incòmodes als qui estan en el poder. Aquesta és l’essència del meu treball a Gaza, complir un deure en el conflicte més narrat de la Terra, on, no obstant això, mai serà explicada la història del setge i del càstig col·lectiu que Israel està imposant a tota la població en resposta als coets llançats per Hamas. Per això, havia de ser viscut tal com va ser. Vaig entrar sigilosament a Gaza, a pesar dels intents d’Israel per impedir-lo. Els que estan en el poder en Gaza ens “van demanar cortesament” que ens anéssim. La meva idea del periodisme és això. Cada govern del món hauria de sentir-se nerviós quan algú va per aquí, amb una càmera o un llapis, disposat a publicar el que aconsegueixi entendre. I tot això pel bé de la informació, un dels més grans pilars de la democràcia.

Això és una pel·lícula de “periodisme encastat”. Decidim “encastar-nos” dintre de les ambulàncies, obrint un diàleg imaginari amb aquells periodistes que s’encasten dintre de les exèrcits. Tot el món és lliure de triar des de quin costat vol informar. Però, en moltes ocasions, les decisions no són imparcials. Decidim que els civils que treballen en el rescat dels ferits ens donen una perspectiva molt més honesta de la situació que per a qui el seu treball és disparar, ferir i matar. Preferim metges en comptes de soldats. Preferim la valentia d’aquells rescatadors desarmats a aquells que s’allisten i que tenen experiències tal vegada interessants, però moralment rebutjables. És una qüestió d’enfocament. A mi no m’interessen les pors, traumes i contradiccions d’aquells que poden triar quedar-se a casa i dir no a la guerra.

Alberto Arce

Equip:

Direcció: Alberto Arce/ Mohammad Rujailah

Script: Alberto Arce/ Miquel Martí Freixas

Edició: Alberto Arce/ Miquel Martí Freixas

So: Francesc Gosalves

Post-producció: Jorge Fernández Mayoral

Disseny: Mr. Brown and Malibrán

Co-producció / Distribució: Eguzki Bideoak (http://eguzkibideoak.info/es)

Traducció: Mohammad Rujailah/ Alberto Arce

Durada: 112 minuts

Pàgina web del documental: http://www.toshootanelephant.com/es

Trailer en castellà: http://www.blip.tv/file/2798654/

Llegir més »