La CGT presenta candidatures en els tres centres productius de SEAT
La primera força sindical a presentar les seves candidatures per a les pròximes eleccions del 12 de febrer, a Seat, ha estat la CGT. Un total de 166 persones componen les llistes als dos col·legis, tècnics i obrers.
La CGT presenta candidatures en els tres centres productius de SEAT Llegeix més »
Enric Larreula (Barcelona, 1941), llicenciat en filologia catalana i professor de llengua a la UAB, des dels anys vuitanta ha publicat diversos llibres de literatura infantil i juvenil amb títols com Marduix (1983), premi Crítica Serra d’Or i Contes per a un món millor (1992), premi Lola Anglada.
El seu llibre Terres verges, escrit als anys 90 i reeditat el 2013 per Edicions 62, és l’aventura d’una família catalana i llibertària que fugint de la dictadura de Primo de Rivera cerca a la selva del Brasil uns terrenys per construir la pròpia utopia sota el signe llibertari de la Nova Catalunya. Enric Larreula, com aquells catalans del segle XIX que s’embarcaren cap als Estats Units decidits a col·laborar en la construcció del comunisme cabetià a la ciutat utòpica d’Icària, s’endinsa a recrear el somni d’uns catalans que anhelen un món de fraternitat, justícia i llibertat.
A les primeres pàgines del llibre veiem com un jove estudiant de ciències de la comunicació remena caixes plenes de papers a la casa dels pares fins a trobar cinc llibretes antigues lligades amb un cordill on s’amaga la cal·ligrafia del seu avi.
Escrites a mà, contenen un diari personal, que s’inicia el 20 de setembre de 1923 i s’acaba el 19 de juliol de 1936, dues dates prou significatives de la història contemporània de Catalunya. La primera té a veure amb el cop d’Estat de Primo de Rivera i la segona, amb l’aixecament militar contra la República.
El personatge que enceta el diari és un infant que escriu com un infant que seguint els seus pares es prepara per marxar al Brasil i quan definitivament es tanca el diari ens trobem amb un home fet que retorna a Barcelona després d’haver intentat amb els seus pares, familiars i altres companys de viatge ideològic crear una Nova Catalunya a la selva del Brasil, lluny de l’opressió de l’estat dictatorial espanyol, seguint l’ètica i els ideals anarquistes i internacionalistes.
El jove idealista aixecarà acta de tot el procés de constitució del poblat utòpic: “El pare sempre deia que si en aquest racó de selva on anirem a viure està tot per fer, doncs fem-ho des d’un començament. Que l’única llei i ordre que hi hagi en la nostra comunitat sigui la llei de la justícia, de l’amor i de la llibertat. I amb aquesta il·lusió treballem tots.”
No és un fet nou voler crear una colònia utòpica al Brasil, com recorda el mateix protagonista del llibre. El 1890 un grup d’italians van posar en marxa la colònia socialista experimental Colònia Cecília, però les dificultats que van trobar, tant amb l’Estat del Brasil, que els carregava d’impostos, com de l’Església, que sentenciava la llibertat dels anarquistes, van posar fi al projecte que volien continuar els llibertaris catalans.
Aquest esperit apareix pel llibre en forma de naturisme, vegetarianisme, esperantisme, pacifisme i la moral de suport mutu, de solidaritat i de llibertat a favor de totes les persones i sobretot dels més explotats i abandonats, com els indis.
El record de Barcelona és present des de les lluites obreres de la CNT, del món cultural que irradiaven els ateneus populars i de la defensa de la llengua catalana. Finalment els habitants de la Nova Catalunya com els utòpics italians de la Cecília hauran de cedir davant les topades amb els grans terratinents, els homes sense escrúpols i la realitat d’un món cada vegada més advers.
