logo cgt movil
CGT Logo

C/ Burgos 59, Baixos – 08014 Barcelona

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Exercim l’autodeterminació, construïm l’autogestió! Comunicat SP CGT Catalunya 11 Setembre 2014

EXERCIM L’AUTODETERMINACIÓ, CONSTRUÏM L’AUTOGESTIÓ

Com fem cada any, des de la CGT de Catalunya volem reiterar el nostre compromís amb la plena defensa del dret a l’autodeterminació. Un dret a l’autodeterminació que entenem de manera individual i col·lectiva. Una autodeterminació que ha d’implicar la capacitat per a decidir-ho tot sobre tot, i que s’ha de concretar en la pràctica d’una autogestió real a tots nivells. Entès així, és un dret inseparable dels principis anarcosindicalistes i llibertaris de la nostra organització.

Catalunya és un poble amb una història, una llengua i una cultura pròpies, que té com a àmbit un territori físic. Una comunitat cultural comuna de la qual també formen part la resta de terres de parla catalana. Aquesta és una realitat innegable que ha de donar dret al poble català, com a la resta de pobles, a decidir lliurement sobre el seu propi futur, sense altres pressupòsits que els de la seva pròpia voluntat i sense altres condicionants ni imposicions.

Llegir més »
08/09/2014 - 16:05:06

L’ONU exigeix a l’Estat espanyol la investigació dels crims del franquisme

– Espanya està sent investigada per les Nacions Unides i li demana el compliment de les Convencions i normativa sobre Drets Humans respecte als crims del franquisme.

– L’ONU ha estat des de fa un any fent un seguiment de l’actitud de l’Estat espanyol respecte als delictes comesos durant la guerra civil i la dictadura.

Així, el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades o Involuntàries i el Relator de l’ONU per a la Veritat, Justícia, Reparació i Garanties de No Repetició van estar visitant diverses ciutats espanyoles on van mantenir reunions amb diverses organitzacions socials que lluiten per la Recuperació i Rehabilitació de la història dels perdedors de la guerra. També es van reunir amb el Govern i el Defensor del Poble estatal i d’algunes comunitats autonòmiques.

Ara, al setembre, presenten els seus informes respectius davant l’assemblea del Comitè de Drets Humans de l’ONU per a explicar les seves impressions i l’anàlisi de la situació que han trobat amb la seva visita i la consulta de la documentació recaptada.

CGT dóna suport a la denúncia contra l’Estat espanyol que realitza l’ONU en els seus informes. Tant el Grup de Treball com el Relator demanen a l’Estat espanyol que, de forma immediata, corregeixin la desatenció que pateixen les víctimes del franquisme tant de fet com de dret, al mateix temps que recullen en els seus informes la falta d’estudi pels escolars d’aquesta part de la història d’Espanya, el desconeixement de fets com el dels treballs forçats que CGT ha denunciat en la querella argentina, el desenteniment de l’administració de justícia de l’exhumació de fosses, etc.

Considerem que l’ONU ha encertat en l’anàlisi que ha realitzat de la situació d’impunitat del franquisme i dels seus continuadors. No s’ha deixat convèncer per les excuses que presenten els governs per a no afrontar l’atorgament de justícia a les víctimes emparant-se en “un hipotètic conflicte intern entre els espanyols al reobrir-se ferides”.

L’ONU ha recordat reiteradament als diferents governs espanyols que la llei d’amnistia no és d’aplicació als crims de lesa humanitat que es van produir a Espanya durant més de 40 anys. Els enviats de l’ONU han pogut constatar el diferent tracte rebut per les víctimes d’un bàndol i de l’altre, en els seus informes denuncien la indefensió de les víctimes del costat republicà i com si van ser honrats els que van caure de l’altre bàndol.

Denuncien en els seus informes la poca operativitat de l’anomenada Llei de Memòria Històrica, com la nul·la aportació governamental per a dotar de mitjans que portin a terme el desenvolupament del seu contingut. Ja en el seu moment CGT, com moltes associacions de memòria històrica, va destacar que el projecte portat a terme en el seu moment per Zapatero no tindria el més mínim efecte en la recuperació de la memòria dels defensors de la llibertat que van sofrir la repressió del franquisme.

Per això, tant el Grup de Treball com el Relator, enumeren una sèrie de recomanacions a l’Estat espanyol per a tots els àmbits de manera que tant legal com de fet siguin reconeguts i reparats els danys ocasionats a les víctimes del franquisme.

En els pròxims dies seran llegits davant el Consell de Drets Humans i el govern espanyol pot defensar-se i donar explicacions davant el Consell sobre les conclusions negatives que han declarat en els seus informes el Grup de Treball de Desaparicions Forçades i Involuntàries i el Relator de l’ONU. CGT espera que no es repeteixi el lamentable espectacle de veure com els governants espanyols continuen justificant l’incompliment de les recomanacions de l’ONU i de les Convencions Internacionals que han signat.

