Perquè l’1 de maig no és un dia festiu, sinó reivindicatiu.
Manifestació 1r de Maig a Badalona.
– BADALONA: 1 MAIG A LES 11H. A PLA PLAÇA PAÏSOS CATALANS (VORA METRO PEP VENTURA)
Organitza: CGT BARCELONÈS NORD I SOLIDARITAT OBRERA
Més informació:
NOSALTRES LLUITEM, NOSALTRES DECIDIM.
CAP NEGOCIACIÓ SENSE NOSALTRES.
El 23 d’abril ens arribava el quart esborrany de la reunió de CCOO i UGT amb la Patronal. És, una vegada més, un document proposat per la Patronal de les Contractes, un esborrany, però el redactat està en format d’acord.
És un document que conté el que, segons la patronal i probablement UGT, que va enviar aquest esborrany als seus delegats del sector per a sotmetre’l a consulta, significa un acostament de postures. CCOO en canvi, manté una opinió més allunyada d’aquest consens i qualifica les negociacions de “bloquejades” i advoca per la presència de Telefònica en la mateixa.
Nosaltres, en canvi, els comitès de vaga de AST, CGT i Cobas, més els representants provincials de les respectives assemblees, constituïts recentment com COORDINADORA ESTATAL DE LA VAGA, hem valorat la proposta de la patronal i la reunió en si mateixa.
En primer lloc, volem dir bé alt i clar que aquesta reunió hauria de celebrar-se entre Telefònica i els comitès de vaga. És Telefònica la responsable última de la situació que vivim i som els comitès de vaga triats en les assemblees qui representem als treballadors i treballadores que portem tants i tants dies de vaga indefinida. Per tant , reclamem l’obertura d’una taula de negociació amb Telefònica immediatament.
En segon lloc, volem manifestar que, encara que no ens agrada ni reconeixem aquesta taula de negociació entre CCOO-UGT i la Patronal, la simple existència d’aquesta taula de negociació és en si mateixa un ÈXIT DE LA VAGA I LA MOBILITZACIÓ QUE ESTEM PORTANT A TERME. Sense la vaga que estem fent i defensant cada dia, ni aquesta ni cap altra negociació serien possibles. MAI fins a avui s’havien assegut TOTES les empreses contractistes juntes, ni de bon tros a nivell ESTATAL. Per tant, hem de felicitar-nos per ser el primer fruit palpable del nostre esforç.
En tercer lloc, creiem que l’esborrany de la patronal és inacceptable, puix que segueix sense derogar el Contracte Mercantil, no estableix les bases per a un conveni propi del nostre sector, no lliga cap reducció de la subcontractació i ho deixa tot obert, sense contingut, difuminat i imprecís per a una posterior taula de seguiment de l’acord.
Totes i tots sabem que si la vaga es desconvoca sense concrecions, després costarà moltíssim tornar a engegar de la mobilització, máxime si a més no hi ha una clàusula anti-repressiva en l’acord que impedeixi les represàlies empresarials. En definitiva, aquest esborrany és un altre bast intent de desmobilitzar-nos, d’enganyar-nos i fer-nos baixar els braços de la nostra lluita.
Doncs companys i companyes, estigueu ben tranquils que ho estem fent molt bé, la vaga continua endavant, amb una acumulació d’altes i avaries molt gran, que ens fa pensar que l’escenari d’una prompta solució és cada vegada més real. És el moment de seguir, d’estrènyer les dents i continuar la nostra lluita.
Hem parlat també de certs canvis que hem de fer per a millorar la comunicació entre províncies, per a unificar les nostres reivindicacions, per a arribar més i millor als racons més allunyats, on la vaga també es lluita pam a pam, i notarem aquests dies com la participació en la mobilització pujarà molt per a veure si podem, d’una vegada per sempre, aconseguir els nostres objectius i fer seure a Telefònica-Contractes a negociar una sortida satisfactòria a aquest conflicte.
La recent COORDINADORA ESTATAL DE LA VAGA, íntegrament formada per persones que treballen en el nostre sector, i que si ens representen, assumirà el paper d’informació puntual, veraç i coordinació de la vaga a nivell estatal.
