CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Premsa

Acció Sindical

Per què faré vaga aquest dimecres

El proper dimecres 17 de març, els sindicats de l’Ensenyament de les quatre províncies han decidit convocar vaga per continuar oposant-se a la política del conseller Maragall i de la seva Llei. Resumidament, la mobilització s’afegeix a les que l’any passat exigien que no s’aprovés la LEC (la Llei d’Educació de Catalunya) i s’obrís un procés negociador entre totes les parts implicades. Ara, un cop aprovada la Llei, la vaga es fa directament per aturar el procés de privatització de recursos a l’ensenyament al Principat i alhora intentar que l’educació no continuï sent una merda en un pal a les mans d’aquesta colla d’exalumnes d’escoles privades i patrons de fundacions dedicades al lleure i a l’ensenyament. La banda del Maragall s’estan carregant les poques possibilitats que les classes populars teníem de sortir de la pobresa a través de l’educació. I mentre això passa, sembla com si el país visqués anestesiat, esmaperdut i obnubilat davant el desastre que suposa fer impossible l’accés al saber de les classes més desafavorides. Els lladres amb corbata es freguen les mans perquè tenen al davant un altre negoci, l’educació, i mentre, l’oposició de “dretes” que mai s’havia atrevit a fer el que han fet els d’”esquerres” aplaudeix picant de mans fins a fer-se mal.

Llegir més »
Acció Sindical

“Trencar el mirall i multiplicar els seus reflexos”

Un company i amic cegetero em va llançar fa uns dies un repte en forma de pregunta: “en el cas que aconseguim portar a terme una vaga general, després de la vaga què?”.

I per si aquesta qüestió no m’hagués quedat clara me la va apuntalar amb un “què anem a aconseguir amb una vaga general?”.

Reconec que en aquest moment vaig evadir respondre, bé el meu cap caminava en altre assumptes, o segurament per que necessitava meditar i matisar la pregunta i les seves possibles respostes, bé per que em va enxampar de sorpresa i el meu ardit evasiu només expressava la meva pròpia confusió referent a això.

No obstant això, des de l’esclat oficial de la crisi financera mundial, allà per mitjans de 2008, moltes de les meves intervencions públiques i privades es van orientar a persuadir als meus interlocutors, tant de dintre com de fora de la CGT, que estàvem en el moment idoni per a llançar una proposta de vaga general, fins i tot suggeria dates possibles en l’entorn de 2009.

Els meus arguments a favor d’aquesta proposta eren bàsicament tres:

-1r. Enfront de la inacció interessada del sindicalisme majoritari i paraestatal, i quan el govern de Zapatero no volia creure’s

Llegir més »
Cartell
Premsa

Manifestació: Tenim Dret a La Barceloneta, per un barri de veïnat i popular

Per l’anul·lació definitiva del pla dels ascensors

Perquè no volem ser un barri turístic,

Exigim el nostre dret a La Barceloneta

Un cop més, sortirem junts al carrer per defensar el barri. Serà el quart any que una manifestació recorrerà els carrers del barri i enfilarà cap a plaça Sant Jaume per aturar el ‘pla dels ascensors’. Aquesta vegada, a més, celebrarem que, gràcies a la lluita, el pla està pràcticament parat.

Llegir més »
Gènere / Dona

Les treballadores de la indústria tèxtil, ara igual que en el segle XIX

El 8 de març de 1857 un grup d’obreres tèxtils van recórrer els barris més rics de Nova York per protestar per les seves condicions de treball. Entre mitjans del segle XIX i principis del segle XX, les treballadores dels Estats Units i Europa reclamaven una jornada laboral de 10 hores, permisos de maternitat i lactància, la prohibició del treball infantil, formació professional i el dret a formar part d’un sindicat. Durant la vaga de 1908, a la fàbrica Cotton Textile de la mateixa ciutat van morir 129 treballadores en un incendi provocat. No és l’objectiu d’aquestes línies valorar globalment les conquestes socials en matèria de drets laborals i d’igualtat de gènere, només voldria que consideréssim el cas concret del sector tèxtil i en traguéssim algunes reflexions. La lluita de les obreres de la confecció va comportar millores en les condicions de treball a les fàbriques, sobretot després de la Segona Guerra Mundial.

