La taxa de cobertura de les prestacions contributives ha baixat en 26 punts des del 2007, segons una comparativa elaborada pel col·lectiu d’investigació social IOE.
Desenes de persones han participat el dissabte 5 de gener al cementiri de Sant Celoni en una nova jornada en record del maqui anarquista Quico Sabaté. En l’acte han participat persones destacades com els cantautors Jaume Arnella i Juanito Piquete així com la seva filla Alba Sabaté.
Són moltes les accions que s’han fet durant aquests anys, per tal de mantenir viva la flama dels ideals d’en Quico Sabaté cada 5 de gener. El 1995, en motiu del 35è aniversari de la seva mort, l’Assemblea Llibertària del Vallès Oriental organitzà activitats d’homenatge, així com també l’any 2000 per part d’una comissió celonina en el 40 è aniversari.
Més recentment, en el 50è aniversari, es va crear una comissió formada per la nostra organització i el Casal Popular i Independentista Quico Sabaté, la CUP de Sant Celoni, la CNT i la CGT del Vallès Oriental que va suposar que durant tot el 2010 es realitzessin activitats en record de la seva lluita i els seus ideals llibertaris, i que va acabar amb la dignificació de la seva tomba i la realització d’un mural i una escultura al poble de Sant Celoni. Tot això sense oblidar els homenatges que els/les companys/es de la Marxa dels Maquis han realitzat també durant aquest temps.
Crònica, vídeos i fotos de l’homenatge a Quico Sabaté a Sant Celoni Llegeix més »
Projecció el dimarts 8 de gener a Reus del documental “La Salut, el negoci de la vida” sobre les retallades, la privatització i la corrupció a la sanitat catalana.
La Taula Ciutadana en Defensa de la Salut Pública de Reus, organitza la presentació del documental “La Salut, el negoci de la vida“, a càrrec del seu director Frederic Pahisa, produït per l’associació “SICOM, comunicació solidària“.
Projecció el 8 de gener a Reus del documental “La Salut, el negoci de la vida” Llegeix més »
Torna a ressonar el crit silenciós dels zapatistes a Chiapas. Un 1 de gener el EZLN va aixecar la veu; 19 anys després va celebrar la ‘fi del món’ amb el puny enlaire i les mateixes reivindicacions, encara pendents. Van fer el mateix recorregut que el 1 de gener de 1994, des de les comunitats de la serra i la selva de Chiapas a les capçaleres municipals, però aquesta vegada sense armes, coberts amb els seus passamuntanyes, mocador vermell al coll. Amb pas lent però ferm, milers d’homes, dones, nens i joves van marxar en silenci el 21 de desembre de 2012 a diverses ciutats de Chiapas ( mireu http://periodismohumano.com/en-conflicto/vuelve-a-resonar-el-grito-silencioso-de-los-zapatistas.html ). No va haver-hi consignes, no va haver-hi crits, solament el murmuri dels passos sota una pluja constant. Per al futur, el EZLN anuncia accions per a enfortir els vincles amb els moviments socials mexicans.
El 30 de desembre el EZLN anunciava en un comunicat les seves intencions per als propers mesos:
Comunicado del comité clandestino revolucionario indígena-comandancia general del ejército zapatista de liberación nacional.
Tot i que la campanya de Nadal provoca la reducció més gran del nombre d’inscrits a les oficines del SOC dels últims tretze desembres, la desocupació anual es dispara un 5% el 2012 i la contractació i l’afiliació cauen. Pels sindicats és una mostra clara del fracàs de la reforma laboral aprovada pel govern del PP i de les polítiques de retallades als serveis públics.
L’any 2012 acaba a Catalunya amb 32.712 noves persones desocupades Llegeix més »
Molts es pensaven que el 15-M havia estat un fenomen passatger, una catarsi efímera desapareguda tan misteriosament com emergí. Tanmateix, els historiadors som conscients que sovint les coses més rellevants són les menys públiques, les presents de manera latent i discreta, manifestades en petits detalls i esdeveniments anònims, i que, tanmateix, poden catalitzar de manera violenta i inesperada.
