El rostre del capitalisme distòpic que arriba

L’autor agrupa els principals trets de la transformació del capitalisme contemporani. Enfront de la sinistra silueta de la distopia generalitzada, Iglesias reivindica la necessitat d’un llenguatge i coneixement al servei de la praxi utòpica

Una vegada desaparegudes les experiències del socialisme, abandonats els programes de transformació del sistema per bona part dels partits, sindicats, cooperatives, mútues i col·lectius afins que encara habiten l’univers de les esquerres… Els anomenats “monopolis generalitzats” no troben resistències per imposar la seva lògica predatòria a tot el planeta.

L’autor reflexiona sobre els efectes del capitalisme i el creixent individualisme en la salut

El pati de l’escola pot ser un espai ingènuament anticapitalista. És el cas, per exemple, de l’esport que s’hi juga, que és, quasi sempre, un esport d’equip. Pel que fa als adults, en canvi, un dels esports que més creix en practicants és el running, un esport que permet la pràctica individual, la competició individual, l’autosuperació individual, el benestar individual, … Una perspectiva que s’estén al conjunt de la vida. Es tracta d’una comminació constant a anar més enllà d’un mateix, el que suposa assumir en la pròpia vida un desequilibri permanent, no descansar o parar-se mai, superar-se sempre i trobar el gaudi en aquesta mateixa superació de tota situació donada. És com si la lògica d’acumulació indefinida del capital s’hagués convertit en una modalitat subjectiva. Cadascú està cridat a concebre’s