CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Premsa

Amb Camus contra els totalitarismes

Quan van matar Déu, ell encara no era a casa, però els assassins en nom de la Història ja el van tindre davant amb la barricada encesa del seu pensament, raonant sense el dogma de la Raó damunt l’altar per oferir-li sacrificis humans, d’altres subjectes de la comunitat humana. Perquè la Raó i la Història com a dogmes que substitueixen Déu també han de ser combatudes, sense cap mena de dubte, com qualsevol altre dogma d’ahir, d’avui o demà. Cal combatre-les sense deixar de ser humans, sense perdre la noció dels altres que, malgrat no siguin com nosaltres, comparteixen precisament la nostra humanitat.

Llegir més »
Premsa

La crisi condemna a més d’un milio de treballadors a ser-ho a temps parcial

L’any passat va tancar amb un total de 2.470.700 treballadors a temps parcial a Espanya, dels quals gairebé la meitat, el 45,8% (1.131.800), se senten forçats a aquesta situació al no haver pogut trobar una ocupació a temps complet.

Aquest percentatge de treballadors a temps parcial que voldrien una ocupació a jornada completa és 7,6 punts superior al registrat a la fi de 2008, segons dades de l’INE recollitsper Servimedia.

Llegir més »
PIB espanyol 2009
Premsa

L’any passat es van perdre 1,2 milions de llocs de treball a l’estat espanyol pels efectes de la crisi

18/02/10 – Madrid – EL PUNT

Les conseqüències de la crisi van perjudicar l’ocupació en el balanç del 2009, en decréixer un 6,7% i destruir el que equivaldria a 1,271 milions de llocs de treball a temps complet, segons les xifres de l’Instituto Nacional del’Estadística (INE). Pel que fa el consum de les llars espanyoles, va tornar a augmentar en el quart trimestre de l’any passat, en avançar el 0,3% respecte del trimestre anterior (0,15). L’economia espanyola no va abandonar la recessió i es va contreure un 3,1% en la taxa interanual en el quart trimestre, i un 0,1% en taxa intertrimestral, amb la qual cosa es milloren els registres del tercer trimestre (-4% i -0,3%, respectivament), gràcies a un comportament menys negatiu del consum i la inversió, segons l’INE, que va precisar que durant l’any passat el PIB esva contreure un 3,6%.

Llegir més »
Premsa

La MAT com a part de l’anella mediterrània

17/02/10 – El Punt – Joan Martí, portaveu de la Plataforma No a la MAT

Ja fa anys vam explicar que la MAT, que va de Sentmenat a Baixàs i no de Bescanó a Santa Llogaia com diu el director general d’Energia de la Generalitat a la seva darrera carta, formava part de la doble anella de la Mediterrània. Un projecte molt ben dissenyat des dels lobbies i think tanks de Brussel·les. Aquesta infraestructura és vital perquè les empreses privades puguin transportar electricitat d’un costat a l’altre dels països de la Mediterrània. Amb aquest objectiu van planificar una doble anella. Una que volta tota la mar, i una altra de més petita que salta de Tunísia a Sicília i puja per Itàlia.

Llegir més »
jpg_logo_peugeot.jpg
Premsa

Peugeot condemnada a pagar 3000 euros a CGT per vulnerar els seus drets sindicals

Davant l’obstrucció sindical que aquest sindicat ve sofrint, incrementada des que aconseguís ser el sindicat més votat per la plantilla de peugeot, i davant la negativa per part de l’empresa i la complicitat dels sindicats CCOO, UGT, USO i CCP d’aportar-nos la informació i documentació per a l’exercici de la nostra activitat sindical, entenent que les seccions sindicals tenen el mateix dret que el comitè d’empresa a rebre tota la informació que l’empresa aporti.

Presentem demanda de TUTELA SOBRE DRETS FONAMENTALS davant el jutjat social. Una vegada celebrat el judici s’estima la totalitat de la demanda, fallant:

Previ rebuig de la falta de litisconsorci passiu, estimo la demanda formulada pel sindicat del metall CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT) de Madrid declaro que l’empresari demandat PEUGEOT CITROEN AUTOMOVILES ESPAÑA SA, va vulnerar el seu dret de llibertat sindical al no fer-li lliurament de la informació compressiva de còpies bàsiques dels contractes realitzats en 2008 i 1r semestre de 2009, així com relació de personal i modalitat i tipus de contracte que mantenen, li ordeno que cessi en aquest comportament fent-li lliurament directe i immediata de la mateixa i com indemnització pels danys morals causats li condemno a abonar-li la suma de 3.000 euros.

