En l’article anterior, d’aquesta sèrie de tres, detallem “El fantàstic negoci dels ERO amistosos” . Bé, però exactament què és això dels ERO amistosos i com pot garantir-se que les plantilles acceptin amb escàs soroll la seva destinació?
Com domesticar la lluita en un ERO per acomiadar amistosament Llegeix més »
El fantàstic negoci dels EROs “amistosos”: Més de 250.000 acomiadats en 5 anys en EROs pactats, la gran majoria d’ells firmats per CCOO i UGT
Reforma laboral rere reforma laboral, els mecanismes de solució pacífica de conflictes laborals han estat laminats fins gairebé la seva desaparició. Fer avui un acomiadament col·lectiu, o una eliminació de condicions laborals, és un simple procediment on la llei no posa pràcticament cap justificació o impediment als desitjos empresarials.
Concentració el divendres 28 d’agost davant les instal·lacions de Repsol Química a Tarragona
Continuen les protestes dels treballadors en vaga d’Altrad-Rodisola, una subcontracta amb seu al Polígon Riu Clar de tarragona que ofereix serveis de manteniment a tot el polígon químic tarragoní. Vora dos-cents empleats es veuen afectats per uns ajustos que l’empresa justifica amb l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors, és a dir, amb pèrdues. Unes pèrdues que la CGT assegura que no existeixen.
Altrad Rodisola en vaga indefinida des del 20 d’agost a Tarragona Llegeix més »
Com és sabut el Kurdistan turc (Bakur en llengua kurda) porta vàries setmanes vivint sota un estat de guerra de baixa intensitat. Es tracta d’un conflicte que enfronta per una banda l’estat turc – dirigit pel partit nacionalista i islamista AKP de Recep Erdogan – i el poble kurd i l’esquerra turca per l’altra. El conflicte va començar sota el fals pretext de combatre l’Estat Islàmic, que como es conegut porta anys operant des de Turquia i que fins i tot ha comptat amb la complicitat del propi estat turc. Però les operacions contra el jihadisme han derivat en una guerra oberta contra tota l’oposició d’esquerres, tant turca com kurda.
L’economista Óscar Carpintero reivindica una economia ecològica en la qual s’incorporin indicadors de benestar social.
Óscar Carpintero (Valladolid, 1972), doctor en Economia i professor de la Universitat de Valladolid, planteja que és un autoengany seguir apostant pel creixement davant la urgència del canvi climàtic. Per això, defensa la necessitat d’una transició cap a una economia ecològica.
“De vegades la pau
fa gust de mort.
Dels morts per sempre,
dels que són només silenci.
De vegades la pau
fa gust de mort.”
(Raimon 1967)
Mai he estat a cap escenari d’alguna gran batalla de la Segona Guerra Mundial, com el desembarcament de Normandia, o les batalles de les Ardenes, Stalingrad o Kursk. Tampoc he visitat pobles arrasats pel feixisme, com Lídice a la República txeca. En canvi, si que he tingut l’oportunitat de veure els barracons, els forns, les dutxes dels camps de concentració ara convertits en museus d’Auzwitch i Dachau, a Polònia i Alemanya respectivament.
‘Atado y bien atado’ Llegeix més »
LA CGT DE METRO DAVANT LA RETIRADA DE TMB DE LA GESTIÓ DEL METRO D’OPORTO
Davant la decisió del Govern portuguès de cancel·lar, per incompliment de contracte, la gestió de tota la xarxa de transport públic de Porto -metro i autobusos- a la societat formada per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i Moventia, la Secció Sindical de la CGT a Metro de Barcelona vol denunciar l’obscurantisme amb què TMB està duent a terme operacions similars a la del metro de Porto en altres ciutats com Lisboa, Panamà o el Caire, on des de fa anys directius i tècnics del metro de Barcelona estan actuant en una mena de “comissió de servei” amb una total falta de transparència.
