Dimecres dia 16 de desembre, des de la CGT-Balears i la Federació Local de CGT Barcelona, hem dut a terme una acció sindical conjunta, davant les instal·lacions de l’empresa de gelats KALISE MENORQUINA. L’acte ha consistit en concentracions simultànies a Santa Perpètua de la Mogoda (Barcelona), Palma (Mallorca) i Alaior (Menorca). Adjuntam fotos dels tres actes.
– La Coordinadora Estatal d’Associacions Solidàries amb el Sàhara, CEAS-SÀHARA, vol mostrar la seva alegria i admiració per Aminetu Haidar, que gràcies a la seva tenacitat, determinació i dignitat, ha assolit vèncer la injustícia a la qual estava sent sotmesa per part dels Governs d’Espanya i el Regne del Marroc.
– CEAS-SÀHARA vol mostrar la seva infinita gratitud i reconeixement a tot el moviment solidari amb el Poble Saharaui, que ha ocupat un paper fonamental en la consecució dels objectius d’Aminetu i mostrat una vegada més la seva capacitat de mobilització i el seu sacrifici en suport a la justa causa d’Aminetu i del Poble Saharaui. De la mateixa manera, emplacem a la societat civil espanyola a continuar treballant pel reconeixement del dret d’autodeterminació del Sàhara Occidental.
– També volem agrair especialment l’últim esforç, sense precedents, que centenars de col·lectius, partits polítics, organitzacions socials i sindicats havien fet en els últims dies per a convocar una gran manifestació en els carrers de la capital de l’Estat. Mai abans, s’havia donat la coincidència unitària de col·lectius tan diversos, amb les seves diferències i plantejaments, partits, sindicats, artistes, moviments socials i organitzacions diverses, per una finalitat concreta com aquest: “Pel retorn al Sàhara d’Aminetu Haidar”.
– Així mateix, no volem deixar en segon pla les importants resolucions, tant del Parlament espanyol com l’intent del Parlament Europeu, que reconeixen el dret a l’autodeterminació del poble saharaui, que és inalienable i l’única via per a resoldre un conflicte que dura ja 34 anys. Des de CEAS-Sàhara els animem a complir amb aquest compromís en tots els fòrums internacionals.
– No obstant això, la lluita d’Aminetu Haidar i del Poble Saharaui continua. Aquests últims 33 dies de vaga de fam d’Aminetu Haidar han tornat a portar a la palestra l’existència d’un conflicte no resolt, -personificat en una dona heroica, encara que ho sofreix tot un poble-, i que pertoca de manera directa al poble espanyol i als seus dirigents.
– La pròxima Presidència espanyola de la Unió Europea en el primer semestre de 2010, ha de suposar el primer i definitiu pas en la solució justa, duradora i d’acord amb la legalitat internacional que condueixi a l’autodeterminació i posterior independència del Poble Saharaui, i posi fi al procés de descolonització inacabat, coincidint amb el període 2001-2010 Segon Decenni Internacional per a l’Eliminació del Colonialisme.
Semblança d’Aminetu Haidar
Aminetu Haidar, saharaui, 42 anys, dos fills. 33 dies de vaga de fam, sense menjar, sense drets, sense llibertat, sense justícia. 34 anys d’ocupació il·legal i militar del Sàhara Occidental. 34 anys de vaga de pàtria, de mentides. 34 anys de vaga d’Espanya, d’Europa, de la Comunitat Internacional.
Als vint anys va ser desapareguda amb la intenció de doblegar un esperit nascut per a la lluita, per a la llibertat, per a defensar el dret a l’autodeterminació de les persones, l’autodeterminació dels pobles. Va ser forjada a cop de tortura, de impietat, forjada a ferro.
És una d’aquestes persones que es donen rarament en la humanitat, de les que mantenen fermament els seus principis. Mentre el seu cos s’ha anat consumint, els seus ideals de dona lliure s’han nodrit amb la calor del seu poble, de la seva Veritat amb majúscules, que manca d’interès personal, que parla explicant i comprenent.
La seva feina, que internacionalment ha tingut veu a través dels múltiples guardons rebuts, avui ha pres una entitat que transcendeix als premis, als governs canviants i efímers, i interessos econòmics inconfesables.
AMINETU S’HA CONVERTIT EN UN SÍMBOL UNIVERSAL DE LA LLUITA DELS ÉSSERS HUMANS PER LA SEVA DIGNITAT.
Ella està sofrint perquè el poble saharaui recuperi la seva llibertat, perquè la població saharaui refugiada a Tinduf pugui tornar a la seva terra i perquè la comunitat saharaui, que viu en els territoris ocupats, es vegi lliure de la violència, empresonaments i tortures a les quals els sotmeten les forces d’ocupació marroquines.
Aminetu ha estat víctima de la cooperació necessària de dos estats, però no han pogut trencar la seva voluntat, ni la seva dignitat. Dignitat oferta al seu Poble i al món sencer perquè puguem preservar l’esperança de llibertat i justícia.
Aminetu ha tornat a El Aaiún, amb els seus fills, la seva família, el seu poble, espeem que amb totes les garanties. El seu únic delicte ha estat arriscar la seva vida en defensa dels drets humans, que són el veritable reflex de les més altes aspiracions de la humanitat. Són el millor del ser humà. També Aminetu ho és.
Madrid, 17 de desembre de 2009.
CEAS-Sáhara
Aviat arribarà l’any 2010 i amb ell la commemoració del 50 aniversari de la mort en combat de Francisco Sabaté Llopart, més conegut per “Quico”. El 5 de gener del 1960, en Quico moria en combat a la cruïlla del carrer Major amb el de Santa Tecla de Sant Celoni, i finalitzava així una trajectòria de lluita antifeixista i de resistència a la dictadura franquista.
Any rere any el Casal Popular i Independentista Quico Sabaté s’ha encarregat de fer-nos-en memòria i remoure els records de lluita organitzant actes populars i reivindicatius sota la placa dedicada al maqui al carrer de Santa Tecla de Sant Celoni. En aquesta mateixa línia s’han inclòs els actes d’entitats anarquistes, com la CNT, celebrats cada 5 de gener al mateix cementiri. L’any 1995 l’Assemblea Llibertària del Vallès Oriental va homenatjar el guerriller, en el 35 aniversari del seu assassinat, i així mateix ho feia, l’any 2000, una comissió celonina en el 40 aniversari.
A l’atenció de totes les persones afiliades a CGT:
Salut companya. Salut company:
Permet que, en aquesta ocasió, em dirigeixi a tu per carta personalment com Secretari General del Comitè Confederal de la CGT ja que el missatge que conté precisa que ho coneguis, ho comparteixis, assumeixis, donis suport, divulguis…, amb el màxim entusiasme perquè puguem realment, com CGT, portar a terme els acords que hem aprovat en el nostre XVI Congrés sobre la Mobilització Social i la convocatòria de Vaga General contra la crisi que estem patint com treballadors/es.