Llegir més »
Premsa

La crisi econòmica i les pensions. Xerrada amb Miren Etxezarreta i Joan Junyent.

El nou llibre “Qué pensiones, qué futuro” de l’Editorial Icaria s’avança al debat i analitza els interessos financers que amaguen les noves propostes del govern sobre pensions.

La retallada de les pensions per jubilació que ha anunciat fa poc el govern, i que també es planteja a altres països europeus, no és una mesura nova. Si analitzem en perspectiva aquestes“s

Llegir més »
Memòria històrica

In Memoriam Emili Valls Puig

Ha mort a la ciutat occitana de Besièrs, el company Emili Valls Puig, membre de les Agrupacions Confederals i Afinitats Llibertàries de la CGT a l’Exterior. Reproduïm la nota que amb tal motiu ha publicat la Fundació Salvador Seguí.

Llegir més »
Evolució augments salarials des de 1981
Premsa

Sindicats “institucionals” i patronal pacten el major ajustament salarial des de la transició a la democràcia parlamentària

La duresa de la crisi ha obligat a Moncloa a canviar el discurs econòmic. També als anomenats “agents socials”, aquells que el govern considera “representatius”. Sindicats i patronal tornen a signar un pacte de rendes, el primer des que en 1984 sortís endavant l’Acord Econòmic i Social (AES). El pacte, en concret, preveu increments salarials d’entre el 1 i el 2,5% durant els tres anys de durada de l’acord, i de manera indirecta vol ser una autèntica taula de salvació per al Govern, que podrà acreditar davant els mercats internacionals un escenari de “pau social” amb moderació dels salaris.

L’acord ha estat ratificat pels òrgans de direcció d’UGT, CCOO, CEPYME i CEOE. Es tracta d’un acord que garanteix un escenari de moderació salarial durant els pròxims anys. Les alces acordades per a aquest 2010 son del 1%, mentre que per a 2011 se situaria entre el 1 i el 2% i per a 2012 estaria compresa entre el 1,5 i el 2,5%. El 2009, un any d’intensa recessió, els sous van pujar, com mitjana, un 2,6%. A les empreses, per la seva banda, se’ls reconeix explícitament el dret a incloure en la negociació col·lectiva una clàusula de “despenjament” de l’acord per raons econòmiques.

Les clàusules de despenjament han estat, precisament, el cavall de batalla de l’any 2009, en el qual moltes empreses es van negar a abonar els pactes en conveni. Aquests convenis eren de caràcter plurianual, i per aquest motiu no tenien en compte el canvi de cicle econòmic. Això és el que explica que en el que va d’any 2010 els salaris pactats en conveni se situïn ja en el 1,6%, per sobre de la inflació prevista. Es preveu que l’IPC creixi aquest any de mitjana anual un 1,3%.

Des de la CGT ho tenim clar: contra aquesta nova reforma laboral, contra aquest nou acord contra els interessos dels treballadors, contra aquesta “pau social” que ens volen imposar, cal continuar amb la lluita i les mobilitzacions. Contra el capitalisme i les seves crisis, és necessària una vaga general contra les polítiques econòmiques del govern i la patronal, i contra el pactisme del sindicalisme verticalista i institucional.

Llegir més »
Premsa

La directiva Bolkestein, per la porta de darrera

Anna Ginès – Setmnari Directa núm. 170

El projecte inicial de la directiva Bolkestein aplicava la llei d’origen
als desplaçaments temporals de treballadors. És a dir, les condicions
laborals dels treballadors desplaçats temporalment a un altre Estat
serien les establertes a la llei de l’Estat d’origen. Les crítiques que va desencadenar aquesta proposta van ser suficients per modificar el redactat final de la directiva i excloure les relacions de treball del seu àmbit d’aplicació.