CGT METRO BCN davant la retirada de TMB de la gestió del Metro d’Oporto Llegeix més »
Fragments del llibre ‘El franquisme que no marxa’ de Lluc Salellas, editat per Edicions Saldonar en el marc de la col·lecció coelaborada amb el Grup de Periodistes Ramon Barnils.
Portes giratòries dels catalans vinculats amb el franquisme Llegeix més »
Els riscos del ‘big data’
La recopilació massiva i la combinació de diferents bases de dades per part d’empreses i governs dibuixa un escenari inquietant en què la nostra privacitat perilla
Enguany, l’estrella del World Mobile Congress de Barcelona ha estat l’Internet of Things (Internet de les coses o IOT, en les seves sigles en anglès). Es tracta d’una gamma molt variada de dispositius, aplicacions, vehicles, roba, complements de tota mena i sensors distribuïts pel nostre entorn, capaços de connectar-se a la xarxa i compartir dades en ambdues direccions.
Resulta evident que el deute extern s’ha convertit en un “instrument de bombament de recursos econòmics dels països en desenvolupament als països creditors”.
El Comitè per a l’Anul·lació del Deute del Tercer Món reedita el 2015 el seu informe Les xifres del deute en el qual, des de fa anys, busca descriure el “sistema deute” del que s’ha revestit la globalització. Exposen tot un elenc de dades que no deixa lloc a dubtes de qui es beneficia amb aquest sistema. Gràcies a l’estudi podem veure com el mecanisme que es va usar al principi als anomenats països del Sud, s’ha anat aplicant també en el Nord, especialment a partir de 2008.
Per principi, estem en contra de destacar a qualsevol persona per sobre d’una altra. Però tampoc podem deixar que l’oblit engoleixi el gest digne i valent d’aquelles persones que des de la més terrible de les derrotes, en un món de misèria i desolació, van decidir no donar-se per vençudes, romandre en peus i declarar, que la lluita no havia acabat. Que per alt que fos el preu a pagar, es comprometien a no abandonar la batalla contra l’opressió i l’explotació.
Acte en record d’en Facerias i la guerrilla anarquista el 30 d’agost a Barcelona Llegeix més »
NI UN ASSASSINAT MASCLISTA MÉS, ENS VOLEM VIVES!
En aquestes dates del mes d’agost estem assistint a una escalada de violència masclista i patriarcal contra les dones amb un reguitzell d’assassinats que com a feministes i des de CGT Catalunya condemnem. Aquests assassinats són la punta de l’iceberg, ara és més necessari que mai acabar amb aquesta xacra social i les seves arrels: el masclisme i el patriarcat.
Ni un assassinat masclista més, ens volem vives! Llegeix més »
Les empreses destrueixen possibles 98.000 llocs de treball ambles hores ‘extra’ no pagades
El 58% de les hores extraordinàries no són remunerades, enfront al 39% de fa set anys.
La CGT denuncia que estan usant la institució per resituar dirigents que han perdut el seu escó o estalviar-se el sou de partit
La figura de l’assessor és una de les que més recels desperta en la política espanyola, pels nombrosos casos d’amiguisme de cònjuges, germans, nebots i altres familiars i amics que han sortit a la llum. S’entén que un assessor ha de ser un expert en una matèria concreta que doni consell a un responsable polític, però no sempre així. La Diputació de Barcelona és un cas paradigmàtic. Els partits catalans acaben de nomenar els primers 37 assessors polítics, però la majoria són dirigents de partit que o bé han perdut el seu escó i, per tant, el seu sustent, o són regidors en pobles petits o tenen càrrecsde partit.
CGT denuncia les sobrecàrregues del personal de la RAC
Les treballadores de la Residència de l’Alt Camp, institució depenent de la Gestió Pius Hospital de Valls, junt amb la Secció Sindical de CGT volen advertir sobre la precària situació del centre.