Pròximament donarem a conèixer un document amb les reivindicacions detallades i ordenades. Així podrem veure que anem tots a una i que amb l’esforç de tots i totes, ho anem a aconseguir.
CAP NEGOCIACIÓ SENSE NOSALTRES.
Xerrada el 29 d’abril a Barberà del Vallès sobre ‘Sindicalisme i mobilització social, més enllà dels centres de treball’
Dimecres 29 d’abril, 20h. a l’Ateneu de Barberà, c/Sant Pere 4.
Xerrada-debat amb Ermengol Gassiot, Secretari General de CGT Catalunya
Organitza: Ateneu de Barberà, amb la col·laboració de la CGT
Cartell en document adjunt.
Manuel Fornés ens va deixar en silenci, fidel a la seva generació del silenci que tan bé ens va explicar, el passat 16 d’abril. Portava massa temps barallant contra els seus pulmons danyats des de 1949, des d’aquell dia que es va passar un paquet de cigarrets sencer, un darrere l’altre, perquè els seus companys només li havien pogut passar un llumí en aquella fúnebre masmorra de Via Laietana on va estar tancat.
Dimarts que ve, 28 d’abril, a les 10 del matí se celebrarà el judici per la nul·litat del laude que determinava la jornada de treball dels treballadors dels remolcadors del Port de Barcelona.
Aquest Laude, determina una jornada de 132 guàrdies de 24 hores distribuïdes al llarg de l’any, és a dir, un total de 3168 hores, molt per sobre del que determina l’Estatut dels Treballadors i el Reial Decret de Jornades Especials.
Davant aquesta resolució, els afiliats de la CGT van recórrer aquest laude davant el Tribunal Superior de Catalunya, per demanar la nul·litat.
Cambrera de pis d’hotel, una feina cada dia amb més precarietat laboral
Les retallades de plantilles i el recurs a empreses subcontractades està provocant un greu enduriment en les condicions laborals del servei d’habitacions a l’hostaleria
“Jo tinc assignades 26 habitacions entre dues plantes. Hi ha cops que només amb cinc habitacions de sortida ja vas de puto cul” diu l’Ana Belén
Un any de mossegades a l’escola en valencià
El treball de les cambreres de pis és essencial per al funcionament dels hotels. Es tracta d’una feina feta només per dones, que es dediquen a netejar les habitacions dels establiments i, en la majoria de casos les seves àrees comunes, com la recepció, les escales, les sales o els banys d’ús públic. Habitualment constitueixen entre un 20% i un 25% de les plantilles laborals del sector. La seva funció és una de les que més tenen en compte els clients, pels quals és essencial l’exigència que habitacions estiguin netes i endreçades. I malgrat la seva importància, són pràcticament invisibles per a la majoria dels hostesi de la població en general.
La DIRECCIÓ DEL BANC DE SABADELL PACTA AMB CGT, DAVANT L’AUDIÈNCIA NACIONAL, LA IMPLANTANCIÓN D’UN REGISTRE DE JORNADA LABORAL I HORES EXTRAORDINÀRIES PER A TOTA LA PLANTILLA DEL BANC
PROLONGACIONS IL·LEGALS DE JORNADA EN BANC SABADELL: JUDICI 22 D’ABRIL
El 22 d’abril de 2015, el Banc de Sabadell va acceptar la demanda de CGT en el conflicte col·lectiu plantejat davant l’Audiència Nacional, pactant amb el nostre sindicat la implantació immediata d’un registre de la jornada i de les hores extraordinàries realitzades per a tota la plantilla del banc. En el mateix es compromet a comunicar als sindicats el còmput d’hores extrardinarias realitzades d’acord a la legislació vigent. A aquest acord es va adherir CCOO, no compareixent la resta de sindicats.
El registre de la jornada i de les hores extres realitzades acordat que, insistir, afecta a tota la plantilla del banc: personal directiu, comercial, tècnic, administratiu i de serveis generals, es portarà a terme dia a dia i es totalitzarà per períodes mensuals, lliurant còpia del resum al treballador o treballadora.