Llegir més »
Premsa

L’edifici que acull la nova Rimaia és propietat d’una nissaga que viu de l’especulació

La Universitat Lliure La Rimaia té nova seu a Gran Via, 550. L’edifici ocupat es trobava abandonat des de fa 4 anys, després que la propietat pagués importants quantitats de diners als inquilins i a l’impremta que usava el local comercial perquè abandonessin l’immoble.

La propietat de l’edifici correspòn a Agrícola Fund 3 S.L., una de les múltiples empreses de la família Guerrero Gilabert. En aquest cas els propietaris de la finca són dos dels nou germans: Nicolás i Luís Miguel, ambdós advocats del prestigiós bufet familiar d’advocats Guerrero de Castro. Els Guerrero Gilabert s’han enriquit a través de l’especulació immobiliària i financera fins arribar a ser líders en aquest camp. La família està al capdavant de Gaesco, líder en els mercat bursàtil, i de Falcon Real Estate Investments, societat creada per CB Richard Ellis -la major consultora immobiliària del món- per invertir en actius immobiliaris. Els Guerrero Gilabert estan també al capdavant del Club de Golf de Vallromanes, del qual són socis d’honor Iñaki Urdangarín i Cristina de Borbón, i del conglomerat empresarial que vol tirar a terra Can Fàbregas a Mataró per fer-hi un Corte Inglés. Les seves empreses acumulen diverses denúncies per móbing presentadesa l’Oficina d’Habitatge de l’Ajuntament.

Llegir més »
Acció Sindical

Treballadors de Roca es concentren davant l’Ajuntament de Gavà per protestar pels acomiadaments

Una cinquantena de treballadors de Roca es van concentrar davant l’Ajuntament de Gavà a les 12 h. del migdia d’ahir 15 de febrer, per protestar pels acomiadaments contemplats en l’últim ERO que la multinacional ha tirat endavant.

El passat 11 de Febrer Roca, en compliment de la Resolució de l’Expedient d’extinció de contractes aprovat pel ministeri de Treball, va procedir a comunicar als treballadors afectats la rescissió dels seus contractes(285 de 504 a Gavá).

Llegir més »
Premsa

“To shoot an elephant”, documental sobre la invasió de la franja de Gaza per part d’Israel al desembre de 2008

Sinopsi:

“To shoot an elephant” és un relat sobre un testimoni presencial a la Franja de Gaza. El 27 de desembre de 2008, l’Operació “Cast lead” (Plom Fos) va estar disparant a elefants durant 21 dies. Imatges urgents, insomnes, esgarrifoses i brutes dels únics estrangers que van decidir i van aconseguir romandre, encastats en les ambulàncies de la Franja de Gaza, al costat de la població civil palestina.

“(…) Després, com no, va haver-hi interminables converses sobre la mort de l’elefant. L’amo estava furiós, però no era més que un indi i no va poder fer res. A més, segons la llei, jo havia fet el correcte, ja que a un elefant boig cal matar-lo com a un gos boig, si el seu amo no aconsegueix dominar-lo”. George Orwell. “Disparant un Elefant” va ser publicat per primera vegada a “New Writing” el 1948. George Orwell va definir una manera de veure a Àsia, que encara és vàlida.

Context:

La Franja de Gaza viu en estat de setge des de juny de 2007, quan Israel la va declarar una “entitat enemiga”. Un grup d’activistes internacionals va impulsar un moviment, “Free Gaza”, que té com objectiu trencar aquest setge. Gràcies als seus esforços, i a pesar de la prohibició imposada per Israel a tots els corresponsals i treballadors d’ajuda humanitària estrangers de cobrir i ser testimonis directes de l’Operació “Plom Fos”, un grup de voluntaris internacionals, membres auto-organitzats del International Solidarity Movement, van estar presents a Gaza el 27 de desembre, en el moment just que van començar els bombardejos. Al costat de dos corresponsals internacionals de Al Jazeera International, Ayman Mohyeldin i Sherine Tadros, ells van ser els únics estrangers que van aconseguir escriure, filmar i informar per a diversos mitjans de comunicació sobre el que estava succeint dintre de l’assetjada franja palestina.

