Davant la ocupació de la planta 8a dels locals sindicals de Via Laietana 18, el Secretariat Permanent del Comitè Confederal la CGT de Catalunya exposa:
El repartiment del patrimoni sindical acumulat forma part, des de fa anys, d’una negociació entre els sindicats i el Ministeri de Treball, perjudicant clarament als sindicatscom la CGT.
Les idees i les polítiques anarquistes han guanyat un espai en el Orient Mitjà, però encara estem completament absorbits en la promoció d’aquestes idees i polítiques mentre que la lluita social avança a tot arreu.
Aquestes idees són la creació de les masses oprimides com el nucli del programa revolucionari de la seva lluita. Això significa que estem davant d’una necessitat urgent de formular una anàlisi i una crítica ANARQUISTA de la conjuntura actual i de les relacions de producció així com de poder prevalents en les nostres societats, per assegurar que aquestes idees i polítiques siguin convertides en el que suposadament han de ser: un programa revolucionari de canvi social cap a una societat lliure i autogestionada.
Crida cap a un Manifest Anarquista per a Palestina Llegeix més »
Mentre l’atur continua la seva implacable guillotina, demostrant que la crisi la paguen les víctimes, i els bancs fan el seu agost, prenent diners a l’1% del Banc Central Europeu (nosaltres) i deixant a l’Estat (nosaltres) al 3,8%, institucionalitzant l’estafa legal com a forma piadosa de negoci, l’esquerra social està sent conduïda al “burladero” de la retòrica política per l’esquerra karaoke en el poder i el seu entorn, desviant el problema clau del saqueig econòmic cap al debat partidista dels casos Gürtel i Garzón per acumular forces que permetin al govern socialista revalidar-se lampedusianament a les urnes per a que tot segueixi igual.
El cas Gürtel és una trama de corrupció política com la copa d’un pi que hauria de portar al desballestament a tot el Partit Popular, a les seves pompes i a les seves honres, per diverses generacions. La caverna, com estava profetitzat donats els seus espuris orígens, ha esdevingut en una cova de malfactors sense remissió. I l’intent de processar Baltasar Garzón per haver obert un sumari sobre els crims del franquisme per impedir que la Llei de Memòria Històrica es convertís a la pràctica en una Llei de Punt Final, és una altra constatació de la pobra qualitat de la democràcia existent, fruit enverinat d’una transició que va servir d’Arca de Noé perquè els botxins de la dictadura es blanquegessin en les noves institucions. Trenta i cinc anys de consensos per extirpar de la consciència popular l’experiència democràtica de la legalitat republicà han convertit l’actual Estat de Dret en un simulacre només apte per a catecúmens.
Funerals d’Estat Llegeix més »
Com haurien de conduir-se els anarquistes davant de governs revolucionaris o d’esquerra populista? Hagueren de denunciar-los frontalment ? Hagueren d’unir-se als seus moviments ? Quis paranys cal evitar ? Aquestes preguntes són importants ja que pobles radicalitzats estan generant moviments que estan portant al poder a governs progressistes. Mentre la crisi capitalista s’aprofundeix, és d’esperar que més moviments com aquests sorgeixin.
Anarquisme i Governs Radicals Llegeix més »
Ghassan Ali és un refugiat palestí de tercera generació. Els seus avis van ser expulsats del seu poble a l’actual Israel. Ell i els seus pares van néixer en camps de refugiats a la franja de Gaza. Sent un nen va llençar pedres en la primera Intifada (1987-1993). Rememora la seva trajectòria per a Alternative Libertaire i explica el seu punt de vista com a comunista llibertari dins de l’FPAP (Front Popular per l’Alliberament de Palestina) i les perspectives que veu per a la Resistència.
Ghassan Ali, un comunista llibertari al FPAP Llegeix més »
El proper dimecres 17 de març, els sindicats de l’Ensenyament de les quatre províncies han decidit convocar vaga per continuar oposant-se a la política del conseller Maragall i de la seva Llei. Resumidament, la mobilització s’afegeix a les que l’any passat exigien que no s’aprovés la LEC (la Llei d’Educació de Catalunya) i s’obrís un procés negociador entre totes les parts implicades. Ara, un cop aprovada la Llei, la vaga es fa directament per aturar el procés de privatització de recursos a l’ensenyament al Principat i alhora intentar que l’educació no continuï sent una merda en un pal a les mans d’aquesta colla d’exalumnes d’escoles privades i patrons de fundacions dedicades al lleure i a l’ensenyament. La banda del Maragall s’estan carregant les poques possibilitats que les classes populars teníem de sortir de la pobresa a través de l’educació. I mentre això passa, sembla com si el país visqués anestesiat, esmaperdut i obnubilat davant el desastre que suposa fer impossible l’accés al saber de les classes més desafavorides. Els lladres amb corbata es freguen les mans perquè tenen al davant un altre negoci, l’educació, i mentre, l’oposició de “dretes” que mai s’havia atrevit a fer el que han fet els d’”esquerres” aplaudeix picant de mans fins a fer-se mal.