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT

http://www.cgt.org.es/noticias-cgt/comunicados/la-onu-exige-al-estado-espanol-la-investigacion-de-los-crimenes-del-franqui

Més informació:

– MEMÒRIA HISTÒRICA CGT CATALUNYA

– PÀGINA FACEBOOK RECUPERANT LA MEMÒRIA DE LA HISTÒRIA SOCIAL DE CATALUNYA

Llegir més »
08/09/2014 - 10:24:12

D’agents socials a delinqüents

En el llenguatge políticament correcte s’entenia per agents socials a les organitzacions sindicals i a les empresaris. Especialment, si les primeres contribuïen a l’engranatge del sistema capitalista mitjançant una sèrie de pactes o acords que mantenien la pau social, permetien la competitivitat de les empreses i l’augment dels beneficis, contenien els salaris, “flexibilitzaven” la normativa laboral, “modernitzaven” el mercat laboral…

D’alguna manera, l’expressió agents socials s’ha anat desplaçant (considerar-los socials era una provocació per a empresaris i especuladors financers) cap a la definició dels sindicats responsables i col·laboracionistes al llarg de les darreres dècades, en les quals el discurs ha anat migrant des “d’aquests sacrificis seran recompensats quan arribem a la fita” fins a “aquesta és l’única política possible en l’únic sistema possible”. Entre les justificacions, una especialment afortunada: “millor un mal acord que una imposició”.

Ara que uns no necessiten acords, ni pactes, ni consultes…la cosa pot quedar en una curta reunió amb els caps dels agents socials uns dies abans de les Marxes del 22 de març o del Primer de maig. Però, totes les circumstàncies tenen els seus perills. En l’actual, que la pressió sobre la classe treballadora i l’eufòria per les contrareformes, els despenjaments de conveni, les flexibilitats, les precarietats… provoqui una resposta social no calculada i perillosa.

Llegir més »
06/09/2014 - 16:58:06

Èxit rotund del ple estatal de seccions de Telemàrqueting de CGT

El Sector Federal de Telemarketing de CGT (SFT) informem que els dies 4 i 5 de setembre de 2014 ha celebrat a San Lorenzo del Escorial (Madrid) una reunió en la qual es vol rellançar el treball de la CGT en aquest sector amb la presa de varis i importants acords.

És important assenyalar que abans de la celebració d’aquest ple, en els mesos anteriors, es van celebrar en tot l’Estat assemblees d’afiliats en les seccions sindicals constituïdes en empreses del sector de telemàrqueting per a garantir la participació de tots els afiliats i afiliades.

En aquesta reunió, sobre la base dels acords adoptats en les diferents assemblees, els delegats de CGT triats per a acudir a aquest ple han aprovat el treball realitzat per la Coordinadora Estatal de Telemàrqueting fins a ara i han decidit quina és la postura que volen que la nostra organització defensi en la pròxima negociació del Conveni Col·lectiu de Contact Center tenint sens dubte en compte el treball realitzat en les diferents negociacions des de fa ja 14 anys en un sector tan precaritzat com és aquest. A més s’ha aprovat amb valentia un nou repte: transformar la Coordinadora Estatal de Telemàrqueting, que durant 14 anys ha demostrat la seva eficàcia en la defensa dels drets de les i els treballadors, en el Sector Federal de Telemàrqueting de CGT.

Juntament amb aquesta decisió s’han aprovat uns nous Estatuts i un nou Secretariat Permanent, que serà l’encarregat de gestionar els acords presos en aquesta nova etapa. En els Estatuts s’han recollit els principis d’Acció Sindical que la CGT ha vingut defensant històricament dintre del telemàrqueting.

En aquesta reunió han participat gairebé 60 seccions sindicals i més de 140 delegats. En un gran ambient de solidaritat i companyonia les seccions sindicals de CGT han pogut intercanviar experiències de lluita que s’han produït l’últim any en les seves diferents empreses i territoris.

Hi han participat companys de les empreses Atento Impulsa, Atento Teleservicios España, Digitex Informática, Emergia Contact Center, Eulen, Extel, Ferrovial Summa 112, Ferrovial 010 Línea Madrid, GCO Contact Center, GSS Line, GSS Venture, GSS Line GPV, Hidrotec, Indra, Konecta BPO, Konecta BTO, Konectanet Comercialización, Konecta CEE, Lindorff España, Marktel Servicios de Marketing Telefónico, MK Plan 21, OEST, Outservico, Qualytel, SERTEL, Servinform, Sitel Ibérica Teleservices, Telecyl-Madison, Teleperformance España, Transcom Worldwide Spain, Transcom Global, Unisono i Unitono.