Eren periodistes? Eren activistes? A qui li importa! Ells es van convertir en testimonis. Ser periodista o ser qualsevol cosa depèn de com tu ho sentis. És una responsabilitat ètica que et porta a compartir amb un públic més ampli el que està passant al teu al voltant. Serà el resultat del teu treball el que et conduirà (o no) a una carrera com periodista, no les pressuposicions o les etiquetes. Fes que s’assabentin. Fes que els que tu vols que escoltin, escoltin i siguin conscients del que tu estàs sent conscient. Això és ser periodista. Per a ser testimoni, amb una càmera o un llapis, no és necessari tenir un sou o una targeta que posi “PRESS”. Oblideu la neutralitat, oblideu l’objectivitat. No som palestins. No som israelians. No som imparcials. Només tractem de ser honestos i explicar el que hem vist i el que sabem. Sóc periodista. Si algú m’escolta, sóc periodista. En el cas de Gaza, cap “periodista oficial” tenia autorització aquell 27 de desembre per a entrar (excepte els que ja estaven dintre), pel que ens convertim en els únics testimonis, amb totes les responsabilitats que això comporta.

Jo sempre he entès el periodisme com “una mà encenent la llum en una habitació fosca”. El periodista és una persona curiosa, un interrogador desagradable, una càmera i un llapis rebel que fan sentir incòmodes als qui estan en el poder. Aquesta és l’essència del meu treball a Gaza, complir un deure en el conflicte més narrat de la Terra, on, no obstant això, mai serà explicada la història del setge i del càstig col·lectiu que Israel està imposant a tota la població en resposta als coets llançats per Hamas. Per això, havia de ser viscut tal com va ser. Vaig entrar sigilosament a Gaza, a pesar dels intents d’Israel per impedir-lo. Els que estan en el poder en Gaza ens “van demanar cortesament” que ens anéssim. La meva idea del periodisme és això. Cada govern del món hauria de sentir-se nerviós quan algú va per aquí, amb una càmera o un llapis, disposat a publicar el que aconsegueixi entendre. I tot això pel bé de la informació, un dels més grans pilars de la democràcia.

Això és una pel·lícula de “periodisme encastat”. Decidim “encastar-nos” dintre de les ambulàncies, obrint un diàleg imaginari amb aquells periodistes que s’encasten dintre de les exèrcits. Tot el món és lliure de triar des de quin costat vol informar. Però, en moltes ocasions, les decisions no són imparcials. Decidim que els civils que treballen en el rescat dels ferits ens donen una perspectiva molt més honesta de la situació que per a qui el seu treball és disparar, ferir i matar. Preferim metges en comptes de soldats. Preferim la valentia d’aquells rescatadors desarmats a aquells que s’allisten i que tenen experiències tal vegada interessants, però moralment rebutjables. És una qüestió d’enfocament. A mi no m’interessen les pors, traumes i contradiccions d’aquells que poden triar quedar-se a casa i dir no a la guerra.

Alberto Arce

Equip:

Direcció: Alberto Arce/ Mohammad Rujailah

Script: Alberto Arce/ Miquel Martí Freixas

Edició: Alberto Arce/ Miquel Martí Freixas

So: Francesc Gosalves

Post-producció: Jorge Fernández Mayoral

Disseny: Mr. Brown and Malibrán

Co-producció / Distribució: Eguzki Bideoak (http://eguzkibideoak.info/es)

Traducció: Mohammad Rujailah/ Alberto Arce

Durada: 112 minuts

Pàgina web del documental: http://www.toshootanelephant.com/es

Trailer en castellà: http://www.blip.tv/file/2798654/

Llegir més »
Premsa

Calendari de mobilitzacions a Barcelona de la campanya “No a l’Europa del Capital, la Crisi i la Guerra”

Per una Europa social, dels pobles i de la pau

Des de l’1 de gener de 2010 l’Estat espanyol té la presidencia de la Unió Europea (UE). El govern de Zapatero intentarà utilitzar la presidència de la UE com una operació de màrqueting per rellançar la seva presidència i seguir venent la farsa de que la crisi s’ha acabat. La crisi actual, lluny de ser una crisi conjuntural i passatgera, és una veritable crisi sistèmica, econòmica i financera, social, ecològica i energètica, i alimentària.