Fins als anys 70 la confecció era un sector industrial molt important en els països rics però a partir dels anys 80 amb l’embranzida de les polítiques neoliberals i la febre del lliure comerç es va iniciar una deslocalització massiva de la producció de roba. Malgrat les limitacions a la importació que imposava l’Acord Multifibres, les principals firmes de moda i de roba esportiva van ser pioneres en la subcontractació de la seva producció a països empobrits a fi d’abaratir els costos salarials. Dos fets van facilitar aquest procés: la maquinària necessària per posar en marxa una indústria de tall i confecció no requereix grans inversions i el procés de formació de les treballadores és més curt i senzill que en altres processos industrials.

Llegir més »
Premsa

Desarmament nuclear: Ara o mai!

2010 va a ser un any crucial per a aconseguir el desarmament nuclear!

El pròxim 3 d’abril serà el dia europeu d’acció per l’abolició de les armes nuclears.

Es portaran a terme accions en les bases d’armes nuclearsde l’OTAN d’Alemanya, Holanda, França, Itàlia, Turquia, Regne Unit i Bèlgica.

Llegir més »
jpg_P1260499.jpg
Acció Sindical

Unes 70 persones es concentren a Barcelona el 12 de març contra el despotisme laboral al RACC

Des de les 12:00 fins a les 13:30 del divendres 12 de març al voltant de 70 afiliats/des de la CGT es van concentrar a l’empresa Acaservi, del grup RACC, tallant durant alguns minuts la Diagonal de Barcelona. CGT va convocar aquesta concentració per protestar contra les sancions al Comitè d’Empresa amb 8 dies de suspensió d’ocupació i falta greu, acusant-los de “possibles” ofenses a l’empresari.

Hi ha previstes noves concentracions els dies 16 i 18 també davant la seu del RACC, Av Diagonal 687 (L3 Zona Universitària), a les12 h.

Llegir més »
Premsa

Molta participació i un bon debat a la xerrada de mitjans de comunicació alternatius realitzada a la Rimaia de Barcelona

Amb una assistència d’unes cinquanta persones i amb molta participació, s’ha dut a terme la trobada de mitjans alternatius a la Universitat lliure la Rimaia de Barcelona (espai okupat), ahir 12 de març a la tarda, interessat-se els i les assistents per les línies editorials de cada mitjà i sobre els punts forts i febles de la contrainformació anticapitalista.

Llegir més »
Acció Sindical

Convocades noves mobilitzacions contra els acomiadaments a Aigües de Barcelona

– CONCENTRACIÓ I MANIFESTACIÓ UNITÀRIA

DIJOUS 18 DE MARÇ a les 18:00 h. a la Plaça Tetuan de Barcelona, per anar en manifestació fins a la Torre Agbar.

Us demanem la vostra solidaritat amb els companyes i companyes treballadors d’Aigües de Barcelona, davant l’agressió que vol portar a terme l’empresa consistent en acomiadar 203 treballadors per poder omplir les seves butxaques amb més beneficis.

Llegir més »
Memòria històrica

Salvador Seguí, 87 anys més tard, el seu llegat segueix ben viu

La figura de Salvador Segui, referent del sindicalisme llibertari, avui commemorem la seva mort, 87 anys més tard, a mans dels pistolers de la patronal. Una figura a reivindicar en un moments com els actuals que els hereus dels seus botxins reivindiquen l’acomiadament lliure per a joves, i on tenim a Catalunya vora 600.000 persones a l’atur, és més actual que mai, ja que ell en moments més difícil sabia aglutinar la classe treballadora catalana , essent l’impulsor de la Solidaritat Obrera, seguidor de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, amic de Francesc Layret, que amb ell varen impulsar l’Ateneu Enciclopèdic Popular, esdevenint secretari General de la CNT al Congrés de Sants el 1918. Un obrer autodidacta, que integrava desacomplexadament el seu compromís obrerista com a dirigent de la CNT amb el seu catalanisme desacomplexat. I bona mostra en fou el discurs l’Ateneu de Madrid l’octubre del 1919, on afirmà:

“A Catalunya, els elements reaccionaris del catalanisme, sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista. I quan més soroll fan és en els moments es quan es produeix un fet social de ressonància, talment com si cerquessin la intervenció de les autoritats de l’Estat espanyol per a batre els treballadors catalans. Nosaltres, ho dic ací a Madrid, i si convé també a Barcelona, som i serem contraris a aquests senyors que pretenen monopolitzar la política catalana, no per assolir la llibertat de Catalunya, sinó per poder defensar millor els seus interessos de classe i sempre amatents a malmetre les reivindicacions del proletariat català. I jo us puc assegurar que aquests reaccionaris que s’autoanomenen catalanistes el que més temen és el redreçament nacional de Catalunya, en el cas que Catalunya no els restés sotmesa. I com que saben que Catalunya no és un poble mesell, ni tan sols intenten deslligar la política catalana de l’espanyola. En canvi, nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans el contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics madrilenys que m’escolteu, que si algun dia és parles seriosament d’independitzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers i potser els únics que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya, foren els capitalistes de la lliga regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional”