Les hores extraordinàries realitzades haurien de compensar-se en un període màxim de quatre mesos des de la seva realització o retribuir-se amb un increment del 75 % sobre el seu valor establert.
La prestació de treball en hores extraordinàries serà voluntària, i conscients de la greu situació d’atur existent i amb l’objectiu d’afavorir la creació d’ocupació, s’acorda en reduir-les al mínim indispensable: períodes punta de producció, absències imprevistas, reparació de sinistres o danys extraordinari i urgents i circumstàncies de caràcter estructural, sempre que no càpiga la utilització de les diferents modalitats de contractació temporal vigents.
La Direcció del banc es compromet a informar a la representació sindical del còmput d’hores extres realitzades d’acord a la legislació vigent: Mensualment: còpia dels resums mensuals de registre diari d’hores extraordinàries realitzat per cada treballador o treballadora ( Disposició Addicional 3ª, RD 1561/1995). Trimestralment: nombre d’hores extraordinàries realitzades, especificant les causes, distribuïdes per seccions (centres de treball) i les mesures adoptades per l’empresa per a garantir que s’han portat a terme voluntàriament en tot cas i per a reduir progressivament la seva realització (art. 20.5 Conveni Col·lectiu i art. 35.4 de. ET).
L’acordat ens sembla un gran avanç en les condicions laborals del personal de banc Sabadell, on l’empresa es negava a registrar la jornada diària i hores extres realitzades, no comunicant aquestes últimes a la representació de la plantilla. Ara quedarà en evidència la manca de plantilla que existeix en el banc per a abordar la càrrega de treball real que suportem.
Animem a tot el personal a complir l’acordat, a compensar els excessos de jornada realitzats amb el que aconseguirem defensar els nostres actuals llocs de treball i ajudarem a crear-ne de nous: objectius prioritaris en una societat amb mes de cinc milions de persones en atur.
Des de CGT ens posem a la disposició de tot el personal que es trobi amb problemes a l’hora de portar a terme l’acord al que hem arribat amb la Direcció del banc, que és d’obligat compliment per a les parts, vetllant l’Audiència Nacional per la seva necessària implantació i desenvolupament.
Han estat dos anys de treball per part de CGT que desemboquen, sens dubte, en un gran triomf per als i les treballadores de Banc Sabadell i que esperem, en breu, afecti a tot el sector bancari.
PARTICIPA AMB CGT, EL SINDICAT QUE DEFENSA ELS TEUS INTERESSOS
Secció Sindical Estatal CGT Banc de Sabadell
Attached documents
Una quarantena de persones del sindicat CGT, representants i treballadors de les empreses GRUPO NAVEC, EMMSA, MAYMO i EMTE han assistit al Ple municipal que s’ha dut a terme a l’Ajuntament de Tarragona el 24 d’abril per denunciar la difícil situació que viu el sector del metall a la província de Tarragona.
Tot i obtenir milions de beneficis en els últims anys, GRUPO NAVEC continua acomiadant treballadors, sense abonar les quitances i indemnitzacions corresponents (durant el mes de febrer i març va extingir 300 contractes), Per la seva part, EMMSA, que ja ha sol·licitat la declaració de concurs voluntari als jutjats mercantils, està negociant un ERO d’extinció amb la plantilla; i l’administrador i propietari de MAYMO TARRAGONA, que ja ha estat condemnat per un delicte de falsificació documental a la pena de sis mesos de presó, està imputat per apropiar-se presumptament de 4.000.000 d’euros que hauria d’haver abonat a la Tresoreria General de la Seguretat Social. La fiscalia, la Tresoreria i els treballadors estan demanant que se li apliquin penes d’entre quatre i dotze anys de presó.
La situació d’aquestes empreses no és diferent a la d’altres com EMTE, que no està respectant els convenis col·lectius i ja ha anunciat un ERO d’àmbit estatal, COPISA o DENION. El denominador és acomiadar treballadors de més antiguitat i amb drets per substituir-losper mà d’obra barata.
CGT PORTA A TERME UNA CONCENTRACIÓ CONTRA ELS 10 NOUS ACOMIADAMENTS A LA CLÍNICA DELFOS DE BARCELONA
El dijous 23 d’abril a les 10.30h CGT es va concentrar davant la porta de la Clínica Delfos situada a l’avinguda Vallcarca 151.