La restauració de la llibertat a Catalunya farà que la Nova Catalunya plegui per retornar els supervivents a la terra estimada. Les terres verges queden enrere… Cal construir la utopia a la Catalunya lliure…
Anarquistes a la Nova Catalunya Llegeix més »
Homes del bosc: Una història dels maquis
Francisco Collado Cerveró
Autoedició, 2014, 160 pàg.
Un text que, amb un llenguatge assequible i entenedor, barreja el relat juvenil, la divulgació històrica i el gènere epistolar. Els més menuts d’una família descobriran, a partir d’unes cartes amagades, el recorregut vital d’un guerriller i coneixeran perquè va esclatar la Guerra Civil, com es va desencadenar una duríssima repressió per part de la dictadura i com front a això, milers de persones resistiren i la combateren durant anys. Aquest llibre intenta que la història quasi sempre amagada i la memòria d’aquestes persones que lluitaren fins el seu últim alè cercant la llibertat arribi als més joves.
L’autor, vinculat a diferents col·lectius i moviments socials de València, va estudiar Història però treballa com a bibliotecari. Ha publicat un llibre sobre la història del Moviment Okupa a la ciutat de València i un altre sobre el poble sahrauí.
Homes del bosc: Una història dels maquis Llegeix més »
Acords de la Conferència Sindical de CGT realitzada a Jerez de la Frontera del 21 al 23 de novembre de 2014
Els teniu en format pdf en document adjunt o a l’enllaç:
http://www.cgt.org.es/sites/default/files/Acuerdos%20del%20Conferencia%20de%20Jerez%202014_0.pdf
Attached documents
Solidaritat amb les acomiadades de la secció sindical de CGT Ensenyament a FAVIBC
Dimecres 28 de gener, a les 10 h, davant els Jutjats de lo Social de Barcelona
En els primers mesos de l’any passat, FAVIBC va acomiadar tota la secció sindical (10) de CGT Ensenyament.
“La desesperació de les persones parades, precàries i ningunejades en els seus drets laborals i el trepitjament de la dignitat humana per part del Govern espanyol”
Les persones aturades contra la seva voluntat, desnonades de les seves ocupacions per la violència dels actes unilaterals dels empresaris, segueixen sent 5.457.700 a la fi de 2014. Massa desesperació com per a suportar la burla dels missatges “del país de les meravelles de Rajoy” i de la troica (FMI, BCE i Comissió Europea), que auguren per a l’Estat Espanyol el major creixement del món de l’economia per al 2015, conjuntament amb EEUU.
L’EPA, referent a tot l’any 2014, no només són números estadístics amb diferents variables econòmiques referides al mercat de treball. L’EPA mostra que a aquesta “economia del creixement dels governs de la troica” li importen una merda les persones, aquestes que diàriament han de treballar o no; que cada dia han de guanyar-se el pa i depenen de contractes per hores i de salaris cada vegada més disminuïts o de prestacions d’atur cada vegada més retallades, o simplement de “beneficència”, com ajuda única extraordinària de 426€ durant sis mesos, si es tenen càrregues familiars i absència d’ingressos per sota dels mínims vitals.
Els 433.900 llocs de treball nets creats durant tot el 2014, són ocupacions precàries, fràgils, subvencionades amb la Caixa Comuna de la Seguretat Social, que exoneren als empresaris de cotitzar. A més, ocupacions on els contractes (bé indefinits, bé temporals, dóna igual doncs poden ser acomiadats per qualsevol causa i en qualsevol moment a voluntat de l’empresari), són contractes a temps parcial, als quals se’ls paga per mitja jornada, per hores i, se’ls fa treballar el doble o durant 9 hores seguides de dilluns a diumenge sense descansos per 500€, és a dir, sense drets.
La creació de nous llocs de treball només es produeix a costa de precaritzar les condicions i qualitat dels mateixos. Els contractes que s’han generat, segons l’EPA, tenen un salari amb un poder adquisitiu equivalent als salaris de principis dels anys noranta. Els salaris dels nous llocs de treball han retrocedit més de vint anys!