Llegir més »
jpg_g.m02.jpg
Premsa

Nova jornada de protestes i vagues a Grècia

Desenes de milers de persones van protestar aquest dijous 11 de març en tota Grècia contra les mesures d’austeritat econòmica anunciades pel govern grec en la passada setmana. S’estima que almenys 50.000 persones van participar en una manifestació en el centre d’Atenes. A Tessalònica, la segona ciutat del país, aproximadament 20.000 persones van prendre els carrers de la ciutat cridant contra banquers i autoritats.

La vaga de 24 hores va paralitzar els transports aeris i marítims, així com els serveis ferroviaris. Només una línia de metro va funcionar a Atenes, per a permetre als vaguistes la compareixença a les mobilitzacions. Els altres transports urbans, com autobús i tramvies, van quedar completament paralitzats. La protesta va provocar també el tancament de les escoles i dels edificis de l’administració pública. Bancs i grans empreses del sector públic, com aigua, telefonia i llum, van funcionar amb un petit efectiu. Els hospitals públics van tenir només els serveis d’emergència.

El país també va estar sense informacions en les ràdios i canals de televisió, ja que el sindicat de periodistes es va adherir a la paralització. Els vehicles d’informació van transmetre només cançons i programes d’entreteniment. Els periòdics no seran publicats aquest divendres. Molts amos de botigues en el centre de la capital van tancar les portes, en una mesura de precaució contra possibles disturbis en les manifestacions.

A Atenes, el principal focus de les protestes, grups d’anarquistes van trencar aparadors de botigues de luxe, multinacionals, bancs i cotxes, a més de llançar còctels molotov i bombes de tinta contra els efectius policials. La policia va utilitzar gas lacrimògen i bombes d’efecte moral per a contenir els manifestants anarquistes. Va haver-hi durs enfrontaments davant al Parlament i també prop de la Universitat Politècnica. Desenes de manifestants havien estat detinguts. També va haver-hi registres d’expropiacions d’almenys dos supermercats pertanyents a una gran empresa en la capital grega.

Font: Agència de notícies anarquistes – ANA

Llegir més »
Acció Sindical

La Justícia ha dictaminat que els Contractes d’Obra i Servei realitzats a Gearbox del Prat estan en Frau de Llei

Ja ha estat dictada la primera sentència que condemna a Gearbox del Prat de Llobregat per la utilització dels contractes d’obra i servei en frau de llei.

Durant més de 2 anys, des de juliol de 2007, s’han vingut realitzant en aquesta empresa contractes il·legals amb el consentiment de la majoria sindical. Només la CGT s’ha declarat en contra i ha estat treballant per a assegurar la contractació estable i de qualitat per a tots els treballadors. UGT i CCOO no han cregut important el futur de les companyes i companys que han treballat al costat de nosaltres i li han fet el joc a la Direcció de l’Empresa.

Hauria de ser vergonyós per a qualsevol Comitè d’Empresa mínimament compromès a favor dels treballadors, haver permès aquesta situació durant tant temps i que al final sigui la Justícia la qual doni la raó als treballadors. Llàstima que a l’Empresa només li va a costar els diners de la indemnització, ja que van ser CCOO i UGT, els que van consentir modificar la Llei de la Reforma Laboral, que obligava a la readmissió dels treballadors acomiadats improcedentment com és el cas.

Està clar que la defensa honrada dels interessos dels treballadors i treballadores de Gearbox del Prat és el que va a garantir el futur de tots nosaltres. Les accions al marge de la Llei que ve realitzant la Direcció de l’Empresa només ens condemnen a la precarietat i a ser víctimes de l’abús empresarial. Ja és hora que l’empresa realitzi un gir en la seva política social i comenci a tractar al seu personal d’una manera més adequada. L’hi diu la CGT i l’hi diu la Justícia.