A l’assemblea de treballadors realitzada el dijous 30 de juliol, el personal va decidir que volia donar a conèixer la seva preocupació per la forma en que s’estava portant a terme l’organització de les tasques diàries de les treballadores de la residència, amb l’ànim de garantir la qualitat del servei que ha de donar aquesta institució i que es veu compromesa per la manca de personal.
CGT denúncia les sobrecàrregues del personal de la Residència Alt Camp Llegeix més »
PROU!
Comunicat de la CGT de Catalunya davant la mort d’un treballador d’origen senegalès a Salou
Dia darrere dia aquest estiu hem sentit notícies sobre el drama que pateixen milers i milers de migrants que tracten d’arribar a Europa. Són persones que fugen de països empobrits, sovint abocats a guerres i dictadures pels governs europeus i nord-americans,entre d´altres. Són, en certa mesura, l’altra cara de la prosperitat i el consum que ens pretén vendre el capitalisme avançat: productes barats gràcies a l’explotació de les seves matèries primeres i de la seva força de treball. I amb això aquests mateixos governs compensen una mica la retallada de salaris que ens fan patir a la majoria de nosaltres.
Plusos i variable ja no tanquen per vacances!
Antecedent comunitari
L’any 2012, el Sr. Z.J.R. Lock, treballador de la British Gas Trading Ltd., cobrava un sou base de 1.222,50 £ al mes a més d’una nòmina variable gens despreciable de 1.912,67 £, en promig anual, en concepte de comissions de vendes… excepte quan li tocava fer vacances!, en què li pagaven el sou base i prou perquè no havia tingut l’opció de generar nòmina variable. Veient els seus interessos econòmics mermats, el Sr. Lock va incoar una demanda contra la British Gas a través del Employment Tribunal de Leicester, el qual va optar per elevar el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
CGT CCMA: Plusos i variable ja no tanquen per vacances! Llegeix més »
COMUNICAT DE LA CGT DE LLEIDA RESPECTE L´ATENCIÓ ALS TREBALLADORS ACAMPATS ALS BLOCS DEL SEMINARI A LLEIDA
Els darrers dies la nostra organització, juntament amb l’associació Papers per Tothom i la Crida per Lleida, i altres col·lectius que ens han donat el seu suport, hem denunciat les pèssimes condicions de vida d’un conjunt de treballadors acampats als blocs del seminari. La resposta institucional va consistir en comprometre’s a donar solució a aquesta situació entenen que aquesta és un problema global que requereix mesures col·lectives i immediates.
Al igual que els dies anteriors hem estat realitzant un seguiment dels acords presos sense veure’ls acomplerts.
També volem denunciar que a més a més del campament del seminari, alhora existeixen altres grups de persones disseminats per la ciutat que al no tenir la mateixa repercussió mediàtica no tenen la mateixa atenció.
UNIÓ DE PAGESOS ACOMIADA TREBALLADORA MILITANT DE CGT ESTANT DE BAIXA PER MALALTIA
El passat 27 de juliol Agroxarxa-Unió de Pagesos va acomiadar per burofax, sense previ avís, a una treballadora que estava de baixa per malaltia comuna des de feia 7 dies, era la seva 1ª baixa després de la seva maternitat l’any 2012.
El burofax venia acompanyat per la quitança i una nota molt curiosa que dèia: “la causa està fonamentada en la disminució de rendiment del treball i la qualitat que darrerament venim observant, pel que fa al compliment de les seves obligacions en el lloc de treball, així com el comportament i actitud que està tenint en els últim temps (…) no obstant (…) l’empresa reconeix la seva improcedència”.
Unió de Pagesos acomiada treballadora militant de CGT estant de baixa per malaltia Llegeix més »
L’ingrés mensual més freqüent dels habitants de l´estat espanyol es situa entre 600 i 900 euros nets
Així es desprèn de l’enquesta que ha publicat aquest dimecres el CIS. El 18% assegura no tenir ingressos de cap tipus, enfront del 14,8% que té unes rendes entre 601 i 900 euros al mes, 7 dècimes més que al juliol de 2014.