El 15-M, contràriament al que alguns mitjans addictes a les teories conspiratives asseguraven, no és cap moviment institucionalitzat ni instrumentalitzat, sinó més aviat una mena d’esperit transversal, més o menys espontani, en què convergeixen grups de militants de llarga trajectòria, indignació difusa, ciutadans apolítics que s’acosten episòdicament, persones d’adscripcions diverses i contradictòries i que, tanmateix, coincideixen a presentar una esmena a la totalitat a la imperant democràcia liberal de partits, captiva dels grans interessos financers i empresarials.
Vers una revolució social? Llegeix més »
Després del desallotjament i ara que estem negociant l’ubicació del nou Casal amb la Paeria, des de l’assemblea del Casal estem impulsant el manifest de suport al projecte del Casal de Joves, per tal de fer visible que el projecte del Casal és de tots i que és una necessitat urgent per la ciutat. És per això que us convidem a adherir-vos-hi (individualment o com a col·lectiu) i donar així el vostre suport al projecte del Casal de Joves.
Manifest de suport al projecte del Casal Popular de Joves de Lleida Llegeix més »
Reial Decret 1716/2012, de 28 de desembre de 2012, de desarrollo de las disposiciones establecidas, en materia de prestaciones, por la Ley 27/2011, de 1 de agosto, sobre actualización, adecuación y modernización del sistema de la Seguridad Social.
Aquestes mesures són molt importants, és l’adequació a l’última modificació sobre pensions de la Seguretat Social aprovada pel PSOE el 2011 amb el beneplàcit de la CEOE, CCOO/UGT, recordeu que en aquells moments el PP es va posicionar en contra d’ampliar l’edat de jubilació, però no només no les retira, sinó que ha anunciat una nova retallada si en tres mesos no s’arriba a un acord.
Catalunya torna a encapçalar el rànquing de territoris de l’Estat espanyol amb més desnonaments. Segons les dades oficials publicades el 27 de desembre pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), entre gener i setembre de 2012 a Catalunya hi va haver 19.405 tramitacions de desnonaments, després que entre juliol i setembre se n’haguessin comptabilitzat 4.732.
En el conjunt de l’Estat, la suma dels nou mesos va generar 76.724 processos d’aquest tipus, dins dels quals els 19.314 del tercer trimestre. El cas de Catalunya és especialment preocupant, perquè les xifres absolutes de llars afectades queden molt per sobre de la resta de territoris. Com a exemple, Andalusia, amb 2.887, Madrid, amb 2.622 i el País Valencià, amb 2.548, en el tercer trimestre, generen pràcticament la meitat de casos.
Catalunya encapçala el rànquing de desnonaments a l’Estat espanyol Llegeix més »
CARLOS YATERO | 28/12/2012 – Setmanari Directa
«Amb menys diners haurem de fer més, haurem de ser més eficients i canviar algunes maneres d’actuar». Un any després d’aquestes paraules d’Artur Mas en el Dia Internacional per l’Eradicació de la Pobresa, la Taula del Tercer Sector denunciava una situació crítica de les entitats socials, pels 640 milions d’euros que les administracions els deuen. En aquest context, sembla que la llei de ferro d’aquests temps ha estat assumida amb la menor de les resistències per part de de les direccions d’algunes entitats afectades per les retallades.
Això és el que denuncia el col·lectiu Defensem l’Acció Social i Comunitària (DASC), format per treballadors i treballadores del sector social. Segons DASC, les polítiques d’austeritat en matèria d’assistència social estan accentuant una empresarialització radical de la concepció general de la tasca de les ONGs. Aquest procés va acompanyat d’una precarització vertiginosa que «no només ens afecta com a treballadores, sinó també a la qualitat del servei que donem a les usuàries».
DASC assenyala la contradicció que les dificultats econòmiques estiguin recaient fonamentalment en els estrats laborals més baixos. Un comunicat fet públic pel col·lectiu assenyala que, des de que les polítiques de retallades van començar a repercutir en el sector, educadors i educadores han patit «rebaixes de sous, impagaments a les entitats socials que ens tenien contractades i que ens portava a treballar cobrant la meitat del sou, activitats que havíem de deixar de fer o pujades de la ràtio de nois i noies que havíem d’educar». Mentrestant, en la majoria de casos, «directors i directores cobren sous mensuals astronòmics», i les pròpies estructures directives de les associacions es mantenen intactes.