Adjuntem Llei 2/2009 de reforma de la Llei orgànica de Drets i Llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social que es va publicar al BOE el dia 12 de desembre, altrament dita Ley Orgánica 2/2009, de 11 de diciembre, de reforma de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, el nou “regal” del govern per als immigrants i aquells que treballem en la defensa dels seus drets.
UN ALTRE PAS ENDAVANT … LA UNIÓ ENS FA MÉS FORTS ALS TREBALLADORS I TREBALLADORES DEL SECTOR
Els Sindicats OTZA, CGT i Co.Bas fem arribar aquesta reflexió sobre la degradació de les nostres condicions laborals i la regressió progressiva i continuada dels marcs de relació existents, que provocarà en un futur pròxim la pèrdua total i definitiva de les mateixes. És hora de posar punt final a la manipulació del missatge que es repeteix una vegada i una altra que els treballadors i treballadores, som indiferents al que ens succeïx. Res ens deixa indiferents; menys encara quan veiem el que ja passa ara i per tant el que pot passar en breu. És per això que on estiguem i on ens rebeu anem a fomentar la unitat dels treballadors i treballadores del nostre Sector.
Des de les Organitzacions estem donant aquest pas que necessita de la teva Participació. Ens uneix l’objectiu i la manera d’arribar-hi. Només així, units, i sent nosaltres els protagonistes aconseguirem recuperar la presència que hem perdut. Tornarem a estar enfront de la Patronal i enfront de les multinacionals asseguradores sobre les decisions de les quals, no tenim ara cap decisió ni intervenció de cap tipus, a pesar de ser els directament afectats.
La nostra divisió davant els mateixos mals que ens afecten és greu i incomprensible:
* La parcel·lació de les empreses, segmentació d’unitats i divisió de departaments que comporta màxima facilitat per a executar la externalització de funcions i treballadors.
* Prolongació de jornada. Abaratiment de la mà d’obra. Acomiadaments.
* Salaris. Dependrà del malabarisme de l’IPC però si es manté per sota del 0% al finalitzar l’any, és a dir en deflació, a més d’haver de retornar l’increment rebut a compte veurem com el Salari Base que es fixarà en Taules serà inferior al que ens consta provisionalment per a aquest 2009.
* Si a tot això li afegim la pujada d’impostos que s’anuncia des del Govern, estarem davant un panorama de rebaixa substancial de poder adquisitiu.
* El buidatge de Convenis particulars i sectorials per mitjà de la desvinculació de qualsevol marc legal laboral. Creació d’incentius i variables que es nodreixen d’emoluents, que serveixen per a aprofundir la divisió de les plantilles, amb la perspectiva segura de “pa per a avui i fam per a demà”.
* Aplicació de Projectes d’empresa, provinents de les Direccions centrals internacionals davant els quals, aparentment almenys, ningú pot dir ni fer res.
* Pèrdua de professionalitat. Automatització de tasques. Constitució de plataformes d’atenció i servei internes i externes.
Aquesta és la dinàmica a trencar. Reivindiquem de nou el Conveni d’Assegurances, amb les millores que han d’introduir-se perquè sigui d’aplicació a totes les empreses l’activitat de les quals es genera des de la indústria de les Assegurances i les Mútues d’Accidents de Treball, així com totes les empreses d’un mateix Grup Empresarial assegurador.
Des de les Organitzacions estem donant aquest pas que necessita, sense cap gènere de dubte, de la teva Participació. Recorda’ho.
Desembre de 2009
Confederació General del Treball, Organització de Treballadors de Zurich Assegurances, Comissions de Base.
Comunicat de CGT, OTZA i CoBas als treballadors del sector de les assegurances Llegeix més »
Que caiguin els murs de la Llei d’Estrangeria
Com ja sabeu, recentment es va aprovar la reforma de la llei d’estrangeria, la qual cosa implica un greu retrocés en matèria de drets humans i així es continuarà col·locant en situació d’exclusió social a dones, homes i nens en funció de la seva procedència.
Concentració contra la Llei d’Estrangeria a Barcelona Llegeix més »
La Línia 9 del Metro de Barcelona funciona sense haver estat publicat en el DOGC el Reglament de Circulació de Trens. Fa només 15 dies que l’empresa constructora va lliurar l’obra finalitzada, el dia de la inauguració va haver-hi dos incidents. No s’han construit passarel·les d’evacuació del passatge en els interiors dels túnels com estava pressupostat.
Des de la Federació Local de Barcelona de la CGT hem preparat per al dimecres 16 de Desembre una Concentració en solidaritat amb el company i delegat de CGT a Kalise-Menorquina de les Illes Balears Diego Moyà Bonnin, acomiadat recentment per l’empresa.
CONCENTRACIÒ EN SOLIDARITAT CONTRA L’ACOMIADAMENT DEL COMPANY I DELEGAT DE CGT A KALISE-MENORQUINA DIEGO MOYÀ BONNIN
Davant l’acomiadament del nostre Company i Delegat, des de la Federació Local de Barcelona sol·licitem la vostra col·laboració per a fer saber a aquesta Empresa que un atac d’aquest calibre, a un Company, no pot quedar sense resposta.
Per a això hem preparat una Concentració davant la seva seu a Catalunya per a fer-li arribar la nostra repulsa davant aquests fets, així com la nostra Solidaritat a l’afectat.
CONCENTRACIÓ 16 DESEMBRE A LES 11.30 HORES Grup KALISE-MENORQUINA, SA C/ Mar Mediterrani, nº 23, Polígon Industrial La Torre del Rector, 08130 Santa Perpètua de la Mogoda (Barcelona)
SORTIDA AUTOCAR A LES 10.00 HORES DES DE LA PLAÇA RAMON BERENGUER.
PUNT DE TROBADA LOCAL SINDICAL A LES 09.30.00 HORES
Podeu reservar la plaça en l’autocar en les llistes disponiblesen la recepció o trucant al 93-310 33 62.
Concentració contra l’acomiadament del delegat de CGT Balears a Kalise Menorquina Llegeix més »
Amb motiu del 25è aniversari de la CGT, el Secretariat Permanent de la CGT i la Fundació Salvador Seguí han elaborat una exposició sobre el tema i un catàleg-revista que s’ha encartat dins el Rojo y Negro de desembre, en el qual hi surten tots els panells de l’exposició i els textos que inclouen.