Els companys i companyes provenien de Sevilla, La Corunya, Còrdova, Barcelona, Lleida, Ponferrada, Màlaga, Saragossa, Badajoz, València, Valladolid, Oviedo, Jaén, Salamanca, Gijón, Vigo, Santander i Madrid.

A partir d’ara toca posar en valor tots aquests acords i seguir sent la millor eina que tenen els treballadors i treballadores del telemàrqueting per a defensar-se de les constants agressions de les empreses i lluitar per conquistar nous drets.

El futur és nostre. Fem nostre el que deia Buenaventura Durruti: “Portem un món nou en els nostres cors i aquest món està creixent en aquest instant.”

Secretariat Permanent Sector Federal de Telemàrqueting de CGT

Llegir més »
06/09/2014 - 16:00:00

CGT Tarragona contra l’ERO a TEPSA

COMUNICAT DE CGT DAVANT EL PROCÉS D’ACOMIADAMENT COL·LECTIU A TEPSA

El 2 de Setembre ha tingut lloc a Madrid l’obertura del procés d’acomiadament col·lectiu (ERO) a l’empresa TEPSA (Terminales Portuarias SA), dedicada a la recepció, emmagatzematge i reexpedició de líquids petrolífers, químics i biocarburants. Aquesta mesura afecta a 39 treballadors/es, d’una plantilla de 184, repartits entre les quatre plantes d’emmagatzematge que té la companyia: Barcelona (21), Bilbao (7), València (4) i Tarragona (7).

La Direcció de l’empresa es basa en causes econòmiques (pèrdues), tècniques i organitzatives, atenent als requisits que marca la legislació vigent (RD1483/2012) per a poder dur endavant processos d’aquest tipus. Cal recordar que des de l’entrada en vigor d’aquest Reial decret, a l’octubre de 2012, se suprimeix la figura de l’administració en el procediment d’acomiadament col·lectiu.

Així, després del període de negociació entre l’empresa i els representants dels treballadors, estipulat en 30 dies, existeixi o no acord, l’empresa pot aplicar els acomiadaments. Arribats a aquest punt, si els treballadors/es no estan conformes els queda el recurs de la via judicial, però rares vegades és favorable als interessos dels treballadors tret que es donin defectes de forma al llarg del procés.

Els requisits als quals es veu obligada l’empresa per a poder dur endavant l’acomiadament col·lectiu, a més d’acreditar pèrdues o previsió d’elles, no passen d’establir un calendari de consultes amb els representants dels treballadors en un període de 30 dies, lliurar la documentació que li indica la llei, justificar les raons per les quals reduir la plantilla pot ajudar a remuntar el rumb de l’empresa i negociar de bona fe. Aquest concepte tan ambigu vol dir, bàsicament, estar disposat a fer alguna concessió pel que fa a les previsions inicials que es plantegen per part de l’empresa.

Per a dur endavant aquest procés, la Direcció de TEPSA ha contractat a la consultora PricewaterhouseCoopers (PwC), una de les més reconegudes d’aquest sector. Així, en la taula de negociació els treballadors i treballadores s’han trobat amb un conegut dels catalans i catalanes, Ramón Bonastre, qui fins a Gener d’aquest any 2014 era el secretari d’Ocupació de la Conselleria d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, és a dir, número dos del departament que encapçala Felip Puig. En l’anterior legislatura va ser director de Relacions Laborals, encarregat d’intervenir en conflictes laborals com els de Nissan, Yamaha, Cacaolat, o el més recent de Panrico,… I si retrocedim més en el temps, recordem que va ser condemnat per malversació de cabals públics, delicte comès en l’any 1982, i indultat durant el primer govern d’Aznar (PP) amb el suport dels sindicats majoritaris, CCOO i UGT, i de la patronal. Ara, després d’haver abandonat l’administració pública pot dedicar-se a defensar els interessos de les empreses sense necessitat de posar-se caretas.

Durant el període de consultes els representants dels treballadors i treballadores juntament amb els assessors dels sindicats presents (CCOO, ELA, ESK i CGT) tractessin de desmuntar tots els arguments presentats per l’empresa i els seus col·laboradors. No obstant això, són conscients que amb l’actual legislació, això no és més que un tràmit que TEPSA ha de realitzar per a poder dur endavant la reducció de plantilla. Per això, han decidit organitzar-se per a lluitar i forçar que l’empresa es vegi obligada a retirar la proposta d’acomiadament col·lectiu.