Els Empresaris han assolit, a través de legislacions laborals lliberticides, desreguladores i espoliadores dels drets bàsics humans, la tempesta perfecta: la combinació d’un salari per hora baix i de poques hores de treball “legal”. Aquesta és la realitat creada pels poders polítics i els poders econòmics:
Les persones treballadores, més tard que d’hora, estarem “empleades i amb rendes”, això sí, instal·lats i instal·lades en aquest club de la pobresa. “Club de la Pobresa i l’Exclusió”, que cada vegada té més socis i sòcies: 5,5 milions de desocupats/des, dels quals solament reben alguna prestació d’atur un terç de les mateixes; més del 34% de la Població Activa Ocupada, és a dir, gairebé 6 milions de persones, perceben salaris mensuals inferiors al Salari Mínim Interprofessional (648,60€); 1.766.300 llars on tots els seus membres estan en l’atur; les taxes d’atur juvenil se situen per sobre de la “tragèdia grega”, el 57% de les persones joves no poden treballar; el drama dels desocupats i desocupades de llarga durada, copeja especialment a les persones majors de 45 anys i, igual que a les generacions joves, se’ls nega qualsevol futur; el 28% de la població total és pobra.
L’actual situació de precarietat laboral i social, no és conjuntural, ha vingut per a quedar-se i convertir-se en estructural. Aquesta és la gran victòria del capitalisme i dels seus representants polítics, els governs neoliberals de la troica. El govern i l’oligarquia financera i econòmica, trepitgen diàriament la dignitat humana de la majoria social. Les seves lleis lliberticides no només emmordassen la llibertat de milions i milions de persones treballadores, sinó que garanteixen l’ordre segur dels Negocis: els seus excedents bruts d’explotació van creixent i creixent.
La desigualtat social ja és insuportable. Solament 3 individus en l’estat espanyol tenen més riquesa (robada i espoliada) que el 20% d’aquesta població (més de 8 milions de persones).
En temps d’enganys, estafes, mentides i injustícia social, SOLAMENT LA DIGNITAT de les persones EN EL CARRER, serà capaç de parar aquesta barbàrie.
Madrid, 22 de Gener de 2015
Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)
Attached documents
Comunicat de CGT valorant l’EPA 2014 Llegeix més »
26 de gener, inici de la campanya
Des de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, fem una crida a col·lectius i individualitats de Barcelona i d’arreu del món, a sumar-se a la campanya que engeguem per a aconseguir, finalment, un local digne al barri del Raval.
El tret de sortida serà el 26 de gener de 2015 a les 19h a la seu del Districte de Ciutat Vella.
La repressió al poble saharaui també s’exerceix a l’estat espanyol: Solidaritat amb Hassana Ailia
Hassana Ailia és un jove saharaui de 26 anys que va participar en una protesta pacífica al campament Gdeim Izik (Sàhara Occidental). L’estat marroquí va reaccionar amb una forta repressió desmantelant el campament i jutjant en un procés militar a 25 civils saharauis.
Al Catalunya 168, de gener de 2015, hi trobareu, entre d’altres, els següents articles:
– Editorial:
Prou repressió contra els Moviments Socials
– Tema del mes:
Conflictes i acció col·lectiva
– Treball-economia:
Nou acord entre CCOO, UGT, Patronal i Govern del PP
La foto de la vergonya
Atur, precarietat i la Seguretat Social descapitalitzant-se a marxes forçades
Una nova Reforma de les Mútues per privatitzar la salut i reduir drets laborals
Una llei de mútues feta per als empresaris
Propera batalla, la universitat?