Novament l’Empresa torna a reprendre la política d’acomiadaments a l’Hospital Delfos, havent executat 10 acomiadaments aquest mes d’abril, dels quals 3 van ser el divendres dia 17 i altres 7 el dilluns dia 20.
Contra això iniciem mobilitzacions. CGT- Delfos amb presència en el Comitè d’Empresa de l’Hospital Delfos volem denunciar la situació de precarietat, falta de transparència i informació que estem sofrint des de l’any 2011, que l’Empresa va anunciar un concurs de creditors amb un pla de viabilitat del que formava part d’un ERO que va afectar a 68 treballadors i tancant part d’un dels dos edificis que formen l’Hospital Delfos, empresa de llarga trajectòria i renom, però amb una pèssima gestió que avui paguem totes.
S’argumenten causes econòmiques per als acomiadaments objectius que vénen executant-se des de llavors: 5 companyes d’urgències a l’estiu del 2013, 11 metges acomiadats en urgències a principis de l’any 2014 i a mitjan Juliol del 2014 dos tandes de 6 i 9 companyes.
Donada la situació de la plantilla que està sota mínims, i fent un mal ús de “flexibilitat” del conveni s’està sobrecarregant de treball als companys i companyes, el que es tradueix en una pèssima qualitat assistencial que s’està oferint, assemblant-nos més al sistema productiu d’una cadena de muntatge d’una fàbrica que a un Hospital que atén a persones.
L’acomiadament de personal sanitari comporta hores d’espera en urgències, hores d’espera per a ingressar, càrregues de treball insuportables, assignació de tasques a personal d’altres serveis i precarietat. Actualment, amb una plantilla d’uns 300 treballadors/es, ens sorprèn tants acomiadaments “per baix” i que al seu torn es contractin caps per a serveis que ja estan coberts.
Creiem que tota aquesta situació obeïx a interessos creats que desconeixem, encara que podem arribar a sospitar, ja que estan gastant-se els diners que diuen no tenir maquillant el centre per a fer-lo més atractiu, potser esperant possibles compradors.
Des de CGT considerem que s’està muntant una estructura poc operativa, però molt burocratitzada, augmentant el personal no sanitari, disminuint el sanitari, tancant plantes, baixant el nombre de llits i solament ens pot dur a pensar que és una estratègia que el que amaga darrere és acomiadar al personal de l’Hospital per a vendre’l i treure una quantitat important de diners.
La Llei de Mútues Patronals, aquest arma de destrucció massiva de la salut de les persones treballadores, ja és un fet des del 1 de gener de 2015. El Govern del PP, enemic número ú dels drets dels treballadors i treballadores, torna a mostrar el més absolut menyspreu cap a un dels drets essencials de la vida: la salut, en aquest cas la salut laboral, la qual es converteix en un article de luxe i per tant, privatiu de les classes altes i poderoses (empresaris, polítics, executius, directius).
Al Catalunya 171, d’abril de 2015, hi trobareu, entre d’altres, els següents articles:
– Editorial:
La realitat de l’atur i la desprotecció social
– Tema del mes:
Generació becària: Entre precarietat i explotació.
Vídeos de la explicació i mobilització pels carrers de Barcelona:
Paco Selas FEMEC CGT explica #resistenciamovistar:
Your browser does not support iframes.
Imatge manifestació treballadors i subcontractes #movistar #20A pels carrers de Barcelona #resistenciamovistar
Vídeos Concentració davant botiga de movistar a Plaça Catalunya a #barcelona #resistenciamovistar :
Your browser does not support iframes.
Dins els actes previstos de l’Ateneu Rocaus de Sallent el mes d’abril, tindrà lloc la Presentació de la Petita Guia d’Autodefensa Laboral per a Precàries.
DIA: 25 D’ABRIL
HORA: 18 HORES
LLOC: CARRER STA. LLÚCIA, 1 (SALLENT)
Comptarà amb la presència del Secretari General de CGT Catalunya, Ermengol Gassiot, i del Secretari de Comunicació de CGT Catalunya, MoisèsRial.
