Aquest dilluns ens hem despertat amb una gravació on es demostra que els agents dels mossos d’esquadra de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), colpegen, insulten i amenacen a un jove migrant. El jove crida de dolor i prega que no li facin mal, que és una persona humana. Els agents l’insulten, li diuen “mono”, “negro de mierda”. Els cops sonen.
La secció sindical de CGT a l’Ajuntament d’Alacant, al costat de la Plataforma de temporals de llarga durada i l’advocat Luis Iñesta Alcolea que des del primer moment va donar tot el seu suport, han rebut avui la primera sentència pionera en la qual condemnen a l’Ajuntament d’Alacant a declarar fixa a una funcionària interina que portava 12 anys treballant de manera temporal.
La sentència remarca aspectes que des de la secció sindical de CGT a l’Ajuntament es porten demandant des de fa temps. El dèficit estructural que arrossega l’Ajuntament, el consegüent abús de l’ocupació temporal i la conseqüència lògica de no complir amb l’obligació d’executar l’oferta d’ocupació pública en el termini màxim de 3 anys, ha estat marca de la casa.
La Federació de la CGT de Lleida hem repartit els últims dies 400 mascarates FFP2 mitjançant les nostres Seccions Sindicals a la Diputació de Lleida, a la Paeria, a l’Institut Català de la Salut (ICS), i Ambulàncies EGARA, Així com a treballadors temporers mitjançant la Plataforma Fruita Amb Justícia Social i a treballadores de la neteja de l’Hospital Arnau de Vilanova.
El repartiment forma part de les més de 16.000 mascaretes repartides per la CGT de Catalunya en dues comandes, i dels 300 monos de protecció rentables i les 940 ulleres de protecció pendents de distribuir. La CGT de Catalunya es va plantejar aquesta acció davant la incompetència de les administracions públiques per protegir als i les treballadores del sector sanitari i a la resta de la classe treballadora del país. El cost total de tot el material ha estat de 58.000€, assumits per diferents sindicats de la CGT i per aportacions de particulars.
Des de la CGT hem vist en els darrers dies moltíssimes noticies referents al SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal): “no arriba a tramitar més ERTES, error en tramitacions d’atur, no treballen bé, ¿Què estan fent?”,… Des de la CGT al SEPE volem explicar a tota la societat a què es deu el fet de que el SEPE estigui col•lapsat.
El personal del SEPE ESTÀ DEDICANT MOLTES HORES FORA DE JORNADA, TARDES, FESTIUS, etc, amb els seus propis recursos, des de casa amb seu ordinador, llum, telèfon i tot al que cal per teletreballar. Sense tenir en compte la seva pròpia salut laboral, que sens dubte els hi acabarà passant factura, perquè és plenament conscient de que de la seva feina depèn l’economia de molts ciutadans i ciutadanes que ho estan passant molt malament.
El SEPE no pot més perquè és un servei públic al que mai se li ha donat la deguda importància. Ens trobem en situació de falta de personal.
Durant aquests 2 mesos hem estat resistint l’embat d’una pandèmia amb uns serveis precaris, i això, tot just acaba de començar.
Aquests serveis no són precaris de per se, el fet de que l’administració hagi menyspreat durant anys els serveis públics ha ajudat moltíssim. Hem vist campanyes mediàtiques de desprestigi acompanyades de falta d’inversió en serveis que ara ens fan tanta falta (sanitat, serveis d’ocupació, serveis socials, justícia…) i que ens han indignat. Tot plegat està portant a què avui en dia tinguem aquest caos a hospitals, ajuntaments, organismes i institucions. Que la gent no pugui comunicar-se de manera efectiva amb el SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal) quan més necessitat té de fer-ho, o que tots els hospitals estiguin col·lapsats en són un clar exemple, com ho són les llargues cues de companys i companyes que van a serveis socials esperant una sortida a la seva situació.
Des de CGT considerem que són inadequades les accions preventives realitzades per l’empresa que es fa càrrec del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) al Vallès Oriental. Des de l’inici de la pandèmia de Covid-19 i de la declaració de l’estat d’alarma el 14 de Març, les mesures preventives proposades per l’empresa han estat, tant per les
treballadores familiars com per les treballadores de neteja: mascaretes de paper, guants de vinil i una o dos casaques de cotó, (materials que són els emprats habitualment per realitzar els serveisdurant tot l’any).
Primer que res, les companyes i companys de CGT voldríem començar aquest comunicat mostrant el màxim respecte i solidaritat envers totes aquelles persones que s’han vist afectades per l’epidèmia derivada de la COVID19, fent arribar molt especialment el nostre condol més sincer a qui hagi patit la tragèdia que suposa la pèrdua d’éssers estimats.
