Fa uns dies es va fer pública una sentència justa. El TSJC va ratificar la incapacitat total de la Natividad Gómez –la Naty–, la combativa companya que va acampar l’octubre del 2015 davant l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) sota una pancarta que deia: “Em voleu veure morta, doncs ara viuré aquí”. La seva lluita per la pensió que li corresponia després de patir greus problemes de salut va representar el tret de sortida per una lluita més àmplia en el marc de la PAICAM, la Plataforma de persones Afectades per l’ICAM. Ni els intents de criminalització, ni les penúries econòmiques, ni els malestars físics i anímics, ni el llarg via crucisjudicial la van aturar.

Cop als criteris restrictius de les baixes laborals a Catalunya

Naty López demana que el seu cas serveixi de precedent

Naty López Gama es va convertir el 2015 en un símbol contra els criteris restrictius de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) a l’hora de donar baixes laborals. L’organisme dependent de la Generalitat li va donar l’alta tot i els problemes de salut derivats d’un infart —i que van acabar provocant-li un ictus— que li impedien desenvolupar la seva feina en una empresa de telecomunicacions, després de 18 mesos de baixa. Ara, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a López, després de desestimar un recurs de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), que opera a Catalunya a travésde l’ICAM.

El 2002, dos anys després que a la resta de la UE, el Govern espanyol va formalitzar la prohibició de la producció i la comercialització de productes fets amb amiant. Tres lustres després, la petjada d’aquest material blanquinós és ben fosca. Anualment, més de 2.000 persones moren a l’Estat com a conseqüència d’haver-hi estat en contacte i la xifra total de víctimes seguirà incrementant-se en les properes dècades. Amb l’antiga Uralita, durant mig segle controlada per la família March, com a màxim exponent, la de l’amiant és una història d’abusos empresarials, facilitada per la connivència de l’Administració. I, com sempre, amb unes víctimes innocents que, massa sovint, s’hi han deixat la vida.