Concentració Pl. Sant Jaume de Barcelona, dimecres 22, a les 18 hores
Companyes i companys,
Concentració demà dimecres 22, a la Plaça Sant Jaume, a les 18h, per expressar el condol i la solidaritat davant dels fets greus que van succeir a la Comunitat Educativa de l’IES Joan Fuster.
20 d’abril del 2015. Un nen de 13 anys mata un professor de l’Institut Joan Fuster amb una ballesta a un institut i fereix altres alumnes i professors. Un crim execrable que cal condemnar, un company que cal recordar i una comunitat educativa, la de l’Institut Joan Fuster, que cal acompanyar en uns moments tan durs.
Si qualsevol crim amb violència resulta execrable, en aquest s’uneixen alguns condicionants que caldria revisar a fons per extreure’n algun tipus de conclusions: les armes emprades, la data d’avui, l’edat de l’assassí i la precarietat del company assassinat que amb tota la bona fe del món ha intentat aturar un nen que tenia l’únic objectiu de fer mal.
V JORNADES PEDAGÒGIQUES
COEDUCACIÓ. SEMBLAVA TOT FET, OI?
Dissabte 25 d’abril del 2015
Escola Torreforta de Tarragona
Organitza: Deixem de Ser una Illa-CGT Ensenyament Tarragona
Les desigualtats per raons de gènere no han desaparegut i malauradament l’escola no aconsegueix impedir la reproducció i legitimació d’aquest tipus de discriminació. El programa de la cinquena edició de les jornades pedagògiques “Deixa de ser una illa” tractarà sobre la coeducació. Les jornades inclouran diferents tallers i espais de reflexió que volen no només sensibilitzar i conscienciar sobre el paper de l’escola i el professorat en la definició i transmissió dels gèneres, sinó també oferir estratègies i recursos per dissenyar mètodes d’intervenció pedagògica que garanteixin la igualtat educativa. Creiem que és molt important que les persones que acompanyem l’alumnat en la seva formació i aprenentatge, i especialment el professorat, aprenguem a reconèixer i evitar actituds i comportaments estereotipats i inconscients que encara avui contribueixen a la transmissió d’una estructura sexista de la societat.
L’emblemàtic i ja clàssic llibre de la revolució i la Guerra Civil espanyola obra del poeta i escriptor alemany Hans Magnus Enzensberger (Kaufbeuren, 1929) ara ha estat traduït per primera vegada al català. Anteriorment havia conegut les edicions de Grijalbo (1977) i Anagrama (1998).
El mateix autor en el pròleg per aquesta edició explica com l’any 1971 va arribar a Espanya per tal de preparar la pel·lícula Buenaventura Durruti. Biographie einer Legende, que es va emetre a Alemanya el 1972. Els problemes clandestins en què en van bellugar per recaptar va aixecar la sospita de la policia franquista, que va convidar tot l’equip a sortir del país. H.M. Enzensberger, amb el fons documentat de la seva recerca i els testimonis orals realitzats a Espanya, França i Països Baixos, va elaborar aquest llibre que va veure la llum a Alemanya el 1972.
El llibre, estructurat en vuit glosses, segueix cronològicament la vida del militant i líder anarquista Bonaventura Durruti (Lleó, 1896 – Madrid, 1936), lligada a la història del seu temps: la infància a Lleó, l’aprenent de mecànic, la vaga del 1917, la incorporació a la CNT, la creació del grup Los Solidarios, els seus exilis i avatars per mig món, la presó, la República, el 19 de Juliol, les milícies, l’estiu revolucionari de 1936, la participació de la CNT-FAI als governs de la Generalitat i de la República, la mort i el gran enterrament a Barcelona.
En la primera glossa: la història com a ficció col·lectiva, l’autor cita la conclusió que havia tret l’escriptor rus Ilia Ehrenburg quan el 1931 va conèixer Durruti: “Cap escriptor no s’hauria decidit a escriure la història de la seva vida, s’assemblaria massa a una novel·la d’aventures.” I així en quatre ratlles n’hi havia prou per explicar qui era Durruti: “Aquest obrer metal·lúrgic havia lluitat per la revolució des de la joventut. S’havia enfilat en barricades, havia atracat bancs, havia llançat bombes i segrestat jutges. L’havien condemnat a mort tres vegades, a Espanya, a Xile i a Argentina. Havia passat per incomptables presons i l’havien expulsat de vuit països.”