El Reial Decret Llei 18/2020 publicat al BOE d’aquest dimarts, dictat per l’autoproclamat ‘govern més progressista de la història’ ha dissenyat uns canvis normatius dels de tota la vida: socialització de pèrdues i acomodament de les dificultats a mida de les empreses. I ho fa afegint-hi un polsim de cops d’efecte de poc recorregut i tot allò amb la rúbrica dels sospitosos habituals: CEOE, CEPYME, CCOO i UGT, que conformaran una més de les tristement famoses comissions mixtes de pau social.
L’actual situació d’alarma social amb un decret de confinament a casa agreuja la desigualtat de gènere i magnifica les desigualtats ja existents. Aquesta pandèmia, i la seva gestió, estan tenint i tindran un cost especialment alt per a les dones donant-se ja infinitat de situacions en les quals les dones ens trobem en situació de desigualtat.
Aquest dissabte s’ha publicat l’ordre JUS/394/2020, de 8 de maig, en la qual s’aprova un pla de desescalada específic per a l’Administració de Justícia trencant amb el “marc únic d’actuació” establert pel Reial Decret 463/2020 de 14 de març, pel qual es declara l’Estat d’Alarma i determina qui són les autoritats competents per dictar les ordres, resolucions, disposicions i instruccions interpretatives que, en l’esfera específica de la seva actuació, siguin necessàries per a garantir la prestació de tots els serveis, ordinaris o extraordinaris, amb vista a la protecció de persones, béns i llocs, mitjançant l’adopció de qualsevol de les mesures previstes a l’article 11 de la Llei Orgànica 4/1981, d’1 de juny, dels estats d’ alarma, excepció i setge.
Aquest divendres 8 de maig, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha estimat les mesures cautelaríssimes sol·licitades pel sindicat CGT Catalunya. Així, la sala, entén que les mesures vénen justificades per la necessitat de dotar a qui es troba exposat, a poder disposar dels equips necessaris de protecció.
Després de ser desestimat el recurs de l’empresa contra la resolució d’Inspecció de Treball on es requeria dotar d’equips de protecció individual als treballadors i treballadores, el TSJC demana a l’empresa Ivemon Ambulàncies Egara, que proporcioni EPI’s homologats; mascaretes FFP2 i FFP3, guants, bates i granotes tipus “b”, pantalles facials, ulleres i gels antisèptics, a tots els professionals del TSU (Transport Sanitari Urgent) i del TSNU (Transport Sanitari No Urgent).
Per fi, en data del 23 d’abril es va votar l’Acord d’adhesió al VI Conveni laboral per part del Comitè d’Empresa per tot el conjunt de treballadores del Consorci de Serveis Socials de Barcelona (CSSBCN), que esperem pugui tenir ja efectes a partir del mes de maig.
Finalment, s’ha reparat un greuge que es venia arrossegant des de la mateixa formació del Consorci, especialment per les companyes de la Casa de la Dona (VM) que es trobaven en unes condicions laborals i econòmiques molt per sota de la resta de professionals. També amb aquesta adhesió, hi ha un guany considerable per la resta de companyes que es trobaven sota altres convenis i que obtindran una millora a nivell de drets laborals.
El 1r de Maig, dia Internacional de la Classe Treballadora, ha travessat moltes vicissituds des que, en aquell llunyà 1886, els màrtirs de Chicago van sortir al carrer i van ser massacrats per la policia. Reivindicaven un dret que avui veiem com irrenunciable: la defensa de la jornada laboral de 8 hores.
Aquest any no podrem sortir als carrers amb les nostres reivindicacions a causa de l’Estat d’Alarma, però això no ha de ser impediment perquè les nostres idees i els nostres anhelsarribin a la ciutadania.
Catalunya 218 (maig 2020)
– EDITORIAL: El virus seguirà existint
– TEMA DEL MES: Coronavirus: calen respostes a la desocupació i desigualtats socials
– SINDICAL: Ens estan legalitzant l’esclavitud
Es crea una plataforma per la defensa dels drets de les docents substitutes
Com el capitalisme engrandeix l’ombra de la condició humana
Sector químic-portuari: L’esclavitud de ser essencial
Joves immigrants al camp: Una nova forma d’esclavatge?
PRIMER DE MAIG 2020: PASSEM A L’OFENSIVA! QUE NINGÚ QUEDI ENRERE
Aquest any vivim un Primer de Maig atípic, una jornada de lluita que es veu alterada per l’expansió de la pandèmia mundial de la COVID-19.