A Bilbao, els companys d’Euskal Herria, han convocat vaga indefinida a partir del dia 9 de Setembre. El dimecres 3 de setembre, un dia després de l’obertura del període de consultes que durarà un mes, els treballadors de la instal·lació de Barcelona han votat majoritàriament per convocar també vaga indefinida en el seu centre. De la mateixa manera a Tarragona (on el delegat és de CGT), el dijous 4 a la tarda, en una assemblea en la qual va participar pràcticament la totalitat de la plantilla, es va aprovar per unanimitat sumar-se a les convocatòries de vaga indefinida en les mateixes dates que els seus companys/es de Barcelona.

Des de CGT, sindicat del delegat de la instal·lació de TEPSA a Tarragona, animem als habitants de Tarragona, col·lectius locals, organitzacions i altres sindicats, que, en la mesura de les seves possibilitats i amb els mitjans que disposin, mostrin públicament el seu suport a la lluita dels treballadors de TEPSA i s’impliquin activament per a estar al costat d’ells en la lluita per la defensa dels seus llocs de treball.

Federació Intercomarcal de CGT de Tarragona

Més informació:

–

Llegir més »
06/09/2014 - 16:00:00

A 90 anys de la mort de Salvat-Papasseit

El passat 7 d’agost es compliren 90 anys de la mort d’un dels grans poetes en llengua catalana del segle XX i gran exponent de l’Avantguardisme al país. No trobarem cap reconeixement institucional ni gaires recordatoris. L’explicació a la ignorància de l’aniversari de la seva mort la trobem, més enllà de la ideologia dels actuals representants institucionals, en el perfil d’en Papasseit: socialista, anarquista, independentista i avantguardista.

El poeta va néixer l’any 1894 al si d’una família obrera de Barcelona amb orígens al Camp de Tarragona. La mort del seu pare (fogoner de vaixell), quan ell encara era un nen, el marcà profundament en la seva vida i en la seva obra. La seva mare disposava d’uns recursos molt precaris i ell va anar a viure a l’Asil Naval dels 7 als 12 anys. Allà aprengué a llegir i escriure però també va mamar el catolicisme, l’espanyolisme i la disciplina militar. La sortida de l’Asil no va implicar l’abandonament del moll: allà va continuar treballant com a vigilant nocturn, abans de fer d’aprenent d’adroguer i d’escultor i mosso.

Llegir més »
05/09/2014 - 17:50:40

Barcelona no existeix, de David Castillo

David Castillo (Barcelona, 1961), periodista, crític i poeta amb obres com Game Over (premi Carles Riba 1997), El Pont de Mühlberg (2000), Esquena nua (2006), Doble zero (2011) i amb antologies poètiques bilingües com Bandera negra (2001) i En tierra de nadie (2002). També és autor de novel·les com El cel del infern (Premi Crexells 1999) i, entre altres No miris enrere (Premi Sant Jordi 2001), on el món àcrata i cenetista dels anys setanta són els protagonistes de la novel·la a través del llibertari heterodox Dani Cajal.

Barcelona no existeix (Empúries, 2014) és el títol de la nova novel·la de David Castillo, títol que extreu d’un poema del poeta llibertari i contracultural, Pere Marcilla: “Barcelona no existe / no recuerdo haber nacido / sí noción antes del parto / Mi madre no la hubo / aquel atraco al banco de esperma / no hay nadie / ni la compañía de la soledad en una ciudad / que, palabra, no existe… El resto del mundo / está lejos i la sangre fluye de las venas / a cada pinchazo. / ¿I si fuera horchata la sangre? / Barcelona se cerró sobre si misma / i desapareció. Lo habían conseguido. / Les dejamos que se salieran con la suya…”

Castillo, a través d’aquests versos, trama la història d’una novel·la futurista amb aires de distòpia. Si altres autors com Manuel de Pedrolo, a Mecanoscrit de segon origen, presenta un panorama desolador després d’una explosió atòmica; o Cormac Maccarthy, a La carretera, mostra el món terrorífic després d’una gran catàstrofe ecològica; ara David Castillo ens guia per una Barcelona completament desconeguda on la gran crisi financera, econòmica i moral ha enfonsat la societat i la ciutat s’ha convertit en un infern dominada per bandes armades, milícies de la joventut o per la pròpia policia governamental. Uns i altres controlen diversos espais de la ciutat o del subsòl tant de les clavegueres com del metro.

El protagonista és un vell periodista de vuitanta ans que rep l’encàrrec d’un home del poder perquè faci de mitjancer amb les Milícies de la Joventut per tal de recuperar la pau. La Barcelona apocalíptica de Castillo és completament sòrdida sense turistes, botigues ni bancs, on la prostitució s’ha multiplicat, com també les drogues i l’alcohol. La vida ha deixat de tenir un pes específic, la fam és la tònica general on regna el mercat negre, i el caos i la decadència són els amos de Barcelona, on ja no pinten res ni independentistes ni socialistes.