Una història així qui se l’hagués cregut, però era real i encara es va engrandir més durant les grans vagues obreres de l’època republicana i sobretot durant la gesta de juliol de 1936 contra les forces militats rebels aixecades contra el govern del Front Popular. Durruti ja era aleshores el líder carismàtic dels treballadors catalans i espanyols i va comandar la primera columna de milicians que sortí a conquerir Saragossa de les urpes feixistes.
Hans Magnus Enzensberger ha alimentat el foc revolucionari del curt estiu de l’anarquia a través de testimonis de primera fila que van viure in situ la revolució anarcosindicalista i van conèixer el carismàtic anarquista. Entre els autors o testimonis recollits per l’escriptor alemany trobem Rosa Durruti, Emilienne Morin, Diego Abad de Santillán, Ricardo Sanz, Joan Garcia Oliver, Frederica Montseny, Josep Peirats, Abel Paz, Simone Weill, Frank Bokernau, Mikhail Kolstov i, entre altres, H.E. Kamisky, que narra l’enorme acomiadament que Barcelona va fer al mésgran heroi de la revolució: Durruti. Però la revolució llibertària el novembre de 1936 ja gairebé l’havien liquidat.
ALGUNS APUNTS PER A UN BALANÇ DE LA FEINA FETA DURANT ELS ÚLTIMS 4 ANYS
(1.) Les anteriors eleccions sindicals a la Diputació de Barcelona es van produir a principis del mes d’abril de 2011. En aquestes, la CGT vam presentar candidatura per a la Junta de Personal, l’òrgan de representació del personal funcionari. No vam poder presentar cap candidata per a Delegada del personal laboral i, així, la delegada
de laborals que va sortir triada va ser per a la UGT. En funcionaris, vam ser la tercera candidatura més votada i la que més va créixer en nombre de vots d’entre les quatre que es van presentar. Vam treure un delegat més a la Junta que en les eleccions del 2007, tot obtenint-ne 4, d’un total de 29. Això ens conferia prop d’un 14% de representativitat, més que suficient per a poder ser presents a la Mesa de Negociació de la Dipu, en superar el llindar del 10% que la llei estableix per a que una secció
sindical tingui dret a accedir a la negociació col·lectiva.
Tarifes socials un transport públic descentralitzat i la municipalització de la seva gestió, propostes claus del 1er Congrés en Defensa del Transport Públic
L’encontre d’activistes i persones expertes va depassar les cent persones i va generar propostes de consens que seran vehiculades a les candidatures municipals
Barcelona, 14 d’abril.- El passat dissabte 11 d’abril es va celebrar a l’Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu (Barcelona) el 1r Congrés en Defensa del Transport Públic d’àmbit català.
L’antiga empresa pública de l’aigua arriba a 121 municipis, amb més de 4,9 milions d’habitants, i es va vendre a Acciona per 1.000 milions d’euros
Municipalisme i ruptura.
Xerrada a Vic el 17 d’abril i presentació del llibre “L’aposta municipalista”, escrit per Observatorio Metropolitano de Madrid, Xavier Díez i Col·lectiu Víric, amb la participació d’un dels autors.
A les 20h a l’Ateneu Popular La Buixarda (antic Casal Manuel Viusà), c/Sant Antoni M. Claret 3-5, Vic.
El divendres 17 d’abril a les 20h, l’escriptor i historiador Ferran Aisa presentarà al Casal Popular El Rostoll de Tàrrega (Pl. Àlbers 10) el seu llibre “CNT. La força obrera de Catalunya”.
Tot seguit es durà a terme la presentació de “El joc dels maquis”, un joc de taula que presentarà i explicarà el seu autor Tadeo Calomarde.