Rodrigo Lanza, després de 7 anys ha finalitzat la condemna de presó. Va ser condemnat pels fets del 4F, el 4 de febrer de 2006 a Barcelona, on un guàrdia urbà va quedar ferit de gravetat. Ell sempre va negar la versió oficial, plena de contradiccions i sense proves. El 28 de desembre recollia les seves pertinences i abandonava per sempre la presó de Quatre Camins.
Rodrigo Lanza, empresonat pel cas 4F, ha sortit de la presó Llegeix més »
ORDRE EMO/185/2012, de 22 de juny, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2013.
Atès el que disposen l’article 170.1.l) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya; l’article 37 del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el Text refós de l’Estatut dels treballadors, i el Decret 177/1980, de 3 d’octubre, modificat pel Decret 17/1982, de 28 de gener, pel Decret 152/1997, de 25 de juny, i pel Decret 146/1998, de 23 de juny;
Calendari laboral 2013 Llegeix més »
Jaime Aguilar forma part de diferents projectes i col·lectius en la ciutat de Mèxic. D’una banda, forma part de l’organització sindical Frente Auténtico del Trabajo, que tracta d’organitzar a la classe treballadora sota preceptes autogestionaris. També milita en un grup de solidaritat amb els presos, que al seu torn forma part de la Red Contra la Represión, que s’emmarca dintre de “La Otra Campaña”.
Entrevista a Jaime Aguilar, del Frente Auténtico del Trabajo (Mèxic) Llegeix més »
Assistim a una redistribució de la riquesa social, on convertida la mateixa en actius financers, se li retorna a la societat, al 90% de la població, en forma de deute.
La llei 3/2012 de Reforma del Mercat Laboral, en la Memòria justificativa i Econòmica planteja… “l’estabilitat (en l’ocupació, es refereixen), pot tenir també un costat negatiu quan, al ser el risc d’acomiadament molt reduït, es desincentiva l’esforç i es genera una excessiva resistència a l’adaptació a les noves necessitats. Aquest tipus d’estabilitat té bastant que veure amb el cost i marge de decisió empresarial en l’acomiadament, que a Espanya és relativament més car i limitat que en països del nostre entorn”…
En el nou redactat de l’article 51.1 ET, el que regula els acomiadaments col·lectius i individuals per causes econòmiques, atorga als patrons llicència per a acomiadar, al més pur estil “agent 007” al servei de “la seva majestat el capital”, i diu ara: “S’entén que concorren causes econòmiques quan dels resultats de l’empresa es desprengui una situació econòmica negativa, en casos tals com l’existència de pèrdues actuals o previstes, o la disminució persistent del seu nivell d’ingressos o vendes. En tot cas, s’entendrà que la disminució és persistent si es produeix durant tres trimestres consecutius”.
El resultat, des que la llei va entrar en vigor en forma de decretazo (febrer 2012), ha estat la mort legal de més de 800.000 contractes, persones, homes i dones de qualsevol sector, de qualsevol activitat, tant del mercat privat, com del sector públic.
Els anys de crisis-estafa des del 2008 al 2011, es van dur per davant més de 3,5 milions d’ocupacions, sobretot en el sector privat. I s’han fet amb legislacions laborals sobre l’acomiadament, on aquest encara necessitava de l’autorització administrativa en els col·lectius (CC.OO i UGT fonamentalment, s’encarregaven de racionalitzar i reestructurar sectors i empreses a preus d’almenys 45 dies any), i el 2012 va trencar l’espina dorsal del dret laboral, per tant es va fer sobre la debilitat política de les persones assalariades i deixa sense regles de joc al treball: … de potes en el carrer, i amb 20 dies, i els jutges a callar…
El 2012 podríem caracteritzar-lo com un moment d’inflexió, on la llibertat de les persones i especialment de les persones assalariades, ha estat delimitada, encotillada i, en massa ocasions, empresonada i reprimida, precisament per defensar-la, i s’ha constituït la llibertat absoluta per als diners. La Reforma Laboral, igual que la reforma de l’article 135 de la CE, només atorguen seguretat jurídica a una minoria de la societat, representada pels diners (poder financer i poder empresarial).