Tot va començar quan la gent va deixar de creure en el sistema democràtic i amb els seus representants. Eren temps en què el treball o la seguretat havien passat a millor vida. Quan el poder va començar a segrestar la llibertat i les prohibicions elementals van portar els ciutadans a ser novament súbdits. Castillo ens transporta a la Barcelona del 2040 on la gent ja no sap qui era Proudhon o Engels, ni tan sols Bob Marley o Bob Dylan. La fallida econòmica ja sense rescats possibles s’havia endut per davant la majoria d’estats europeus. Sense diners circulant, els carrers s’havien convertit en una selva.

El sistema s’havia enfonsat. Mercenaris pels carrers demanant documentació als transeünts, cotxes convertits en barricada, desordre urbà. La Ciutat Vella és el lloc on encara queda un petit nucli governamental, mentre que l’Eixample és la terra de ningú. La corrupció i la banalització s’unia a la ruïna econòmica i s’afegia a una devastadora manca d’idees. Bandes armades pul·lulaven per les barriades, Barcelona era una ciutat sense llei. És un món sense esperança, un món apocalíptic on l’optimisme ha desaparegut de l’horitzó.

Una bona novel·la que ens transporta a un futur imaginari on tot s’ha enfonsat, Castillo fa dialogar els protagonistes: “-Allò es va enfonsar, perquè s’havia d’enfonsar. Els catalans només pensaven en tres coses: el menjar, el sexe i l’oci. Com al final de l’imperi romà. -Bé, et recordo que Catalunya no va ser l’única que es va enfonsar, però va demostrar que era un dels gran centres de corrupció d’Europa. I aquí continuem, instal·lats en la putrefacció.”

* Ferran Aisa és historiador i escriptor. Article publicat al núm. 161 de la revista Catalunya.

Llegir més »
05/09/2014 - 17:46:30

El Règim cada vegada més en crisi

ATUR, MERCAT DE TREBALL, PENSIONS, JUBILACIONS i “Pla d’Ocupació i Sindicats”

De les grans mentides…”ara no són brots verds, sinó autèntiques arrels de creixement, gràcies a les nostres polítiques d’austeritat i retallades…-.Rajoy dixit-”, a la realitat vergonyant que ens han situat a la majoria social.

L’atur i el mercat de treball. A l’agost hem tornat a la gran paradoxa: creix l’ocupació en termes interanuals (unes 300.000 persones més donades d’alta o afiliades a la Seguretat Social) i, alhora, l’atur augmenta en 8.070 persones a l’agost i es perden gairebé 100.000 afiliacions al sistema de Seguretat Social.

La gran mentida d’aquests trileros. El que creix són ocupacions (contractacions realitzades) a temps parcial, d’aprenentatge, de formació i temporals de tot tipus, alhora que creixen els contractes dels “falsos autònoms”. El contracte indefinit i a jornada completa solament representa el 6,43% dels 10.621.080 contractes realitzats en els 8 mesos del 2014.

Més de 361.000 persones entre els 16 als 64 anys s’han sortit de la població activa, via immigració o simplement “passen del mercat de treball formal”. I el més preocupant, s’han perdut 54,7 milions d’hores de treball a la setmana, és a dir, l’equivalent a gairebé 1,5 milions de llocs de treball, com a conseqüència que les ocupacions realitzades són a temps parcial i cada vegada de menys hores.

En el mercat de treball, els salaris (rendes salarials) entren en desastre amb la seva devaluació generalitzada, els quals, bé a través de les inaplicaciones dels convenis col·lectius, bé a través que els preus dels nous contractes realitzats (ocupacions), es troben per sota fins i tot del salari mínim interprofessional.

Tots aquests elements del mercat de treball tenen conseqüències molt greus sobre la Seguretat Social i sobre les pensions, tant en la major restricció del dret a l’accés a la jubilació-pensió, com en la quantia de les pensions.

La descapitalització (robatori i espoli de la Caixa Pública) de la Seguretat Social (a pesar de l’increment de les afiliacions) és molt seriosa, i ens col·loca (de no parar aquesta barbàrie) a les portes d’una altra gran contrarreforma, on la majoria social anirem a la “pensió de beneficència”.

Les tarifes planes (100 euros mes), les exempcions als empresaris (fins al 100% en molts supòsits de contractacions), la tarifa plana dels autònoms, de 50 euros, els salaris cada vegada més baixos, amb la consegüent disminució d’ingressos massius a la Caixa Comuna, està duent al Govern, primer a dilapidar el Fons de Reserva, al no fer transferències dels PGE a la Seguretat Social i pagar pagues extres dels pensionistes amb el Fons de Reserva, segon a regalar als Empresaris per dues vies, una les Mútues empresarials i l’altra les reduccions i exempcions, fins a la xifra de gairebé 7.000 milions d’euros, la qual cosa ens col·loca davant una Seguretat Social cada vegada amb “més dèficit i sense solució de continuïtat”, fins a arribar a que la immensa majoria dels pensionistes presents i futurs, com a màxim, percebem la “pensió mínima o de beneficència”.