S’ha convocat una setmana de mobilitzacions a nivell estatal contra la sentència del Tribunal Suprem que condemna a tres anys de presó vuit de les persones encausades per la protesta Aturem el Parlament de 2011. Entre dissabte 11 d’abril i diumenge 19, diversos col·lectius d’arreu de l’Estat espanyol han organitzat accions en solidaritat amb les persones condemnades.
Pel dimecres 15 d’abril s’han convocat concentracions solidàries a diverses ciutats de Catalunya i Talls de Tràfic descentralitzats a diversos llocs de Barcelona a les 20h. (veure cartell adjunt). CGT Barcelona convoca als seus afiliats i afiliades a les 19.30h al local de Via Laietana 18, 9è, per tal de participar en l’acció. Aquest dia també hi haurà el repartiment del suplement de la Directa editat sobre el cas.
Davant el conflicte de les subcontrates de telefonia a nivell estatal la FESIM-CGT, volem manifestar a l’opinió pública el següent:
1. Que als mitjans de comunicació no els ha quedat més remei que parlar, a la seva manera, de les condicions precàries i infames de subcontractació que pateixen els treballadors/es afectats/des, davant la decisió de milers d’ells de dir prou, per mitjà d’una vaga indefinida.
2. Que tot aquest conflicte neix, en primer lloc, pel lliurament del govern Aznar al seu amic Alierta, per a reconvertir l’injuriat monopoli estatal de les comunicacions en una presumpta panacea de llibertat en les comunicacions. El que des d’organitzacions com la CGT vam denunciar llavors, s’està comprovant ara. Sofrim un monopoli privat de personatges que, mentre augmenten els seus ingressos coneguts, d’un a set milions d’euros anuals, converteixen un treball tècnic i d’assistència als consumidors, en un esclavatge de desenes de milers de persones i en un servei al client deplorable i només encaminat al seu negoci.
Eusebi Carbó i Carbó (Palamós, 1883-Mèxic D.F., 1958), va ser un veritable rodamón anarquista sense fronteres. Estudià magisteri a Girona i, abans d’exercir de mestre, treballà a la indústria del suro. Des de les idees republicanes federals va evolucionar ràpidament cap a l’anarquisme després de llegir els principals pensadors Proudhon, Kropotkin, Bakunin, Godwin…
Per la seva implicació amb la lluita de la causa obrera fou detingut per primera vegada l’any 1902, al llarg de la seva vida seria empresonat altres trenta-sis vegades equivalents a deu anys de captiveri.
Eusebi Carbó el 1903 era mestre a l’Escola Moderna de la Bisbal, que dirigia Joaquim Garriga Pons, allà es va unir amb la filla del mestre, Lluïsa, amb qui va tenir un fill, Proudhon, que destacaria com escriptor llibertari.
Eusebi Carbó el 1905 fa amistat amb el poeta i dramaturg Felip Cortiella i freqüenta el Grup Avenir de Barcelona participant en les vetllades teatrals.
El 1908 coneix per primera vegada l’exili a França. Dons anys més tard s’instal·la a Barcelona i participa a la fundació de la CNT. Carbó es relaciona amb la flor i nata de l’anarcosindicalisme ibèric: Salvador Seguí, Josep Negre, Manuel Buenacasa, Eleuterio Quintanilla, Hermós Plaja, Josep Viadiu, Àngel Pestaña, Higinio Noja, Llibertat Ródenas, Antonia Maymon, Francisco Arín, Tomás Cano Ruiz, Josep Canela, Joan Peiró…
El desembre de 1910 s’escapa a França amb Margarita Gironella i, posteriorment, a Itàlia on entra en contacte amb els anarquistes Luigi Fabri, Armando Borghi i Camilo Berneri. La parella retorna a Espanya, concretament a Elda on Eusebi Carbó fa de mestre d’una escola racionalista i participa en nombrosos mítings confederals per Llevant. Quan el govern civil tanca l’escola racionalista es trasllada una breu temporada a Madrid.