Us podeu descarregar el catàleg anant al web:
www.rojoynegro.info/2004/IMG/pdf/Catalogo_expo_25.pdf
La introducció del catàleg és tota una declaració d’intencions del que volem ser:
Aniversari pot tenir relacions il·lícites amb revisió i autocontemplació; també amb nostàlgia, memòries heroiques i derrotes tingudes a orgull. Es tracta, en aquest cas, que no succeeixi així i que la celebració d’aquests 25 anys d’esforç col·lectiu en l’impuls del llibertari, d’una societat autogestionaria i antiautoritaria, d’un projecte de convivència en llibertat, més enllà del poder i de l’estat, sigui lloc de cita per a la reflexió i la síntesi i, sobretot, punt d’inflexió sobre l’immediat futur, sens dubte crític i conflictiu, tant des de la perspectiva de la lluita obrera, com per als moviments alternatius, i que en fronts diversos i dispersos (des de la insubmissió a la precarietat, des de la pau sense apel·latius a la passió revolucionària sense excuses), intenten, intenten i intenten…
Quedi clar que existeixen les arrels, les tradicions, els fets històrics i les militàncies dintre de CGT. Quedi clar així mateix que la contribució de l’anarcosindicalisme a la lluita obrera i revolucionària en aquestes terres, ha estat fonamental i decisiva… però nosaltres, la Confederació General del Treball (i implícitament de l’atur), també pensem, mirant cap a enrere que en aquest “segle i escaig” que acumulem sobre les nostres esquenes, s’han produït massa disquisicions inútils sobre la legitimitat d’una o altra proposta organitzativa, massa historicisme en algunes ocasions i massa desarrelament en unes altres, massa mirades pel clatell (per no dir altra cosa) i, en alguns dolorosos moments plantejaments massa obsolets davant problemes d’immediatesa exigent.
Per això, reconeixent la nostra vinculació amb la tradició anarcosindicalista ibèrica (centenària, memorable i en alguns casos contradictòria), hem d’afrontar les qüestions evidents: l’enfortiment de l’estat autoritari, neoliberal i informàtic; la retallada progressiva de les llibertats encara que aquestes fossin formals; la nova cultura lligada a la productivitat, des de l’economia “submarina” al problema estructural d’un atur que augmenta i es fa jove; l’imperi del consum a escala planetària; el reflux de la lluita obrera i el “curiós pactisme” per a salvar la “curiosa crisi” amb un no menys “curiós descens” de “dignitats” sindicals; el control asfixiant de la vida quotidiana, el xantatge permanent que suposa l’amenaça nuclear, la bel·ligerància competitiva dels estats… l’intent de destrucció, en fi, de qualsevol esperança material d’alternativa per a centenars de generacions successives, etc.
Afrontem les qüestions evidents i altres que no ho són tant amb nous mètodes operatius, amb noves formes de contestació i de lluita, amb plantejaments originals, aprofundint en el participatiu i en l’autogestió, en la nostra capacitat de condicionar i modificar les diferents realitats, en el rebuig de les jerarquies i dels líders, en el suport a tot moviment que, sense plantejar-se coincidències fins que la mort ens separi, assenyala i mobilitza respecte a objectius concrets que també són nostres, assumint les nostres presències juntament amb els moviments alternatius, canalitzant el potencial de resistència que es mou en els marges del sistema.
I aquesta lluita, podrà ser senyal d’autosacrifici militant al vell i respectable ús, però també ha de ser gratificació personal, joc i excés festiu. Així la maduresa d’aquest 25 aniversari, ha de ser-lo des d’una perspectiva jove. Continuïtat i ruptura. La CGT no solament existeix en la història, no solament encarna una tradició i respon a una utopia, sinó que vivència aquí i ara la seva possibilitat.
Aquest “catàleg” amb l’anonimat necessari per a completar qualsevol obra col·lectiva, és una invitació sense firma ni data al natalici de la CGT. Seguim creixent, seguim reunint forces, seguim obrint la bretxa contra el poder. Celebrem-lo. Engrandim-la.
Salut i felicitat
La Coordinadora d’Informàtica de CGT és una iniciativa que pretén activar el sindicalisme en un sector com el de les TIC (“Tecnologies de la Informació i la Comunicació”), on les empreses del sector són, en realitat, ETT (empreses de treball temporal) tot just maquillades, sota el suposat atractiu i prestigi del treball informàtic.
Coordinadora de treballadors/es del sector de la informàtica de la CGT Llegeix més »
La manifestació s’ha celebrat aquest dissabte 12 de Desembre a les 17h. sortint de plaça Universitat i acabant a plaça Sant Jaume a les 18.30h. En la manifestació han participat uns 300 treballadors/es de Ficosa. Al finalitzar la manifestació s’ha llegit el següent comunicat:
“Els treballadors i treballadores de FICOSA estem farts del tracte rebut per part de l’empresa en aquests últims anys on hi ha hagut contínues perdudes de llocs de treball, reajustaments organitzatius a la part de l’empresa, ERO i durant aquest últim any retards consecutius en els pagaments als treballadors, pagaments que cada vegada es van distanciant més en el temps.
Aquesta situació està erosionant greument l’economia dels treballadors i els seus drets com persones i treballadors ja que la suma d’aquests fets deixen en difícil situació a milers de famílies. Davant la resposta insuficient que l’empresa ha transmès als treballadors i els seus representants per a solucionar aquesta situació, els treballadors de FICOTRIAD han decidit sortir al carrer en mobilització per aquesta greu situació viscuda.
També volem denunciar la permissivitat d’Inspecció de Treball, ja que s’han denunciat cada mes el retard de les nomines i àdhuc tenint resolucions totalment favorables als treballadors nosaltres seguim sense cobrar i la inspecció sense actuar”.
Vídeos de la manifestació:
http://www.youtube.com/watch?v=ukYmswRpp-o&feature=player_embedded
http://www.youtube.com/watch?v=GLsDxaXgdn4&feature=player_embedded
CGT Sabadell
http://cgtsabadell.blogspot.com/
En relació amb Ficosa, comentar que en les eleccions sindicals realitzades recentment a Ficotriad, empresa del grup Ficosa, la CGT ha sigut el sindicat majoritari amb un molt bon resultat, fruit de la feina sindical que s’està fent:
Vots: UGT 19 vots, USO 19 vots, CCOO 24 vots, CGT 92 vots
Delegats: UGT 1 delegat, USO 1 delegat, CCOO 1 delegat, CGT 5 delegats.