Llegir més »
Premsa

Indult per l’Alfons Hermoso Castillo

Benvolguts, benvolgudes

ens adrecem a vosaltres per demanar-nos, un cop més, la vostra solidaritat activa. El maig de 2007, arran dels fets produïts durant la manifestació “No ens tallaran les ales” , l’Alfons Hermoso Castillo va ser detingut, acusat de lesionar un dels agents antiavalots encarregat de controlar la manifestació; recordem que aquest agent utilitzava una arma il·legal, abansi en l’actualitat, el kubotan.

Llegir més »
Memòria històrica

Jornades sobre la guerrilla antifranquista. Barcelona, 12, 18 i 19 de març de 2010

– DIVENDRES 12 DE MARÇ. 19.30 h. TORREPARTIDA. Pedro Lazaga, 1956 .

Projecció i debat a càrrec de membres del Ateneu Llibertari.

El 1956 la Dictadura ja considerava al maquis com història. Per això es va permetre facturar la primera pel·lícula en la qual els guerrillers són els protagonistes. Pedro Lazaga, un dels directors orgànics del Règim, va rebre el Premi Nacional de Cinema d’aquest any per la pel·lícula. “Torrepartida” aborda el fenomen del maquis en clau de western, convertint-los en bandolers propis del gènere. La pel·lícula compta amb dos elements que la fan interessant: s’evidencien pràctiques de contrainsurgencia que després la historiografia facciosa ha intentat solapar, i, a pesar de les distorsions pròpies de la narrativa franquista, els actors secundaris que interpreten als guerrillers són molt més versemblants que els que els han interpretat en les pel·lícules fetes després de la mort del Dictador. La vivència tan recent d’una guerra sense concessions es delata en cada gest, en cada moviment.

– DIJOUS 18 DE MARÇ. 19.30 h. CAUSA 661/52. La insolencia del condenado. Falconetti Peña. 2009.

Projecció i debat amb la presència del director.

Llegir més »
Premsa

El ministre de treball i inmigració espanyol aconsella fer-se un pla de pensions privat

Corbacho aconsella tenir un pla privat de pensions que completi el públic

Celestino Corbacho, ens aconsella que tinguem un pla de pensions privat que completi el sistema públic de pensions quan som més de 4 milions de desocupats i no arriba el salari ni per a viure.

El Ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, ha aconsellat aquest dimarts 9 de març als treballadors que tinguin un pla de pensions que completi el sistema públic. No ho fa, a més, perquè el sistema públic de pensions vagi a tenir problemes i no es puguin cobrar en un futur pròxim, sinó únicament per a compensar la pèrdua d’ingressos que es produeïx al jubilar-se. No obstant això, Corbacho ha assegurat que cap pla privat de pensions pot substituir “mai” a un públic.

Llegir més »
Premsa

Roba escombraries

En un inici de 2010 especialment fred, la firma sueca H&M i la cadena de distribució nord-americana Walmart s’han vist obligades a justificar-se davant la publicació d’una article compromès al NY Times. Una estudiant de treball social va trobar piles de roba a les escombraries del carrer 35, ben a prop dels establiments comercials que les dues grans empreses tenen a Manhattan i ho va fer saber al popular diari. Les peces de roba trobades han resultat ser articles no venuts que s’han estripat de manera que no puguin ser utilitzats o recuperats dels contenidors. Estudiants, premsa i entitats benèfiques ja han mostrat la seva indignació. Fins i tot els “fans d’H&M” a Facebook – que són gairebé un milió i mig – han mostrat el seu descontent i han demanat explicacions a la marca de moda. En una ciutat on un terç de la població pateix penúries econòmiques i on cada any el fred mata un bon nombre de persones sense sostre, la destrucció de la roba no venuda ha resultat indignant per molta gent.

Llegir més »
Premsa

Ple Extraordinari de la CGT de Catalunya el dissabte 20 de març a Rubí. Tema únic: vaga general

A TOTS ELS SINDICATS DE LA CGT DE CATALUNYA

PLE EXTRAORDINARI DE LA CGT DE CATALUNYA

Rubí, 20 de Març del 2010

En la Plenària del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya del 25 de febrer del 2010 es va acordar ratificar la convocatòria de Ple Extraordinari de la CGT de Catalunya, que per la premura de temps el Secretariat Permanent d’aquest Comitè Confederal havia plantejat a tots els Sindicats la seva celebració per al dia 20 de març. En la mateixa
plenària es va aprovar sol·licitar al Sindicat d’AA.DD. de Rubí que acceptés l’organització del Ple en els seus locals.