Per què faré vaga aquest dimecres Llegeix més »
Per l’anul·lació definitiva del pla dels ascensors
Perquè no volem ser un barri turístic,
Exigim el nostre dret a La Barceloneta
Un cop més, sortirem junts al carrer per defensar el barri. Serà el quart any que una manifestació recorrerà els carrers del barri i enfilarà cap a plaça Sant Jaume per aturar el ‘pla dels ascensors’. Aquesta vegada, a més, celebrarem que, gràcies a la lluita, el pla està pràcticament parat.
Manifestació: Tenim Dret a La Barceloneta, per un barri de veïnat i popular Llegeix més »
Benvolguts, benvolgudes
ens adrecem a vosaltres per demanar-nos, un cop més, la vostra solidaritat activa. El maig de 2007, arran dels fets produïts durant la manifestació “No ens tallaran les ales” , l’Alfons Hermoso Castillo va ser detingut, acusat de lesionar un dels agents antiavalots encarregat de controlar la manifestació; recordem que aquest agent utilitzava una arma il·legal, abansi en l’actualitat, el kubotan.
Indult per l’Alfons Hermoso Castillo Llegeix més »
El proper cap de setmana del 20 i 21 de Març es celebraran al CSO Laforsa de Korneyà (av. La Fama, 43. Polígon Almeda. FFGG Almeda) les Primeres Jornades per la coordinació de les lluites socials del Baix Llobregat.
Aquestes jornades pretenen agrupar els diferents col·lectius dels moviments socials, per tal de crear una xarxa de cohesió comuna.
Jornades per la coordinació de les lluites socials del Baix Llobregat Llegeix més »
La plantilla de SEAT a la Zona Franca torna a la feina, després de dos dies d’aturada, després d’arribar al compromís que els acomiadats d’aquest centre, tres matricers i dos mantenidors, s’incorporaran al seu lloc de treball immediatament.
L’aturada portada a terme a SEAT de Zona
Franca el 19 de gener, des que es lliurés la primera carta d’acomiadament, ha
significat la paralització de les produccions en diferents centres als
que subministra peces de xapa, entre ells el centre de Martorell, o el
centre de VW Pamplona.
SEAT ZF torna a la feina Llegeix més »
CURS INTRODUCTORI A DELEGAT/DA SINDICAL
DIES i LLOC:
11, 12 i 13 de Febrer del 2010, als locals de la CGT de Girona (Av. S. Narcís 28, Ent-2ª)
HORARIS:
11 i 12 de Febrer, de les 18:00 fins les 21:00 h (amb pauses)
13 de Febrer, de les 10:00 fins les 14:00 h (amb pauses)
PROGRAMA:
DIA 11-02-2010
– Representació Unitària a l’Empresa.
Curs introductori a Delegat/da Sindical a Girona Llegeix més »
Finalment el dimarts 5 de gener s’ha arribat a un Preacord de Conveni Col·lectiu 2009-2012, pendent de ser aprovat o no per l’Assemblea General de Treballadors/es.
En el transcurs de la negociació des del Comitè de Conveni s’ha anat informant oportunament del seu desenvolupament i dels seus alts i baixos.
Es firma el Preacord de Conveni de Transports de Barcelona, S.A. (autobusos de TMB) Llegeix més »
En el mes de setembre de 1936, dies de fragor revolucionari a Catalunya i en plena Guerra Civil espanyola, la CNT-FAI va llançar una crida en la qual demanava armes, diners i soldats per a ser enviats a Espanya, així com mitjans per a la propaganda internacional de les seves idees anarcosindicalistes. Responent a aquesta crida, una jove anarquista escocesa, periodista de professió, va acceptar la invitació per a anar a Barcelona amb la finalitat de col·laborar en la creació de la secció anglesa del servei d’informació de la CNT-FAI El nom d’aquesta jove activista és Ethel MacDonald, i aquest documental pretén recrear els passos del seu trànsit per Catalunya en aquells anys tumultuosos. La seva visió com a estrangera, periodista i observadora de la realitat atorguen a la Guerra Civil i al fenomen anarquista una perspectiva internacional gairebé inèdita.