Els treballadors/es de Ficosa es manifesten a Barcelona el 12 de desembre Llegeix més »
Davant del pacte sobre la borsa de treball signat entre l’Institut Català de la Salut i els seus “lacayos” servils (CCOO, UGT i SATSE), el sindicat CGT va denunciar que:
• L’esmentat pacte dóna a l’empresa la possibilitat d’evaluar al personal arbitràriament, i que l’esmentada puntuació suposi el 50% dels mérits totals.
El procés de colonització del Nord d’Àfrica va suposar una intervenció violenta i externa en el desenvolupament d’aquestes societats, introduint el sistema capitalista basat en l’explotació del treball assalariat i construint aparells estatals al servei de la seva dominació. És el colonialisme qui estableix i traça les fronteres entre les societats, és ell també qui imposa per la força un altre procés de desenvolupament històric, que els és estrany, destruint cultures, transformant-les, incorporant-les a l’ordre internacional establert.
La creació d’aparells estatals que intenten dominar societats que fins a aquest moment havien existit sense estat, sense cap autoritat externa que els sotmetés, amb la seva pròpia organització social autogestionada, és un factor clau per a entendre com la lluita d’alliberament nacional no ha suposat cap alliberament, sinó la presa de poder d’aquest aparell estatal colonial per les elits nacionals que s’han integrat en el sistema dominant a nivell mundial amb una relació de dependència estructural. És en aquest marc, on cal entendre algunes característiques del sindicalisme en el Nord d’Àfrica que anem a assenyalar.
El Sindicalisme i el Moviment d’Alliberament Nacional
En primer lloc, el sindicalisme sorgeix dintre del moviment d’alliberament nacional, però al mateix temps, com model importat de la metròpoli. La prioritat és la independència nacional, la lluita contra el colonialisme, el moviment sindical ha d’estar al servei d’aquesta lluita. Aquesta concepció impedeix l’existència d’un sindicalisme autònom que prengui com punt de partida els interessos dels treballadors, i no els de la nació.
El resultat d’aquesta concepció, especialment en els països que ha estat el moviment d’alliberament nacional qui ha pres el poder després de la “independència”, ha estat la inclusió directa del sindicalisme dintre de l’aparell estatal, amb forta repressió de qualsevol dissidència dintre del sindicat i la seva vinculació a l’elit en el poder (sigui a l’exèrcit, al partit en el poder o a ambdós), àdhuc amb moments concrets d’enfrontament, ja per pressió dels treballadors, ja per lluites internes de poder. Aquest model de sindicat únic com part de l’aparell estatal dominant està representat per la UGTA a Algèria, la UGTT a Tunísia i la EDUF a Egipte.
En el Marroc pren unes característiques diferents degut al fet que els moviments d’alliberament nacional no arriben al poder després de la independència. És el rei-sultà, el Makhzen, que havia acceptat i pactat la dominació colonial qui assumeix el procés “d’independència” nacional, desplaçant al MLN, mitjançant la compra o la repressió, el pal o la pastanaga. Això provoca que el sindicat únic, que participa en la lluita d’alliberament, la UMT, es vagi fragmentant, primer amb la creació de la CDT per part de la USFP (socialistes) i posteriorment amb la creació de múltiples sindicats, impulsats per partits polítics o per sindicalistes professionals, fins a la xifra de més de 20 sindicats i uns 5 o 6 amb major representativitat.
Fortes lluites obreres
Una segona característica important és l’existència de forts moviments de lluita i resistència obrera. La falta de drets sindicals, l’explotació salvatge, els continus abusos, el tracte inhumà…, han provocat forts moviments vaguístics, generalment espontanis, tant en l’última part del segle XX com en aquesta primera dècada del XXI. Les vagues de 25.000 treballadors/es del tèxtil a Egipte, les lluites dels miners de Jerada, Jbel Awan i ara Kheroubga al Marroc, la revolta de l’any passat en la conca minera de Gafsa a Tunísia, etc., mostren l’existència d’un moviment obrer que, a pesar de la repressió i de la falta d’un sindicat nacional que els defensi, està viu i amb capacitat de créixer i estendre’s
Sindicalisme al Nord d’Àfrica, un sindicalisme proper i desconegut Llegeix més »
En una resolució acordada en el VIè Consell Mundial de Treballadors de la Indústria Automotriu celebrat a Hannover, el passat mes d’octubre, la CGT manifesta a l’empresa la seva proposta de fabricació, de manera immediata, de vehicles propulsats per energies totalment renovables i sense emissió de CO2.
La CGT va promoure aquesta resolució en el Consell internacional davant el que entén són mesures per a la galeria de les marques del sector de l’automòbil. La gravetat dels efectes del canvi climàtic no permeten draps calents i les solucions energètiques s’han de produir immediatament.
Dintre del procés de la Cimera del Clima de Copenhaguen, la CGT coincideix amb les organitzacions que exigeixen als governs un canvi immediat en les polítiques energètiques que, en el cas de l’automòbil passa per l’eliminació de les motoritzacions basades en combustibles fòssils i la investigació i aplicació de tecnologies basades en l’Hidrogen o altres fonts d’energies d’emissió zero. També aposten per una racionalització del transport augmentant l’aportació del transport públic al conjunt de la mobilitat humana.
Però sobretot insisteixen davant l’empresa SEAT que els ingents beneficis obtinguts per les multinacionals en les últimes dècades han de ser els que sufraguin un canvi de tecnologies que permetrien, en tot cas, posicionar-se en el futur mercat de l’automòbil. Finalment informen que aquestes propostes estan sent aportades als ministeris d’indústria dels països de tota Europa on hi tenen presència el Consell de Treballadorsde l’Auto.
SOLIDARITAT AMB ELS TREBALLADORS ALGERIANS DE L’ENSENYAMENT
Després de més de dues setmanes de vaga en l’ensenyament algerià amb uns índexs de participació del 95%, les federacions d’ensenyament de la CGT (Estat espanyol), la CNT (França), SUD (França) i UNICOBAS (Itàlia) volem mostrar el nostre suport a la seva lluita i a les seves reivindicacions, que són:
– La regularització de la situació de 40.000 professors interins i la seva integració qualsevol que sigui la seva especialitat, després d’un any de treball.
– La reintegració en les seves funcions dels que no han renovat contracte injustament.
– El pagament dels salaris endarrerits des de fa tres anys.
– Dret als complements de documentació i qualificació.
Així mateix, volem manifestar el nostre rebuig a la repressió policial sobre els treballadors pel simple fet d’exercir el dret de vaga i manifestació.
