Ens en sortirem de construir un discurs on hi puguem viure totes i tots? Decididament, no. No si no canviem moltes de les actituds actuals que amb ni un bri d’elegància es passegen com a polls ressuscitats per les lletresde la parauleta anarquia.
Crítica i autocrítica, ‘manual de guariment de la pestilència’ Llegeix més »
LA CANC CONSIDERA QUE LA CONVOCATÒRIA PER A LA SELECCIÓ DE CANDIDATS A ACOLLIR EL CEMENTIRI NUCLEAR ÉS IRRESPONSABLE I ANTIDEMOCRÀTICA.
Els municipis interessats, diu la convocatòria, podran presentar candidatura amb un simple acord del Ple Municipal, sense ni tant sols exigir-ne unanimitat i que es podria aprovar per majoria simple, i sense tenir en compte als municipis veïns.
QUE HI HA MÉS AGRADABLE QUE GAUDIR DE LES FESTES A CASA .- És el que alguns porten gaudint des de sempre i altres de forma gratuïta hem tingut vetat fins a ara, tret que per sort de gràfic o vacances hagi feliçment coincidit.
Els treballadors/es de venda i informació de les estacions de ferrocarril són un dels col·lectius que mes pateixen aquest problema, assumint aquesta situació des de sempre sense el mínim reconeixement per part de la Direcció que feliçment té garantit el gaudi de totes i cadascuna de les festes locals, nacionals, ponts, dissabtes i diumenges i vacances quan els dona la gana, perquè tenen el chollo de veure que els seus treballadors pel mateix preu, els poden tenir pringats. Es preocupen a alleujar els gràfics en aquests dies si pagaran el mateix i no cal compensar-los… ? El que si els intranquil·litza és que mobilitzacions com aquestes els obliguin en ple menjar de Nadal o ressaca de cap d’any a estar pendents de les estacions, perquè en aquesta ocasió i a pesar dels ardits de serveis mínims abusius, pressions i xantatges, els treballadors/es han fet ús del mateix dret a gaudir-les amb les seves famílies.
I la resposta que han donat els treballadors ha estat contundent, participant en un 100%, segons torns, a Ávila, Cantabria, San Sebastian, Granada, Huelva, León, Logroño, L’Aldea, Fígueres, Girona, Huesca, Mérida, Reus, Salamanca, Teruel, Toledo, Tortosa, Zaragoza,… entre el 90% i el 75% A Coruña, Málaga, Palencia, Sevilla, Valladolid,… entre el 60% i 40% Barcelona Sants, Córdoba, Cáceres, Irun, Madrid Chamartín, València,… fent notar que companys a Albacete, Cuenca, Murcia,… també l’han secundat. La participació ha estat majoritària a pesar que se’ls hauria de caure la cara de vergonya a alguns jefecillos, que aprofitant-se de treballadors contractats per al període nadalenc, no han dubtat en recórrer a ells sabent que la por impediria la seva participació, alterant els gràfics a última hora en estacions com Barcelona Sants i altres, fent-los anar a treballar el dia de nadal i el mateix pretenen fer en any nou.
Ja coneixen aquests/ess companys/es la mena d’aquests personatges que no dubten en aprofitar-se del treballador més feble amb la finalitat de disfressar les xifres de participació i en nom de seguir gaudint ells com caps d’unes festes com sempre les han conegut, amb els mòbils apagats i tranquils perquè els pobres treballadors/es els cobreixen les esquenes gratuïtament.
També curiosament, estan sent particularment generosos amb les llicències en aquestes dates, quan en altres ocasions les han concedit amb comptagotes i als més “col·laboradors”. Per moltes voltes que vulguin donar-li, el col·lectiu d’Estacions ha manifestat amb rotunditat que exigeixen una millora en la qualitat de vida o almenys es vegin compensats a l’haver de treballar en dates que uns altres guanyant més tenen garantit el seu gaudi.
Lamentem que altres organitzacions sindicals, estiguin tan cecs davant aquest clam dels treballadors i encara dubten en posar-se al costat d’aquests, jugant patèticament amb “el no passa res, tot està tranquil” davant de l’empresa.
És inacceptable que la Direcció s’inhibeixi davant els viatgers i els treballadors mentre els problemes segueixen latents. Estacions està en lluita des de fa mes de dos anys i la xafogor del VCX que no cessa. Un malestar constant, que CGT no deixarà de denunciar, amb notes de premsa, repartiment de octavetes i promovent mobilitzacions o concentracions que anirem repetint per diverses estacions.