Història d´una anarquista Llegeix més »
“AUTONOMIA OBRERA” és una pel·lícula sobre les lluites autònomes a l’Estat espanyol en els anys 70, un relat de l’altre moviment obrer, una reescriptura de la transició postfranquista. Contra la memòria històrica, memòria política.
2008.
75 minuts.
Documental “Autonomia Obrera” Llegeix més »
Lucio: Anarquista, Atracador, Falsificador, pero sobre todo… albañil
El documental sobre Lucio Urtubia, va ser projectat en el Festival Internacional de Cinema de Donostia-San Sebastián i també va ser nominat als Goya com a millor pel·lícula documental. El documental sobre l’anarquista navarrés “Lucio” està dirigit pels guipuscoans Jose Mari Goenaga i Aitor Arregi. BSO del prestigiós compositor Pascal Gaigne, produïda per Irusoin, Moriarti Produkzioak amb la participació de TVE i EiTB, amb el suport del ICAA (Ministerio de Cultura), Govern Basc i Media, ….
Documental “Lucio: anarquista, atracador, falsificador, pero sobre todo…, albañil” Llegeix més »
Des que fa dos segles es van constituir les internacionals sempre van ser “obreres” perquè van tenir com a eix la lluita per l’emancipació dels treballadors. Des de llavors fins ara, es van assajar diferents fórmules polítiques per aconseguir aquest objectiu, fórmules que en el seu desplegament comportaven per si mateix mateixes la llavor del cisma i la divisió de la Internacional. Des d’aquella Primera Internacional de 1871 fins a la cogestió capitalista de la socialdemocràcia aquest avenc no ha fet sinó engegantir. Ara, la societat del segle XXI té poc que veure amb les prioritats d’aquest imago mundi que va justificar aquella fraternitat militant. S’ha passat de l’economia de l’escassetat a la del consum i la sobreproducció, de la fabril a la del coneixement, i ja sabem que els experiments de socialisme autoritari d’Estat, soviètic i xinès, han esdevingut en més del mateix però amb ànsies renovades capitalistes.
La Primera Internacional del segle XXI Llegeix més »
La Ciutat Suplantada és un exercici col·lectiu per tornar a anomenar i donar sentit a paraules que han perdut el seu significat. Aquest vídeo és un assaig polifònic que recòrre diferents espais de la ciutat amb algunes de les persones vinculades al projecte REpensar Barcelona_REcuperar la Ciutat.
Amb la participació de:
Manel Aisa, Joan Martínez Alier, Adolf Castaños, Antoni Castells, Manuel Delgado, Luís Andrés Edo, Raquel Fosalba, Eduard Masjuan, Bernat Muniesa, José LuísOyón.
Documental: “La ciutat suplantada” Llegeix més »
Se’n va una persona amb carisma, fortalesa, bon humor, ganes de viure, saber fer, una capacitat increïble per organitzar, llegir la realitat, engrescar gent i moviments, alhora que comunicar una sencillesa natural; la seva absència és d’aquest buits que es converteixen en forats negres. I persones com aquestes hi ha poquesal món.
Emilia Llorca va morir ahir, dimarts 8 de desembre de 2009. Llegeix més »
ORDRE
TRE/278/2009, de 7 de maig, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laboralsper a l’any 2010.
Calendari laboral 2010 Llegeix més »
El Dilluns 14 de Desembre als Locals de la CGT de Girona es farà un curs bàsic de PREVENCIÓ EN RISCOS LABORALS.
L’horari serà de 9:00 a 14:00 hores, amb pausa per a esmorzar.
Depenent de les inscripcions es pot repetir el Dijous 17 de 16:00 fins a les 21:00 hores, amb pausa per a berenar.
Curs bàsic de Prevenció en Riscos Laborals a Girona Llegeix més »
Els treballadors de Pirelli han realitzat un Calendari alternatiu en resposta al que presenta la multinacional Pirelli gastant-se uns 20 milions d’Euros, al temps que es dedica a tancar les seves fàbriques, com la de Manresa, per a emportar-se la producció a països de baix cost, no amb la intenció de millorar les condicions existents sinó per aprofitar-se d’aquestes condicions i fer el possible per tal que no canviïn.
L’altre calendari Pirelli 2010 Llegeix més »
