Fa dos anys, i sobre la base d’un consens-expréss entre Zapatero i Rajoy sobre l’anomenada “Llei de Caixes”, es va portar a terme la primera fusió de Caixes d’Estalvi, les anomenades “fusions fredes”, i allà van volar 10.189 milions d’euros del FROB (Informe de Situació del Banc d’Espanya, 29-06-10), crèdits amb diners públics que, sumats als 2.300 milions del fons per a sanear Caja Sur (Arquebisbat de Còrdova) i els 3.375 milions destinats pel fons de Garantia de Dipòsits per a tapar el forat de Caja Castilla-La Mancha, van donar un muntant inicial de 16.264 milions d’euros, destinats bàsicament al procés de sanejament de balanços, tancament d’oficines i destrucció massiva d’ocupació en el sector (inicialment, amb un objectiu de supressió de 30.000 llocs de treball).

Aquells 10.189 milions del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), eren crèdits que en teoria havien de retornar al 7,75% d’interès. D’aquesta quantitat, 4.464 van anar a parar a la fusió que va donar origen a Bankia. La part del lleó, va ser dedicada casualment a la fusió liderada per Caja Madrid i Bancaixa, dues entitats on ja llavors es podia constatar el repartiment de càrrecs amb alts sous, entre polítics del PP i els seus familiars, tot un fabulós exercici de nepotisme i molt poca vergonya, al que cal afegir la gestió delictiva dels gestors, que abans presumíem, però que ara constatem.

El passat 9 de maig, el Banc d’Espanya comunicava que el FROB executava la convertibilitat en accions dels 4.464 milions d’euros, amb el que l’Estat es feia amb la propietat del 45% de l’entitat. Això suposava, de fet, la nacionalització de Bankia. És a dir: primer, als ciutadans se’ns fa adquirir, de manera tramposa, uns actius altament tòxics, els crèdits FROB, per a després passar a ser directament propietaris d’una empresa privada arruïnada.

Una vegada dimitit Rodrigo Rato i tot el seu equip de sous multimilionaris, ve el nou gestor de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri (aquell que té reservats per a la seva jubilació del BBVA, 52 milions i mig d’euros) i ve a reclamar a fons perdut altres 19.000 milions d’euros que, sumats a la quantitat anterior, suposa un desviament de 23.464 milions d’euros de tots els ciutadans i ciutadanes (500 euros per habitant de l’Estat espanyol) per a adquirir una entitat privada enfonsada per la cobdícia, la mala gestió i la presumpció de greus delictes, sense que es tinguin notícies del processament dels responsables, ni de la tornada dels fons sostrets.

Davant aquest robatori escandalós a la ciutadania, que ho està pagant a força d’atur, empobriment, retallades, pèrdua de drets, privatització de serveis i béns públics, que ha servit per a engrossir el botí d’aquesta presumpta banda d’irresponsables instal·lada en la pròpia entitat, i davant la presumpció que el cas de Bankia no serà l’únic (el propi Banc d’Espanya calcula que el total de actius tòxics en les entitats pot arribar als 184.000 milions d’euros, un 18% del PIB, gairebé 4000 euros per habitant), la Federació de Serveis Financers de la Confederació General del Treball (C.G.T.) exigeix:

1. La investigació en profunditat, imparcial i independent dels fets que han provocat els forats negres, de dimensions històriques, en les entitats financeres.

2. El processament dels gestors responsables d’aquests fets, des de les antigues Caja de Madrid i Bancaixa, i posteriorment de Bankia, amb devolució de les quantitats sostretes, embargament dels béns del seu patrimoni personal per a tal fi, i anul·lació de tots els sous milionaris dels directius.

3. Investigació i, si escau, processament dels responsables de l’organisme supervisor, el Banc d’Espanya, començant per encara governador Miguel Ángel Fernández Ordóñez, per la seva conducta negligent i/o còmplice del fabulós desfalc a l’erari públic que s’ha portat a terme.

4. Dimissió del ministre De Guindos, antic executiu per a Espanya i Portugal de Lehman Brothers (banc nord-americà que va entrar en fallida el 2008 per les hipoteques escombraries), per la seva responsabilitat al traspassar aquest enorme forat de pèrdues privades al sector públic.

5. El cessament de les retallades en serveis socials, educació i sanitat. La crisi de Bankia demostra que ja que és possible, pel que sembla, tapar semblant forat, també és possible mantenir i millorar els serveis públics, especialment en sanitat, educació i protecció social. Cal dir que el forat que ens tocarà tapar a Bankia suposa més del doble de la suma de les retallades en sanitat i educació, que el Govern de Rajoy està portant a terme.

6. La creació d’uns serveis financers de caràcter públic, pràctiques ètiques i control democràtic, al servei dels drets de la població treballadora, del cooperativisme i de l’economia productiva. Aquesta necessitat social urgent, per a acabar amb la rapinya que caracteritza a la banca privada en règim de monopoli, res té a veure amb les fórmules emprades en la nacionalització de Bankia, aplicades amb la intenció de sanejar l’entitat amb diners públics, per a després vendre-la a la banca privada. La banca pública que reclamem, per contra, és la via imprescindible per a trencar amb les regles de l’especulació capitalista, i dels seus gestors que estan duent, a passos accelerats, al conjunt de la societat cap al precipici.

7. El manteniment de l’ocupació en el Sector, sense pèrdues de drets, i la integració de les oficines de les Caixes d’Estalvis en la xarxa pública de serveis financers.

4 de Juny de 2012.

Federació de Sindicats de Banca, Borsa, estalvi, Entitats de Crèdit, Assegurances i Oficines i Despatxos de la CGT (FESIBAC-CGT)

Attached documents

Comunicat FESIBAC-CGT sobre Bankia