Aquest article ens presenta una visió de la crisi – i de les seves possibles sortides- des de l’ecologia social i el compromís mediambiental. Els autors plantegen “castrar” l’economia especulativa, però amb la consciència que això no és la panacea per a avançar cap a “un món realment sostenible, solidari i just”.

“El que és gairebé segur és que es produirà (de fet ja està ocorrent) una forta concentració bancària, el que significa acumular més poder en poques mans altament irresponsables. És a dir, que unes poques persones podran seguir enriquint-se especulant amb els diners propis i aliens. A més l’especulació amb l’ambiental s’està remenant com una eina mésde “s

L’ensulsiada de Wall Street no es deu solament a la cobdícia i a la falta de regulació estatal d’un sector hiperactiu. Procedeix també, i sobretot, de la crisi de sobreproducció que ha vingut minant al capitalisme remundialitzat des de mitjans dels 70. Així veu aquesta crisi de fi d’època Walden Bell, professor de ciències polítiques i socials en la Universitat de Filipines (Manila), membre del Transnational Institute d’Amsterdam i president de Freedom from Debt Coalition, així com analista sènior a Focus on the Global South.

Aquest text incideix en el que podríem anomenar una “anàlisi clàssica” que reprèn la idea de les crisis cícliques de sobreproducció capitalistes. Les seves conclusions en qualsevol cas no inviten gaire a l’optimisme: “hi haurà més fallides i més nacionalitzacions i intervencions públiques, ocupant les institucions i els bancs estrangers un paper auxiliar del govern dels EEUU. Que el col·lapse de Wall Street anirà a més i perllongarà la recessió nord-americana. I que la recessió a EEUU es comunicarà a Àsia i a la resta del món, que sofrirà també una recessió, si no alguna cosa pitjor. (…) La financiarització de la inversió ha estat una de les vies d’escapament per a sortir de l’estancament, sent les altres dues la reestructuració neoliberal i la globalització. Havent resultat de poc alleugeriment la reestructuració neoliberal i la globalització, la financiarització va semblar atractiva com mecanisme de restauració de la rendibilitat. Però el que ara ha quedat demostrat és que la financiarització és una drecera perillosa que duu a la formació de bombolles especulatives, capaces d’oferir una efímera prosperitat a uns quants, però que acaben en el col·lapse empresarial i en la recessió de l’economia real”.

La traducció del text de Walden Bell per a www.s