El 1915 novament el trobem a Catalunya dirigint la publicació Reivindicación de Sabadell, on defensa la revolució mexicana. Eusebi Carbó i Francesc Miranda viatgen al Ferrol, en representació de Solidaridad Obrera i del Comitè Regional de Catalunya, respectivament per assistir al Congrés contra la Guerra organitzat pels grups anarquistes ibèrics i amb companys gallecs cenetistes fa una gira de propaganda per Galícia. Aquell mateix any exerceix de mestre a l’escola laica Institución Libre de Enseñanza de Valladolid, on fa bona amistat amb Valerio Orobón Fernández. El 1916 amb Mauro Bajatierra assisteix com observador al Congrés de la UGT.
Eusebi Carbó retorna a València, forma part del grup d’afinitat anarquista “Los Iguales” i escriu a Tierra y Libertad, Cultura y Acción i La Voz del Campesino. El 1918 representa l’Organització Confederal a la Conferència Internacional del Treball a Ginebra i assisteix com delegat a la Federació d’Agricultors Nacionals a València. Aquell mateix any participa en el Congrés Anarquista de Barcelona en representació dels grups de Llevant.
El 1919 dirigeix Solidaridad Obrera a València i assisteix en representació de la CRT de Llevant al II Congrés de la CNT al Teatre de la Comedia de Madrid. Durant els dies del Congrés escriu la seva opinió al periòdic Nueva España.
Carbó va ser un dels signants del manifest sobre la finalitat de la CNT, el comunisme llibertari, i alhora defensà la integració de l’Organització en la Internacional Comunista, essent nomenat delegat amb Àngel Pestaña i Salvador Quemades per anar Moscou, però finalment l’únic que va poder arribar-hi fou el lleonès Pestaña. Eusebi Carbó, posteriorment, va denunciar la dictadura del proletariat i va defensar la tendència anarquista per a la CNT.
El 1922 dirigeix Cultura y Acción a Saragossa. Durant la dictadura de Primo de Rivera es va exiliar a Perpinyà on va treballar de taxista. En aquesta època manté una gran amistat amb Peiró, coneix Malatesta i es retroba amb els anarquistes italians Borghi i Fabbri i l’alemany Rudolf Rocker.
L’any 1930 va ser un dels signants del Manifest d’Intel·ligència Republicana i va fer de redactor de Guerra Social. El 1931 entra a la redacció de Solidaridad Obrera que dirigia Joan Peiró. El 1931 assisteix al Tercer Congrés de la CNT, celebrat a Madrid, on és elegit per assistir al Congrés de l’AIT. Novament a València torna a dirigir la Solidaridad Obrera d’aquesta ciutat.
El 1933 Carbó és elegit per formar part del Secretariat de l’AIT amb l’anarquista nord-americà Alexander Shapiro. Des de posicions anarcosindicalistes s’oposa a la supremacia de la FAI dins de la CNT. El 1934 es va entrevistar amb Lluís Companys en nom de la CNT i fou un dels encarregats d’organitzar la rebuda dels infants dels vaguistes de Saragossa. Aquell mateix anys retorna a la redacció de la Soli barcelonina, alhora dirigida per Felipe Alaiz.
Durant el temps de guerra i de revolució va ocupar diversos càrrecs polítics en representació de la CNT com ara vocal del Consell d’Economia i delegat del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Des del Comissariat, que dirigia Jaume Miravitlles, fou enviat a Nova York, per ordre expressa de Companys i Tarradellas, a contactar amb els immigrants italians d’ideologia anarquista amb la fi de recaptar fons econòmics per ajudar a sostenir els refugiats de la República a Catalunya.. A Nova York es reunirà amb els immigrants anarquistes del Circolo Volontà, Cultura Proletaria i L’Adunatta dei Refractari. Al seu retorn d’Amèrica tindrà un càrrec al Ministeri d’Instrucció de la República, aleshores en mans de la CNT, i col·labora en el periòdic confederal Catalunya.
Eusebi Carbó és un dels animadors, amb els seus companys italians Fosca Corsinovi, Enrico Zamboni i Armad Shoffer (Armando Rordiguez), de la Colònia Infantil L’Adunata dei Refractari inaugurada el 7 de novembre de 1938 a Pins del Vallès (Sant Cugat) amb l’ajuda econòmica dels anarquistes italians residents als Estats Units.