Dinamitat l’estat de Dret i Social, per obra i desgràcia dels nostres polítics (PSOE, PP, PNB, CIU i UPD), han trigat menys de quatre mesos (de juliol a octubre) a publicar el Reglament de la Reforma Laboral amb un objectiu autocomplert: neteja de treballadors i treballadores del sector públic, és a dir, primer es va inutilitzar el sector públic sobre la base de les retallades i, ara, acomiadem en primera instància al personal laboral (ni més ni menys que 700.000 en totes les Administracions Públiques i altres 150.000 en Empreses Públiques), i, el tercer pas, és atorgar a la gestió privada tot el que són drets fonamentals, ja que aquí es troba una de les claus de la recuperació de la taxa de guany —a la rendibilitat que ells requereixen-, dels capitalistes.
Primer van venir a per tota la classe obrera amb la polítiques de “pau social”, després van venir a per la classe obrera amb les polítiques estructurals i “el que cal fer, encara que ens dolgui”, i entre l’“hem viscut per sobre de les nostres possibilitats” i entre “el que cal fer perquè no hi ha altre remei”, s’han carregat drets socials, drets fonamentals, els serveis públics i el que és de tots i totes i no cotitza a Wall Strett.
La classe obrera sembla tenir una destinació, marcada en les agendes dels poderosos, cal crear les condicions socials, polítiques, perquè la seva vida sigui com va ser en el capitalisme manchesterià. Assistim a una redistribució de la riquesa social, on convertida la mateixa en actius financers, se li retorna a la societat, al 90% de la població, en forma de deute.
Nosaltres, assalariats i assalariades, pensionistes, hipotecats/des, joves, persones depenents, empobrides, paguem els seus deutes amb els nostres diners robats dels salaris, de la sanitat, de l’educació, de la dependència, dels béns essencials (energia, transport, comunicacions). Ens roben, ens estafen, ens espolien i sembla que encara esperem o confiem que ha estat un mal somni i que demà…
Hem de despertar d’aquest malson i mirar-li als ulls i de cara a la realitat, doncs no hi ha un demà, no hi ha tornada enrere, i pensar que només la mobilització, el conflicte social, la ruptura de la pau social són l’única possibilitat d’un futur, on el repartiment de la riquesa social que entre tots i totes creguem, ha de ser suficient per a viure bé.
Llibertat absoluta per a l’acomiadament per part empresarial Llegeix més »
Reeditem un llibre d’especial interès:
TAL COMO LO VI. La Colectividad de campesinos de Cerdanyola-Ripollet
1936-1939.
Un llibre de José García, “Carreta”, amb un doble valor: conèixer i
descobrir que aquí també es va col·lectivitzar, i no només això sinó
que va ser de les poques col·lectivitzacions agràries de Catalunya, i
una orientació per buscar i posar en marxa alternatives al
capitalisme. Les col·lectivitzacions van ser organitzacions de treball
horitzontals i són consideradesuna autentica revolució.
Les organitzacions que recolzem la lluita que estan duent a terme els treballadors de IMESAPI Granollers i Les Franqueses hem elaborat un manifest, constituït un comitè de suport i obert un bloc on hi trobareu vídeos, fotografies, comunicats, notícies i informacions sobre la lluita d’IMESAPI.
Més informació al bloc http://imesapienlluita.blogspot.com.es/
Manifest del Comitè de suport als i les treballadors/es de IMESAPI de Granollers i Les Franqueses
Des del passat 4 de Novembre els i les treballadores de IMESAPI de Granollers i Les Franqueses es troben en VAGA INDEFINIDA contra l’ERO presentat per aquesta empresa. El mateix, provocarà que 6 treballadors/es es vegin abocatsa l´atur de forma temporal.