La nostra lluita cada vegada té més eco entre els usuaris i els ferroviaris. Perquè la deixadesa i l’abandó campen a plaer per tot ADIF, ja sigui en circulació, terminals, serveis logístics, administratius,…
La pròxima convocatòria serà en cap d’any, des de les 23:00 hores del dia 31 de desembre fins a les 01:00 del dia 2 de gener, i que no dubtem tindrà la mateixa participació o l’augmentarà. Exigim que s’obri una negociació ja per a tractar les nostres sabudes reivindicacions de quebrant, compensació del treball en fins de setmana i festius, turnicitat, estudi seriós del sistema de primes, garantia de futur, etc…
SFF-CGT
El 31 de desembre vaga a les estacions Adif-Renfe: “Les festes a casa” Llegeix més »
Fracàs rotund disfressat d’acord plural, la cimera sobre el canvi climàtic de Copenhaguen ha evidenciat la impossibilitat d’enfrontar-se a la crisi climàtica sense plantejar un canvi de model econòmic.
Copenhaguen accentua el fracàs de Kioto Llegeix més »
Els rics no passen penúries ni en temps de crisis. En un any de recessió, com el que ara es tanca, les deu principals fortunes del país han elevat ja el seu patrimoni un 27%. Amos de grans companyies, que en la seva majoria cotitzen a l’Ibex 35, tenen 6.803 milions més en les seves participacions empresarials, més del que va costar la T4 de Barajas per la pujada de la borsa.
Després de perdre l’any 2007 entorn d’un 30% del seu patrimoni, va arribar 2008. Amb la fallida de Lehman Brothers i l’escàndol de Madoff (que va esquitxar al Banc Santander i als milionaris Alicia Koplowitz i l’indi Ram Bhavnani) i es va dur per davant més de 26.000 milions d’euros, entorn de la meitat de l’acumulat en les seves participacions en cotitzades. Amancio Ortega ha retirat 700 milions dels seus sicav sense haver de pagar al Fisco, fent valer la seva condició de mortal que està per sobre del bé i del mal (no parlem de semideus ni espectres, parlem de la burgesia).
La CGT exigeix que el llistat de víctimes del franquisme no es lliuri a les associacions defensores d’aquest règim dictatorial que han demandat al jutge Garzón. CGT demandarà davant l’Audiència Nacional, el Tribunal Suprem i l’Agència de Protecció de Dades, responsabilitats si hi ha hagut tals filtracions.
En aquests dies, hem tingut notícies pels mitjans de comunicació, que les associacions defensores del règim franquista que van demandar al jutge Garzón davant el Tribunal Suprem per prevaricació en el procediment obert en l’Audiència Nacional contra el franquisme per crims de lesa humanitat, presumptament, semblen haver tingut accés a les bases de dades i llistats de les víctimes desaparegudes (més de 143.000) lliurades per les Associacions per a la Recuperació de la Memòria Històrica i per la CGT.
CGT, com organització personada en el procediment davant l’Audiència Nacional per a demostrar, amb dades concretes de persones desaparegudes, els crims de lesa humanitat comesos durant dècades pel règim franquista, ha presentat el 28 de desembre davant el jutjat d’Instrucció nº 5 de l’Audiència Nacional i davant la sala 2 del Tribunal Suprem, sengles peticions formals per escrit perquè aquests llistats no siguin lliurats de cap manera a aquestes associacions profranquistes, al no existir autorització expressa referent a això i no tenir dret a això al tractar-se d’associacions no personades en la causa oberta en l’Audiència Nacional.
Així mateix, CGT presentarà escrit davant l’Agència de Protecció de Dades sol·licitant la seva intervenció i el seu dictamen sobre les possibles negligències comeses en cas que aquests llistats de víctimes s’hagin fet públics o s’hagin lliurat a aquestes associacions que obertament fan apologia del franquisme.
CGT denuncia públicament i exigeix amb total rotunditat:
* Guardar el secret procedimental i que els llistats no es lliurin a altres associacions no personades davant l’Audiència Nacional.
* Guardar en secret el nom i la identitat de les víctimes. No es pot atemptar contra la intimitat i la confidencialitat de les dades personals.
* Diferenciar molt clarament la causa presentada contra el jutge Garzón i la causa presentada contra els crims del franquisme, sent totalment innecessari que els llistats de víctimes del franquisme es puguin usar impúnement perquè certs grups i associacions presentin la seva demanda contra el jutge.