Llegir més »
Premsa

Amadeu Casellas surt de la presó vuit anys després del que li corresponia

El pres anarquista Amadeu Casellas va poder sortir per fi de la presó al migdia del 8 de març, després de vint-i-quatre anys empresonat. El director del centre penitenciari de Girona ha unificat els expedients de l’antic codi penal i del nou i, una vegada fet els còmputs de les penes, ha conclòs que Casellas ha complert vuit anys de pena que no li corresponien.

El seu empresonament havia provocat en els últims anys nombroses mostres de solidaritat de sectors anarquistes que denunciaven que Casellas era un pres polític i que el còmput de les seves penes era erroni, mentre que ell va seguir diverses vagues de fam. Finalment, s’ha pogut aplicar a Casellas una doctrina del Tribunal Constitucional que li ha permès sortir en llibertat ara mateix i no el 2016 com fins ara estava previst.

Casellas havia estat empresonat en diverses ocasions per atracament i encara té un judici pendent. Atracaments que cometia per a finançar les lluites obreres i socials, repartint els diners entre organitzacions i persones que, segons les seves pròpies paraules, «ho necessitaven». Se li va arribar a definir com «el Robin Hood espanyol». Sectors anarquistes i, fins i tot, ERC i ICV, van denunciar la seva situació penitenciària i van defensar que s’havia produït un error en el còmput de la pena de presó, que ara el jutge ha reconegut.

L’advocat defensor va sol·licitar a tres magistrats catalans i a un valencià que se li apliqués una doctrina del Tribunal Constitucional (TC) sorgida a partir d’una sentència del 28 d’abril del 2008, que permet que els dies de presó preventiva s’acumulin per a restar-los en altres sentències fermes. Seguint aquesta resolució, fa vuit anys que Casellas hauria d’haver estat posat en llibertat. Si finalment no s’hagués aplicat aquest procediment, la seva condemna actual no hagués expirat fins al 2016.

El jutge de vigilància penitenciària, el director de la presó i el comitè d’avaluació han confirmat, per tant, que Casellas ha complert vuit anys més del compte, ja que no s’havien comptabilitzat bé els anys que va passar a la presó tenint en compte el Codi Penal anterior, donant-li la raó després d’una lluita per la seva llibertat que va incloure fins a tres Vagues de fam, una d’elles de 76 dies i que va estar a punt de costar-li la vida.

Felicitats al company per la seva posada en llibertat, que la lluita segueixi.

Llegir més »
Concentració Jutjats Palma
Acció Sindical

Ajornat el judici per l’acomiadament de Diego Moyà per part de Kalise Menorquina

Ahir dimarts, dia 9 de març, havia de celebrar-se la vista del judici per la demanda interposada pel nostre company DIEGO MOYÀ, contra l’empresa KALISE MENORQUINA, S.A., per un “acomiadament objectiu” basat en suposats problemes de salut del nostre company.

Després de diverses controvèrsies a la Sala del judici, finalment el Jutge del Social nº 3 de Palma va decidir suspendre la vista fins al proper dia 11 de maig, a l’espera d’un nou informe pericial del metge forense.

Llegir més »
Memòria històrica

“Venjança de classe”: Les arrels de la ràbia de les classes populars el 1936 a Catalunya

Al llarg del primer terç del segle XX, les transformacions econòmiques derivades de l’evolució del capitalisme, des de la seva lògica local, tenen uns guanyadors i uns perdedors ben delimitats. Aquests darrers suporten unes desigualtats econòmiques i socials terribles. I tracten de resistir-hi a partir de la protesta social i l’organització sindical, encara que també individual, des d’una resistència passiva a l’autoritat.

Malgrat que podria haver-hi hagut altres respostes, des de les contradiccions de la societat catalana s’optà majoritàriament per la repressió. Els grups benestants autòctons van esdevenir addictes a l’ús dels ressorts estatals per preservar llur posició envers les demandes de la classe obrera i els grups socials mes depauperats. Dins d’aquesta lògica, recorren a la despersonalització dels qui consideren inferiors per conjurar la por d’una revolució que anivelli una societat terriblement desigual. Així, per a l’enriquiment dels de dalt trobarem explotació laboral, humiliacions quotidianes, violència estructural, especulació i menyspreu social, per als de baix. Tanmateix, la marginació i la violència estructural contra aquest segment no generà la individualització de la tragèdia, la pèrdua d’autoestima col·lectiva o la degradació moral dels afectats, tal com acostumem a contemplar en circumstàncies semblants.