La defensa dels drets dels treballadors no és enlloc una tasca fàcil. Però a Algèria més que en altres llocs, ser sindicalista és avui un combat en tot moment. Les disposicions de l’estat d’excepció en vigor des del cop d’estat de gener de 1992 i la interrupció de les eleccions legislatives compliquen molt seriosament l’acció diària dels autèntics sindicalistes membres dels diferents “sindicats autònoms” de la funció pública. Aquests van aparèixer a principis dels anys noranta – aprofitant una breu obertura democràtica – per a defensar els interessos dels funcionaris, paper que ja no garantia des de feia molt temps l’únic sindicat UGTA (Unió General dels Treballadors Algerians), convertit des de 1963 en un simple mecanisme del règim.
Ser sindicalista a Algèria
A l’Algèria dels anys 2000, animar un sindicat autònom, consisteix tant a defensar als treballadors com a esquivar les maniobres incessants de desestabilització, d’infiltració i de corrupció del poder – que els tolera sense reconèixer-los oficialment. Les organitzacions sindicals independents, al rebutjar tota submissió que no sigui als seus afiliats, són l’objectiu principal de l’acció dels serveis de la policia política de l’exèrcit, el DRS. (Departament de Informació i Seguretat, antiga Seguretat militar).
Vinguts a cobrir l’absència total de representació dels treballadors, els sindicats autònoms són des de la seva creació l’objectiu permanent d’accions d’intimidació, de divisió de les seves files i corrupció dels seus dirigents, amb l’objectiu d’eliminar tota forma d’expressió reivindicativa. En efecte, el manteniment de l’ordre polític passa per la desactivació de tots els conflictes i el vassallatge de tots els que pretenen plantejar-se com interlocutors responsables. El plantejament és constant a partir dels primers dies de la independència.
És significatiu referent a això observar que el primer congrés de la UGTA, al gener de 1963, va ser la primera víctima d’aquesta estratègia de submissió regulada de tots els protagonistes socials. Es va detindre als delegats al congrés per a permetre a individus que depenien dels aparells de la seguretat mantenir el congrés en el seu lloc i “triar” una Direcció escollida pel poder. Cap estructura ha d’existir fora de les que estan al servei del règim. Com va ocórrer després de la independència, l’eliminació del camp social de tota organització autònoma en relació amb poder real, és a dir, els caps del DRS, és la preocupació constant dels dirigents algerians des del final del breu període d’obertura democràtica entre novembre de 1988 i juny de 1991. El sistema polític algerià, després d’una façana institucional destinada al consum extern, és una dictadura que té com palanques exclusives els ingressos petrolífers i un aparell repressiu omnipresent
Una dictadura encoberta
Aquesta dictadura militar-policial es camufla darrere d’institucions que, des de la justícia al Parlament passant pel president de la República, tenen una existència formal però que no són enlloc ni en cap moment quadres d’autoritat efectiva ni centres de regulació política. Aquestes institucions sense substància, animades malament que bé per un personal cooptat, no són en definitiva més que les corretges de transmissió de les directives que emanen del grup efectivament dirigent.
Sortides d’eleccions fraudulentes curosament posades en escena, les institucions podrides no deuen la seva existència més que a la necessitat d’ajustar-se al model que tranquil·litza als Occidentals, principals socis estrangers, preocupats per un mínim de formalisme. De fet, la gestió del país està entre les mans d’un grup d’individus en el cim dels aparells de la seguretat, que no apareixen sobre l’escena política oficial i no rendeixen comptes a ningú.
Aquesta dictadura “vergonyosa” no pot tolerar, per a perpetuar-se, el menor conflicte organitzat. La perpetuïtat d’aquest ordre es basa doncs en un control social puntillós, prohibint l’aparició de tota expressió lliure i tota organització susceptible de posar-lo en qüestió.
Els sindicats autònoms davant la repressió
Avui, en un país que es vanagloria de la seva salut financera, exclusivament deguda als ingressos petrolífers, la meitat de la població viu per sota del llindar de la pobresa. Els negocis de les clienteles del règim i la corrupció al més alt nivell de les jerarquies de poder són facilitades per la debilitat de les estructures de l’Estat i el desordre mantingut pels mateixos que dirigeixen l’aparell repressiu.
L’ajustament estructural i la pressió sobre els salaris han copejat com un fuet als funcionaris de tots els sectors i als treballadors en general. L’educació i la salut han pagat, en particular, a un fort preu la teràpia a curt termini i globalment ineficaç del FMI. Aquesta reculada social és avui solament combatuda pels sindicats autònoms.
La UGTA, antiga organització de masses del partit únic, sotmesa a un règim pretorià a partir dels primers dies de la independència per la policia política, no és més que un instrument, completament desacreditat, de control social. Privada de tota representativitat, dirigida per homes notòriament implicats en escàndols financers, la vella central és l’ombra espectral del sindicat fundat el 24 de febrer de 1956 per Aïssat Idir. La UGTA, únic sindicat del món que ha aprovat un programa d’ajustament estructural del FMI, no és més que una sigla convenient convocada pel govern per a figurar la il·lusòria “adhesió de les classes treballadores” a les gesticulacions d’una “Algèria Potemkin” que oculta cada vegada més difícilment la realitat de la dictadura. Les seccions combatives que subsisteixen encara són laminades per les coces de la direcció nacional de la UGTA, que les afebleixen privant-les de la protecció sindical i els oferixen com víctimes expiatòries a l’administració.
Els sindicats autònoms són avui les úniques organitzacions que defensen als treballadors i les úniques que escapen a la influència de la policia política. Els moviments socials en la funció pública han demostrat la capacitat de mobilització dels sindicats lliures i mostrat els límits de la capacitat d’intimidació de la policia política. Detencions arbitràries, detencions preventives il·legals de militants sindicals alternen amb els tancaments de locals, totes les formes de fustigació i assetjament.