Llegir més »
Cursos de formació

Aula virtual In-formación CGT: Curs de formació sobre gestió d’expedients de regulació d’ocupació (ERO)

Una vegada que la pàgina de in…formación de la CGT està en funcionament, toca engegar un objectiu més ambiciós: l’aula virtual de formació de la CGT. Òbviament, l’aula virtual no substituirà els cursos presencials, que seguiran celebrant-se amb la regularitat habitual. El que es pretén és poder aprofundir en continguts formatius concrets, amb el temps, la dedicació i les eines que permeten els cursos a distància a través d’internet.

El curs amb el qual anem a inaugurar l’aula virtual serà el relatiu a Expedients de Regulació d’Ocupació. El curs començarà el dia 8 de març. El període d’inscripció, que es realitzarà a través de la pròpia pàgina de l’aula virtual ( www.in-formacioncgt.info/aulavirtual/ ), queda obert a partir del dia 11 de febrer i es tancarà el dia 1 de març.

Es tindrà en compte la inscripció d’aquells companys i companyes que ja l’havien enviat, pel que no necessiten realitzar-la de nou (rebran un correu de confirmació, igual que qui s’inscriguin dintre del termini assenyalat en aquesta Circular).

En funció del nombre de persones inscrites s’estructurarà el curs o els cursos necessaris, encara que, en qualsevol dels casos, tots els interessats tindran accés al mateix.

Som conscients de les dificultats inherents a tot el nou i això ho és i molt, però estem convençuts que l’aula virtual que estem engegant no és solament una necessitat objectiva, sinó que també té una sèrie de potencialitats per a l’acció sindical quotidiana que anirem descobrint a poc a poc. No volem acabar sense demanar-vos disculpes pels errors que, sens dubte, cometrem en aquesta nostra primera experiència en aquest camp. Esperem la vostra cooperació per a poder superar-los

Equip de formació. Escola de Formació Confederal

Tel. 91 447 57 69 – Fax 91 445 31 32 – sp-formacion@nullcgt.es

Llegir més »
jpg_moz-screenshot-2.jpg
Jurídica

Salari mínim 2010

La crisi torna a ser l’excusa perfecta per retallar els defenestrats i minvats drets dels treballadors. El camp on s’evidencia més aquesta precarització constant, fa referència a la sostenibilitat econòmica que, si ja es veu profundament atacada amb la posada en marxa d’estratègies com l’aplicació de convenis que no corresponen amb la categoria i/o camp professional, ara es veu afavorida per la connivència del govern socialista de manera oberta. Una altra reculada dels drets dels treballadors que els sindicats majoritaris s’empassen sense acritud. La patronal ja es frega les mans malgrat la gran baixada de l’IPC aquest any.

Llegir més »
Gènere / Dona

L’Observatori Contra L’Homofòbia estrena web. Denúncia l’homofòbia on-line

A partir del 4 de febrer està actiu on-line les 24 hores del dia, el web de
l’Observatori contra l’homofòbia, impulsat pel FAGC.

Aquest web permet realitzar denúncies homòfobes on-line. Un cop rebuda per l’Observatori, on s’estudiarà el cas, es posaran en contacte amb la persona interessada per a realitzar les gestions necessàries amb l’objectiu de no deixar impune l’agressió. Al web, també pots consultar una guia sobre què fer en cas d’agressió i a la vegada fer un seguiment dels últims casos. També hi ha un apartat de documentació on poder consultar casos antics, estadístiques…

Llegir més »
Cartell CGT 8 Març 2010
Gènere / Dona

El 8 de Març celebrem el dia de la dona. Des de les institucions també

Aquestes institucions, que al llarg dels últims anys promulguen lleis i organitzen actes a favor de la igualtat de la dona. Actes que resulten hipòcrites, electoralistes, buits i contradictoris que poc fan en realitat per tractar de millorar la nostra consecució de la igualtat.

Intenten que els donem el nostre vot amb actes al seu parer, políticament correctes, que solament emmascaren una realitat feminicída.