Ha sortit el número 168 de la revista Catalunya (Gener 2015) Llegeix més »
Seguretat versus llibertat. Un debat amb trampa
Quantes vegades hem sentit que les noves polítiques de seguretat dels estats europeus i els Estats Units després de l’11-S han hagut de restringir alguns drets individuals i llibertats públiques? Jo, personalment, moltes. És un debat que periòdicament va sortint en els mitjans. Determinades excuses semblen idònies per fer-ho. La més recent, la matança d’aquest mes de gener al setmanari francès Charlie Hebdo. Durant els dies posteriors d’aquells fets, entre d’altres coses, hem assistit a diverses tertúlies a ràdios i televisions, o columnes als diaris, on hi confluïen les paraules “seguretat” i “llibertats i drets”. Una darrera l’altra. I, en la mateixa línia, les declaracions d’una part important de la classe política.
Seguretat versus llibertat. Un debat amb trampa Llegeix més »
Cap revenja per defensar els barris. Solidaritat amb les encausades per Can Vies
Aquestes setmanes la repressió torna. De fet, mai no havia marxat. Però els propers dies tornarem a veure una gran escenificació repressiva, en la forma de judicis penals contra les persones encausades durant les protestes motivades per l’intent de desallotjament del Centre Social Autogestionat de Can Vies, del barri de Sants.
Cap revenja per defensar els barris. Solidaritat amb les encausades per Can Vies Llegeix més »
Sobre el Tractat de Lliure “Comerç” (TTIP), entre EEUU i l’U€.
El model econòmic productivista-desarrollista (capitalisme), només té en compte el benefici privat, repartit en escasses famílies, que genera control social i polític sobre les poblacions i, requereix d’una crítica radical, doncs les necessitats socials, ecològiques, de distribució de la riquesa social i de drets de pobles i persones, desapareixen perquè el sistema funcioni.
Si s’explota recursos de pobles sencers, es fa en nom de la llibertat, la del “mercat lliure” per al moviment dels capitals i les lleis d’estrangeria -segons interessi-, per als treballadors immigrants que han de sortir dels seus països degut sobretot, a la lògica d’aquesta economia, que necessita de l’explotació de recursos aliens sense revertir en les societats on operen, la riquesa que es produeix i, molt menys qüestionar-se si el model desarrollista, -créixer per créixer i consumir sense tenir en compte els límits ni les conseqüències-, ha de sotmetre’s
Butlletí Informatiu 145. Tractat de lliure comerç TTIP entre EEUU i UE Llegeix més »
De què va la UE?
Qui pren les decisions en la UE?
És legítim el deute de la UE?
Què tenen a veure les reformes laborals amb la UE?
És la UE el paladín de la lluita contra el canvi climàtic?
Saps quant inverteix la UE en defensa i qui esbeneficia d’això?
Butlletí Informatiu 144. De què va la UE? Llegeix més »
Des dels seus orígens, any 1957, la CEE té com ideal “un mercat comú”, per a garantir la lliure circulació de persones, serveis i capitals, on la llibertat absoluta del mercat en aquest joc de l’oferta i la demanda, sigui “una llibertat fonamental”, on la “qüestió social”, no interfereixi en aquest mercat comú i, siguin els propis estats qui resolguin aquesta qüestió social.
Ens trobem, des del principi davant una paradoxa: un repartiment competencial, on l’àmbit econòmic era patrimoni regulatori des d’Europa i, els estats nacionals s’ocupaven de la legislació social i laboral. L’evolució d’aquesta paradoxa s’ha resolt plegant legislacions laborals i socials, als criteris economicistes del mercat, resultant molt danyades legislacions més o menys garantistes dels “estats assistencials o de benestar”.
L’evolució d’aquest “mercat comú” expandeix i imposa els principis de llibertat de circulació dels capitals i la llibertat de competència empresarial, la qual cosa qüestiona i escanya les legislacions socials i laborals, així com totes les polítiques públiques dels estats nacionals.
El Tractat de Maastricht que entra en vigor el 1 de gener de 1993, amb els criteris de convergència (mesures monetàries i econòmiques defineixen la convergència), sobretot els límits al dèficit públic, condicionen la capacitat de decisió dels estats nacionals a l’hora d’implementar les seves polítiques socials, resolent el conflicte clarament del costat del poder econòmic.