JORNADES ANARQUISME I POBLES
DEL 10 AL 17 DE DESEMBRE A LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
– Dijous 10
Anarquisme i catalanisme al segle XIX
Xerrada a càrrec de Pere Gabriel Catedràtic Història Contemporània de la UAB
Facultat de Filosofia i Lletres Aula 110 – 13h
– Divendres 11
Passi del documental
Nacionalismo lingüístico
Facultat de Traducció Aula 16 – 13h
– Dilluns 14
Taula rodona: Reflexions des dels moviments socials sobre nacionalisme i pobles
A càrrec d’individualitats actives en els moviments socials i amb torn de paraula obert a les assistents
Facultat de Filosofia i Lletres Aula 116 – 13h
– Dimarts 15
La CNT durant la Guerra Civil: el seu posicionament davant el fet català
A càrrec de Just Casas, professor d’Història de la UAB
Facultat de Filosofia i Lletres Aula per determinar – 11:30h
– Dimarts 15
L’arrelament al territori des d’un punt de vista anarquista
Xerrada a càrrec de Xavier Oliveras del Departament de Geografia de la UAB
Facultat d’Educació Aula per determinar – 13h
– Dimecres 16
Presentació del llibre
“Anarquisme i alliberament nacional”
A càrrec del col·lectiu Negres Tempestes
Facultat de Filosofia i Lletres Aula per determinar – 13h
– Dijous 17
Grup autònom a Catalunya: l’OLLA
A càrrec de Miquel-Dídac i Ricard Vargas (ex-membres de l’OLLA)
Facultat de Psicologia Aula per determinar – 13h
Organitza: l’Assemblea Llibertària de la UAB i FEL-UAB
Jornades “Anarquisme i Pobles” a la UAB Llegeix més »
El 3 de desembre es va realitzar a Barcelona la Segona Jornada de Salut Laboral a la Sala Costa i Font del local de CGT a Via Laietana, organitzada per l’Àrea de Formació del SP i el CESL, participant en la mateixa el company Desiderio Martín, Secretari de Salut Laboral del Comitè Confederal de la CGT. El Secretari General de CGT-Catalunya Bruno Valtueña, va obrir la jornada donant la benvinguda als assistents, va explicar els motius pels quals l’Àrea de Formació havia organitzat aquesta Jornada, així com els objectius d’aquesta, formar i posar en comuna experiències entre els delegats i delegades de Prevenció de la CGT.
La jornada es va desenvolupar entorn dels Incompliments empresarials en la Prevenció i els riscos laborals i l’actuació sindical de la CGT davant aquest fet. Després d’una primera sessió on Llorenç Vergés (tècnic superior de prevenció i formador) va fer una exposició als drets i deures dels delegats/des de prevenció, contestant als participants en el torn de preguntes.
En la seva exposició Desiderio Martín va remarcar que en aquesta societat de lliure mercat l’accident és considerat com inevitable, estant els/les treballadors/es exposats als actuals paràmetres de competitivitat que fan impossible acabar amb els accidents per l’avarícia dels empresaris. Entre altres coses va denunciar que mentre es dediquen 7,5 bilions d’euros a salvar a les finances, es neguen els recursos (45.000 MM d’euros) per a eliminar la fam. Va posar l’accent que la Salut Laboral té una escletxa que no tenen altres àmbits laborals, tenint un camp els delegats i delegades de la CGT per a actuar.
La següent sessió va córrer a càrrec de les seccions sindicals de ITES, SEAT Martorell, Gearbox i Correos Barcelona, que van exposar casos pràctics en la seva acció sindical, sent de destacar el presentat per aquesta última en relació a una aplicació de l’article 21 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, paralització de l’activitat per risc imminent.
La sessió de la tarda va continuar amb els casos pràctics de les Seccions Sindicals de FNAC i SEAT Zona Franca, sobre el mapa de riscos psicosocials i mecanismes d’acció sindical en prevenció dels riscos i la salut respectivament. A continuació José Luís Martínez Campillo, inspector cap de Salut Laboral de la Inspecció de Treball de Barcelona, va fer la seva exposició sobre l’estructura, funcions i actuacions de la Inspecció de Treball, amb el corresponent debat i preguntes que va demostrar l’interès dels participants de la Jornada.
Des del SP fem una valoració positiva que es fa d’aquest acte, reflectint-se en la important participació, més de 100 inscrits de 23 Sindicats i 41 Seccions Sindicals d’empreses de Catalunya. Un altre factor per a considerar van ser els debats que es van desenvolupar en totes les sessions de la Jornada, que es va allargar una hora de l’horari previst. Les impressions que ens van manifestar molts dels companys i companyes van ser de satisfacció i ens van demanar que han de repetir-se jornades com les desenvolupades, per la utilitat de les mateixes que serveixen per a l’aplicació de la nostra acció sindical.
Àrea de Formació del SP de CGT-Catalunya
El pròxim dia 12 de desembre de 2009, les centrals sindicals UGT-CCOO han convocat una mobilització general a Madrid sota el lema “El treball primer. Pel diàleg social.” Amb això pretenen denunciar la situació per la qual travessa l’economia, desbloquejar la negociació col·lectiva pactada i signada i recuperar el diàleg social, amb la perspectiva de no acceptar velles, simples i fracassades receptes que afebleixin i retallin els drets laborals i la protecció als treballadors i treballadores.
Davant aquesta mobilització, el primer que hem de fer és felicitar-nos i congratular-nos perquè aquestes dues organitzacions sindicals hagin apostat per la mobilització de les persones assalariades, essencialment, acollides a aquests convenis bloquejats.
Però, convé ser rigorosos i preguntar-nos per quins són els motius reals d’aquesta convocatòria? Aquestes centrals ens criden a les treballadores i treballadors a participar en aquesta mobilització en defensa d’un capitalisme amb regles, d’un sistema financer amb més controls, un desenvolupament sostenible i un estat fort, segons el seu propi manifest. És a dir, no plantegen una ruptura amb el model econòmic-social neoliberal i capitalista que ens ha dut a la ruïna a la majoria social.
Des de la CGT considerem impossible seguir endavant amb el mateix sistema econòmic, productiu i social que ens ha dut a aquesta ruïna, que és per naturalesa injust i desigual. Creiem que aquest sistema és inasumible per a qui el patim, treballadors i treballadores, i no es pot contribuir al seu enfortiment si no que cal un nou sistema que garanteixi el repartiment de la riquesa i el treball, els drets socials i serveis públics per a tots i totes, un sistema que no segueixi basant-se en el consumisme, el desarrollisme il·limitat, en la depredació de la naturalesa i els recursos del planeta, un sistema nou que no condemni a l’atur estructural i a la fam a milions d’éssers humans.
Pensem que està bé mobilitzar-se pel desbloqueig de la negociació col·lectiva del 2009 però, cal donar un pas més i pensar en els milions de persones aturades i desregularitzades en les seves condicions laborals.
Sembla que UGT-CCOO obvien la desastrosa situació per la qual passen més de quatre milions de desocupades i desocupats i milions de treballadores i treballadors precaris i indefensos que ho són, entre altres raons, per la contínua rebaixa de drets possibilitada per aquests mateixos convocants després d’anys de reformes laborals pactades, subcontrates, convenis miserables, dobles escales, acords interconfederals, acomiadament lliure, etc…
Per a CGT, estem davant una mobilització molt parcial, concreta, circumscrita al desbloqueig de la negociació col·lectiva que planteja poques exigències cap a la patronal i cap al canvi de rumb de les polítiques econòmiques del govern.
Per altra banda, entenem en la CGT que, aquesta és una mobilització sectaria i partidista, ja que no s’han buscat, sindical i socialment, consensos, complicitats ni suports per a la realització de la mateixa entorn d’uns objectius comuns. Estem, bàsicament, davant un acte de màrqueting sindical, més que una mobilització social general que busqui solucions definitives a la majoria social que sofreix la crisi capitalista.