Els mitjans de comunicació intenten que acceptem sense resistència el seu codi patriarcal i no siguem plenament conscients que no existeixen reformes reals sinó demagògia passada.

Les dones continuem tenint doble jornada laboral, tenim limitada la possibilitat d’accedir a llocs de treball millor remunerats, patim major precarietat laboral, som víctimes del terrorisme masclista, continuem realitzant els treballs necessaris per al manteniment de la vida, entre altres desigualtats.

Des de CGT MANIFESTEM LA NOSTRA ABSOLUTA RESISTÈNCIA a aquest sistema patriarcal i fem una crida a tota la joventut perquè, juntament amb qui portem anys lluitant, cridin i es rebel·lin, rebutjant l’aberrant sistema patriarcal que no cessa en la seva obstinació de minvar la capacitat de les dones com éssers pensants.

Amb el convenciment que la lluita és sempre possible, que ens serveixi d’exemple que fins en les societats més masclistes com la mexicana, hi ha dones zapatistes o indígenes que, organitzant-se, han arribat fins i tot a l’elaboració d’una Constitució de les Dones. Dones d’Atenco, també a Mèxic, que lluiten contra l’agressió sexual com forma de repressió política. I recordem també a les Dones del Shari rosa a l’Índia, que lluiten contra la violència masclista en la llar, reunint-se en grups i marxant totes juntes durant quilòmetres fins a la casa de l’agredida, Mujeres Creando, a Bolívia o Amazonas, a Argentina, que a través de pintades, documentals, accions en el carrer, articles en premsa o declaracions en la ràdio expressen el seu rebuig a seguir sent excloses i maltractades, al marge de les institucions i a través de l’acció directa.

La majoria d’aquestes lluites es porten a terme en unes condicions en les quals la subsistència seria el prioritari, i no obstant això veiem que per a elles la dignitat de la dona és equiparable a la de l’aliment diari.

Des d’aquí per tant, volem reconèixer la seva resistència, ja que la lluita de la dona és una, aquí i allà: la de parir un món nou on les relacions de les persones estan basades en la igualtat.

A Europa, l’Europa del capital, de la qual el nostre estat ocupa la presidència aquest semestre, tenim una imatge molt més “avançada” quant a drets laborals i cívics: dret al vot, dret a un treball digne, lleis que ens emparen…. i malgrat tot, veiem que encara que la distància que ens separava dels homes és una mica menor, aquesta segueix estant present en gairebé tots els àmbits de les nostres vides: salaris menors, doble jornada laboral, dificultat per a accedir a llocs de major responsabilitat, les cures segueixen sent responsabilitat nostra, treballs precaris….

Aquest món que sempre han dominat els homes segueix conservant la imatge que han imprès en ell. No podem perdre de vista aquests fets que fan tan complexa la qüestió del treball femení… la majoria de les dones que treballen no PODEN EVADIR-SE DE LA NORMATIVA QUE PROCLAMA EL SISTEMA FEMENÍ TRADICIONAL ja que no rebem de la societat ni dels nostres companys l’ajuda que ens resultaria necessària per a convertir-nos concretament en IGUALS DELS HOMES.

Solament les que resisteixen poden donar cert sentit a les labors quotidianes àdhuc privades de descans, hereves d’una tradició de submissió.

Lamentablement en el mercat laboral moltes dones continuen sofrint vexacions veient-se obligades de forma natural, a usar “el seu encant” (assetjament laboral) ja que els seus salaris són mínims exigint d’ella alguna cosa més que el seu currículum o forma de treball.

La dona que s’allibera econòmicament de l’home NO ESTÀ PER AIXÒ EN UNA SITUACIÓ MORAL, SOCIAL, PSICOLÒGICA IDÈNTICA A ELL. La forma que ens impliquem en les nostres professions depèn d’un context global que desafortunadament no ens ajuda.