La crisi portada pel virus no només ha afectat sanitàriament, també ho ha fet en l’àmbit laboral i social. Lluny del que ens volen fer creure, però, aquesta crisi no és res del tot inesperat: La política de retallades aplicades pel govern de l’Estat espanyol i el govern català dels darrers anys ha provocat un col·lapse sanitari que ha comportat milers de morts i unes noves polítiques associades que han posat el benefici d’uns pocs per sobre de la salut de totes les treballadores (ERTOs, acomiadaments, imposició d’anar a treballar de serveis no essencials…)
Els sindicats combatius, lluny de quedar-nos aturats, hem realitat una feina d’acompanyament i lluita de la mà de totes les treballadores afectades per aquestes polítiques i d’altres organitzacions socials per no deixar ningú enrere.
Aquest Primer de Maig tampoc ens aturem, seguim lluitant pels drets de totes les treballadores i anunciem que passem a l’ofensiva i que si pretenen que aquesta crisi la tornem a pagar les treballadores, ens hi trobaran de cara. És per això, que reclamem l’aplicació de les mesures de xoc mentre duri el confinament i anunciem un període de mobilitzacions i lluita permanent un cop acabi el confinament perquè tot canviï i que les treballadores no tornem a sortir perdent per una crisi que no hem provocat nosaltres. Per aquest motiu, les centrals signants defensarem els següents punts conjuntament a tots els centres de treball on tinguem presència.
Sr. Chakir el Homrani Lesfar
Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies
Sra. Alba Vergés i Bosch
Consellera de Salut
Mireia Mata i Solsona
Directora General d’Igualtat.
La pandèmia del COVID19 demostra, un cop més, com al capitalisme, la salut de la classe treballadora i la seguretat en el seu lloc de feina no és la seva prioritat.
Des de bon començament estem fent, com a sindicat, una crida a un confinament total de la població per evitar la propagació del virus i que, a les feines que són essencials, les treballadores tinguin els EPI’s i protocols adequats per desenvolupar les seves tasques, amb seguretat i sense jugar-se la pròpia vida.
Sens dubte aquest 1er de maig, dia de la classe treballadora, està condicionat per la pandèmia de COVID19 i els efectes socials i laborals que se n’estan derivant. La situació actual no permetrà veure grans manifestacions anticapitalistes. Tampoc permetrà reeditar la històrica manifestació llibertària que l’any passat va recórrer per la tarda els carrers de Barcelona. Ara bé, des e la CGT tampoc ens conformarem amb la reclussió forçada de la protesta que aprofiten patronals i governs per mantenir ocultes les reivindicacions dels i les treballadores, mentre cada dilluns envien milers de treballadors als centres de treball sense mesures de seguretat. Durant molts anys, el 1er de maig ha sigut un dia de lluita i no un dia festiu. Enguany volem recuperar la dimensió de lluita de la jornada, malgrat el confinament.
La primera comanda de 16.000€ encarregada per la CGT de Catalunya a un proveïdor homologat de la Xina ja ha arribat a l’aeroport del Prat i serà distribuïda properament a hospitals catalans. Es tracta de 3200 mascaretes de tipus FFP3, les de millor qualitat per equipaments EPI.
En paral·lel, s’està enviant a seccions sindicals de la CGT per entregar a hospitals i centres sanitaris de Catalunya una altra comanda de 140 vestits d’alta protecció per un valor de 7500€, fabricats a una empresa especialitzada catalana i rentables fins a 75 vegades, .
Com que Ambulànices Egara no està complint els requeriments d’Inspecció de Treball en plena pandèmia del Covid-19, des de CGT hem interposat una nova denuncia
Les seccions sindicals de CGT a Ambulàncies Egara de Terres de l’Ebre, Lleida i Tarragona hem fet un nou recull d’incidències que ens estem trobant durant aquest procés d’emergència sanitària pel Covid-19 en el sector del transport sanitari públic, tant al urgent (TSU) com no urgent (TSNU), que gestiona l’empresa Ivemon Ambulàncies Egara SL en tots aquests territoris, tot i les denuncies presentades finsara.
Des de l’inici de l’estat d’alarma IKEA va deixar 2 dels 3 magatzems logistics que té a mínims i va concentrar a unes 400 persones en el tercer centre, que és el que porta tot el tema online. Això es fa a FM LOGISTIC, el magatzem central que IKEA disposa a Valls. Aquesta situació va suposar un gran esforç per part dels treballadors. Que sense cap tipus de compensació posen en risc cada dia la seva salut.