No oblidem que aquests mateixos convocants estan plantejant ja una nova Negociació Col·lectiva a 3 anys vista, han signat un acord que permet congelar els salaris dels funcionaris públics, es prepara la vinguda d’una nova Reforma Laboral que segueixi fent-li guanyar al Capital a costa de la classe treballadora i una Reforma de les Pensions que ens faci treballar més anys per a poder cobrar menys pensió. És per tant una manifestació buida en les seves exigències.
Per tot això, la CGT considera que cal mobilitzar-se i mobilitzar a tota la societat per a donar una resposta contundent que permeti exigir, sense almoines ni caritat, de la patronal i del govern, solucions veritables als problemes socials i laborals del conjunt de la classe treballadora de l’estat espanyol. La manifestació del dia 12 d’UGT i CCOO no pot servir per a tancar definitivament el procés mobilitzador i fer callar l’ànsia de respostes que esperen milions de persones explotades.
Amb aquesta mobilització del dia 12, els sindicats convocants ens diuen que tots hem de fer esforços per a pagar la crisi. A la CGT diem que la crisi l’han de pagar els responsables de la mateixa, amb mesures polítiques i fiscals que els obliguin a assumir les seves responsabilitats, que els obliguin a retornar l’estafat, amb mesures fiscals progressives que obliguin a pagar a qui més té i s’ha enriquit a costa de la majoria social. No anem a resignar-nos davant la pèrdua de drets i llibertats, no anem a acceptar nous pactes socials en els quals els treballadors i treballadores també som assenyalats com responsables i culpables de la seva avarícia, egoisme, superba i prepotència.
És necessari traçar un nou rumb, el de la confrontació directa contra el capital i els seus gestors, el de la suma de voluntats per a la consolidació d’una veritable alternativa social i laboral. Cal construir un nou sistema social i econòmic basat en la satisfacció de necessitats del ser humà i no en la lògica del mercat, basat en el decreixement del consumisme, desarrollisme i productivisme i que permeti el creixement social, el públic, els drets i llibertats per a totes i tots.
Esperem veure a aquestes centrals sindicals que ara ens convoquen, en futures mobilitzacions generals que es plantegin des de la unitat, sense sectarisme, ni protagonismes, per a proposar solucions que beneficiïn a la majoria social, noves mobilitzacions àmplies social i sindicalment en defensa dels drets laborals i socials de totes i tots.
En la CGT estem compromesos i treballant des de fa mesos en la construcció d’una gran mobilització social i vaga general que doni resposta a la crisi econòmica actual, que aglutini totes les lluites parcials que venim desenvolupant empresa a empresa, ERO a ERO, acomiadament a acomiadament, sector a sector. Així l’hi hem transmès a aquestes centrals sindicals que ara convoquen unilateral i parcialment.
Així, fem una crida a aquestes i a la resta d’organitzacions socials i sindicals per a l’ocupació del carrer, que ens mobilitzem contra la crisi del sistema capitalista, que utilitzem la nostra força i capacitat de convocatòria per a permetre que aflorin les ganes de cridar, les ganes d’expressar-se lliurement i de lluitar, que les treballadores i treballadors tenim des de fa temps. És absolutament necessari convocar una protesta general que aglutini a tots les treballadores i treballadors de tots els sectors de la producció, una mobilització que permeti plasmar davant la societat el nivell de precarietat, de desesperació, de ràbia continguda que està arribant a la classe treballadora i les classes populars.
Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT
Persones o immigrants?
Jornades de debat i formació
La presència de persones nascudes fora de territori de l’estat espanyol és cada vegada més evident. El fenomen de la immigració té els seus orígens lluny d’aquí, en realitats cruament colpejades per sistemes econòmics que no dominem però que sí que ajudem a fer funcionar. Alhora, però, som moltes les que també qüestionem aquests mateixos sistemes econòmics, que condemnen a persones a la misèria d’haver de deixar casa seva i els seus, d’emprendre viatges perillosos i de ser rebuts en societats cada vegada més tancades, obtuses i insolidàries. Aquestes societats són, com a engranatges d’un sistema econòmic globalitzat, culpables de que es produeixin aquests fenòmens? Són còmplices de les realitats que viuen les que han de deixar casa seva, travessar oceans i estrets i acostumar-se a una nova realitat?
Jornades de formació i debat en matèria d’estrangeria a Lleida Llegeix més »
ENTRA AL 2010 AMB ELS I LES SAHARAUIS – Un viatge per a conèixer i acompanyar a la població saharaui refugiada
DEL 28 DE DESEMBRE DE 2009 AL 2 DE GENER DE 2010
Al complir-se 34 anys de l’abandó per part de l’Estat espanyol del Poble Saharaui, volem fer un viatge solidari i reafirmar el nostre suport i afecte per a estar prop d’ells i elles en aquestes dates tan significatives. Mentre una part del món es prepara per a celebrar fastuosament la Nit de cap d’any, el Poble Saharaui continua esperant que l’any 2010 sigui millor i més just que l’anterior, en el qual han continuat vivint i sofrint en campaments de refugiats i en les zones ocupades pel Marroc, igual que en els últims 34 anys, i com hem pogut viure en la nostra pròpia terra amb l’ignominiós tractament donat a la defensora de Drets Humans en vaga de fam a Lanzarote, Aminetu Haidar.
La lluita per fer valer el seu dret sobre una terra que els va ser arravassada el 1975, la paciència i la resistència, la fe en la justícia i la confiança en la seva raó, és el que ha fet que els i les saharauis, a pesar de les promeses reiteradament incomplides, hagin estat capaces de viure tot aquest temps en una de les zones mes inhòspites del planeta i organitzat una societat que es prepara per a retornar a la seva terra.
La responsabilitat directa de l’Estat espanyol, de la qual el Sàhara Occidental va ser província, no es pot seguir ocultant per més temps. El sentiment de vergonya col·lectiva cap a aquest poble germà que encara conserva el castellà com llengua, ens fa manifestar de manera clara i rotund la nostra solidaritat.
Per això hem organitzat un viatge per a aquesta data tan assenyalada, durant el qual podrem acompanyar-los per uns dies i compartir la seva vida en els campaments de refugiats, allotjant-nos en les seves jaimes i menjant amb les famílies, participant en xerrades… en definitiva, celebrant prop d’ells i elles el comiat de l’any. Serà un cap d’any diferent, una trobada d’associacions, comitès de solidaritat, ONG’s, institucions i organismes que defensen la causa de la independència del Sàhara Occidental, juntament amb artistes, escriptors, intel·lectuals, músics… que vulguin demostrar el seu suport als i les saharauis.