Per a CGT aquest tipus de fets representa, una vegada més, la injustícia que tradicionalment es ve cometent contra les víctimes, contra el sofriment dels seus familiars, contra les associacions i organitzacions vinculades ideològicament amb aquestes víctimes. Estem davant una prova més de la dependència que el nostre sistema democràtic segueix mantenint amb el passat règim. Aquesta democràcia segueix tenint una assignatura pendent, la de no haver fet justícia amb el passat, no ha buscat la veritat, no ha assumit la recerca de les milers i milers de persones desaparegudes, no ha anul·lat les sentències judicials franquistes, no està permetent la inscripció en el registre civil de les milers de persones desaparegudes.
Aquesta democràcia segueix ignorant la condemna expressa dels horrors del règim franquista permetent l’extorsió dels sentiments dels familiars de les víctimes, havent de suportar ara la indefensió davant el presumpte mal ús que es puguin estar fent de les seves identitats, dels seus noms, sense cap tipus de respecte pels seus esforços, vivències i història.
Com CGT diem que ja n’hi ha prou de seguir negant i jugant amb la història i la memòria social del poble, dels seus treballadors i treballadores, prou de seguir-se rient de la justícia i de la veritat.
CGT pel dret a la confidencialitat de les víctimes del franquisme Llegeix més »
Acords econòmics i geoestratègics marquen les bones relacions de la UE i l’Estat espanyol amb el Marroc. A canvi el regne alauita és una peça clau per al control migratori i la seguretat.
Marroc-Espanya: Molt més que bons veïns Llegeix més »
MANIFEST 100 ANYS D’ANARCOSINDICALISME (1910-2010)
Fa ara 100 anys el coratge i la rebel·lia d’un grapat de dones i homes va fer que el món comencés a canviar de base.
Conscients que l’emancipació dels treballadors i treballadores només podria realitzar-se per l’acció directa de la mateixa classe treballadora, gents sotmeses de totes condicions i oficis van decidir organitzar-se autònomament com a persones lliures i assumir el destí de les seves vides en comunitat al marge d’amos, governs i supersticions.
1910-2010: Cent anys d’Anarcosindicalisme Llegeix més »
Les empreses estalvien 400 milions d’euros per les ajudes per a sostenir ocupació
En l’últim any, 450.000 persones han pogut conservar el seu lloc de treball gràcies a les subvencions del 50% en les cotitzacions socials en els expedients de suspensió. És una paradoxa dels temps de recessió, però és veritat: sostenir els llocs de treball, que amb les seves cotitzacions financen la Seguretat Social, costa molt diners a l’Estat, a través dels Serveis Públics d’Ocupació.
Així ho ratifica el primer balanç sobre les bonificacions en les cotitzacions socials que reben les empreses per mantenir el lloc de treball a les persones incloses en expedients de suspensió d’ocupació. Aquesta mesura està inclosa en la llei de manteniment i foment de l’ocupació i protecció de l’atur que acaba d’aprovar el Parlament, i que, en principi, va ser el Reial decret Llei de 6 de març. El Govern va aprovar llavors aquesta norma amb caràcter d’urgència per a intentar plantar cara a l’efecte de la recessió en el marcat de treball.
Des d’octubre de 2008 fins a setembre de 2009, les empreses havien estalviat 400 milions d’euros en les subvencions en les cotitzacions socials de 450.000 treballadors afectats per aquest tipus d’expedients, segons les últimes dades del Ministeri de Treball i Immigració. El càlcul està realitzat tenint en compte la subvenció diària de 8,68 euros per treballador a partir del salari mig; el nombre de dies de la suspensió i la xifra de treballadors afectats.
El balanç està fet des d’octubre de 2008 perquè la norma té aquest caràcter retroactiu i estén els seus efectes fins als expedients de suspensió d’ocupació que es facin fins al 31 de desembre de 2010, independentment de la possibilitat que el Govern pugui habilitar nous terminis, si així ho requereix la situació de l’economia i de l’ocupació. Clar que, a canvi de rebre aquesta ajuda per treballador en suspensió d’ocupació, les empreses han de complir una condició: mantenir en plantilla al treballador afectat, almenys un any després de l’expedient de suspensió.