El Tractat d’Amsterdam de 1997, dona a llum el Pacte d’Estabilitat i Creixement, sent un mecanisme de disciplina fiscal que inclou la supervisió per part de la Comissió, de les seves polítiques fiscals i en conseqüència econòmiques, laborals i socials, amb mecanismes penalitzadors per a assegurar el seu compliment.
El Tractat de Lisboa de 2007, un mini tractat del que en el seu moment va ser el Projecte de Constitució Europea i alhora una reforma del Tractat de la UE en vigor fixat a Niça 2000-. En aquest mateix temps, s’anuncia la signatura d’un principi d’acord sobre la flexiseguretat en l’àmbit de la UE, entre la Confederació Europea Sindical (CES) i la patronal europea.
Ambdós Acords, Tractat de la UE (es denominarà el Tractat de Lisboa) i Flexiseguretat, tracten de donar sortides (polítiques) a la realitat material de la UE en els contextos de globalització i competitivitat en aquest ordre social mundial. Els estats membres reben Informes des de la Comissió, sobre la seva “situació nacional” alhora que Recomanacions sobre els seus programes nacionals de “reforma”, així com Informes que es deriven de la supervisió del compliment dels “programes d’estabilitat i convergència”.
Sobre programa Nacional de Reformes 2014 i l’actualització del Programa d’Estabilitat 2014-2017 del PP: Hem de partir del vigent Tractat de Lisboa de desembre del 2007, i sobretot, del Tractat d’Estabilitat, Coordinació i Gobernança (TECG) i el Tractat Constitutiu del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), ambdós del 2012 i que van significar, en la practica i en la teoria, la radicalització neoliberal dels anteriors tractats i, el que és molt més greu, la legalització d’un Estat d’Excepció que esdevé en permanent.
Les dades bàsiques d’aquests tractats no haurien d’oblidar-se, assenyalen un punt de no tornada, per a liquidar drets socials, sindicals i laborals i posar fi a l’Estat Social. Aquests tractats, en síntesis imposen a cadascun dels estats, i a la sobirania popular, un conjunt de regles “permanents” i “obligatòries”, entre elles les següents:
1. Els pressupostos haurien d’estar equilibrats, o amb superàvit. Aquesta regla, es considerarà respectada si el dèficit estructural no supera el 0,5% del PIB.
2. Tots els Estats han d’introduir en la seva constitució aquesta regla d’or, i establir mecanismes de correcció automàtics.
3. Quan els Estats no compleixen els criteris abans anunciats se sotmeten a un Procediment de Dèficit Excessiu, havent de presentar un conjunt de programa de reformes estructurals a la Comissió i al Consell, que ho aprovaran si escau i faran seguiment rigorós de al seva engegada.
4. S’estableixen un conjunt de sancions gairebé automàtiques per a tots els països que incompleixin les regles establertes.
La Comissió Europea i el Tribunal de Justícia de la UE reforcen considerablement el seu paper com garants que les regles neoliberals es compleixen rigorosament. En aquest marc formal jurídic de supervisió del compliment dels “programes d’estabilitat i convergència”, és on emmarquem el Programa d’estabilitat 2014 – 2017, remès a Brussel·les el 30 d’abril 2014, que fixa les Projeccions pressupostàries de la despesa pública a Espanya 2013-2017.
Teniu el butlletí en format pdf en document adjunt o us el podeu descarregar a http://in-formacioncgt.info/juridico-sind/boletines/bi-143.pdf
Attached documents
Butlletí Informatiu 143. No a aquesta U€. Programa d’estabilitat 2014-2017
Butlletí Informatiu 143. No a aquesta U€. Programa d’estabilitat 2014-2017 Llegeix més »
Los diferents sindicats i col·lectius socials que actualment integrem el Bloc Combatiu i de Classe, manifestem que:
– Les organitzacions sindicals han d’estar només al servei dels/les treballadors/es (en actiu, aturats/des, precaris/es, estudiants, jubilats/des…), dels seus interessos com classe social i actuant al marge de favors econòmics i d’ingerències polítiques alienes al món del treball. El seu àmbit de lluita i lloc natural d’acció està en el plànol econòmic, en els talls, enfrontant-se a la precarietat, l’atur, la pèrdua de drets laborals, oposant-se a l’empitjorament de les condicions de vida dels/les treballadors/es.