El conjunt d’idees llibertàries, amb un discurs alliberador potent i, fins a cert punt sofisticat, més o menys vinculat a una forta organització sindical, permeté generar una cultura pròpia —en un sentit antropològic del terme— capaç de bastir una autoafirmació col·lectiva, de plantejar alternatives, i de viure, creixentment, al marge i en contra de la societat oficial. La incapacitat de la República (i també la seva ostensible absència de voluntat) per revertir aquest procés de divisió social representa un punt de no retorn en aquesta conflictiva dialèctica de classe. A Catalunya, desprès de la immediata reacció de les organitzacions obreres davant del cop d’estat de 1936, es va manifestar la profunditat i l’arrelament social d’aquesta tragèdia sota la fórmula de la venjança de classe.

Llegir més »
Cartell xerrada Xile
Premsa

Xerrada de suport als moviments populars xilens i a l’autoorganització popular

Xile s’enfronta a una crisi social desencadenada pel terratrèmol de fa tot just una setmana.

L’administració pública xilena (tant a nivell municipal com a novell del govern central) ha demostrat la seva ineficiència. Enlloc de reconèixer aquesta ineficiència (en el lliurament de l’ajuda a temps, per exemple), l’única resposta de l’Estat xilè davant la catàstrofe ha estat militaritzar la segona ciutat més poblada de Xile, Concepción, per a defensar els interessos d’uns pocs per sobre milers de necessitats.

Llegir més »
Memòria històrica

“Arrhash”, un documental sobre els bombardejos químics de l’exèrcit espanyol al Rif

Arrhash (Verí)

Documental de Javier Rada i Tarik El Idrissi sobre la massacre química en la guerra del Rif (nord del Marroc). Any 2008, durada 45 minuts.

Entre 1923 i 1927, l’exèrcit espanyol va bombardejar amb gas mostassa a població civil durant la guerra del Rif. Espanya es va convertir en una de les primeres potències a utilitzar aquests mètodes d’extermini. I va aconseguir que el seu crim romanguésen un convenient oblit.

Llegir més »
jpg_moraebre8CGT.jpg
Premsa

Milers de persones es manifesten a Móra d’Ebre contra el cementiri nuclear

Unes cinc mil persones s’han manifestat el diumenge 7 de març pels carrers de Móra d’Ebre en contra de la candidatura d’Ascó a acollir el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears. La marxa, convocada per la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC), ha començat des del pont vell i ha recorregut els carrers de la ciutat fins arribar a la plaça de Dalt. La pancarta principal, amb el lema ‘No al cementiri nuclear’, ha estat encapçalada per portaveus i activistes de plataformes en defensa del territori.

La manifestació s’havia convocat amb l’objectiu de tornar a deixar clar que la ubicació del cementiri nuclear no compta amb el consens del territori, una de les condicions que el govern espanyol va retirar de la darrera convocatòria de candidatures per acollir el magatzem temporal centralitzat de residus nuclears (MTC). Els i les manifestants provenien bàsicament de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona. La CGT ha tornat ha estar present en la manifestació.

Llegir més »
Premsa

“Quina banda!”

“Patronals, Banc Mundial, Bancs Centrals, Comissió Europea, Agències de Qualificació Financera, Capital financer, Governs mundials …. Quina Banda Organitzada per a causar el terror a les poblacions”

Llegir més »
Premsa

Ha sortit el número 115 de la revista “Catalunya” (març 2010)

El número 115 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:

– Editorial:

Amb les dades a la mà, la vaga general és l’únic camí

– Reportatge:

Colòmbia, continuïtat o ruptura

– Treball-economia:

Mobilitzacions de la CGT contra la crisi

La nova reforma de les pensions dinamita els drets socials bàsics

La reforma laboral, un altre regal del govern a la patronal

Ni un pas enrere, cap a la vaga general

A les Balears la plena ocupació no és compatible amb el sistema capitalista

Acaba el suplici dels tripulants del “Mercedes del Mar”

Davant les mobilitzacions convocades per CCOO-UGT el 23 de febrer

Essa Palau retira l’ERO que hauria afectat 170 persones

Persecució sindical a Mútua de Terrassa

Alts directius de TMB reben milers d’euros del pla de pensions

Transferència Rodalies Barcelona: han de complir els pactes

CCOO i UGT signen la pau social i la moderació salarial per tres anys

Un xec en blanc, per mantenir la cadira?

Llegir més »