DES DE CGT, NOSALTRES, TOTES, VOLEM PARIR UN MÓN NOU ON HI HAGI IGUALTAT REAL I QUE NO SIGUIN SOLAMENT LES LLEIS LES QUE INTERPRETIN SENSE DIFERÈNCIA DE GÈNERES, RACES O ESTATUS SOCIAL, SINÓ TOTS I TOTES AMB EL CONVENCIMENT QUE ÉS POSSIBLE

Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de la CGT

Llegir més »
Acció Sindical

El Servei d’Ocupació de Catalunya vulnera drets a treballadors i treballadores relacionats amb la conciliació familiar i laboral

El passat 27 de gener un treballador del Servei d’Ocupació de Catalunya, a través dels serveis jurídics de la CGT, ha demandat davant el jutjat contenciós administratiu número 7 de Barcelona al Servei d’Ocupació de Catalunya, per vulneració de drets en relació a les polítiques de conciliació familiar i laboral concretament pel que fa a la possibilitat que dona el decret 295/2006 d’una flexibilitat horària fins a 30 minuts per cura de fills menors de 12 anys.

Considerem que és doblement greu que la Generalitat, una Administració, que a través del mitjans de comunicació diu que impulsa polítiques de conciliació familiar i laboral, a nivell intern incompleixi la seva pròpia normativa.

Llegir més »
Premsa

El Fòrum Social Mundial en crisi

Que el Fòrum Social Mundial (FSM) està en crisi és un secret a veus. La principal de les explicacions referent a això sembla òbvia: encara que els diagnòstics que des del FSM s’han formulat quant al rumb del planeta han demostrat ser extremadament precisos, mentre la corrosió del capitalisme va a més, la capacitat dels moviments per a articular respostes efectives segueix sent reduïda. I això és així malgrat que, del costat d’aquells, hi ha una consciència clara pel que fa al fet que la corrosió no afecta només al neoliberalisme, sinó que arriba a, sinó que, al propi capitalisme com un tot.

És veritat, clar, que la crisi del Fòrum Social Mundial té una altra dimensió que afecta a la pròpia condició del projecte. Des de bastant temps enrere s’ha subratllat, amb bon criteri, que les reunions que han anat celebrant-se en llocs del sud del planeta –així, Porto Alegre, Mumbai o Nairobi– en els fets donaven més pista als santons intel·lectuals i als activistes del nord que a les pròpies xarxes dels països pobres. No només això: aquestes reunions han acabat per oferir un espai molt llaminer perquè forces de l’esquerra tradicional –inclosa la socialdemocracia més rastrera– trobessin un eco que de segur no mereixien.

Al final, el panorama ha resultat ser bastant lamentable: les mateixes forces que en el treball sòrdid i poc vistós de cada dia estan dramàticament absents s’han servit sovint del repetidor del FSM per a aparentar, durant unes hores, el contrari. No està de més agregar, per cert, que la multitudinària presència, en successives sessions del FSM, de presidents d’un grapat de països d’Amèrica Llatina no ha deixat de ser, també, un problema, en la mesura que ha facilitat la confusió entre els moviments de base i realitats institucionals vàries, i això per molt respectables que aquestes puguin ser.

En un escenari com el que acabem de retratar no és difícil explicar per què del Fòrum Social Mundial –una barreja confusa en la qual es donen cita ONG assistencials, forces polítiques tradicionals i moviments destrossadors– no ha sortit res que s’assembli a un programa mínimament unificador de realitats tan extremadament diferents. Més enllà de tot l’anterior, el seu és afirmar que el FSM arrossega de sempre una delicada relació amb els moviments de base. Reconeguem, això sí, que la proliferació de fòrums descentralitzats ha servit per a rebaixar una miqueta la intensitat del problema, tot i que no faltin els exemples de com aquests fòrums de rang geogràfic menor han acabat per reproduir els problemes de la matriu d’escala planetària.

Sembla clar, de qualsevol manera, que davant els senyals de naufragi d’un projecte en l’excés cupular com al cap ha resultat ser el Fòrum Social Mundial, només queda reivindicar el treball, sovint heroic, que en tants llocs segueixen realitzant aquests moviments de base dels quals parlem. Subratllem, en qualsevol cas, que el futur de la contestació de la globalització capitalista no es dirimeix a Porto Alegre sinó en el dia a dia de la vida de barris i pobles en tot el planeta.

Carlos Taibo és professor de ciència política en la UAM.

Article extret del web Rebelión: www.rebelion.org/noticia.php?id=100133

Llegir més »