Precisament, les empreses implicades en aquests expedients van tenir un esglai durant la tramitació parlamentària de la norma. En el primer pas del projecte pel congrés dels Diputats, Izquierda Unida va aconseguir incloure una esmena que ampliava el compromís obligatori de les empreses a mantenir al treballador en plantilla després de l’expedient de suspensió. El període passava d’un a dos anys, el que contradeia moltes decisions preses per les companyies, d’acord amb els seus comitès d’empresa i, en conseqüència, podia produir directament una onada d’acomiadaments directes, davant la incertesa de la situació econòmica.
Feliçment per a les companyies, el Senat va reconsiderar l’esmena i va tornar a retallar a un any el període obligatori de mantenir en plantilla al treballador afectat per la suspensió d’ocupació. Donat el volum de l’estalvi de 400 milions d’euros produït en les empreses per les subvencions de cotitzacions, la rectificació del Parlament va ser extraordinàriament important. Les empreses que incompleixin aquesta condició estan obligades a retornar les ajudes. Fins i tot, durant la negociació del paquet de mesures d’ajuda a l’ocupació i de protecció de l’atur, la patronal va intentar que les subvencions arribin al 100% de les cotitzacions socials per contingències comunes, però el Govern i els sindicats es van negar. Precisament, el Govern s’ha compromès amb la patronal CEOE i amb els sindicats CCOO i UGT a estudiar, a partir de gener, una modificació d’aquesta reforma per a intentar estendre-la en el teixit de l’economia, seguint l’exemple industrial d’Alemanya.
700 milions en despesa fiscal en l’acomiadament col·lectiu
La mateixa llei de foment i manteniment de l’ocupació i protecció de l’atur ha introduït una modificació molt important en la fiscalitat de l’acomiadament col·lectiu en els expedients de regulació d’ocupació. Totes les extincions de contracte produïdes en aquestes condicions des del passat 6 de març tindran una exempció fiscal en la quantia de la indemnització fins als 45 dies per any de treball. D’aquesta manera, l’acomiadament col·lectiu queda equiparat fiscalment al de caràcter improcedent, que no tributa fins als 45 dies per any de servei en l’empresa.
Fins ara, la indemnització en l’acomiadament col·lectiu per causes econòmiques, tecnològiques, organitzatives i de producció tenia una exempció fiscal equivalent a vint dies per any de treball, però sengles esmenes de CIU i del PP van modificar aquesta situació en la tramitació de la llei en el Congrés. El Govern va aconseguir que la reforma entrés en vigor a partir dels expedients de regulació d’ocupació produïts a parir del passat 7 de març, que va ser quan va entrar en vigor el Reial Decret, que després es convertiria en llei. En tot cas, el cost de la reforma per a les arques d’Hisenda en 2009 és de 695 milions d’euros. El Govern ha fet aquest càlcul tenint en compte un perfil de treballador amb un salari mig de 22.000 euros anuals, amb 12 mensualitats, i un mínim de deu anys en l’empresa abans de l’Expedient de Regulació d’Ocupació.
Extret de Kaos en la Red: www.kaosenlared.net/noticia/gobierno-regala-empresas-400-millones-euros-bonificaciones-seguridad-s
El dijous 14 de Gener del 2010, a les 20:00h. tindrà lloc la projecció del documental: VIVIR DE PIE, LAS GUERRAS DE CIPRIANO MERA, a la Sala d’Actes del Centre de Lectura (c/Major 15, Reus).
VIVIR DE PIE: LAS GUERRAS DE CIPRIANO MERA
Direcció: Valentí Figueres.
Gènere: Documental. Espanya, 2009.
Durada: 123 minuts.
Projecció a Reus del Documental “Vivir de pie. Las guerras de Cipriano Mera” Llegeix més »
Ha sortit l’últim número d’Illacrua, “18 anys, 18 reptes”, un monogràfic que repassa els principals temes que la revista ha tractat durant la seva trajectòria, il·lustrat amb algunes de les portades més significatives.
Adjuntem el power point sobre Organització i funcionament dels COMICIS de la CGT (Plens, Conferències i Congressos), un material que va servir de base per al Curs de formació sindical sobre el tema impartit pel company Pepe Berlanga, curs que va tenir lloc a Barcelona el 12 de novembre de 2009 organitzat per l’Àrea de Formació de la CGT de Catalunya.
Attached documents
Tanquem les Nuclears – 100% RENOVABLES (TLN – 100%EER) reitera que s’oposarà a qualsevol emplaçament del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) en tant no s’arribi a un calendari consensuat de tancament de les centrals nuclears en funcionament.