L’ingrés més freqüent dels espanyols està comprès entre els 601 i els 900 euros nets al mes. Més concretament, el 14,8% de les persones percep unes rendes que oscil·len entre aquestes quantitats.
Els treballadors autònoms representen el 14,3% del total Així es desprèn del baròmetre de juliol de 2015 que ha publicat aquest dimecres el CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques), les dades -que s’han obtingut amb les respostes d’una mostra de gairebé 2.500 persones- llancen llum i suposen una radiografia del mercat laboral actual del nostre país. Els espanyols amb uns ingressos mitjans que oscil·len entre els 901 i els 1.200 euros nets se situen en segon lloc, amb el 12,8% del total, seguits de prop pel 12,7% de les persones que compten amb unes rendes mínimes, entre els 301 i els 600 euros al mes. Les persones que no perceben ingressos de cap tipus, però, representen el major percentatge, el 18% del total.
Variacions respecte a 2014
Aquestes dades, però, han sofert variacions respecte al mateix exercici de l’any anterior. En concret, el nombre d’espanyols que compta amb uns ingressos comprès entre els 601 i 900 euros ha ascendit set dècimes respecte als resultats que va obtenir l’organisme en l’enquesta de juliol de 2014, quan les rendes personals del 14,1% dels enquestats se situaven en aquesta mateixa escala. Llavors, les persones amb unes retribucions entre 301 i 600 euros es col·locaven al juliol de 2014, amb el 12,8%, en segona posició, per davant dels espanyols que tenien unes rendes mensuals entre 900 i 1.200 euros, que representaven el 12 , 5%. En aquest mateix exercici, el percentatge de persones que no percebien ingressos de cap tipus s’ha situat al 18,1% del total, un 0,1% més que al juliol de 2015.
L’empresa privada predomina sobre la pública Del total de treballadors a Espanya, el 76,4% treballa en una empresa privada, enfront del 4,6% que fa el mateix en una pública i al 15,7% que es dedica professionalment a l’Administració Pública. Els assalariats fixos segueixen sent, amb diferència, els que dominen el mercat laboral actual. Tal com es desprèn de l’enquesta, el 55,3% treballa o treballava amb aquestes condicions, seguit pels assalariats eventuals o interins (amb caràcter temporal) que sumen el 24,9% del total, mentre que els autònoms representen el 14 , 3%.
El 12,7% dels treballadors espanyols cobra el salari mínim registrat en l’enquesta, entre els 301 i els 600 euros nets mensuals A la cua es troben els membres de les cooperatives, amb un 0,1%, i l’ajuda familiar sense remuneració reglamentada a l’empresa o negoci d’un familiar, que se situa en el 0,2%. Per professions, el 22,3% dels enquestats treballa actualment o treballar en serveis de restauració, protecció o com a venedors, per davant dels treballadors d’indústries manufactureres i de la construcció, amb el 15%, mentre que els professionals científics i intel·lectuals representen el 13,8%.
Les persones sense ocupació o que viuen de les rendes se situen a la cua amb el 0,1%. Per sectors d’activitat, el serveis s’ha convertit en un dels sectors predominants que empeny l’economia espanyola, ja que el 64,4% dels treballadors -i amb un amplíssim marge el segon- es dedica o es dedicava en el seu últim ofici a professions relacionades amb el sector terciari. La indústria se situa segon amb el 16,3%, mentre que la construcció, amb el 9,8%, aconsegueix colar-se en el Top 3. L’agricultura queda relegada a un quart lloc amb el 8,1% del total.
CCOO, UGT, USO i STC acorden 1750 afectacions per l’ERO d’Indra
A data 4 de agost, a la 8a reunió de la taula negociadora, CCOO, UGT, USO i STC han arribat a un acord amb la direcció d’Indra afectant 1750 treballadors, dins el marc de l’ERO iniciat el passat 25 de juny.