– Entenent que les persones no som meres productores-consumidores, hem de solidaritzar-nos i confluir en les lluites amb els moviments socials que defensin tot allò que ens és necessari i comú com classe: sanitat, educació, serveis socials, protecció del medi ambient, dret a l’habitatge, a l’avortament lliure i gratuït… i construir així un corrent de suport mutu en la contestació social.
– Els serveis públics i socials no són una donació caritativa sinó el fruit de l’obtingut a conseqüència de les lluites dels/les treballadors/es que ens van precedir. Són conquestes de la classe obrera a les quals no podem renunciar. Hem de preservar i enfortir aquests drets i reclamar la nostra participació en la seva gestió com treballadors/es i usuaris/es.
Unificar les lluites cap a la vaga general Llegeix més »
Escrit en solidaritat amb l’Escola Marina i Salvador Espriu, de Montgat.
El Departament no respon a les necessitats d’escolarització a Montgat.
La política de retallades a Ensenyament es tradueix en l’incompliment dels compromisos acordats fa més de set anys.
Escrit en solidaritat amb l’Escola Marina i Salvador Espriu, de Montgat Llegeix més »
CGT EXIGIM LA REVISIÓ DEL CAS 4-F, RESPONSABILITATS POLÍTIQUES, JUDICIALS I POLICIALS I L’EXHONERACIÓ DELS CONDEMNATS
La CGT exigim, no solament que es porti a la Fiscalia el cas 4-F i que es reobri el cas, sinó que tots aquells que des dels estaments polítics, judicials i policials han participat en aquest muntatge siguin fulminantment destituïts i no puguin ocupar càrrecs públics.
Les altres ‘ciutats mortes’
L’emissió i èxit del documental Ciutat Morta pel Canal 33 ha destapat un greu cas d’abusos policials amb cobertura judicial, política i mèdica i ha obligat a obrir un debat sobre els fets fins ara anomenats com el 4F. El debat inclou, també, el periodisme. Tant per la seva capacitat a l’hora d’impedir el tancament del cas –el documental n’és la millor prova- com l’actitud submisa i covarda dels grans mitjans que, durant anys, van negar-se a investigar els fets convertint-se en còmplices necessaris perquè els abusos poguessin restar impunes.
Les altres ‘ciutats mortes’ Llegeix més »
NOTA PREMSA FINALITZACIÓ DE L’“OKUPACIÓ” DELS SERVEIS TERRITORIALS SANITAT DE TARRAGONA
Hemodinàmica 24 hores, només lluitant podem guanyar!
Avui dilluns 19 de gener, el cinquè dia d’ocupació pacífica de la Delegació Territorial de Sanitat, la CGT s’ha reunit, a la seu dels Serveis Territorials, amb Josep Mercadé, gerent territorial de Salut a Taragona i Terres de l’Ebre; Pere Montserrat, gerent territorial de l’ICS a Tarragona i Terres de l’Ebre; Jaume Grifoll i Llorenç, cap de la Unitat de Compra de Serveis i Control de Gestió de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona; i a l’acte no ha assistit el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Joaquim Nin.
Era setembre del 2010. La Plantilla de Sony despertava abruptament de la letargia compassat al que li sotmetien els moviments dinàmics i repetitius de la cadena de muntatge. Mitjançant la premsa transcendia que la multinacional japonesa negociava feia setmanes la seva venda amb la multinacional catalana auxiliar de l’automoció FICOSA. Un altre cop mortal al sector de l’electrònica de consum s’estava gestant a Catalunya.