Per a més “desgràcies”, canviaven el criteri sobre les jubilacions anticipades per als que van ser acomiadats abans del 1 d’abril del 2013, se’ls prohibeix jubilar-se als 61 anys i, pretenen que com poc ho facin als 63 o més… No se sap d’on treuran diners per a viure (menjar, casa, etc.) aquesta població potencialment afectada d’entre 100.000 a 200.000 persones durant almenys 2 anys, i alhora treure diners per a pagar el conveni especial amb la seguretat social almenys 2 anys (uns 24.000 euros per a ser més exactes) però, davant la pressió social, han hagut de fer marxa enrere amb urgència.

El règim al seu i, en el règim, estan els Sindicats institucionals, doncs ara com solució a aquesta “merda de realitat precària, antidemocràtica, injusta…” no se’ls ocorre sinó tornar al “diàleg social amb el Govern per a negociar un Pla d’Ocupació, que…els desocupats i desocupades amb càrregues familiars, almenys tinguin un subsidi de 430 euros que els garanteixi…un tros de pa i calefacció…”. Sona a altres temps del “mateix règim”, sona al que el dictador deia: “…cap espanyol sense pa i foc…”

Per a la CGT, tot el règim està en crisi i molt qüestionat. La majoria social ha fet ruptura amb tot el règim. Ara es tracta de lluitar encara més i millor, per a canviar el model social, productiu i polític: la democràcia o és directa o no és democràcia. La participació o és autogestió o tornarem al mateix.

Madrid a, 3 de setembre de 2014

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

Attached documents

Comunicat “El Règim cada vegada més en cris”

Llegir més »
04/09/2014 - 16:42:56

Curs de Formacio Sindical Bàsica del Sector Social (Fed. Ensenyament CGT Catalunya), del 16 al 22 de setembre a Barcelona

CURS DE FORMACIÓ SINDICAL BÀSICA
Per a afiliades i afiliats del Sector Social de la Federació d’Ensenyament de
la CGT de Catalunya

DATES: Dimarts 16, divendres 19, dissabte 20, i dilluns 22 de setembre.

HORARIS: Sessions de 3 hores i mitja (2 trams d’una hora i mitja, amb mitja hora
de descans al mig). En horari de matí (dies 16, 20 i 22): 10.00h-11.30h i 12.00h-
13.30h. En horari de tarda (dia 19): 17.00h-18.30h. i 19.00h-20.30h.

Llegir més »
03/09/2014 - 23:00:00

Llei de Serveis Socials de Catalunya, Cartera de Serveis Socials i Decret de repagament de prestacions socials

Llei 12/2007 d´11 d´octubre de serveis socials de Catalunya :

Decret 142/2010, d’11 d’octubre, pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials 2010-2011 (prorrogada):

Ordre bsf 130/2014, de 22 d’abril, per la qual s’estableixen els criteris per determinar la capacitat econòmica (repagament serveis socials):

Decret de repagament de prestacions socials

Capítol I

Determinació de la capacitat econòmica

Article 2

Capacitat econòmica

La capacitat econòmica comprèn el total de recursos econòmics de què disposa la persona beneficiària.

Llegir més »
02/09/2014 - 16:19:52

Joventut i treball formatiu, què està passant?

Segons l’Informe Conjunt sobre l’Ocupació de la Unió Europea de 2013 la gegantesca crisi socioeconòmica que estem vivint s’ha encebat amb enorme cruesa en la joventut europea. Al setembre de 2013, l’Informe donava de taxes d’atur juvenil (és a dir, dels menors de 30 anys) que anaven del 7,7 % a Alemanya o el 8,7 % a Àustria, fins al 56,5 % a Espanya i el 57,3 % a Grècia. Al temps, s’afirmava que entre 2008 i 2011 la taxa de joves europeus de 15 a 24 anys que ni treballaven ni estudiaven havia augmentat en dos punts percentuals, fins al 12,9 %, xifra que en països com Xipre, Croàcia, Romania, Irlanda, Espanya, Itàlia i Bulgària, es trobava entre el 16 i el 23 %.

Enfront d’aquestes realitats les institucions dels països membres han respost amb contínues i, en molts casos, profundes reformes laborals, caminant en el deixant d’una creixent flexibilitat quant als acomiadaments i les condicions bàsiques de treball. Així mateix, s’han facilitat les formes de contractació temporal i a temps parcial en la major part dels països de la Unió, s’han introduït novetats entorn de la negociació col·lectiva que afavoreixen les aspiracions patronals, i s’han implementat rebaixes i congelacions de salaris que han implicat una evident pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors.