CGT ha defensat des del començament del procés, de la mateixa manera que la resta de sindicats de la mesa, que no havia causes per aquest ERO, i vam oferir dins el procés de negociació un pla de baixes exclusivament voluntàries. En aquesta última reunió s’ha consumat la ruptura per part de CCOO, UGT, USO i STC acceptant les causes, i admetent acomiadaments forçosos amb indemnitzacions per sota d’un acomiadament improcedent. És curiós que la xifra final de baixes sigui la mateixa que números mitjans de comunicació ja van informar al maig-juny
:
http://www.europapress.es/economia/noticia-indra-prepara-ere-podria-afectar-cerca-1500-trabajadores-espana-
20150618114058.html
http://www.bolsamania.com/noticias/empresas/el-ere-de-indra-cada-vez-mas-cerca-se-habla-de-un-recorte-de-entre-
1500-y-3500-empleados–727113.html
Considerem que aquest model de sindicalisme és nociu per als treballadors. Un cop més s’han prioritzat interessos partidistes a la defensa dels llocs de treball i de les seves condicions laborals. CGT considera que aquest pacte aprofundeix en un model de precarietat en què tots sortirem perdent.
CCOO, UGT, USO i STC acorden 1750 afectacions per l’ERO d’Indra Llegeix més »
PUNTUALITZACIONS A LA GERÈNCIA DEL RESPIR DE CGT A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA
Puntualitzacions de la Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona respecte les declaracions fetes per la Gerent del Respir per a persones amb discapacitat intel·lectual del Recinte Mundet a la Directa (https://directa.cat/actualitat/diputacio-de-barcelona-tanca-parcialment-un-centre-persones-amb-diversitat-funcional):
1. És rotundament falsa la seva afirmació segons la qual “la majoria de la plantilla la conformen funcionàries i només es recorre a una borsa de treballadores temporals per cobrir incidències”. En aquest centre hi ha només 10 funcionaris de carrera. A banda, hi ha 6 interins fins a provisió de plaça, i la resta dels llocs de treball, fins a arribar als 30 que hi ha, es cobreixen de forma habitual mitjançant suplències temporals depenents d’una borsa de treball (14 persones en total). D’aquestes companyes, n’hi ha que porten treballant al Respir més de 10 anys encadenant contractes de suplència. Només amb les places de funcionaris + interins no es podria cobrir la ràtio d’aquestes 14 places cobertes amb suplències temporals, de les 30 places necessàries per al servei. Per tant, aquestes places o llocs de treball haurien de ser considerats d’estructura. Tot això és perfectament demostrable mitjançant contractes i planilles horàries de les companyes del centre. Aquesta dinàmica de cobrir llocs de treball que haurien de ser d’estructura mitjançant suplències temporals (sovint de molt curta durada) és també habitual a l’altre centre de Respir del Recinte Mundet, el de gent gran (Pavelló Nord). Es tracta, objectivament, d’una política de personal deliberadament precaritzadora, impròpia i indigna d’una administració com la Diputació.
CGT a la Diputació de Barcelona: Puntualitzacions a la gerència del Respir Llegeix més »
Com a trist i decebedor podem definir el preacord al qual s’ha arribat.
Tothom coincidirà que un procés que finalitza amb l’ obligatorietat de deixar de forma forçosa una feina, no pot ser motiu de celebració. A més, hem de considerar que molts companys i companyes hauran d’ optar per vacants que els allunyarà de les seves famílies i els seus entorns.
La pobresa creix i afecta quasi el 21% de la població
Un 42,6% de famílies catalanes asseguren que no es poden permetre fer ni una setmana de vacances
L’Institut d’Estadística fa públiques les dades sobre ingressos a les llars del país
És temps de vacances menys per al 42,6% de la població de Catalunya que assegura que la principal privació derivada de l’actual situació de crisi econòmica ésel fet de no poder permetre’s
La pobresa creix i afecta quasi el 21% de la població de Catalunya Llegeix més »