5.436 ERO portàvem a Catalunya quan faltaven tres setmanes per acabar l’any 2012, a falta dels que es produeixin les últimes tres setmanes de desembre. La reforma laboral que des del febrer facilita la tramitació d’un expedient n’ha disparat l’ús i s’han trencat tots els rècords –el pitjor any, el 2009, se’n van presentar 3.978–, de manera que durant 2012 no només s’ha superat a Catalunya el màxim històric dels gairebé 4.000 expedients de regulació, sinó que també s’ha superat el nivell psicològic dels 5.000. Els sindicats ja van alertar al febrer, quan va entrar en vigor la reforma laboral de Rajoy, que la normativa que facilitava la tramitació dels ERO i ampliava els motius necessaris per justificar-los tindria un efecte devastador.
5500 ERO a Catalunya durant el 2012 a conseqüència de la reforma laboral del PP Llegeix més »
‘Ni muts ni a la gàbia’ demana l’arxivament de la causa contra nou persones, per les que la fiscalia demana en conjunt 27 anys de presó. Centenars de persones han participat en accions contra aquest projecte urbanístic d’Esplugues de Llobregat, actualment aturat per l’esclat de la bombolla del totxo.
Nascuda al febrer en solidaritat amb les nou persones encausades per oposar-se al Pla Caufec –un mastodòntic projecte urbanístic ubicat a Esplugues de Llobregat, al peu de Collserola-, la campanya “Ni muts ni a la gàbia” (aneu a http://nimutsnialagabia.org/) ha agafat força aquest Nadal amb la publicació de tres vídeos en què s’explica l’esmentat projecte, les diferents lluites que s’han portat a terme per aturar-lo i la repressió que s’ha exercit contra el col·lectiu opositor. La campanya està recollint signatures per demanar l’arxivament de la causa contra els nou activistes imputats, sis dels quals s’enfronten a acusacions que els podrien fer anar a la presó, i també està fent xerrades i activitats diverses per doner a conèixer la situació. Fins i tot, el ple de l’Ajuntament d’Esplugues va fer per unanimitat una declaració el passat 19 de juny manifestant que les possibles condemnes eren “desproporcionades pel que fa als fets presumptament comesos”. No va demanar, però, l’arxivament de les causes.
L’any 2012 no ha estat un any més en el nostre sector professional. Podem afirmar que ha estat l’any en el qual aquest sector ha donat un cop sobre la taula. Un cop fruit del cansament, un cop que significa un clar “fins a aquí hem arribat,” però que si bé no ha estat general, sí ha arribat a tenir importància. Ja no és una llavor que s’ha plantat. Les mobilitzacions d’aquest any són el fruit que ha madurat. És, en efecte, un punt d’inflexió.
L’any va començar amb el decretazo del 30D amb el qual aquest govern despòtic s’inaugurava en el seu càrrec. Un primer atac al que se sumarien dos noves reformes laborals: més precarietat, acomiadament més barat i més facilitat per a deteriorar les condicions laborals per part de la patronal i els empresaris. Tot contra els treballadors i treballadores.
Però l’any també va començar amb dues mobilitzacions carregades de compromís: a Sevilla els treballadors de Sadiel, consultora que té com client important a l’administració pública andalusa, van començar l’any convocant una vaga d’una setmana contra les condicions laborals. L’altra lluita, que ja venia de 2011 i que s’ha perllongat durant tot l’any amb vagues incloses, ha estat la dels companys i companyes de Hewlett Packard a Barcelona, Saragossa i Oviedo.
Les mobilitzacions contra els acomiadaments a HP han estat presentis tot l’any a força de manifestacions, presència en actes públics amb pancartes voladores, concentracions enfront de les botigues de la marca en tot l’estat espanyol i campanyes a internet. La via judicial i la via de les mobilitzacions no són excloents sinó complementàries. Això és una cosa que ha quedat clara al llarg de tot l’any.
I va arribar el 29-M, vaga general. Primera de l’any que va comptar amb un augment de la participació respecte de l’anterior de setembre de 2010. En aquesta vaga vam poder veure un repunt clar de participació en els nostres centres de treball. Un primer pas que ja marcava el que està sent aquest cap d’any: un despertar.