Hem de tenir en compte que l’anomenat model europeu (o “model social”) de relacions laborals ja s’havia trencat abans de la crisi. La conformació del Dret del Treball com un dels pilars fonamentals, al costat de la democràcia parlamentària i l’Estat del Benestar, de les societats centrals del Continent ve sent desdibuixada en els últims decennis per processos paral·lels de flexibilització de les normes, desregulació, descentralització productiva, substitució de la negociació col·lectiva per la individualitzaci de les relacions de treball i conformació de nous marcs normatius funcionals a les necessitats empresarials.

El cor d’aquests processos ha estat estructurat en la forma de segmentació de la força de treball i dualització dels mercats laborals, mitjançant l’explosió incontrolada de formes de contractació “atípica” i precària (a temps parcial, temporal, en missió, específica per a col·lectius concrets…); els processos de descentralització accelerada sobre contractes i subcontractes, falsos autònoms, empreses de contractació temporal, etc.; la descomposició del model de gestió de les relacions laborals basat en la negociació col·lectiva i el contrapoder sindical; i la irrupció, cada vegada amb més importància relativa, de borses d’activitat més o menys desregulada frontereres entre el Dret del Treball i altres ordenaments connexos, com el treball para-subordinat o la formació ocupació, de la qual anem a parlar en aquest text.

Les anomenades “zones grises” són els espais fronterers entre les formes de treballar regulades pel Dret del Treball (i que, per tant, poden reclamar els drets i condicions que el mateix comporta) i les regulades per altres ordenaments distints. Un exemple paradigmàtic de zona grisa ha estat la constituïda per l’anomenat treball “para-subordinat”, un treball formalment autònom, i per tant aliè al Dret del Treball, però que es troba sotmès, en la substància fàctica de la realitat, als mecanismes de comandament d’una cadena de valorització empresarial concreta. Així, l’autònom contractat, per exemple, com transportista per una gran multinacional de la distribució, pot veure’s

Llegir més »
31/08/2014 - 23:52:10

Motí en el servei d’urgències de l’Hospital de Viladecans

Hola companys,

Una vintena d’usuaris vam estar dimecres tarda a l’Hospital de Viladecans per exigir que es descolapsara el servei d’urgències, obrint algunes de les 64 llits que romanen tancades a causa de que en servei d’urgències es col · lapse de pacients ingressats, en passadissos i amuntegats en habitacions dissenyadesper a l’ocupació individual.

Llegir més »
29/08/2014 - 20:42:53

Alcalde Trias, no és un problema de pisos il·legals i guiris borratxos

Com no podia ser d’una altra manera, l’Ajuntament de Barcelona, amb l’ajuda de bona part dels mitjans de desinformació del país, ha reinterpretat la protesta veïnal de la Barceloneta a la seva manera. L’equip de l’Alcalde Trias vol creure que l’origen del malestar de veïns i veïnes són les actituds incíviques d’alguns turistes que es concentren en zones on proliferen els apartaments turístics sense llicència. I com que ho vol creure, pretén que tothom faci acte de fe i la ciutat s’uneixi en el rebuig al “turisme de borratxera” i a la competència deslleial que els apartaments il·legals fan a l’empresariat de l’hosteleria. Una mica de Guàrdia Urbana i uns quants inspectors i inspectores buscant pisos turístics no legalitzats d’escala en escala constitueixen el primer pas de l’administració municipal per minimitzar els inconvenients del turisme que han enfurismat al veïnat.

S’intenta emmarcar el debat en la preocupació per l’incivisme i per la transgressió de les normes passant de puntetes pels impactes que el model de ciutat turística impulsat en les darreres dècades té sobre la vida quotidiana de la ciutadania. Resulta que un Ajuntament capaç de multar amb 180 euros de sanció a persones sense sostre per dormir al carrer, ha ignorat durant anys les denuncies que la gent de la Barceloneta i d’altres barris de la ciutat li han fet arribar quan els transgressors de l’estúpida ordenança de civisme són individus ebris, sense samarreta, amb la pell de color gamba bullida i amb barrets de mexicà. Que l’Alcalde Trias es preocupi pel civisme ara, quan les protestes han encès el llum d’alarma mediàtic, és un motiu més d’indignació, però ni de bon tros ésl’únic.

Llegir més »
28/08/2014 - 17:18:25

La vaga no és història

Mirar d’explicar el que passa en el present a partir de la història pot ser una perfecta estupidesa. Com també ho pot ser buscar en el que van fer els nostres avis i àvies una pauta per actuar avui en dia. Tot i treballar en l’àmbit de l’estudi de la història, jo acostumo a ser dels que prefereixen veure la realitat amb ulls de present, analitzar-la a partir de la nostra experiència i actuar en conseqüència. I així anem creant fronts de conflicte, eines de lluita i nous espais. De vegades amb més èxit, d’altres amb sonors fracassos. Però, en fer-ho, som subjecte i estem ben vius. Ara bé, també és cert que la història pot estimular la nostra anàlisi del present.