Arrels: Cultures d’anada i tornada
2nes Jornades de les Dues Ribes
Situació i activisme de la dona magribina
Reus, de l’11 al 23 de gener de 2010
Amb aquestes Segones Jornades de les Dues Ribes volem centrar-nos en la situació actual de la dona magribina, les seves realitzacions, la seva vida quotidiana, el seu activisme, les seves problemàtiques, a través d’un seguit d’actes: un debat sobre l’associacionisme de la dona magribina, dues pel·lícules de directores magribines (una del Marroc i una d’Algèria), un documental, una obra de teatre amb actors i actrius marroquines i un concert d’una cantant algeriana. Tot això amb una idea central: trencar tòpics i mostrar la creativitat i l’activisme social actual de les dones magribines a les dues ribesde la Mediterrània.
2nes Jornades de les Dues Ribes a Reus: Situació i activisme de la dona magribina Llegeix més »
Agències. Desembre 2009
El 88% dels acomiadaments registrats en el segon trimestre de l’any 2009 van ser exprés, emparats per la fórmula engegada el 2002 pel PP. Des del maig d’aquest any, són més els treballadors que perceben la prestació per atur a causa de cessament per acomiadament que no pas per acabament de contracte.
Un total de 685.762 treballadors van ser acomiadats a l’Estat espanyol durant el segon trimestre del 2009, un 72% més que en el mateix període de l’any anterior i un 6,4% més que en el primer trimestre. Dels treballadors que cobren la prestació contributiva per desocupació, 601.914 havien deixat la feina com a conseqüència d’un acomiadament exprés, que permet a l’empresa extingir la relació laboral reconeixent que no hi ha cap causa procedent a canvi del pagament, en les 48 hores següents, d’una indemnització per acomiadament improcedent. D’aquesta manera, l’empresari evita el procés de mediació o conciliació i no ha de pagar els salaris de tramitació. Des dels sindicats es demana l’eliminació d’aquesta figura i que el treballador pugui optar a la readmissió si l’acomiadament ésimprocedent.
Com cada any, la Plataforma Pedro Álvarez va organitzar els actes d’homenatge a aquest jove assassinat fa 17 anys a l’Hospitalet de Llobregat per un policia.
El 15 de desembre es va portar a terme a Barcelona una concentració-manifestació des de plaça Universitat. Prèviament, a les 11 h., va tenir lloc l’ofrena floral al lloc de l’assassinat, a l’Av. Catalunya de l’Hospitalet.
CGT Ensenyament en contra de la proposta de modificació del calendari escolar del Departament d’Educació:
Des d’un punt de vista pedagògic, s’assoleix el millor ritme de treball i el màxim rendiment precisament el segon trimestre i no sembla lògic trencar-lo amb una setmana de vacances al febrer o al març (depenent de quan se celebri la Setmana Santa) A Catalunya dos dels tres períodes de descans venen determinats per festes religioses i així continuaran després de la suposada proposta racionalitzadora del Departament.
La proposta del calendari escolar del Departament no s’aguanta per enlloc Llegeix més »
CGT ha convocat vaga el 25 de desembre per a tot el personal d’Estacions de Viatgers d’ADIF-RENFE, a fi de que puguem fer ús del festiu igual que molts altres treballadors de l’Empresa. Aquesta convocatòria denuncia la negativa d’ADIF a reconèixer el treball en dissabtes, diumenges i festius i compensar l’esforç que socialment suposa per als treballadors descansar en dies en els quals no es coincideix amb família, amics, etc., especialment en dates tan significatives com Nadal, Any Nou, Reis…
CGT convoca vaga a les estacions d’ADIF el 25 de desembre Llegeix més »
Salut companys!
Des d’aquesta setmana ja tenim per a distribuir l’Agenda Llibertària
2010. Amb aquest ja van dos anys que el Centre d’Estudis Josep Ester
Borràs i l’Ateneu Columna Terra i Llibertat de Berga (Barcelona) editem
l’agenda després que l’Ateneu Llibertari d’Igualada ens passésel relleu.
Ja ha sortit l’Agenda Llibertària 2010 Llegeix més »
L’11 de desembre la justícia berlinesa de forma sumària va dictaminar que la FAU de Berlín no pot autodenominar-se «sindicat» o «sindicat de base». No se l’ha il·legalitzat com organització en si, però aquesta sentència prohibeix la seva activitat sindical. La sentència del Tribunal Estatal de Berlín no és casual, sinó que està en estreta relació amb el conflicte laboral que manté la FAU berlinesa amb el cine Babylon, la junta directiva del qual buscava aquest veredicte.