CGT FICOSA: Sobre la subrogació de FICOSA i la trama de les ITV Llegeix més »
CGT finalment s´ha reunit acompanyat d´usuaris aquest matí a la Seu territorial del departament de Salut de Tarragona, ha recordat al seu director Josep Mercadé, que fins al 15 de febrer continua el protocol d´infarts que suposa derivar casos d´infarts a Barcelona, reconeixent que Tarragona a hores d´ara compta amb equip tècnic i humà com per prestar ja servei #hemodinamica24h. La reunió conclou amb acord per estendre a tot Catalunya el servei d´hemodinamica 24 hores, que no tenien ni a Tarragona, Lleida, Girona i la Catalunya Central, a partir del 15 de febrer. Aquest acord que anunciarà Boí Ruiz el 29 de gener, posibilita la fi de la tancada de CGT i el grup de sanitat pública de Tarragona de la seu territorial del Departament de Salut de Tarragona.
(a la Patricia Heras, assassinada per no ser un cadàver)
Avui, 17 de gener del 2015, una part de la societat catalunyesa s’ha pogut mirar el mirall i s’ha vist morta, un pur cadàver. Ni procés, ni espanyolitat de baix voltatge, ni “prucés”. Cadàver en descomposició, camí de la putrefacció. Una ciutat que és un país on cadàvers amb vestit jaqueta afirmen que la policia, que deia Pi de la Serra, està al servei del ciutadà i, davant la por, dóna tot el poder de la violència, per tal que el monopolitzi, a la seva gent menys formada (perquè acatin, no pensin i executin), sovint poc preparada a nivell humà i massa sovint entestada a descarregar porres i el que calgui damunt qui sigui si qui mana els ho mana. I qui mana, en temps de crisi, sempre mana pegar fort, fer por, incrementar el terror, esdevenir element desactivador de qualsevol protesta per les diverses opressions que el poder establert deixa anar dia sí i dia també. I que consti en acta que la formació, si no és humanística, no val de resaquí…
A tu que has vist “Ciutat morta” i penses que és una excepció… Llegeix més »
Des de maig del 2011, la societat en la qual vivim ha conegut una gran onada de lluites socials. Esperonada per una crisi econòmica sense precedents en els últims quaranta anys i per la sortida als carrers de les multituds, que buscaven frenar l’accelerat procés de destrucció de les seves condicions de vida en que consistia la via oficial de ‘s
Repressió, vagues i dret penal de l’enemic Llegeix més »
Reunió entre representats del Sector Social de CGT i la direcció de la DGAIA (18/11/2014)
El 14 de gener de 2014 la Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAIA) i la Federació Patronal que agrupa a una part de les entitats que gestionen els centres on viuen els infants tutelats (FEDAIA) van signar un pacte amb l’objectiu de millorar “l’eficiència en la gestió i concertació de places residencials per a infants i adolescents en situació de desemparament o guarda protectora.” Des d’un principi ens va cridar l’atenció que, més enllà de les declaracions d’intencions, les mesures s’enfocaran a una reducció de la despesa, no a un millor ús d’aquesta despesa.
Segons el diccionari, “eficiència” és “el coeficient entre el treball efectuat per una màquina i el treball necessari per fer-la funcionar”. Aplicat a l’àmbit residencial això hauria de traduir-se en una optimització de l’ús dels recursos existents amb l’objectiu d’aconseguir una millor i major protecció d’aquests menors tutelats, no en una reducció d’aquests recursos.
Sector Social, retallades o eficiència: Conversa entre la DGAIA i CGT Llegeix més »
16 de Febrer: Vaga a tots els Ports de l’Estat
Els sindicats del sector marítim, donen suport majoritàriament a la proposta de vaga estatal del servei de Remolc Portuari.
Recolzen la petició dels treballadors del sector i acorden convocar una aturada de 24 hores a tots els ports de l´Estat.
16 de Febrer: Vaga a tots els Ports de l’Estat Llegeix més »