Llegir més »
27/08/2014 - 22:54:56

Volem que l’Alfon segueixi en llibertat

Des de la Plataforma per la Llibertat d’Alfon, fem aquesta crida per sol·licitar-vos que us uniu a la campanya que estem realitzant, exigint la seva llibertat.

El proper dia 18 de setembre es celebrarà el judici contra el nostre familiar, veí, amic i company Alfon, demanant-li 5 anys i mig de presó.

Alfon és un jove de 22 anys, veí del barri obrer de Vallecas situat a Madrid. Va ser detingut en sortir de casa quan es dirigia al piquet unitari del seu barri, per la vaga general europea del 14 de novembre 2012. Per a reivindicar no més atur, no a la reforma laboral, no a les retallades socials, no a la privatització de la sanitat, l’ensenyament, etc.

Llegir més »
27/08/2014 - 22:30:00

Salvador Gurucharri, militant llibertari

Salvador Gurucharri Ochoa va néixer a Barcelona en plena Guerra Civil. Era fill d’un navarrès que fou destacat militant anarquista de la CNT, treballador de la Companyia de Tramvies de Barcelona, que s’hagué d’exiliar en acabar la guerra. A França, el pare va patir l’horror dels camps de concentració i finalment va anar a raure a Londres, ciutat on Salvador Gurucharri també hi va anar a viure quan tenia deu anys. El jove va trobar a la capital britànica una munió de militants llibertaris de primera línia, com ara Suceso Portales, Delso de Miguel, Acracio Ruiz i l’exsecretari de la Federació Local de Barcelona de les Joventuts Llibertàries del 1936, Agustín Roa. Al seu costat el jove Salvador va adquirir una sòlida formació llibertària. Als vint anys va ingressar al nucli de Londres de la CNT i també a la FIJL, des on va establir llaços amb les Joventuts Llibertàries de París i amb militants com ara Luis AndrésEdo, Octavio Alberola i Lucio Uturbia.

Llegir més »
27/08/2014 - 22:00:00

Carta oberta de la Secció Sindical de la CGT en l’Atenció Primària del ICS a Lleida al Conseller Boí Ruiz

Carta oberta de la Secció Sindical de la CGT en l’Atenció Primària dels ICS a Lleida al Conseller Boí Ruiz

Senyores i Senyors del Govern, Sr. Boi Ruiz, ens adrecem a vostè i als molts gestors, polítics i col•laboradors necessaris per executar els projectes sanitaris que comporten la destrucció progressiva de la sanitat pública. Destrucció que ja tenien en ment, i que, ara, li donen el cop de gràcia liquidant totalment la sanitat pública a Lleida i Tarragona.

Llegir més »
26/08/2014 - 23:52:22

Aliança pel capìtalisme sanitari a Tarragona

Nota de premsa del Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública, en relació a la presentació pública i tardana dels Plans funcionals de Sanitat de Tarragona

El Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona, vol denunciar que amb l’anunci que va fer el Delegat de la Generalitat a Tarragona, Joaquim Nin, constata els fets que ja fa temps que denuncien i que responen al clar objectiu de la privatització de la Sanitat, a través de concessions, hòldings publico-privats i retallades de serveis en benefici del sistema concertat.

Llegir més »
25/08/2014 - 00:57:04

Treballadors/es de Valoriza (Neteja Viària i Platges de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú), en lluita per un conveni digne

Neteja Viària i Platges de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú , en lluita per un conveni digne

Després de sis mesos de negociació per intentar arribar a acords per a la signatura d’un nou conveni digne per als treballadors, ens hem trobat amb la pitjor versió de la mala fe en negociar les pretensions de l’empresa són de més retallades.

Llegir més »
19/08/2014 - 04:56:37

Treball sense amo a Europa. Quatre experiències europees d’autogestió

De França a Grècia, quatre experiències de recuperació de fàbriques a Europa mostren que es pot treballar sense patrons.

– Marsella
Fralib: l’elefant victoriós

Hi ha un elefant a França que s’ha transformat recentment en un símbol de lluita. És l’elefant que apareix en el logotip d’un te molt conegut a la regió, produït des de fa 120 anys en una fàbrica, de nom Fralib, situada a l’àrea metropolitana de Marsella, a 20 quilòmetres de la ciutat. La multinacional Unilever, propietària de la marca The Elephant i també del te Lipton, va decidir al setembre de 2010 tancar la fàbrica i traslladar la producció a Polònia, a la recerca de mà d’obra mésbarata.

Llegir més »
19/08/2014 - 04:15:12