Crida urgent de solidaritat en contra de la «il·legalització» de la FAU Berlín Llegeix més »
La imatge no és massa coneguda perquè només la veu qui treballa dins de les aules d’escoles i instituts d’aquest país, però en aquests àmbits ja s’ha fet habitual. Una colla de nens i de nenes miren des de les seves corresponents taules una agent dels Mossos d’Esquadra que amb una mà recolzada a la pistola i una altra recolzada a la porra, com si fos una autèntica ‘cow boy’, els explica “els perills d’Internet” o qualsevol altre dels tallers que el cos policial ofereix gratuïtament als centres educatius de les quatre províncies. N’hi ha per remenar i triar, inclòs un per als centres de Primària en què, per tal de familiaritzar els nens i les nenes amb la policia, se’ls posen manilles i se’ls ensenyen els diversos models de porres que els agents utilitzen contra “els dolents” que s’ho mereixen. Per emmanillar algun nen o nena, l’agent pregunta prèviament “qui és el més dolent de la classe?” i els alumnes responen i assenyalen la víctima de la demostració.
D’anècdotes viscudes i explicades pel professorat i per mestres que els han tingut a l’aula n’hi ha tantes com “classes” fan els uniformats, un fotimer. Per què fan la seva xerrada armats? Doncs, segons la Conselleria d’Interior, perquè la porra, que anomenen defensa, i la pistola, que anomenen pistola, formen part de l’uniforme i no se’n poden separar. Els qui us en rèieu de les ximpleries i els absurds que la disciplina militar aplicava a la vida dels joves que feien la “mili” ja us en podeu riure de les ximpleries i absurds de la disciplina policial que anomena “part de l’uniforme” les armes que utilitzen els agents. Una porra és una porra i una pistola una pistola. Ni una ni altra són cap uniforme ni part d’aquest.
Desmilitaritzem l’educació: fora armes de l’escola!!! Llegeix més »
Els treballadors acomiadats d’ICMA tenen el judici el dimarts 22 de desembre, en el Jutjat social de TERRASSA nº 1.
ATENCIÓ COMPANYS I COMPANYES !! A les 10:45 ens concentrarem en els jutjats de Terrassa, Rambla Pare Alegre 112, en solidaritat amb els companys que porten diversos mesos protestant a les portes de l’empresa contra el seu acomiadament.
No hi faltis, aquests companys es mereixen la calor i suport de totes i tots nosaltres.
QUE EL NOSTRE SILENCI NO SIGUI CÒMPLICE DE LA SEVA BARBÀRIE, ALÇA LA VEU CONTRA LA REPRESSIÓ LABORAL I SINDICAL.
CGT Rubí
http://cgtrubi.blogspot.es/
Judici dels treballadors acomiadats d’ICMA-Grup Ruffini, el 22 de desembre a Terrassa Llegeix més »
La CGT de Ponent denuncia la mort dels companys senegalesos del passat dimecres al barri de la Bordeta.
Dues persones originàries de Senegal van morir a primera hora de la tarda del dimecres 16 de desembre, intoxicades per un braser en una torre abandonada situada al carrer Hostal de la Bordeta, número 103, de Lleida.
Abans d’acomiadar l’any membres de la Xarxa pel Decreixement dels diversos territoris dels Països Catalans es varen reunir per valorar les «Trobades per la Cooperació Local: podem decréixer per viure com volem» realitzades en diverses localitats els dies 17 i 18 d’octubre de 2009. La reunió va tenir lloc a l’Ateneu Alomà de Tarragona i hi van assistir una vintena de persones, com a membres dels grups de Barcelona, Vallès, Osona, Ponent, Vegueria Penedès, Girona, Pallars-Ribagorça, València i Camp de Tarragona, les quals van coincidir a afirmar que la participació havia estat molt positiva, en alguns llocs més que en d’altres, però que en general les Trobades decreixentistes havien estat un èxit.
El decreixement fa xarxa als Països Catalans Llegeix més »
El 16 de desembre una seixentena d’aturats de l’Assemblea de Treballadores i Treballadors en Atur de Barcelona, conjuntament amb l’Assemblea d’Aturats del Maresme, sindicalistes de l’esquerra sindical i de cases okupades, van ocupar la Borsa de Barcelona amb el lema PROU DINERS PELS BANCS. TREBALL O PRESTACIÓ!