Els ERO han estat una constant. Des de poc després d’aprovar-se la reforma laboral, que abaratia i feia pràcticament lliure la realització dels acomiadaments massius d’empleats, les empreses no han tingut dubte en aplicar-los. La primera gran va ser Capgemmini el mateix mes de març. Darrere han vingut Atos, Alten, Ibermática …
Les primeres respostes als ERO han estat molt descafeïnades quan no, directament, de signatura i claudicació cridant “al mal menor”. No obstant això el cansament ha fet efecte i a la fi d’any hem presenciat mobilitzacions i convocatòries de vagues indefinides en empreses de consultoria contra els ERO. La metxa va esclatar a Capgemini amb el segon ERO de l’any i l’aplicació d’un article 41 de modificació substancial de les condicions laborals. Els treballadors es van plantar: vaga indefinida en diversos centres. Els clients van veure que se’ls venia el món damunt i van pressionar a l’empresa perquè retirés l’article 41 i parés l’ERO. Una victòria apoteósica. Darrere dels treballadors de Cap han vingut els de Alten, que fa uns dies han convocat una altra vaga indefinida per a principi de gener.
Aquest any també ha estat el de les mobilitzacions de la Coordinadora d’Informàtica de CGT. No solament hem participat en assemblees del 15M per a informar sobre la nostra lluita contra HP i altres empreses depredadores, també ens hem manifestat contra la situació del nostre sector. I dues vegades! I en diverses ciutats!! L’important ha estat constatar que la mobilització ha anat de menys a més i que ha tingut suports entre els treballadors del sector, afiliats i no afiliats. Hem deixat clar, novament, un altre any més, que la nostra activitat no és “la normal” sinó la qual hauria de ser: mobilització, protesta i lluita. En el carrer i a internet.
Manifestacions en tres ciutats, al juny i setembre, presència enfront de centres de treball contra els acomiadaments, enfront de botigues en protesta contra les actuacions de les empreses, en la porta dels clients… concentracions en solidaritat amb treballadors, independentment que tinguéssim o no presencia en l’empresa, col·laboració en xarxes socials amb les mobilitzacions a HP, Capgemini, Atos, Alten, Sadiel, CGI, Yoigo…
I victòries, victòries importants com la de l’absorció de l’antiguitat, que ha obligat a diverses empreses a pagar, com la llei els obliga, els plusos i triennis que estaven absorbint d’altres complements de la nòmina. O demandes com la que suposarà a Yoigo i IcNet un expedient per cessió il·legal de treballadors.
Està clar que el 2012 no ha estat un any normal. Els treballadors i treballadores d’informàtica hem sortit al carrer contra el que és injust. Ens hem mobilitzat com mai abans i sabem que això anirà a més. Perquè volem que vagi a més. Els nostres drets, els nostres llocs de treball, han de ser defensats. No és temps de pactes i de negociacions. No cap negociació amb el que ens roba i condemna a la precarietat i la indigencia a milers de persones. Ens hem mobilitzat i ho seguirem fent. Hem despertat d’una llarguísima letargia i hem pres consciència que som treballadors i que hem de lluitar pels nostres treballs. Hem de lluitar. No podem permetre’ns quedar-nos mà sobre mà enfront del monitor.
Com deia José Antonio Labordeta, tal vegada ni tu ni jo ni l’altre ho arribem a veure, però caldrà anar fent perquè pugui ser.
Coordinadora d’Informàtica de la CGT
http://www.cgtinformatica.org/content/el-sector-inform%C3%A1tico-en-2012-el-a%C3%B1o-que-despertamos
El sector informàtic el 2012. L’any en que hem despertat Llegeix més »
Utopia, del somni igualitari al pensament únic
Ferran Aisa
Icaria Editorial, 2012, 294 pàg.
Ferran Aisa ens presenta un assaig sobre la Utopia. Amb “Utopia, del somni igualitari al pensament únic”, l’escriptor i poeta nascut a Barcelona i resident a Sant Cugat ressegueix el pensament filosòfic des de l´Antiguitat fins als nostres dies, sense oblidar-se de les contrautopies i dels moments de crisi permanent que viu la societat actual.