Gràcies a la teva participació, farem que aquesta nit els Campaments siguin el centre de la solidaritat i es converteixi en un acte de reivindicació dels drets d’un poble que lluita esforçadament per retornar a la seva terra.
No més oblit de la Comunitat Internacional.
Pau i justícia per al Poble Saharaui.
Amb 34 anys ja n’hi ha prou!
REFERÈNDUM JA, SÀHARA INDEPENDENT!
Entra al 2010 amb els i les saharauis
PROGRAMA
– ANADA: Dilluns 28 de desembre des de la Terminal 4 de l’aeroport de Madrid-Barajas. Hora de sortida: 21:30 h. Cal estar TRES hores abans de la sortida de l’avió per a facturar i recollir la targeta d’embarcament. Al tractar-se d’un vol xàrter no s’emeten bitllets individuals.
– TORNADA: Dissabte 2 de gener des de l’aeroport de Tinduf. Hora de sortida: 22:00 h. Hora prevista d’arribada a Madrid: 04:00 (sol haver retard, pel que aconsellem deixar suficient temps de marge entre l’hora prevista d’arribada i els possibles vols/trens/trasllats a la vostra ciutat de residència).
– ALLOTJAMENT: En el Campament “27 de Febrer”, amb famílies saharauis en les seves jaimes. En el cas que es vagi a visitar a una família en particular, o d’una altra wilaya, s’ha d’informar a més: Nom del nen/nena que es va a visitar, nom de la mare, wilaya, daira i barri (en aquests casos, les visites podran ser efectuades, però l’organització no cobreix els transports entre les wilayas).
– TROBADES: * Governador de Smara * Unió Nacional de Dones Saharauis * Unió de Joves Saharauis
– VISITES: * Granja experimental d’Hussein Tamek * Museu de la Solidaritat * Escola Internat “9 de Juny” * Escola de Formació Professional Gazuani * Escola de Dones 27 de Febrer * Hospital Central
– DEBATS: * Situació actual de la població saharaui en els campaments * Paper de la dona saharaui en l’organització dels campaments * Desenvolupament i actualitat del Pla de Pau * Altres debats d’interès
– CELEBRACIÓ DE LA NIT DE CAP D’ANY: * El Sopar de Nit de cap d’any es farà amb les famílies saharauis d’acollida en les seves jaimes. Es recomana dur algun producte típic de nadal per a compartir amb les famílies. * Després del sopar ens reunirem per a celebrar un acte lúdic.
– TERMINI D’INSCRIPCIÓ: Fins al 18 de Desembre (o fins a esgotar les places disponibles). Una vegada feta la inscripció mitjançant el formulari que trobareu al web http://saharaindependiente.org/spip.php?article606&var_mode=calcul us comunicarem via mail (heu d’estar atents a la carpeta de SPAM / CORREU NO DESITJAT) l’adjudicació provisional de la plaça, que no es considerarà definitiva fins a haver rebut l’ingrés complet del bitllet en el compte corrent que s’indicarà. Una vegada fet el pagament, us donarem informació més detallada i consells pràctics sobre aquest viatge.
– COST: 660 €uros. Inclou: vol xàrter Madrid-Tinduf-Madrid, tramitació de visats, estada, visites del programa i acte lúdic de la Nit de cap d’any.
– DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA PER AL VIATGE: Passaport en vigor amb validesa de, almenys, 6 mesos; al ser un viatge en grup no es necessita visat individual.
– EQUIPATGE PER PERSONA: 20 kg. facturació + 5kg. equipatge de mà.
– NOTA: El vol es realitzarà sempre que es completin les places de l’avió, i la seva anul·lació només donarà dret a la devolució de l’import ingressat. Tota anul·lació de places confirmades, que no es realitzi amb 10 dies d’antelació a la sortida del vol, comportarà la pèrdua de l’import ingressat.
CEAS-SÀHARA no organitza cap activitat fora de les anteriorment descrites, encara que convida a artistes, actors, pallassos, explicadors de contes, esportistes o qualsevol altre col·lectiu, a realitzar activitats paral·leles amb la població saharaui, sota la seva responsabilitat i disponibilitat.
MÉS INFORMACIÓ:
– Coordinadora Estatal de Asociaciones Solidariascon el Sáhara CEAS-SÁHARA.
Dona la benvinguda al 2010 amb els i les saharauis Llegeix més »
350 MINUTS CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC
Dissabte 12 de desembre de 2009 a partir de 12h. jardins de l’Horta de Sant Pau, C. Tapies, al final de la Rambla del Raval de Barcelona.
Coincidint amb la Cimera sobre el clima que està tenint lloc a Copenhaguen i seguint la jornada mundial d’Acció Global convocada arreu del món per a aquesta data, la Campanya “El Clima no Està en Venda” ha convocat una jornada d’acció de 350 minuts per la Justícia Climàtica (fent referència als 350 ppm de CO2 màxims a emetre a l’atmosfera) al centre de Barcelona.
350 minuts contra el canvi climàtic a Barcelona Llegeix més »
A TOTS ELS SINDICATS DE LA CGT DE CATALUNYA.
TEMA: IX CONGRÉS DE LA CGT DE CATALUNYA.
CIRCULAR INFORMATIVA NÚMERO 05
INFORMACIÓ A LA PLENÀRIA ORDINÀRIA DEL 15 DE DESEMBRE DE 2009
Seguint l’acord de la Plenària Ordinària del 07 d’octubre de 2009, us enviem una llista provisional de convidats al IX Congrés, per tal de que s’esculli la llista definitiva. Al llistat trobareu ens Confederals i les Organitzacions i Associacions amb les que s’ha contactat per organitzar la vaga general:
SP CC CGT, Federacions Sectorials de Catalunya, Sindicat de Muntanya PILUM, Sindicat d’Activitats Diverses de Berga, CCOO, UGT, IAC, Actub, SEPC, Assemblea Pagesa, USOC, CNT-AIT, CNT Catalunya, Attac, Ecologistes en Acció, Unió de Pagesos, COS, Co.Bas.
Circular Informativa Número 05 Llegeix més »
Les revistes “Catalunya” i “Papers” s’unifiquen en una sola publicació mensual mantenint les dues capçaleres
A tota la CGT de Catalunya
A partir del número 112, de desembre de 2009, les revistes de la CGT de Catalunya i la CGT de Balears s’unifiquen en una sola publicació, amb el mateix contingut i la mateixa numeració però amb diferent capçalera en cada territori. Haguérem pogut realitzar una publicació amb una mateixa i única capçalera, però hem optat finalment per conservar les dues.