Des del passat 4 de Novembre els i les treballadores de IMESAPI de Granollers i Les Franqueses es troben en VAGA
INDEFINIDA contra l’ERO presentat per aquesta empresa. El mateix, provocarà que 6 treballadors/es es vegin abocats
a l´atur de forma temporal.
Tanquem les Nuclears-100%RENOVABLES es pronuncia sobre l’Acord de la X Legislatura de Govern de Catalunya en relació al tema nuclear.
En relació al document “ACORD PER A LA TRANSICIÓ NACIONAL I PER GARANTIR L’ESTABILITAT PARLAMENTÀRIA DEL GOVERN DE CATALUNYA, signat el 19 de desembre entre ERC i CiU, volem fer arribar a la societat catalana un seguit de reflexions, ja que en ell es menciona explícitament la qüestió de l’energia nuclear.
Concretament, en el capítol “UNA POLÍTICA ECONÒMICA JUSTA PER A UN MARC PRESSUPOSTARI DE TRANSICIÓ” , i en el punt 1, de l’apartat d’ingressos, el document diu:
“– Implementació de noves vies d’imposició ambiental, com les que graven l’emissió de gasos contaminants (emissió de gasos en l’enlairament d’avions), o bé la producció de residus nuclears —mitjançant la modificació del gravamen de protecció civil sobre les nuclears.”
Sobre aquest punt volem manifestar que:
1.- La imposició de taxes o gravàmens sobre activitats industrials nocives per a la salut de la població i el medi ambient és una activitat legítima de qualsevol acció de govern, ja que penalitza les activitats lesives, enviant una clara senyal a les empreses que obtenen beneficis econòmics d’elles i, al mateix temps, indica a la societat l’existència d’un perill real al que cal fer front.
Una cinquantena de persones s’han concentrat el dissabte 22 de desembre davant de l’edifici de la Cambra de Comerç de Sabadell, a l’Eix Macià, per manifestar-se en contra de la patronal i per a que es realitzi una nova vaga general.
La concentració, convocada per la plataforma Sabadell Lluitant s’ha realitzat per denunciar el que consideren vulneració dels dret de vaga que es va produir a l’última vaga general del passat 14 de novembre. En un manifest, han lamentat que molts treballadors no van poder exercir el seu dret de vaga, ja que la patronal no només amenaça als vaguistes amb l’acomiadament, sinó que també fan servir altres armes com recuperar el dia o canviar-lo per un altre festiu.
La plataforma Sabadell Lluitant reclama una nova vaga general Llegeix més »
Salvar els bancs està costant al contribuent espanyol 52.000 milions d’euros. Així queda la factura, de moment, amb els 1.865 milions de rescat que la Comissió Europea va afegir ahir per a BMN, Liberbank, Ceiss i Caja 3. A canvi de l’ajuda, s’hauran de reduir entre un 25% i un 40% i abandonar el sector immobiliari per limitar-se al negoci detallista i a donar crèdit a les pimes a les seves demarcacions d’origen. Brussel·les, a més a més, imposarà als seus clients que s’hagin enganxat els dits amb les preferents o el deute subordinat pèrdues per valor de 2.000 milions.
El rescat dels bancs ha costat 52.000 milions als contribuents espanyols Llegeix més »
El duende del maquis
Jesús Martínez Maluenda
Jaume Serra Fontelles,
Virus editorial, 2012, 160 pàg.
Jesús Martínez Maluenda, conegut com el Maño o el Duende, va ser una figura tan essencial com anònima en les activitats del maquis a Catalunya. No va protagonitzar cap acció, però en va fer possibles moltes. Ha estat un dels millors guies de muntanya durant la resistència contra la franquisme: va compartir experiències i lluita, entre altres, amb Josep Lluís Facerías, Quico Sabaté, Marcel·li Massana i Ramon Vila Capdevila, amb el qual va tenir una relació de germans.
El llibre “El duende del maquis”, una aproximació a Jesús Martínez Maluenda Llegeix més »
